"estellés recitable" primeres pàgines

Selecció de textos i àudioVicent Camps

Propostes d’aprofitament lector:Joana Navarro

eSTeLLÉS ReCITABLe

Primera edició: abril 2013

© Dels textos: hereus de Vicent Andrés Estellés© De l’antologia: Vicent Camps© De les propostes d’aprofitament lector: Joana Navarro© Música cd: Kairo

© d’aquesta edició: Edicions 96, SLAssessorament lingüístic: Maria Josep Escrivà - Edicions 96Disseny i maquetació: Pau Àlvarez - Edicions 96ISBN: 978-84-15802-07-5DL: V-960-2013

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

eSTeLLÉS ReCITABLe

Dis-li pròleg

Si no és alegria, no vull poesia34 poemes

Propostes d’aprofitament lector

ÍNDeX

11

15

67

eSTeLLÉS ReCITABLe

És sorprenent el fet d’una cireraVicent Andrés Estellés

A Ingrid, la nostra cirereta

Si no és alegria, no vull poesia

34 poemes

17

LLIBReS De PROCeDÈNCIA

Cant de Vicent, i Cant de Vicent, OC 4: Balanç de mar

Teoria i pràctica de la flor natural [fragment]Llibre de meravelles

Teoria i pràctica de la flor natural [fragment]Llibre de meravelles

[Tous, els pallers...]Primer llibre de les odes, OC 3: Manual de conformitats

Homenatge il·lícit a Lluís Milà [fragments]Homenatge il·lícit a Lluís Milà,

OC 2: Les pedres de l’àmfora

Plec i melic imperial de Carmesina Primera audició, OC 3: Manual de conformitats

Cant del Russafí, II Cercles del Russafí, OC 4: Balanç de mar

Cant del Russafí, XIII Cercles del Russafí, OC 4: Balanç de mar

Temps a/de Benimodo VI Temps a/de Benimodo, vol. II, llibre XIV,

del Mural del País Valencià

Si Poemes esparsos, OC 10: Sonata d’Isabel

Professió del vell roder L’inventari clement, OC 6: Les homilies d’Organyà

L’amant de tota la vida, V L’amant de tota la vida, OC 7: Versos per a Jackeley

21

26

28

30

31

32

34

35

36

37

38

39

18

[Si com l’oreig...] Primer llibre de les odes, OC 3: Manual de conformitats

Conformitats L’ofici de demà, OC 9: La lluna de colors

Ara, després, en fi... La nit, OC 1: Recomane tenebres

[ensums d’uns fums...]Primer llibre de les odes, OC 3: Manual de conformitats

[Gargalls vitralls els encenalls...]Els ferros del poema, OC 7: Versos per a Jackeley

CançóMort i pam, OC 2: Les pedres de l’àmfora

Cançó de la fillaPrimera audició, OC 3: Manual de conformitats

[Sóc un llaurador de l’horta...] [tria]Albades, vol. III, llibre XXVII,


Cançó de perdona aquell que no duuTaula parada, OC 4: Balanç de mar

Guantanamera Ram de vent, OC 4: Balanç de mar

[Damunt la pedra blanca...] Cançoneret de Ripoll

Potser, a l’hora de l’alba La nit, OC 1: Recomane tenebres

[Una vida digna...]Coral de Melcior Gomis, vol. II, llibre XIII,


40

41

42

44

45

46

47

49

51

52

53

54

55

19

Cant a l’Aitana: País Valencià, ICançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV,


Aitana-scherzo, 1 Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV,


Aitana [fragment]Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV,


[Que jo tenia una casa...]Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV,


Aitana-scherzo, 4 Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV,


el mateix soldat anònim canta diversos indrets del País Valencià, II

Cants a València, vol. I, llibre I del Mural del País Valencià

el guerrer de Moixent Tempteigs del guerrer de Moixent, vol. III, llibre XXVII del Mural del País Valencià

Quadern interdit [fragments] Per terres de Castelló, OC 9: La lluna de colors

[Per la rosa clara de la llibertat] Coral de Melcior Gomis, vol. II, llibre XIII


56

57

58

59

60

61

62

64

65

21

De pares pobresi amb mitges soles,

a molta honor,vindria al món,

un món humil,mes no mesquí.

Recorde, encara,la casa, clara,

on jo nasquí:precari, el pis

tenia cuina,amb una pica

de pedra vellai una finestra;

després hi haviala galeria

Cant de Vicent, i

22

i aquella parraque tant m’agrada,sempre evocar;l’embarronat,

corcat, dolent,i un colomer

buit, en desús,dalt el comú.

Plàcides pradesde les teulades,

d’això em vindriala melangia,

anys endavant,i més d’un cant.

El paisatgel’honren estables,

comuns, corralsi fumerals.

23

Per fer més fi,també algun pi,i cossiolsd’alegres flors:

hi ha, de precari,clavells, geranis,

roses intactesi fulles magnes.

Al menjadormolta claror

i ben poc més. Per les parets

unes pinturesde criatures

inesperades:donzelles llargues,

de llargs cabells,i mariners,

24

reblertes sines,remotes illes,

ocells i barques,estranyes canyes.

M’excitariala fantasia

aquell muralcàndid i estrany?

Després, l’amplàriagreu de la sala

un ambientde cos present.

I l’adjutoridel dormitori

on em van fer,fill de forner,

i em varen traure,el dia 4

25

de cert setembre,*del càlid ventre.

Molt festejatpel veïnat,

a poc a poc,amb llet de pot

i sopes d’all,em vaig criar.

Tinc la nostàlgiad’aquella casa,

del món aquell,què li hem de fer.

No em preocupe: és l’únic luxe

que em puc permetre,i a fer punyetes.

* Fou l’any del batre: l’any 24

Propostes d’aprofitament lector

Nivells de treball

Propostes adreçades a lectors o nivells educatius iniciats en poesia, o amb un grau de comprensió mitjà-alt.

Propostes adreçades a lectors o nivells educatius no iniciats en poesia, i amb un grau de compren-sió baix-mitjà.

69

Cant de Vicent, i pàgina 21

Al Cant de Vicent podem deduir molts aspectes autobio-gràfics sobre l’entorn familiar del poeta. Comença confes-sant, ja en el primer vers, que prové d’una família pobra i, a mesura que avancem en la lectura, descobrirem que ha viscut en un entorn humil i que se sent orgullós de la classe social a la qual pertany.

Encara que aparentment es tracte d’un poema senzill, el sistema mètric emprat és molt similar al de les Noves Rimades, utilitzat per Jaume Roig en Espill o Llibre de les dones. També podem veure influències de Ramon Llull, concretament del poema «Cant de Ramon». Tot això ens demostra que Estellés era un gran coneixedor dels clàssics. Tot i que els seus pares no podien oferir-li una biblioteca familiar, sabem per una entrevista que li van fer a El Temps que va poder disposar de la d’un veí ceramista:

Tenia un veí que va influir molt en mi. Un veí que no creia en Déu ni coses d’aquestes, tenia una biblioteca fabulosa. Jo abans de conéixer l’obra de Teodor Llorente, ja coneixia la de Carles Riba i la de Verdaguer.

1. Per començar, llegiu el poema en veu alta, amb els lleugers canvis que hem efectuat en la situació d’algunes paraules dins dels versos. Pensem que així la lectura pot resultar més intuïtiva i senzilla:

70

buit, en desús,dalt el comú.

Plàcides pradesde les teulades,

d’això em vindriala melangia,anys endavant,i més d’un cant.

El paisatgel’honren estables,comuns, corralsi fumerals.

Per fer més fi,també algun pi,

i cossiolsd’alegres flors:

hi ha, de precari,clavells, geranis,

roses intactesi fulles magnes.

Al menjadormolta clarori ben poc més.

De pares pobresi amb mitges soles,

a molta honor,vindria al món,

un món humil,mes no mesquí.

Recorde, encara,la casa, clara,on jo nasquí:

precari, el pistenia cuina,

amb una picade pedra vellai una finestra;

després hi haviala galeria

i aquella parraque tant m’agrada,sempre evocar;

l’embarronatcorcat, dolent,

i un colomer

71

Per les paretsunes pintures de criaturesinesperades:

donzelles llargues,de llargs cabells,i mariners,

reblertes sines,remotes illes,

ocells i barquesestranyes canyes.

M’excitariala fantasiaaquell muralcàndid i estrany?

Després, l’amplàriagreu de la sala

un ambient de cos present.

I l’adjutoridel dormitori

on em van fer,fill de forner,

i em varen traure,el dia 4 de cert setembredel càlid ventre.

Molt festejatpel veïnat,

a poc a poc,amb llet de poti sopes d’all,em vaig criar.

Tinc la nostàlgiad’aquella casa,del món aquell,què li hem de fer.

No em preocupe:és l’únic luxeque em puc permetre,i a fer punyetes.

72

2. I ara, descobreix tu les dades autobiogràfiques que es desprenen del poema.

−Què significa l’expressió «amb mitges soles»?

−Quins versos relacionats amb la descripció de la casa ens deixen veure la condició de lloc humil?

−Quines ens indiquen que sa casa era un lloc agradable per a ell i que li va servir d’inspiració per als seus versos?

−Quin ofici tenia el seu pare?

−Quin dia va nàixer?

−Quan diu que la nostàlgia d’aquella casa era l’únic luxe que es podia permetre, què creus que hi vol transmetre?

Teoria i pràctica de la flor natural [fragment]pàgina 26

Aquest poema té un ritme molt melòdic, tan melòdic que sembla una cançó popular. La temàtica no és altra que l’expressió dels sentiments que la pròpia poesia propor-ciona a Estellés. Ens confessa amb molta naturalitat els motius pels quals escriu poemes, que no són altres que contar les coses que li passen, fent-se ressò de la senzillesa de la vida. Més que no contar-les, el que fa és cantar-les, ajudant-se de les repeticions, expressant les contradicci-

73

ons de la vida mitjançant el joc de contrastos amb paraules antònimes, i adoptant una actitud reivindicativa.

1. Subratlla al text els versos on apareix el joc de contras-tos, a partir d’idees contràries.

2. Tot el que sent Estellés, tot el que estima i espera és de contraban. Què creus que vol dir amb aquesta expres-sió? Pensa que el poema està escrit a l’època del règim franquista i explica amb les teues pròpies paraules el que significa «cante un amor de contraban» o «l’esperança de contraban».

3. En quin vers expressa els dubtes sobre la seua pròpia poesia?

4. Inventa un poema sobre la vida. Intenta aconseguir un ritme semblant al del poema d’Estellés, fent ús de repeti-cions de paraules, d’estructures sintàctiques i de jocs de contrastos.

Teoria i pràctica de la flor natural [fragment]pàgina 28

Molt sovint pensem que només som un entre tants, però cal prendre consciència que som tants que podem lluitar per les nostres idees i fer-les arribar allà on ens proposem. Sols som nosaltres qui ens hem de marcar els propis límits,

"estellés recitable" primeres pàgines

Documents