eso / batxillerat - editorial casals · de recursos digitals per cada unitat. 2. un . gran banc de...

ESO / BATXILLERAT

20162017

VISUAL

I PLÀSTICA

DIBUIX

TÈCNIC

EDICIÓ EN CATALÀ

2

ÍNDEX

ESOVisual i PlàsticaClaus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-8

Material per al professor 9

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 10-12

BATXILLERATDibuix tècnicClaus del projecte 14-15

Material per a l’alumne 16


Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 22-23

3

ESOVisual i PlàsticaClaus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-8


Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


BATXILLERATDibuix tècnicClaus del projecte 14-15

Material per a l’alumne 16


Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 22-23

NOVETATSPER AL CURS

2016-2017

DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

2B

ATX

ILLE

RAT

DIB

UIX

TÈC

NIC

2

Gaspard M

onge(1746 – 1818)

Matem

àtic, pedagog i polític francès qu

e va idear

un

sistema de projecció dièdrica qu

e va suposar el

naixem

ent de la geom

etria descriptiva.

L’objectiu qu

e perseguia M

onge era, segon

s les

seves pròpies paraules, «crear u

n m

ètode per

representar en

un

full de dibu

ix –que n

omés té

dues dim

ension

s: longitu

d i amplada– tots els

cossos de la natu

ra, que en

tenen

tres: longitu

d,

amplada i profu

nditat.»

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/dibuixba

Bernardo MasRamon Gasull

ESOESO

Carles NúñezJosep M. PadrolMiquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

4

4

VISUAL I

PLÀSTICA

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.net/tecno2eso

I DIBUIX, MATERIALS

I TÈCNIQUES: PROCÉS

CREATIU

ESO


4Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

II EL DISSENY:

FORMA I FUNCIÓ

4Carles NúñezJosep M. PadrolMiquel Romagosa


ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

III COMUNICACIÓ

I LLENGUATGE

AUDIOVISUAL



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

IV LA REPRESENTACIÓ

TÈCNICA



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

V LES CLAUS DE L’ART



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO VISUAL I PLÀSTICA 4

ESO VISUAL I PLÀSTICA

1

Exposició sintètica dels continguts

expressats en un nivell assequible per a

l’alumne i enriquits amb una gran quantitat

de recursos digitals per cada unitat.

2

Un gran banc de recursos multimèdia

complementaris sobre Art, Tècniques i

Geometria.

56 57

B

D

A

E

E

E

A

B

B

D C F

A DC F

C

F

98

7028

58

33

Ø 45

Ø 32

Ø 18 Ø 15

Ø 42

Ø 16

Ø 54

E: 5:1E: 5:1

R 2

32

9

0 1 2 3

2

Mida d’un objecte: Determinació de la quantitat d’una magnitud física de longitud, superfície o volum.

EN SISTEMA DIÈDRIC EUROPEU I AMERICÀ

Fins aquí hem vist les normes del siste-ma dièdric i coneixem les relacions amb els plans de projecció, que ens faciliten la tasca de saber les mides exactes dels objectes per representar-los fidelment sobre el pla.

Ara, però, ens cal fer una matisació per aprendre a interpretar aquestes repre-sentacions en sistema dièdric europeu i americà.

El sistema europeu és el que hem utilit-zat fins ara en la nostra explicació.

En aquest sistema, les vistes de l’objec-te projectat queden invertides quan es despleguen les sis cares del cub de pro-jecció. La vista dreta de l’objecte repre-sentat queda situada a l’esquerra de l’alçat, la planta (vista des de dalt) a sota de l’alçat, etc.

En el sistema americà, les vistes queden ordenades sense inversió i el perfil dret serà a la dreta de l’alçat, i el perfil es-querre, a l’esquerra, etc.

DIBUIX A ESCALA.

Normalment en un plànol o representa-ció tècnica dibuixem objectes que tenen una mida més gran, o més petita, que en la realitat. Així, el que fem és dibui-xar-los proporcionats, però augmen-tant-ne o reduint-ne totes les mides. Per tant, fem un dibuix a escala, en què hi ha una relació matemàtica entre les mi-des dels objectes representats en el pa-per i les reals:

p E = D / R (Per exemple, una de les escales utilitzades en construccions civils és 1:500. Hem d’interpretar que 1 cm dibuixat correspon a 500 cm reals.)

p Així utilitzarem escales de reducció, com en el plànol d’una ciutat, i d’am-pliació, si representem objectes pe-tits com peces de rellotgeria, etc.

p Una escala gràfica és un segment graduat. Les divisions serveixen per relacionar les mides dibuixades amb les reals. S’utilitza com un regle fix o mòbil.

SELECCIÓ DE LES VISTES.

Com ja hem comentat, el sistema dièdric ens ajuda a l’hora de representar amb exactitud els objectes tridimensionals en el pla. També hem vist que podem obte-nir una informació molt precisa de l’ob-jecte, perquè podem representar-hi fins a sis cares, però cal tenir en compte les normes següents:

p L’alçat, o vista principal, ha de mos-trar sempre la forma més caracterís-tica del contorn de l’objecte.

p Cal utilitzar un nombre mínim de vistes. S’han de representar només les vistes imprescindibles per expli-car la figura.

Vistes en dièdric d’un cotxe esportiu.

Projecte de rellotje: seccions

Acabats: polits

Dibuixos: Miquel Saletti

Sistema europeu

Sistema americà

Escala gràfica 10:3

Contraescala 10 unitats

10 parts 3 parts

p Es preferiran les vistes que tenen el menor nombre de línies discontínu-es (arestes ocultes).

V EL SISTEMA DIÈDRICELS PLÀNOLS TÈCNICS

Plànol urbà de Berlín, 1925.

Competència de l’àmbit digital: 5 91

1600

XVII

1700

XVIII

1800

XIX

1900

XX

1950

XXI

2000

90

IV

400 100 0

XI

1000

XII XIII

1100

XIV

1300

XV

1500

XVI

Barroc

Neoclassicisme i Romanticisme

Realisme

Impressionisme

Puntillisme

Modernisme

Cubisme

Expressionisme

Dadaisme

Neoplasticisme

Surrealisme

Informalisme

Art pop

Art cinètic

Land art

Hiperrealisme

Art d’acció

Nova figuració

Moltes explicacions del llibre s’han il·lustrat amb obres d’estils i moviments artístics diferents. També s’ha parlat

de pintors, escultors, arquitectes..., i s’ha indicat la data en què van viure o produir una obra determinada.

En aquest fris històric hi pots veure ordenats els principals moviments i estils artístics. Quan tinguis la data

d’una obra, pots mirar de quin estil és, o quan vulguis situar un estil en la història, també ho pots fer.

Pots observar com a partir del segle XX les noves tendències i estils apareixen amb molta freqüència. Això fa que

sigui freqüent que artistes d’estils diferents treballin en un mateix moment.

En aquest enllaç trobaràs els estils definits i una galeria d’imatges per exemplificar-los.

.ESTILS.

Art grec

Art romà

Art prehistòric

Art bizantí

Art romànic

Renaixament

Art islàmic Art gòtic

Art mudèjar

I aC dC

CLAUS DEL PROJECTE


3

Activitats en una carpeta de làmines, classificades per competències i nivells de dificultat, que es poden utilitzar com

a material complementari del llibre

de l’alumne o com a material autònom.

4

Els exemples i les obres d’art estudiades són, preferentment, d’art actual, i les

activitats proposades estan plantejades

sempre en contextos reals i contemporanis.

VI

31

ZZ

Y

Y

X

X

Z

Z (1)

Z (2/3)

Y (1)

X (1)

X (1)

X (1/2)

Y (1)

Y (1)

(1)

Z

Y

X

X

COMPETÈNCIES

A ESCALA

En les perspectives axonomètriques les direccions fonamentals dels cossos representats es

dibuixen paral·leles als eixos. A la dreta tens l’exemple del traçat de la perspectiva isomètrica,

cavallera i militar d’un cos, a partir de les vistes dièdriques.

Activitat 1

A sota tens preparat un exercici similar que hauràs de resoldre. Fixa’t que les vistes dièdriques han

estat situades a escala 2:1 sobre els plans corresponents i, en alguns casos, s’han aplicat reduc-

cions. A partir d’aquestes vistes, completa les perspectives. Comença treballant amb el llapis dur,

quan hagis completat el traçat repassa els contorns amb retolador de punta fina i acoloreix les cares

com en l’exemple. Completa les perspectives identificant-les i indicant-hi en cada cas el nom de

cada eix amb la reducció aplicada.

P. Isomètrica P. Cavallera

P. Militar

Editorial Casals S.A.

..............................

..............................

..................

..............................

..............................

..................

..............................

..............................

..................

EL DIBUIX EN PERSPECTIVA 1. LES PERSPECTIVES AXONOMÈTRIQUES

GRUP:

Matemàtica

NÚM.:

ALUMNE/A:

8786

.ELS CREADORS.

Art futurA

Art Futura és un festival que mostra el panorama interna-cional de la cultura i creati-vitat digital que se celebra anualment des de l’any 1990 a l’Estat espanyol.

És un magnífic aparador dels avenços dels nous mit-jans tecnològics i de la seva utilització en la creació ar-tística, el disseny interactiu, els videojocs i l’animació di-gital. L’organització planteja el festival com un espai

d’exposició i debat al voltant de la creació amb els nous mit-jans tecnològics. Oferta diversos actes com conferències, ta-llers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions mu-sicals en directe. Aquests tipus d’esdeveniments demostren com l’art i el pensament de cada moment històric estan in-fluenciats per les innovacions tecnològiques. En les seves darreres edicions s’ha evidenciat la importància que van ad-quirint Internet i les xarxes socials i el seu poder per transfor-mar les relacions socials i polítiques en la nostra societat.

Durant aquests més de vint anys, Art Futura ha mostrat l’obra de creadors de referència com Moebius, Richard Linktaker, Andrew Huang, David Bowes, Marcel·lí Antúnez, Theo Jansen…

Richard Linklater, Una mirada misteriosa, 2006.

Paula Rivas, Quantica, 2009.Gorillaz MH5, Passion

Pictures, 2009.

.MATERIALS I TÈCNIQUES.

L’escàner, unA einA per creAr imAtges

L’escàner és un dispositiu perifèric que converteix una imatge analògica, o un objecte, en una imatge digital que es pot em-magatzemar i modificar a l’ordinador. Hi ha molts tipus d’escà-ners, però els més utilitzats són els plans.

El funcionament de l’escà-ner és diferent del d’una càmera fotogràfica, ja que la imatge no s’obté de ma-nera instantània. L’escàner digitalitza línia per línia a mesura que el sensor fa l’exploració. El programari que processa la digitalitza-

ció permet definir l’àrea d’exploració, la resolució de lectura, la profunditat de color, el contrast, la lluminositat i la saturació.

Hi ha un gran ventall de possibilitats creatives en la utilització de l’escà-ner:

p Escanejar objectes en tres dimen-sions, des de monedes fins a flors, anant en compte de no ratllar la pantalla de vidre de l’aparell.

p Digitalitzar textures (llana, pell, papers pintats…) per tal d’utilitzar-les com a fons per a altres compo-sicions o de fons de pantalla…

p El resultat d’escanejar paper d’alumini o un CD és molt interes-sant perquè reflecteix la llum del mateix escàner.

p També podem moure l’objecte quan s’està escanejant i obtin-drem una composició abstracta de diversos tons.

Textura d’un teixit.

Reflexos de la cara d’un CD.

Obra de Paul Klee distorsionada.

eL progrAmAri LLiure i eL grAtuït

Com diu la Free Software Foundation, el programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu. Un programari és consi-derat lliure si compleix les quatre condicions essencials de lli-bertat detallades per la mateixa fundació:

p 1 - La llibertat d’executar el programa amb qualsevol pro-pòsit.

p 2 - La llibertat d’estudiar com funciona el programa i can-viar-lo perquè faci el que es desitja.

p 3 - La llibertat de redistribuir còpies per tal que pugui ser útil a tots els usuaris.

p 4 - La llibertat de distribuir còpies de les teves versions mo-dificades.

És indispensable disposar del codi font per tal de poder gaudir de les llibertats 1 i 2, ja que sense aquests arxius no és possi-ble realitzar cap modificació en un programa. Alguns progra-mes són gratuïts però no faciliten el codi font, per tant no es consideren programes lliures.

Tots aquests programes es poden obtenir fàcilment a Internet o en revistes especialitzades. Existeixen pàgines web que fa-ciliten gratuïtament els manuals, tutorials i les diferents versi-ons d’un mateix programa. L’oferta d’aquest tipus de progra-mes, sistemes operatius, jocs, disseny, maquetació, retoc fotogràfic d’ús lliure és cada vegada més àmplia. Se’n distri-bueixen versions per a diversos sistemes operatius (Linux, Mac, Windows i Unix). Aquests són alguns dels programes lliures més coneguts:

p El Gimp (existeixen versions per a Linux, Mac i Windows) és l’equivalent al Photoshop, serveix per retocar imatges i crear petites animacions (GIFS animats).

p L’Inkscape (Linux i Windows) és un progra-ma vectorial semblant a l’Illustrator.

p El Blender (hi ha versions per a gairebé tots els sistemes operatius) permet crear anima-cions en 3D.

p El QCAD (Linux, Windows, Mac i Unix) és un programa molt semblant a l’autoCAD però només es poden realitzar dissenys en 2D.

.TECNOLOGIA DIGITAL.

Codi font: És un conjunt d’instruccions en llenguatge de programació imprescindibles per tal de poder fer funcionar un programa.

Descàrrega del programa Inkscape.

Competència de l’àmbit digital: 5

39

VII

NÚM.:GRUP:

ALUMNE/A:

COMPETÈNCIES

A ESCALA

LES IMATGES DIGITALS

Editorial Casals S.A.

Activitat 4

L’artista nord-americà Andy Warhol va pertànyer al moviment anomenat art pop. Són famoses

les obres en què repeteix el retrat d’algun personatge conegut amb colors vius. En la figura 2

pots veure una imitació de les seves obres feta a partir d’un retrat del propi Andy Warhol. En

aquest exercici hauràs de fer una obra semblant a partir d’una fotografia teva.

Procedeix de la manera següent:

1.Obre el programa Inkscape. Dóna format a la pàgina, importa la teva fotografia i vecto-

ritza-la. Fes-ho amb els mateixos valors aplicats en l’activitat 1 d’aquesta unitat. Obtindràs un

resultat similar a la figura 1.

2. Desa l’arxiu, imprimeix el resultat obtingut i enganxa’l en el requadre de sota. Amb la

imatge que has aconseguit hauràs de fer una composició colorista com la de la figura 2.

3. Segueix treballant amb l’Inkscape. Fes quatre còpies de la imatge vectorial i col·loca-les

com en l’exemple. Com ja has fet a l’activitat 1, desagrupa cada imatge i canvia els colors de

les formes. Treballa amb colors contrastats per obtenir un resultat impactant.

4. Exporta la composició com un mapa de bits, et servirà per a la propera activitat. Selecciona

les quatre imatges i desa-les amb l’opció Archivo/Exportar mapa de bits...

5. Imprimeix el resultat final a la mida del requadre de la làmina de la pàgina següent.

Activitat 5

Ja has obtingut un resultat similar al que feia Andy Warhol amb la teva foto-

grafia. És una imatge estàtica i et proposem fer-la animada. D’una manera

molt senzilla convertiràs la teva composició en un globus giratori colorista. Ho

faràs amb el programa Gimp. Fixa’t en l’exemple que es mostra.

Segueix aquests passos:

1. Obre amb el Gimp la imatge de la composició que has desat

en l’activitat 4.

2. Canvia la mida de marc per disposar les imatges una sola fila

(Fig. 3). Usa l’opció Imagen/Tamaño del lienzo...

3. Converteix el rectangle que forma la imatge en un quadrat

amb l’opció Imagen/Escalar imagen... (Fig. 4)

4. Genera una bola giratòria amb l’opció Filtros/Animación/Globo

giratorio... (Fig. 5)

5. Reprodueix l’animació amb l’opció Filtros/Animación/Repro-

ducción...

6. Desa l’animació en format .gif i la podràs reproduir en qual-

sevol ordinador, enviar-la en un missatge de correu electrònic o

incloure-la en una pàgina web.

7. Imprimeix un dels fotogrames i enganxa’l en el requadre

preparat.

Fig. 4

Fig. 1

Fig. 3

Fig. 2

Fig. 5

Espai per a la imatge vectoritzadaEspai per a la imatge del globus

Tractament de la informació i digital

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

II

II

VISUAL I

PLÀSTICATrobaràs els recursos digitals a

ecasals.net/tecno2e

so

4 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-6106-6

NOVETAT

VISUAL I PLÀSTICA IILlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5476-1


MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-12 DEL CATÀLEG.

I DIBUIX, MATERIALS

I TÈCNIQUES: PROCÉS

CREATIU

ESO


4Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

II EL DISSENY:

FORMA I FUNCIÓ



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

III COMUNICACIÓ

I LLENGUATGE

AUDIOVISUAL



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

IV LA REPRESENTACIÓ

TÈCNICA



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

ESO

V LES CLAUS DE L’ART



ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA

Presentem el llibre de 4t curs en un estoig amb 5 fascicles monotemàtics que faciliten un mètode de treball personalitzat a l’aula.

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

I

I

VISUAL I


ecasals.net/tecno2e

so

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

4

4

VISUAL I


ecasals.net/tecno2e

so

VISUAL I PLÀSTICA ILlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5472-3


DVD DE L’ALUMNEUn DVD específic per als llibres I i II amb:

Vídeos Tutorials TIC Resums ClicArt: ajudes interactives, estils,

tècniques i museus.

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

VISUAL I

PLÀSTICA IIESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

VISUAL I

PLÀSTICA IESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso


VISUAL I PLÀSTICA ICarpeta d’activitatsISBN 978-84-218-5474-7

4 ESOCarpeta d’activitatsISBN 978-84-218-6108-0

NOVETAT

VISUAL I PLÀSTICA IICarpeta d’activitatsISBN 978-84-218-5478-5

Les làmines inclouen exemples i pautes per a la resolució de les activitats. Estan confeccionades amb paper de 130 grams, adequat per aplicar qualsevol tècnica pictòrica.




DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne. Proposta didàctica: programacions, orientacions

didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

VISUAL I

PLÀSTICA IIESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA



VD.

VISUAL I

PLÀSTICA IESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

MATERIAL PER AL PROFESSOR


ecasals.cat/vipIeso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

ESO

PD

VISU

AL I

PLÀS

TICA

1 VISUAL I

PLÀSTICA

IVISUAL I PLÀSTICA IProposta didàcticaISBN 978-84-218-5501-0

VISUAL I PLÀSTICA IIProposta didàcticaISBN 978-84-218-5503-4

4 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-6144-8

NOVETAT


ecasals.cat/vipIIeso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

ESO

PD

VISU

AL I

PLÀS

TICA

2

II

VISUAL I

PLÀSTICA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA


ecasals.cat/vip4eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

PD 4

ESO

VISU

AL I

PLÀS

TICA

3 VISUAL I

PLÀSTICA



VD.

VISUAL I

PLÀSTICA 4ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vip4eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

10ESO VISUAL I PLÀSTICA

ESO VISUAL I PLÀSTICA I

CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS ELS CREADORSCC

MATERIALS I TÈCNIQUESCA

TECNOLOGIA DIGITALCD

COMPETÈNCIES A ESCALACA CC CD

UNITAT ILA PERCEPCIÓ DE LA FORMACC CF

1. Percepció pràctica i percepció estètica

2. Forma i grandària3. Color i textura

Robert Morris i l’antiforma

El collage i la textura en la pintura

Treballar l’expressivitat del color amb l’ordinador

–Test–Lectura d’imatge:

Spider, de Louise Bourgeois

–Recurs TIC

UNITAT IILA GEOMETRIA DE LES FORMESCC CM CF

1. Formes geomètriques bàsiques

2. Formes poligonals3. Polígons regulars

Vassily Kandinsky i l’art abstracte

El joc d’escaires Dibuix geomètric amb ordinador


mosaic de l’Alhambra

–Recurs TIC

UNITAT III CORBES I TRANS-FORMACIONS GEOMÈTRIQUESCC CM

1. La circumferència2. Tangències,

enllaços i corbes tècniques

3. Transformacions geomètriques en el pla

M. C. Escher i els dibuixos de transformacions i metamorfosis

El compàs i les plantilles de corbes

Crear composicions modulars amb l’ordinador


mosaic d’Arles–Recurs TIC

UNITAT IV LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITATCC CM CF

1. Llums i ombres2. L’enquadrament3. La perspectiva

cònica

Chuck Close i l’hiperrealisme

La utilització del visor Programes de retoc fotogràfic


Lliçó de piano, de Johannes Vermeer

–Recurs TIC

UNITAT V REPRESENTACIÓ AMB IMATGESCC CL

1. La iconicitat2. La imatge objectiva

i la subjectiva3. Les funcions de les

imatges

La fotografia i l’impressionisme

Les qualitats graficoplàstiques

Estereogrames o imatges en 3D


litografies de Pablo Picasso

–Recurs TIC

UNITAT VI IMATGE I COMUNICACIÓ VISUALCC CL

1. Els components del missatge visual

2. La retòrica de les imatges

3. Valors i contravalors de la publicitat

L’art pop La serigrafia Il·lusions òptiques –Test–Lectura d’imatge:

campanya publicitària

–Recurs TIC

UNITAT VII LA IMATGE TECNOLÒGICA I SEQÜENCIADACC CD

1. L’art fotogràfic2. Cinematografia

i televisió3. El còmic i la

infografia

El videoart El cinema d’animació El croma –Test–Lectura d’imatge:

càmera fotogràfica–Recurs TIC

CLICART Galeria d’estils i moviments artístics. Tècniques. Ajuda interactiva. Museus.


ESO VISUAL I PLÀSTICA II






UNITAT ILA PERCEPCIÓ DE LA FORMACC CF

1. Percepció pràctica i percepció estètica

2. Forma i grandària3. Color i textura

Robert Morris i l’antiforma

El collage i la textura en la pintura

Treballar l’expressivitat del color amb l’ordinador


Spider, de Louise Bourgeois

–Recurs TIC

UNITAT IILA GEOMETRIA DE LES FORMESCC CM CF

1. Formes geomètriques bàsiques

2. Formes poligonals3. Polígons regulars

Vassily Kandinsky i l’art abstracte

El joc d’escaires Dibuix geomètric amb ordinador


mosaic de l’Alhambra

–Recurs TIC

UNITAT III CORBES I TRANS-FORMACIONS GEOMÈTRIQUESCC CM

1. La circumferència2. Tangències,

enllaços i corbes tècniques

3. Transformacions geomètriques en el pla

M. C. Escher i els dibuixos de transformacions i metamorfosis

El compàs i les plantilles de corbes

Crear composicions modulars amb l’ordinador


mosaic d’Arles–Recurs TIC

UNITAT IV LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITATCC CM CF

1. Llums i ombres2. L’enquadrament3. La perspectiva

cònica

Chuck Close i l’hiperrealisme

La utilització del visor Programes de retoc fotogràfic


Lliçó de piano, de Johannes Vermeer

–Recurs TIC

UNITAT V REPRESENTACIÓ AMB IMATGESCC CL

1. La iconicitat2. La imatge objectiva

i la subjectiva3. Les funcions de les

imatges

La fotografia i l’impressionisme

Les qualitats graficoplàstiques

Estereogrames o imatges en 3D


litografies de Pablo Picasso

–Recurs TIC

UNITAT VI IMATGE I COMUNICACIÓ VISUALCC CL

1. Els components del missatge visual

2. La retòrica de les imatges

3. Valors i contravalors de la publicitat

L’art pop La serigrafia Il·lusions òptiques –Test–Lectura d’imatge:

campanya publicitària

–Recurs TIC

UNITAT VII LA IMATGE TECNOLÒGICA I SEQÜENCIADACC CD

1. L’art fotogràfic2. Cinematografia

i televisió3. El còmic i la

infografia

El videoart El cinema d’animació El croma –Test–Lectura d’imatge:

càmera fotogràfica–Recurs TIC






UNITAT IPERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMESCC CF

1. Classificació de les formes

2. Percepció visual de la forma

3. Interrelació de les formes

El surrealisme El fotomuntatge El fotomuntatge amb ordinador


Gala de les esferes, de Salvador Dalí

–Recurs TIC

UNITAT IIEL COLORCC CF CL

1. Dimensions del color

2. Sensacions cromàtiques

3. Aspectes comunicatius del color

Joan Miró Els pigments L’inkscape –Test–Lectura d’imatge:

Cavall blau, pintura de nen, de Franz Marc

–Recurs TIC

UNITAT III LA COMPOSICIÓ ARTÍSTICACC CF CM

1. L’estructura de la composició

2. La composició modular

3. La composició tridimensional

Land art Materials i tècniques tridimensionals

El sistema CAD-CAM –Test–Lectura d’imatge:

Flamenc, d’Alexander Calder

–Recurs TIC

UNITAT IV QUAN L’ART ENS PARLACC CL

1. L’expressivitat de la composició

2. Plantejaments compositius de l’art

3. La simbolització en l’art

Guia d’anàlisi i lectura d’imatge: Le Chahut, de Georges Seurat

Les obres del Museu del Prado a Google Earth


Les espigolaires, de François Millet

–Recurs TIC

UNITAT V EL SISTEMA DIÈDRICCC CM

1. Els fonaments del sistema dièdric

2. Els plànols tècnics3. La normalització

industrial

Gaspard Monge L’escalímetre El QCAD –Test–Lectura d’imatge:

el plànol acotat–Recurs TIC

UNITAT VI EL DIBUIX EN PERSPECTIVACC CM

1. Les perspectives axonomètriques

2. La perspectiva cònica

3. L’ambientació de les perspectives

Masaccio El perspectògraf SketchUp –Test–Lectura d’imatge:

El casament de la Verge, de Raffaello Sanzio

–Recurs TIC

UNITAT VII LES IMATGES DIGITALSCD

1. Píxels, vectors i colors

2. La imatge fixa3. Imatges en

moviment

Art Futura L’escàner, una eina per crear imatges

El programari lliure i el gratuït


fotograma d’Els mons de Coraline, de Henry Selik

–Recurs TIC



ESO 4 VISUAL I PLÀSTICA


1DIBUIX, MATERIALS I TÈCNIQUES: PROCÉS CREATIUCC CL CA

Anàlisi i representació de formes. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

1-El dibuix: pensament, representació, comunicació. 2-Les tècniques gràfiques. 3-El color i les tècniques pictòriques. 4-Configuració gràfica. 5-El dibuix realista. 6-Altres tècniques artístiques. Annex: La simulació infogràfica de les tècniques artístiques tradicionals.

2EL DISSENY: FORMA I FUNCIÓCL CM CS

Elements configuratius del llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.

1-Què és el disseny. 2-Conèixer els objectes. 3-Quan sorgeixen les idees. 4-El cos humà és la referència. 5-El poder del color. 6-Les paraules tenen forma. 7-Valorar i decidir: la concreció definitiva.Annex: Estudis i professions.

3COMUNICACIÓ I LLENGUATGE AUDIOVISUALCC CL CD

El llenguatge visual. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.

1-La comunicació visual. 2-La campanya publicitària. 3-El llenguatge cinematogràfic. 4-El guió i el muntatge. 5-Gèneres audiovisuals. 6-Tècniques d’animació i interactivitat.Annex: Animació i interactivitat amb Flash.

4LA REPRESENTACIÓ TÈCNICACL CM CD

Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

1-Dibuix geomètric aplicat. 2-Fonaments i aplicacions dels sistemes de representació. 3-Les projeccions dièdriques. 4- La perspectiva cònica. 5-Les perspectives axonomètriques. 6-La normalització en el dibuix industrial.Annex: CAD, el dibuix tècnic informatitzat.

5LES CLAUS DE L’ARTCC CF CL

El llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

1. Lectura d’imatge I: l’anàlisi formal.2. Lectura d’imatge II: la interpretació dels significats.3. Estructura i composició arquitectònica. 4. Components dels estils arquitectònics. 5. El paisatge i la preservació de l’entorn.Annex: Sistematització de la lectura d’obres artístiques: avantguarda, escultura i arquitectura.

DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

2B

ATXI

LLER

AT

DIB

UIX

TÈC

NIC

2

Gaspard M

onge

(1746 – 1818)

Matem


e va idear

un


e va suposar el

naixem

ent de la geom

etria descriptiva.

L’objectiu qu

e perseguia M

onge era, segon

s les


n m

ètode per

representar en

un

full de dibu

ix –que n

omés té

dues dim

ension

s: longitu


cossos de la natu

ra, que en

tenen

tres: longitu

d,

amplada i profu

nditat.»



Bernardo Mas

Ramon Gasull

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 13


DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

2

BAT

XILL

ERAT

DIB

UIX

TÈC

NIC

2

Gaspard M

onge

(1746 – 1818)

Matem


e va idear

un


e va suposar el

naixem

ent de la geom

etria descriptiva.

L’objectiu qu

e perseguia M

onge era, segon

s les


n m

ètode per

representar en

un

full de dibu

ix –que n

omés té

dues dim

ension

s: longitu


cossos de la natu

ra, que en

tenen

tres: longitu

d,

amplada i profu

nditat.»



Bernardo Mas

Ramon Gasull


1

Exposició sintètica i molt visual de la teoria,

amb els passos dels traçats i construccions

geomètriques fonamentals detallats de

manera clara i concisa.

2

Gran quantitat d’activitats per exercitar-se

en les proves d’accés a la universitat en

totes les unitats del llibre.

40

2

41

2

Fig. 33 Fig. 36

Fig. 35

Fig. 32

Fig. 34

PolígonsGeometria

PolígonsGeometria

4 CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS

Un polígon regular s’acostuma a construir a partir d’una d’aquestes dues dades: el radi de la seva circumferència circumscrita o el seu costat. Veurem els diferents procedi-ments de resolució en els apartats següents:

4.1 Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita

■ Construcció general Amb el radi conegut, descrivim una circumferència i hi

tracem el diàmetre vertical. Dividim aquest diàmetre en

– Quadrat i octàgon. Si tracem dos diàmetres perpendi-culars, la circumferència queda dividida en quatre parts, que són els vèrtexs del quadrat inscrit (Fig. 34).

Les mediatrius de cada costat divideixen la circumferèn-cia en vuit parts iguals, que són els vèrtexs de l'octà-gon regular inscrit. Amb noves mediatrius als costat de l'octàgon podem dividir la circumferència en setze parts iguals.

– Pentàgon i decàgon. A partir del radi donat dibuixem la circumferència, traçant dos diàmetres perpendiculars (Fig. 35). Determinem el punt mitjà M del radi OA i, situant-hi el centre i amb radi MB, tracem un arc que talli en el punt N el diàmetre horitzontal.

El segment NB és el costat l5 del pentàgon i NO és el costat l10 del decàgon. Aquests segments, traslladats sobre la circumferència, ens permeten determinar la resta de vèrtex dels dos polígons regulars i inscrits.

– Heptàgon. A partir del radi dibuixem la circumferèn-cia i, a dintre, dos diàmetres perpendiculars. Tracem la mediatriu del radi OA, que talla la circumferència en el punt N (Fig. 36). El segment MN és el costat de l'heptà-gon que, traslladat sobre la circumferència, ens permet completar l'heptàgon regular.

tantes parts com les que vulguem fer sobre la circum-ferència, o en tantes parts com vèrtexs ha de tenir el polígon: 7 en l'exemple de la figura 32.

Fent centre en els extrems del diàmetre, i amb un radi igual a la seva longitud, tracem dos arcs que es tallen en els punts M i N. Per aquests punts i per divisions alternatives del diàmetre, hi fem passar semirectes auxiliars que, en la intersecció amb la circumferència, assenyalen les divisions corresponents als vèrtexs del polígon inscrit.

■ Construccions particulars Triangle i hexàgon. Agafant com a unitat el mateix

radi amb el qual hem traçat la circumferència, aquesta queda dividida en sis parts iguals (Fig. 33). Si les unim de manera alternativa, obtenim un triangle equilàter i, si les unim de manera consecutiva, un hexàgon regular.

La mediatriu en un dels costats de l'hexàgon tallarà la circumferència en un punt que, unit amb un dels ex-trems d’aquest costat de l'hexàgon, és el costat l12 d’un dodecàgon també inscrit a la circumferència inicial, com els altres dos polígons.

180

181

ACTIVITATS

O b j e T I u u N I V e R S I TAT

PersPectiva cònica frontal

15 Definit el sistema cònic per la línia de terra (lt), la línia

de l’horitzó (lH), el punt principal (P) i l’abatiment so-

bre el pla del quadre del punt de vista (v), dibuixa la

perspectiva cònica de la figura plana donada pel seu

abatiment sobre el pla del quadre, si saps que aquesta

figura està situada sobre el pla geometral, per darrere

del pla del quadre. (Fig. 47) (Andalusia, 2003).

16 Donades les projeccions dièdriques de la figura, di-

buixa a escala 1:1 la perspectiva lineal central de pla

de quadre vertical, considerant el punt de vista (v), la

línia de terra (lt) i la línia de l’horitzó (lH). (Fig. 48)

(Galícia, 2010).

17 Dibuixa a escala 2:1 la perspectiva lineal central de pla

π del quadre vertical, des del punt de vista v, donats la

línia de terra, la línia de l’horitzó i el punt n. (Fig. 49)

(Galícia, juny de 2001).

18 Donades les projeccions dièdriques de la figura, dibui-

xa la perspectiva lineal central, a escala 1:1 per al punt

de vista v i el pla del quadre vertical p, la línia de terra

lt i la línia de l’horitzó lH. (Fig. 50) (Galícia, setembre

de 2002).

19 Donades les projeccions de la figura 51, dibuixa la

perspectiva cònica obliqua següent:

a. Distància P-v = 70 mm

b. Altura v (distància lt-lH) = 100 mm

c. Cotes en mil·límetres

9 Realitza una perspectiva obliqua de les figures 39, 40 i

41, a escala doble, a partir de les dades de l’enunciat.

10 Dibuixa la perspectiva cònica obliqua del model re-

presentat a la figura 42. El punt de vista v es troba

situat a 70 mm del pla del quadre i a 65 mm sobre el

pla geometral en el qual recolza. Indica’n les cotes en

mil·límetres.

11 Realitza la perspectiva cònica obliqua de la figura 43,

a escala doble, segons les dades de l’enunciat. Situa la

figura a partir de la posició del punt n.

12 Realitza la perspectiva obliqua de la figura 44 a partir

del punt de vista indicat i segons les dades de l’enun-

ciat. Fes-ho en format apaïsat.

13 Dibuixa la perspectiva obliqua de la figura 45 a partir

de les dades de l’enunciat. Indica’n les cotes en mil-

límetres i realitza-ho en format apaïsat.

14 A partir de les vistes de la figura 46, dibuixa la perspec-

tiva obliqua segons les dades de l’enunciat. Disposa la

làmina en format apaïsat.

20 Donades les projeccions dièdriques de la figura 52,

realitza la perspectiva lineal del pla de quadre vertical

π des del punt de vista v, i considerant la línia de terra

lt, la línia de l’horitzó lH i el punt n de les dades. Fes-

ho a escala 1:1. (Galícia, juny de 2002)

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC

CLAUS DEL PROJECTE


3

Iniciació als programes de dibuix infogràfic (CAD) en forma de tutorial, amb moltes

activitats per posar en pràctica les seves

especificitats.

256 257

Fig. 26

Fig. 27

Fig. 29

Fig. 30

Fig. 31

Fig. 32Fig. 28

Dibuix infogràfic.

caD5.1 Interfície d’usuari

Una vegada dins d’un programa, com el Cabri Geometre II Plus, per exemple, ens trobem una pantalla (Fig. 26) que té una certa semblança amb l’AutoCAD i que està formada per:1. Àrea de dibuix. Zona on es realitzen les construccions geomètriques.2. Barra de títol. Mostra el nom de l’arxiu en el qual treballem.3. Barra de menús. Permet accedir a les diverses ordres de l’aplicació.4. Barra d’eines. Mostra les diverses eines de creació i manipulació d’entitats.5. Barra d’estat. Mostra l’eina que s’està utilitzant a cada moment.6. Barra d’atributs. Permet modificar els atributs dels objectes. S’activa amb la

tecla F9.7. Finestra d’ajuda. Proporciona ajuda sobre l’eina seleccionada. S’activa amb la

tecla F1.8. Finestra de text. Mostra una descripció de la figura en format text. S’activa amb

la tecla F10.

5.2 La barra d’eines

La barra d’eines del programa està formada per onze icones que, al seu torn, es di·videixen en submenús (Fig. 27). Per tal de seleccionar l’ordre que volem utilitzar, fem clic a sobre de la icona corresponent i, mantenint premut el botó esquerre del ratolí, apareix un menú amb les diferents opcions; en veiem tot seguit les eines bàsiques:

• Puntos. Serveix per crear un punt en el dibuix, ja sigui un punt lliure, un punt sobre un objecte o un punt d’intersecció (Fig. 28).

• Líneas. Conté les opcions pròpies de dibuix per realitzar rectes (il·limitades), seg·ments a partir de dos punts coneguts, semirectes o polígons, tant regulars com irregulars, amb especial atenció als triangles (Fig. 29).

• Curvas. Aquesta eina ens permet dibuixar circumferències, arcs i còniques (el·lipse, paràbola i hipèrbole) (Fig. 30).

• Construcciones. Amb aquestes ordres podrem realitzar rectes perpendiculars i paral·leles a altres ja donades, mediatrius de segments, bisectrius d’angles, etc. (Fig. 31).

• Manipulación. Ens serveix per modificar una determinada figura, amb la possibi·litat de desplaçar·la, girar·la, escalar·la (Fig. 32).

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

Bernardo Mas

Ramon Gasull

1

BAT

XILL

ERAT

DIB

UIX

TÈC

NIC

1

Euclides d’Alexandria

(325 – 265 aC, aproximadam

ent)

Matem

àtic grec conegu

t com el «pare de la geom

etria» per

haver fi

xat, en el fam

ós tractat Elements, els cin

c postulats

que van

fonam

entar la geom

etria fin

s al segle xix.

Euclides con

siderava que els seu

s alum

nes h

avien

d’estudiar per am

or a la veritat i no per in

terès pràctic.

Un

dia, un

d’ells li va pregun

tar: «I què h

i guanyo, jo,

estudian

t tot això?» El mestre va en

tregar un

es quan

tes

mon

edes al seu esclau

i li va dir: «Dón

a-les-hi, qu

e aquest

hi h

a de guanyar algu

na cosa, am

b el que aprèn

.»



DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

2

BAT

XILL

ERAT

DIB

UIX

TÈC

NIC

2

Gaspard M

onge

(1746 – 1818)

Matem


e va idear

un


e va suposar el

naixem

ent de la geom

etria descriptiva.

L’objectiu qu

e perseguia M

onge era, segon

s les


n m

ètode per

representar en

un

full de dibu

ix –que n

omés té

dues dim

ension

s: longitu


cossos de la natu

ra, que en

tenen

tres: longitu

d,

amplada i profu

nditat.»



Bernardo Mas

Ramon Gasull

1 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4790-9

Les làmines d’exercicis per a l’alumne es poden descarregar en format PDF a ecasals.cat

2 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-6147-9

NOVETAT

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC


DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-21 DEL CATÀLEG.

EXERCICI

NOTA

DATA

NOM

U2 Tangències

17 i 18

Construïu l’el·lipse de la qual coneixem el seu eix AB i una de les tangents a la cònica, (Fig. 71).

Fig. 71

Traceu les tangents a la paràbola que defineixen la directriu i el focus donats en la figura 72,

des d’un punt P exterior a la cònica.Fig. 72

EXERCICI

NOTA

DATA

NOM

U6 Sistema dièdric, políedres regulars

14

Determina la intersecció entre l’octàedre de la figura 64, i la recta r de la mateixa figura.

Estudia la visibilitat del conjunt.Fig. 64


MATERIAL PER AL PROFESSOR

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

BATXILLERAT

1Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/dibuixba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

DIB

UIX

TÈCN

ICEd

itat

per

Edi

toria

l Cas

als,

SA · Dipòsit

legal: B-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com

ercialització independent d’aquest DVD.

BATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/dibuixba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

DIB

UIX

TÈCN

IC

DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i ampliació – Solucionari

Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

Bernardo Mas

Ramon Gasull

1Euclides d’A

lexandria

(325 – 265 aC, aproximadam

ent)

Matem

àtic grec conegu

t com el «pare de la geom

etria» per

haver fi

xat, en el fam

ós tractat Elements, els cin

c postulats

que van

fonam

entar la geom

etria fin

s al segle xix.

Euclides con

siderava que els seu

s alum

nes h

avien

d’estudiar per am

or a la veritat i no per in

terès pràctic.

Un

dia, un

d’ells li va pregun

tar: «I què h

i guanyo, jo,

estudian

t tot això?» El mestre va en

tregar un

es quan

tes

mon

edes al seu esclau

i li va dir: «Dón

a-les-hi, qu

e aquest

hi h

a de guanyar algu

na cosa, am

b el que aprèn

.»

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

DIB

UIX

TÈC

NIC

1

PD



DIB

UIX

TÈC

NIC

BATXILLERAT

Bernardo Mas

Ramon Gasull

2

Gaspard M

onge

(1746 – 1818)

Matem


e va idear un


e va suposar el n

aixemen

t

de la geometria descriptiva.

L’objectiu qu

e perseguia M

onge era, segon

s les seves

pròpies paraules, «crear u

n m

ètode per representar en

un

full de dibu

ix –que n

omés té du

es dimen

sions: lon

gitud i

amplada– tots els cossos de la n

atura, qu

e en ten

en tres:

longitu

d, amplada i profu

nditat.»

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

DIB

UIX

TÈC

NIC

2

PD



1 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4975-0

2 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-6151-6

NOVETAT


BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 1Competències específiques de la matèriaCeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic

Contribució de la matèria a les competències generals del BatxilleratCR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món

I GEOMETRIA

UNITAT 1Construccions geomètriques fonamentalsCeL CP

1. Elements simples: posicions relatives El punt. La recta. El pla.

2. Llocs geomètrics La mediatriu. La bisectriu. La recta paral·lela. La circumferència. L’arc capaç.

3. Traçats de paral·leles i perpendiculars Traçat de paral·leles amb escaire i cartabó. Traçat de perpendiculars amb escaire i cartabó. Perpendicular des d’un punt P exterior a una recta. Perpendicular per un punt P d’una recta. Paral·lela a una recta que passi per un punt P.

4. Angles: tipus, criteris d’igualtat Classificació pel seu valor. Classificació en relació amb altres angles. Igualtat d’angles. Traçat d’angles amb escaire i cartabó. Traçat d’angles amb compàs.

5. Operacions amb segments Suma, resta i producte de segments. Teorema de Tales. Divisió d’un segment en parts iguals. Divisió d’un segment en parts proporcionals.

6. Operacions amb angles Transport d’angles. Operació combinada d’angles. Divisió d’un angle en parts iguals.

7. Excercicis globals

UNITAT 2PolígonsCeL CM

1. Polígons Elements de qualsevol polígon. Classificació.

2. Triangles Propietats i classificació. Rectes i punts notables d’un triangle. Construcció de triangles.

3. Quadrilàters Classificació i característiques. Quadrilàters inscriptibles i circumscrits. Construcció de quadrilàters.

4. Construcció de polígons regulars Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita. Construccions a partir del costat.

5. Polígons estrellats

6. Mòduls i xarxes

UNITAT 3Igualtat, semblança i equivalènciaCeC CI

1. La igualtat Per triangulació o radiació. Per transformacions isomètriques o moviments en el pla.

2. Transformacions isomòrfiques: semblança i homotècia

Semblança. Homotècia. Homotècia entre circumferències. Escales. Escales gràfiques.

3. Proporcionalitat Proporcionalitat directa i inversa. Utilització de la proporcionalitat directa. Teoremes del triangle rectangle. Mitjana proporcional de dos segments. Part àuria d’un segment.

4. Equivalència Equivalència entre triangles. Construccions de figures equivalents.

UNITAT 4La circumferèn-cia. Tangències i enllaçosCeC CM

1. La circumferència Elements de la circumferència. Propietats. Rectificació. Cercle: elements.

2. Posicions relatives Recta i circumferència. Entre circumferències.

3. Propietats de la posició de tangència Entre recta i circumferència. Entre circumferències. Llocs geomètrics relacionats.

4. Traçat de tangents Entre rectes i circumferències. Entre circumferències.

5. Enllaços Traçats d’enllaços.

6. Excercicis globals

UNITAT 5Corbes geomètriquesCeL CM

1. Corbes geomètriques Classificació.

2. Corbes tècniques Corbes tècniques tancades. Tipus i construcció. Corbes tècniques obertes. Tipus i construcció.

3. Corbes còniques Generació i classificació. El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.

4. Corbes guerxades Hèlix.


II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

UNITAT 6Els sistemes de representacióCeC CI

1. El pas de tres a dues dimensions Elements de la geometria projectiva. Operacions de la geometria projectiva. Tipus de projecció. Invariants projectius. Teorema de Desargues.

2. Sistemes de representació Característiques d’un sistema de representació. Classificació.

3. Sistema de plans acotats Representació de punt i recta: graduació i tipus de rectes. Representació del pla: tipus. Interseccions, rectes i plans. Aplicacions del sistema acotat.

UNITAT 7El sistema dièdric. IntroduccióCeC CR

1. Fonaments del sistema dièdric

2. Projeccions dièdriques de sòlids Vistes normalitzades. Tipus de línies. Introducció a l’acotació.

3. Projeccions dièdriques d’elements simples Representacions. Veritables magnituds. Pertinences.

UNITAT 8Sistemes axonomètrics i perspectiva cavalleraCeC CP

1. Fonaments del sistema axonomètric Elements que s’han de tenir en compte. Tipus d’axonometries.

2. Coeficients de reducció i escales gràfiques Escales gràfiques.

3. Ternes axonomètriques més usuals

4. Representacions axonomètriques Dels elements simples. De formes planes. De sòlids tridimensionals.

5. Sistemes de perspectiva cavallera Característiques. Tipus. Ternes més usuals. Representacions en perspectiva cavallera.

6. Determinació de seccions planes

7. Determinació d’ombres Ombra per un focus puntual. Ombra produïda per la llum solar.

UNITAT 9La perspectiva cònicaCeC CP

1. Percepció visual i fotogràfica La visió humana. La fotografia.

2. Fonaments de la perspectiva cònica Elements que cal considerar. Tipus de perspectiva cònica. Variacions i tipologies de la perspectiva cònica.

3. Construcció de perspectives frontals Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva de formes planes. Perspectiva de sòlids.

4. Construcció de perspectives obliqües Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva obliqua de formes planes. Perspectiva obliqua de sòlids.

III DIBUIX INFOGRÀFIC

IEl dibuix infogràfic 2D.Ordres bàsiquesCeA CD

1. Introducció El dibuix infogràfic: tipus i programes. L’entorn gràfic. Inici, guardar i fi d’una sessió d’AutoCAD. Introducció de comandaments. Modes de visualització.

2. Ajudes al dibuix Associades a tecles de funció. Coordenades per teclat. Referències a objectes. Selecció d’elements. Propietats d’objectes. Correcció d’errors.

3. Ordres bàsiques De dibuix. D’edició o modificació. Exercicis guiats com a aplicació de les ordres bàsiques.

IITreball amb capes. Ampliació d’ordres de dibuix i edicióCeA CD

1. Creació i control de capes Estat de les capes. Creació de capes.

2. Ordres més habituals De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.

3. Ordres complementàries De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.

4. Treball amb blocs Creació d’un bloc de dibuix. Creació d’un bloc del disc. Inserció d’un bloc.

IIIComplements al dibuix infogràficCeA CD

1. Acotació Elements d’acotació. Estils d’acotació. Creació de cotes.

2. Ombreigs

3. Dibuix isomètric

4. Impressió

5. Programes de geometria dinàmica Interfície d’usuari. La barra d’eines. Exercici d’aplicació.

ANNEX

Art i dibuix tècnic CC

Glossari CA

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 20BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 20


UNITAT 1AMPLIACIÓ DE GEOMETRIA PLANACeL CI

1. La circumferència Angles relacionats. Arc capaç.

2. Transformacions geomètriques

3. L’homologia Homologia en l’espai. Homologia en el pla. Característiques. Rectes límits d’una homologia. Construccions fonamentals en homologia. Elements mínims per definir una homologia. Aplicacions de l’homologia.

4. L’afinitat Concepte i elements. Aplicacions de l’afinitat.

5. La inversió Concepte d’inversió i elements. Invers d’un punt. Inversa d’una recta. Inversa d’una circumferència.

UNITAT 2GENERALITZACIÓ DE L’ESTUDI DE TANGÈNCIESCeC CM

1. Potència respecte d’una circumferència Concepte i expressions de potència. Utilització del concepte de potència, part àuria d’un segment. Eix radical de dues circumferències. PropietatsCentre radical de tres circumferències. Propietats.

2. Tangències amb circumferències Casos possibles. Resolucions basades en els elements radicals. Resolucions basades en la inversió.

3. Tangències amb altres corbes còniques Propietats de les tangents a l’el·lipse. Traçats de tangents a l’el·lipse.Propietats de les tangents a la paràbola. Traçats de tangents a la paràbola. Propietats de les tangents a la hipèrbole. Traçats de tangents a la hipèrbole.

II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

UNITAT 3SISTEMA DIÈDRIC, ELEMENTSCeL CM

1. Delimitació del sistema i notacions a utilitzar

2. Projeccions dièdriques dels elements simples Del punt. De la recta. Del pla.

3. Pertinences Entre elements simples. Rectes notables del pla.

4. Paral·lelisme Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.

5. Perpendicularitat Teoremes relacionats amb la perpendicularitat. Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans. Entre rectes obliqües.

UNITAT 4SISTEMA DIÈDRIC, MOVIMENTSCeL CM

1. Canvi de pla de projecció Noves projeccions de punt i recta. Noves projeccions del pla.

2. Gir Gir d’un punt. Gir d’una recta. Gir d’un pla.

3. Abatiment Abatiment d’un pla. Abatiment i relació d’afinitat. Completar les projeccions d’una forma plana. Restituir formes abatudes a projeccions.

UNITAT 5SISTEMA DIÈDRIC. INTERSECCIONS I VERITABLES MAGNITUDSCeC CM

1. Interseccions entre elements fonamentals. Visibilitat

Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.

2. Distàncies. Posicions favorables de resolució

Entre dos punts. Entre punt i pla. Entre punt i recta. Entre rectes paral·leles. Entre plans paral·lels. Entre dues rectes que es creuen.

3. Angles entre els elements fonamentals. Posicions favorables

Entre dues rectes. Entre dos plans. Entre recta i pla. Amb els plans de projecció.

UNITAT 6SISTEMA DIÈDRIC, POLÍEDRES REGULARSCEC CM

1. Superfícies i cossos Concepte de superfície. Classificació. Políedres regulars. Fórmula d’Euler.Políedres conjugats.

2. El tetràedre Elements i relacions. Representacions.

3. L’hexàedre o cub Elements i relacions. Representacions.

4. L’octàedre Elements i relacions. Representacions.

5. El dodecàedre Elements i relacions. Representació.

6. L’icosàedre Elements i relacions. Representació.

7. Interseccions, desenvolupaments i transformades

Seccions planes dels políedres. Interseccions recta-políedre.Desenvolupaments.

8. Presència dels políedres regulars Antecedents històrics. Políedres i art.

Competències específiques de la matèriaCeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic

Contribució de la matèria a les competències generals del BatxilleratCR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 21BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 21

UNITAT 7SISTEMA DIÈDRIC, ALTRES COSSOS GEOMÈTRICSCeL CM

1. Superfícies radials de vèrtex propi Concepte i classificació. La piràmide. El con.

2. Superfícies radials de vèrtex impropi Concepte i classificació. El prisma. El cilindre.

3. Superfícies corbes de revolució Concepte i classificació. Representació de l’esfera. Projeccions de punts de l’esfera.

4. El tríedre trirectangle Representacions.

5. Interseccions amb plans i rectes Secció plana. Casos particulars. Mètodes de determinació d’una secció plana. Intersecció recta cos.

6. Desenvolupaments i transformades

IIII NORMALITZACIÓ I PROJECTES

UNITAT 8NORMALITZACIÓ EN EL DIBUIX INDUSTRIAL I DE CONSTRUCCIÓCeL CM

1. La normalització Classificació de les normes. Organismes de normalització. Normalització a Espanya.

2. Normes fonamentals en dibuix tècnic Formats. Línies i usos. Retolació normalitzada.

3. Representació normalitzada de cossos Vistes especials.

4. Talls, seccions i ruptures Concepte de tall i de secció; representació. Tipus de talls. Tipus de seccions. Simplificació per ruptura.

5. Elements roscats Tipus de rosques. Representació simbòlica de rosques.

6. Acotació Sistemes de distribució de cotes. Principis d’acotació.

7. El projecte. Tipus Parts del projecte. Tipus de dibuixos i plànols. Especejament d’un conjunt mecànic. Dibuix arquitectònic. El dibuix en perspectiva com a forma del projecte. Activitat pràctica.

IV DIBUIX INFOGRÀFIC

I. DIBUIX EN CAD. TRES DIMENSIONSCeA CD

1. Entorn de treball 3D Les finestres gràfiques. El sistema de coordenades personals, SCP. Modes de visualització. Exercici guiat d’una estructura d’armadura.

2. Superfícies. Malles i sòlids Superfícies. Exercici guiat amb superfícies. Malles. Sòlids. Exercici guiat amb sòlids. Operacions booleanes. Ordres d’edició.

3. Exercici global guiat

II. DIBUIX EN CAD, ESPAI PAPERCeA CD

1. Espai paper

2. Obtenció de vistes a partir d’un sòlid 3D Exercici guiat d’obtenció de vistes.

3. Acotació de vistes en espai paper

4. Presentacions en espai paper i impressió

5. Perspectiva cònica i visualització de sòlids Crear càmeres. Visualització en 3D.

III. DIBUIX EN CAD. MODELATGE DE SÒLIDSCeA CD

1. Configuració de la modelització Utilització de materials i textures. Assignació de llums i determinació d’ombres. Altres elements paisatgístics i efectes realistes. Renderització.

2. Exercici pràctic guiat de renderització

22ecasals.cat VISUAL I PLÀSTICA

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

Els llibres de l’àrea de Visual i Plàstica inclouen: Vídeos d’artistes i de tècniques artístiques Clips de geometria Activitats TIC Resums interactius Tests autocorregibles

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat.

Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis.

En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar.Els recursos presenten dues modalitats:

Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència

gratuïta per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

23ecasals.cat VISUAL I PLÀSTICA 23

LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

SUPORT AL DOCENTServei personalitzat d’assessorament i suport tècnic

dels nostres serveis i recursos:

[email protected]

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

ecasals.cat/vip4eso

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

4

4

VISUAL I


ecasals.net/tecno2e

so

ecasals.cat/vipIeso

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

I

I

VISUAL I


ecasals.net/tecno2e

so

ecasals.cat/vipIIeso

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VISU

AL I

PLÀS

TICA

II

II

VISUAL I


ecasals.net/tecno2e

so

SPC1601

editorialcasals.catecasals.cat

Atenció al clientTel. 902 107 [email protected]

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIAI BATXILLERAT

El millor aliat per formar alumnes competents!

eso / batxillerat - editorial casals · de recursos digitals per cada unitat. 2. un . gran banc de...

Documents