Estructura científica - IMIM IMIM 2015.pdf · i avaluació / Epidemiologia i genètica cardiovascular…

Download Estructura científica - IMIM IMIM 2015.pdf · i avaluació / Epidemiologia i genètica cardiovascular…

Post on 24-Jan-2019

213 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>Les persones</p> <p>Estructura cientfica</p> <p>Millorar laccs a fonts de finanament </p> <p>internacional.</p> <p>Millorar la transferncia i la innovaci.</p> <p>Potenciar la visibilitat dels resultats de la recerca.</p> <p>Promoure el recanvi generacional de personal </p> <p>investigador snior.</p> <p>(Info</p> <p>rmac</p> <p>i a</p> <p> 30 </p> <p>de n</p> <p>ovem</p> <p>bre </p> <p>de 2</p> <p>015.</p> <p>)</p> <p>Reforar el sentiment de pertinena a la instituci.</p> <p>Reptes de futur</p> <p>Cncer</p> <p>Epidemiologia i salut pblica</p> <p>Processos inflamatoris </p> <p>i cardiovasculars</p> <p>+ 2 ASSOCIATS</p> <p>Informtica biomdica</p> <p>+ 4 ASSOCIATS</p> <p>PROFESSIONALS678</p> <p>Neurocincies</p> <p>+ 1 ASSOCIAT</p> <p>9 GRUPS 3 GRUPS</p> <p>17GRUPS</p> <p>14 GRUPS 7 GRUPS+ 3 ASSOCIATSPROGRAMES5</p> <p>CncerCllules mare i cncer / Dinmica de la cromatina en cllules tumorals / Mecanismes moleculars del cncer i les cllules mare / Mecanismes moleculars de tumorignesi / Poli (ADP-ribosa) polimerases / Senyalitzaci apopttica / Transici epiteli-mesnquima i progressi tumoral / Carciognesi gastroesofgica / Mecanismes moleculars de predisposici a cncer de pulm / Terpia molecular del cncer / Cncer colorectal / Cncer genitourinari / Clnica aplicada en neoplsies hematolgiques / Oncologia radioterpica / Recerca translacional en neoplsies colorectals / Recerca translacional en neoplsies hematolgiques / Terpies dhipertrmia localitzada.</p> <p>Epidemiologia i salut pblicaEpidemiologia clnica i molecular del cncer / Epidemiologia de les drogues dabs / Epidemiologia i avaluaci / Epidemiologia i gentica cardiovascular / Epidemiologia ocupacional i ambiental / Epidemiologia social i salut laboral / Recerca en cures infermeres / Risc cardiovascular i nutrici / Salut respiratria, contaminaci atmosfrica i desenvolupament infantil / Serveis sanitaris.</p> <p>Informtica biomdicaFarmacoinformtica / Genmica evolutiva / Genmica computacional / Informtica biomdica integrada / Farmacologia de sistemes.</p> <p>NeurocinciesAddiccions / Angoixa, trastorns afectius i esquizofrnia / Bioanlisi i serveis analtics / Farmacologia integrada i neurocincia de sistemes / Gentica / Gens i malaltia / Infncia i entorn / Medicina perioperatria i dolor / Neurobiologia del comportament / Neurofarmacologia / Neurofuncionalitat i llenguatge / Neuroimatge en trastorns mentals / Salut mental.</p> <p>Processos inflamatoris i cardiovascularsBiologia de les cllules B / Causes gentiques de malaltia / Immunitat i infecci / Malalties inflamatries i neoplsiques dermatolgiques / Miognesi, inflamaci i funci muscular / Nefropaties / Neurovascular / Patologia crtica / Patologia infecciosa i antibioterpia / Recerca biomdica en malalties del cor / Recerca cellular en inflamaci i cartlag / Recerca hepatolgica / Recerca translacional en neuroenterologia / Recerca musculoesqueltica / Rehabilitaci.</p> <p>51,3%Investigadors/ores</p> <p>348Tcnics/iques</p> <p>25,8%</p> <p>175</p> <p>12%</p> <p>Predoctorals</p> <p>81</p> <p>10,9%</p> <p>Suport</p> <p>74</p> <p>Professionals per programa de recerca</p> <p>Impulsar el nou Pla estratgic.</p> <p>Cncer 156</p> <p>Epidemiologia i salut pblica101</p> <p>Informtica biomdica24</p> <p>Neurocincies 157</p> <p>Processos inflamatoris i </p> <p>cardiovasculars166</p> <p>678 professionals</p> <p>grups de recerca</p> <p>articlesamb factor </p> <p>dimpacte publicats</p> <p>190 projectes de recerca vigentsde pressupost</p> <p>IMIM 2015</p> <p>Mirant al futur</p> <p>La recerca</p> <p>Producci cientfica</p> <p>Comunicaci i divulgaci</p> <p>Recursos econmics</p> <p>Fonts de finanament* LIMIM, entre les principals institucions de recerca catalana</p> <p>+ de 50 entre 21 i 50 entre 10 i 20 de 10</p> <p>Fonts de finanament competitives</p> <p>IMIM</p> <p>20</p> <p>16</p> <p>12</p> <p>8</p> <p>4</p> <p>0</p> <p>M</p> <p>Publicacions amb collaboraci internacional</p> <p>Projecte ACCES (Apropem la Cincia als Centres dEducaci Secundria) </p> <p>Biojunior (visites dalumnes dESO i batxillerat) </p> <p>Open Day (jornada de portes obertes) </p> <p>Pregunta a un cientfic (adreat a alumnes de primria)</p> <p>Articles publicats amb factor dimpacte, 2002-2015</p> <p>Projectes competitius vigents per instituci finanadora </p> <p>Nacionals 83%ISCIII 85 (44%)</p> <p>MINECO 18 (9%)</p> <p>La Marat 13 (7%)</p> <p>AECC 7 (4%)</p> <p>Ministeri de Sanitat 4 (2%)</p> <p>COIB 3 (2%)</p> <p>Fundacin Mutua Madrilea 3 (2%)</p> <p>RecerCaixa 3 (2%)</p> <p>Altres 21 (11%)</p> <p>Internacionals 17%</p> <p>WADA 14 (7%)</p> <p>EU 12 (6%)</p> <p>Worldwide Cancer Research 3 (2%)</p> <p>Altres 4 (2%)</p> <p>%</p> <p>Projectes per programa</p> <p>5125</p> <p>42Processos </p> <p>inflamatoris i cardiovasculars</p> <p>14 Informtica biomdica</p> <p>Epidemiologia i salut pblica</p> <p>Transferncia de resultats: </p> <p>4 acords de llicncia </p> <p>I Concurs dInnovaciPSMAR Biobanc</p> <p>13 colleccions9.684 donacions43.494 mostres</p> <p>77 sollicituds1.279 mostres concedides</p> <p>773 notcies als mitjans de comunicaci</p> <p>32 notes de premsa enviades</p> <p>277 notcies a la intranet </p> <p>10 vdeos a YouTube</p> <p>132.637 visites al web</p> <p>2.634 seguidors a Twitter</p> <p>DIJOUS, 12 NOVEMBRE 2015</p> <p>T E N D N C I ES</p> <p>LAVANGUARDIA35</p> <p>Els resultatsde lestudi Sprint, en</p> <p>el</p> <p>qual es demostra queun millor con</p> <p>trol de la pressi arterial mxima (no</p> <p>ms de 120mmHg) sassocia a un risc infer</p> <p>i</p> <p>or de tenirmalalties coronries (infart, ang</p> <p>i</p> <p>nadepit), ictus, insuficinciacardacaomo</p> <p>rt</p> <p>percausescardaques,snimportantsirelle</p> <p>vants.Tot i aix, cal interpretarlosambpru</p> <p>dncia.Els estudis es fan sem</p> <p>pre sota unes regles</p> <p>de joc encaminadesa dos objectius: 1) qu</p> <p>e</p> <p>estiguinbendissenyats idesenvolupats (v</p> <p>a</p> <p>lidesa interna) i, 2)queels seusresultatsp</p> <p>u</p> <p>guingeneralitzarseagrupsdepoblacidife</p> <p>rents (validesa externa).</p> <p>La medicina avanaa cpia de refutar o</p> <p>comprovar que els resultats dun primer e</p> <p>s</p> <p>tudi es poden repetir en daltres de nou</p> <p>s.</p> <p>Molts investigadors analitzen linforme or</p> <p>i</p> <p>ginal i confirmen o no els seus resultats. F</p> <p>i</p> <p>nalment pot plantejarse el gran salt: aplic</p> <p>ar</p> <p>a la prctica diria, en milers de pacients</p> <p>de</p> <p>totelmn, lesrecomanacionsdaquestsestu</p> <p>dis.Lestudi Sprint inclou</p> <p>persones dems de</p> <p>50anysambhipertensique,si tenienmen</p> <p>ys</p> <p>de 75 anys, havien decomplir alguns criter</p> <p>is</p> <p>especfics extra.Esvanexcloureelspacient</p> <p>s</p> <p>amb diabetis o</p> <p>que ja havien tin</p> <p>gutunictus.Pera</p> <p>molta gent amb</p> <p>hipertensi, que</p> <p>no hauria pogut</p> <p>entrar a lestudi</p> <p>original, els re</p> <p>sultats probable</p> <p>ment no sn</p> <p>daplicaci.Els beneficis tampoc</p> <p>no sn gratuts: el</p> <p>tractament ms agressiu de la hipertensi</p> <p>comporta riscos, comuna baixada excessiv</p> <p>a</p> <p>de la pressi, marejos o deteriorament de</p> <p>la</p> <p>funci renal.Un estil de vida salu</p> <p>dable, activitat fsica</p> <p>moderadadiria,dormirb,unadietaequili</p> <p>brada(queincloula ingestamoderadadesa</p> <p>l)</p> <p>i un control adequatdel pes continuen sen</p> <p>t</p> <p>elsmillors argumentsper evitar la hiperten</p> <p>si i ajudar a controlla. Lestudi Sprint obr</p> <p>e</p> <p>noves possibilitats que shauran de tenir e</p> <p>n</p> <p>compte en determinats pacients, sempr</p> <p>e</p> <p>ambprudnciaisentitcom. Aranoslho</p> <p>ra</p> <p>de llanarse de cap,de capmanera, a aba</p> <p>i</p> <p>xar com sigui la pressi arterial mxima</p> <p>a</p> <p>menysde 120mmHg.</p> <p>ANTONI TRILLA</p> <p>Epidemileg H. Clnic. UB.ISGlobal</p> <p>La confiana dels ciutadans en els</p> <p>poltics espanyols cau encarams</p> <p>CELESTE LPEZ</p> <p>Madrid</p> <p>Potser estem sortintde la crisi</p> <p>econmica, per elsseus efectes</p> <p>perduren i comprometen qualse</p> <p>vol aven social.El que ha</p> <p>passat aquests anys ha perjudicat</p> <p>elmsimportantquetunasocie</p> <p>tat, la confiana. Sense la confian</p> <p>asdifcilprogressarcomasoci</p> <p>etat. Per cal aclarirque la des</p> <p>confiana sha installat en la</p> <p>ciutadania, per norespecte al</p> <p>prosme, el ve o elsmoviments</p> <p>socials, sin respectea les seves</p> <p>institucions, lasevaclassepoltica</p> <p>i la judicial. La confiana en</p> <p>aquest collectiu, precisament el</p> <p>que ha dorganitzar idistribuir la</p> <p>solidaritat, ha caigut ms dun</p> <p>25%.</p> <p>Per si dalg desconfien els</p> <p>ciutadans de maneraclara i un</p> <p>nimesdelspoltics, jaque lacon</p> <p>fiana en ells ha descendit un</p> <p>44%, una barbaritat.Les prome</p> <p>ses incomplertes, lesimpostures,</p> <p>els falsos compromisos, els gra</p> <p>vssims i extensos casos de cor</p> <p>rupci han trencat les expectati</p> <p>vesdelsciutadansfinsapuntsmai</p> <p>no vistos. Tant s aix que Espa</p> <p>nya s el pasde lOCDE</p> <p>on la caiguda del capital social</p> <p>(terme que englobala confiana</p> <p>ciutadana) ha estatms intensa</p> <p>entre el 2007 i el 2011, i sha situat</p> <p>en el 22,7%.Ho posa de manifest</p> <p>linforme</p> <p>Crisi econmica, confiana i capi</p> <p>tal social, de la Fundaci BBVA i</p> <p>lIvie, dirigit pel catedrtic de la</p> <p>Universitat de Valencia, Francis</p> <p>Segons aquest treball, la mala</p> <p>situaci econmica ha estat fona</p> <p>mental per a lerosidel capital</p> <p>social, encaraque la sevaevoluci</p> <p>no ha estat la mateixaen totes les</p> <p>seves dimensions. Els nivells de</p> <p>confiana i de participaci cvica</p> <p>a Espanya eren abans de la crisi</p> <p>relativament similars als de la</p> <p>mitjana dels 24 pasos europeus</p> <p>estudiats.Tot i aix, amb els a</p> <p>nys de re</p> <p>cessi, la confiana es va comen</p> <p>araenfonsar,especialment ladi</p> <p>positada en els representants</p> <p>poltics, amb una reducci del</p> <p>44%, en el Parlament (30%) i en</p> <p>el sistema legal (16%). Mentres</p> <p>tant, la confiana dels ciutadans</p> <p>en la societat en general o en</p> <p>les institucions dordre pblic</p> <p>(la policia), per eixample, sha</p> <p>mantingut.Aixmateix, sha incr</p> <p>ementat la</p> <p>feina voluntria enorganitzaci</p> <p>ons (26%) i la participaci cvica,</p> <p>com la firma de peticions (24%).</p> <p>La crisi no ha posat en qesti la</p> <p>disposici dels individus a coope</p> <p>rar en totes les direccions, sin</p> <p>noms en algunes. El que sha</p> <p>posat en dubte s lasolidesa de</p> <p>determinats mecanismes socioe</p> <p>conmicsenquesbasa la coope</p> <p>raci en les societats avanades</p> <p>actuals.Les expectatives favo</p> <p>rables so</p> <p>bre les oportunitats que la socie</p> <p>tatofereixquevansostenir laco</p> <p>operaci en el passatshan trun</p> <p>cat i la confiana en les</p> <p>institucions sha redut, especial</p> <p>ment en aspectes lligats a les</p> <p>transaccions econmiques, els</p> <p>poltics, el parlamenti el sistema</p> <p>legal, assenyalen els investiga</p> <p>dors Lorenzo Serrano i Juan Fer</p> <p>nndez de Guevara, que han par</p> <p>ticipat en aquest informe.</p> <p>Els autors insisteixenque la re</p> <p>cuperaci duna trajectria de</p> <p>progrs es veurdificultadamen</p> <p>tre el pas continu atrapat en el</p> <p>cercle vicis de la desconfiana.</p> <p>La confiana s trencadissa i ara</p> <p>els ciutadans sn ms sensibles</p> <p>als compromisos delspoltics que</p> <p>noho erenpas abans.c</p> <p>Larebaixade lapressiarterialde</p> <p>14a12redueixun25%els infarts</p> <p>Un assaig planteja canviar les recomanacions a p</p> <p>artir dels 50 anys</p> <p>MEDIAFORMEDICAL/ EMMANUEL ROGU</p> <p>E / GETTY</p> <p>El 47% dels homes iel 39% de les dones</p> <p>a Espanya sn hipertensos</p> <p>ANA MACPHERSON</p> <p>Barcelona</p> <p>La pressi arterial bona podria passar</p> <p>de 14/9 a 12/8. Un estudi publicat</p> <p>aquest dilluns alNewEngland Journal</p> <p>of Medicine (Sprint), patrocinat pels</p> <p>Instituts Nacionals de Salut dels EUA i</p> <p>desenvolupat amb ms de 9.000 par</p> <p>ticipants, ha posat en marxa el debat</p> <p>sobre si cal fer un canvi en les guies</p> <p>de prevenci cardiovascular, ats</p> <p>que sha pogut demostrar un clar bene</p> <p>fici entre pacientshipertensos dalt</p> <p>risc que van mantenir la pressi san</p> <p>gunia en 12/8 en lloc del fins ara reco</p> <p>manat, 14/9.El benefici no s peti</p> <p>t: un 25%millor</p> <p>en problemes greuscom ictus, infart,</p> <p>angina de pit, sndrome coronria agu</p> <p>da i mortalitat cardiovascular. Laltra</p> <p>cara de la moneda s que per arribar a</p> <p>aquestes xifres vanaugmentar la me</p> <p>dicaci en comparaci amb la que es</p> <p>dna habitualment per aconseguir una</p> <p>tensi de 14/9. I vantenir ms efectes</p> <p>indesitjables, com marejos, desmais i</p> <p>fallades en la funcirenal.</p> <p>Lassaig t una part molt positiva,</p> <p>que demostra que controlar millor la</p> <p>tensi arterial t unclar impacte en la</p> <p>morbiditat i la mortalitat cardiovascu</p> <p>lar, explica el metgede famlia Carles</p> <p>Brotons, membre del grup europeu de</p> <p>guies de prevenci cardiovascular.</p> <p>Per no el podrem traslladar a la</p> <p>prctica clnica tanfcilment, perqu</p> <p>de lassaig est excls un ampli nom</p> <p>bre de pacients: elsdiabtics, els que</p> <p>han tingut un ictus iels que tenen una</p> <p>hipertensi no greu. Caldr continuar</p> <p>investigant i aplicaraquestes millores</p> <p>de manera molt personalitzada i am</p> <p>pliant el control sobre els problemes</p> <p>renals, per exemple.Haurem destudi</p> <p>ar molt cada cas, perqu afegir una</p> <p>pastilla ms per a tota la vida a una</p> <p>persona que ja en pren moltes s aug</p> <p>mentar les possibilitats que no com</p> <p>pleixi amb la medicaci.</p> <p>Estudis epidemiolgics ja havien</p> <p>mostrat que augmentaven els proble</p> <p>mes quan la pressisistlica, la xifra</p> <p>gran, passava d11 (115 mmHg), per fa</p> <p>uns quants anys esva acordar que es</p> <p>considerava hipertensi 139 mmHg</p> <p>(14 de mxima). I tamb es va decidir</p> <p>que a partir dels 75anys es podia ser</p> <p>menys exigent perqu, amb ledat, la</p> <p>pressi sistlica s de manera natural</p> <p>ms alta, ats que les artries sn ms</p> <p>rgides. Aix doncs, es considerava una</p> <p>bona xifra no passarde 150. Aix des</p> <p>apareixer, caldrrectificar, perqu</p> <p>lestudi prova quehihaungranbenefi</p> <p>ci quan es rebaixa tamb en aquestes</p> <p>edats, indica Brotons.</p> <p>A Espanya el 47%dels homes i el</p> <p>39%de les dones entre 35 i 74 anys sn</p> <p>hipertensos, afirma lepidemileg</p> <p>expert en problemes cardiovasculars</p> <p>de lIMIM RobertoElosa i un dels</p> <p>autors daquesta investigaci. I el</p> <p>45% no ho saben.</p> <p>Aquest canvi possible en els objec</p> <p>tius en hipertensi augmentar la des</p> <p>pesa en medicaments necessitar</p> <p>ms pastilles i envisites mdiques i</p> <p>controls, per t lamateixa eficcia,</p> <p>malgrat que s ms difcil de fer, men</p> <p>jar amb menys sal, aprimarse i cami</p> <p>nar 30 minuts al diaa pas lleuger, as</p> <p>segura lepidemilegde lIMIM.c</p> <p>co Prez. En aquest estudi els</p> <p>autors relaten laimportncia</p> <p>daquest capital social: Es tracta</p> <p>duna qesti dindubtable relle</p> <p>vnciaperqulaprduadecapital</p> <p>social suposa un rmora addicio</p> <p>nal per tornar al cam del creixe</p> <p>ment. La capacitat per recuperar</p> <p>el capital social perdut determi</p> <p>nar la velocitat de sortida de la</p> <p>crisi i la fora de la recuperaci.</p> <p>El capital socialsha destrut i alentir</p> <p>el creixement,segons un estudi de</p> <p>la Fundaci BBVA</p> <p>Hauria de tenir latensims baixa?</p> <p>Els beneficisno sn gratuts,tamb hi hams risc renal</p> <p>LA CONSULTA</p> <p>Fonts de finanament no competitives</p> <p>IMIM</p> <p>20</p> <p>16</p> <p>12</p> <p>8</p> <p>4</p> <p>0</p> <p>M</p> <p>* Dades Fundaci IMIM.</p> <p>El 60% dels articles amb factor dimpacte estan publicats en </p> <p>revistes del 1r quartil.</p> <p>02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15</p> <p>1.000</p> <p>800</p> <p>600</p> <p>400</p> <p>200</p> <p>0</p> <p>945</p> <p>Neurocincies</p> <p>50</p> <p>Cncer</p> <p>Competitives 45%Ministeris estatals (24%)</p> <p>Uni Europea (10%)</p> <p>Generalitat de Catalunya (6%)</p> <p>Altres finanadors internacionals (3%)</p> <p>Altres finanadors nacionals (2%)</p> <p>No competitives </p> <p>38%Assaigs clnics </p> <p>(20%)</p> <p>Contractes de recerca (8%)</p> <p>Donacions (5%)</p> <p>Serveis (4%)</p> <p>Altres (transferncia, </p> <p>docncia, etc.) (1%) Aportaci dels patrons </p> <p>17%</p> <p>%</p>