escriptura de símbols matemàtics, físics i químics

L’escriptura dels símbols matemàtics, físics i químics

Marta Dalmases Secanell

Treball final del Curs de correcció de textos escrits

d’Òmnium Cultural Anoia impartit per Albert Soler Dalmases

Maig del 2012


2

Sumari

Sumari ................................................................................................................................................................. 2

1. L’escriptura dels símbols matemàtics, físics i químics ............................................................... 3

1.1. Introducció ........................................................................................................................................... 3

1.2. Nombres, números i xifres ............................................................................................................ 5

1.3. Els nombres en textos científics i tècnics ................................................................................ 6

1.4. L’ús dels numerals escrits amb xifres aràbigues .................................................................. 8

1.4.1. Les quantitats escrites amb xifres aràbigues (nombres) ......................................... 8

1.4.2. Els números d’ordre escrits amb xifres aràbigues (números) ............................. 10

1.5. Les magnituds físiques i les unitats ......................................................................................... 12

1.6. Taula resum ....................................................................................................................................... 13

1.7. Productes i quocients de magnituds físiques i unitats ..................................................... 16

1.8. Disposició dels signes gràfics en les fórmules matemàtiques i físiques i en les reaccions químiques ..................................................................................................................................... 16

1.9. Els símbols científics ...................................................................................................................... 17

2. Exemples d’errades ................................................................................................................................. 20

3. Anàlisi de la traducció de la 6a edició nord-americana del manual Física per a la ciència i la tecnologia ......................................................................................................................................... 23

3.1. Generalitats ........................................................................................................................................ 23

3.2. Usos idiosincràtics dels autors .................................................................................................. 23

3.3. Errades detectades ......................................................................................................................... 24

3.3.1. Errades detectades en la guia de matemàtiques ........................................................ 24

3.3.2. Errades detectades en l’índex ............................................................................................ 25

3.3.3. Errades detectades en el capítol 1 ................................................................................... 26

4. Conclusions ................................................................................................................................................ 27

5. Bibliografia ................................................................................................................................................. 27


3

1. L’escriptura dels símbols matemàtics, físics i químics

1.1. Introducció El desenvolupament i l’especialització de les ciències ha comportat que es redactin i

s’editin textos cada vegada més complexos, plens de símbols i fórmules que s’han de compondre d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals corresponents, especialment la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) i la IUPAP (Unió Internacional de Física Pura i Aplicada).

Per bé que a l’hora d’escriure aquests símbols s’aprofiten gairebé tots els recursos que facilita la tipografia (cf. la taula 1), no es fa d’una manera aleatòria, sinó que se segueixen unes pautes que cal tenir en compte quan es redactin o es corregeixin textos d’aquesta classe:

a) Com que la major part dels símbols científics que s’escriuen amb lletres consten tan sols d’un o dos caràcters, el criteri general de la composició d’aquests símbols és fer servir la lletra cursiva, per a distingir-los del tipus de lletra general del text.

b) Tanmateix, el nombre de símbols que hi ha és tan alt que cal recórrer a altres tipus de lletra per a diferenciar-los. Amb aquesta finalitat, es fan servir també les lletres de l’alfabet grec (cf. la taula 2), amb les mateixes combinacions de tipus de lletra.

c) Es componen amb lletra rodona els anomenats «prefixos» del sistema internacional d’unitats (cf. la taula 3), els símbols de les unitats mateixes (cf. la taula 4), els símbols dels elements químics i els símbols de les partícules.

d ) En canvi, s’acostumen a compondre en negreta els moments, els vectors i els tensors.

TAULA 1 Diversitat tipogràfica en les expressions matemàtiques, físiques i químiques (MFQ)

Alfabet Tipus de lletra Símbol Nom de la magnitud, la funció, l’operador o la unitat

lletra

llatina

caixa baixa

regular rodona a àrea cursiva d densitat relativa

negreta rodona — cursiva a acceleració

versaleta regular RODONA M molar

caixa alta

regular RODONA B bel CURSIVA J moment d’inèrcia

negreta RODONA — CURSIVA F força

grega

caixa baixa

regular rodona π nombre pi [=3,141 592 6…] cursiva 𝜀 emitància

negreta rodona — cursiva 𝝁 moment elèctric dipolar

versaleta regular RODONA —

caixa alta

regular RODONA ∆ increment finit CURSIVA 𝛺 angle sòlid

negreta RODONA — CURSIVA 𝜣 moment quadrupolar


4

TAULA 2

Alfabet grec

α Α alfa ν Ν ni β Β beta ξ Ξ ksi γ Γ gamma ο Ο òmicron δ Δ delta π Π pi ε Ε èpsilon ρ Ρ ro ζ Ζ zeta σ Σ sigma η Η eta τ Τ tau θ,ϑ Θ theta υ Υ ípsilon ι Ι iota φ,ϕ Φ fi κ Κ kappa χ Χ khi λ Λ lambda ψ Ψ psi µ Μ mi ω Ω omega

TAULA 3

Prefixos dels submúltiples i múltiples de les unitats

Submúltiples Múltiples

Factor multiplicador Prefix Símbol Factor

multiplicador Prefix Símbol

10−1 deci d 10 deca da

10−2 centi c 102 hecto h

10−3 mil·li m 103 kilo k

10−6 micro µ 106 mega M

10−9 nano n 109 giga G

10−12 pico p 1012 tera T

TAULA 4

Magnituds físiques de base del sistema internacional d’unitats (SI)

Magnitud física Símbol de la magnitud Unitat associada longitud l metre (m)

massa m kilogram (kg) temps t segon (s)

intensitat del corrent elèctric I ampere (A)

temperatura termodinàmica T kelvin (K)

quantitat de substància n mol (mol)

intensitat lluminosa 𝐼V candela (cd)


5

1.2. Nombres, números i xifres

Les primeres accepcions de les paraules nombre, número i xifra, extretes de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, són les següents: nombre 1 1 m. [LC] [MT] Resultat de comptar les coses que formen un agregat, i ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat. Nombre parell. Nombre senar o imparell. Nombre trencat, fraccionari. número 1 1 m. [LC] [MT] Nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 7 del carrer de la Perera. Treure, en un sorteig, un número alt, un número baix, un bon número. xifra 1 1 f. [LC] [MT] Signe gràfic emprat per a representar els nombres en un sistema de numeració. El 256 és un nombre de tres xifres. Nombre s’utilitza principalment en els tres casos següents:

a) Com a sinònim de quantitat:

Hi ha assistit un gran nombre d’estudiants. * Hi ha assistit un gran número d’estudiants.

b) Per a referir-se al resultat d’un càlcul matemàtic o qualsevol dels ens abstractes que en resulten. En aquest sentit, s’utilitza especialment en el discurs especialitzat de les matemàtiques, l’estadística, la física o la química:

El nombre 3 és un nombre natural. El resultat d’aquesta suma és el nombre 460. Nombre atòmic.

c) En lingüística, per referir-se a la categoria morfològica que marca els substantius, els pronoms, els adjectius i els verbs com a entitats úniques o plurals mitjançant determinats trets formals:

Nombre singular. Nombre plural.

L’abreviatura de nombre és nre.

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=nombre&operEntrada=0�

http://www.ub.edu/criteris-cub/abreviacio.php?id=815�


6

Número, en canvi, s’utilitza preferentment en els casos següents:

a) Per a referir-se al nombre o xifra atribuïts a una cosa per distingir-la d’un conjunt de coses semblants o per a classificar-la dins d’una sèrie:

Viu al número 5 del meu carrer. La pàgina número 29. Ha sortit el número 8 de la revista. El número d’habitació. Un número de telèfon. Número de soci.

b) Per a referir-se als nombres dels jocs d’atzar, la loteria, els sorteigs, etc.:

Ha comprat un número de loteria. Treure un número alt, un número baix, un bon número.

c) Per a expressar la talla o la mida d’un objecte:

Quin número de sabates calces? El número 39. Dóna’m una broca del número 4.

d ) Per a referir-se a qualsevol de les exhibicions, execucions o peces que componen el programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital, etc.:

Un número de màgia.

e) I en expressions populars com ara:

Fes números. No em surten els números. Saber molt de números.

L’abreviatura de número és núm.

1.3. Els nombres en textos científics i tècnics En els textos científics i tècnics s’utilitza la numeració aràbiga i, excepcionalment, la

numeració romana. Les xifres que es fan servir per a representar els nombres són les anomenades xifres majúscules o de caixa alta. Les xifres elzevirianes, minúscules o de caixa baixa són totalment desaconsellades en les obres científiques per raons tipogràfiques i de llegibilitat.

[1a] * 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 (xifres elzevirianes) [1b] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 (xifres majúscules) En els textos científics i tècnics, els nombres es componen sempre en lletra del

tipus rodó. El signe decimal d’un nombre pot ser una coma o un punt, per bé que les

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=n%FAmero&operEntrada=0�

http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=1223#xifra�

http://www.ub.edu/criteris-cub/abreviacio.php?id=815�


7

normes de l’Organització Internacional per a l’Estandardització (normes ISO) recomanen d’emprar la coma.

[2a] ~ 2 573.421 736 [2b] 2 573,421 736 Com es pot veure en els exemples precedents, en els nombres que tenen valor cardinal,

és a dir, que representen magnituds, cada grup de tres xifres es pot separar per un petit espai en blanc (un espai fi o un quart de quadratí).

En els textos que hagin de tenir difusió únicament a l’Europa continental es pot fer servir el punt per a indicar els milers, els milions, etc., i no deixar cap espai de separació per als decimals, especialment en els textos de divulgació i generals (com ara diaris i revistes). En disciplines com ara l’economia i les humanitats en general es fa servir el punt sistemàticament.

[2c] 2.573,421736 L’espai té un caràcter més formal que el punt i és el procediment que s’utilitza en les

obres de matemàtiques i en les obres tècniques, especialment en els quadres estadístics. [3] π = 3,141 592 653 5 … S’ha de tenir present que l’ús angloamericà en l’expressió de les fraccions decimals i els

milers és sovint l’invers del nostre (que coincideix amb el de l’Europa continental): en la part entera, els grups de tres dígits són separats per comes, i les fraccions decimals per punt o punt volat.

[4a] 3,723 sqm són 3.723 (o 3 723) milles quadrades [4b] 17.231 sqm són 17,231 milles quadrades

Els nombres que tenen valor d’ordinal, com els anys, els números de bitllets de loteria,

les paginacions, els codis postals, etc., duen sempre totes les xifres seguides, sense separació de grups per cap procediment:

[5a] l’any 1804 (però: 70 000 o 70.000 aC) [5b] 08023 Barcelona La tria entre escriure una quantitat amb lletres o amb números està subjecta, en molts

casos, al tipus d’obra on apareix. En determinats treballs científics, econòmics o estadístics, la norma és, en principi, d’utilitzar les xifres per a la representació de les magnituds; en les obres literàries es tendeix a usar més aviat lletres; en els documents notarials, totes les xifres s’escriuen amb lletres.

La numeració romana s’empra molt poc en els textos científics i tècnics. Els signes que es fan servir per a escriure les xifres romanes en les expressions MFQ són set lletres majúscules, cadascuna de les quals té un únic valor (cf. la taula 5).


8

TAULA 5

Xifres romanes

Lletra Valor I 1 V 5 X 10 L 50 C 100 D 500 M 1 000

Per a formar els nombres intermedis i els superiors a 1 000, afegim a la dreta del

primer nombre els nombres que hi volem sumar. [6] II = 2 [7] MMM = 3 000 Cal tenir en compte que els símbols V, L i D no es poden duplicar, i cap dels altres signes

no es pot repetir més de tres vegades per a formar un nombre superior. Les xifres romanes s’empren per a indicar la valència (o nombre d’oxidació) amb què

actua un element químic determinat. Es disposen a la dreta del símbol de l’element com a superíndex o entre parèntesis, sense deixar cap espai entre el símbol de l’element i el nombre de valència. Aquesta valència pot ser positiva, negativa o zero, i es compon en el tipus rodó.

[8a] MnVII ‘manganès set’ [8b] Mn(VII) ‘manganès set’ [9] Ni0 ‘níquel zero’ [10] Ni(0) ‘níquel zero’

1.4. L’ús dels numerals escrits amb xifres aràbigues

1.4.1. Les quantitats escrites amb xifres aràbigues (nombres)

Escrivim amb xifres aràbigues les quantitats següents: a) Les enunciades amb més de tres mots.

[11a] 3.255 [11b] 3 255 b) Els cronometratges de competicions esportives de qualsevol mena.

[12a] Ha fet els cent metres lliures en 9,3 segons.


9

[12b] ~ El guanyador de la cursa ha fet un temps de 4:32:15.5.1

[12c] El guanyador de la cursa ha fet un temps de 4.32.15,5.

[12d] El guanyador de la cursa ha fet un temps de 4.32.15,5 h. [12e] El guanyador de la cursa ha fet un temps de 4 h 32 min 15,5 s. [12f] * El guanyador de la cursa ha fet un temps de 4h 32´ 15,5´´. c) Els resultats de les votacions.

[13] La Resolució ha estat aprovada per 68 vots a favor i 40 en contra. d ) Les quantitats estadístiques, especialment les que apareixen en taules.

[14] Fa cent anys hi havia 3 milions d’habitants i ara n’hi ha 5,5 milions. e) Els nombres que porten fracció decimal.

[15] 1.325,50 f ) Els nombres seguits d’una unitat física o monetària.

[16] Vaig rebre 8.000 pessetes per a despeses. g) Les quantitats, de la mena que siguin, seguides d’un símbol d’unitat.

[17] 3.000.000 € [18] 212 °F [19] Una cursa de motos de 125 cc h) Els tants per cent i els tants per mil, quan els segueix el símbol corresponent.

[20a] 80 % [20b] 13 ‰ Mai no hem d’escriure el símbol tot sol.

[20c] * Quin % més escarransit que m’oferiu! i ) Els graus, els minuts i els segons de les coordenades geogràfiques, astronòmiques,

matemàtiques i físiques, i també els graus de temperatura i d’intensitat dels terratrèmols.

[21] 43° 50´ 30´´ (graus sexagesimals) [22] 89g 15´ 10´´ (graus centesimals) [23] –15 °C [24] Hi ha hagut un terratrèmol de 8° en l’escala de Mercalli. j) Els termes de les proporcions i les escales.

1 Aquesta grafia és inadequada perquè implica adoptar el sistema angloamericà de notació, en

comptes de l’europeu.


10

[25] Moltes obres públiques a Catalunya se subvencionen d’acord amb la

proporció 50-25-50 (50 % l’Estat, 25 % la Generalitat, 25 % els ajuntaments).

[26a] La Pilar tenia un mapa fet a escala 1 : 10.000. [26b] La Pilar tenia un mapa fet a escala 1:10.000. k) Els resultats esportius en els resums dels diaris.

[27a] Barcelona – R. Madrid 5–0 Però, en canvi,

[27b] El Barça va superar per cinc gols a zero un Madrid enfonsat moralment i esportivament.

l) Els nombres que es fan servir en les enumeracions d’objectes, ingredients, etc.

[28] 5 taules i 20 cadires m) Els calibres de les armes.

[29] Van fer servir una arma de 9 mm Parabellum. n) Els superíndexs i els subíndexs de les fórmules de la física, la química i la

matemàtica.

[30] 100 cm3 [31] S22−16

32

[32] 2H2SO4 −H2O �⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯� H2S2O7

àcid sulfúric àcid disulfúric

o) Els compassos musicals. En les partitures, escrivim un nombre sota l’altre i en els altres contextos els separem amb la barra inclinada.

[33] 44 [34] Si parlem del compàs 3/4, la unitat emprada és la negra. p) Qualsevol quantitat que, pel fet d’aparèixer entremig d’altres, sigui més fàcilment

comparable o intel·ligible si s’escriu amb xifres.

1.4.2. Els números d’ordre escrits amb xifres aràbigues (números)

Escrivim amb xifres aràbigues els números d’ordre següents: a) Els dies i els anys en les datacions. [35a] L’any 1992 es van fer els Jocs Olímpics de Barcelona. [35b] * juliol’92


11

[35c] juliol 92 Així mateix, el mes s’acostuma a escriure també amb xifres aràbigues en les

representacions abreujades de les dates (són preferibles les dues representacions de la primera fila):

[36a] 23.11.1956 [36b] 23.11.56 [36c] 23-11-56 [36d] 23/11/56 b) Els horaris dels transports i de qualsevol altre servei públic. [37] Tancat de 14 a 16 hores. [38] Tren a Sabadell. Sortida: 10.15 h; arribada: 11.00 h. c) Els nombres que indiquen numeració citats per un cardinal. [39] A la pàgina 2331 ho trobaràs. [40] Han derogat l’article 7 de la Llei que ha estat modificada. d ) Els números d’ordre de tota mena de documents i aparells. [41] El meu telèfon és el 933235112. [42] El meu telèfon és el 933 23 51 12. [43] ~ El meu telèfon és el 93 323 51 12. [44] Tenia el número d’identificació fiscal 38055057-Q. [45] Tenia el número d’identificació fiscal 38 055 057 - Q. [46] ~ Tenia el número d’identificació fiscal 38055057Q. e) Els números que indiquen algunes vies de comunicació, com ara les autopistes i les

altres carreteres, i també els punts quilomètrics. [47] Vine per l’AP-7. [48] La meta de la prova es fixarà en el PK 6 de la carretera de Montcada. Així mateix, s’escriuen amb xifres aràbigues els números d’ordre corresponents a

algunes línies de transports públics. [49] Si vols anar al Parlament, has d’agafar el 14 i baixar després de l’estació

de França. f ) Els números de les cases, els pisos, les aules, les habitacions d’hotel i altres

habitacles. [50] M’estic a l’habitació 214 de l’Hotel Ritz. g) Els números que identifiquen peces musicals, com ara simfonies, concerts, etcètera.


12

[51] Concert de Brandenburg núm. 3 h) Els números de naus espacials, de míssils, d’avions i de vaixells, i també de productes

industrials. [52] M’hauria agradat de volar en l’Apollo 12. [53] Fa anys vaig tenir un FIAT 1200. i) La posició de tota mena d’objectes en el pla, a la terra, al mar i al cel. [54] Andorra la Vella està a 40° 30´ latitud nord i 1° 31´ de longitud est. j) Els salms, les epístoles i els capítols i llibres de la Bíblia. [55] «No us escric tot això per avergonyir-vos, sinó per amonestar-vos com a

fills meus caríssims» (1Co 4,14). k) Els números que designen unitats militars. [56] Va servir en el regiment d’artilleria número 8. l) El superíndex numèric de crida de nota o de citació. [57] El Parlament «republicà»3. m) El subíndex numèric de denominacions d’algunes vitamines. [58] B12

1.5. Les magnituds físiques i les unitats Magnituds físiques: en general, una sola lletra de l’alfabet llatí o grec composta en

majúscula cursiva o en minúscula cursiva. El símbol pot ser modificat per un subíndex i/o un superíndex compostos en cursiva si es tracta també de símbols de magnituds físiques; en tots els altres casos, el subíndex o superíndex es compon en rodona.

Unitats: els símbols de les unitats es componen en lletra rodona. No porten cap punt al darrere ni duen marques de plural. Cal deixar un espai —preferiblement, fi i no subjecte a la separació a final de ratlla— entre la quantitat i el símbol de la unitat.

[59a] * 10 cm. [59b] * 10 cms [59c] * 10cm [59d] 10 cm [60a] * 36,5°C [60b] * 36,5° C [60c] 36,5 °C [61a] * 𝑥B = 0,25 per cent [61𝑏] ∗ 𝑥B = 0,25% [61𝑐]𝑥B = 0,25 %


13

Longitud de la pista:

𝑙 = 100 m

Temps: 𝑡 = 9,821 s

Velocitat de l’atleta:

𝑣 =100 m9,821 s

= 10,182 m/s

Els múltiples i submúltiples decimals de les unitats s’escriuen també en lletra rodona;

s’indiquen adjuntant el símbol del prefix a la unitat corresponent. Els símbols dels prefixos són impresos en lletra del tipus rodó, sense deixar cap espai

entre aquest símbol i el de la unitat que modifica. El conjunt que resulta d’aquest acoblament és un nou símbol inseparable que es pot elevar a una potència positiva o negativa i es pot combinar amb altres símbols d’unitats compostes.

[62] nm nanòmetre (= 10−9 m) [63] MJ megajoule (= 106 J) [64] Gb gigabyte (= 109 b)

[65] kW h kilowatt hora (= 1 kW ∙ 1 h)

1.6. Taula resum Vegeu la següent taula resum, on indiquem amb quin tipus de lletra es representen les

incògnites matemàtiques, les constants matemàtiques, les constants físiques, les funcions, etc.:

magnitud nombre

unitat

magnitud nombre

unitat

magnitud nombre

unitat


14

TAULA 6

Taula resum

Tipus Descripció Tipus de lletra Exemples

Incògnites matemàtiques

Lletres que representen nombres que es desconeixen

Cursiva Teorema de Pitàgores

𝑎2 + 𝑏2 = 𝑐2

Resolució d’equacions de segon grau

𝑥 =−𝑏 ± √𝑏2 − 4𝑎𝑐

2𝑎

Constants matemàtiques

Lletres utilitzades com a símbols de nombres coneguts

Rodona π = 3,141 592 653 59 i = √−1 e = 2,718

Constants físiques

Lletres utilitzades com a símbols de nombres coneguts

Cursiva Velocitat de la llum 𝑐 = 2,997 924 58 × 108 m/s

Càrrega fonamental 𝑒 = 1,602 176 453 × 10−19 C

Funcions generals

Cursiva 𝑓(𝑥) 𝐹(𝑥,𝑦) 𝑔(𝑥)

Funcions matemàtiques especials

Rodona sin(𝑥), cos(𝑥), tan(𝑥) log10 𝑥, ln 𝑥 d𝑥d𝑡

∂𝑥∂𝑡

Δ𝑡 → 0 lim𝑛→∞

�1 +1𝑛�𝑛

Vectors

Negreta cursiva o regular cursiva amb sageta a sobre

𝒂, 𝑭 �⃗�, �⃗� Mòdul del vector

𝑎 = |𝒂| 𝑎 = |�⃗�|

Matrius

Negreta cursiva (recomanable en matemàtica) o regular cursiva

𝑴


15

Enumeracions

Punts suspensius més separats de l’habitual

𝑒𝑥 = 1 +𝑥1!

+𝑥2

2!+𝑥3

3!+ . . . 1, 3, 5, 7, . . .

Conjunts matemàtics

Lletra de doble traç

ℕ: naturals ℤ: enters ℚ: racionals ℝ: reals ℂ: complexos

Magnituds físiques

Propietat física capaç d’ésser mesurada: s’expressa amb un nombre i una unitat

Cursiva Subíndex/ superíndex en cursiva si també és una magnitud (si no, en rodona)

temps: t massa: m longitud: l intensitat corrent elèctric: I

Unitats Rodona

segon: s kilogram: kg metre: m ampere: A litre: l / L hertz: Hz


16

1.7. Productes i quocients de magnituds físiques i unitats Els productes de magnituds físiques es poden escriure de qualsevol de les maneres

següents, ordenades segons la prioritat gràfica establerta per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures i la IUPAP:

[66a] 𝐹 = 𝑚 𝑎 [66b] 𝐹 = 𝑚𝑎 [66c] ~ 𝐹 = m·a [66d] 𝐹 = 𝑚 · 𝑎 [66e] 𝐹 = 𝑚 × 𝑎

Els quocients de magnituds físiques es poden escriure de qualsevol de les maneres següents (la barra inclinada s’ha de compondre en lletra rodona), ordenades també per ordre de prioritat:

[67a] 𝑝 = 𝑛𝑅𝑇/𝑉

[67b] 𝑝 = 𝑛𝑅𝑇𝑉

[67c] 𝑝 = 𝑛𝑅𝑇𝑉−1 [67d] ~ 𝑝 = n·R·T·𝑉−1 [67e] 𝑝 = 𝑛 · 𝑅 · 𝑇 · 𝑉−1

El producte i el quocient d’unitats s’escriu d’una manera similar, amb la diferència que,

quan s’omet el signe de multiplicació, cal deixar un espai entre els símbols de les diferents unitats.

1.8. Disposició dels signes gràfics en les fórmules matemàtiques i físiques i en les reaccions químiques

[68] 35 + 83 = 118 [69] Ca + H2

�⎯� CaH2

[70] * 3 / 7 [71] 3/7 [72] escala 1:500 [73] escala 1 ∶ 500 [74] 6,023 × 1023 molècules [75] ~ – 55 °C [76] –55 °C [77] ~ + 12 [78] +12


17

1.9. Els símbols científics Els símbols no porten punts ni espais entremig. Tampoc no porten marques de plural.

[79] g (per gram) [80] min (per minut)

Atesa la complexitat tipogràfica de la grafia dels símbols científics, és recomanable consultar sempre una obra de referència que sigui fiable. La llista següent és un extracte de la confegida al Manual d’estil que, al seu torn, s’ha basat en l’obra de la IUPAC Magnituds, unitats i símbols en química física.

TAULA 7

Selecció de termes matemàtics, físics i químics més usuals simbolitzats

acceleració a litre l | L2

acceleració de la gravetat

g logaritme decimal de x lg 𝑥 | log10 𝑥 altura h logaritme neperià de x ln 𝑥 | loge 𝑥 alumini Al longitud l | L ampere A lumen lm atmosfera atm massa m bar bar megabyte MB | Mb byte b | B megahertz MHz calci Ca metre m caloria cal micròmetre µm candela cd milla mi carboni C mil·ligram mg centilitre cL | cl mil·lilitre mL | ml centímetre cm mil·límetre mm clor Cl mil·límetre de mercuri mmHg coordenada cartesiana espacial 𝑥 | 𝑦 | 𝑧 minut (unitat d’arc) ´ cosinus de x cos 𝑥 minut (unitat de temps) min

cotangent de x cot 𝑥 mol mol coure Cu newton N decalitre daL | dal nitrogen N decibel (unitat de nivell de potència)

dB nombre atòmic Z

decilitre dL | dl nombre màssic A derivada parcial de f ∂𝑓 ∂𝑥⁄ ohm Ω derivada primera de f d𝑓 d𝑥⁄ oxigen O diàmetre d part per milió ppm 2 El símbol que representa el litre té doble grafia (l, L). Per claredat, és preferible de fer servir la

segona.


18

distància d per cent % elevat a n 𝑎𝑛 per mil ‰ ferro Fe pH pH fluor F polzada in o ´´ força F radi r freqüència f raó entre la

circumferència i el diàmetre d’un cercle

π

gigabyte GB | Gb revolució per minut rpm gram g segon (unitat d’arc) ´´ grau (unitat d’arc) ° segon (unitat de temps) s grau Celsius °C sievert Sv grau Fahrenheit °F sinus de x sin 𝑥 hectàrea ha sodi Na hectolitre hL | hl sumatori Σ heli He tangent de x tan 𝑥 hidrogen H temps t hora h terabyte TB | Tb increment finit ∆ tona T kilobyte kb | kB treball 𝑤 | W kilogram kg urani U kilojoule kJ valor absolut de a | 𝑎 | kilòmetre3 km velocitat 𝑐 | 𝑢 | 𝑣 | 𝑤 kilowatt kW volt V kilowatt hora kW h volum v |V límit de 𝑓(𝑥) quan x tendeix a a lim

𝑥→𝑎𝑓(𝑥) watt W

TAULA 8

Selecció de símbols matemàtics, físics i químics no alfabetitzables

= igual a ≠ diferent de ≡ idèntic a ≈ aproximadament igual a → tendeix a ∞ infinit < més petit que > més gran que ≤ més petit o igual que

3 El TERMCAT recomana de fer servir sempre el terme kilòmetre en comptes de quilòmetre en

textos tècnics i científics.


19

≥ més gran o igual que ≪ molt més petit que ≫ molt més gran que + més − menys ± més o menys que ∓ menys o més que × nombre d’augments √𝑎 arrel quadrada de a

√𝑎𝑛 arrel n–èsima de a

�𝑓(𝑥) d𝑥 integral de 𝑓(𝑥)

% per cent ‰ per mil

° grau (unitat d’arc) ´ minut (unitat d’arc) ´´ segon (unitat d’arc)


20

2. Exemples d’errades Us convido a cercar errades en cadascun d’aquests exemples, extrets de diaris, revistes, llibres, etiquetes de productes, fullets publicitaris i pàgines web.


21


22


23

3. Anàlisi de la traducció de la 6a edició nord-americana del manual Física per a la ciència i la tecnologia

3.1. Generalitats TAULA 9

Comparació entre la versió nord-americana i la catalana del manual Física per a la ciència i la tecnologia. Alguns exemples.

Anglès: Català: Physics for Scientists and Engineers Física per a la ciència i la tecnologia 1 sol volum 2 volums Llom: llegit de dalt a baix. Llom: llegit de baix a dalt. Prefixes for Powers of 10 Prefixos de les potències de 10 The Greek Alphabet: Alpha, Beta L’alfabet grec: alfa, beta Terrestrial and Astronomical Data* Dades terrestres i dades astronòmiquesa

Earth-moon distance† Distància Terra-Llunab

9.81 m/s2 9,81 m/s2

0°C 0 °C 6371 km 6 371 km 1 kg weighs about 2.205 lb 1 kg ≈ 2,205 lb 1 Pa • s = 10 poise 1 Pa · s = 10 P (poise) Example 1-7 Exemple 1.7

3.2. Usos idiosincràtics dels autors En la traducció catalana s’ha decidit respectar alguns dels usos idiosincràtics dels

autors: Segons l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures, la dimensió de la distància d es

representa: dim d. A pesar d’això, en el llibre s’ha decidit respectar la representació que en fa l’autor, [d ].

Segons la IUPAC, els vectors es representen, gràficament, en negreta cursiva, A, o, alternativament, en cursiva i sageta, 𝐴. En aquesta traducció s’ha respectat l’escriptura dels vectors que han fet servir els autors del llibre (𝑨��⃗ , en negreta cursiva i amb sageta).

Segons la IUPAC, el símbol g (que és el que s’utilitza al llibre) corresponent a

l’acceleració de la gravetat o acceleració de caiguda lliure es representa: g.


24

3.3. Errades detectades

3.3.1. Errades detectades en la guia de matemàtiques

Pàg. On diu … Ha de dir … / Error M.1 Final del 2n

paràgraf La longitud mesurada, 2,703 m, té quatre dígits significatius (igual en la versió original)

La longitud mesurada, 0,2703 m, té quatre dígits significatius

M.2 Exemple M.1 El primer nombre té tres dígits significatius, el segon en té quatre i el tercer en té cinc.

El primer nombre té quatre dígits significatius, el segon en té quatre i el tercer en té sis. (Segons el que explica més amunt en el text.)

M.4 Primer paràgraf

x i y són inversament proporcionals, indiquen que, quan x i y varien, el quocient x/y és constant.

x i y són inversament proporcionals, indiquen que, quan x i y varien, el producte x y és constant. (Així en la versió original.)

M.6 COMPRO-VACIÓ

Substituiïm Substituïm

M.10 5a línia logaritmes en base e (en què 𝑒 = 2,718)

logaritmes en base e (en què e = 2,718)

M.10 Fórmula M.15 𝑙𝑜𝑔𝑒𝑥 𝑙𝑜𝑔e𝑥 M.10 Fórmula M.16 𝑥 = 𝑒𝑦 𝑥 = e𝑦 M.10 COMPROVACIÓ Per al valor de 𝑙𝑜𝑔10𝑒 Per al valor de 𝑙𝑜𝑔10e M.11 Fórmula M.22 Superficie superfície M.14 1a línia cosecant (cosec), però després fa servir csc en tot el text cosecant (csc) (o canviar a cosec en totes les fórmules) M.19 COMPRO-

VACIÓ 10,049 875 o al voltant d’una part … 10,049 875 al voltant d’una part …

M.19 Fórmula M.54 𝑧 = 𝑎 + 𝑏i En la resta del text (però no en tot) els nombres complexos s’indiquen 𝑧 = 𝑎 + i𝑏, potser seria millor indicar-ho d’aquesta manera (en la versió anglesa ho indica 𝑧 = 𝑎 + 𝑏i.) DUBTE

M.20 M.59 - M.61 𝑒i𝜃 , 𝑒𝑥 ei𝜃 , e𝑥 M.21 Exercicis 23 i

24 𝑒iπ 𝑒iπ/2 eiπ eiπ/2

M.22 Propietat 11 dd𝑡𝑒𝑏𝑡 = 𝑏𝑒𝑏𝑡 d

d𝑡e𝑏𝑡 = 𝑏e𝑏𝑡

M.24 – M. 28

Tota 𝑒 canviar per e (16 vegades)


25

M.28 4t. pas de la RESOLUCIÓ

(𝑙𝑛2)/𝑡1/2) (𝑙𝑛2)/𝑡1/2

M.29 Tota 𝑒 canviar per e (8 vegades) M.29 Nota de la taula

M.5 En aquestes fórmules, A En aquestes fórmules, A

3.3.2. Errades detectades en l’índex

Pàg. Columna On diu … Ha de dir … / Error I.4 Primera [capacitat]

[calorífica] S’ha d’eliminar, ja repetit a dalt

I.4 Tercera Circuit Vegeu també circuits — d’integració 1025 — de diferenciació 1025

Circuit Vegeu també circuits —d’integració 1025 — de diferenciació 1025 Circuits (No existeix l’entrada circuits i s’ha de crear)

I.5 Primera [circuits] [—RL] — — amb interruptor de tancament

[circuits] [— RL] — — amb interruptor de tancament

I.6 Segona Corrent … túnel 1303, 1307 … — túnel 1303, 1307

Repetit, eliminar un dels dos

I.8 Tercera empenyiment 432-438 Vegeu també força ascencional empenyiment 432-438; vegeu també força ascencional I.12 Tercera gas Vegeu també gassos gas Vegeu també gasos I.13 Segona imant

pols …; vegeu també dipol magnètic; imant pols …; vegeu també dipols magnètics;

I.15 Segona llei de Poiseuille 446’447 llei de Poiseuille 446-447 I.16 Tercera metalls Vegeu metall mi metalls Vegeu també metall mi I.17 Primera moderador 1376-1377

mòdul moderador 1376-1377 mòdul

I.17 Tercera — dipolar — dipolar


26

definició 710 — — elèctric de les molècules … — — i solubilitat … — — magnètic … energia potencial 902-903 — — — d’una espira de corrent

definició 710 energia potencial 902-903 — — elèctric de les molècules … — — i solubilitat … — — magnètic … — — — d’una espira de corrent

I.21 Segona prefixos Vegeu centi; deca; … inicis del llibre, 5 prefixos inicis del llibre, 5; vegeu també centi; deca; … I.22 Primera quadrupol elèctric lineal 796 quadripol elèctric lineal 796 I.24 Segona sistema

— de referència … — — accelerat pèndol

sistema — de referència … — — accelerat pèndol (sobra un espai)

I.24 Segona sistema — de referència … — —uniformement accelerat

sistema — de referència … — — uniformement accelerat (falta un espai)

I.24 Segona sistemes Vegeu també sistema; sistemas antibloquieg; sistemes Vegeu també sistema; sistemes antibloqueig; I.26 Tercera unitats de mesurament

… factors de conversió inicis del llibre

unitats de mesurament … factors de conversió inicis del llibre (sobra un espai)

3.3.3. Errades detectades en el capítol 1

Pàg. On diu… Hauria de dir… 13 𝑉G=

43π𝑅

3 𝑉G=43π𝑟3, ja que el símbol que s’utilitza per al radi és r, i així s’utilitza en altres

llocs del llibre. 14 (NOTA DELS EDITORS)

els vectors es representen, gràficament, en negreta cursiva, A, o, alternativament, en cursiva i sageta, A.

els vectors es representen, gràficament, en negreta cursiva, A, o, alternativament, en cursiva i sageta, 𝐴.


27

4. Conclusions

L’objectiu del treball era, d’una banda, resumir i presentar d’una manera entenedora les recomanacions dels organismes internacionals corresponents, especialment la IUPAC i la IUPAP, pel que fa a la composició dels símbols i les fórmules en els textos científics. Per a fer-ho, ens hem basat en el Manual d’estil, de Josep M. Mestres et al., i en el document L’escriptura dels símbols matemàtics, físics i químics, elaborat per Josep M. Mestres, la referència dels quals podeu trobar a la bibliografia.

De l’altra, s’ha revisat una part petita de la traducció de la 6a edició nord-americana del

manual Física per a la ciència i la tecnologia, de Paul A. Tipler i Gene Mosca, a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans. Hem observat que s’han seguit les directrius de la IUPAC, la IUPAP i el Manual d’estil, i per això ha calgut canviar la versió nord-americana (cf. la taula 9). No en tots els casos ha estat així, però: considerant la tradició i el prestigi dels autors del manual, s’ha decidit respectar-ne alguns usos idiosincràtics (v. § 3.2).

Tenint en compte la magnitud de l’obra traduïda, el nombre d’errades detectades no és

elevat: és una edició rigorosa i curosa. Tot i així, caldria revisar l’índex i la guia de matemàtiques, on, proporcionalment, hem detectat més errors.

5. Bibliografia

La disposició de les taules de dades [en línia]. Versió 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 30 juny 2003. http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/pdf/ Taules_models.pdf [Consulta: 30 març de 2012]

MESTRES, Josep M. L’escriptura dels símbols matemàtics, físics i químics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010. [Document provisional d’ús intern]

MESTRES, Josep M. [et al.]. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo; Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2009. [1a ed., 1995]

Nombre o número [en línia]. Criteris lingüístics de la Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=1223 [Consulta: 12 d’abril de 2012]

PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan. Ortotipografia: Manual de l’autor, l’editor i el dissenyador gràfic. 4a ed. Barcelona: Grup Editorial 62, Educaula, 2009. [1a ed., 1995]

http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/pdf/�

escriptura de símbols matemàtics, físics i químics

Documents