encantades, cova de les

ENCANTADES, COVA DE LES

1 : Caracteristiques

Nom: ENCANTADES, COVA DE LESDescripció Breu: Interessant cavitat de 865 m. al vessant sud del

Puigmal Tipus: CovaDesnivell: 37 metresRecorregut: 865 metresLitologia: MarbresComarca: RipollèsMunicipi: QueralbsGran Unitat: Pirineu AxialUnitat: Alt Freser

2 : Boques

Nom: ENCANTADES, COVA DE LESDatum: ETRS89UTM X: 427055UTM Y: 4690238Fus: 31Nivell sobre el Mar:2045 metres

19 d�l 11 d� 2021 /{nb}


3 : Descripció

La boca té 4 x 1,5 metres, obrint-se a ran de terra; dóna pas a una galeria ampla i alta, que minva laseva alçada un cop hem remuntant un ressalt. Als 30 metres de la boca surt a la dreta una galeriamés estreta que arriba a la Sala Bernades, molt concrecionada. Continuant per la galeria principalarribem a una sala molt baixa de sostre, on trobem un forat que dóna pas a una rampa curta peròen fort pendent que ens situa en una galeria d'uns 2,5 metres de diàmetre (Galeria dels Enllaços);una esquerda oberta a terra ens permetrà accedir a altres sectors, com al Pou de Sorra i al rius Noui Vell, també, un pou de 7 metres posa en comunicació l'esquerda amb el pis inferior. La Galeria dels Enllaços sembla tancar-se pocs metres després de l'esquerda, però remuntant unpas tot arrossegant-nos per una colada lliscosa trobem la seva continuació, si bé finalitza uns 25metres després; poc abans, al costat esquerre d'una saleta, un pas entre formacions ens permetaccedir a una galeria de dimensions reduïdes que més endavant s'eixampla i es bifurca: per ladreta, en tram descendent, arribaríem al Pou de Sorra. Continuant per l'esquerra remuntem unparell de ressalts i arribem a una sala que pertany al pis superior. D'ambdós extrems de la salasurten continuacions: per una banda arribaríem a la Sala Bernades i per l'altra al Riu Vell. Si continuem més enllà del Pou de Sorra (ja s'han descrit els accessos), arribarem a una bifurcaciód'on surten dues dues branques que donen lloc als anomenats Riu Nou i Riu Vell. El Nou presentaun traçat meandriforme, amb clares formes de circulació lliure, arribant a una sala inclinada d'onsurt una galeria que finalitza als 20 metres. El Vell té un traçat laberíntic, amb importants fenòmensclàstics. Després d'una configuració agnastomosada, finalitza en una saleta ocupada per blocs. Si baixem el pou de 7 metres a que abans es feia referència, accedirem al pis inferior, format peruna llarga galeria molt concrecionada que finalitza en un sector parcialment inundat. Ens trobem davant d'un antic riu subterrani que ha anat excavant diferents nivells amb el decurs deltemps, donant lloc als diferents pisos que composen la cova. La cavitat està estructurada al llargd'una franja de marbre de direcció NO ' SE, que a ben segur era l'exutori de les aigües absorbides ala Coma de la Font Seca, lloc on els afloraments marbrosos assoleixen una certa importància.L'estretor de la franja carstificable ha fet que la cavitat evolucioni en sentit vertical, tot excavantgaleries que queden sovint sobreposades a la topografia; fins i tot algunes galeries han estatexcavades al mateix contacte pissarra-marbre.

4 : Situació

Al vessant S del Puigmal. L'accés es fa des de la carretera GIV ' 5217 de Ribes de Freser aQueralbs, una cop passat Rialb, a l'esquerra surt una pista que puja al veïnat de Vilamanya i unamica més endavant cal prendre la que surt a la dreta, en direcció cap a ponent, que segueix enalçada la vall de l'Estremera o riu de Tosa. Cal seguir-la fins al seu final, a la Font de l'Home Mort. Des d'aquí cal remuntar per prats el vessant N en direcció a un forat que es veu (Cova delPenitent), pel seu damunt es troba un petit corriol que tot planejant es dirigeix cap a ponent, finsarribar a un roquissar i la boca es troba per damunt del primer aflorament rocós.

5 : Bibliografia

Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el

19 d�l 11 d� 2021 /{nb}


Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-'La serralada pirinenca'. Grans Cavitats de Catalunya (Primervolum):1-198. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona. Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic deCatalunya (vol.3):1-381. ECG/FCE. Victoria, JM. (1967).- 'Estado actual de nuestros conocimientos sobre la cueva de les Encantades'.EspeleoSie (1): 26-29. SIE del CE Àliga. Barcelona. Coordenades i fotografies 'JNC' facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar delVallès). Fotografies facilitades per Marc Solé (www.engarrista.com) post del dia 13-11-2015.

6 : Història

Coneguda des de temps immemorials però absent fins l'any 1960 dels cercles espeleològicscatalans. Joan Amades recull una llegenda on explica que: 'Hi viuen una gran família d'encantades. Cada nitrenten una gran bugada que, per una mina subterrània, baixen fins a les coves de Rialb i d'allí laporten a estendre a l'era gran de vora de Queralbs, on la poden veure de bon matí els traginers i elsromeus que pugen al santuari de Núria'. Malgrat possibles visites anteriors, de les que gairebé no queden constància a excepció d'unaportada a terme l'octubre de 1950, possiblement amb finalitats bioespeleològiques, per membresdel GES ' CMB i on possiblement no deurien passar de la zona d'entrada, el coneixement de lacavitat tal i com la coneixem ara és degut a la SES del CE Puigmal (Barcelona) que l'explora el junyde 1960 (també participen membres del CE Àliga) i la donen a conèixer a la premsa i a la revista'Cordada'. El mes següent també la visiten membres del GES i de la UEC, i aquests últimspubliquen un article a la revista Senderos en que volen ignorar les exploracions dels del Puigmal,creant-se la típica i efímera picabaralla. Però de fet, aquestes exploracions resten gairebé oblidades i no es publica absolutament res sobreella. Degut a la seva llunyana ubicació, les visites són sempre esporàdiques i únicament, en elsanys posteriors, membres de la SIE ' CEA realitzen un seguit d'exploracions periòdiques quecristal·litzen l'any 1967 en un primer article i topografia prou acurats. La posterior motorització dels espeleòlegs i l'obertura de la pista forestal faciliten un major nombrede visites. L'any 1978 membres de la SIS del CE Terrassa porten a terme una nova topografia, méscompleta i que es va publicar al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol 4 (1980).

7 : Biologia

Coleòpters

Parvospeonomus delarouzeii Farmaire, 1860

Perriniella bofilli Zariquiey 1924

Geotrechus puigmalensis Lagar, 1981 (Primera captura d'un exemplar mascle feta per F. Fadrique

19 d�l 11 d� 2021 /{nb}


el 1973)

19 d�l 11 d� 2021 /{nb}


8 : Topografies

19 d�l 11 d� 2021 /{nb}


9 : Fotografies

19 d�l 11 d� 2021 /{nb}

encantades, cova de les

Documents