Diapositiva 1

Els pintors i les seues obres mestresGreco Velzquez - GoyaMUSEU NACIONALDEL PRADO

1El Greco

Domnikos Theotokpoulos, conegut universalment com El Greco va ser un pintor, escultor i arquitecte del Renaixement, d'origen grec i que va treballar principalment a Espanya. Les seves obres, juntament amb les de Velzquez, Goya, Picasso i Dal constitueixen l'eptome de la pintura espanyola de tots els temps.Diego Rodrguez de Silva y VelzquezDiego Rodrguez de Silva i Velzquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660) va ser un dels majors exponents de la pintura espanyola, ja no noms en el seu perode barroc, sin al llarg de tota la seva histria. De fet, Velzquez est actualment considerat com un dels majors pintors de la histria.

Francisco de GoyaFrancisco Jos de Goya i Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de mar de 1746 - Burdeos, Frana, 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. La seva obra abasta la pintura de caballete i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que dna comenament al Romanticisme. L'art goyesc suposa, aix mateix, el comenament de la pintura contempornia i es considera precursor de les avantguardes histriques pictriques del segle XX.

Pintors i obresGreco Velzquez - Goya

El Princep Baltasar CarlosDiego de VelzquezEl Principe Baltasar Carlos

El cavaller amb la m al pitEl GrecoEl caballero de la mano en el pecho

El triomf de Baco o Els BorratxosEl triunfo de Baco o Los BorrachosDiego de Velzquez

La familia de Carles IVFrancisco de GoyaLa familia de Carlos IV

El GrecoCrucifixiCrucifixin

La famlia de Felip IV o Les MeninesDiego de VelzquezLa familia de Felipe IV o Las MeninasLa maja desnudaFrancisco de GoyaLa maja desnuda

La maja vestidaLa maja vestida

La rendici de BredaLa rendicin de BredaDiego de Velzquez

Retrat de Jernimo de CeballosRetrat de Jernimo de CeballosEl Greco

El 3 de maig de 1808Francisco de GoyaEl 3 de mayo de 1808

Felip IV caadorFelipe IV cazadorDiego de Velzquez

El martiri de Sant MauriciEl martirio de San MauricioEl Greco

Saturn devorant al seu fillSaturno deborando a su hijoFrancisco de Goya

Crist crucificatCristo crucificadoDiego de Velzquez

La veremaLa vendimiaFrancisco de Goya

Sants Andrs i FrancscSantos Andrs y FranciscoEl Greco

La gallina cegaLa gallina ciegaFrancisco de Goya

La forja de VulcDiego de VelzquezLa Fragua de Vulcano

El ColsEl colosoEscola de Goya

PentecostaPentecostsEl Greco

El para-solFrancisco de GoyaEl parasol

La fbula de Aracn o Les FiladoresDiego de VelzquezLa fbula de Aracn o Las Hilanderas

Sant SebastiSan SebastinEl Greco

Ferran VIIFernando VIIFrancisco de Goya

Adoraci dels pastorsAdoracin de los pastoresEl GrecoAltres obresdelMUSEU NACIONALDEL PRADO

El bautisme de CristEl GrecoEl bautismo de Crist s un quadre pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614). Aquest oli sobre tela mesura 350 centmetres d'alt i 144 cm d'ample, i va ser executat entre 1596 i 1600, sent una obra realitzada per al retaule del Collegi d'Agustinas de donya Mara d'Arag, a Madrid. Actualment es troba en el Museu del Prado de Madrid, Espanya.

La composici es divideix en dos plnols. Una inferior, terrenal, en la qual Juan el Bautista est batejant a Jesucrist, i una altra superior, celestial, en la qual apareix Du Pare. Ambdues estan separades per la figura de l'Esperit Sant en forma de coloma.

En la zona terrenal pot veure's a ngels que sostenen un mantell vermell per sobre de la figura de Crist. San Juan est vessant aigua amb una venera sobre el cap de Jess, mentre que la seva altra m adopta una postura tpica d'El Greco: uni dels dits anular i cor. En la zona celeste hi ha altres ngels petits que ascendeixen en un moviment centrifugo; es retuercen en distintes postures, amb el que aconsegueixen donar dinamisme a la composici.

Pintor manierista, El Greco conserva aqu influncies de Miguel ngel en la musculatura dels cossos. No obstant, aquests adopten ja l'estilitzaci tpica del pintor.

El centre del quadre est dominat pel monumental cos de Crist, representat segons les proporcions tradicionals i allunyat de l'estilitzaci de les figures que dominen en obres posteriors d'El Greco.

El bautismo de Cristo

Les tres grciesRubensLas tres grciasLa composici respecta el model clssic que representa a les Grcies completament nues i reunides, per canvia la relaci entre les tres figures que estan connectades entre si a travs dels braos, el vel transparent que les cobreix, i les seves mirades, s a dir, psicolgicament, donant aix nova unitat al grup. La disposici de les Grcies forma un triangle, estant la d enmig d'esquenes, amb el cap tornat i recolzada en les seves companyes.

El Comte-Duc dOlivares a cavallEl Conde-Duque de Olivares a caballoDiego de VelzquezL'objecte de l'obra s retratar al valgut del rei Felipe IV Gaspar de Guzmn, un influent noble i poltic espanyol, comte d'Olivares i duc de Sanlcar la Major, conegut com el Comte-Duc d'Olivares s retratat a lloms d'un cavall, un honor generalment reservat als monarques del seu temps. El quadre tenia com destinaci el Sal de Regnes del palau del Bon Retiro, en el qual hi havia escenes de batalles i retrats eqestres de la reialesa. El comte duc mira a l'espectador, assegurant-se que sigui testimoni de la seva feta. El cavall sobri ala les seves potes del darrere, realitzant una cabriola davant un precipici, i mira cap a un camp de batalla. Aquest cavall traa una diagonal pel que fa als pujols que s'aprecien en el paisatge, composici que proporciona energia al retrat. El noble vas veure un barret d'ala ampla emplomat i la banda de l'estat, en la m sost un bast de mariscal amb el qual marca l'adrea de la batalla. El ric cromatisme i el tractament de la llum atorguen a l'escena una gran vitalitat. La batalla en s est tractada amb petites taques. De fons apareix la serra de Madrid.

Duel a garrotazos o La RinyaFrancisco de GoyaDuelo a garrotazos o La RiaEl quadre presenta a dos villanos lluitant a bastonazos en un paratge desolat enterrats fins als genolls. Aquests duels es produen en l'poca igual que els de cavallers sol que, a diferncia d'aquests, les armes eren garrotes i mancaven de regles i protocol: padrins, compte de passos, elecci d'armes... Els villanos s'enterraven perqu no poguessin fugir i aix, a l'alba, s'apallissaven fins a morir, freqentment, els dos combatents.LanunciaciFra AnglicoLa anunciacin

El prtic s de marbre, La Verge est situada a la dreta. Sembla que davant l'arribada de l'ngel ha susps la lectura del llibre que ara mant sobre el rega. Tant ella com la figura de l'ngel, sn dos personatges rossos, de blanca pell i de mans fines i allargades. La Verge duu una tnica de color rosat i un mantell blau ultramar. L'ngel est vestit amb un vestit de color rosa amb franges d'or, cenyit a la cintura, que cau en grans plecs fins als peus.

Lemperador Carles VTizianoRetrat eqestre de lemperador Carles V (1500-1558) commemoratiu de la victria a Mhlberg de les tropes imperials sobre les protestants. Laparent senzillesa de la composici amaga una complexa simbologia que mostra a Carles en la seva doble condici de cavaller cristi i dhereu de la tradici imperial romana. Ns un exemple clar la llana que sost lEmperador amb la seva m dreta que, a ms de smbol del poder dels csars, tamb fa referncia a larma de sant Jordi i a la llana que portava Long durant la Passi de Crist (soldat rom que clav la seva llana al costat de Crist i que, a continuaci, es convert al cristianisme).

Els antecedents formals de la composici shan citat en lesttua eqestre romana de lemperador Marc Aureli (121-180), en diversos models dels gravats de Durero, com El cavaller i la mort, i en els de Hans Burgkmain.

Larmadura de lemperador es conserva a lArmeria Reial del Palau Reial de Madrid.

El emperador de Carlos VTots aquests quadres vos esperen alMuseu del Prado(Madrid)