estudi boicot comercial d'espanya

Boicot comercial d’Espanya

L’amenaça de la impotència

Índex

12.08.20112

Exemples històrics 3

Model econòmic 6

Taula Imput Output 7

Relacions per sectors 11

PIB-Espoli fiscal 12

Evolució prevista 13

No hi ha risc d’exclusió 14

Conclusions 16

Dades i referències 17

Boicot comercial d'Espanya

Exemples històrics

►Boicot àrab a Israel. Des de 1945 fins l’actualitat.

Ha tingut alts i baixos tant abans com després d’aquesta data. El boicot ha provocat

una caiguda de les exportacions i la inversió d’un 10%.

►Boicot als productes francesos. Entre 1995 i 1996.

Amb motiu de les proves nuclears de Mururoa. França va realitzar proves nuclears al

Pacífic Sud que van portar al boicot de productes francesos per part d’Austràlia i

Nova Zelanda.

►Boicot als vins francesos als Estats units. 2003.

França s’oposa a la intervenció armada nord-americana a l’Iraq i s’inicia un boicot

genèric sobre els productes francesos, que es va concretar en el vi.

L‘impacta fou incert ja que alguns clients van reduir la demanda però els contraris a la

guerra van augmentar-la.

12.08.20113 Boicot comercial d'Espanya

Exemples històrics

►Boicot als productes francesos a la Xina. 2008

El rebuig de França al tracte xinés envers el Tibet va comportar un boicot xinés a les

empreses franceses, sobretot al sector de l’automòbil.

Les vendes van caure entre un 25% i un 33% perquè els xinesos van substituir els

cotxes francesos per producció pròpia domèstica i d’altres països asiàtics.

►El boicot àrab a Dinamarca. 2005.

La publicació d’una caricatura satírica de Mahoma a un diari danès inicia un boicot a

l’Orient Mitjà que afecta casi totalment la venda d’una companyia lletera al món àrab.


Exemples històrics

►Boicot als productes catalans a Espanya. 2005.


Arran d’unes declaracions de Carod-Rovira

qüestionant el suport a la candidatura de Madrid

com a seu olímpica, i la negociació de l’Estatut

d’autonomia, es va fer una crida al boicot contra

Catalunya.

Va afectar especialment el Cava, les vendes del

qual van caure un 6,6% l’any 2005 a

Espanya, però front el boicot l’exportació va créixer

un 6%.

Les vendes van recuperar-se l’any següent

assolin-se un màxim històric gràcies a un augment

de les vendes a Catalunya, la recuperació del

mercat espanyol i el creixement de vendes a la

resta del món.

► Els càlculs es basen en la interdependència dels sectors econòmics entre sí dins deCatalunya i amb la resta d’Espanya per tal de determinar quina fracció de l’economiacatalana estaria exposada a un hipotètic boicot als productes i empreses catalans.

► Es tracta d’analitzar quin percentatge de la producció catalana depèn, directa oindirectament de les vendes a Espanya per estimar quin seria el descens de laproducció i l’ocupació producte d’una caiguda de la demanda del mercat espanyol.

► Per veure la interrelació entre sectors i territoris s’utilitza l’eina estadística elaboradael 2005 per l’Idescat que s’anomena Taula Input-Output.

► Aquest instrument ens ofereix informació detallada del destí final de la producció decada branca d’activitat i de l’origen dels inputs utilitzats per cada branca en el seuprocés productiu.

► L'impacta del boicot depèn dels següents elements:

a. % de vendes exposades al boicot.

b. Grau d’animositat o predisposició dels clients a fer boicot.

c. Possibilitat de substituir el producte sobre el que es fa el boicot.


Model econòmic

Per veure el % de vendes exposat al boicot cal analitzar la taula input-output, on hiapareixen tant les relacions comercials com els ocupats i el VAB generat.

La taula Input-Output es pot dividir en 3 parts:

1. Relacions entre sectors; és a dir, compravenda entre empreses del mateix i

diferents sectors productius dels diversos productes.

2. Relacions dels sectors productius amb els consumidors finals.

3. Utilització d’inputs intermedis per part de cada sector productiu.


Model econòmic – Taula Input Output

► Relacions entre sectors: Cada casella indica el volum de cada tipus deproducte que cada sector consumeix com a consumidor intermedi.


Taula Input Output 1

► Els consums finals indiquen el valor dels productes que van a la venda finalper ser béns de consum.



Productes

Productes de l'agricultura, la ramaderia, la

caça, la silvicultura i de la pesca1.986.757 0 1.986.757 -13.166 34.276 21.110 372.063 657.814 1.029.877 3.037.745 9.315.682

Productes de les indústries extractives 15.140 0 15.140 0 23.163 23.163 86.066 57.807 143.873 182.176 3.860.589

Productes manufacturats 20.615.735 1.279.154 21.894.889 12.040.507 657.656 ######## 43.240.808 34.807.283 78.048.091 112.641.143 194.166.898

Energia elèctrica, gas i aigua 1.870.885 0 1.870.885 0 0 0 1.037.827 52.550 1.090.377 2.961.262 8.458.967

Treballs de construcció 844.767 0 844.767 22.176.963 0 ######## 0 0 0 23.021.730 37.981.820

Serveis de comerç 15.590.069 478.699 16.068.768 1.503.218 0 1.503.218 6.403.283 3.828.161 10.231.444 27.803.430 39.369.687

Serveis d'hoteleria 18.075.780 0 18.075.780 0 0 0 0 0 0 18.075.780 19.650.719

Serveis de transports i comunicacions 5.764.910 129.325 5.894.235 27.936 0 27.936 4.503.880 3.060.194 7.564.074 13.486.245 30.725.689

Serveis de mediació financera 4.470.492 0 4.470.492 0 0 0 1.139.117 499.416 1.638.533 6.109.026 12.982.738

Serveis immobiliaris i serveis empresarials 14.248.110 429.325 14.677.435 5.895.097 0 5.895.097 4.747.097 3.056.653 7.803.750 28.376.281 57.086.234

Serveis d'administració pública 0 7.922.968 7.922.968 0 0 0 0 0 0 7.922.968 7.922.968

Serveis d'educació 2.132.951 4.205.746 6.338.697 0 0 0 0 0 0 6.338.697 7.024.758

Serveis de sanitat i serveis socials 3.112.335 7.608.022 10.720.357 0 0 0 0 0 0 10.720.357 11.886.893

Altres serveis socials 6.771.940 1.958.592 8.730.532 251.204 0 251.204 1.124.248 274.559 1.398.806 10.380.542 13.478.236

95.499.872 24.011.829 119.511.701 41.881.759 715.095 ######## 62.654.389 46.294.437 108.948.826 271.057.381 453.911.876

GR

UP

DE

PR

OD

UC

TE

S

DESTINACIÓ DE LES EXPORTACIONS

Vari

ació

d'e

xis

tèn

cie

s

Exp

ort

acio

ns a

la

resta

de l'E

sta

t

COMPONENTS DEL CONSUM FINAL COMPONENTS DE LA FORMACIÓ

Co

nsu

m d

e les lla

rs

Co

nsu

m d

e les

ad

min

istr

acio

ns

pú

bliq

ues i e

nti

tats

sen

se a

fan

y d

e lu

cre

To

tal u

so

s

To

tal fo

rmació

bru

ta

de c

ap

ital

Dem

an

da f

inal

To

tal co

nsu

m f

inal

To

tal exp

ort

acio

ns

Fo

rmació

bru

ta d

e

cap

ital fi

x

Exp

ort

acio

ns a

l'estr

an

ger

► Inputs necessaris dins el procés productiu de cada sector. Això és elstreballadors i la importació de productes que no es compren a cap altresector català.



Bra

nq

ues

d'a

cti

vit

at

Ag

ricu

ltu

ra,

ram

ad

eri

a, caça

,

silvic

ult

ura

,

pesca

Ind

ústr

ies

extr

acti

ves

Ind

ústr

ies

man

ufa

ctu

rere

s

Ind

ústr

ies

en

erg

èti

qu

es

Co

nstr

ucció

Co

merç

Ho

tele

ria

Tra

nsp

ort

s i

co

mu

nic

acio

ns

Med

iació

fin

an

cera

Acti

vit

ats

imm

ob

ilià

ries i

serv

eis

em

pre

sari

als

Ad

min

istr

ació

pú

blica

Ed

ucació

San

itat

i serv

eis

so

cia

ls

Alt

res a

cti

vit

ats

so

cia

ls

To

tal co

nsu

ms

inte

rmed

is

Remuneració d'assalariats 544.510 101.452 20.802.458 629.880 8.315.057 10.759.233 4.319.753 4.583.268 3.942.267 10.221.098 4.228.720 5.179.462 5.811.800 4.503.719 83.942.676

Impostos -243.394 -306 -53.596 75.838 167.141 -58.809 1.770 10.008 52.048 1.035.107 22.410 2.495 5.127 24.031 1.039.869

EBE 1.645.927 161.057 13.516.014 1.825.024 8.032.783 10.583.474 6.575.779 6.937.025 3.459.858 18.043.792 1.322.972 715.136 2.058.936 2.570.072 77.447.847

VAB a preus bàsics 1.947.043 262.203 34.264.876 2.530.741 16.514.981 21.283.898 10.897.301 11.530.300 7.454.173 29.299.997 5.574.101 5.897.093 7.875.862 7.097.822 162.430.392

Producció a preus bàsics 4.036.017 601.729 119.349.718 6.839.278 38.340.906 37.161.188 19.003.501 26.156.358 11.566.141 44.746.784 8.499.900 7.645.747 11.867.631 12.260.173 348.075.070

Producció a preus bàsics 3.927.241 599.855 115.324.788 6.441.843 37.981.820 38.673.594 18.749.878 25.732.490 11.352.606 50.406.842 7.922.968 7.024.758 11.886.893 12.049.494 348.075.070

Importacions de la resta de l'Estat 2.922.325 158.892 27.847.178 2.002.054 0 430.708 615.527 3.136.509 1.323.735 3.661.751 0 0 0 959.578 43.058.258

Importacions de l'estranger 2.466.116 3.101.842 50.994.932 15.069 0 265.384 285.314 1.856.690 306.396 3.017.641 0 0 0 469.164 62.778.548

Total importacions 5.388.440 3.260.734 78.842.110 2.017.123 0 696.093 900.841 4.993.199 1.630.131 6.679.392 0 0 0 1.428.742 105.836.806

Recursos a preus bàsics 9.315.682 3.860.589 194.166.898 8.458.967 37.981.820 39.369.687 19.650.719 30.725.689 12.982.738 57.086.234 7.922.968 7.024.758 11.886.893 13.478.236 453.911.876

Consum en l'exterior de residents 4.806.282

Total recursos a preus bàsics 458.718.158

Llocs de treball 82.146 3.230 779.978 11.839 349.536 587.924 214.364 188.359 80.597 381.091 132.778 165.321 206.334 399.868 3.583.366

Assalariats 44.086 3.001 737.685 11.730 290.567 478.757 156.418 148.201 77.355 324.620 132.778 158.063 193.296 365.822 3.122.379

No assalariats 38.060 229 42.293 109 58.968 109.167 57.946 40.158 3.242 56.471 0 7.258 13.038 34.047 460.986

Llocs de treball equivalents 73.426 3.102 755.926 10.898 338.976 545.389 191.448 175.630 76.843 341.328 128.529 139.381 184.358 289.321 3.254.555

BRANQUES D'ACTIVITAT PRINCIPAL


Relacions comercials per sectors

► Per saber quin impacte tindria la independència sobre el benestar dels

catalans cal analitzar:

a. La caiguda del PIB per l’efecte d’un hipotètic boicot.

b. Els recursos addicionals que tindria Catalunya per quedar-se el que ara és dèficit

fiscal.

c. Despeses addicionals pel fet de ser un Estat.


PIB – Espoli fiscal

► La renda corresponent a l’economia catalana augmentaria des del primer moment de

la independència, fins i tot amb un boicot comercial:

a. un 5,1% del PIB en l’etapa de boicot màxim.

b. un 7,3% en l’etapa de boicot atenuat.

c. i un 8,4% en la de boicot residual.

► No és possible determinar la durada d’aquestes etapes.

► La reducció del comerç entre Catalunya i Espanya reduiria el grau d’obertura dels dos

Estats.

► Catalunya en surt més mal parada estadísticament perquè el seu PIB

augmenta, mentre l’espanyol disminueix com a conseqüència del dèficit fiscal.


Evolució prevista

► La renda corresponent a l’economia catalana augmentaria des del primer moment de

la independència.

Passem de perdre el 10 % del VAB d’espoli anual actual a una situació en que:

Estat Català pateix el boicot d’Espanya.

a. En l’etapa de boicot màxim -4% del VAB: 40% de població i 20% empreses

b. En l’etapa de boicot atenuat -3% del VAB: 30% de població i 15% empreses

c. En la de boicot residual -2% del VAB: 20% de població i 10% empreses

► El boicot, benvingut sigui.


No hi ha risc d’exclusió econòmica

12.08.2011Boicot comercial d'Espanya15

VAB general -4%

Industria -8,8%

Transport i comunicacions -5,7%

Comerç -5,5%

Resum pèrdues VAB boicot alt:

20% economia un efecte del -9%

20% economia entre un -5 i un -6%

30% economia entre -2 i -4%

30% economia no queda afectada

El VAB es redueix en 6.572 MEUR,

concentrant-se en un 90% en

25 branques concretes.

Espoli fiscal -10%VAB

Saldo a favor +6% VAB

No hi ha risc d’exclusió econòmica

► Segons la legislació i jurisprudència internacional actual, Catalunya seria membre de

ple dret de la UE.

► El procés seria pacífic i sense violència, supervisat per l’ONU i l’UE.

► Els traspassos entre els dos Estats de drets i obligacions serien equànimes i es farien

generant les mínimes incerteses, segons el Tractat de Viena.

► No hi hauria canvis radicals en el marc legal.

► El sistema financer operaria com ara.

► El sistema fiscal seria similar a l’actual.

► El boicot sobre els productes de consum final i de consum intermedi afectaria el 40% i

el 20% de les vendes actuals al mercat espanyol en un període de temps limitat.

► Les despeses generades pel fet de ser un estat en comptes d’una regió espanyolaseguirien una estructura similar a l’actual en proporció a la població.


Conclusions

Dades i referències


Referències:

http://www.idescat.cat/cat/economia/tioc/tioc05p14.xls.

Sense Espanya. Modest Guinjoan i Xavier Cuadras. Pòrtic.

Grup d’Estudis del CCN.

Empresaris per l’Estat propi

www.ccncat.cat [email protected]

Només amb un Estat propi Catalunya

serà econòmicament viable


estudi boicot comercial d'espanya

News & Politics