espanya liberal

Download espanya liberal

Post on 28-Mar-2016

214 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

espanya liberal

TRANSCRIPT

  • 4Catalunya i Espanya al segle XIX:La construcci dun rgim liberal

  • 4Catalunya i Espanya al segle XIX:La construcci dun rgim liberal

  • Durant el segle XIX, Catalunya i Espanya va viureun procs de construcci dun rgim polticliberal. En morir Ferran VII va culminar lainstauraci a Espanya del liberalisme.

    Els monarques van veure limitats els seuspoders per la Constituci i el Parlament.

    Malgrat aix, el rgim liberal espanyol es vacaracteritzar per la intervenci constant delexrcit en la vida poltica, per una participacimolt restringida i per la limitaci de llibertats.

    Els intents de democratitzaci durant el BienniProgressista (1854-1856) i, sobretot, el SexenniDemocrtic (1868-1874) van fracassar.

    Introducci

  • 1. La crisi de lAntic Rgim (1808-1814)

    1.1. La crisi de la monarquia borbnica

    1.2. La Guerra del Francs (1808-1814)

    1.3. Les Corts de Cadis

  • 1.1. La crisi de la monarquia borbnica

    La reacci de Carles IV davant de la Revoluci Francesa va ser declarar la guerra a Frana (1793-1795), temors de lexpansi de les idees liberals.

    La guerra va ser un fracs i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre ms influent, es va aliar amb Napole per enfrontar-se a Gran Bretanya.

    041. La crisi de lAntic Rgim (1808-1814)

    Godoy va autoritzar lexrcit francs a travessar Espanya per atacar Portugal (Tractat de Fontainebleu, 1807).

    El descontentament duna part de lapoblaci amb les decisions de Godoyva provocar lesclat del mot dAranjuez(1808).

  • 1.2. La Guerra del Francs (1808-1814)

    Josep Bonaparte va ser nomenat nou rei dEspanya (per Napole) iels esdeveniments succets van provocar la rebelli popular. El 2 demaig de 1808 Madrid saixec contra les tropes franceses.

    04

    Es van crear juntes per dirigir la resistncia, coordinades per una JuntaSuprema Central, mentre grups de patriotes sorganitzaven en guerrilles.

  • 1.2. La Guerra del Francs (1808-1814)

    El 1812, la campanya de Rssia va obligar Napole a desplaarpart del seu exrcit a aquell pas.

    Lajuda de les tropes britniques va ser decisiva i, a finals de1813, els francesos van abandonar el territori espanyol.

    En 1813 es va firmar el Tractat de Valenay, pel qual Ferran VIIrecuperava la Corona i Napole retirava les seves tropes.

    04

  • La Guerra del Francs

    04

  • 1.3. Les Corts de Cadis

    Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, ja que el rei Josep I no va gaudir mai de lacceptaci dels espanyols.

    Per aix, el 1810, la Junta Central va convocar una reuni de Corts a Cadis, nic territori no ocupat pels francesos.

    Les Corts van decidir que tots els assistents, independentment del seu origen, es reunien en una nica Assemblea i el seu vot tenia el mateix pes.

    La cambra va redactar una Constituci, aprovada el 1812, que reflectia els principis bsics del liberalisme poltic.

    Per la situaci bllica va impedir aplicar all legislat a Cadis.

    04

  • 2. Lenfrontament entre absolutisme i liberalisme

    2.1. La restauraci de labsolutisme

    2.2. El Trienni Liberal

    2.3. La fallida de labsolutisme

  • 2.1. La restauraci de labsolutisme

    Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. El rei, convenut de la feblesa dels liberals, va impulsar un cop dEstat mitjanant el qual va clausurar les Corts i va anullar la Constituci.

    Durant els mesos segents es va produir la restauraci de totes les antigues institucions i es va restablir el rgim senyorial. Era el retorn a lAntic Rgim.

    Amb el suport dels sectors ms liberals de lexrcit, els opositors de labsolutisme van organitzar mltiples pronunciaments, la majoria reprimits.

    2. Lenfrontament entre absolutisme i liberalisme

  • 2.2. El Trienni Liberal

    El 1820, un pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni Liberal (1820-1823).

    Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. Es va crear la Milcia Nacional, un cos de voluntaris armats que defensaven lordre liberal.

    Aquest procs reformista no comptava amb la simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potncies europees per restaurar labsolutisme.

    La Santa Aliana va encarregar a Frana la intervenci militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Llus van derrotar els liberals i van reposar Ferran VII com a monarca absolut.

    2. Lenfrontament entre absolutisme i liberalisme

  • 2.3. La fallida de labsolutisme

    El retorn a labsolutisme va comportar la destrucci de lobra legislativa del Trienni. Perels governs de Ferran VII no van saber donar soluci als problemes del pas.

    Hi havia una situaci econmica difcil.

    Es va produir un conflicte dinstic. Ferran VII noms havia tingut filles i la Llei Slicaimpedia que les dones regnessin a Espanya.

    Es va donar el tron a Isabel, grcies a la Pragmtica Sanci, dictada pel rei. Per moltsabsolutistes no van acceptar el canvi

    2. Lenfrontament entre absolutisme i liberalisme

  • 3. Independncia de les colnies americanes (1808-1826)

    3.1. Les causes de la independncia3.2. La fi de lImperi americ3.3. Els problemes de les noves repbliques

  • 3. Independncia de les colnies americanes (1808-1826)

    3.1. Les causes de la independncia

    A principis del segle XIX, el malestar a les colnies de feia dcades vaesclatar en forma de guerres dindependncia. Diversos factors hi vancontribuir:La difusi de les idees illustrades i dels principis de llibertat i igualtatpromoguts per la Revoluci Francesa.Lxit de la revolta de les colnies britniques dAmrica del Nord, que vaacabar amb la proclamaci de la independncia dels Estats Units el 1776.El descontentament de la burgesia criolla.

  • 3. Independncia de les colnies americanes (1808-1826)

    3.2. La fi de lImperi americ

    La Guerra del Francs a Espanya va suscitar la formaci de juntes tamb ales colnies americanes, que no van acatar la monarquia de JosepBonaparte.Els membres de les juntes es van negar a acceptar lautoritat de la JuntaCentral Suprema.Els focus ms importants de secessi es van originar a Veneuela i alVirregnat del Riu de la Plata: el Paraguai i lArgentina van ser les primeresnacions independents.Finalment, Espanya va perdre totes les seves colnies, excepte Cuba, lesFilipines i Puerto Rico.

  • 3. Independncia de les colnies americanes (1808-1826)

    3.3. Els problemes de les noves repbliques

    Els nous estats americans van nixer amb greus problemes, ja que elsinteressos dels cabdills locals van impedir la creaci duna Amrica unida.Amrica es va fragmentar en mltiples repbliques. Es va consolidar elpoder dels caps militars i la intromissi constant de lexrcit en la vidapoltica.Es van oblidar les necessitats de la poblaci indgena, negra i de les classespopulars. Per aix, la societat postcolonial va nixer amb gransdesigualtats socials i econmiques.

  • 3. Independncia de les colnies americanes (1808-1826)

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

    4.1. La guerra carlina4.2. Les reformes progressistes4.3. La regncia dEspartero

  • 4.1. La guerra carlina

    A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una guerra civil entre elspartidaris de Carles, germ del rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina,vdua del rei i mare dIsabel.

    Els partidaris del carlisme (noblesa agrria, clero i pagesia) eren elsdefensors de lAntic Rgim.

    Els isabelins presentaven diferents interessos. La monarquia i la noblesadefensaven el tron i els seus privilegis, per van veure que unint-se alsliberals podrien enfrontar-se al carlisme.

    La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840). El Conveni deBergara va posar fi a la guerra, per el carlisme es va mantenir al llarg degaireb tot el segle XIX.

    4. La revoluci liberal (1833-1843)

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

    Carles Maria Isidre, pretenent Ma Cristina, la Regent

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

    Uniformes carlins

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

    4.2. Les reformes progressistes

    Els liberals estaven dividits en dues faccions: els moderats i elsprogressistes.

    Enmig de la guerra carlista, Maria Cristina va impulsar la formaci dungovern liberal. Primer va intentar fer-ho amb els moderats, per al final vacridar els progressistes al govern.

    Entre 1835 i 1837, els progressistes van implantar un rgim liberal. Aquestprocs va culminar amb la Constituci de 1837, que va inaugurar unperode de monarquia parlamentria a Espanya.

    El nou text reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals, peracceptava el paper moderador de la Corona.

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

    Jurament de la Constituci espanyola per part de la reina regent Maria Crsitina

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)

    4.3. La regncia dEspartero

    Durant el regnat dIsabel II, el Partit Liberal Moderat va estar al capdavantdel govern amb el suport de la monarquia.

    En aquesta etapa es va consolidar a Espanya un liberalisme conservador icentralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va haver una granintervenci de la Corona en la poltica i una limitaci de les llibertats.

    Durant els deu primers anys de la majoria dIsabel II, es va promulgar laConstituci de 1845 i la sobirania compartida entre les Corts i el rei.

    Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851), que configurava unEstat confessional.

  • 4. La revoluci liberal (1833-1843)