espurnes núm. 10 - desembre 2013

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONES FESTES!!

Aquesta és la primera ocasió que tinc per dirigir-me a tots vosaltres des d’aquesta pàgina de la revista, ja que el passat mes de novembre vaig ser nomenat President de l’AMPA. Afronto aquesta nova responsabilitat amb il·lusions renovades, amb la seguretat que tant jo com tots els membres de la Junta seguirem treballant com fins a ara, en benefici de totes les famílies de la nostra escola.

Vull agrair a la Junta anterior i especialment a l’Agustí Sánchez i la Mercè Pérez, tot el treball i dedicació que durant tots aquests anys han fet a favor de l’AMPA. Tampoc no em puc oblidar de la meva dona, la Montse, i la meva filla Jana per la paciència i la comprensió que tenen amb mi per les hores familiars que sovint els prenc.

M’ agradaria convidar-vos a tots a participar i conèixer totes les activitats que es fan des de l’AMPA i que moltes vegades passen desapercebudes, però que al darrere hi ha el treball de moltes persones que fan una tasca desinteressada.

També vull animar-vos que consulteu el WEB de l’AMPA, en què hi trobareu tota la informació de les diferents activitats que es desenvolupen.

Finalment, aprofito l’ocasió per desitjar-vos unes bones festes de Nadal i que el 2014 sigui un any pròsper per a tothom, en el que es vegin realitzats tots els vostres somnis, sense oblidar aquelles persones que no tenen la mateixa sort que nosaltres i amb els que hem de ser solidaris.

Que tingueu unes bones festes !!!

Lluís LópezPresident de l’AMPA

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

REVISTA ESPURNES CRÈDITSCoordinaCió diSSEnY i MaQUETaCióSergi Arévalo, Montserrat SalaCol.laborEn Mercè Pérez, Estel Suau, Rosa Arjona, Miguel Àngel Fernandez, Laura Berengué,

SUMari EditoriaL Lluís López President de l’AMPA

La Carta dEL dirECtor Montse Torices Directora MARISTES BADALONA

rECoLLida dE disfrEssEs/ BaNC soLidariBanc Solidari AMPA

assEMBLEa GENEraLComunicacions i Publicacions

fEM EQUiPAlumnes de 6è de Primària

GradUaCioNs iNfatiL i PriMÀriaComissió Passos d’Etapa/Graduacions - Vocalies

doNaCiÓ dE saNGAlumnes de 4rt d’ESO

CUrsEt dE NataCiÓ Toni Piqué

EL PriMEr dE La fiLa Lluís López

UN aLtrE CoP NadaL

Visita dELs PatGEsComissió Recreatives

tHE CHaNCE of VisUaL artsVisual Arts teachers

disLÈXiaDaniel Pejò

L’ENtrEVista Laura Aixut

La rEPortEra EsPUrNEta Imma Roig

L’airE QUE rEsPirEMSonia Moreno

assEssoraMENt fiNaNCErJordi Verge

La CoMPrENsiÓ LECtora i LEs MatEMÀtiQUEsPepi Pedrero Comissió Seguiment Resultats Educatius

EL rELat Txell Llussà

PEtits GoUrMEtsMontserrat Sala

oLLa dE LLEtrEsLidia Soriano

taLLEr dE MoCsMònica Ballester

aCtUaLitatComunicacions i Publicacions

EDITORIAL

Afronto aquesta nova responsa-bilitat amb il lusions renovades, amb la seguretat que tant jo com tots els membres de la Junta seguirem treballant com FIns a ara, en beneFici de totes les famílies de la nostra escola.

“ .

“

[email protected] · ampamaristesbadalona.ning.com

facebook.com/ampamaristesbadalona twitter.com/ampamaristesbdn

Espurnes Desembre 2013 3

Així podria començar qualsevol biografia d’un dels nostres alumnes.., és clar que som una part molt important en la vida d’aquests joves i és important saber que la raó de ser de la nostra feina no és només el resultat d’un final sinó que va més enllà, que té sentit, que val la pena fer-la, que treballem amb el desig d’ajudar tots aquests joves, amb nom i cognom, i que deixarem una petjada profunda en el seu cor. Crear impacte en cada cosa que fan, en cada cosa que aprenen, en cada cosa que experimenten, en cada joc i en cada prova, en cada excursió i en cada tutoria... quan se senten escoltats, estimats, guiats i de vegades rectificats.

treballar sabent que el nostre impacte serà un fil prim i quasi invisible, però necessari per crear un sentit a la seva vida i anar teixint un segell que portarà sempre a sobre, el segell marista.

Podran venir crisis econòmiques, grans catàstrofes naturals, que s’emportaran moltes de les coses que tenim, però aquest segell quedarà en el temps i no hi haurà res que el pugui descosir.

I aquí és on tots nosaltres treballem amb el desig de convertir el nostre treball diari en una bella obra d’art i això exigeix preparació, pràctica, esforç, capacitat per rectificar, humilitat, coratge per lluitar contra les adversitats, generositat i sobretot, treballar conjuntament amb la família.

Aquest, el meu primer any, com a Directora de l’escola, tinc el propòsit de treballar amb rigor i exigència per poder apostar per al creixement de la nostra escola, per donar continuïtat a tots els nous projectes iniciats i poder compartir amb el claustre la feina ben feta, perquè el que tinc clar és que la meva feina és un servei a tota la comunitat educativa per anar millorant dia a dia.

Aquell dia vaig tancar per última vegada l’armariet metàl·lic, havia de tornar la clau i recollir el llibre d’escolaritat. Tenia ganes de fer-ho i fugir ràpidament amb els meus amics. Però en tancar la porta i treure la clau, vaig sentir que es tancava a dintre meu una part molt important de la meva vida. Quinze anys a l’escola Maristes Champagnat de Badalona...

Montse Torices Directora Maristes Badalona

TREBALLAR AMB EL DESIG

...som una part molt important EN la vida d’aquests joves i és important saber que la raó de ser de la nostra feina no és només el resultat d’un FInal sinó que va més enllà.

“

“Què més podem desitjar com a mestres? Què més podem somniar?

Espurnes Desembre 20134

El passat 17 d’octubre es va celebrar a la sala d’actes de l’edifici del carrer temple, l’assemblea General ordinària de l’aMPa.

L’acte el va obrir el president de l’Associació, l’agustí sánchez, fent una salutació general per donar pas al vicepresident, Miquel an-gel fernández, que mitjançant una presen-tació gràfica va anar donant pas als responsa-bles de les diferents comissions. Aquests ens van fer un resum de les tasques portades a terme durant el curs passat.

La presentació resumida del passat curs, així com la Memòria Anual detallada, han estat penjades al web, perquè tothom que ho de-sitgi la pugui consultar.

En acabar la memòria es va fer la presentació

del nou president de la Junta, el Lluís López Vivancos, que va ser elegit en les passades eleccions del dia 3 d’octubre. Desitgem molta sort a ell i al seu equip, que també va ser pre-sentat durant l’acte.

El president entrant va agrair la tasca feta du-rant aquests anys a l’Agustí i la junta sortint.

Toni Reche, administrador de l’escola, en re-presentació de l’equip directiu, va donar les gràcies a l’Agustí Sánchez i equip per la tasca realitzada i va donar la benvinguda i desitjar molta sort al Lluís López i la seva junta.

Al finalitzar l’acte es va donar pas al piscolabis que va oferir l’AMPA i que tots els assistents vam poder compartir en un to molt distès i agradable.

Banc SolidariRECOLLIDA DE DISFRESSES

El passat 25 de novembre es va dur a terme el lliurament en préstec de les catorze disfresses disponibles per a les funcions de Nadal d’aquest curs a les famílies que les varen sol·licitar al Banc solidari de l’aMPa.

Com ja sabeu, per segon any consecutiu, s’ha posat en marxa la recollida de disfresses per tal que els nens d’Educació Infantil les puguin aprofitar, cosa que ha tingut una molt bona acollida per part de les famílies.

Actualment, el Banc Solidari ja disposa de cinquanta-dues disfresses que pertanyen a les diverses funcions de Nadal que es fan a l’escola, cedides desinteresadament per famílies a les quals volem donar les gràcies. Aquest any volem expressar especialment el nostre agraïment a la familia Clark, que n’ha cedit un total de vuit.

Totes les disfresses que rebem al Banc Solidari es classifiquen, s’acondicionen i es conserven a la caseta de l’AMPA. Si creieu que ja no necessitareu més les vostres i esteu interessats a cedir-les, ho podeu fer simplement deixant-les a secretaria quan us vagi més bé. És el nostre desig poder-ne rebre moltes més i poder atendre així el màxim nombre possible de peticions en el futur. Banc Solidari AMPA

ASSEMBLEAGENERAL

2013/2014


BANC SOLIDARI

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C. Galicia núm. 8 08915 Badalona - Barcelona. Tel.934 973 970 Fax.933 956 322

Fa 3 anys que funciona al nostre web el Banc Solidari, que té com a objectiu servir d’enllaç entre les famílies per oferir, demanar o canviar material comú de la nostra escola, com pot ser roba esportiva, llibres, disfresses de les funcions de Nadal, etc.

PEr tENir aCCÉs aL BaNC NoMÉs CaL Estar doNat d’aLta CoM a MEMBrE dEL WEB.

En temps de dificultats econòmiques pensem que és una bona eina per aprofitar tot allò que encara ens pot ser d’utilitat.

aNiMEM totEs LEs faMÍLiEs a UtiLiZar-Lo!!!

Els alumnes de 6è hem estat treballat el projecte “fem equip” per a preparar les colònies d’enguany.

Des de totes les àrees hem anat organitzant i planificant aquests dies tan esperats per a tothom.

Des de castellà, ens hem encarregat de dissenyar un fulletó informatiu sobre Queralbs: la seva història, la gastronomia de la comarca, els llocs d’interès, la cultura, mapes i recorreguts…

Aquí us deixem una mostra d’un dels equips de treball, els SAGAJAC. Ho podreu veure aquí. http://goo.gl/1QariK

Desitgem que us agradi.

Alumnes de 6è de Primària

FEM EQUIP


.

Durant el mes de juny del curs passat es van celebrar a l’escola els actes acadèmics dels Passos d’Etapa d’infantil i Primària.

Aquest any estrenàvem escenari i tot lluia molt maco per a l’ocasió.

Els protagonistes dels dos actes, els alumnes de P5 i 6è de primària, tots ben guapos i guapes, van anar desfilant i ocupant els seus seients, davant la mirada feliç i de goig de tots els presents al pati de l’edifici del carrer Temple: professors, familiars i amics.

Van ser uns actes molt emotius, en els quals es donava pas a una nova etapa en la seva formació acadèmica.

Els nois i noies de sisè s’acomiadaven de l’edifici que els havia vist créixer, amb una certa nostàlgia interpretant un petit acte musical.

En acabar els Actes Acadèmics les vocals de curs de l’AMPA van adreçar unes paraules als alumnes, professors i a totes les famílies. Per acabar els van convidar a un piscolabis que l’AMPA havia preparat per celebrar-ho.

Als alumnes de sisè encara els esperava una altra festa que els havia preparat la vocal de curs amb l’ajut d’alguns pares en un local de la ciutat i en la que van poder gaudir d’allò més acompanyats per tots els mestres que hi van poder assistir. Va ser un fi de festa molt especial per a tots els nois i noies.

Des de la comissió de Vocalies volem donar les gràcies a les mares i pares que van ajudar-nos a preparar les festes i a tots els que van recolzar els vocals en les diferents tasques durant tot el curs.

Comissió Passos d’Etapa/Graduacions - Vocalies

Van ser uns actes molt emotius, en els quals es donava pas a una nova etapa en la seva formació acadèmica.¡

“

“

.

INFANTIL I PRIMÀRIAGRADUACIONS

Manuel Guisadoalba Comas

Alumnes 4t. ESO

LA CREATIVITAT QUE ES MENJAGALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATS

WWW.GALETARIUM.CAT Espurnes Desembre 2013 7

DONACIÓ DE SANGPROJECTE DE SERVEI

Aquest any, de nou, els alumnes de 4t d’ESO hem dut a terme el projecte d’aprenentatge i servei “donació de sang”.

Per què aquest projecte?Per conscienciar la gent de la importància de donar sang. Per a nosaltres és una forma d’aportar un granet de sorra a la societat.

Què hem fet?Al començament, ens van introduir el tema a la matèria d’Ètica. Durant dues sessions vam estar treballant què era un APS. Per ajudar-nos, va venir al col·legi l’Arnau Maspons, tècnic del Banc de Sang, que ens va explicar moltes coses interessants sobre la donació de sang. Un cop assolit l’aprenentatge, ens vam distribuir en comissions i ens vam repartir la feina de tal manera que poguéssim fer-la d’una forma organitzada.

Comissió Cartes: consistia a fer unes cartes que es lliurarien als pares, professors i veïns per tal d’informar en què consistia el projecte.

Comissió Cartell: aquesta comissió havia de dissenyar un cartell atractiu que cridés l’atenció de la gent i, també, que donés informació suficient per al dia de la donació.

Comissió flyers: havien de fer-se uns tríptics informatius en les quatre llengües que aprenem al col·legi: català, castellà, anglès i francès) i en els quals aparegués la informació bàsica i un petit resum del que es feia en general.

Comissió detalls per als donants: aquests companys havien de fer petits detalls per a la gent que assistís a la donació.

Comissió ràdio: havien de fer un programa de ràdio sobre el projecte per tal de difondre’l.

Comissió Periodistes: havien d’enregistrar el projecte i fer entrevistes als professors, veïns, personal del PAS i als companys de les comissions i demanar-los opinió sobre el projecte.

Comissió WEB: era l’encarregada de fer un web sobre el projecte i de fer-ne difusió des de Twitter i Facebook.

Una vegada fets els materials, es va fer la difusió explicant el projecte als veïns, als nens i nenes, nois i noies del col·legi i als mestres i professors, adaptant-nos a cada edat i fent-ho de la millor manera possible perquè tothom gaudís i captés el veritable missatge de la donació de sang.

tota la feina que hem dut a terme es va veure reflectida el dijous 21 de novembre amb 53 donacions. Agraïm l’esforç de la nostra professors, la Maria Rosa Esteban, que ha fet possible dur a terme aquest projecte amb molta il·lusió.

Alumnes de 4t d’ESO

GRADUACIONS


Un any més els alumnes d’Infantil i Primària s’han pogut inscriure a l’activitat extraescolar del curset de natació organitzat per l’AMPA juntament amb l’escola Marista i l’Ajuntament de Badalona els dissabtes al matí.

És un plaer per a tot l’equip que formem la comissió d’esports de l’aMPa organitzar aquesta activitat i veure que cada any té més acceptació. Això ens porta a haver de fer algunes hores extres per poder coordinar i organitzar aquesta activitat que també requereix d’una pacient negociació amb els responsables de l’Ajuntament que veuen que cada any els demanem moltes mes places que les assignades en un principi.

El nostre objectiu sempre és que cap alumne pugui ser privat d’aquesta activitat. aquest any en espe-cial hem tingut alguns problemes addicionals, ja que com no erem l’única escola que participàrem en aquests cursets de natació, s’havia arribat a una situació d’overbooking que feia que l’activitat no es pogués de-senvolupar amb la qualitat i la seguretat que des de sem-pre s’intenta donar. Això posava en perill poder inscriure tots els alumnes que havien sol·licitat plaça. De fet, en un primer moment 10 alumnes havien quedat fora. Però grà-cies una vegada més, a les negociacions i al bon enteni-ment entre les dues parts, es va poder arribar a un acord que no perjudiqués el bon fer de monitors i personal de piscina. Entre d’altres i possiblement la decisió que ens va ser mes difícil de prendre va ser acordar endarrerir l’horari del torn C. En lloc d’iniciar l’activitat a les 11:15, s’iniciaria a les 12:00. Amb aquesta acció s´aconseguia un “efecte dòmino” que permetia donar cabuda als alumnes que en un principi s’havien quedat sense plaça, ja que així permetia a l’Ajuntament descongestionar els altres torns movent participants , també d’altres escoles, a fi d’evitar la saturació dels vestidors i la massificació d’alumnes par-ticipants.

En aquest punt m’agradaria agrair en nom de l’aMPa a totes les famílies afectades per aquest canvi. La comprensió i la col·laboració que majoritàriament ens han mostrat.

Com a objectiu per al proper curs, la comissió d’esports de l’AMPA ha començat a treballar per millorar el siste-ma d’inscripció i així evitar que els alumnes que realit-zin aquesta activitat es vegin perjudicats en la seva pro-gressió a causa d’un sorteig que sempre és injust. No cal dir que qualsevol proposta que les famílies ens puguin aportar sempre serà ben rebuda.

CURSET DE NATACIÓ

No voldria acabar aquest article sense agrair a Jordi Verge el grandiós treball que ha desenvolupat fins fa poc com a responsable de la comissió d’esports de l’aMPa, sense la seva implicació i bon fer segur que no estaríem par-lant d’aquesta activitat com una de les que més accep-tació tenen. També voldríem agrair un any més la paciència i la comprensió del responsable d’esports de l’Ajuntament de Badalona, el Sr. Juli Hortet, que sempre ha tingut tan bona disposició d’aconseguir no deixar cap alumne fora d’aquesta activitat.

És el nostre desig que tingueu un bon curs de piscina i que els nostres alumnes, per a qui val la pena tot aquest esfoç, puguin gaudir d´aquesta activitat!!

toni PiquerComissió d’Esports

EL NOSTRE OBJECTIU SEMPRE ÉS QUE CAP ALUMNE NO PUGUI SER PRIVAT D’AQUESTA ACTIVITAT. “

“


“EL PRIMER DE LA FILA”

L’Arnau corria com un boig pel pati de l’escola. Li encantava aquell moment. Sempre arribava uns deu minuts abans, i sota la mirada atenta dels pares, jugava amb els seus am-ics esperant que sonés el timbre que indicava l’inici de la jornada escolar.

Quan va arribar el moment i va sentir-se per tot arreu aquell so estrident, tots van córrer a fer la fila per anar en ordre a la classe. L’Arnau ho va fer amb totes les seves forces. Havia d’arribar el primer! Ser el primer de la fila era important! Quan ets el primer, pots girar-te i mirar els teus companys i companyes amb un somriure de triomf als llavis i sentir-te orgullós de tu mateix. Cap dia des que havia començat el curs no ho havia aconseguit. Però aquell dia, mentre anava cap a la meta, mirava al seu voltant i veia que a la fi seria el primer. Ja s’imaginava a ell mateix girant-se somrient!

I just quan trepitjava aquella línia blanca va sentir com un cos impactava contra el seu i el desplaçava i el va fer caure per terra. Després d’uns segons per recuperar l’alè, es va girar i va veure que el Joan havia ocupat la primera plaça i

que darrere d’ell es formava una fila inacabable de nenes i nens. Però el Joan no es girava somrient cap als altres. El Joan tenia la mirada clavada a terra i un posat seriós. L’arnau va descobrir llavors el seu pare que renyava el seu company. Li deia que no tornés a empènyer el seu fill, que si ho feia sabria el que és bo. Tot seguit es va acostar, el va ajudar a aixecar-se i va fer que es posés el primer de la fila.

A la fi era el primer. Però ell tampoc no es va girar triomfant. Era el primer i se sentia avergonyit. Volia guanyar-se el lloc per ell mateix i no d’aquella manera.

Quan va arribar la senyoreta i va fer que la fila es dirigís cap a classe. L’Arnau va mirar de reüll al seu pare i amb un fil de veu, que de ben segur ningú va escoltar, va dir:

“Pare, deixa’m solucionar a mi els meus problemes. Com vols que aprengui si no? Com vols que em respectin? No m’ajudes gens fent el que has fet avui”.


...Com vols que aprengui si no? Com vols que em respectin? No m’ajudes gens fent el que has feT avui.“

“

10

Un altre cop, NadalEncara no fa ni quatre dies que començàvem el 2013 i ja arriba Nadal, quasi per sorpresa, sense adonar-nos-en i de puntetes truca a la porta.

Corre, corre!!!, que hem de fer el pessebre, posar l’arbre, el Tió i per uns dies deixar-nos envair per l’esperit nadalenc. Aquest que ens fa oblidar per uns instants com de difícil és tot, que ens fa solidaritzar-nos amb aquelles persones que no poden gaudir de Nadal com nosaltres, que passen gana, que tenen fred i que en l’aixopluc d’algun caixer o algun portal viuran el seu Nadal particular.

Mentrestant, les famílies reunides al voltant de la taula gaudirem dels àpats que hem anat preparant per celebrar tots plegats aquests dies: l’escudella i carn d’olla, el rostit, els canelons i que no faltin les neules i els torrons. Cantarem nadales i farem cagar el Tió i els més petits obriran els ulls ben grossos per intentar esbrinar com s’ho fa aquest tronc per deixar anar tot aquest munt de caramels i regals.

Els més petits queden bocabadats amb les històries que any rere any els expliquem sobre un nen Jesús que va néixer en un portal, fill de la Verge Maria i Sant Josep. Són dies de joia i felicitat, de retrobar-nos amb familiars que fa temps que no veiem, uns a causa de a la distància, altres perquè no trobem temps durant l’any per ajuntar-nos i cada any s’esdevé la mateixa litúrgia. Passa el Nadal, comença un nou any i arriben els reis.

La casa s’omple d’alegria el dia 6 de gener al matí, tots corrent cap a la sala per veure què ens han deixat Melcior, Gaspar i Baltasar: roba, joguines, colònies, una motxilla. Quina il·lusió, era just el que jo volia. Com s’ho fan per encertar sempre el que volem???

I per fi tornem al dia a dia, s’han acabat les festes i no volem ni pensar en tot el que ens hem arribat a gastar aquests dies. Però sabeu què? Hem tornat a ser feliços per uns dies, hem vist gaudir els nens i això no es paga amb res. Tornarem a començar un nou any i esperarem que torni a arribar Nadal. Bones festes!!!

VISITA DELS

PATGES REIALSVISITA DELS

VinE a donar la CarTa alS PaTGES! 21 dE dESEMbrE a lES 18:00hCom cada any, els Patges dels reis d’orient ja estan preparant el viatge que els porta per tots els racons del món per recollir les cartes dels nens i nenes.

A la nostra escola arribaran el dia 21 de desembre i els hem de rebre com es mereixen. Com sempre els prepararem uns trons ben còmodes, un berenar amb xocolata calenta i una festa en què tots podrem participar.

Això sí, aquest any hem de ser molt generosos i solidaris amb tots els nens i nenes que no podran gaudir del Nadal com nosaltres i caldrà que demanem en les nostres cartes alguna cosa per a ells.



During the year 2012-213, students from year 5 and year 6 enjoyed the experience of learning Visual Arts in English… or should we say reinforcing English through Visual arts?

At the beginning, it was something new and differ-ent as it was the first time we studied a subject in a foreign language: “why is the teacher speaking English if we are in a Visual arts session?” But once we became familiar with the basic expressions and specific vocabulary, we got on with several en-couraging projects.

On one hand, in year 5 we dealt successfully with:drawing human bodies taking into account their real proportions, modelling objects with different mate-rials as plasticine or chalk, observing the power of lights and shadows and their perspective, discover-ing the artwork from Salvador Dalí…

On the other hand, in year 6 we managed to improve our artistic skills working on original compositions related to: drawing human faces through comic and manga techniques, colouring mandalas to enrich our inner being, imagining landscapes using set squares and compasses, creating an object sewed by our-selves as our grandparents and our parents do, exhibiting an abstract artwork about Wassily Kandinsky…

Finally, we really think it is a great oppor-tunity to opt for Visual Arts in English as we learn the contents from this subject and we practice this language in our daily routines. We enjoyed it quite a lot! Are you ready to give it a chance?

Visual Arts teachers

The chance of Visual arTs!

During the year 2012-213, students from year 5 and year 6 enjoyed the experi-ence of learning Visual Arts in English

“

“


La dislèxia és l’alteració del llenguatge que, potser, més preocupa els pares que tenen nens i nenes en edat escolar. Consisteix, en essència, en una dificultat en el procés de lectura. La clau en l’èxit del tractament rau en la detecció del cas el més aviat possible. Una detecció precoç del problema farà que els efectes de la dislexia siguin menors l’infant. sovint a les consultes de logopèdia ens arriben casos que han anat passant cursos i no han estat detectats. El pronòstic de la teràpia és pitjor.

Per llegir un text posem en marxa una complexa xarxa d’accions cerebrals que van des de l’atenció i percepció, a la memòria de treball i la memòria a llarg termini, l’associació d’idees, els conceptes de llenguatge (fonologia, sintaxi, gramàtica), etc. Si a sobre escrivim, hi afegim tasques motores. Un mal funcionament de qualsevol d’aquestes àrees fa que la lectura no sigui funcional. Per altra banda, les competències visuals i espaials són més altes que en altres usuaris. Poden ser bons físics, enginyers, informàtics, etc.

Els estudis més recents ens van donant llum sobre el funcionament del cervell de les persones amb dislèxia. Estem davant d’alumnes que tenen un funcionament cerebral diferent que la resta de persones. S’ha demostrat que els dislèctics acostumen a ser molt bons en carreres tècniques, enginyeries, bons físcis, perquè la seva capacitat d’entendre les imatges és major que el de les persones sense dislèxia.

Els mestres, pares i logopedes hem d’estar molt atents a signes que apareixen en els nens, com la falta de comprensió d’un text, errors en la lectura de paraules que no coneix, problemes amb la lateralitat (sovint són nens que tenen la lateralitat creuada), escriptura en mirall i amb la motricitat.

QUÈ PodEN fEr ELs ParEs d’UN NEN o NENa aMB disLÈXia? Primer de tot, encara que sembli molt obvi, no culpar-se. La dislèxia es deu a un funcionament cerebral diferent i l’entorn hi influeix, però de manera relativa. Després, si veuen que el seu fill o filla té problemes amb la lectura i l’escriptura, cal descartar una

causa física. És recomanable una revisió de vista i oïda per poder descartar un handicap.

És importantíssima la comunicació entre escola, pares i terapeuta. Cal fer una tasca coordinada. Els continguts que rebrà l’alumne dislèctic haurien d’estar adaptats per facilitar la comprensió dels continguts. Ens hem d’assegurar que coneix totes les paraules d’un text, que visualment li serà fàcil de llegir.

En el tractament cal que aprenguin a fer esquemes visuals, camps semàntics, esquemes de presa de decisió, etc. per tal que la informació entri per tots els canals possibles. Una de les feines més interessants de la teràpia és l’adaptació del text escrit a un codi més fàcil per a ells. Sovint es comet l’error de forçar a llegir coses no adaptades als dislèctics i aquí entrem al perill de falta de motivació, mal comportament a l’aula, etc.

En molts dels alumnes dislèctics trobem que la presentació dels textos en ebooks i tablets és molt més atractiva per a ells que en format paper. Hem d’intentar que els paràgrafs siguin més concissos i sense distraccions.

Coneixem 7 tipus d’intel·ligències més enllà de la que ens marca el QI, que es basa en la intel·ligència verbal. A l’alumne dislèctic, i és vàlid per a tothom, se li han de potenciar i valorar els èxits en les altres capacitats en les que destaca. Això farà que estigui motivat per aprende.

De cara al tractament cal una tasca de coordinació entre mestres, logopedes, optometristes, psicomotricistes, etc. Hem de tenir en compte que els nens dislèctics tenen un funcionament diferent dels altres. Si els ajudem amb aquestes adaptacions podem aconseguir que l’etapa escolar sigui més satisfactòria.

daniel PejòLogopeda Col.46632

DISLÈXIA


Per Laura Aixut

Elena LópezJutge/FiscalVaig estudiar... Dret a la facultat de Saragossa. Posteriorment vaig preparar les oposicions amb un preparador particular. En aquell moment les oposicions a Jutge i Fiscal eren separades i amb un temari amplíssim, per tant vaig haver de preparar-les totes dues.

La meva professió...Exerceixo com a fiscal.

El teu repte diari... Realitzar el meu treball de la manera més objectiva possible, ajustant-me a la llei (ens regim pel principi de legalitat) que encara que dura és llei “dura lex, sed lex”. Sense oblidar que tots som humans i, per tant, hem d’intentar ser el més justos possible.

Un indret on perdre’m... No sóc gaire original en això; una illa deserta. Això si, amb bons llibres, bona música i la meva família- encara que no puc demanar-los tant!- La veritat és que no m’agradaria perdrem en cap indret..

El millor aprenentatge que he fet a la vida... El que m’ensenya el dia a dia. Cada dia és nou i diferent. Cada instant m’ensenya alguna cosa que no sabia i procuro que em serveixi per endavant. S’ha d’aprendre i viure cada segon amb absoluta intensitat i no perdre res del que t’ensenya, sigui bo o no tan bo.

Un llibre per recomanar: La Sombra del Viento de Carlos Ruíz Zafón. Per dir-ne algun, ja que n’hi ha de molt bons com ara Bomarzo de Mújica Laínez, el qual, m’agrada encara més, però és més antic. La literatura és immensament rica i es difícil quedar-se amb una sola obra.

Em treu de polleguera: La mala educació, això ho tinc clarissim.

si pogués ser una altra persona seria... No voldria ser una altra persona. Hi ha molta gent que admiro i que em donen mil voltes, però voldria ser jo, corregint els meus defectes i adoptant les virtuts de les persones que admiro profundament.

Una mania...L’ordre.

La meva pel·lícula favorita...És difícil... per dir-ne alguna, Casablanca, però sense oblidar els Diaris de Bridget Jones.

Quelcom que mai no oblidaré...El meu matrimoni i el naixement dels meus dos fills.

Quan m’aixeco al matí el primer que penso...Que m’espera una dura jornada, que consisteix un repte i he de fer-lo el millor que sàpiga i pugui, amb bona educació i el meu millor somriure.

...s’ha d’anar sempre amb la llei per davant ja que treballem amb vides humanes, Moltes coses depenen de nosaltres; mai s’ha d’oblidar la faceta humana.

“

“.


Has rebut amenaces o agressions?

En el fons la gent sap que fas la teva feina i que no tens res personal contra ells. Però sempre hi ha algú que no té gaire clar on és i t’amenaça. Com que tothom vol tenir raó i com que creuen que la tenen, vénen a nosaltres perquè els la donem, però no es pot donar la raó a dos contendents a la vegada...

En algunes ocasions algún s’enfada més del que hauria i perd les formes. Personalment jo no he patit agressions, però conec alguns companys que han hagut de sortir d’algun judici custodiats per les forces de seguretat perquè els volien agredir.

Tot i que un jutge ha de ser imparcial, mai has sentit la temptació de donar la teva opinió respecte un cas en ple judici?

Temptacions? Moltes! [riu]. Tot i això, està terminalment prohibit per Llei donar la teva opinió personal i menys en mig d’un judici. Qui jutja és el jutge, però hi ha una fase final de la vista oral, la valoració de les proves, en la que pots, sempre dins la legalitat, mostrar-te més o menys tolerant donant alguna opinió. A més, hi ha un parell d’articles que et permeten, a la fase de conclusions, deduir testimoni d’una declaració del judici si consideres que ha mentit. A l’informe final ho raones i feina feta.

Quin consell donaries a algú que vulgui estudiar la teva carrera?

Que s’ho prengui molt seriosament, estudiï molt i mai no oblidi que s’ha d’anar sempre amb la llei per davant ja que treballem amb vides humanes, privacions de llibertat, privacions de drets, etc. Moltes coses depenen de nosaltres; mai s’ha d’oblidar la faceta humana..

Creus que s’ha de tenir un perfil determinat per treballar com a fiscal o jutge?

No necessàriament. Amb una mica de sentit comú, el qual és desafortunadament el menys comú dels sentits, i capacitat de sacrifici, a part de moltes ganes de treballar, ja és suficient.

Moltíssimes gràcies, Elena, per facilitar-nos la immersió en el món del Dret!!!

Agrairíem que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algu conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected] a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

Espero que hagueu tingut tots i totes unes vacances increïbles i relaxants i que hagueu començat el curs amb un gran somriure!

Aquest cop m’agradaria començar amb una frase que em va: “Creamos lo que creemos”. Sovint ens queixem que les coses no sempre són com volem, però realment hem lluitat fins al final per aconseguir-les? Tot i que pot ser difícil, amb la força de voluntat no és impossible aconseguir el que volem. d’això es tracta la nostra vida; de creure per crear, de lluitar per aconseguir.

I, com a cada entrega de la revista Espurnes, us presentaré una professió. Vaig començar entrevistant una educadora social, més tard un detectiu i vaig tancar el curs amb una entrevista a una acupuntora. Aquest cop he entrevistat l’Elena, una dona que tot i haver treballat com a jutge, ara és fiscal. Per tant, podrà obrir-nos les portes de dues professions relacionades amb el Dret.

A continuació podreu gaudir d’aquesta enriquidora entrevista a l’Elena López.

La segona part compren les preguntes més encaminades cap a la teva professió.

Quina feina desenvolupes com a fiscal i quina com a jutge?

Ja no exerceixo com a jutge. Quan ho era, havia de jutjar i fer executar el que s’havia jutjat tal com diu la llei, el que implica vetllar pels drets dels detinguts i les víctimes i valorar cada cas en concret a fi de tractar cada assumpte i, sobretot, cada persona com es mereix. Com que sempre m’he dedicat al dret penal, havia de fer executar la condemna d’aquells que eren culpables segons el que demostraven les proves.

Com a fiscal, el treball és molt més variat. Bàsicament em dedico al Dret Penal. Això implica llegir multitud d’expedients, resumir-los, formular escrits d’acusació sobre aquells que les proves demostren que han delinquit, i protegir també a les víctimes, tant en l’àmbit penal -ordres d’allunyament i protecció en casos de violència física, per exemple- com en sol·licituds d’indemnitzacions de caràcter pecuniari.

No obstant, la nostra labor és molt més àmplia. representem legalment a menors, incapacitats i absents, vetllem pels interessos dels menors, i també dels grans, com per exemple, en el cas de persones que per les seves circumstàncies personals no poden regir per sí mateixes la seva persona o patrimoni o tots dos alhora. Intervenim en matèria de família, separacions i divorcis, però la protecció dels nens és sempre la nostra prioritat.

També assistim a la vistes orals dels judicis, és a dir, que una vegada s’ha formulat un escrit d’acusació, sempre vetllant també pels drets dels culpables, hem d’escoltar-los a ells, a les víctimes, als testimonis, presentar proves documentals i emetre les conclusions definitives. Deixem al jutge la tasca de valorar i decidir si tenim la raó nosaltres o la té la defensa. En aquest cas, el jutge absol i revisa la sentència.

Si segons el nostre criteri el Jutge no té raó, es recorre la sentència amb la l’objectiu que un Jutge de superior categoria la valori. Aquesta és només una petita part de la meva feina com a fiscal.

Quines són les principals dificultats que et trobes diàriament?

N’hi ha una que tot i semblar una ximpleria, no ho és. Tothom que acudeix a un jutjat considera que té raó, i és molt difícil explicar-los que des del punt de vista legal no és així. La gent s’enfada molt i no sempre és educada. A part de la complexitat que cada assumpte, dels incomptables que manegem contínuament, comporta.

A més, l’excés de treball i la falta de mitjans per realitzar-lo adequadament són dificultats contínues.

T’has trobat mai en una situació difícil davant la resolució d’un judici?

Algunes vegades. Més per la complexitat de l’assumpte que per cap altra cosa.


Hola a tothom!!!

Com han anat les vacances déstiu? Ja he vist que us heu fet molt grans!!!!

Tenia moltes ganes que tornéssiu a ser aquí... sí, sí, ja sé que, potser vosaltres no teníu gaires ganes de tornar a léscola . Però a mi em resulta super avorrit quan no hi sou. Méncanta voltar per léscola i veure tota la feina que feu!!!

Bé, doncs, com que ara ja sou aquí, ja us puc explicar amb qui he estat aquesta vegada... no us ho podreu creure.... he conegut la Nuc !!!

OH YEAH !!!! ( No sé si queda bé, no sé que diuen els rockers) si, no m´he tornat boja!!És que aquesta vegada he visitat els nens i nenes de P5C. Sí, els més grans de létapa dínfantil. Ha estat una passada ens ho hem passat PIPA!!!!Ara us explicaré com i per què. A la classe de P5 hi viu la Nuc, una amiga molt especial que viu a totes les aules amb els Esquirols. Però el que potser no sabeu és que la Nuc és tota una aventurera: li encanta anar de viatge, per tant, sempre té la maleta preparada. Si, si, com us ho explico, cada setmana la Nuc agafa la seva maleta i s’en va a casa dún nen o nena de la classe dels Esquirols. Aquesta vegada li va tocar anar a casa de lÁlex Cervera i quan vaig parlar amb ella va dir que l´havien tractat molt bé i que tant a lÁlex com al seu pare, en Gerard Cervera, els agradava molt tocar la guitarra i cantar cançons.Així que entre tots tres van decidir fer un concert de rock a la classe. És clar, però van necessitar lájuda de tots els companys per poder cantar una cançó que es molt engrescadora..... Bé, nois, aqui us deixo la lletra per si la voleu cantar!!!!

Vull agrair al pare de lÁlex en Gerard, la bona estona que ens va fer passar.!!!!

fiNs aViat... i rECordEU QUE MoLt aViat ViNdraN EL ParE NoEL i ELs rEis, aiXÍ QUE siGUEU BoNs!!!!

Una abraçada a tothom!!!

Per imma roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració de l’ALex Cervera.

ESPURNETAREPORTERA INVESTIGADORA

I WANNA PARTY – VOLEM FESTA

AVUI ESTEM, ALS ESQUIROLS BLAUSVOLEM CANTAR, I FER GRESCAAQUÍ A LA ESCOLA, APRENEM MOLTÉS DIVER, SABER-S’HO TOTPERÒ AVUI, ESTEM DE FESTATOTS PODEM CANTAR BEN FORTPERQUÈ AIXÒ ÉS UN ROCK AND ROLL

I WANNA PARTY, GIVE ME ROCK AND ROLL

TOTS JUNT CANTEM, I FEM LA LLETRAD’UNA CANÇÓ, DELS ESQUIROLS BLAUS,JUGUEM A FUTBOL, TAMBÉ A BÀSQUETI AMB LA GLÒRIA, APRENEM MOLTES COSESI AVUI, ESTEM DE FESTATOTS PODEM CANTAR BEN FORTPERQUÈ AIXÒ ÉS UN ROCK AND ROLL

*Lletra feta pels alumnes de P5, Esquirols Blaus.


REPORTERA INVESTIGADORA

m’agada gaire, perquè la tenim massa gastada pel meu gust, no per res més). Que si somrius quan cantes afines més (Bonic, oi? Doncs no és cap “kumbaianada”, resulta extrem-adament efectiu a nivell tècnic).

Amb el cant jo he après a buscar-me. A aprendre’m. A tenir-me paciència. A escoltar-me per dins i per fora. Amb els nens aquests processos són molt naturals, i molt sanadors. Sense grans explicacions, un nen pot connectar-se amb ell mateix i la seva creativitat amb una cançó, un rap, un cànon en grup. És autosuficient, no necessita els adults en aquell moment. És gran, perquè la música, com a vibració en es-sència, no té edats, ni cultures. És universal i atemporal.

I per sobre de tot, sentir com surt la veu del teu cos és una fes-tassa! Com millor t’ho passes, millor cantes. Com? Que no t’ho creus? Doncs només has de provar-ho. I si és al costat del teu fill/a, sempre pot ser molt més divertit. Perquè les societats on els nens canten són a les que els adults també ho fan.

Som nosaltres els qui obrim o tanquem les portes. Deixa les excuses de “És que desafino molt...”, “A mi a l’escola em feien callar...”, “Els de la família em tenen prohibit agafar la guitar-ra...”, perquè cantar és una necessitat i no pas un mèrit que ningú pugui jutjar des de fora. O és que t’han fet fora d’alguna piscina pública per no haver perfeccionat el teu estil de crol? Doncs per a mi és el mateix. Per al mercat i les exigències ja hi ha els professional del cant, que prou bé que ho fan. Però cantar és una respiració vital que portem instal·lada en el softward humà, i no depèn ni tan sols de si sona bé o malament per als que t’escolten. Això ja són figues d’un altre paner.

Fes la prova. Si poguessis escollir una cançó, quina cantaries ara mateix?

sonia Moreno Directora de cors de gospel. Mestra. Llicenciada en periodisme. Estudiant de teràpia sistèmica.

Cantar és fer “respiració de recapte”, com aquella coca tan bona que fan amb el que ha sobrat. Per què? Doncs perquè el mateix aire que serveix per mantenir-nos vius, amb la in-spiració i l’expiració, quan cantem el convertim en art. Que fort que el que jo respiro pugui sonar amb forma de Happy day, si m’hi poso! L’aire que cantem és el que surt, el que so-bra químicament, després que el nostre cos ja hagi aprofi-tat l’oxigen. També és el que volem treure a un altre nivell després d’haver tingut una experiència a dins. La veu en sap molt d’emocions i sensacions.

Cantar també és com la bona cuina: a part d’alimentar, dóna gust. Plats bonics, ben pensats i equilibrats de nudrients. El cant ben enfocat, com totes les coses, ens pot ajudar a conèixer més el nostre cos a nivell anatòmic, per exemple. Saps on tens els isquions? I per on para l’esfenoides al teu cos? Ho veus? Com a mestra sempre he pensat que caldria ensenyar abans el nom dels ossos del nostre cos i després les capitals del món, que tan llunyanes ens cauen. O les dues coses a la vegada, si més no. He vist en aquests anys molts grups de nens i joves fent-se massatges els uns als altres, abans de començar els assajos de cant, amb una naturalitat i una profunditat que “tiran p’atrás”.

Els nens que canten junts tenen l’oportunitat de descobrir, sense que ningú no els hagi de dir que el grup dóna força, que el respecte per la veu de l’altre comença pel respecte de la pròpia veu, que el ritme és silenci i energia alhora, que obrint tot surt millor que tancant, que si els peus estan a ter-ra i ocupem el nostre lloc, el nostre espai, la veu es fa encara més gran.

Que es poden cantar coses molt difícils i fer-ho cada dia millor si hi dediquem temps i passió (la paraula esforç no

L’AIRE QUE RESPIREMÉS UN JOC DE NENSBENEFICIS DEL CANT EN INFANTS I jOVES

...un nen pot connectar-se amb ell mateix i la seva creativitat amb una cançó, un rap, un cÀnon en grup.

“

“


Si volem una pensió de jubilació amb decència, hem d’estalviar perquè l’Estat no ens la donarà com nosaltres desitjaríem. Les pensions han de baixar entre un 22% i un 45% per a que siguin sostenibles.

En un discurs del governador del Banc d’Espanya al Congrés dels Diputats que, per primer cop, ha destinat més temps al sector financer que a l’economia general, s’ha fet l’advertiment que en el futur les pensions seran tan baixes que serà del tot necessari de complementar-les amb productes privats o públics. Aquesta cistella és plena de forats i el sistema públic és antiquat i està desbordat per la demografia i això vol dir que la situació pot empitjorar encara més.

Per altra banda, sens dubte, jo no tinc ni idea de quant em pagaran i això va en contra de qualsevol principi bàsic d’un programa de previsió i penso que tenim dret de saber-ho. Es comença a escampar i a assolir la percepció que el sistema públic de pensions no serà suficient, de manera que alguns comencen a estalviar.

El que resulta evident, llavors, és que el sistema actual està esgotat i ara, tots els assessors financers, intentem ser més informadors amb el client.

Per exemple, molts pocs inversors coneixen el PIAS, productes relacionats amb la jubilació que comercialitzen múltiples asseguradores i que són líquids, raonablement rendibles i amb exempció fiscal al venciment si ho transformem amb una renda vitalícia, de manera que molts pocs pregunten per ells. La nostra missió és donar-los a conèixer.

És per tot l’exposat que resulta de vital importància pensar en la nostra jubilació estalviant de manera privada per a complementar la pensió pública.

Una de les claus per a obtenir èxit en aquest tema és començar com abans millor. A més gran plaç, menys esforç estalviador i major capital acumulat, però més important encara és que la fórmula escollida sigui la inversió més rentable i garantida.

Hem de tenir en compte tres aspectes principals: invertir a un plaç realista, mirar amb cura les despeses i valorar l’aspecte fiscal.

QUANT HEM D’ESTALVIAR PER A OBTENIR UNA JUBILACIÓ DESITJADA:

Amb un 70% dels ingressos que rebríem abans de jubilar-nos, en tenim prou per a mantenir el nivell de vida anterior. Hi ha estudis que parlen de 100.000€ estalviats per a arribar a obtenir un complement de jubilació digna.

Hem de tenir en compte, a banda de tot això, que les nostres despeses baixaran ja que no precisarem de roba per a la feina, la despesa en transport es reduirà (transport públic gratuït, necessitem un sol vehicle i menys assegurances), no ens hem de mudar per qüestions de treball, no tindrem despesa per a fills, etc. És ben clar… a menys despesa, major estalvi.

Podem calcular la quantitat de diners que necessitem estalviar per a la nostra jubilació de la següent manera:

Multipliquem per 12 mesos la despesa que suposa mantenir el nostre nivell de vida actual. Hi ha llocs webs que ens ajudaran a valorar-ho com per exemple “Fintonic” que ens agrupa i calcula els ingressos i despeses d’una manera ordenada i clara, vinculada als nostres bancs.

Calculem la quantitat que rebrem per part de la Seguretat Social en la mesura de les possibilitats en concepte de pensió.

Descomptem la despesa que ja no tindrem de la Seguretat Social.

Multipliquem la xifra obtinguda per la quantitat d’anys de vida estimats.

...resulta de vital importància pensar EN la nostra jubilació estalviant de manera privada per a com-plementar la pensió pública.

“

“

vol una PENSIÓ DECENT?

.

.

.

.

FINANCERASSESSORAMENT

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador


Any rere any, l’informe Pisa revela l’ínfim rendiment dels alumnes espanyols en algunes de les matèries clau de l’ESO, mancances recurrents i que no són patrimoni exclusiu dels més joves: de fet, un estudi recent també ha deixat en evidència els adults.

L’objectiu d’aquest treball és conèixer el nivell de competències en comprensió lectora i matemàtiques entre la població adulta dels territoris industrialitzats de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Per a dur-lo a terme, s’han analitzat 23 països, entre els que hi ha estats europeus i nord-americans, Corea del Sud, el Japó, Austràlia i la Federació Russa, per bé que els resultats d’aquesta darrera no s’han divulgat.

Per a elaborar-lo —es va fer entre el setembre del 2011 i el maig de l’any passat—, s’han dut a terme proves de lectura i càlcul entre 157.000 persones d’entre 16 i 65 anys, de les quals més de 6.000 eren espanyoles. A més, hi han participat l’institut Nacional d’avaluació Educativa, que pertany al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i el servei Públic d’ocupació Estatal, que correspon al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

AL FURGÓ DE CUA

Els resultats de l’estudi, que duu el nom de Programa internacional per a l’avaluació de les competències de la població adulta (PiaCPa) no deixa l’Estat espanyol en una posició còmoda. En comprensió lectora, els espanyols ocupen la penúltima plaça del rànquing —només els italians ho han fet pitjor—, amb una valoració global de 252 punts, 21 per sota de la mitjana de l’OCDE i 19 menys que la de la UE. La classificació l’encapçala el Japó, amb 296 punts, seguit de Finlàndia, Holanda i Austràlia.

Quant al càlcul numèric, les conclusions són encara més negatives. De fet, l’Estat espanyol se situa com el país amb la puntuació més baixa entre tots els que participen en l’informe, amb només 246 punts; 23 i 22 per sota de la mitjana de l’OCDE i la UE, respectivament. Els més ben classificats tornen a ser els japonesos, amb 288 punts. La segona posició ha estat per a Finlàndia, mentre que en la tercera plaça hi ha la regió belga de Flandes.

ELS ADULTS JOVES, ELS MÉS BEN PARATS

Per edats, el grup que obté puntuacions més altes en matemàtiques és el dels joves de 25 a 34 anys, tot i que són a molta distància dels d’altres països. Sense anar gaire lluny, ni tan sols arriben al nivell 3 en una escala de l’1 al 5. Contràriament, els adults de més edat

són els que assoleixen pitjors resultats. A més, com més joves són les persones que han fet les proves, menys aspectes millorables es detecten a l’informe.

Tant en el cas de la lectura com en el de les matemàtiques, l’estudi situa els espanyols al nivell 2 de l’escala esmentada. En aquest rang, els adults presenten problemes per entendre textos densos —per exemple, llegir prospectes de medicaments— i en format digital. Pel que fa als nombres, l’informe adverteix que tenen dificultats per extraure informació matemàtica de situacions reals —com ara comparar paquets d’ofertes turístiques—, resoldre problemes de diversos passos —per exemple, gestionar pressupostos o calcular el compte de la compra— i interpretar dades estadístiques, com ara les gràfiques del rebut del llum.

UN RENDIMENT POBRE

D’altra banda, l’estudi també conclou que entre els espanyols hi ha una proporció molt elevada d’adults en els nivells més baixos de rendiment, mentre que la seva presència als més alts és gairebé testimonial. En matemàtiques, un 31% se situa al nivell 1 o fins i tot per sota. Només el 4% arriba al nivell 4, tres vegades menys que la mitjana de l’OCDE o de la UE. En comprensió lectora, el 27% no passa del primer nivell, i només el 5% arriba al nivell 4, sense que hi hagi ningú al grau 5.

En tots dos casos, els percentatges d’adults que es mouen pels nivells de rendiment més baixos són més elevats que no pas a la UE i l’OCDE (entre el 15-16% en el cas de la comprensió lectora i el 19% en el de les matemàtiques).

ELS UNIVERSITARIS TAMPOC NO BRILLEN

Una altra dada preocupant és que els titulats de batxillerat i de formació professional de grau mitjà d’alguns països obtenen més bons resultats que no pas els universitaris espanyols.

En comprensió lectora, això passa amb el Japó, Holanda i Austràlia, mentre que en el cas de les matemàtiques succeeix amb els Països Baixos, el Japó i Suècia, també en aquest ordre.

Així mateix, l’informe conclou que els adults procedents d’entorns socioeconòmics desafavorits, amb pares amb un nivell educatiu baix, obtenen més mals resultats que els que tenen pares amb una bona formació acadèmica, tant a l’Estat espanyol com al conjunt dels països de l’OCDE.

Per sexes, els homes assoleixen puntuacions més bones que les dones en les franges d’edat més avançada. En canvi, les diferències són pràcticament nul·les entre els més joves, per bé que són més notòries en el cas de les matemàtiques que en el de la comprensió lectora.

BRONZE EN ESCOLARITZACIÓ INFANTIL

Una de les poques alegries per a l’Estat espanyol que apareixen a l’informe no afecta els adults directament, sinó les taxes netes d’escolarització fins a 2 anys d’edat, on en només 11 anys s’ha passat del 8,9% al 30,7%. A més, pel que fa als infants de 3 anys, aquest percentatge va arribar al 96,6% el curs 2010-2011, xifra que situa els espanyols en la tercera posició de la UE, tan sols superats per França —l’únic territori on s’assoleix el 100% d’escolarització en aquestes edats— i Bèlgica. La mitjana de la UE és del 78,8%.

La segona bona notícia té a veure amb el percentatge de la població d’entre 30 i 34 anys que ha completat estudis terciaris o universitaris. En aquest sentit, en el cas de l’Estat espanyol, aquest percentatge se situa en el 40,1%, que supera, així, l’objectiu estratègic de la UE per al 2020, del 40%. De la mateixa manera, també està per damunt de la mitjana de la UE dels 27 —Croàcia encara no n’era membre— (35,8%) i de l’OCDE (39,1%). La primera classificada és Irlanda, amb un 51,1% de graduats, i tanca la llista Itàlia, on només 1 de cada 5 joves d’aquesta edat té estudis universitaris acabats.

Com a estadística curiosa, val a dir que el percentatge de dones titulades és més elevat a tots els països analitzats, excepte a Luxemburg.

Des de la Comissió seguiment resultats Educatius de l’aMPa estem treballant justament per vetllar pel seguiment dels resultats educatius dels nostres fills a l’escola.

Pepi PedreroComissió Seguiment Resultats Educatius

Agraïm les dades facilitades d’aquest article a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), con-cretament a l’Àrea de Màrqueting i Comercial.

L’etern problema… LA COMPRENSIó LECTORA I LES MATEMàTIQUES


EL RELATEmpieza la cuenta atrás.Pesadumbre. Angustia. Ansiedad. Desazón interior. Muchos sentimientos unidos representando a uno de solo, uno capaz de pararnos los pies una vez la decisión está tomada, que nos roba el valor y nos arrebata el coraje, que lanza sobre nosotros un hechizo que nos nubla la vista convirtiendo en borrosos nuestros objetivos. Él es el miedo, el peor de todos ellos.

Un individuo vestido con un atuendo albugíneo se aproxima a mí mientras sus dedos intranquilos juguetean con el sobre que, con cierta dificultad, soporta entre sus manos. No levanta la cabeza hasta encontrarse a una distancia prudencial de mí. Me dirige una afligida mirada y provoca un forzoso gesto en sus labios que de haber sido espontáneo y sincero hubiera acabado en una sonrisa.

Miro curiosamente y sin disimulo los papeles que el hombre sujeta encima del sobre, ahora vacío. La expresión del médico varía de inmediato, su expresión se vuelve tensa y sus ojos parecen más pequeños, con la diferencia de que ahora me aguanta la mirada. Mi impaciencia está a punto de agotarse cuando finalmente pronuncia las palabras que nunca habría querido oír.

Señor Paez, su enfermedad ha empeorado. Éstos son los resultados.

Mi inquietud se desvanece en un segundo, ya no existe el misterio, la respuesta a todas mis preguntas se ve reflejada en una sola frase.

Me siento invadido por una rabia que rompería esos papeles en pedazos incontables, papeles de gráficos y letras con palabras ininteligibles, tinta impresa en un papel que indirectamente me informa de mi adyacente muerte. Con mi ilusión huyen también mis sueños y mis ganas de luchar.

Cuando me doy cuenta estoy fuera del hospital, con la cara bañada en lágrimas. El sobre ha desaparecido. Me debe haber caído cuando, de manera inconsciente, me he dirigido hacia la salida, sin ni siquiera despedirme de la persona que acaba de ahorcar mis deseos. Mi fe se acaba de esfumar y yo deseo hacerlo también. No sé a dónde ir. No sé qué hacer. No sé qué hago aquí.

Los días pasarán, las semanas pasarán, la vida pasará. Después pasará la muerte, pasará a buscarme. Con ella me iré para no regresar nunca más al único mundo que hasta ahora conozco. Se escabullirán los recuerdos, las sonrisas de aquellos que he querido serán borradas de mi memoria. Tampoco existirán los colores. Nada podré ver, escuchar, sentir, palpar o probar.

Todo lo que hasta el día de hoy he vivido se convertirá en un pasado que en un instante olvidaré. Mis treinta años de vida se desvanecerán en máximo treinta milésimas de segundo. Pronto mi vida quedará atrapada en un ataúd.

Esto acabará, pero ¿quién se cree tan fuerte para evidenciar la imposibilidad de un más allá? Todos se atreven a poner punto y final en la historia en el momento en que la vida finaliza, sin la certeza de que éste sea el verdadero fin.

Muchos de nosotros hemos oído hablar de la luz que lleva ante Dios, esa luz blanca, pero no por eso pálida ni menos intensa, que aparece entre la vida y la muerte. Esa luz que, como una flecha, se clava en nuestros corazones, esa luz que, como un imán, nos atrapa para siempre. Nos atrae. Se nos lleva con ella sin que nosotros firmemos en ningún sitio. No cuestiona. No negocia. Sólo obedece las órdenes de un ser superior.

¿Y si la muerte es una nueva visión, una vida de otro color, un nuevo camino, una esperanza? ¿Y si en las profundidades de la tierra nuestras almas se juntan con las raíces de los árboles y nacen nuevas vidas?

Ama la vida. Respeta a la diversidad. No te limites a querer, demuéstralo. Ahorra palabras, regala abrazos. No sueñes si no vas a intentar que el sueño se haga realidad. No te lamentes por lo que te falta, aprecia lo que tienes. Pero sobretodo, no te limites a vivir, vive al límite.

Yo lo hice.

Ama la vida. Respeta a la diversidad. No te limites a querer, demuéstralo. Ahorra palabras, regala abrazos...

““

Per Txell Llussà

A l’home de la barca ningú mai no li ha preguntat el seu nom. Tampoc no li han preguntat què són aquests llums estranys que de tant en tant surten de la seva barca, ni què és aquesta mena de monstre de cara gegantesca que apareix algunes nits. Frits està decidit a averiguar qui és, i llavors s’adonarà que la realitat és molt més del que es veu…

Aquesta vegada i per variar tenim un llibre en llengua castellana, el guanyador del Premio Barco de Vapor 2013, un dels guardons més prestigiosos de literatura infantil i juvenil a Espanya i Iberoamèrica.

Els personatges principals, en frits i el matrimoni dussel, viuen situacions molt complicades. En frits va perdre una cama quan era petit per culpa d’una bicicleta, i el matrimoni dussel pateix una situació econòmica molt difícil i no tenen diners ni per menjar.

Amb aquesta bonica història d’amistat, amor i realisme màgic ambientada als canals d’Amsterdam, David Fernández Sifres ens envia un doble missatge.

títol: Luces en el canal

autor: david fernández sifres (il·lustracions de Puño).

Editorial: Ediciones sM

Col·lecció: Barco de Vapor Naranja 1ª edició: Abril 2013 N. de pàgines: 112

isBN: isBN: 978-84-675-5192-1

De 8 a 12 anys

Per un costat, ens fa entendre que la vida ens pot posar en situacions molt difícils i malgrat això, no hem de deixar de banda els nostres valors de confiança, respecte i amistat. Per una altra, fa que ens qüestionem el poder devastador que tenen les aparences i els prejudicis que conscientment, o no, tots tenim. Sens dubte, un bon exercici de reflexió per a tots, petits i grans.

Per gaudir de la lectura d’ aquest llibre cal obrir-lo, deixar-se portar i emocionar-se. Espero que a vosaltres també us agradi.

Lidia soriano Vocal P5

el guanyador del Premi EL Barco de Vapor 2013, un dels guardons més prestigiosos de literatura infantil i juvenil.

“

“

FIGURETES DE MASSAPàiNGrEdiENts 200g d’ametlla molta

200g de sucre glacé

1 clara d’ou

Colorants alimentaris

Cacau en pols

Retolador alimentari negre (opcional)

En un bol posem l’ametlla molta i ho barregem amb el sucre glacé. Quan sigui ben barrejat se li afegeix la clara d’ou i ho amassem fins que fem una pasta homogènia.

Un cop aconseguim aquesta massa, la dividim en 5 parts per colorejar-la:

una part verda per a les fulles, les peres i les faves.una part vermella per als tomàquets, síndria o si volem fer maduixes.una part taronja per a la pastanaga o si volem fer préssecs.una part grog per a blat, llimones, plàtans...la part blanca la farem servir per fer xampinyons i la patata.

Ara només falta posar-se a modelar les figuretes:

Per fer la patata, passeu la bola de massapà blanc per sobre de cacau i claveu-hi algun pinyó.Per enganxar les petites boletes i detalls, pressioneu una mica per tal que s’enganxin entre elles.

si ho preferiu, també en podeu fer ninots!

1.

2.

.

.

.

.

.

.

.

3.

4.

ELaBoraCiÓ

.

.

.

.

.

.

Si voleu tenir entretinguts els nens una estona i tenir unes postres ben boniques a taula per festes proveu de fer aquestes figuretes de massapà. S’ho passaran pipa!

Per Montserrat sala


No és fàcil ésser conscients del que implica prevenir. Com va dir uns dels assistents a la xerrada-taller que el dijous 7 de novembre l’AMPA va organitzar a l’escola, “sembla mentida que una cosa tan senzilla com és mocar-se, pugui ser tan important!”

Els mocs persistents en el nas de la canalla són per a la logopèdia un dels principals factors causants de retards i alteracions en el llenguatge i la parla dels infants.

Les conseqüències immediates d’aquests mocs acumulats són unes molèsties evidents per menjar, per dormir, una certa inquietud... però si no ensenyem i habituem els nens a fer una higiene nasal correcta i amb la freqüència necessària, ens podem trobar una sèrie de repercussions negatives que es manifestaran amb el pas del temps.

Una de les primeres conseqüències de tenir el nas tapat és que a l’orella s’hi acumula sèrum o moc (otitis) i això impedeix que l’infant hi senti correctament.

Si aquests períodes d’otitis són prou recurrents entre els 0 i 5 anys, li dificulten la discriminació auditiva dels sons i de les paraules, de manera que aquestes s’aprenen de forma con-fusa i imprecisa, provocant canvis articulatoris (de pronunci-ació) que sovint no se solucionen per sí sols i requereixen de reeducació específica per part d’un logopeda.

Amb les orelles mig tapades, tindrem els nens més distrets i, com que no poden respirar bé, estaran més inquiets, re-percutint, també, en la seva capacitat d’atenció i de concen-tració.

A l’Escola de ParesTALLER DE MOCSLOGOPÈDIA PREVENTIVA

Una de les primeres conseQUències de tenir el nas tapat és que a l’orella s’hi acumula sèrum o moc (otitis) i això impedeix que l’infant hi senti correctament.

“

“

..


Per altra banda, els òrgans encarregats de la pronunciació (llen-gua, llavis, galtes, paladar) també se’n ressenten. Quan senten el nas tapat, els infants ràpidament s’habituen a respirar per la boca. Aquest mal hàbit, amb el temps, redueix el to òptim de la musculatura dels òrgans i pot provocar una parla poc clara i/o amb sons que no es pronuncien bé.

Per últim, la respiració bucal és un dels principals causants de la deglució atípica (empassar empenyent amb la llengua de forma incorrecta), alteració que pot originar malformacions dels maxil·lars i/o del posicionament de les dents que pot ar-ribar a necessitar tractament d’ortodòncia.

A Logopèdia Preventiva creiem que és important que els pares, professionals de l’educació i de la salut que tracten amb infants prenguin consciència de tot això i revalorin la higiene nasal dins de la seva funció educativa, i que li donin el temps i la consideració necessàries.

En el taller vàrem posar en pràctica estratègies i recursos per facilitar als nens i nenes que aprenguin a fer-se una hi-giene nasal eficaç i, alhora, de manera divertida. Vam pre-sentar una sèrie de jocs de buf, de consciència i potenciació del buf nasal, massatges, ús del sèrum fisiològic (o l’inhalador d’aigua marina) i una tècnica adequada per fer les “mocades”, sense riscos, afavorint la sortida dels mocs.

Gràcies per la vostra activa participació.

Mònica Ballester torras Logopeda: Terapeuta de la Comunicació i el Llenguatge i promotora de la Logopèdia Preventiva [email protected]

Com cada any a l’inici del curs escolar s’han realitzat les corresponents presentacions de curs a l’escola.

L’AMPA també va estar representada en cada curs per el/la vocal. Com que aquest any es va demanar brevetat a l’acte inicial de presentació general, en la majoria dels cursos el/la vocal només va fer una salutació als assistents.

En els cursos de P3, 1r d’ESO i 1r de Batxillerat el president de l’associació va fer una breu introducció, comentant l’organització de l’AMPA i convidant les noves famílies a formar-ne part.

PrEsENtaCioNs dE CUrs

Des de fa anys hi ha establerta en l’organització de la Junta la comissió de menjador, que té com a objectiu oferir a les famílies informació sobre el funcionament del menjador de l’escola, així com dels aliments que es donen a tots els alumnes que l’utilitzen.

La comissió està formada per un grup de pares i mares que distribuïts per parelles s’encarreguen de fer una visita setmanal als menjadors d’infantil i primària.

Les visites no es programen amb l’escola i sempre és a conveniència de les 2 persones que la realitzen cada setmana. El menú que s’ofereix als membres de la comissió és el mateix que aquell dia tenen tots els alumnes i posteriorment es fa un full de valoració, el qual s’envia a la Direcció i el cap de serveis de l’escola. S’hi fan observacions de sabor, quantitat i temperatura. Els resultats del funcionament del menjador i la qualitat del menjar són valorats molt possitivament en la majoria d’ocasions.

Així si alguna família té dubtes o inquietuds es pot adreçar a les persones que porten la comissió Judith Ferré i Mercè Pérez mitjançant el correu: [email protected]

Des de la Junta agraïm a l’escola la possibilitat que ens ofereix curs rere curs de poder desenvolupar aquesta tasca, que considerem possitiva per a tots i les atencions i bona predisposició de tot el personal del menjador, monitors, cuineres i cap de serveis.

CoMissiÓ MENJador

NEWS

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

El Gimnasio-Escuela Lee Young felicita a su alumno Gerard Sánchez y a los compañeros de Cerdanyola por su gran participación en el pasado Campeonato

Mundial de BALI y desea una Feliz Navidad para todos y una Buena Salud para el 2014.

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]

espurnes núm. 10 - desembre 2013

Documents