Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Professora: Esther Montesinos

Valencià: Llengua i literatura II. 2n BAT

Estellés. Biografia

Burjassot 1924-València 1993.

Prové d'una família de forners.

Estudià periodisme a Madrid.

Treballà durant 30 anys a Las Províncias.

Escriu des de la perifèria literària: València

Es relaciona amb el catalanisme valencià: Fuster, Casp.

En els orígens es relaciona amb el «Grup poètic de postguerra».

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 1978

Estellés. Obra poètica

Obra prolífica.

Emmarcada en el realisme social.

Llibre de meravelles. Més èxit.● Es declara lligat al destí del seu poble.

● Es compromet a testimoniar la la misèria i la repressió que viu.

● Reflecteix els seus problemes i defectes

● No idealitza. És realista.

Estellés. Obra poètica

Horacianes (1974)

Retrata la vida valenciana dels anys 60, barrejada amb la Roma imperial.

El guia del passeig és Horaci identificat amb el jo poètic que dialoga amb amics.

Aconsegueix: ● Efecte objectivador● Universalització d'una

experiència local

Estellés. Actitud de l'artista

● Biopoesia

Basa la seua poesia en la seua biografia.

Escriu per necessitat vital.

Expressió solitària de l'intel·lectual que no se sotmet al silenci.

“Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.”

Necessitat de transcendir mitjançant l'art.

Estellés. Actitud de l'artista

● Comunicació exacta

Vol arribar a tots els lectors.

Confon la realitat del passat amb la nostra actualitat.

Salva la censura amb enginy

Estellés. Actitud de l'artista

● Poeta-ProfetaPoeta popular.

Èxit cívic en el final de la dictadura i en la transició.

Canalitza les reivindicacions del seu poble.

Esperona al poble cap a la llibertat. “La rosa de paper”. Poema emblemàtic

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper,

d’un paper vell de diari,

d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer.

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,

una rosa de paper.

Va morir qualsevol dia

i l’enterraren després.

Estellés. Temàtica

● Amor i Sexe

● Mort

● Poesia cívica i patriòtica

● Amor i Sexe

● Mort

● Poesia cívica i patriòtica

Estellés. TemàticaAmor i SexeAmor i Sexe

Amor: columna vertebral de la poesia d'Estellés.

Amor desesperat i apassionat: amor de racons furtius.

Expressat de tres maneres:

● Sexe directament

● Sofistificació del desig

● Sentiments espiritualitzats

Erotisme explícit, directe, provocador.

Amor concret, quotidià.

Representa el gaudi de viure

Estellés. TemàticaMortMort

Tema permanent.

Adquireix dues presències:● Mort coneguda, íntima,

profunda. Acceptada estoicament. Mort de la seua filla.

● Recurs metafòric de la mort com el destí d'humiliacions contínues.

Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,

ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita

que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort

i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita,

i és, d'allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,

amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama

del corral i del carrer

de la llimera i la parra

i la flor del taronger.

Estellés. TemàticaPoesia cívica i patriòticaPoesia cívica i patriòtica

Temàtica acostada a la quotidianitat

Postura compromesa.

Es considera un entre tants.

Es rebel·la contra

● l'opressió que pateix el poble

● La usurpació de la pàtria

Pàtria: paraula no grandiloqüent: amor a la terra, a la llengua, a la història; voluntat de voler catalogar allò que son com a poble

Assumiràs la veu d’un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les tues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

[..]

Estellés. Estilística

Llenguatge accessible.

Utilització de dialectalismes.

Bastions del seu llenguatge literari: ● Llengua poètica dels clàssics. A. March● Llengua de les obres contemporànies.

Poetes del XX.● Llengua col·loquial. Apresa a l'Horta de

València durant la infantesa

● Ús preferent de la varietat de la llengua que es parla a l'Horta de València.

● Barreja de registres

– Dignifica el registre col·loquial

– Filtre culturalista del món llatí: ús de temes i formes del món clàssic.● Inclusió paraules poc usuals en la literatura culta:

● llenguatge vulgar, obscé, en harmonia amb llenguatge líric i emotiu. Resultat: llenguatge poètic expressiu i contundent.

● Funció denunciadora de la hipocresia verbal establerta.● Humorisme ocasional i inaudit: efectes de ruptures de to o d'intel·ligent

contrast irònic.

● Paròdia d'èglogues i tòpics del Renaixement

● Elements dramàtics, teatrals. Finals anticlimàtics.

● Referències circumstancials a la cultura popular

● Freqüents connotacions de tristesa, enyorança i desemparament.

● Adjectivació geminada: llarg clamor unànime, assaonades rodonors benignes.

● Projecció del jo líric:

– Poema de confessió. Ús 1a persona. Confessió íntima.– Poema diàleg. Poeta desdoblat en un jo i un tu

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

1924-1993