l’ensenyament del català oral !als no catalanoparlants

!!!

Didàctica del Valencià: Llengua i literatura I!Prof. Esther Montesinos

Diferent domini de la llengua

QUI DOMINA LA LLENGUA: ha de trobar a l'escola l'ajut i l'estímul necessaris per a enriquir la seua expressió i per aprofundir-la. !QUI NO LA DOMINA: ha de prendre contacte amb la llengua (com a manera nova de parlar i de pensar -cultura: ous: rossos-morenos, blau (blaüra) – morado, cama: llit- pierna, ja vinc- ya voy.

MOTIVACIONS. Per aprendre L1 o L2. Diferents. !

En L1 van lligades a necessitats més íntimes, més profundes. !

E n L 2 m é s s u p e r f i c i a l s , d ' o r d r e intel·lectual, afectiu, escolar.

PLA NEUROFISIOLÒGIC. Qui aprén una segona llengua no disposa d'etapes biogenètiques privilegiades que vinculen etapes d'adquisició de la llengua amb el desenvolupament mental. !

!

L'edat i el context lingüístic

!L1 i L2. Per a l'ensenyament de la llengua com a L1 i com a L2 calen materials, activitats, planificació i ordre diferents. !

Cal matisar de manera important: l'edat de qui aprén, i el context lingüístic en què ho fa. !

EDATQuan + petit és qui aprén més possibilitats de domini automàtic de la llengua (dels 4 als 8 anys: més plasticitat cerebral, capacitats especials per a la imitació i la manipulació d'estructures, curiositat verbal). S'inicia una tendència a la comunicació i a la socialització.

!

Circumstàncies que s'afebleixen de manera progressiva

!

després dels 11-12 anys resulta més difícil assimilar una llengua de manera profunda i completa.

CONTEXT

L'ambientació lingüística en català pot aportar a l'aula un percentatge natural de catalanatge (en paraules de J. Tió). Caldrà afavorir i aprofitar-se'n d'aquesta situació: coneixements passius. !Si el grup no catalanoparlant és majoritari: conscienciació de la realitat en què està immers. Dotar-lo de coneixements lingüístics. !Presència extraescolar de la llengua.

ENSENYAMENT D'UNA LLENGUA AMBIENTAL /

ENSENYAMENT D'UNA LLENGUA ESTRANGERA.

Semblances. Sobretot en una situació de base o punt de partida: els alumnes ja posseeixen de manera perfecta i acabada una llengua i un sistema conceptual al darrere.

!L'adquisició del català tindrà característiques paral·leles a l'adquisició de qualsevol altre llengua: nous sistemes fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic que intenten acomodar-se als sistemes preexistents. !L'aprenentatge bàsic ha de ser el de la llengua oral. Amb un bon domini de la llengua oral es pot fomentar un bon aprenentatge de l'escrit.

S'han de tenir en compte: ❖ els suports visuals ❖ valor didàctic de la traducció

positiu en etapes d’aprofundiment

Diferències metodològiques en l'enseyament de la L1 i La L2.

Punt de partida lingüístic. Diferències claus. !• Si castellà: llengua romànica propera, per tant aspectes morfològics, fonètics, gràfics, semàntics amb moltes semblances.

• Grau desigual de coneixement del català (actiu i passiu) entre els nostres alumnes.

• Ritmes d'aprenentatge més accelerats que en L2 (estrangera). • Alumnes amb un grau de coneixement de la llengua (cas estrany en la llengua estrangera).

!!!!

Aspectes metodològics diferenciats.

L'alumne rebutja o accepta o es manté indiferent davant la llengua estrangera en funció del professor o de l'assignatura escolar. !En el cas del català l'alumne accepta, rebutja o es manté indiferent per tota una altra sèrie d'implicacions, que arriben a vegades a la connexió de diferències lingüístiques amb diferències sociològiques, i que tenen una indubtable transcendència en l'ordre metodològic: nosaltres no només hem d'ensenyar, sinó que també hem de convéncer. !!

TREBALLAR L'ORALITAT.

Necessitat de l'aprenentatge-ensenyament de la llengua oral. L'ensenyament de la llengua oral en l'educació

secundària té una història relativament recent. !Presència poc sistematitzada (esporàdica, sempre

a remolc dels altres ensenyaments).

Consens força generalitzat entre el professorat

de secundària sobre la conveniència d'atendre les

habilitats orals amb una sistematicitat semblant

a la de la llengua escrita (tant en situacions de

L1 com en situacions de L2). !

!!Aquest enfocament parteix dels CRITERIS següents: !• en la mesura que els estudiants dominen els usos informals de la llengua, caldria treballar-ne prioritàriament els formals perquè són els que més s'allunyen de la seua pràctica quotidiana extraacadèmica.

!• S'ha de tractar equilibradament els diferents components que conformen la competència comunicativa i que permeten produir discursos adequats al context.

!• Cal reflexionar i ensenyar a regular els processos que intervenen en la producció de discursos orals formals.

A l’hora de treballar l’oralitat

Una de les liimitacions més greus amb què ens trobem a l'hora de treballar l'oralitat és la inhibició. Passar a parlar en una altra llengua implica durant un lapse de temps bastant llarg: ❖ una mena de renúncia a la pròpia manera de pensar, ❖ i una inseguretat acusada tant en la validesa del missatge emés com en el grau de comprensió que en percep l'interlocutor.

!Això provoca un retraïment expressiu en aquesta llengua que no és la pròpia, i més encara quan se sap o es pressuposa que l'interlocutor domina ambdues llengües. !Quan més adult és l'alumne més profunda és la imbricació entre el seu “jo” i la seua llengua materna, i per tant més resistent també a la inhibició que probablement presentarà.

El mestre ha de disposar molta varietat de recursos per enfrontar-se a aquesta inhibició:

❖ no fer activitats excessivament obertes a alumnes concrets o a grups d'alumnes amb moltes dificultats, ni activitats excessivament tancades a alumnes o grups d'alumnes amb moltes

possibilitats expressives. ❖ No corregir excessivament i, sobretot, no interrompre amb correccions el fil d'una activitat

oral que hagi captat l'atenció de l'alumne. ❖ Engrescar els alumnes amb unes propostes de treball oral que responguen a situacions possibles

de comunicació. ❖ Fer sortir, en la mesura del possible, el treball oral del marc estricte de la classe de

llengua. ❖ Propiciar el treball en petits grups de tres o quatre alumnes a l'hora de preparar un diàleg,

comentar una làmina, etc. !

!

TIPUS D'ACTIVITATS ORALS

❖ globalitzadores (que treballen la llengua des de tots els punts de vista: comprensió, expressió, fonètica, morfosintaxi, lèxic, etc.) !

!❖ sectorials (que treballen la llengua des d'un sol a s p e c t e : l è x i c , f o n è t i c a , e s t r u c t u r e s morfosintàctiques...)

GLOBALITZADORES:

•! Treball oral a partir d'un conjunt d'activitats diverses que fan referència a un mateix centre d'interés: conjunt d'activitats de folklore (cançons, contes, jocs, endevinalles), activitats diverses (dibuixar, pintar, retallar, moure's) que tenen elements lexicals pertanyents a un mateix grup ideològic o centre d'interés -animals, parts del cos, menjars, vestits-. Aquests elements lexicals constitueixen el fil conductor entre les diverses activitats i la justificació de la seua agrupació.

!!!!

❖ ! Treball oral a partir d'un text base visualitzat. Les imatges visuals (làmines, dibuixos, revistes, còmics...) fan de suport al diàleg, al

conte, o a l'activitat que plantege el professor, sense suport de l'escrit, de tal manera que a partir de la visualització el professor explica una història que s'hi relaciona, els alumnes escolten, i a partir

d'aquest moment es plantegen activitats de comprensió oral, que només en

un darrer moment poden plasmar-se en l'escriptura. És preferible que

aquest text tinga relació amb la vida quotidiana de l'alumne. Una imatge

sobre la vida d'un cantant, una sèrie de tv, un esdeveniment esportiu,

etc.

!

•! Treball oral a partir de textos il·lustrats. Pretén aconseguir una interacció entre la lectura i el treball oral, la lectura ha d'esdevenir aquí un recurs més per a fomentar la parla, i alhora el treball oral ha d'enriquir i aprofundir el treball de lectura. Es converteix en una lectura comprensiva. Partim de textos ben il·lustrats, de manera que les activitats es puguen basar alternativament en el text i en la il·lustració. Base d'una sèrie d'activitats que es poden sistematitzar de maneres diferents: lectura primera per part del mestre per aconseguir ritme, i correcció fonètica, entonació acurada. Després lectura per part de l'alumne, i preguntes de comprensió orals. Poden fer-se activitats derivades del text (fonètica, fonologia-ortografia, morfosintaxi, semàntica).

!!!

•! Treball oral d'improvisació. Exposicions orals. Dividides en activitats obertes individuals, i obertes col·lectives.

! Les individuals consisteixen en una breu xerrada que fa l'alumne als seus companys després d'haver-se preparat prèviament de manera individual. Aquestes activitats convé proposar-les quan l'alumne ja controla la llengua, i el curs està avançat, i els problemes d'inhibició s'han reduït. Els temes es poden proposar sobre un ventall gran de possibilitats i han de ser de l'interés del grup a qui va adreçat. Es poden preparar a casa, amb tot el material que necessiten.

! Les col·lectives, poden entendre's com a col·loquis, debats, assemblees d'estudiants, de veïns, etc., preparades en grup.

SECTORIALS

!❖ !Ampliació lexical. A partir d'un camp lèxic o semàntic, es proposaran una

sèrie d'activitats, menjars, creació d'un menú, preparació d'uns cartells d'ofertes en un supermercat, etc.

!❖ Treball de fonètica. Vocals obertes i tancades, sons sords i sonors, enllaços

fònics, etc. Escoltar sèries de paraules i trobar-ne la que és diferents, pronúncies acurades, repeticions de paraules, embarbussaments, etc.

!❖ Treball d'estructures morfosintàctiques. Expressions de la probabilitat, de

l'obligació. Presentar activitats amb estructures morfosintàctiques que plantegen problemes per la seua divergència amb el castellà.

!