Els textos argumentatius

Activitats

01 Us presentem un dels textos argumentatius més coneguts de la història de la literatura. Es tracta de Juli Cèsar, tragèdia de William Shakespeare i, en concret d’una escena en què Marc Antoni, jove amic i protegit de Cèsar, fa un encés discurs per defensar-lo, després d’haver estat assassinat per Brutus i els altres conspiradors. Hi heu de detectar els diferents tipus d’argumentació, la presència de fal·làcies i les figures retòriques habituals en les argumentacions (interrogació retòrica, ironia, preterició, enumeració, gradació, repetició, antítesi, metàfora i ús de lèxic marcat positivament i negativament):

(BRUTUS i CASSI són al Fòrum, envoltats de ciutadans.)

BRUTUS: A ningú he ofés! No he fet amb Cèsar sinó el que, si fóra necessari, faríeu amb Brutus! Els motius de la seua mort ja estan escrits al Capitoli. La seua glòria, si és que se la mereix, no queda afectada, ni tampoc s’exageren els delictes que cometé i pels quals s’ha guanyat la mort. (Entren ANTONI i altres amb el cos de CÈSAR.) Ara el seu cos ens el porta el dolorit Marc Antoni, qui, encara que no va participar en la seua mort, en rebrà els beneficis en forma d’un càrrec en la República. Qui de vosaltres no n’obtindrà un altre de semblant? I amb això m’acomiade, que igual que he donat la mort al meu millor amic per salvar Roma, guarde el meu punyal per a mi mateix si algun dia la pàtria em reclama la mort.

TOTS: Visca Brutus! Visca Brutus!

CIUTADÀ 1: Conduïm-lo en triomf fins a sa casa!

CIUTADÀ 2: Erigim-li una estàtua, com als seus avantapassats!

CIUTADÀ 3: Nomenem-lo Cèsar!

CIUTADÀ 4: Les millors qualitats de Cèsar van a ser superades per Brutus!

CIUTADÀ 1: Portem-lo a sa casa entre víctors i aclamacions!...

BRUTUS: Compatriotes....

CIUTADÀ 2: Calleu! Silenci! Parla Brutus.

CIUTADÀ 1: Calleu!...

BRUTUS: Estimats compatriotes, deixeu que me’n vaja sol, i, si m’estimeu, quedeu-vos amb Antoni. Honoreu el cadàver de Cèsar i escolteu l’apologia de les seues glòries que, amb el nostre beneplàcit, pronunciarà Antoni. Us ho suplique! Ningú excepte jo se n’ha d’anar d’ací fins que Antoni n’haja parlat! (Se n’ix.)

CIUTADÀ 1: Quedem-nos i escoltem el que ens ha de dir Marc Antoni.

CIUTADÀ 3: Que puge a la tribuna pública i l’escoltarem. Pugeu, noble Antoni!

ANTONI: Per consideració a Brutus, us en quedaré molt agraït! (puja a la tribuna.)

CIUTADÀ 4: Què diu de Brutus?

CIUTADÀ 3: Diu que per consideració a Brutus ens quedarà molt agraït.

CIUTADÀ 4: Millor serà que no parle malament de Brutus!

CIUTADÀ 1: Cèsar era un tirà!

CIUTADÀ 3: Sense dubte; i és una benedicció que Roma se n’haja pogut deslliurar.

CIUTADÀ 2: Silenci! Escoltem Antoni!

ANTONI: Amables romans!...

CIUTADANS: Ei, silenci! Escoltem-lo!

ANTONI: Amics romans, compatriotes, escolteu-me! Vinc a inhumar Cèsar, no a elogiar-lo! El mal que fan els homes perdura més que el seu record, i el bé que han fet sol quedar sepultat per sempre amb els

seus ossos! I així ha de succeir també amb Cèsar! El noble Brutus us ha dit que Cèsar era ambiciós. Sí que ho va ser, i això era una falta molt greu, i greument l’ha pagada. Amb el permís de Brutus i dels altres, perquè Brutus és un home honorable, com ho són tots ells, tots hòmens honorables, vinc a parlar al funeral de Cèsar. Era el meu amic, i era lleial i sincer; però Brutus diu que era ambiciós. I Brutus és un home honorable. Va portar a Roma infinitat de captius, els rescats dels quals engrossaren el tresor públic. És possible que això en Cèsar semblara ambició... Però sempre que els pobres feien sentir la seua llastimosa veu Cèsar plorava. No hauria de ser l’ambició d’una matèria més dura? I, a pesar d’això, Brutus afirma que era ambiciós, i Brutus és un home honorable.

Tots podeu recordar com en les Lupercals vaig oferir a Cèsar tres voltes una corona reial, i les tres voltes la va rebutjar. Era això ambició? Però Brutus diu que era ambiciós, i, certament, Brutus és un home honorable. No parle ací per negar el que Brutus ha dit, però sí que he vingut per dir el que sé! Tots, algun cop, estimàreu Cèsar, i no sense motius. Aleshores quin motiu us impedeix portar-li dol? Oh raciocini! Et deus haver refugiat en la irracionalitat, perquè els hòmens han perdut la raó... Disculpeu-me un moment! El meu cor es troba amb Cèsar, dins d’aquest fèretre, i m’hauré d’aturar fins que em retorne.

CIUTADÀ 1: Crec que té raó en tot el que diu.

CIUTADÀ 2: Si ho miren amb atenció, amb Cèsar han comés una gran injustícia.

CIUTADÀ 3: No és cert, ciutadans? I és probable que ara el seu lloc l’ocupe un altre encara pitjor.

CIUTADÀ 4: Heu oït bé? No volgué acceptar la corona reial. Aleshores no era tan ambiciós.

CIUTADÀ 1: Si és així, alguns ho haurien de lamentar!

CIUTADÀ 2: Pobra ànima! De tant que ha plorat té els ulls rojos com el foc!

CIUTADÀ 3: En tota Roma no hi ha home tan noble com Antoni!

CIUTADÀ 4: Mireu-lo. Sembla que torna a parlar.

ANTONI: Encara ahir, només una paraula de Cèsar i tot l’univers hauria tremolat! Avui jau ací, i ni el més desgraciat dels romans el vol reverenciar? Oh senyors! Si volguera incitar les vostres ments i els vostres cors a l’amotinament i a la còlera seria injust amb Brutus i Cassi que, com tots sabeu, són ciutadans honorables. Però no vull faltar-los al respecte! Preferiria ser irrespectuós amb el mort, amb mi mateix i amb vosaltres, i no ser irrespectuós amb uns ciutadans tan honorables!... Però ací porte un pergamí que he trobat al seu despatx amb el segell de Cèsar. És el seu testament. Que escolte el poble la seua darrera voluntat, encara que, amb el vostre permís, preferiria no llegir-lo. Més val, poble, que aneu a besar les ferides de Cèsar mort i a mullar els vostres mocadors amb la seua sagrada sang! Sí! I reclameu algun dels seus cabells com a relíquia per, a l’hora de la mort, transmetre’l en testament als vostres descendents com el vostre més valuós llegat!

CIUTADÀ 4: Volem escoltar el testament! Llegiu-lo, Marc Antoni, llegiu-lo!

TOTS: El testament! El testament! Volem escoltar el testament de Cèsar!

ANTONI: Tingueu paciència, amables amics! No l’hauria de llegir! De cap manera us convé saber fins a quin punt us estimava Cèsar! Perquè, si sou hòmens, la fúria us desesperarà quan escolteu què diu. No és bo que arribeu a saber que us ha fet els seus hereus, perquè... què podria passar si ho sabéreu?

CIUTADÀ 4: Llegiu-nos el testament, Antoni, el volem escoltar! Cal que ens llegiu el testament! El testament de Cèsar!

ANTONI: Tindreu paciència? Us calmareu un moment? He anat massa lluny en dir-vos açò. De cap manera no voldria ofendre els hòmens honorables que han travessat amb els seus punyals el cos de Cèsar.

CIUTADÀ 2: Homes honorables? Com? Si són uns traïdors!

TOTS: La seua darrera voluntat! El seu testament!

CIUTADÀ 2: Són uns canalles, uns assassins! El testament! Llegiu-nos el testament!

ANTONI: Aleshores voleu que done lectura al testament? Feu un rogle al voltant de les despulles de Cèsar i deixeu que us ensenye a qui el va dictar. Hi puc baixar? M’ho permeteu?

TOTS: Baixeu!

CIUTADÀ 2: Baixeu! (ANTONI hi baixa.)

CIUTADÀ 4: Formem un rogle al seu voltant.

CIUTADÀ 1: Aparteu-vos del fèretre, aparteu-vos del cadàver!

CIUTADÀ 2: Feu lloc a Antoni, al molt noble Antoni!

ANTONI: No us acosteu tant! Manteniu la distància!

ALGUNS CIUTADANS: Cap arrere! Feu lloc! Feu-vos enrere!

ANTONI: Si teniu llàgrimes, disposeu-vos a vessar-les. Tots coneixeu aquest mant. Recorde quan Cèsar se’l posà la primera volta. Era una vesprada d’estiu, en la seua tenda, el dia que va véncer els enemics nervis. Mireu: per ací ha penetrat el punyal de Cassi! Mireu quina bretxa ha obert l’envejós Casca! Per ací l’ha ferit el seu estimadíssim Brutus! I en retirar el seu maleït acer, observeu com la sang de Cèsar sembla haver-se llançat cap a ell, com per assegurar-se de si era o no Brutus qui tan inhumanament obria eixa porta! Perquè Brutus, com sabeu, era l’àngel de Cèsar! Jutgeu, oh déus, amb quina tendresa l’estimava Cèsar! Eixe va ser el colp més cruel de tots, ja que quan el noble Cèsar va veure que també ell el feria, la ingratitud, més poderosa que els braços dels traïdors, l’enfonsà completament! Aleshores va ser quan va esclatar el seu cor poderós i, cobrint-se el rostre amb el seu mant, el gran Cèsar va caure als peus de l’estàtua de Pompeu que es va omplir d’un degotall de sang!... Oh, quina caiguda, compatriotes! En aquell moment, jo i tots vosaltres vam veure com la traïció sagnant triomfà sobre nosaltres! Oh, ara ploreu, comence a observar en vosaltres la pietat! Eixes són llàgrimes generoses! Ànimes compassives! Per què ploreu, quan encara no heu vist més que l’esparracada roba de Cèsar? Mireu ací! Ací el teniu de cos present! Desfigurat, com veieu, pels traïdors!

CIUTADÀ 1: Oh, lamentable espectacle!

CIUTADÀ 3: Oh, lamentable dia!

CIUTADÀ 4: Oh, traïdors, canalles!

CIUTADÀ 1: Oh, escena sagnant!

CIUTADÀ 2: Volem venjança!

TOTS: Venjança!... Anem!... Busquem!... Cremem!... Incendiem!... Matem!... Degollem!... Que no quede viu ni un sol dels traïdors!

ANTONI: Atureu-vos, compatriotes!

CIUTADÀ 1: Silenci! Escoltem el noble Antoni!

CIUTADÀ 2: L’escoltarem!... El seguirem! Amb ell morirem!

ANTONI: Bons amics, estimats amics, que no siga jo qui us excite en aquesta sobtada explosió tumultuosa. Els que han consumat aquesta indigna acció són homes dignes. Quins greuges secrets tindrien per fer-ho? Ho ignore. Ells són sensats i honorables, y no dubte que devien tenir les seus raons. Jo no vinc, amics, a excitar les vostres passions! Jo no sóc un orador, com Brutus, sinó, com tots sabeu, un home senzill i franc, que estimava el seu amic, i això ho saben bé els que m’han donat públicament llicència per parlar-ne. Perquè no tinc ni el talent, ni l’eloqüència, ni el mèrit, ni l’estil, ni les maneres, ni el poder d’oratòria que inflama la sang dels hòmens! Parle planament i no us dic sinó el que tots ja sabíeu. Us he amostrat les ferides del bondadós Cèsar: pobres, pobres boques mudes, i els he demanat que us parlaren per mi! Perquè si jo fóra Brutus i Brutus fóra Antoni, eixe altre Antoni sí que sabria enverinar les vostres ànimes i sabria posar en cada una de les ferides de Cèsar una llengua capaç de commoure i fer que se sublevaren inclús les pedres de Roma!

CRIAT: Ens amotinarem!

CIUTADÀ 1: Incendiarem la casa de Brutus!

CIUTADÀ 3: Anem-hi, doncs!.. Veniu! Busquem els conspiradors!

ANTONI: Escolteu-me encara una mica més, compatriotes! Escolteu-me encara!

TOTS: Silenci!... Escolteu Antoni!... El molt noble Antoni!

ANTONI: Amics, no sabeu què esteu fent! Què ha fet Cèsar per meréixer el vostre afecte? Ai! Si encara ho ignoreu! Encara he de dir-vos-ho! Heu oblidat el testament de què us he parlat?

TOTS: És veritat! El testament! Quedem-nos i escoltem el testament!

ANTONI: Ací el teniu, i amb el segell de Cèsar. A cada ciutadà de Roma, a cada home, individualment, li dóna en llegat setanta-cinc dracmes.

CIUTADÀ 2: Quin home més noble, Cèsar!... Venjarem la seua mort!

CIUTADÀ 3: Oh regi Cèsar!

ANTONI: Escolteu-me amb paciència!

TOTS: Silenci!

ANTONI: Us ha llegat, a més a més, tots els seus passeigs, les seues quintes particulars i els vergers que acabava de plantar a la vora del Tíber. Us els deixa a perpetuïtat a tots vosaltres i als vostres hereus com a parcs públics, perquè us passegeu i us recreeu. Ell sí que era un Cèsar! Quan en tornareu a tindre un altre de semblant?

CIUTADÀ 1: Mai, mai! Veniu! Eixim, eixim! Incinerem el seu cos en lloc sagrat i cremem amb torxes les cases dels traïdors! Alcem el cadàver!

CIUTADÀ 2: Busquem foc!

CIUTADÀ 3: Destrossem les bancades del Senat!

CIUTADÀ 4: Fem bocins els seients, les finestres, tot! (Ixen tots els ciutadans amb el cos de CÈSAR.)

ANTONI: I ara... que la meua obra continue el seu curs! Maldat, ja t’has alçat! Pren ara el camí que vulgues! (Entra un CRIAT) Acosta’t, què passa?

CRIAT: Senyor, Octavi ja ha arribat a Roma.

CIUTADÀ 1: I on està?

CRIAT: Lèpid i ell ja són a la casa de Cèsar.

ANTONI: he d’anar a veure’ls immediatament. Açò que ha passat em vé just a la mida dels meus interessos: sembla que ara la Fortuna està de bon humor i en un dels seus capricis m’ho concedeix tot.

CRIAT: M’ha manat dir-vos que Brutus i Cassi ja han fugit com a bojos per les portes de Roma.

ANTONI: Ja deuen tenir notícies dels autèntics sentiments del poble, i de com s’ha amotinat. Porta’m amb Octavi. (Ixen.)

William SAKESPEARE: Juli Cèsar (acte III, escena II).

02 Identifiqueu els tipus d’argumentació o de fal·làcia que podem observar en els textos següents:

01 Enguany, amb tot això de la crisi, seria millor que enviàrem les felicitacions nadalenques únicament per correu electrònic.

02 Com és possible que vegem tan clarament què haurien de fer els altres? Per què no ens apliquem a nosaltres mateixos idèntics principis?

03 «Vaig voler interrompre-ho tot quan portàvem una setmana de rodatge, però no podia... bé, sí que podia, però hauria significat perdre diners...» Billy Wilder, sobre el rodatge de Fedora.

04 Estem molt preocupats perquè ja han entrat a furtar sense cap dificultat en uns quants xalets de la urbanització... i nosaltres estem connectats a la mateixa central d’alarmes.

05 No haurien de condemnar a eixe assassí convicte i confés, perquè sa mare, que està molt major i fa temps que està malalta, no podria superar un dolor tan gran. Si a més a més, tots els veïns del seu barri el consideren innocent!

06 Perdona, però la teua opinió no val igual que la de Paris Hilton: ella és famosíssima i tu no!

07 Aquests cereals són boníssims... els anuncien a la tele i tot!

08 Si vull que el món canvie cal que canvie jo.

09 Fins i tots els xiquets més ignorants saben això, així que fas el ridícul si tu en dubtes...

10 En la situació crítica que vivim no es pot admetre que es continue culpant els salaris de la inflacció. Que no ens vinguen amb eixa fal·làcia, que ja estem molt fadrins!

11 Per molt metge que siga fuma com un carreter, així que els seus consells que se’ls guarde per a un altre Que opere a sa mare si el deixa!

12 El sistema d’elecció de diputats és tan bipartidista que fa que IU, amb gairebé dos milions de vots només tinga dos escons. Això no és democràcia.

13 Mira, Clàudia, tu necessites un treball i jo necessite una secretària carinyosa, així que seria molt millor que ens entenguérem.

14 A partir d’ara la bandera espanyola haurà d’onejar a l’exterior del parlament basc, com en tots els altres parlaments autonòmics.

15 Mentre les empreses automobilístiques estan enviant a casa els treballadors, els grans equips de futbol continuen llançant la casa per la finestra amb els seus fitxatges milionaris.

16 Escolte’m bé, senyor guàrdia, ja sé que m’he saltat un estop, però vosté no sap amb qui està parlant. Sembla que vosté no li té molta estima al seu treball. Jo miraria més pel futur de la meua família. Si vosté em posa la multa em veuré obligat a parlar amb el seu comissari...

17 Com anem a estar satisfets, si molts no arribem ni als mil euros i ens deixem més de la meitat en el lloguer, l’aigua i la llum?

18 El tribunal assenyala que “és conegut que aquesta emissora té una ideologia contrària la matrimoni homosexual, per la qual cosa, en no demostrar l’empresa una causa justificada per efectuar l’acomiadament de la treballadora, cal entendre que aquest és nul i que s’ha realitzat vulnerant els drets fonamentals”.

19 Què pot saber un sacerdot sobre els fills, si no en té cap?

20 De com fou creada lla llengua de la dona i què se’n seguí

La dona contínuament mouria la llengua per a parlar, si trobara qui li donara corda. Per això digueren alguns poetes que Nostre Senyor creà la dona sense llengua; i com Adam estava trist perquè ella no li podia parlar, diuen que suplicà al Senyor que li fera llengua. I diuen que el Senyor li digué: –Adam, deixa-ho estar, perquè si en tinguera parlaria per perjudicar-te.

I com adam no cessà encara de suplicar a Nostre Senyor Déu que li creara llengua, diuen que Nostre Senyor veié aquí una cabra i li prengué la coa i en va fer llengua a la dona. I immediatament parlà amb la serp; després inclinà Adam a pecar amb el seu parlar. I com Adam s’escusà del seu pecat per la dona, diuen que Nostre Senyor li digué així: –I no t’havia dit jo que, si parlava, parlaria per perjudicar-te? Guarda’t, doncs, i no l’escoltes més d’ara en avant, per tal que no et coste més; Ni la cregues de res quant diga, si per altres vies no en saps la veritat.

I encara que açò siga ficció poètica, demostra sobradament el nostre propòsit.

Francesc EIXIMENIS: Lo Crestià (s. XIV, adaptació)

21 Ara mateix és la moto que ofereix les millors prestacions. Ho he llegit en Sólo Moto.

22 Què dius? Que verbigràcia és una paraula valenciana? I que vol dir per exemple? Això serà en català! Jo parle en valencià des de sempre i en ma vida l’havia sentida!

23 No podem acceptar les crítiques de l’oposició a la nostra política laboral. Els seus arguments no valen, encara que ens acusen de nepotisme i d’amiguisme. Ells sí que col·locaren als seus quan governaven!

24 Si vols aprovar hauràs d’estudiar més els caps de setmana. Veus com carles sempre aprova? El cap de setmana passat no va voler eixir perquè tenia exàmen d’història...

25 Sí, pren-te-la. Aquesta medecina és boníssima, i no té efectes secundaris. Me l’ha recomanada el jutge!

26 Sí, pren-te-la. Aquesta medecina és boníssima, i no té efectes secundaris. La pren tothom!

27 –Sí, ja sé que a tu no et convenia que ajornàrem l’exàmen, però ho ha decidit la majoria.

–Clar que sí, però canviar-ne la data el mateix dia és una irresponsabilitat i una injustícia amb els que sí que havíem estudiat.

28 Que per què t’has de quedar a treballar una hora més després d’haver acabat la teua jornada laboral? Vols una raó? Doncs molt fàcil, perquè tens un contracte temporal i si no estàs disposat a callar i obeir no te l’anem a renovar.

29 demà és el darrer dia per presentar el treball. Haurem de treballar tota la nit per acabar-lo. Si no l’acabem i el presentem, les dues setmanes que fa que l’estem preparant no hauran servit per a res.

30 Dius que la Llei d’Estrangeria és injusta i que no resol els problemes? I qui t’ho ha dit? Jasmina i Raxida? Que se’n tornen al seu país a veure si allà poden opinar com ací!

31 Totes les estadístiques avalen l’èxit rotund que ha significat la implantació del permís de circulació per punts.

32 Vas a escoltar el que diu eixe porc racista?

33 No sé per què no li ho vols fer... Amb tants favors com ell t’ha fet!

34 Em sorprén que vosté diga això. Si mai ha cregut en l’estat del benestar!

35 A vosté no se li pot fer cas perquè és un exaltat. Cap persona que estiguera bé del cap discutiria això. I no és que ho diga jo: ho diu tothom!

36 Deixa’t de romanços! O demostres que déu no existeix o et calles!

37 Com vols convéncer-nos, si de tu no es fia ni ta mare!

38 Per què no ho he de fer, si és el mateix que tu em vas fer a mi?

39 El Pare Sant, el mateix Papa, ha beneït avui el senyor Corleone. És vosté més intel·ligent que el Papa?Francis Ford COPPOLA: El Padrí III

40 La marxa enrere és un mètode anticonceptiu infal·lible. Milers d’anys de tradició ho constaten.

41 Saps perfectament que no has estudiat en absolut. No sé com t’estranyes d’haver suspés.

42 Mahatma Gandhi va aconseguir que els anglesos se n’anaren de l’Índia predicant i practicant la no violència. No entenc com tants altres líders mundials no fan el mateix.

43 Si reapsse els temes tota la nit demà me’ls sabré perfectament... Però no sé si faré una intervenció gaire coherent si estic mort de son...

44 És obvi que els esperits es manifesten i es comuniquen amb nosaltres: Prova’m el contrari!

45 Ningú no ha demostrat que no existeixen els extraterrestres. Per tant existeixen. I estan entre nosaltres!

47 La programació televisiva seria millor si les cadenes no depeneren tant del share.