els orígens de la religió- prehistòria

Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió

1 Els nostres avantpassats més llunyans

L'origen de la humanitat és encara avui un tema ple d'interrogants. Sabem que l'especie

humana és el fruit d'un llarg procés d'evolució biològica en el qual es van anar

aconseguint avenços que van tenir una enorme importància, com ara el fet de caminar

drets o la capacitat de parlar. Ara estudiaràs com vivien els primers éssers humans.

1

Cavall. Cova de Lascaux, a la Dordonya (França).


1.1. Els primers éssers humans

Els nostres avantpassats més antics van viure

fa uns dos milions i mig d'anys, en una època

que coneixem amb el nom de Paleolític*.

Gràcies a les restes arqueològiques que s'han

anat descobrint en les excavacions sabem que

els homes i dones del Paleolític:

• Obtenien els aliments que necessitaven

mitjançant la recol·lecció de fruits silvestres,

arrels, ous i crustacis, i de la caça i la pesca.

• S'organitzaven en petits grups nòmades que

es

desplaçaven a la recerca d'aliment.

• Vivien en cavernes, especialment en les

èpoques més fredes, o en petits campaments

de cabanes rudimentàries construïdes

normalment a prop d'un riu od'un llac.

• Coneixien i utilitzaven el foc, que els servia

per a il·luminar-se, escalfar-se i coure els

aliments.

• Fabricaven instruments de pedra, os i fusta, com ara destrals, llances, arpons, etc.

• Realitzaven pintures a les parets de les coves i dels refugis, les anomenades

pintures rupestres, i enterraven els seus morts. Això, tal com estudiarem en els

pròxims apartats, és una mostra de les seves creences.

2

Escena de caça i recol·lecció en el Paleolític.

Instruments de pedra del Paleolític, procedents

de la cova del Parpalló, a la Safor (València).


1.2. Els grups humans del Neolític

Cap al 9000 a.C, en l'època que coneixem amb el nom de Neolític*, algunes comunitats

caçadores-recol·lectores van començar a obtenir l'aliment que necessitaven per a

sobreviure amb noves pràctiques: l'agricultura i la ramaderia.

Les restes més antigues d'agricultura i ramaderia s'han trobat a l'anomenat Creixent Fèrtil,

al Pròxim

Orient.

Els primers grups de pagesos i ramaders:

• Van esdevenir sedentaris, ja que no havien de desplaçar-se a la recerca d'aliment.

• Vivien en cabanes de tova i en algunes ocasions van formar poblats amb sistemes

defensius.

• Van diversificar la producció d'instruments i van aparèixer noves tècniques, com la

ceràmica o el teixit i, a finals del Neolític, el

treball dels metalls.

• Les comunitats van començar a jerarquitzar-

se, és a dir, a organitzar-se de manera que alguns

líders o caps eren obeïts pels altres. Els líders es

van encarregar d'organitzar el treball

comunitari (construir un canal per a

regar els camps, per exemple) i

d'assegurar la defensa.

• Van desenvolupar sofisticats sistemes d'enterrament i manifestacions artístiques

que són una mostra d'elaborades creences.

3

Vasos antropomorfs trobats en un

enterrament neolític a Hongria.

Escena agrícola de Neolític


4

Els diversos focus d'aparició de l'agricultura.


2 El sorgiment de la religió

Part de les creences que es van desenvolupar en l'Antiguitat, algunes de les quals han

arribat fins als nostres dies, tenen els orígens en el conjunt de creences o la religió de

l'època prehistòrica. Sens dubte, és molt difícil arribar a coneixeries, però les restes

materials de la seva cultura ens en donen alguns importants indicis.

5

Muntanya d'Ayers Rock, a Uluru (Austràlia). Aquesta muntanya és encara avui un lloc sagrat per als aborígens

australians.


2.1. Del misteri a la divinitat

És fàcil imaginar que els homes i dones de la Prehistòria van intentar explicar-se

molts dels misteris que observaven en

la seva vida i en la natura: la mort, el

creixement de les plantes, les formes de

la Lluna, la successió del dia i de la

nit...

Les forces de la natura (la pluja, el vent,

el Sol...), de les quals depenien

l'aliment, la supervivència del grup i la

mort, devien ser aspectes que els van

provocar moltes preguntes i

preocupacions.

L'intent de trobar-hi respostes va ser

un procés llarg i complex:

• En un principi, en el seu intent per buscar explicacions, van començar a imaginar

que moltes coses depenien de quelcom diferent o superior, d'alguna cosa que

s'escapava de la seva realitat. D'alguna manera van descobrir un món diferent,

màgic, superior o diví, dins d'un altre: el seu entorn, les seves coves, les seves

muntanyes...

• Alguns llocs, forces o elements de la natura van començar a considerar-se

sagrats*, és a dir, que s'hi manifestava la força superior o divinitat, amb la qual

podien posar-se en contacte. Eren algunes coves, algunes roques, una font,

probablement també algun arbre o animal...

• Aquests llocs i elements van esdevenir símbols* que feien present l'absent o

desconegut. La font, per exemple, va poder deixar de ser només el lloc on beure i es

va convertir en el símbol de VAigua, força essencial per a la vida; el llamp poderós,

capaç fins i tot d'originar el foc, va poder significar la còlera de la divinitat...

Aquesta capacitat de simbolitzar va passar després a representar-se gràficament: els

punts, les graelles, les mans que es conserven a les coves.

6

Entrada de la cova del Perelló (Baix Ebre). Les

coves van tenir una gran importància per als grups

humans de la Prehistòria. Molts autors creuen que

les coves eren veritables santuaris i les han rela-

cionat amb cultes tel·lúrics o subterranis.


• Per explicar l'origen d'aquestes forces sobrenaturals, de la divinitat, van aparèixer

relats fantàstics, els mites*, que es van transmetre oralment d'una generació a la

següent.

• És fàcil de pensar que, convençuts de l'existència d'una divinitat o realitat

superior a la dels éssers humans, aquests decidissin fer alguna cosa per posar-s'hi en

contacte, per tal de demanar-li favors o ajut a canvi d'ofrenes* i sacrificis*, de

danses...

• Van sorgir així els ritus* o cerimònies dedicades a la divinitat. Potser pintar un

bisó en la profunditat d'una cova era part d'un ritual tel·lúric: descendir al si de la

mare Terra i atrapar l'esperit del bisó en la imatge perquè fos més fàcil caçar-lo.

• Finalment, podem suposar que, a mesura que els rituals es van anar complicant,

algunes persones van passar a encarregar-se'n i es van dedicar a relacionar-se amb la

divinitat i a dominar l'energia de la natura. Van aparèixer així els primers xamans* o

bruixots.

Si entenem la religió* com la relació

establerta entre l'ésser humà i la

divinitat a través del sagrat, podem

concloure que la religió va començar a

sorgir en la Prehistòria.

7

Bruixot o xaman disfressat amb una màscara que pot

ser la representació d'un déu o un esperit. Pertany a

una tribu de primitius actuals.

Bruixot o xaman disfressat amb una màscara que pot

ser la representació d'un déu o un esperit. Pertany a

una tribu de primitius actuals


2.2. La religió dels pobles caçadors i dels pobles agricultors

La forma de vida dels grups humans i el seu entorn geogràfic van influir en les seves

creences i en la seva manera de relacionar-se amb la divinitat. Aquest fet, que es pot

constatar en la Prehistòria, va continuar, tal com veuràs al llarg del llibre, en altres

civilitzacions i èpoques històriques.

Els déus dels pobles caçadors

Els pobles caçadors nòmades

canviaven de lloc cons-

tantment a la recerca

d'aliment. La seva vida era

plena de perills i

d'imprevistos. La caça, a més,

era realitzada

majoritàriament pels homes.

Els déus en els quals creien

eren divinitats masculines,

com déus pare exigents i imprevisibles, moltes vegades déus representats com a

pastors del ramat o com un mascle dominant. La necessitat de col·laboració que

implicava una activitat de risc com la caça va influir també en el fet que la religió es

veiés més com quelcom comunitari que no pas com quelcom individual.

Les deesses dels pobles agricultors

Els pobles sedentaris agricultors es nodrien del que obtenien de la terra. Tenien

una vida més estable, i el temps estava marcat per una repetició cíclica, com els

cicles dels vegetals, les estacions o els cicles de la Lluna.

La relació amb la terra era equiparable amb la que es té amb la mare que nodreix i té

cura. L'agricultura, d'altra banda, solia ser una activitat duta a terme per les dones.

Per tot plegat, es tendia a imaginar la divinitat com quelcom femení, la deessa mare

relacionada amb la fertilitat de la terra, amb els cicles de la natura, com les llavors i

les plantes que neixen, es desenvolupen i moren per renéixer en una altra planta.

8

Escena de pasturatge. Pintures de Tassili, al Sàhara algerià.


3 L'art i les creences

Les primeres imatges artístiques que han arribat fins

als nostres qies són les pintures realitzades en l'etapa

final del Paleolític, en l'anomenat Paleolític Superior.

Una simple silueta, escenes complexes, moltes coves i

abrics rocallosos, simples figuretes i veritables

santuaris, tot plegat ens transporta a un passat molt

llunyà.

3.1. L'art rupestre: un art religiós?

Una de les manifestacions més sorprenents que s'han trobat de la Prehistòria són

les pintures rupestres.

Aquestes pintures estan realitzades sobre roca, en coves, en abrics o a l'aire lliure.

Representen majoritàriament animals com ara bisons, cavalls, cérvols... i, en menor

grau, la figura humana, normalment acompanyada d'animals. A més, s'hi

representen també símbols diversos, com mans, successions de punts, espirals,

graelles...

També s'han trobat relleus esculpits en les roques i figures gravades.

9

Cérvol. Cova d'Altamira

(Cantàbria).

• Dansa. Cova dels Moros, al

Cogul (Garrigues)

•Tectiforme. Cova

d'Altamira(Cantàbria).

• Cavalls amb punts i mans.

Cova de Pech-Merie, a la

Guiena (França).


Totes aquestes manifestacions artístiques destaquen per la seva perfecció tècnica.

Sorprèn també la dificultat d'accés a alguns dels llocs on s'han trobat: coves molt

profundes a les quals només es pot accedir per túnels baixos i estrets, parets de

pedra sobre alts penya-segats... Tot plegat fa pensar que van ser molt importants

per a les societats de la Prehistòria que les van realitzar. No obstant això. continua

sent molt difícil respondre a la pregunta de per què van realitzar aquestes pintures

les dones i els homes de la Prehistòria.

Per a molts investigadors, les coves podrien ser una mena de santuaris en què les

imatges representades tindrien un valor màgic, és a dir, les imatges intentarien

afavorir alguns actes importants per al grup, com la caça o la supervivència.

Tanmateix, no sempre els animals representats a les coves corresponien a la fauna

característica del lloc o a la que més es caçava. Això ha fet pensar que els animals

representats podrien ser tòtems*, és a dir, animals elegits com a símbol pel grup,

amb el qual s'identificarien i que tindria un valor protector. Aquests animals re-

brien una veneració especial, motiu pel qual serien tabú* o estaria prohibit de caçar-

los.

3.2. La deessa mare

A gairebé tot Europa s'han trobat

nombroses figuretes que representen dones

en què les parts del cos relacionades amb la

maternitat (ventre, pits i malucs) tenen un

gran volum. El cap i les extremitats, en

canvi, hi apareixen poc definits.

Aquestes figuretes, que reben el nom de

venus de la fertilitat, s'han relacionat amb

la creença que podien afavorir la fertilitat,

no tan sols dels grups humans sinó també

de la terra, fet especialment important, tal

com has estudiat, entre els pobles

agricultors, en què tradicionalment les

dones eren les encarregades dels conreus.

10

• Venus de Lespugue. Alguns investigadors

han suggerit en els darrers anys que les venus

van ser esculpides o gravades per dones,

perquè estan representades des del punt de

vista que tenen elles mateixes quan

contemplen el seu propi cos durant l'embaràs.


Alguns investigadors creuen que aquestes imatges serien una representació de la

deessa mare, una creença primitiva que devia estar molt estesa i que, tal com

estudiaràs, va perviure en la majoria de les civilitzacions posteriors.

En algunes excavacions, com en el poblat agricultor neolític de Çatal Hüyük

(Turquia), s'han trobat diverses cases que sembla que són santuaris dedicats a la

deessa mare.

El paper de les dones en les societats del Neolític

El fet que les dones tinguessin un paper important en l'agricultura i els cultes de la

fertilitat i de la deessa mare han fet pensar als qui han investigat aquest tema que

potser les societats neolítiques eren societats matriarcals* en què les dones tenien

una gran autoritat.

Aquestes societats es diferenciarien així de les caçadores i de les civilitzacions

posteriors, en què els homes tindrien el poder, i serien, per tant, societats pa-

triarcals*.

11

• Venus de Laussel. Aquesta imatge sosté a la

mà una banya, que és tradicionalment símbol

de fertilitat, d'abundància i de les divinitats

relacionades amb la vegetació.

• La deessa mare asseguda en un tron de lleo-

pards, procedent del poblat neolític de Çatal

Hüyük (Turquia).


4 Els cultes funeraris

La mort va ser un tema molt present en les societats prehistòriques. Sabem, per

l'anàlisi dels ossos humà* trobats, que l'esperança de vida era de poc més de vint

anys. Les restes d'enterraments són una proij fonamental de la preocupació per la

mort, fet que reforça la idea d'unes creences religioses ja en les societ"

prehistòriques.

12

• Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos). La carn

humana i el moll de l'interior dels ossos van ser un aliment

habitual entre els primers grups humans.

• Destral de combat trobada en un sepulcre a Romania.

Durant l'Edat dels Metalls va sorgir una cultura, coneguda

com els pobles de la destral de combat, que va adoptar el

costum funerari d'enterrar els seus dirigents en túmuls

dipositant una destral al costat del cadàver.


4.1. Un lloc per a la mort

Algunes de les restes més antigues d'ossos d'és sers humans s'han trobat barrejades

amb les d' tres animals i amb senyals, com talls, que indiqu que l'antropofàgia* va

ser una pràctica habitu entre els primers grups prehistòrics.

Però, a partir d'un determinat moment, ja avan el Paleolític, els grups humans van

passar a enterrar els morts.

Els primers enterraments

En el Paleolític Superior sembla generalitzar-se la pràctica de la inhumació. Els

cadàvers esquitxats de pols d'ocre roig són dipositats en fosses en les quals

apareixen també un cert nombre d'objectes d'adornament (petxines, penjolls,

arracades). L'ús de l'ocre roig es considera un símbol de la sang i de la vida.

És probable que els cranis i altres restes òssies d'animals trobades al costat de les

sepultures siguin reste; de banquets rituals o d'ofrenes. La presència d'objecte;

implica no tan sols la creença en una vida personal més enllà de la tomba, sinó

també la certesa que el difur hauria de prosseguir la seva activitat en l'altre món.

Traduït i adaptat de: Eliade, M., Historia de las creencias\ las ideas religiosas, I. Ed.

Paidós, 1999

S'han trobat molts tipus d'enterraments: individuals i col·lectius, amb els cossos

orientats en una determinada direcció, amb el crani separat del cos amb abundants

objectes i joies a la tomba o amb escassos objectes.

En el Neolític van sorgir les primeres necròpolis o cementiris, és a dir, espais

delimitats i creats amb l'únic objectiu d'enterrar els morts. A finals del Neolític, en

l'Edat dels Metalls, tal com estudiaràs en l'apartat següent, es va iniciar la

incineració dels cadàvers.

13


4.2. Els primers grans monuments

A Europa conservem una sèrie de construccions

prehistòriques conegudes amb el nom de megàlits*,

paraula que significa 'grans pedres'.

Els megàlits es van començar a construir cap al

5000 a. C. a la costa atlàntica d'Europa. Es van

construir durant un llarg període de temps i es van

estendre per una àmplia zona que va arribar fins a

la Mediterrània.

Entre els megàlits podem distingir dos grans

grups:

• Els destinats a enterraments, anomenats dòl-

mens. Són galeries de pedra, cobertes per un tú-

mul de terra, que s'utilitzaven per a enterrar suc-

cessivament els individus d'un grup.

• Els que es creu que tenen algun significat religiós

i que presenten múltiples formes. Els menhirs, o

grans pedres dretes, els alineaments, o successions

de menhirs, i els cromlecs, o menhirs situats en

cercle. Es creu que alguns d'aquests monuments,

com els cromlecs, eren santuaris on es retia culte a

les divinitats o a les forces de la natura.

14


5 Les cultures preromanes a la península Ibèrica

Amb el nom de pobles preromans ens referim a una sèrie de pobles que habitaven la

península Ibèrica quan van arribar-hi els romans. Segons el seu origen i les zones

on es van establir, en podem distingir dos grans grups: els ibers i els celtes. Tots dos

coneixien la metal·lúrgia del ferro.

5.1.La societat, la cultura i la religió dels ibers

Els ibers es van estendre per la zona

mediterrània peninsular entre els segles VI i II

a. C.

Van basar la seva economia en l'agricultura i el

comerç dels metalls, que van treballar

àmpliament. Es van organitzar en monarquies

en les quals la noblesa o aristocràcia va assolir

una gran importància.

Van tenir una cultura desenvolupada: van

utilitzar la moneda, el torn de terrisser i un

sistema d'escriptura.

Santuaris i divinitats

Al sud-est i al llevant peninsulars s'han trobat temples i coves santuari. Sembla que

els temples eren llocs en els quals es guardaven les ofrenes. A les coves, en zones

muntanyenques, se celebraven ritus i cultes relacionats amb la natura i l'aigua. S'hi

han trobat exvots de bronze que representen figures humanes i parts del cos (ulls,

cames...) que es presentaven a la divinitat com a ofrenes i peticions.

És poc el que sabem dels déus i les deesses ibers. Algunes representacions

femenines s'han relacionat amb deesses orientals. Escultures com la Dama de Baza

o la Dama d'Elx han estat interpretades com a representacions de les deesses de la

natura o de la fertilitat, encara que altres estudiosos creuen que són retrats de dones

de la noblesa ibera.

15

• Poblat iber de Cabezo de Alcalà

(Terol). Molts poblats ibers es tro-

baven fortificats amb torres i

muralles.


Tartessos: un regne misteriós

En alguns escrits molt antics es troben referències a un regne de fabuloses riqueses,

anomenat Tarsis, que es relaciona amb Tartessos, situat a les actuals províncies de

Huelva, Sevilla i Cadis. Encara que la seva cronologia no està gaire clara, sabem

que entre els segles VIII i VII a. C. va assolir el seu màxim apogeu.

Va ser una cultura avançada, anterior a la ibera, que coneixia l'escriptura i va

desenvolupar un gran comerç gràcies a l'extracció d'argent i bronze i a la

metal·lúrgia.

La seva cultura i la seva religió tenien moltes influències dels fenicis, poble

comerciant procedent de la Mediterrània oriental.

Els enterraments

Entre els ibers del nord-est peninsular es practicava la incineració. El cadàver es

cremava sobre una píra de fusta posada en una fossa excavada a terra. Les restes del

cadàver s'enterraven dins d'una urna ceràmica. Aquesta pràctica també es donava

des de feia temps a l'Europa central, en l'anomenada cultura dels camps d'urnes.

Al sud-est de la Península, en canvi, s'han trobat necròpolis amb sepulcres en

forma de torre, com la de Pozo Moro, a Albacete. En altres necròpolis s'han trobat

escultures de pedra de genets a cavall i altres escultures amb barreja de trets animals

i humans.

5-2 La societat, la cultura i la religió dels celtes

Els celtes eren un conjunt de pobles d'origen indoeuropeu que es van instal·lar a

Galícia, a la costa cantàbrica i al nord i el centre de la Meseta a partir del segle V a.

C.

Es van organitzar en tribus que, segons el moment, pactaven o s'enfrontaven entre

elles. Van desenvolupar l'arada de dues rodes i l'adobament de les pells. Van

destacar en el treball del bronze i del ferro, esoecialment per a la fabricació d'armes.

16


Les creences dels celtes

La religió dels sceltes era animista* i naturalista, és a dir.que s tots els elements de

la natura (l'aigua, els animals i els arbres...) posseïen el seu propi esperit, que erala

manifestació de la divinitat. Van adorar determinats elemntss de la natura, com el

roure, drus en grec, del nom del qual derivaria el de druida o sacerdot dels celtes.

La divinitat tenia múltiples aspectes i manifestacions el culte dels quals era molt

popular. Els déus i deesses no se solien representar. Els déus suprems eren Taranos

( Dagda al nord) i Dun (Dana al nord). També van destacar Lug, inventor de totes

les arts i déu del comerç;associada a Lug, hi havia la divinitat femenina Maia o

Rosmerta, la proveïdora; Cernunnos, el bon déu, representat amb banyes de cérvol

i un caldera, símbol del'altra vida; Toutatis, déu de la guerra, i Epona, deessa mare.

Els celtes practicaven sacrificis rituals d'animals i, en ocasionss. també humans.

També practicaven sacrificis de mutilació dels enemics als quals tallaven el cap, on

creien que residia l'esperit de la persona, que després conseraven. Els seus santuaris

es trobaven a l'aire lliure en boscos o arbredes.

• Roda solar celta. Lebena

(Cantàbria). El déu Cernunnos.

17


La mort i l'altra vida

Els celtes creien que la mort era com una segona part de la vida, però més agradable

que la primera. El més enllà, el lloc on vivien els déus, s'anomenava Sidh, que vol

dir 'pau', i es localitzava a l'altre costat del mar. Allà tots podien menjar i beure

exquisideses i no hi havia jerarquies o diferències.

L'aigua era l'element que unia els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Entre els celtes peninsulars era costum deixar els guerrers sense enterrar perquè els

voltors, animals encarregats del transport a l'altra vida i associats al déu Lug, els

devoressin. També van practicar la incineració, en què les cendres s'enterraven en

urnes o en forats a terra al costat d'alguns objectes, i la inhumació en sepulcres.

S'ha trobat documentació que informa de la pràctica habitual de danses rituals i

càntics en honor dels déus i dels difunts.

18

els orígens de la religió- prehistòria

Documents