GUERAU DE CABRERA “ENSENHAMENT”A continuació teniu l'única poesia que es conserva d'aquest trobador. Es coneix amb el nom d'"Ensenhamen" a causa del contingut i temàticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos) Guillem de Cabrera retrau al joglar Cabra que no faci bé algunes activitats pròpies del seu ofici; en la segona, molt més llarga, li retrau que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que en aquesta part, el poema es converteix en un llistat -sense ordre cronològic- de la literatura que es coneixia a l'època, des de la més antiga, els clàssics grecs i llatins, a la més moderna, els trobadors contemporanis. La darrera estrofa retreu més carències professionals del joglar i l'acomiada. A l’estrofa 10, es veu la referència a la Matèria de Bretanya quan cita al rei Artur

ICabra juglar, no puesc mudar qu'eu non chan, pos a mi sap bon; e volrai dir senes mentir, e comtarai de ta faison.

IIMal saps viular e pietz chantar del cap tro en la fenizon; no sabz fenir, al mieu albir, a tempradura de breton.

IIIMal t'ensegnet cel que·t mostret los detz amenar ni l'arson; no sabs balar ni trasgitar a guiza de juglar guascon.

IVNi sirventesc ni balaresc no t'auc dir e nuilla fazon; bons estribotz no t'ieis pels potz, retroencha ni contenson.

VJa vers novel bon d'En Rudell non cug que·t pas sotz lo guingnon, de Markabrun ni de negun

I Cabra, joglar,no puc impedir-teque em cantis perquè a mi m'agrada;e voldria dir,sense mentir,i contar del teu estil.

IIMal saps tocar la violai pitjor cantarde l'inici fins a la fi;no saps acabar, en la meva opinió,amb la modulació del bretó.

IIIMal t'ensenyàqui et mostràels dits posar i l'arc;no saps ballarni fer jocs de mansa la manera de joglar gascó.

IVNi sirventèsni baladano et sento dir de cap manera;bons estribots no et surten dels "morros",ni retronxa ni tençó.

VVers novellbo d'en Rudelno crec que et passi sota el bigoti,de Marcabrúni e ningú

ni de N'Anfos ni de N'Eblon.

VIJes gran saber no potz aver, si fors non eis de ta reion. Pauc as apres, que non sabs jes de la gran jesta de Carlon,

VIICon eu, tras portz, per son esfortz intret en Espaigna a bandon; de Ronsasvals los colps mortals que fero·l XII compaignon

VIIICan foron mort e pres a tort, trait pel trachor Guanelon al amirat, per gran pechat, et al bon rei Marselion.

IXDel Saine cut c'ajas perdut et oblidat los motz e·l son: ren no·n diçetz no no·n sabetz, per no i ha meillor chanson.

XE de Rollan sabs atretan coma d'aiso que anc no fon. Conte d'Artus non sabes plus ni del reproier de Marcon.

XINi sabs d'Aiolz com anec solz, ni de Machari lo felon; ni d'Anfelis, ni d'Anseis, ni de Guillaumes lo baron.

ni d'Alfons ni de N'Eble.

VIPoc gran saberno pots haversi fora no surts de ta regió:poc has après,que no en saps resde la gran gesta de Carles.

VIICom jo, a través dels portsper son esforçentrà a Espanya sense reserva;de Roncesvallsels cops mortalsque feriren els 12 companys.

VIIIQuan foren mortsi presos a traïció,traïts pel traïdor Ganeló,a l'emirper gran pecat,i al bon rei Marsili.

IXDe (la cançó) de Saisne pensoque has perduti oblidat els mots i el so:res no en diusni en saps,però no hi ha millor cançó.

XI de Rotllàsaps tantcom això que mai no fou.Del relat d'Artúsno en saps mésni de la còlera de Marc.

XINi saps d'Aiolque anava sol,ni de Macari el feló;ni d'Anfelis,ni d'Anseis,ni del baró Guillem.

XIINi sabs d'Ereccom conquistecl'esparvier for de sa reion.Ni sabs d'Amicconsi guaricAmeli, lo sieu compaignon.

XIIINi de Robertni de Gribertni del bon Alvernatz Uguon.De Vezianon sabs co.s va,ni de Guondalbon lo Frizon

..................................

XVDel duc Augier,ni d'Olivier,d'Estout ni de Salomaon,ni de Loer,ni de Rainier,ni de Girart de Rossillon.

XVINi de Davini de Rai,Ni de Berart ni de Bovon.De Constanti,non sabs c'om dide Roma ni de Prat Neiron.

..........................................

XXIJes non saubes-si m'ajut fes!-del setge que a Troia fon.D'Antiochianon sabres jani de Milida la faison.

..................................

XXVNi d'Aguolanni de Captan,

XIINi saps d'Ereccom conqueríl'esparver fora de la seva regió.Ni saps d'Amiccom guaríAmeli, el seu company.

XIIINi de Robertni de Girbertni del bon Hug d'Alvèrnia.De Veziàno en saps res,Ni de Gondalbó el frisó.

.............................

XVDel duc Otger,ni d'Olivier,ni d'Estout ni de Salomó,ni de Lohierni de Rainierni de Guerau del Rosselló

XVINi de Davidni de Rai,ni de Berart ni de Beuve.De Constantí,no saps que es diude Roma ni del prat de Neró.

...............................

XXIRes no saps-que si jo pogués!-del setge que a Troia fou.D'Antioquiano en sabrà maini de la manera de Milida.

.....................................

XXVNi d'Agolantni de Captan,

ni del rei Braiman l'esclavon;ni del bon rei,no·n sabs que·s feid'Alixandri fil Filipon.

.....................................

XXVIIINi sabs d'Ytis,ni de Biblis,ni de Caumus nuilla faisson;de Piramusqui for lo murssofri per Tibes passion.

XXIXNi de Paris,ni de Floris,ni de Bella Aia d'Avignon;del normanes,ni del Danes,ni d'Antelme ni de Frizon.

........................................

XXXINi de Bramarno·n sabs chantarde l'auca ni de Nauruzon;ni del vilanni de Tristanc'amava Yceut a lairon.

XXXIINi de Gualvaingqui, ses compaing,fazia tanta venaizon;ni d'Aldalaer,ni de Rainier,ni de Ramberg'ab lo furguon.

.................................

XXXVINon saps upar,mot guariaren glieiza ni dedins maizon.Va, Cabra boc,quar be.t conoc

ni del rei Braimant l'esclau;ni del bon rei,no saps que feuAlexandre fill de Felip.

..................................

XXVIIINi saps d'Itis,ni de Biblis,ni de Caumus de cap manera;de Príam que fora del mursofrí per Tisbe passió.

XXIXNi de Paris,ni de Florisni de la bella Aye d'Avinyó;del normandni del Danès,ni d'Antelme ni de Frizon.

...................................

XXXINi de Bramarno en saps cantarde l'auca ni de Nauruzon;ni del vilàni de Tristanyque estimava Iseut en secret.

XXXIINi de Gauvain que, sense company,feia tanta cacera;ni d'Audigierni de Rainier,ni de Raimberge.

..............................

XXXVINo saps declamar,ni mots arreglaren l'església ni dins de casa.Vés, Cabra boc,perquè bé et conegué

qui et evia urtar al mouton. qui t'envià a fustigar el moltó.

 http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/textostrobadors.htm#cabra