ENSENYAR LLENGUA AVUI

“Escola pensada al segle XIXProfessorat format al segle XXAlumnes per educar al segle XXI”.

Jaume Carbonell Jaume Carbonell Sebarroja.Sebarroja.

E S C O L A

A L’ERA DE...Les TAC

El procés d’integració a Europa

La globalització i la nova

immigració

Amb domini de les TAC Plurilingües Que valorin la diversitat

CAL FORMAR CIUTADANS/ESCONSCIENTS I PARTICIPATIUS

PER UNA SOCIETAT INTERCULTURAL I PLURILINGÜE

La societat de la

informació

Formació constant

PER PODER VIURE en una societat:

Cal el domini del:

INTERCULTURAL

Comprendre missatges orals i/o escrits en llengües de la mateixa FAMÍLIA LINGÜÍSTICA

MULTILINGÜE TECNOLÒGICA

CATALÀ com a llengua de cohesió, vehicular i d’aprenentatge.

CASTELLÀ com a llengua pel coneixement i la comunicació

LLENGUA/es ESTRANGERA/es per la recerca i elaboració de coneixement i de comunicació

ALTRES LLENGÜES PRÒPIES

GARANTINT:

EL TREBALL DE LA LLENGUA CONTEMPLANT

ELS QUATRE PILARS DE L’INFORME DELORS

L’ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

DelorsEDUCACIÓ SEGLE

XXI

Jacques Delors: Educació: hi ha un tresor amagat a dins UNESCO 1996

APRENDRE A CONEIXER APRENDRE A FER APRENDRE A CONVIURE APRENDRE A SER

AMB LA LLENGUA PODEM: Construir coneixements i representacions del món

Captar, elaborar, organitzar i comunicar els continguts que aprenem i crear noves realitats

Comprendre altres persones i sentir-se membre d’un grup

Expressar sentiments i emocions i desenvolupar actituds i valors positius

SABER - CONÈIXER

SABER SER

SABER ESTAR O CONVIURE

SABER FER

Els quatre grans pilars que hi ha i el discurs de Jacques Delors

a parlar, escoltar, llegir i escriure,

parlant, escoltant, llegint i escrivint

se n’aprèn

TENINT EN COMPTE.....

REFLEXIVAMENT

INTERACTUANT I MEDIANT

TOTS ELS/LES PROFESSORS/ES ENSENYEM

LLENGUA:

ES FA A TOTES LES ÀREES CURRICULARS

ESCOLTANT, PARLANT, LLEGINT I ESCRIVINT

descriure, explicar, justificar...

L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA EN UN MARC PLURILINGÜE

PRINCIPIS DIDÀCTICS

•L’ENFOCAMENT COMUNICATIU : APRENENTATGE MITJANÇANT L’ÚS DE LA LLENGUA

•LA COMPRENSIVITAT I LA INCLUSIÓ

•L’EDUCACIÓ DELS VALORS I LES ACTITUDS RESPECTE DE LA LLENGUA

LA COMPRESIVITAT I LA INCLUSIÓ

INCLUSIÓ: PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS NOIS I NOIES

COMPRENSIVITAT:

TENIR EN COMPTE LES SITUACIONS DE PARTIDA

ENFOCAMENT COMUNICATIU, MITJANÇANT L’ÚS DE LA LLENGUA

ADREÇAT A L’ACCIÓ

PER L’ ÚS SOCIAL

A TRAVÈS DE TOTES LES ÀREES DEL CURRÍCULUM

PARTICIPACIÓ DIRECTA DE L’ALUMNAT EN PRÀCTIQUES COMUNCIATVES FUNCIONALS I INTERACTIVES

L’EDUCACIÓ DELS VALORS I LES ACTITUDS RESPECTE DE LA LLENGUA

SENSIBILITAT ENVERS LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA I CULTURAL

RESPECTAR LA LLENGUA I LA CULTURA PRÒPIA I LA DELS ALTRES.

VALORAR LA LLENGUA CATALANA COM A ELEMENT DE COHESIÓ SOCIAL I COM A INSTRUMENT D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS ……

Del coneixement conceptual

al coneixement competencial

Transmissió i reproducció del

coneixement

Reconstrucció compartida del coneixement

Escoltar

copiarcontestar

Treballar individualment en

silenci

parlar Treball cooperatiu

preguntar discutir

Estratègies i mètodes per a l´aprenentatge competencial

Ho vaig escoltar i se’m va oblidar Ho vaig fer i ho vaig entendre Ho vaig explicar i ho vaig aprendre

L’ensenyament de la llengua en un PIL

Aprendre llengua Aprendre llengua a l’aula ordinàriaa l’aula ordinària

Aprendre llengua a través del currículum. Elizabeth Coelho

LES CONDICIONS IDEALS PER A LES CONDICIONS IDEALS PER A UN APRENENTATGE DE UN APRENENTATGE DE

LLENGUALLENGUA

Els aprenents necessiten estar exposats a una àmplia i variada producció de llengua

Els infants han de tenir moltes oportunitats per a interactuar amb usuaris de llengua d’un bon nivell de competència

Els infants han de fer produccions de llengua que estiguin a l’abast de les seves competències

La llengua adreçada als infants ha de ser molt contextualitzada

Els adults poques vegades critiquen els errors de llengua dels infants

Els adults poques vegades corregeixen la llengua dels infants

Els adults amplien les produccions de llengua dels infants

Els infants aprenen llengua fent-ne un ús determinat i significatiu

Adquisició d’una segona llengua i èxit acadèmic en el currículum

Com crear un marc adient per a l’aprenentatge de la llengua

Competència conversacional i acadèmica de la llenguaQuant de temps implicaEl model Cummins10 estratègies d’instrucció

Un marc adient per als aprenents d’una segona llengua

Competència conversacional / acadèmica

Habilitats bàsiques de comunicació interpersonal

(BICS)

Competència cognitiva i acadèmica de la llengua

(CALP)1-2 anys 5+ anys

Conversa cara a cara Ara i aquí Contingut familiar Vocabulari més freqüent Llengua molt

contextualitzada Ambient distès

Interacció limitada Més abstracte, més distant

en el temps i l’espai Menys contingut familiar Vocabulari menys freqüent Llengua poc

contextualitzada Ambient més exigent

Quant de temps implica?

0 1 2 3 4 5+ anys

Aprenent

inicial

Competent en relació al parlant nadiu de la

mateixa edat

Habilitats bàsiques de comunicació interpersonal

La competència cognitiva i acadèmica de la llengua

Poc exigent cognitivament

C

D

Suport

màxim

Exigent cognitivament

Suport

reduït

B

I

C

S

C A L P

A

B

Any 1

Any 2

Any 3 Any 4 Any 5+

10 estratègies d’instrucció 10 estratègies d’instrucció

per a l’aprenentatge d’una L2per a l’aprenentatge d’una L2

a l’aula ordinària a l’aula ordinària

1. Fer connexions amb la pròpia experiència dels estudiants mirant de reconèixer positivament tot el bagatge de coneixements que tenen els estudiants de L2.

2. Donar instruccions comprensibles

Fer servir un vocabulari senzillEscriure mots clau i instruccions a la pissarraEmprar amb més profusió la lletra impresa que la lletra manuscritaFer servir molt suport visual (dibuixos, gràfics...)Acompanyar el discurs amb el llenguatge gestual

3. Donar o crear recursos materials alternatius i complementaris, sobretot visuals, amb dibuixos, fotografies, mapes, gràfiques, etc., amb un format amable de lectura

4. Promoure la conversa amb l’aprenentatge cooperatiu per grups per practicar la L2 a l’aula ordinària, tot valorant tant el procés d’aprenentatge com el producte final

5. Incorporar les llengües dels estudiants a l’aula

Els aprenents de llengua necessiten recórrer a la seva primera llengua com una eina cognitiva i per a l’aprenentatge de la L2

6. Donar models de realització de textos escrits a fi que els estudiants en puguin emular tant els trets específics de la llengua com el format dels documents

7. Donar un feedback de suport en resposta a la producció dels estudiants

Els errors formen part del procés d’aprenentatge. El progrés en l’aprenentatge d’una L2 es produeix quan els estudiants reben el suport del professor en resposta als errors que han comès

8. Guiar els estudiants amb textos instruccionals. El docent guia l’aprenent amb estratègies puntuals i efectives que en fixen l’atenció en aspectes específics del text, com l’organització, el material visual i el nou vocabulari

9. Crear organitzadors gràfics com ara quadres, quadres cronològics, diagrames, mapes conceptuals, etc. a fi de reduir la barrera de la llengua escrita per als estudiants d’una L2

10. Treballar la llengua escrita amb bastides (quadres per a completar, resposta múltiple, etc.) que ajuden l’estudiant d’una L2 en l’ús de mots nous i en la construcció de frases i paràgrafs