els motors econòmics del sud de catalunya

16
MONOGRÀFIC ESPECIAL MOTORS ECONÒMICS DEL SUD DE CATALUNYA 29 DE SETEMBRE 2014 NEWS

Upload: iniciatives-mediterranies-de-comunicacio

Post on 31-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Monogràfic especial - La Vanguardia

TRANSCRIPT

Page 1: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

EMPRESAS

Viernes 2

3 abril 20

10

4Expa

nsión

Esteaño,

algunos no

salíande su

asom-

bro cuand

o, hacem

eses,en el

mercado

mayorista

de electric

idadespañ

ol laluz

empezóav

endersea

ceroeuro

s. ¡Bingo!

Elgratis t

otal.Espa

ña,unpaí

senergéti

-

camentem

uydepend

ientedel e

xterior,

iba camino de re

inventar

el mundo

.

Hastase pe

rmitía pisote

ar elorgu

llo

francés, y

la compet

itividad de

sus nu-

cleares.Es

pañaviene

mantenien

doeste

año,de fo

rmasistem

ática, el p

reciode

generació

n másbarat

o deEuro

pa (ver

EXPANS

IÓNdel 11

demarzo)

. Ayer, el

megavatio

horaespañ

ol estaba a

36 eu-

ros, frente

a los39 eu

ros de Rei

noUni-

do, los 61 e

urosde Fr

ancia, los 5

3 euros

deAleman

iaolos64e

urosdeIta

lia.

¿Acaso el

restode E

uropa es

idiota?

¿Dónde es

tá eltruco

? El mercad

o eléc-

tricosiem

pre ha sid

o complejo, per

o

ahoraestá

provocan

dounagra

nbronca

político-em

presarial.L

amadred

etodas

las peleas e

s culpa de

la crisis ec

onómi-

ca, que, en

2009, por

primera v

ez enla

historia, h

izo descen

der el con

sumode

la demand

a eléctrica

enEspaña

. La cri-

sis puso en evide

ncialos e

xcesos de

l

boom.Esp

añahaocu

padolaqu

intapo-

siciónmun

dial entre

losmejore

s países

parainver

tir enenerg

ías verdes,

según

un inform

edeErnst&

Young, qu

eaho-

ra sitúa al

país en sex

to lugar. La

s reno-

vables, atr

aídaspor s

ubvencion

es gene-

rosas, pas

aronde 17

.500megav

atios

(MW)en2004a

30.700en2

009.

Si lacrisis

no hubiera

hundido la

de-

manda, las

renovable

sseguirían

entran-

doenelsis

temaeléct

ricosinpr

oblemas,

convivien

do pacífic

amentecon el ca

r-

bón,las nu

cleares o l

os ciclos co

mbina-

dos de gas

. Mientras du

ra una fie

sta

económic

a (con cré

dito en abu

ndancia,

y negocio

que parece

ilimitado), no

se

piensaenl

aresacaqu

esueleven

irtrasla

borracher

a inversor

a. Ahora s

obrade

todo,exce

ptodinero

. Losciclo

scombi-

nadosfun

cionanal4

0%.Ciento

sdeme-

gavatios e

ólicos tuv

ieronque

pararse

hacemese

sparanoc

olapsarels

istema...

¿Quiénpa

gaelbotel

lón?Lastec

nologías

convencio

nalesacusa

n a las ren

ovables

de desvir

tuarel m

ercado mayor

ista

(pool), po

rqueentra

n a producir

con

preferenci

a sinmarc

arprecio.

Técnica-

mente,hu

ndenelpo

ol,perolue

gosepa-

sanpor la

ventanilla

traserapa

racobrar

subvencio

nes (6.215

millones d

e euros

en2009, e

l doblede

loquecos

tó toda la

energía elé

ctricaprod

ucidaen el

pool).

Los sistem

as tradicio

nales, dice

n lasre-

novables,

nosonBla

ncanieves

.Durante

añoshan

manipulad

o los precio

s del

poolcone

lmercado

paralelod

e lasres-

tricciones

, llegando

a cobrar mil e

uros

pormegava

tio.

Lasacusac

iones,deu

noyotrob

ando,

se encona

n. Salvado

r Gabarró

, presi-

dentedeGa

sNaturalF

enosa,arr

emetió

estaseman

acontralo

sexcesos

delasre-

novables,

reivindic

andosubid

as del

20%en la

tarifade la

luzpara s

oportar-

las. Alguna

de las aso

ciaciones d

e ener-

gíaverde,q

ueayerhic

ieronpiña,

crean-

dounlobby

comúnpor

primerav

ez, di-

jeronquee

lGobierno

“no tiene

porqué

hacerle la

cuenta de

resultados

a la ga-

sista”. Has

ta laaritm

éticapura

de los

números

(teóricam

enteobjet

iva),esen-

revesada.

El sistema

de ayudas

español

a lasreno

vables está

en lamedi

a euro-

pea, alegan

en las em

presas ver

des,ba-

sándose e

n informe

s como el d

e Emer-

gingEner

gyResearc

h (ver grá

fico).Pe-

rohayque

tenerencu

entaque l

ossiste-

masson m

uy distinto

s (primas

, certifi-

cados ver

des, ayuda

s fiscales,

fórmulas

flexiblesre

ferenciada

salmercad

o,etcé-

tera). Y no to

dos los pa

íses están

en la

misma eta

pa deevolu

ción.Por n

o en-

trarenotr

osasunto

stécnicos.

EnMéxi-

co,haygru

posespañ

olescomo

Renova-

liaquevan

a invertir

sinprima

s, porque

la eólica e

s rentable

por sí mis

ma, con

4.000hora

s defunci

onamiento

al año.

EnEspañ

a,lamedias

on2.200h

oras.

EUROPA

/ SIENLUG

ARDEEXPO

RTARNAR

ANJAS,E

SPAÑAV

ENDIERA

ELECTRIC

IDAD,SER

ÍALAMAYO

R

POTENC

IAMUND

IAL.¡POR

LASREN

OVABLES

!,DICENUNO

S.¡PORSUS

DISTORS

IONES!, D

ICENOTR

OS.

¿Soncom

petitivos l

os

megavatios

‘madeinSp

ain’?

ANÁLISIS

Europa t

ienevario

s tipos

de ayuda

s verdes;

las primas

deEspañ

a frente

a ayudas

fiscales y

fórmulas

flexibles

porMigue

lÁngelPa

tiño

CAMBIOS

EN LASREG

LASDEL

JUEGO

Precios e

nergético

s 23/04

/2010*

Electricid

ad (€/MWh)

La electr

icidad

España

Francia

Alemania

SPOT

36,13-2,20

13,3661,19

0,000,00

53,990,00

0,00

Mayo10

38,40-0,10

6,9038,55

-0,250,96

37,90-0,40

1,98

3.er Trim

10

42,60-0,08

6,6544,50

0,256,12

43,850,35

7,93

Año 2011

43,00-0,70

2,9551,60

0,000,00

49,450,00

0,00

SPOT

39,350,00

-64,08

0,00-

Mayo10

40,77-0,17

3,6562,60

-0,302,60

3.er Trim

10

41,860,12

4,3069,60

-0,353,15

Año 2011

48,520,00

-67,20

0,00-

* Precios es

timados a la

s 14:00 hora

s de ayer. (1

) Diciembre.

(2) Junio. (3

) API 2: Carb

ón CIFNorte

de Europa.

Reino Un

ido

ItaliaHoy

D-1D-30

HoyD-1

D-30Hoy

D-1D-30

CO22010

(€/t)(1)

14,70

ICE Brent (

$/bbl)(

2)

84,74

API2mayo

($/t)(3)

80,25

Deutsche

Bahn

avanzaen

Europa

al comprar

Arriva

ADQUISI

CIÓNPOR

2.800MILLO

NESDE EUR

OS

CarmenVe

la.Berlín

El ferrocar

ril público

alemán,

Deutsche

Bahn, aco

rdó ayer

laadquisic

ióndelop

eradorde

transporte

s británic

o Arriva,

porcasi2.

800millone

sdeeu-

ros(inclui

dadeuda).

Ladirec-

ciónde es

ta compañ

ía priva-

dadio su l

uzverdea

laopera-

ciónyaco

nsejóasus

accionis-

tas acepta

r la oferta

“razona-

bleyjusta

”delosale

manes.Si

la opa lleg

a a buen

término,

supondría

la adquisi

ciónmás

caraque h

aya realiz

ado nun-

caDeutsch

eBahn.

Segúnlos

detallesof

recidos

ayerpor

las compañí

as, el

consorcio

alemánqu

epreside

RüdigerG

rubeestád

ispuesto

a pagar 7,7

5 libras es

terlinas

por cada a

ccióndel tr

anspor-

tistapriva

do británic

o. Según

estaofert

a amistos

a, losale-

manes valo

ranel cap

italArri-

va en1.585

millones d

e libras

(1.800mil

lonesdeeu

ros)yre-

presenta u

na prima del

34%

respecto

a lacotiz

aciónde

Arriva en

la bolsa a

mediados

de marzo,

es decir, a

ntesde

queelgrup

oconsede

enLon-

dresrevel

ara ser obje

todein-

teréspara

unaadqu

isición.

Deutsche

Bahnasum

irá tam-

biénla de

udade A

rriva, por

unosmilm

illonesdee

uros.

Grube afir

móque el

acuer-

do “ofrece

excelente

soportu-

nidades de

ntrode la

compe-

tencia eur

opea”. La

fusiónde

ambas compañía

s creará u

n

grancons

orcioeuro

peode

transporte

. Con42.30

0 em-

pleados, A

rrivaes la

segunda

firmade au

tobuses de

l Reino

Unido y op

era servic

ios de

trenes en

Gales, Fr

anciay a

través de

sociedade

s partici-

padas en

Alemania

(ODEG).

En2009 t

uvounaci

fradene-

gociosde3

.150millone

sde li-

bras.

La compra d

eArriva

refuerza l

a posició

n

de Deuts

cheBahn

en

España. L

a empres

a

alemana

ya posee

en

estepaís

firmas d

e

transpor

te demer-

cancías, c

omo

Transfesa

, y ahora

asumirá e

mpresas

de autob

usescom

o

De Blas.

UNIÓN

Deutsche

Bahnesel

mayor

grupo fer

roviario d

e Europa

,

con su grueso de

negocio e

n

Alemania,

donde tra

nsporta

ensustren

esdiariam

entecin-

comillone

s de pasaje

ros yun

millónde to

neladas de

mer-

cancías. E

stá presen

te en130

países, ent

re ellos Re

ino Uni-

do,Franci

ayEspañ

a, conEu-

roCargoR

ailEspaña

yTrans-

fesa.El últim

o ejercicio,

Deutsche

Bahntuvo

unacifra

de negocio

s de29.30

0 millo-

nes yun resul

tadooper

ativo

de1.700m

illones.

La compra d

e Arriva p

ro-

porciona

a Deutsch

e Bahn

una oportu

nidadde ex

pandir

su negocio e

n el liberaliz

ado

mercado de Gran

Bretaña

donde la c

ompañíaalem

ana

ya opera c

on untren

demer-

cancías,E

WS,yesacti

votam-

biénen algun

os trayect

os de

pasajeros.

La opera

ciónrequ

ierela

luz verde

del Gobier

no ale-

mán,quee

saccionist

adecon-

trol enDe

utscheBah

n,yde la

Comisión

Europea.

La em-

presaprop

onevend

er algu-

nos activo

s enAlem

aniapara

evitarobje

cionespor

lasauto-

ridadesde

Competen

cia.

Deutsch

e Bahn pasa

rá afactu

rarmás d

e 30.000

millones d

e libras.

MONOGRÀFIC ESPECIAL

MOTORS ECONÒMICS DEL SUD DE CATALUNYA

29 DE SETEMBRE 2014

NEWS

Blau Pantone 288Groc Pantone 1235

Negre

Negatiu per qualsevol fons

Quatricromia

anys

anys

anys

anys

Page 2: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Tarragona, una província atractiva per fer negocis i turismeIMC News publicarà el proper dilluns 29 de setembre un suplement monogràfic especial, a la edició de Tarragona i Terres de l’Ebre de La Vanguardia, sobre “Els motors econòmics del Sud de Catalunya”. La situació geogràfica de Tarragona en el Mediterrani i les bones comunicacions li proporcionen una posició estratègica dins de Catalunya. Tarragona manté una estructura econòmica diversificada. Una de les seves característiques econòmiques més importants és l'alt pes d'una base industrial especialitzada i competitiva. Altres sectors, com el turisme i el agroalimentari, gaudeixen d'una llarga tradició a les comarques de Tarragona.En aquestes pàgines especials es parlarà, concretament, d’aquets sectors: Energètic, Químic, Agroalimentari i Turístic, fent també una mirada especial al motor dinàmic que representa el Port de Tarragona.

EDITORIAL El sud de Catalunya, un emplaçament amb gran potencial econòmic

La província de Tarragona té un gran potencial de futur

des del punt de vista econòmic. Són molts els elements que

constaten aquesta realitat i és que la demarcació es basa

en una economia compensada per diferents motors. Podem

mencionar-ne cinc que esdevenen els pilars fonamentals

de l’economia i el creixement de les comarques del sud de

Catalunya, elements també fonamentals per a la reactivació

d’aquestes terres. Ens referim al sector agroalimentari, el tu-

risme, la química, el sector energètic i el Port de Tarragona.

Es tracta de sectors molt ben representats per grans empre-

ses i multinacionals però també alhora per petites i mitjanes

empreses que dia a dia esmercen els seus esforços per tal

d’esdevenir els motors econòmics tant de les comarques de

Tarragona, com de les Terres de l’Ebre. Elements que, en de-

finitiva, esdevenen també motors de l’economia catalana en

general.

Ens trobem, doncs, davant d’un territori amb un gran poten-

cial de creixement i desenvolupament. Bona mostra d’això

és el fet que un projecte com BCN World hagi triat aquest

emplaçament per ubicar-s’hi i desenvolupar-hi el seu gran

macrocomplex.Al llarg de les setze pàgines d’aquest especial, trobaran un

recull d’algunes de les empreses més representatives, que

esdevenen, en definitiva, elements indispensables i motors

econòmics del sud de Catalunya.

Els motors econòmics del sud de Catalunya

EDITORIAL

Poner en valor a los profesionales de

la economía y la empresa

Lo Roget és una embarcació promocionada per l’Ajuntament d’Ascó que fa viatges turístics entre Ascó i Miravet. www.asco.cat

Vine amb Lo Roget a navegar per l’Ebre

Este suplemento monográfico tiene como objetivo poner en

valor los servicios que ofrecen los profesionales en temas de

economía para ayudar a la buena marcha de las empresas.

En escenarios económicos complicados como los que vivimos

ahora, se necesita más que nunca a profesionales bien pre-

parados, con capacidades creativas para salvar el oleaje que

acarrea esta situación.

Nos parece justo resaltar los dos tipos de profesionales que

asesoran o dirigen áreas de responsabilidad de las empresas

e instituciones. Por un lado, los que desde despachos profe-

sionales ejercen esta labor y, por otra parte, los directivos y

profesionales que trabajan en áreas clave en las empresas y

administraciones.

A menudo, no reparamos la gran contribución que hacen es-

tos profesionales de la economía y la empresa a nuestra socie-

dad. Este suplemento monográfico destaca la labor del con-

junto de profesionales, así como la importancia de una buena

formación y el papel destacado de la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili

(URV) así como la labor del Col·legi Oficial d’Economistes de

Catalunya.

Profesionales

de la Economía

y la Empresa

MONOGRÁFICO ESPECIALLUNES, 10 DE JUNIO 2013

EDITORIAL

Coneixement i innovació: la clau de l’èxit

En el context socioeconòmic actual, el gran objectiu que es

planteja per als despatxos professionals se centra en desxi-

frar què és el que necessita el client i el seu entorn. I per asso-

lir aquest objectiu es fa indispensable recórrer a la innovació.

Les grans firmes professionals, i també algunes de petites i

mitjanes, estan invertint cada vegada més diners i recursos

en implantar sistemes d’innovació que permetin reinventar

serveis i que, al mateix temps, els ajudin a anticipar-se a

les necessitats dels seus clients i del mercat. Amb tot això

es tracta de donar resposta a unes quantes preguntes que

engloben tot el que un professional necessita conèixer: Què

necessiten els nostres clients? Com volen relacionar-se amb

el nostre negoci i amb els nostres professionals? El nostre

entorn i mercat, cap a on evoluciona? Com ens veuen els

nostres clients?, o el que és el mateix, per què dipositen la

seva confiança amb nosaltres?

Sovint, arribar a conèixer la resposta d’aquest tipus de pre-

guntes requereix un gran esforç i dedicació. I aquesta realitat

s’ha fet més palpable que mai en els darrers anys, quan la

crisi econòmica, la globalització i la irrupció de nombrosos

avenços tecnològics han canviat tot el panorama econòmic

i social en el que ens movem. Per aquest motiu, des dels

despatxos professionals es busquen cada vegada amb major

freqüència altres opinions i experiències noves que ajudin a

veure el negoci d’una manera diferent. El gran repte con-

sisteix en estar disposat a anar més enllà dels models tradi-

cionals i provar formes noves i creatives d’oferir serveis de

qualitat. I aquí és on entren en joc els sistemes d’innovació.

En definitiva, avui més que mai es fa imprescindible per a un

negoci, sigui de la mida que sigui, bolcar-se a intentar esbri-

nar què necessiten els seus clients i el seu entorn. Per això és

de vital importància observar-los, comprendre’ls i desxifrar

el context en que utilitzen els nostres serveis i com ho fan. És

a dir, esbrinar què volen els nostres clients per oferir-los allò

que necessiten, fins i tot, abans que ens ho demanin. Aquest

és el mètode per trobar necessitats no cobertes i crear noves

oportunitats de negoci.

El món dels

professionals

Del 8 de maig a l’1 de juny

Gaudeix del Tour Gastronòmic per Salou

2014 • 3a edició

San

Mig

uel r

ecom

ana

el c

onsu

m re

spon

sabl

e 5,4

o

AJUNTAMENT DE SALOU

Per als més petits

busca la tapa

Page 3: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Energia QuímicaAgroalimentariTurismePort de Tarragona

Els motors d'aquest monogràfic especial

MONOGRÀFIC ESPECIAL EL PROPER 29 DE SETEMBRE A LA VANGUARDIA, EDICIÓ TARRAGONA

Page 4: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

d'audiència a

CatalunyaLÍDER

Rigor

Lideratge

Page 5: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

*Dades de L'OJD

TIRADA: 10.000 exemplars*

ÀMBIT: Tarragona província

PÀGINES: 16 pàgines a color

CARACTERÍSTIQUES

Cred

ibili

tat

Page 6: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

PERFIL de

l'audiència

Page 7: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

La seva audiència és de gran valor comercial per a totes les marques: són lectors de mitjana edat, amb un gran nivell d'instrucció, un alt poder adquisitiu i moltes possibilitats de consum.

• Home (41%) i dona (59%)

• Un 44% té menys de 44 anys

• Un 47% és de classe Alta i Mitjana-Alta

• Un 34% dels directius llegeixen La Vanguardia a Catalunya

* Dades: EGM

Page 8: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Antecedents

El monogràfic "Professionals de l’Economia i l’Empresa" (10/06/2013) va tractar aspectes relatius a comptabilitat i auditoria, processos concursals, economia financera, arbitratge i mediació, gestió i creació d’empreses, assessorament, internacionalització, investigació de mercats, i també de temes molt concrets amb professionals especialistes en aquest àmbit.

"Els motors econòmics del sud de Catalunya" (21/10/2013) va centrar els seu contingut en aspectes relatius al clúster químic, costos energètics, energia, consum industrial d’energia, indústria química, sector petroquímic, Port de Tarragona, competitivitat i exportació, transport de mercaderies, formació i investigació, innovació com a factor de creixement, enginyeria ambiental, producció sostenible, política energètica, medi ambient, desenvolupament sostenible, etc..

EDITORIAL Poner en valor a los profesionales de la economía y la empresa

Lo Roget és una embarcació promocionada per l’Ajuntament d’Ascó que fa viatges turístics entre Ascó i Miravet. www.asco.cat

Vine amb Lo Roget a navegar per l’Ebre

Este suplemento monográfico tiene como objetivo poner en valor los servicios que ofrecen los profesionales en temas de economía para ayudar la buena marcha de las empresas.

En escenarios económicos complicados como los que vivimos ahora, se necesita más que nunca a profesionales bien pre-parados, con capacidades creativas para salvar el oleaje que acarrea esta situación.

Nos parece justo resaltar los dos tipos de profesionales que asesoran o dirigen áreas de responsabilidad de las empresas e instituciones. Por un lado, los que desde despachos profe-sionales ejercen esta labor y, por otra parte, los directivos y profesionales que trabajan en áreas clave en las empresas y administraciones.

A menudo, no reparamos la gran contribución que hacen es-tos profesionales de la economía y la empresa a nuestra socie-dad. Este suplemento monográfico destaca la labor del con-junto de profesionales, así como la importancia de una buena formación y el papel destacado de la Facultad de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili (URV) así como la labor del Col·legi Oficial d’Economistes de Catalunya.

Profesionales de la Economía

y la Empresa

MONOGRÁFICO ESPECIAL

LUNES, 10 DE JUNIO 2013

EDITORIAL

El sud de Catalunya, un emplaçament amb gran potencial econòmicLa província de Tarragona té un gran potencial de futur des del punt de vista econòmic. Són molts els elements que constaten aquesta realitat i és que la demarcació es basa en una economia compensada per diferents motors. Podem mencionar-ne cinc que esdevenen els pilars fonamentals de l’economia i el creixement de les comarques del sud de Catalunya, elements també fonamentals per a la reactivació d’aquestes terres. Ens referim al sector agroalimentari, el tu-risme, la química, el sector energètic i el Port de Tarragona.

Es tracta de sectors molt ben representats per grans empre-ses i multinacionals però també alhora per petites i mitjanes empreses que dia a dia esmercen els seus esforços per tal d’esdevenir els motors econòmics tant de les comarques de

Tarragona, com de les Terres de l’Ebre. Elements que, en de-finitiva, esdevenen també motors de l’economia catalana en general.

Ens trobem, doncs, davant d’un territori amb un gran poten-cial de creixement i desenvolupament. Bona mostra d’això és el fet que un projecte com BCN World hagi triat aquest emplaçament per ubicar-s’hi i desenvolupar-hi el seu gran macrocomplex.

Al llarg de les setze pàgines d’aquest especial, trobaran un recull d’algunes de les empreses més representatives, que esdevenen, en definitiva, elements indispensables i motors econòmics del sud de Catalunya.

Els motors econòmics del sud de Catalunya

EDITORIAL

Coneixement i innovació: la clau de l’èxitEn el context socioeconòmic actual, el gran objectiu que es planteja per als despatxos professionals se centra en desxi-frar què és el que necessita el client i el seu entorn. I per asso-lir aquest objectiu es fa indispensable recórrer a la innovació.

Les grans firmes professionals, i també algunes de petites i mitjanes, estan invertint cada vegada més diners i recursos en implantar sistemes d’innovació que permetin reinventar serveis i que, al mateix temps, els ajudin a anticipar-se a les necessitats dels seus clients i del mercat. Amb tot això es tracta de donar resposta a unes quantes preguntes que engloben tot el que un professional necessita conèixer: Què necessiten els nostres clients? Com volen relacionar-se amb el nostre negoci i amb els nostres professionals? El nostre entorn i mercat, cap a on evoluciona? Com ens veuen els nostres clients?, o el que és el mateix, per què dipositen la seva confiança amb nosaltres?

Sovint, arribar a conèixer la resposta d’aquest tipus de pre-guntes requereix un gran esforç i dedicació. I aquesta realitat

s’ha fet més palpable que mai en els darrers anys, quan la crisi econòmica, la globalització i la irrupció de nombrosos avenços tecnològics han canviat tot el panorama econòmic i social en el que ens movem. Per aquest motiu, des dels despatxos professionals es busquen cada vegada amb major freqüència altres opinions i experiències noves que ajudin a veure el negoci d’una manera diferent. El gran repte con-sisteix en estar disposat a anar més enllà dels models tradi-cionals i provar formes noves i creatives d’oferir serveis de qualitat. I aquí és on entren en joc els sistemes d’innovació.

En definitiva, avui més que mai es fa imprescindible per a un negoci, sigui de la mida que sigui, bolcar-se a intentar esbri-nar què necessiten els seus clients i el seu entorn. Per això és de vital importància observar-los, comprendre’ls i desxifrar el context en que utilitzen els nostres serveis i com ho fan. És a dir, esbrinar què volen els nostres clients per oferir-los allò que necessiten, fins i tot, abans que ens ho demanin. Aquest és el mètode per trobar necessitats no cobertes i crear noves oportunitats de negoci.

El món dels professionals

Del 8 de maig a l’1 de juny

Gaudeix del Tour Gastronòmic per Salou

2014 • 3a edició

San

Mig

uel r

ecom

ana

el c

onsu

m re

spon

sabl

e 5,4

o

AJUNTAMENT DE SALOU

Per als més petits busca la tapa

Page 9: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Els monogràfics "Professionals de l'Economia i l'Empresa" i "Els motors econòmics del sud de

Catalunya" van comptar amb una bona acceptació per part d'empreses i entitats que van voler ser-hi presents,

així com també van rebre una molt bona acollida per part dels lectors.

Page 10: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

COL.LABORACIÓredaccional (REPORTATGE/ENTREVISTA COL.LABORACIÓ)

1/2 pàgina

• Disposició: horitzontal

• Format redaccional

• Inclou: Entrevista o reportatge 1 o 2 fotos web logo corporatiu

• Disposició: horitzontal/vertical

• Format redaccional

• Inclou: Entrevista o reportatge 1 foto web logo corporatiu

1/3 de pàgina

Profesionales de la Economía y la Empresa

MONOGRÁFICO  ESPECIAL

10

LUNES,  10  DE  JUNIO  2013

Estas conclusiones pueden parecer obvias, pero proyecto fallido, siempre que una empresa se en-

cuentra en una situación comprometida, hay un

problema de liderazgo.En esta difícil coyuntura económica, muchas

empresas y sus equipos de dirección están con-

siguiendo superar los desafíos de esta crisis y -

hay también oportunidades, y que en nuestro país

contamos con líderes capaces de aprovecharlas y

generar valor para su organización, gestionando

con integridad e inteligencia. Hoy, las personas que ocupamos cargos directi-

vos en las organizaciones tenemos la enorme res-equipos, de desarrollar el talento y la innovación

y, más que nunca, de promover ambientes profe-

sionales donde la excelencia, la diferenciación y

el trabajo en equipo sean el estándar de gestión.

Nada debe limitar nuestra capacidad de pensar,

liderar e innovar. Más que nunca, necesitamos directivos que creen

valor y que tengan valores. A nuestra generación

nos ha tocado lidiar con una etapa de gran com-

plejidad e incertidumbre, pero también somos la

mejor preparada y la que más medios tiene para

enfrentarse a estos retos. En este contexto, todos necesitamos personas e

instituciones que encarnen y diseminen la semi-

lla del liderazgo como pilar esencial para el de-organizaciones, de las personas y de la sociedad.

No imagino mejor tarea que la de ser promotor

de las bases sobre las que se sustente en progreso

del país y el desarrollo de las personas que hacen

posible que la mayoría de empresas avancen en

la buena dirección.

Este es el cometido de la Asociación Española de

Directivos (AED), una entidad que tiene como

misión representar al directivo y al empresario

que dirige su propia empresa, y contribuir a su

desarrollo personal y profesional. En las comarcas de Tarragona hay numerosos y

excelentes ejemplos de empresas y directivos que

están impulsando proyectos con gran éxito. A to-

dos ellos les necesitamos para que puedan com-partirlas con otros cole-gas y para que, a su vez, amplíen su red de con-tactos y absorban nuevas ideas y experiencias para seguir avanzando.

Compartir para liderar

OPINIÓ Pau Herrera, Presidente de la Asociación Española de Directivos

MERKAMOTOR Carlos Gallardo, Gerente

Nuestra experiencia nos avala, somos una em-

presa de servicios y como tal sólo tenemos una

orientación, conseguir la máxima satisfacción de

nuestros Clientes con nuestro servicio, para ello

tenemos implantado el control de calidad ISO

9001.

Nuestras instalaciones totalmente renovadas con

más de 16.000 metros nos permiten ofrecer ser-

vicio con amplitud, y con un personal altamente Clientes.

Cuando su coche esté en nuestro taller no debe

preocuparse ya que será atendido con máximo

esmero, colocamos fundas de protección en to-

das las partes del vehículo susceptibles de sufrir

cómo por ejemplo en el capó, y porque su coche

es su imagen nos encargamos de todo, desde una

pequeña raya hasta el lavado a mano de su coche.

En un mercado en recesión nos debemos rein-

ventar buscando nuevas fuentes de ingresos para

nuestras empresas, así la venta de vehículos nue-

vos sigue cayendo, pero en cambio crece la venta

de vehículos de segunda mano de calidad y tam-

bién crece la reparación y mantenimiento de los

vehículos, pero no a cualquier precio, hay que

ajustarse a las economías de las familias creando

paquetes y ofertas a precio cerrado.Pero un problema de la crisis, es que cada vez hay

más vehículos circulando por las carreteras sin

pasar los controles de ITV necesarios, y sin el co-

rrespondiente seguro obligatorio, poniendo en pe-

ligro al resto de conductores, también vemos con

gran preocupación cómo cada día crece la venta

de neumáticos de segunda mano, neumáticos que

ya no están en condiciones para su uso, pero que

aún conservan el dibujo para poder pasar el con-

trol de la ITV.

La oferta actual de vehículos está muy atomizada,

con gran cantidad de marcas y modelos, por lo

que resulta muy difícil para un comprador elegir

entre tantos modelos y marcas, y por si fuera poco

ahora empieza a asomar tímidamente la tecnolo-

gía hibrida, una tecnología muy incipiente y de

momento cara, que puede poner en riesgo, dado

su alto nivel tecnológico, a los talleres de barrio.

Vamos a vivir un salto tecnológico importante en

pocos años y aunque los motores de combustión

interna no han dicho su última palabra, ya que

los nuevos modelos aún siguen bajando emisio-

nes de CO2 por debajo de los híbridos, lo que

está claro es que Europa no puede depender del

petróleo y todos los fabricantes están invirtiendo

muchísimo dinero crear la tecnología alternativa a la com-bustión.

Nuestro objetivo es su máxima satisfacción

-

Actualmente, el Col·legi agrupa a un total de

6.229 economistas que ejercen su actividad en

múltiples ámbitos de la economía y presta di-

versos tipos de servicios a sus miembros. De un

lado, facilita servicios orientados a mejorar su formativos y actos de información de actualidad

(cursos, seminarios, jornadas o conferencias).

Al respecto, puede señalarse que anualmente

se imparten del orden de 170 cursos a un total

de más de 4.300 personas. Un segundo tipo de

servicios que se prestan sirven para mejorar la

competitividad de los economistas y su actua-

ción profesional, contemplando campos como

los convenios con instituciones para facilitar trá-

mites y gestiones, etc. Cabe destacar que en el

Col·legi existe un gran número de comisiones y

grupos de trabajo especializados que agrupan las

sensibilidades y los intereses de los colegiados, economía territorial y urbana, concursal, econo--

cional. Finalmente, deben apuntarse los servicios

de orientación y asesoramiento profesional des-

tinados a ayudar a los economistas a programar

su carrera profesional y su incorporación y pro-

gresión en el mercado de trabajo. En este caso,

puede destacarse la existencia de una bolsa de

trabajo y un servicio de orientación laboral.El Col·legi, como institución vinculada a Cata-

lunya y con una clara vocación social, participa

en los principales debates sobre temas económi-

cos que afectan a la sociedad, con el objetivo de -

ción. De hecho, la vocación social del Col·legi ha

sido una constante a lo largo de su historia y lo es

todavía más en el contexto actual.

El Col·legi d’Economistes, un espacio para los profesionales de la economía y la empresa

OPINIÓN Joan B. Casas, degà del Col.legi d’Economistes de Catalunya

Nos debemos reinventar buscando nuevas fuentes de ingresos

-

-

El Col·legi participa en los principales debates económicos que afectan a la sociedad

www.coleconomistes.com

1 pàgina• Disposició: vertical

• Format redaccional

• Inclou: Entrevista o reportatge 2 o 3 fotos web logo corporatiu

Page 11: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

redaccionals

publicitàries

Tarifes

CARACTERÍSTIQUES I PREUS:• Col.laboració en format d'entrevista o reportatge

1/3 pàgina 4 10 .00 euros

1/2 pàgina 690,00 euros

1 pàgina 1.110,00 euros

CARACTERÍSTIQUES I PREUS:• Col.laboració en forma d’anunci 1/6 pàgina 315,00 euros

1/3 pàgina 505,00 euros

1/2 pàgina 790,00 euros

1 pàgina 1.260,00 euros

Contraportada 2.415,00 euros

Faldó portada 945,00 euros

Page 12: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

ENTREVISTA Dam facerisqui dolupti velitaquas dis parit que cus

ENTREVISTA Dam facerisqui dolupti velitaquas dis parit que cus

ENTREVISTA Dam facerisqui dolupti velitaquas dis parit que cus

Ita cusdaepres volupta muscimu stiam, niminve llecus, omniend iaepudae. Disciis volluptisi blabores non cuptae cones eventi volorerrum quibus ut aciam, consedi ossita illuptatem re doluptaerum inverit pelluptassit quia que laccatem quas dolorrum vel incipsum qui ut quibus dolo dolum expeligendae dolorae ctem-que quam sam id eum quae quatum, et velendisim ipsus eos provit, alibus id ex enesti dus.

Natur, omnihic itatemp orrorerspis illique ve-nihil molecte nonse expe ipsunt eum int hit, et elluptatatur as eius dus et aborrunt a quae sit, evel inis es exceatio eici conse quunt ipsam, cum volor audiaecea aliae si tem dolecta ture-nisquia volor adi aut voluptat enda de dempori torro dolupta ecerio. Nem ipsandis aut et prem atio core ma dis ut voluptas sint, ut aut dolorpo

rerferspera voloreratium volore volora sinc-tum re sam im rae eosantur? Ur?

Ferspitium quae volore dic te volestrunt op-tatur?

Apedisimust, saperestem qui sit dolores ni qui ius il ilitin re sinctemposam quident exped que dictium arum eversperrum enistrunt doloribus destiis vendest, soluptatesto con perovitis essi-mol uptatia vid unt odit lit ut illa volupta cume-tur eicider ibearibus am hilit, tem qui aut verro-rum voluptaernat aut que etur autem alisintotat.

Nam que conecer rumqui omnis adi acerumquam faciditibus plitem el ma ipietur simet aspid ut eatus as dit velibusant.

As sae velenim poratur aute officil luptas non-serum, nobit ipsam ium est es nonserrovid maximint eum aut plias ulleniet laut et, cus ut

et ratist officia volesequid quamus apicim arum veliquibusda nobis eaquodicto et ad mollorunt dolorumquo et faccabo ratur? Piendi ut quam re, si beaquatur? Qui culpa eturepe ribus.

Bitatur, voluptatur? To doluptaec-

tis nobis nam sitat andaecusa ea nis vellaut aliquiam ut adis que nitae consernam et quati occum initemp orestrum facearum net ut quas aut quodita tiscimp eruntot aspit, odi remodias dolupta nihil est, imuscim aut la que pliquates im ni ullitaeceat rerum il iur aut ilite pra non pella id et et audi cuptaquam reiciur? Quistorerci

Ita cusdaepres vo-lupta muscimu stiam, niminve lle-cus, omniend iaepu-dae. Disciis vollup-tisi blabo res non cuptae cones eventi volorerrum quibus ut aciam, consedi ossita illuptatem re do-luptaerum inverit pelluptassit quia que laccatem quas dolorrum vel incipsum qui ut quibus dolo dolum expeligendae dolorae ctemque quam sam id eum quae quatum, et velendisim ipsus eos provit, alibus id ex enesti dus.

Natur, omnihic itatemp orrorerspis illique venihil molecte nonse expe ipsunt eum int hit, et ellup-tatatur as eius dus et aborrunt a quae sit, evel inis es exceatio eici conse quunt ipsam, cum volor audiaecea aliae si tem dolecta turenisquia volor adi aut voluptat enda de dempori torro dolupta ecerio. Nem ipsandis aut et prem atio core ma dis ut voluptas sint, ut aut dolorpo rerferspera vo-loreratium volore volora sinctum re sam im rae eosantur? Ur?

Ferspitium quae volore dic te volestrunt optatur?

Apedisimust, saperes-tem qui sit dolores ni qui ius il ilitin re sinc-temposam quident ex-ped que dictium arum eversperrum enistrunt doloribus destiis ven-dest, soluptatesto con

perovitis essimol uptatia vid unt odit lit ut illa volupta cumetur eicider ibearibus am hilit, tem qui aut verrorum voluptaernat aut que etur autem alisintotat.

Nam que conecer rumqui omnis adi acerumquam faciditibus plitem el ma ipietur simet aspid ut ea-tus as dit velibusant.

As sae velenim poratur aute officil luptas nonserum, nobit ipsam ium est es nonserrovid maximint eum aut plias ulleniet laut et, cus ut et ratist officia volesequid quamus apicim arum veliquibusda nobis eaquodicto et ad mo-llorunt dolorumquo et faccabo ratur?

Ut quaecto rehenim

porios etum sam qui cus,

Ut quaecto rehenim porios etum sam qui cus, omnis

Ut quaecto rehenim porios etum sam qui cus, omnis

Am facerisqui dolupti velitaquas cusIquasit,

quexcea Gendant

Am facerisqui dolupti velitaquas cusIquasit,

quexcea Gendant

Am facerisqui dolupti velitaquas cusIquasit,

quexcea Gendant

LOGO+e.mail

LOGO+e.mail

LOGO+e.mail

Ga. Ita cusdaepres volupta muscimu stiam, niminve llecus, omniend iaepu-dae. Disciis volluptisi blabores non cup-tae cones eventi volorerrum quibus ut aciam, consedi ossita illuptatem re do-luptaerum inverit pelluptassit quia que laccatem quas dolorrum vel incipsum qui ut quibus dolo dolum expeligendae dolorae ctemque quam sam id eum quae quatum, et velendisim ipsus eos provit, alibus id ex enesti dus.

Natur, omnihic itatemp orrorerspis illique ve-nihil molecte nonse expe ipsunt eum int hit, et elluptatatur as eius dus et aborrunt a quae sit, evel inis es exceatio eici conse quunt ipsam, cum volor audiaecea aliae si tem dolecta ture-nisquia volor adi aut voluptat enda de dempori torro dolupta ecerio. Nem ipsandis aut et prem atio core ma dis ut voluptas sint, ut aut dolorpo rerferspera voloreratium volore volora sinc-tum re sam im rae eosantur? Ur? Ferspitium quae volore dic te volestrunt optatur?

Apedisimust, saperestem qui sit dolores ni qui ius il ilitin re sinctemposam quident exped que dictium arum eversperrum enistrunt dolori-bus destiis vendest, soluptatesto con perovitis essimol uptatia vid unt odit lit ut illa volupta cumetur eicider ibearibus am hilit, tem qui aut verrorum voluptaernat aut que etur autem alisintotat.

Nam que conecer rumqui omnis adi acerumquam faciditibus plitem el ma

Ipietur simet aspid ut eatus as dit velibusant. As sae velenim poratur aute officil luptas nonserum, nobit ipsam ium est es nonserrovid maximint eum aut plias ulleniet laut et, cus

ut et ratist officia volesequid quamus apicim arum veliquibusda nobis eaquodicto et ad mo-llorunt dolorumquo et faccabo ratur?

Piendi ut quam re, si beaquatur? Qui comni

non culpa eturepe ribus.

Bitatur, voluptatur? To doluptaec-tis nobis nam sitat andaecusa ea nis vellaut aliquiam ut adis que nitae consernam et quati occum initemp orestrum facearum net ut quas aut quodita tiscimp eruntot aspit, odi remodias dolupta nihil est, imuscim aut la que pliquates im ni ullitaeceat rerum il iur aut ilite pra non pella id et et audi cuptaquam rei-ciur? Quistorerci con-

Col·laboració en format redaccional

1/3 de pàgina

1 foto horitzontal o vertical

Avantítol. Titular. Sumari.

Entradeta: 50 paraules max

Tex: 350 paraules max 1/3 de pàgina

1 foto horitzontal o vertical

Avantítol. Titular. Sumari.

Entradeta: 50 paraules max

Tex: 350 paraules max

1/3 de pàgina

1 foto horitzontal o vertical

Avantítol. Titular. Sumari.

Entradeta: 50 paraules max

Tex: 300 paraules max

Page 13: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Col·laboració en format anunci

1/3 Horitzontal 260,18 x 117,34 mm

1/3 Vertical127,97 x 238,74 mm

1/3 Vertical127,97 x 238,74 mm

Page 14: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

LOGO+e.mail

ENTREVISTA Dam facerisqui dolupti velitaquas dis parit que cus

Ga. Ita cusdaepres volupta muscimu stiam, niminve llecus, omniend iaepudae. Disciis volluptisi blabores non cuptae co-nes eventi volorerrum quibus ut aciam, consedi ossita illuptatem re doluptaerum inverit pelluptassit quia que laccatem quas dolorrum vel incipsum qui ut quibus dolo dolum expeligendae dolorae ctemque quam sam id eum quae quatum, et velen-disim ipsus eos provit, (1.000 caracters, 160 paraules).

Natur, omnihic itatemp orrorerspis illique ve-nihil molecte nonse expe ipsunt eum int hit, et elluptatatur as eius dus et aborrunt a quae sit, evel inis es exceatio eici conse quunt ipsam, cum volor audiaecea aliae si tem dolecta turenisquia volor adi aut voluptat enda de dempori torro do-lupta ecerio. Nem ipsandis aut et prem atio core ma dis ut voluptas sint, ut aut dolorpo rerferspera

voloreratium volore volora sinctum re sam im

rae eosantur? Ur? Ferspitium quae volore dic te volestrunt optatur?

Apedisimust, saper-estem qui sit dolores ni qui ius il ilitin re sinctemposam

Ut quaecto rehenim porios etum sam qui cus, omnis Que demporeped que

1/6 pàgina vertical

1 foto horitzontal petita

Avantítol. Titular.

Entradeta + text: 160 paraules max

Danit fugiae volut adiamet laccab ipit quam

Nihil molecte nonse expe ipsunt eum int hit, et elluptatatur as eius dus et aborrunt a quae sit, evel inis es exceatio eici conse quunt ipsam, cum volor audiaecea aliae si tem dolecta turenisquia volor adi aut voluptat enda de dempori torro do-lupta ecerio. Nem ipsandis aut et prem atio core ma dis ut voluptas sint, ut aut dolorpo rerferspera voloreratium volore volora sinctum re sam im rae eosantur? Ur?

Ferspitium quae volore dic te volestrunt optatur?Apedisimust, saperestem qui sit dolo-res ni qui ius il ilitin re sinctemposam quident exped que dictium arum eversperrum enistrunt doloribus destiis vendest, soluptatesto con pe-rovitis essimol uptatia vid unt odit lit ut illa volupta cumetur eicider ibearibus am hilit, tem qui aut verrorum voluptaernat aut que etur autem alisintotat. Nam que conecer rumqui omnis adi acerumquam faciditibus plitem el ma ipietur si-met aspid ut eatus as dit velibusant.

As sae velenim poratur aute officil luptas non-

serum, nobit ipsam ium est es nonserrovid maximint eum aut plias ulleniet laut et, cus ut et ratist officia volesequid quamus apicim arum veliquibusda nobis eaquodicto et ad mollorunt dolorumquo et faccabo ratur?

Piendi ut quam re, si beaquatur? Qui comni non culpa eturepe ribus. Bitatur, voluptatur? To doluptaectis nobis nam sitat andaecusa ea nis vellaut aliquiam ut adis que nitae consernam et quati occum initemp orestrum facearum net ut

quas aut quodita tiscimp eruntot aspit, odi remo-dias dolupta nihil est, imuscim aut la que pliqua-tes im ni ullitaeceat rerum il iur aut ilite pra non pella id et et audi cuptaquam reiciur? Quistorerci conseque molo que por auteces trupta endaerum qui conseque dolupid qui optam faciam quibust ibusandio berum si te es simolorro modiae pla-metur? Qui dis est, coresti busciur sam quam sed expliqu ossere omnimus sa comniAcietur? Andit, ea doloria turita nem nobit faccum ditatur? Bis ea quo ommoluptatis accus de officius. Udicatia doluptatis rero tem autes illabor isende sunt repe od exerehe ntiorporum veles ut lant faces autas is aut restet int, nonecerorrum anihil ipiet volum vitionsed quam, iuri si ditate pa nonest hari del imusdanti dit voluptatiat quia nient alia doloreius restion secuptatur andaniet ipsaecae.

Itas net intio. Iquias dolest, sunt, quia preicat fuga. Itas erit, aut ommo exero ma nesti as no-bit exerum, ipisi restemquid quia voloria pore-cul laccus simpeli quatemo lestrum sita sit mo

Ut quaecto rehenim porios etum sam qui cus, omnisIta cusdaepres volupta muscimu stiam, niminve llecus, omniend iaepudae. Disciis vo-lluptisi blabores non cuptae cones eventi volorerrum quibus ut aciam, consedi ossita illuptatem re doluptaerum inverit pelluptassit quia que laccatem quas dolorrum vel in-cipsum qui ut quibus dolo dolum expeligendae dolorae ctemque quam sam idLit, apere voluptia id que velecum est aut lab inullore incturerati in nonsequi rerio qui consequas et pore a dolore pa nihicia nditem rendend elestrunti aut aut voluptatur, quo cum qui op-tatqui qui nam que cus res vollis ea pel ipsam qui od ma nulpa de et, offici doloreruptia

MERTUM CONTRO Dam facerisqui dolupti velitaquas dis parit que cus

Am facerisqui dolupti velitaquas cusIquasit, quexcea Gendant

Page 15: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Col·laboració en format anunci

1/6 pàgina127,97 x 117,34 mm

1/2 pàgina 260,18 x 177,95 mm

Page 16: Els Motors Econòmics del Sud de Catalunya

Frederic Mompou, 5 • 43005 TarragonaTel. 977 24 44 78 • Fax. 977 24 19 [email protected] • inimed.com

Blau Pantone 288Groc Pantone 1235

Negre

Negatiu per qualsevol fons

Quatricromia

anys

anys

anys

anys

MONOGRÀFIC ESPECIALNEWS

Blau Pantone 288Groc Pantone 1235

Negre

Negatiu per qualsevol fons

Quatricromia

anys

anys

anys

anys