ESTRUCTURA HORITZONTAL DE L’ESCORÇA TERRESTRE

CRATONS

Un crató és una massa continental que s’ha mantingut molt estable en el transcurs del temps (no han patit fragmentacions o deformacions, ja que no ha patit moviments orogènics).Estan localitzats a l’interior del continent i estan típicament rodejats de cinturons orogènics, més moderns.Són plans i tenen una altitud mitjana.Segons la seva composició es divideixen en dos: -Els escuts: estan formats per les roques més antigues de l’escorça terrestre, roques magmàtiques i metamòrfiques.-Les planures estables: formades per roques cobertes per grans extensions de materials sedimentaris.

PITONS,GUYOTS,ILLES VOLCÀNIQUES

PITONSSón volcans submarins que estan sota la superfície que tenen una estructura ´cònica i punxeguda.Es creu que corresponen a volcans antics que van estar sobre la superficie en un seterminat moment i es van anar erosionant i enfonsant.

GUYOTSSón volcans submarins que estan sota la superficie i tenen la part superior aplanada. Rarament es troben aïllats i en general formen alineacions fins a un centenar de guyots. Es troben a una profunditat entre 900 i 1800 m. Es creu que en un passat llunyà eren formacions volcàniques que sortien sobre el nivel del mar, com petites illes.

ILLES VOLCÀNIQUESLes illes volcàniques són illes que es troben als oceans de tot el món, normalment en grup i en zones on convergeixen les plaques tectòniques.Neixen com volcans al fons marí, i al llarg de millions anys emergeixen a la superfície sobre el nivell del mar convertint-se així en illes.

DORSALS OCEÀNIQUES Són grans serralades submergides amb més de 3.000 m d'alçada. Tenen un solc central anomenat rift per on surt magma que prové de l'astenosfera, que es diposita als dos costat, creant sòl oceànic. Els cims més elevats arriben a formar illes, que es troben als límits entre dues plaques tectòniques.

rift

Exemple: Dorsal de Xile

Són depressions on es dipositen i s’acumulen sediments i/o productes volcànics alhora que es van enfonsant (subsidència).

Exemple: Delta de l’Ebre

CONQUES SEDIMENTÀRIES

ORÒGENSGrans serralades de muntanyes d’origen recent.Es poden localitzar a les vores dels continents (ex: Andes) o a l’interior dels continents (ex: Himàlaia, Pirineus).S’hi poden distingir roques molt plegades i fracturades i activitat sísmica i volcànica.

PLANÚRIES ABISSALSSón planes situades a més de 3.000 m de profunditat.Tenen milers de quilòmetres d’extensió i estan constituïdes per roques basàltiques.S’hi troben els pitons, els guyots i la majoria de les illes volcàniques.

PLATAFORMA CONTINENTAL

És la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable.En la plataforma continental es poden diferenciar dues zones, la zona proximal i la zona distal:La zona proximal és la més pròxima al litoral i està influïda per la sedimentació procedent del continent. Els materials són detrítics.

La zona distal es troba lluny de les aportacions detrítiques continentals, amb aigües més netes; això permet la instal·lació d'esculls coralins. La gran quantitat d'organismes que conté permet una potent sedimentació calcària.

TALÚS CONTINENTAL

És el gran esglaó que uneix la plataforma continental amb

una plana abissal fins a una profunditat de 1000 a 4500 m. El

talús indica el final del continent.

El talús continental és una part de la morfologia submarina,

situada entre els 200 a 4.000 metres sota el nivell del mar.

Aquesta zona té un fort relleu, en la qual es troben profundes

valls, grans muntanyes i gegantescs canons submarins. Les

condicions es fan molt difícils i el volum de la biomassa

disminueix.

FOSSES OCEÀNIQUES Són zones enfonsades estretes i profundes que se solen trobar a prop de les costes i dels volcans subaquàtics. La temperatura és molt baixa (entre 0-2ºC), i presenten una elevada activitat sísmica i volcànica. Tot i així, n’hi ha vida.

Activitat interactiva