els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció: una comparativa entre espanya i...

ELS INFANTS I ADOLESCENTS ACOLLITS PEL SISTEMA DE

PROTECCIÓ: UNA COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA

Unitat de planificació i avaluació de polítiques i serveis

ÍNDEX|

INTRODUCCIÓ............................................................................................... 2

I. COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA .......................................... 3 1. Expedients oberts...............................................................................................3 2. Expedient de guarda administrativa ...................................................................9 3. Expedients de tutela administrativa .................................................................15 4. Infants i adolescents amb mesura de protecció................................................24

4.1 Acolliment familiar (família extensa i família aliena) ............................................24 4.2 Acolliment residencial .....................................................................................27

5. Adopcions.........................................................................................................32 5.1 Adopcions nacionals........................................................................................32 5.2 Adopcions internacionals .................................................................................33

II. CONCLUSIONS........................................................................................ 36

III. LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ .............................. 39

ANNEX. Taules............................................................................................. 41

2

INTRODUCCIÓ |

INTRODUCCIÓ

Des de la Unitat de Planificació i avaluació de polítiques i serveis de la Secretaria

d’Infància i Adolescència hem adoptat la màxima de que “per millorar alguna cosa, primer

cal mesurar-la” i en aquest sentit ens hem plantejat realitzar alguns informes que intenten

descriure i explicar la realitat social de la infància i l’adolescència a Catalunya, prestant un

interès especial als infants i adolescents que es troben en situació de risc social o

desemparament.

Els objectius concrets que perseguim amb aquests informes són, entre d’altres,

promoure el debat entorn la situació infantil i adolescent a Catalunya, facilitar l’accés al

coneixement d’ aquesta situació, promoure la presa de decisions basades en el coneixement i

contribuir mitjançant les dades estadístiques a fer evident les diferències existents entre el

col�lectiu infantil i adolescent i entre els diferents territoris.

L’informe la infància protegida: una comparativa entre Catalunya i Espanya és un

estudi descriptiu i comparatiu que se centra en analitzar els principals indicadors disponibles

que versen sobre el sistema de protecció a Espanya i Catalunya i permeten comparar els

diferents sistemes de protecció existents en les diferents Comunitat Autònomes.

La finalitat d’aquest informe és mirar d’oferir informació rellevant sobre les actuacions

desenvolupades per les entitats públiques de protecció a la infància i l’adolescència de les

diferents Comunitats Autònomes. L’informe ha de permetre conèixer el desenvolupament dels

diferents sistemes de protecció i oferir-la als professionals que treballen en l’àmbit de la

infància i l’adolescència. Les dades utilitzades són dades macro que no ens permeten entrar al

detall, però els resultats obtinguts conviden a plantejar-se hipòtesis que caldrà contrastar en

futures investigacions.

La font de dades que ens ha permès dur a terme aquest estudi és l’Estadística Bàsica

de Medidas de Protección a la Infancia del Observatorio de la Infancia, òrgan col�legiat i

integrat al Ministeri de Sanitat i Política Social. Les dades que nodreixen aquesta estadística

són unes sèries estadístiques que van des de 2004 fins a 2007 a excepció de les dades

referents a les tuteles on les sèries disponibles són des de l’any 2001 fins a l’any 2007.

Aquestes dades han estat proporcionades per cadascuna de les Comunitats Autònomes,

mentre que les dades de les adopcions internacionals han estat proporcionades pels diferents

Consolats espanyols situats en els diferents països.

3

COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA | Expedients oberts

I. COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA

1. Expedients oberts

El número d’expedients oberts entre els anys 2004 i 2007 presenta una tendència

diferent a Espanya i Catalunya. En el cas espanyol hi ha un augment considerable del número

d’expedients oberts entre 2004 i 2006 (es passa de 40.634 expedients oberts a 63.922 en

aquests dos anys; 57,3% d’augment) seguit d’una forta davallada en el 2007 (de 63.922 a

43.294; 32,3% de disminució en tan sols un any) degut sobretot al descens del número

d’expedients oberts a la Comunitat Valenciana que experimenta una forta caiguda (de 19.753

a 4.793; 75,7% de disminució) i del descens dels expedients oberts a Galícia (de 13.479 a

7.980; 40,8% de disminució) entre 2006 i 2007.

A Catalunya, en canvi, el número d’expedients oberts augmenta de manera sostinguda

durant tot el període passant de 6.128 expedients el 2004 a 7.313 el 2007 (19,3%

d’augment) (vegeu figura 1).

Figura 1. Número d’infants i adolescents amb expedient obert, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007.1

40.634

57.271

63.922

43.294

6.128 6.498 7.018 7.313

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya

Font: Elaboració SIA. Boletín de datos estadísticos de medidas de protección a la infancia. Boletín Estadístico 10. Dirección General de Política Social, de las Famílias y de la Infancia. Ministerio de Sanidad i Política Social.

La taxa d’expedients oberts per cada 10.000 infants i adolescents presenta a

Espanya i Catalunya també un patró diferenciat. Observem tanmateix que en l’any 2004 la

1 En els anys 2004, 2005, 2007 manquen les dades referents a la província de Guipúscoa. En el 2007 tampoc es coneixen les dades de Ceuta.

4


taxa és molt similar (al voltant de 54 expedients oberts per cada 10.000 infants i

adolescents). Durant els anys 2005 i 2006, però, la taxa a Espanya és molt superior a la taxa

catalana. Durant aquests dos anys la taxa espanyola se situa al voltant de 80 expedients

oberts per cada 10.000 infants i adolescents mentre que la taxa a Catalunya no arriba a 60.

L’any 2007, en canvi, la taxa d’expedients oberts es major a Catalunya que a

Espanya ja que la taxa espanyola experimenta una davalla important (la taxa d’expedients

oberts a Catalunya en aquest any se situa en el 58,8 mentre que la taxa espanyola se situa

en el 55,2). S’observa doncs, que entre els anys 2004 i 2007 la taxa espanyola és molt

variable, mentre que la taxa catalana té un augment moderat i constant durant el mateix

període (vegeu figura 2).

Figura 2. Taxa d’infants i adolescents amb expedient obert, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007. Taxa per 10.000.

55,2

82,5

74,9

54,154,9

57,7 58,8

53,550

55

60

65

70

75

80

85

2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Segons les comunitats autònomes, entre els anys 2005 i 2007, observem que

Catalunya se situa en l’interval del segon quartil en els dos primers anys mentre que passa a

situar-se en l’interval del tercer quartil en l’any 2007.

Observem també que les comunitats de Galícia i Astúries es mantenen en tots tres

anys estudiats en el darrer quartil, el que significa que són dues de les comunitats espanyoles

que tenen una major taxa d’expedients oberts en el període estudiat. Tanmateix la comunitat

que té una taxa major d’expedients oberts l’any 2005 és les Illes Balears (237,2). Aquesta

comunitat però, experimenta una davallada important en la seva taxa ja que en els dos anys

següents se situa en l’interval del tercer quartil.

5


En l’any 2006 qui té una major taxa d’expedients oberts és la Comunitat Valenciana

(234,8). Tanmateix aquesta taxa de la Comunitat Valenciana disminueix espectacularment en

el 2007 (56,1).

L’any 2007 la comunitat que té una major taxa d’expedients oberts és Astúries

(251,6). A la inversa, les comunitats autònomes que tenen una menor taxa d’expedients

oberts són en tots tres anys estudiats Castella - La Manxa i Castella i Lleó. En els anys 2006 i

2007 és, però, Múrcia la comunitat que té una menor taxa d’expedients oberts (18,1 el 2006 i

22,4 el 2007) seguit de les dues comunitats abans esmentades (vegeu figura 3).

Figura 3. Taxa d’expedients oberts segons la comunitat autònoma. Anys 2005, 2006 i 2007. Taxa per 10.000 infants i adolescents.

(18,08 – 33,34]

(33,34 – 57,67]

(57,67 – 82,63]

(82,63 – 234,75]

28,99

33,3430,15

57,67

82,63

33,16

49,03

40,38

40,97

84,76

134,17

202,03

234,75

81,6368,18

65,57

18,08

(18,08 – 33,34]

(33,34 – 57,67]

(57,67 – 82,63]

(82,63 – 234,75]

28,99

33,3430,15

57,67

82,63

33,16

49,03

40,38

40,97

84,76

134,17

202,03

234,75

81,6368,18

65,57

18,08

(29,74 – 43,15]

(43,15 – 65,68]

(65,68 – 109,71]

(109,71 – 237,22]

43,15 33,44

29,74

40,64

64,44

42,56

54,94

49,88

237,22

115,21

219,12

148,80

70,48

109,71

75,05

74,42

65,68

(29,74 – 43,15]

(43,15 – 65,68]

(65,68 – 109,71]

(109,71 – 237,22]

43,15 33,44

29,74

40,64

64,44

42,56

54,94

49,88

237,22

115,21

219,12

148,80

70,48

109,71

75,05

74,42

65,68

(22,42 – 39,25]

(39,25 – 53,12]

(53,12 – 73,87]

(73,87 – 251,65]

98,59251,65 103,00

104,08

58,85

58,85

56,07

73,87

39,25

49,83

33,28

22,42

46,51

53,12

30,65

40,14

37,49

(22,42 – 39,25]

(39,25 – 53,12]

(53,12 – 73,87]

(73,87 – 251,65]

98,59251,65 103,00

104,08

58,85

58,85

56,07

73,87

39,25

49,83

33,28

22,42

46,51

53,12

30,65

40,14

37,49

20052006

2007

(18,08 – 33,34]

(33,34 – 57,67]

(57,67 – 82,63]

(82,63 – 234,75]

28,99

33,3430,15

57,67

82,63

33,16

49,03

40,38

40,97

84,76

134,17

202,03

234,75

81,6368,18

65,57

18,08

(18,08 – 33,34]

(33,34 – 57,67]

(57,67 – 82,63]

(82,63 – 234,75]

28,99

33,3430,15

57,67

82,63

33,16

49,03

40,38

40,97

84,76

134,17

202,03

234,75

81,6368,18

65,57

18,08

(29,74 – 43,15]

(43,15 – 65,68]

(65,68 – 109,71]

(109,71 – 237,22]

43,15 33,44

29,74

40,64

64,44

42,56

54,94

49,88

237,22

115,21

219,12

148,80

70,48

109,71

75,05

74,42

65,68

(29,74 – 43,15]

(43,15 – 65,68]

(65,68 – 109,71]

(109,71 – 237,22]

43,15 33,44

29,74

40,64

64,44

42,56

54,94

49,88

237,22

115,21

219,12

148,80

70,48

109,71

75,05

74,42

65,68

(22,42 – 39,25]

(39,25 – 53,12]

(53,12 – 73,87]

(73,87 – 251,65]

98,59251,65 103,00

104,08

58,85

58,85

56,07

73,87

39,25

49,83

33,28

22,42

46,51

53,12

30,65

40,14

37,49

(22,42 – 39,25]

(39,25 – 53,12]

(53,12 – 73,87]

(73,87 – 251,65]

98,59251,65 103,00

104,08

58,85

58,85

56,07

73,87

39,25

49,83

33,28

22,42

46,51

53,12

30,65

40,14

37,49

20052006

2007

Font: Elaboració SIA. Boletín de datos estadísticos de medidas de protección a la infancia. Boletín Estadístico 10. Dirección General de Política Social, de las Famílias y de la Infancia. Ministerio de Sanidad i Política Social

Si comparem les taxes de cadascuna de les comunitats autònomes prenent com a

referència la taxa espanyola durant l’any 2007 (en base 100) observem que vuit comunitats

autònomes se situen per sobre del valor de referència (Astúries, Balears, Cantàbria,

Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, el País Basc i La Rioja) on destaca, sobretot,

6


Astúries essent quatre vegades superior a la del conjunt de l’estat, seguida de les comunitats

autònomes de la Rioja, Cantàbria i Galícia que gairebé dupliquen l’estatal.

Per sota del valor de referència trobem nou comunitats autònomes (Andalusia, Aragó,

Canàries, Castella i Lleó, Castella - La Manxa, Extremadura, Madrid, Múrcia i Navarra) on

Múrcia és la comunitat que se situa més avall, per sota de la meitat de la taxa estatal. Les

tres comunitats que es situen més a prop de la referència espanyola són, per ordre, la

Comunitat Valenciana (101,6), Aragó (96,3) i Catalunya (106,6) (vegeu figura 4).

Figura 4. Taxa d’infants i adolescents amb expedient obert segons la comunitat autònoma. Ordenat en base 100 prenent com a referència Espanya. Any 2007.

A ndalusia ; 90,3

A ragó ; 96,3

B alears; 133,9

C anaries; 71,1

C antabria ; 186,7

C aste lla Lleó ; 60,3

C aste lla - la M anxa; 55,6

C ata lunya ; 106,6

Extremadura ; 84,3

Galic ia; 178,7

M adrid; 72,7

M urc ia ; 40 ,6

N avarra ; 67,9

P aí s B asc; 106,6

R io ja ; 188,6

C .Valenc iana 101,6

A sturies ; 456,0

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500


Per últim, si estudiem el percentatge d’expedients oberts que representa cada

comunitat autònoma respecte el total d’expedients oberts a nivell espanyol, trobem que tres

comunitats se situen en l’interval del darrer quartil en els tres anys estudiats: el País Valencià,

Andalusia i Catalunya. De fet el País Valencià és qui representa un major pes d’expedients

oberts respecte el total espanyol en els anys 2005 i 2006 (21,3% i 30,9% respectivament)

mentre que Andalusia és qui representa un major percentatge en el 2007 (18,4%).

7


En aquest anàlisi del pes que representen els expedients oberts a les diferents

comunitats autònomes respecte el total d’expedients oberts a Espanya, cal destacar que entre

el valor mínim del primer quartil i el valor màxim del tercer quartil per a tots els anys, la

distància és molt petita (vuit punts percentuals) i, per tant, la majoria de comunitats

autònomes representen un percentatge d’expedients oberts entre l’1% i el 8% sobre el total

d’expedients oberts a Espanya (vegeu figura 5).

Figura 5. Percentatge d’expedients oberts segons la comunitat autònoma respecte el total d’expedients oberts a Espanya. Anys 2005, 2006 i 2007.

(0,60 – 1,84]

(1,84 – 3,39]

(3,39 – 7,39]

(7,39 – 21,32]

17,76

21,32

11,35

7,89

5,084,08

7,27

2,101,54

1,84

0,96

0,62

1,92

1,70

2,74

7,39

3,39

(0,60 – 1,84]

(1,84 – 3,39]

(3,39 – 7,39]

(7,39 – 21,32]

17,76

21,32

11,35

7,89

5,084,08

7,27

2,101,54

1,84

0,96

0,62

1,92

1,70

2,74

7,39

3,39

(0,51 – 1,08]

(1,08 – 1,91]

(1,91 – 6,57]

(6,57 – 30,90]

8,18

21,09

30,90

10,981,63

0,95 1,88

0,80

2,34

1,91

4,171,08

1,52

0,66

0,51

3,36

6,57

(0,51 – 1,08]

(1,08 – 1,91]

(1,91 – 6,57]

(6,57 – 30,90]

8,18

21,09

30,90

10,981,63

0,95 1,88

0,80

2,34

1,91

4,171,08

1,52

0,66

0,51

3,36

6,572005 2006

(0,91 – 2,15]

(2,15 – 3,17]

(3,17 – 8,84]

(8,84 – 18,43]

18,43

16,89

11,07

9,80

4,357,67

8,84

3,37

3,17

2,60

2,15 2,77

2,48

0,91

2,03

1,21

1,48

(0,91 – 2,15]

(2,15 – 3,17]

(3,17 – 8,84]

(8,84 – 18,43]

18,43

16,89

11,07

9,80

4,357,67

8,84

3,37

3,17

2,60

2,15 2,77

2,48

0,91

2,03

1,21

1,48

2007

(0,60 – 1,84]

(1,84 – 3,39]

(3,39 – 7,39]

(7,39 – 21,32]

17,76

21,32

11,35

7,89

5,084,08

7,27

2,101,54

1,84

0,96

0,62

1,92

1,70

2,74

7,39

3,39

(0,60 – 1,84]

(1,84 – 3,39]

(3,39 – 7,39]

(7,39 – 21,32]

17,76

21,32

11,35

7,89

5,084,08

7,27

2,101,54

1,84

0,96

0,62

1,92

1,70

2,74

7,39

3,39

(0,51 – 1,08]

(1,08 – 1,91]

(1,91 – 6,57]

(6,57 – 30,90]

8,18

21,09

30,90

10,981,63

0,95 1,88

0,80

2,34

1,91

4,171,08

1,52

0,66

0,51

3,36

6,57

(0,51 – 1,08]

(1,08 – 1,91]

(1,91 – 6,57]

(6,57 – 30,90]

8,18

21,09

30,90

10,981,63

0,95 1,88

0,80

2,34

1,91

4,171,08

1,52

0,66

0,51

3,36

6,572005 2006

(0,91 – 2,15]

(2,15 – 3,17]

(3,17 – 8,84]

(8,84 – 18,43]

18,43

16,89

11,07

9,80

4,357,67

8,84

3,37

3,17

2,60

2,15 2,77

2,48

0,91

2,03

1,21

1,48

(0,91 – 2,15]

(2,15 – 3,17]

(3,17 – 8,84]

(8,84 – 18,43]

18,43

16,89

11,07

9,80

4,357,67

8,84

3,37

3,17

2,60

2,15 2,77

2,48

0,91

2,03

1,21

1,48

2007


8


Discussió: El comportament de la Comunitat Valenciana en les dades globals de l’Estat Espanyol

condiciona l’anàlisi de la tendència del número d’expedients oberts a Espanya ja que en el 2004

no es disposa de dades per aquesta comunitat, mentre que en l’any 2005 i l’any 2006 l’elevat

número d’expedients oberts a la Comunitat Valenciana (es la comunitat que té més expedients

oberts en aquests dos anys) fa que la taxa a nivell espanyol augmenti espectacularment. El

descens sobtat del número d’expedients de la Comunitat Valenciana el 2007 (el 2007 hi ha una

quarta part dels expedients que hi havia l’any 2006) fa que la taxa espanyola en aquest darrer

any caigui en picat i se situï un altre cop en valors similars a la taxa catalana.

Disposar d’un patró mes estable dels expedients oberts a la Comunitat Valenciana permetrà, en

futurs estudis, copsar amb major precisió la taxa real espanyola d’expedients oberts ja que en el

període estudiat la dada espanyola és molt sensible als canvis d’aquesta comunitat

Per últim, podem apuntar que, sense tenir en compte les dades de la Comunitat Valenciana, la

taxa d’expedients oberts a Espanya i Catalunya pren valors similars prop dels 55 casos per cada

10.000.

9

COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA | Expedients de guarda administrativa

2. Expedient de guarda administrativa

Si comparem el número d’expedients de guarda a Espanya i Catalunya entre 2004 i

2007 s’observa un comportament diferent entre un i altre territori.

El número d’expedients de guarda a Espanya augmenta en els dos primers anys estudiats (de

7.379 guardes el 2004 a 9.808 el 2006; 32,9% d’augment) mentre que s’observa una forta

davallada entre 2006 i 2007 (6.536; 33,4% de disminució en aquest darrer any).

A Catalunya, en canvi, s’observa una gran davallada del número de guardes un any

abans que a Espanya, en l’any 2006 (de 947 guardes l’any 2005 a 285 al 2006; 69,9% de

disminució). Aquesta disminució del número de guardes es repeteix el 2007, amb un número

d’expedients de guarda molt baix respecte a Espanya (vegeu figura 6).

Figura 6. Número d’infants i adolescents amb expedient de guarda, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007.

7.379

8.516

9.808

6.536

865 947285 272

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


La taxa d’infants i adolescents que tenen un expedient de guarda per cada 10.000

infants i adolescents és major a Espanya que a Catalunya en tots els anys del període

estudiat. En el cas espanyol observem que la taxa augmenta en els dos primers anys

estudiats (de 9,8 el 2004 a 12,7 el 2006) i, en canvi, disminueix molt en el 2007, situant-se

en 8,3.

A Catalunya veiem que la taxa d’infants i adolescents sota guarda administrativa

experimenta una important davallada entre l’any 2005 i l’any 2006 (es passa d’una taxa de

8,0 a 2,3 guardes per cada 10.000 entre aquests dos anys). Durant el 2007 la taxa de

10


guardes administratives per cada 10.000 infants i adolescents es manté baixa i se situa en

2,2 guardes per cada 10.000 infants i adolescents (vegeu figura 7).

Figura 7. Taxa d’infants i adolescents amb expedient de guarda, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007. Taxa per 10.000.

9,8

11,1

12,7

8,37,6

8,0

2,3 2,2

0

2

4

6

8

10

12

14

2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Si estudiem les taxes d’expedient de guarda per cada 10.000 infants i adolescents

segons les comunitats autònomes, observem, en primer lloc, que Catalunya se situa en els

anys 2006 i 2007 en l’interval del primer quartil, i per tant és una de les comunitats

autònomes que té una menor taxa d’expedients de guarda.

Per altra banda, veiem que Navarra se situa en l’interval del darrer quartil en tots els

anys estudiats essent una de les comunitats autònomes amb una major taxa d’expedients de

guarda. De fet, és la comunitat autònoma que té la taxa més elevada en els anys 2006 i 2007

(55,9 i 38,2 respectivament). Tanmateix l’any 2005 és Astúries qui té una taxa d’expedients

de guarda major (56,4). Astúries, però, tot i aquesta taxa elevada en l’any 2005 experimenta

una davallada en els altres dos anys estudiats, situant-se aleshores en l’interval del segon

quartil. Les dues comunitats autònomes que se situen darrera de Navarra en la taxa

d’expedients de guarda en els anys 2006 i 2007 són Castella i Lleó (29,3 i 29,8

respectivament) i les Illes balears (26,3 i 26,2 respectivament).

Per últim, s’observa que les comunitats autònomes que tenen una taxa inferior

d’expedient de guarda en els tres anys estudiats són Andalusia (1,1, 1,0 i 0,9

respectivament), la Rioja, en els anys 2006 i 2007 (1,6 i 1,8 respectivament) i les Illes

Canàries (2,9, 2,8 i 1,9 respectivament) (vegeu figura 8).

11


Figura 8. Taxa de guardes segons la comunitat autònoma. Anys 2005, 2006 i 2007. Taxa per cada 10.000 infants i adolescents.

(1,08 – 5,36]

(5,36 – 9,53]

(9,53 – 23,00]

(23,00 – 56,38]

56,38 33,96

28,73

26,079,86

16,12

23,00

1,08

4,20

5,36

8,708,01

22,04

2,90

5,16

9,53

6,72

(1,08 – 5,36]

(5,36 – 9,53]

(9,53 – 23,00]

(23,00 – 56,38]

56,38 33,96

28,73

26,079,86

16,12

23,00

1,08

4,20

5,36

8,708,01

22,04

2,90

5,16

9,53

6,72

(0,97 – 3,28]

(3,28 – 7,72]

(7,72 – 16,09]

(16,09 – 55,88]

6,06 12,51

31,82

55,8829,28

16,09

1,62

0,97

4,46

9,99

7,722,34

26,25

2,76

3,28

8,46

6,11

(0,97 – 3,28]

(3,28 – 7,72]

(7,72 – 16,09]

(16,09 – 55,88]

6,06 12,51

31,82

55,8829,28

16,09

1,62

0,97

4,46

9,99

7,722,34

26,25

2,76

3,28

8,46

6,11

(0,85 – 2,19]

(2,19 – 7,27]

(7,27 – 18,92]

(18,92 – 38,16]

7,27 18,92

38,16

18,6929,81

21,33

1,79

0,93

0,85

4,61

6,742,19

26,19

1,94

2,77

8,21

7,54

(0,85 – 2,19]

(2,19 – 7,27]

(7,27 – 18,92]

(18,92 – 38,16]

7,27 18,92

38,16

18,6929,81

21,33

1,79

0,93

0,85

4,61

6,742,19

26,19

1,94

2,77

8,21

7,54

2005 2006

2007

(1,08 – 5,36]

(5,36 – 9,53]

(9,53 – 23,00]

(23,00 – 56,38]

56,38 33,96

28,73

26,079,86

16,12

23,00

1,08

4,20

5,36

8,708,01

22,04

2,90

5,16

9,53

6,72

(1,08 – 5,36]

(5,36 – 9,53]

(9,53 – 23,00]

(23,00 – 56,38]

56,38 33,96

28,73

26,079,86

16,12

23,00

1,08

4,20

5,36

8,708,01

22,04

2,90

5,16

9,53

6,72

(0,97 – 3,28]

(3,28 – 7,72]

(7,72 – 16,09]

(16,09 – 55,88]

6,06 12,51

31,82

55,8829,28

16,09

1,62

0,97

4,46

9,99

7,722,34

26,25

2,76

3,28

8,46

6,11

(0,97 – 3,28]

(3,28 – 7,72]

(7,72 – 16,09]

(16,09 – 55,88]

6,06 12,51

31,82

55,8829,28

16,09

1,62

0,97

4,46

9,99

7,722,34

26,25

2,76

3,28

8,46

6,11

(0,85 – 2,19]

(2,19 – 7,27]

(7,27 – 18,92]

(18,92 – 38,16]

7,27 18,92

38,16

18,6929,81

21,33

1,79

0,93

0,85

4,61

6,742,19

26,19

1,94

2,77

8,21

7,54

(0,85 – 2,19]

(2,19 – 7,27]

(7,27 – 18,92]

(18,92 – 38,16]

7,27 18,92

38,16

18,6929,81

21,33

1,79

0,93

0,85

4,61

6,742,19

26,19

1,94

2,77

8,21

7,54

2005 2006

2007

Font: Elaboració SIA. Boletín de datos estadísticos de medidas de protección a la infancia. Boletín Estadístico 10. Dirección General de

Política Social, de las Famílias y de la Infancia. Ministerio de Sanidad i Política Social.

Si posem en relació el percentatge d’expedients de guarda respecte el total

d’expedients oberts observem que a nivell espanyol el pes que representen els expedients de

guarda respecte dels expedients oberts no varia massa ja que, com observàvem en l’estudi

d’expedients oberts, també hi ha un important descens d’aquests expedients oberts entre

2006 i 2007. Així el pes que representen els expedients de guarda a Espanya respecte el total

d’expedients oberts se situa entre 2005 i 2007 al voltant del 15%.

A Catalunya, en canvi, el descens dels expedients de guarda detectat entre el 2005 i el

2006 si que repercuteix en el percentatge que representen les guardes sobre el total

d’expedients oberts, ja que a Catalunya, durant el període estudiat, el número d’expedients

oberts augmenta cada any de manera sostinguda. Això fa que el pes dels expedients de

guarda a Catalunya respecte el total d’expedients oberts disminueixi notòriament entre l’any

2005 i l’any 2006 on passen de representar el 14,6% l’any 2005 a representar el 4,1% del

12


total d’expedients oberts el 2006. Aquest pes disminueix encara una mica més l’any 2007

representant tan sols el 3,7% del total d’expedients oberts (vegeu figura 9).

Figura 9. Percentatge de guardes respecte el total d’expedients oberts, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007.2

3,7

14,9 15,3 15,1

18,2

14,6

4,1

14,1

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Per últim, si estudiem el percentatge d’expedients de guarda que representa cada

comunitat autònoma respecte el total d’expedients de guarda a nivell espanyol, trobem que

dues comunitats se situen en l’interval del darrer quartil en els tres anys estudiats: la

Comunitat Valenciana i Madrid. De fet la Comunitat Valenciana és qui representa un major

pes d’expedients oberts respecte el total espanyol en tots tres anys (25,1% i 47,9% i 24,5%

respectivament).

En aquest anàlisi del pes que representen els expedients de Guarda a les diferents

comunitats autònomes respecte el total d’expedients de Guarda a Espanya, cal destacar que

entre el valor mínim del primer quartil i el valor màxim del tercer quartil, la distància és molt

petita (al voltant dels 8 punts percentuals) i, per tant, la majoria de comunitats autònomes

representen un percentatge d’expedients oberts entre l’1% i el 8% sobre el total d’expedients

oberts a Espanya (vegeu figura 10).

2 En l’any 2004 manquen les dades del País Valencià i Extremadura

13


Figura 10. Percentatge de guardes respecte el total de guardes segons la comunitat autònoma. Anys 2005, 2006 i 2007.

(1,01 – 1,59]

(1,59 – 3,38]

(3,38 – 8,80]

(8,80 – 25,12]

8,80

3,62

4,16

4,61

11,12

25,12

12,40

11,47

1,19

1,29

3,382,47

1,59

1,01

2,01

2,17

1,26(1,01 – 1,59]

(1,59 – 3,38]

(3,38 – 8,80]

(8,80 – 25,12]

8,80

3,62

4,16

4,61

11,12

25,12

12,40

11,47

1,19

1,29

3,382,47

1,59

1,01

2,01

2,17

1,26

(0,08 – 1,04]

(1,04 – 2,83]

(2,83 – 4,02]

(4,02 – 47,94]

1,57

1,75

2,83

1,39

1,04

4,84

0,92

0,82

0,66

0,08

10,74 47,94

8,96

2,91

3,974,02

3,33

(0,08 – 1,04]

(1,04 – 2,83]

(2,83 – 4,02]

(4,02 – 47,94]

1,57

1,75

2,83

1,39

1,04

4,84

0,92

0,82

0,66

0,08

10,74 47,94

8,96

2,91

3,974,02

3,33

(0,14 – 1,47]

(1,47 – 3,30]

(3,30 – 7,44]

(7,44 – 24,45]

1,10

2,28

0,26

2,74

1,47

0,86

0,14

3,78 4,16

16,43

13,28

24,45

7,44

2,78 9,26

6,10

3,30

(0,14 – 1,47]

(1,47 – 3,30]

(3,30 – 7,44]

(7,44 – 24,45]

1,10

2,28

0,26

2,74

1,47

0,86

0,14

3,78 4,16

16,43

13,28

24,45

7,44

2,78 9,26

6,10

3,30

20052006

2007

(1,01 – 1,59]

(1,59 – 3,38]

(3,38 – 8,80]

(8,80 – 25,12]

8,80

3,62

4,16

4,61

11,12

25,12

12,40

11,47

1,19

1,29

3,382,47

1,59

1,01

2,01

2,17

1,26(1,01 – 1,59]

(1,59 – 3,38]

(3,38 – 8,80]

(8,80 – 25,12]

8,80

3,62

4,16

4,61

11,12

25,12

12,40

11,47

1,19

1,29

3,382,47

1,59

1,01

2,01

2,17

1,26

(0,08 – 1,04]

(1,04 – 2,83]

(2,83 – 4,02]

(4,02 – 47,94]

1,57

1,75

2,83

1,39

1,04

4,84

0,92

0,82

0,66

0,08

10,74 47,94

8,96

2,91

3,974,02

3,33

(0,08 – 1,04]

(1,04 – 2,83]

(2,83 – 4,02]

(4,02 – 47,94]

1,57

1,75

2,83

1,39

1,04

4,84

0,92

0,82

0,66

0,08

10,74 47,94

8,96

2,91

3,974,02

3,33

(0,14 – 1,47]

(1,47 – 3,30]

(3,30 – 7,44]

(7,44 – 24,45]

1,10

2,28

0,26

2,74

1,47

0,86

0,14

3,78 4,16

16,43

13,28

24,45

7,44

2,78 9,26

6,10

3,30

(0,14 – 1,47]

(1,47 – 3,30]

(3,30 – 7,44]

(7,44 – 24,45]

1,10

2,28

0,26

2,74

1,47

0,86

0,14

3,78 4,16

16,43

13,28

24,45

7,44

2,78 9,26

6,10

3,30

20052006

2007


Si comparem les taxes de guarda de cadascuna de les comunitats autònomes prenent

com a referència la taxa espanyola durant l’any 2007 (en base 100) observem que set

comunitats se situen per sobre d’aquesta referència (Illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó,

País Valencià, Madrid, Navarra i País Basc) on destaca, sobretot, Navarra que és més de

quatre vegades la taxa estatal, seguit de Castella i Lleó i les Illes Balears que tripliquen la

taxa estatal.

Per sota de la mateixa referència trobem deu comunitats autònomes (Andalusia,

Aragó, Astúries, Canàries, Castella la Manxa, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i la

Rioja) on, Extremadura i Andalusia tenen unes taxes de guarda que representen una desena

part de la taxa del conjunt de l’estat i, per últim, Madrid (98,6) i Múrcia (90,5) són les dues

comunitats autònomes que s’apropen més a la referència espanyola (vegeu figura 11).

14


Figura 11. Taxa d’infants i adolescents amb expedient de guarda segons la comunitat autònoma. Ordenat en base 100 prenent com a referència Espanya. Any 2007.

A ndalusia ; 11,2

A ragó ; 33,2

A sturies; 87,3

B alears ; 314,3

C anaries ; 23 ,3

C antabria; 256,0


C atalunya ; 26,3

C . Valenciana; 224,4

Extremadura ; 10 ,2

Galic ia ; 55 ,4

M adrid; 98,6

M urc ia ; 90 ,5

N avarra ; 458,1

P aí s B asc; 227,1

R io ja ; 21,5

C aste lla - la M anxa; 80,9

0 100 200 300 400 500



Discussió: La comparativa de les dades d’expedient de guarda entre Espanya i Catalunya,

així com entre les diferents comunitats autònomes ens indica, per exemple, que en el cas

català el recurs de guarda s’utilitza molt poc, sobretot en els darrers anys estudiats (2006 i

2007), mentre que hi ha comunitats autònomes com Navarra o Castella i Lleó on aquesta

mesura de protecció s’usa com a mesura preferent en la protecció dels infants i dels

adolescents (com veurem quan analitzem els expedients de tutela).

Catalunya presenta unes taxes de guarda molt per sota de les taxa espanyola i també molt

per sota de la majoria de comunitats autònomes.

Es probable que aquestes diferències obeeixin a una diferent interpretació de la mesura de

Guarda en la legislació vigent (per ex. la Llei 14/2002 de protección a la infancia en Castilla

y León, considera la Guarda com a mesura en les situacions de risc)

15

COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA | Expedients de tutela administrativa

3. Expedients de tutela administrativa

L’evolució del número d’expedients de tutela tant a Espanya com a Catalunya en el

període estudiat (2000-2007) segueix un patró d’augment sostingut en ambdós casos,

sobretot a partir de l’any 2002.

A Espanya en aquests set anys es passa de 24.466 expedients de tutela l’any 2000 a

31.500 el 2007, per tant, en set anys els expedients de tutela han augmentat en un 28,8%.

A Catalunya en aquests set anys es passa de 5.086 expedients de tutela a 7.041, que

significa un augment del 38,4%. Així, en el període estudiat, tot i aquest comportament

similar entre Espanya i Catalunya pel que fa al número d’expedients de tutela, Catalunya ha

experimentat un augment d’expedients de tutela deu punts per sobre d’ Espanya (vegeu

figura 12).

Figura 12. Número d’infants i adolescents tutelats per l’Administració, a Espanya i a Catalunya. Període 2000-2007.

31.500

29.570

26.61726.43825.589

24.50225.434

24.466

7.0416.7335.5515.2635.1204.7854.9335.086

4.500

7.000

9.500

12.000

14.500

17.000

19.500

22.000

24.500

27.000

29.500

32.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Un cop estudiada l’evolució del número d’expedients de tutela a Espanya i Catalunya,

també és interessant analitzar el número d’altes noves de tutela en cadascun dels anys.

A Espanya observem que hi ha una estabilitat en els primers anys contemplats (2001-

2004) però que a partir de 2005 i fins a 2007 augmenta considerablement el número d’altes

d’expedients de tutela. Així, es passa de 5.784 altes el 2004 a 7.792 el 2007 (34,7%

d’augment).

16


A Catalunya observem una lleugera tendència a l’alça en els primers anys estudiats.

Concretament, des de 2001 fins a 2005 el número d’altes augmenta cada any en pocs casos.

L’augment més considerable el trobem el 2006 i aquesta tendència es manté el 2007. Així es

passa de 1.210 altes de tutela el 2005 a 1.760 el 2007, suposant un augment del 45,4% en

dos anys (vegeu figura 13).

Figura 13. Número de noves altes d’infants i adolescents tutelats per l’Administració. Espanya i Catalunya. Període 2001-2007.

6.0825.722

5.973 5.784

6.510

7.5087.792

1.076 1.043 1.117 1.148 1.2101.685 1.760

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


La taxa d’expedient de tutela per cada 10.000 infants i adolescents és superior a

Catalunya respecte d’Espanya en tots els anys del període estudiat (2000-2007). Així, l’any

2007, la taxa catalana és 16,5 punts superior a la taxa espanyola (56,7 infants i adolescents

amb un expedient de tutela a Catalunya per 40,2 a Espanya).

A Espanya la taxa d’expedient de tutela entre els anys 2000 i 2005 es manté molt

estable al voltant de 35,2 per cada 10.000 infants i adolescents. La taxa s’enfila una mica en

a partir del 2006 anys i es situa l’any 2007 a 40,2 per cada 10.000 infants i adolescents.

A Catalunya observem que durant els tres primers anys del període estudiat (2000-

2002) la taxa d’expedients de tutela disminueix de 47,8 a 44,0. A partir de 2002 però,

s’inverteix la tendència encara que l’augment fins l’any 2005 és petit (les taxes en aquests

tres anys se situen al voltant del 46,0). L’augment més considerable el trobem l’any 2006 on

la taxa se situa en 55,3 mentre que el 2007 és de 56,7 (vegeu figura 14).

17


Figura 14. Taxa d’infants i adolescents tutelats per l’Administració. Espanya i Catalunya. Període 2000-2007. Taxa per 10.000.

33,034,7

33,434,3

35,2 34,8

38,240,2

47,846,1

44,045,7 46,0 46,9

55,356,7

30

35

40

45

50

55

60

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya



Si estudiem les taxes d’expedient de tutela per cada 10.000 infants i adolescents

segons cadascuna de les comunitats autònomes entre els anys 2000 i 2007 (agrupats en

biennis) observem que les tres úniques comunitats que se situen, en els quatre biennis

analitzats, en l’interval del darrer quartil són Múrcia, que té la taxa més elevada en cadascun

dels anys seleccionats, Catalunya, que té la segona taxa més elevada en cadascun dels anys

seleccionats i Astúries que se situa en l’interval del darrer quartil en els tres darrers biennis

essent la tercera comunitat amb una major taxa en aquests anys.

A la inversa, les comunitats autònomes amb una taxa inferior d’infants i adolescents

amb un expedient de són Navarra i Aragó. En tots els biennis estudiats Navarra és la

comunitat amb una taxa de tuteles més baixa i Aragó la segona comunitat amb una taxa més

baixa. Per la seva banda, Castella- La Manxa se situa en l’interval del primer quartil en els

tres darrers biennis estudiats essent la tercera comunitat amb una menor taxa en aquests

anys (vegeu figura 15).

18


Figura 15. Taxa de tuteles per cada 10.000 infants i adolescents segons la comunitat autònoma. Períodes 2000-2007.

(4,41 – 17,13]

(17,13 – 27,67]

(27,67 – 35,72]

(35,72 – 48,93]

33,87

33,0231,62

46,93

48,93

44,05

17,8416,28

17,13

16,77

35,72

38,92

12,91

4,4119,55

19,45

27,67

(4,41 – 17,13]

(17,13 – 27,67]

(27,67 – 35,72]

(35,72 – 48,93]

33,87

33,0231,62

46,93

48,93

44,05

17,8416,28

17,13

16,77

35,72

38,92

12,91

4,4119,55

19,45

27,67

(10,63 – 18,70]

(18,70 – 29,45]

(29,45 – 38,28]

(38,28 – 55,00]

19,61 18,73

18,70

14,61

14,98 29,4510,63

38,28

33,51

44,85

31,28

38,85

55,00

43,85

34,30

17,26

(10,63 – 18,70]

(18,70 – 29,45]

(29,45 – 38,28]

(38,28 – 55,00]

19,61 18,73

18,70

14,61

14,98 29,4510,63

38,28

33,51

44,85

31,28

38,85

55,00

43,85

34,30

17,26

(10,60 – 18,93]

(18,93 – 29,93]

(29,93 – 38,82]

(38,82 – 59,92]

15,44 18,32

20,2914,59

10,60

38,82

34,56

46,46

33,09

59,92

41,28

31,00

29,93

18,93 28,50

19,64

43,81

(10,60 – 18,93]

(18,93 – 29,93]

(29,93 – 38,82]

(38,82 – 59,92]

15,44 18,32

20,2914,59

10,60

38,82

34,56

46,46

33,09

59,92

41,28

31,00

29,93

18,93 28,50

19,64

43,81

(14,57 – 23,01]

(23,01 – 34,60]

(34,60 – 37,27]

(37,27 – 69,63]

23,01

22,60

36,59

34,60

19,92

19,89

15,44

56,00

35,71

37,2727,55 36,62

31,93

14,57

24,80

69,63

46,97

(14,57 – 23,01]

(23,01 – 34,60]

(34,60 – 37,27]

(37,27 – 69,63]

23,01

22,60

36,59

34,60

19,92

19,89

15,44

56,00

35,71

37,2727,55 36,62

31,93

14,57

24,80

69,63

46,97

2000-01

2002-03

2004-05 2006-07

(4,41 – 17,13]

(17,13 – 27,67]

(27,67 – 35,72]

(35,72 – 48,93]

33,87

33,0231,62

46,93

48,93

44,05

17,8416,28

17,13

16,77

35,72

38,92

12,91

4,4119,55

19,45

27,67

(4,41 – 17,13]

(17,13 – 27,67]

(27,67 – 35,72]

(35,72 – 48,93]

33,87

33,0231,62

46,93

48,93

44,05

17,8416,28

17,13

16,77

35,72

38,92

12,91

4,4119,55

19,45

27,67

(10,63 – 18,70]

(18,70 – 29,45]

(29,45 – 38,28]

(38,28 – 55,00]

19,61 18,73

18,70

14,61

14,98 29,4510,63

38,28

33,51

44,85

31,28

38,85

55,00

43,85

34,30

17,26

(10,63 – 18,70]

(18,70 – 29,45]

(29,45 – 38,28]

(38,28 – 55,00]

19,61 18,73

18,70

14,61

14,98 29,4510,63

38,28

33,51

44,85

31,28

38,85

55,00

43,85

34,30

17,26

(10,60 – 18,93]

(18,93 – 29,93]

(29,93 – 38,82]

(38,82 – 59,92]

15,44 18,32

20,2914,59

10,60

38,82

34,56

46,46

33,09

59,92

41,28

31,00

29,93

18,93 28,50

19,64

43,81

(10,60 – 18,93]

(18,93 – 29,93]

(29,93 – 38,82]

(38,82 – 59,92]

15,44 18,32

20,2914,59

10,60

38,82

34,56

46,46

33,09

59,92

41,28

31,00

29,93

18,93 28,50

19,64

43,81

(14,57 – 23,01]

(23,01 – 34,60]

(34,60 – 37,27]

(37,27 – 69,63]

23,01

22,60

36,59

34,60

19,92

19,89

15,44

56,00

35,71

37,2727,55 36,62

31,93

14,57

24,80

69,63

46,97

(14,57 – 23,01]

(23,01 – 34,60]

(34,60 – 37,27]

(37,27 – 69,63]

23,01

22,60

36,59

34,60

19,92

19,89

15,44

56,00

35,71

37,2727,55 36,62

31,93

14,57

24,80

69,63

46,97

2000-01

2002-03

2004-05 2006-07


Si comparem les taxes d’expedients de tutela de cadascuna de les comunitats

autònomes prenent com a referència la taxa espanyola durant el bienni 2006-07 (en base

100) observem que quatre comunitats autònomes se situen per sobre d’aquesta referència

(Andalusia, Astúries, Catalunya i Múrcia) on destaca, sobretot, Múrcia que gairebé duplica la

taxa del conjunt de l’estat (177,8), i Catalunya on la taxa té un increment relatiu de gairebé

la meitat per sobre de l’estatal (143,0).

Per sota de la mateixa referència trobem tretze comunitats autònomes (Aragó, Illes

Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella la Manxa, València, Extremadura,

Galícia, Madrid, Navarra, País Basc i la Rioja) on, Navarra amb una taxa propera a una tercera

part de la taxa estatal (37,2), Castella i Lleó (50,9) i Aragó (50,8) amb unes taxes que

corresponen a la meitat de l’estatal són les tres comunitats autònomes més allunyades, per

sota, de la referència espanyola.

19


Les tres comunitats que se situen més a prop de la referència espanyola són Galícia

(95,2), el País Basc (93,5) i les Illes Canàries (93,4) (vegeu figura 16).

Figura 16. Taxa d’infants i adolescents amb expedient de tutela segons la comunitat autònoma. Ordenat en base 100 prenent com a referència Espanya. Any 2007.

A ndalus ia; 107,7

A ragó ; 50 ,8

A sturies ; 119,9

B alears; 88,3

C anaries ; 93,4

C antabria; 70,4


C astella - la M anxa; 57,7

C ata lunya ; 143,0

C . Va lenc iana; 91,2

Ext remadura ; 58 ,8

Galic ia ; 95 ,2

M adrid; 81,5

M urcia ; 177,8

N avarra ; 37 ,2

P aí s B asc; 93,5

R io ja; 63,3

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200



Si estudiem el pes que representen els nois i les noies sobre el total d’expedients de

tutela de les diferents comunitats autònomes trobem que en totes les comunitats estudiades,

exceptuant la Rioja, els nois representen més de la meitat de les persones amb expedient de

tutela. En aquest sentit destaca el País Basc on el 76,3% dels tutelats són nois, seguit de

Galícia amb el 65,2% i Aragó amb el 64, 9%.

Com dèiem, la Rioja és l’única comunitat estudiada on les noies són majoria,

concretament, aquestes representen el 51,2% del total dels infants i adolescents tutelats

(vegeu figura 17).

20


Figura 17. Percentatge d’infants i adolescents amb expedient de tutela segons el sexe i segons la comunitat autònoma3. Any 20074

64,957,6 57,0 59,5

65,255,6 56,4

76,3

48,8

35,142,4 43,0 40,5

34,844,4 43,6

23,7

51,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Aragó Castilla yLeón

Castilla-LaM ancha

Catalunya Galicia Comunitatde M adrid

M urcia País Basc Rio ja

% homes % dones


Analitzant els infants i adolescents tutelats segons la nacionalitat en les diferents

comunitats autònomes observem que el País Basc és la única comunitat estudiada on més de

la meitat d’infants i adolescents tutelats són de nacionalitat estrangera (51,8%). Darrera se

situen Múrcia (44,1%) i Aragó (39,3%).

A la inversa, Catalunya és la comunitat que té una menor proporció d’infants i

adolescents tutelats de nacionalitat estrangera (13,2%), seguit de la Rioja (16,0%) i Castella

i Lleó (21,5%) (vegeu figura 18).

3 La resta de Comunitats Autònomes no estan representades perquè no disposen del les dades d’expedient de tutela desagregades segons el sexe. 4 Les dades del País Basc no inclouen les dades de la província d’Àlaba.

21


Figura 18. Percentatge d’infants i adolescents amb expedient de tutela segons la nacionalitat i segons la comunitat autònoma5. Any 20076

39,3

21,5 23,513,2

32,6 34,044,1

51,8

16,0

60,7

78,5 76,586,8

67,4 66,055,9

48,2

84,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Aragó Castilla yLeón

Castilla-LaM ancha

Catalunya Galicia Comunitatde M adrid

M urcia País Basc Rioja

% nacionalitat estrangera % nacionalitat espanyola


Comparant els expedients de tutela amb el total d’expedients oberts s’observen que en

cadascun dels biennis estudiats el percentatge d’expedients de tutela respecte el total

d’expedients oberts és major a Catalunya que a Espanya.

Pel que fa al cas espanyol s’observa que entre el primer i el segon bienni hi ha un

descens del pes dels expedients de tutela respecte el total d’expedients oberts. Així en els

biennis 2002-03 i 2004-05 el número d’expedients de tutela a Espanya no arriba al 50% del

total d’expedients oberts. Tanmateix en el darrer bienni estudiat (2006-07) el pes dels

expedients de tutela respecte el total d’expedients oberts se situa en el 72,8%.

A Catalunya, en canvi, el pes dels expedients de tutela respecte el total d’expedients

oberts és en tots els biennis estudiats molt elevat. Així en els dos primers biennis (2000-01 i

2002-03) els expedients de tutela representen més del 85% del total d’expedients oberts,

mentre que en els dos biennis següents (2004-05 i 2006-07) aquest percentatge se situa per

sobre del 95% (vegeu figura 19).


22


Figura 19. Percentatge d’expedients de tutela respecte el total d’expedients oberts, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007. Taxa per 10.000.7

46,346,5

65,1

72,8

85,9 85,4

95,9 96,3

40

50

60

70

80

90

100

2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Per últim, si analitzem el pes que representen els expedients de tutela de les diferents

comunitats autònomes respecte el total d’expedients de tutela que hi ha a Espanya observem

que en tots els biennis estudiats són les comunitats de Catalunya, País Valencià, Madrid i

Andalusia les que se situen en l’interval del darrer quartil i per tant són les comunitats que

tenen un major percentatge d’expedients de tutela sobre el total d’expedients de tutela

d’Espanya.

És important assenyalar que la distribució dels tres primers quartils està molt

concentrada i això ens indica que la resta de comunitats autònomes tenen un pes relatiu que

es troba entre l’1% i el 6% (vegeu figura 20).

7 En l’any 2004 manquen les dades del País Valencià i Extremadura

23


Figura 20. Percentatge de tuteles per comunitat autònoma respecte el total de tuteles a Espanya. Períodes 2000-01, 2002-03, 2004-05 i 2006-07.

(0,16 – 1,40]

(1,40 – 2,54]

(2,54 – 5,61]

(5,61 – 21,68]

20,08

16,26

21,68

8,392,70

4,94

5,61

5,05

1,84

2,37

1,40

0,43 2,48

1,25

0,16

0,33

2,54

(0,16 – 1,40]

(1,40 – 2,54]

(2,54 – 5,61]

(5,61 – 21,68]

20,08

16,26

21,68

8,392,70

4,94

5,61

5,05

1,84

2,37

1,40

0,43 2,48

1,25

0,16

0,33

2,54

(0,31 – 1,64]

(1,64 – 2,71]

(2,71 – 6,40]

(6,40 – 23,82]

23,82

19,77

6,97

10,05

5,40 3,64

5,72

3,64

2,34

1,64

2,56

2,13

1,10

0,40

0,31

0,50

2,71

(0,31 – 1,64]

(1,64 – 2,71]

(2,71 – 6,40]

(6,40 – 23,82]

23,82

19,77

6,97

10,05

5,40 3,64

5,72

3,64

2,34

1,64

2,56

2,13

1,10

0,40

0,31

0,50

2,71

(0,35 – 1,19]

(1,19 – 2,69]

(2,69 – 6,15]

(6,15 – 22,99]

22,99

20,38

9,13

12,51

5,13 3,33

6,15

5,73

2,06

1,19

2,69

2,20

1,07

0,40

0,35

0,60

2,48

(0,35 – 1,19]

(1,19 – 2,69]

(2,69 – 6,15]

(6,15 – 22,99]

22,99

20,38

9,13

12,51

5,13 3,33

6,15

5,73

2,06

1,19

2,69

2,20

1,07

0,40

0,35

0,60

2,48

(0,40 – 1,52]

(1,52 – 2,69]

(2,69 – 6,48]

(6,48 – 22,55]

22,04

22,55

9,92

10,96

4,75 3,81

6,48

4,44

2,08

1,52

2,69

2,03

1,30

0,49

0,40

0,77

2,35

(0,40 – 1,52]

(1,52 – 2,69]

(2,69 – 6,48]

(6,48 – 22,55]

22,04

22,55

9,92

10,96

4,75 3,81

6,48

4,44

2,08

1,52

2,69

2,03

1,30

0,49

0,40

0,77

2,35

2000-01 2002-03

2004-052006-07

(0,16 – 1,40]

(1,40 – 2,54]

(2,54 – 5,61]

(5,61 – 21,68]

20,08

16,26

21,68

8,392,70

4,94

5,61

5,05

1,84

2,37

1,40

0,43 2,48

1,25

0,16

0,33

2,54

(0,16 – 1,40]

(1,40 – 2,54]

(2,54 – 5,61]

(5,61 – 21,68]

20,08

16,26

21,68

8,392,70

4,94

5,61

5,05

1,84

2,37

1,40

0,43 2,48

1,25

0,16

0,33

2,54

(0,31 – 1,64]

(1,64 – 2,71]

(2,71 – 6,40]

(6,40 – 23,82]

23,82

19,77

6,97

10,05

5,40 3,64

5,72

3,64

2,34

1,64

2,56

2,13

1,10

0,40

0,31

0,50

2,71

(0,31 – 1,64]

(1,64 – 2,71]

(2,71 – 6,40]

(6,40 – 23,82]

23,82

19,77

6,97

10,05

5,40 3,64

5,72

3,64

2,34

1,64

2,56

2,13

1,10

0,40

0,31

0,50

2,71

(0,35 – 1,19]

(1,19 – 2,69]

(2,69 – 6,15]

(6,15 – 22,99]

22,99

20,38

9,13

12,51

5,13 3,33

6,15

5,73

2,06

1,19

2,69

2,20

1,07

0,40

0,35

0,60

2,48

(0,35 – 1,19]

(1,19 – 2,69]

(2,69 – 6,15]

(6,15 – 22,99]

22,99

20,38

9,13

12,51

5,13 3,33

6,15

5,73

2,06

1,19

2,69

2,20

1,07

0,40

0,35

0,60

2,48

(0,40 – 1,52]

(1,52 – 2,69]

(2,69 – 6,48]

(6,48 – 22,55]

22,04

22,55

9,92

10,96

4,75 3,81

6,48

4,44

2,08

1,52

2,69

2,03

1,30

0,49

0,40

0,77

2,35

(0,40 – 1,52]

(1,52 – 2,69]

(2,69 – 6,48]

(6,48 – 22,55]

22,04

22,55

9,92

10,96

4,75 3,81

6,48

4,44

2,08

1,52

2,69

2,03

1,30

0,49

0,40

0,77

2,35

2000-01 2002-03

2004-052006-07



Discussió: Catalunya tendeix a una política de tuteles en la protecció de la infància i

l’adolescència, igual que les comunitat de Múrcia o Astúries (són les comunitats que presenten

majors taxes de tutela) mentre que les comunitats com Navarra o Castella i Lleó, que, com hem

vist, aposten per un sistema de guardes, són les comunitats que tenen unes menors taxes de

tutela.

Un indicador clar d’aquesta realitat a Catalunya és el percentatge que els expedients de tutela

representen sobre el total d’expedients oberts. Així, a Catalunya en els anys 2006 i 2007 més del

95% dels expedients oberts són expedients de tutela.

Caldrà veure si l’aposta que fa la nova Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats de la infància i

l’adolescència pels recursos i mesures de prevenció fan variar la tendència en quant al nombre de

tuteles a Catalunya.

24

COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA | Infants i adolescents amb mesura de protecció

4. Infants i adolescents amb mesura de protecció

4.1 Acolliment familiar (família extensa i família aliena)

Si estudiem la mesura de protecció de l’acolliment familiar administratiu (família

extensa i família aliena) a Espanya i Catalunya, observem a primer cop d’ull, que hi ha una

tendència a l’alça del número d’acolliments familiars tant a Espanya com a Catalunya.

Anant al detall, a Espanya observem que hi ha un augment marcat entre els anys 2000 i 2003

on es passa d’11.454 acolliments familiars a 14.912 acolliments familiars la qual cosa suposa

un augment del 30,2% en aquests tres anys. Entre 2003 i 2007 el número d’acolliments

familiars es manté estable situant-se l’any 2007 en 14.856. El percentatge d’augment del

total del període estudiat, se situa, així, en el 29,7%.

En el cas de Catalunya s’observa que el número d’acolliments familiars augmenta

sostingudament en tots els anys estudiats. El percentatge d’augment en el període estudiat se

situa en el 60,3%. Per tant, durant el període estudiat els acolliments familiars han

augmentat el doble a Catalunya que a Espanya (vegeu figura 21).

Figura 21. Número d’infants i adolescents en acolliment familiar administratiu (família extensa i família aliena). Catalunya i Espanya. Període 2000-2007.

11.454

12.910

14.14614.912 14.793 14.367 14.721 14.856

2.345 2.9053.263 3.431 3.395 3.397 3.565 3.760

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Si posem en relació el número d’acolliments familiars respecte el total de tuteles

observem que en tots els anys estudiats el percentatge que representen els acolliments

familiars és superior a Catalunya que a Espanya.

25


A Espanya, el pes dels acolliments familiars respecte el total d’expedients de tutela

augmenta entre l’any 2000 i el 2003 (augmenta en 12 punts percentuals) mentre que a partir

de 2003 disminueix any a any fins a representar el 47,2% del total d’expedients de tutela.

A Catalunya l’evolució del percentatge d’acolliments familiars respecte el total

d’expedients de tutela és molt similar al cas espanyol. La tendència és a l’alça entre els anys

2000 i 2002 (augmenta 11 punts percentuals) i a partir de 2002 disminueix any a any fins

l’any 2006 on els acolliments familiars representen el 52,9% del total d’expedients de tutela.

En l’any 2007 el percentatge dels acolliments familiars respecte el total de tuteles se situa en

el 53,4% trencant la tendència a la baixa dels anys anteriors. Caldrà seguir l’evolució d’aquest

indicador per veure si hi ha un canvi de tendència o l’augment de l’any 2007 esdevé un canvi

puntual (vegeu figura 22).

Figura 22. Percentatge d’infants i adolescents en acolliment familiar administratiu (família extensa i família aliena) respecte el total d’infants i adolescents tutelats, a Espanya i a Catalunya. Període 2000-2007.

46,8 50,8

57,7 58,3

56,054,0

49,847,2

46,1

58,9

68,267,0

64,5

61,2

52,9 53,4

40

45

50

55

60

65

70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Segons el sexe dels infants i adolescents que es troben en mesura d’acolliment familiar

observem que de les nou comunitats autònomes analitzades, en tres (Múrcia, Castella la

Manxa i el País Basc) més de la meitat d’infants i adolescents sota la mesura d’acolliment

familiar són noies.

Tanmateix en totes les comunitats estudiades la distribució de nois i noies és força

equitativa i per tant no s’observen desequilibris importants. De fet on hi ha una major

26


diferència entre nois i noies en mesura d’acolliment familiar és a Galícia on el 61,3% son nois

i a Múrcia on el 61,3% són noies (vegeu figura 23).

Figura 23. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment familiar segons el sexe i la comunitat autònoma8. Any 20079

55,8 54,646,8

54,061,3

50,6

38,749,1 52,8

44,2 45,453,2

46,038,7

49,4

61,350,9 47,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A ragó C astella iLleó

C aste lla-La M anxa

C ata lunya Galí c ia C o munitatde M adrid

M úrc ia P aí s B asc R io ja

%homes %dones


Segons la nacionalitat dels infants i adolescents que es troben en mesura d’acolliment

familiar s’observa, a primer cop d’ull, que en totes les comunitats autònomes estudiades més

del 75% dels infants i adolescents en acolliment familiar són de nacionalitat espanyola. De fet

hi ha dues comunitats, el País Basc i Galícia que no tenen cap infant o adolescent en mesura

d’acolliment familiar de nacionalitat estrangera. Mentre que a Catalunya, els infants i

adolescents de nacionalitat estrangera en acolliment familiar representen el 0,4%.

Les comunitats on els infants i adolescents de nacionalitat estrangera tenen una major

representació en la mesura d’acolliment familiar són Aragó (22,1%), Castella i Lleó (15,5%) i

Madrid (12,5%) (vegeu figura 24).


27


Figura 24. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment familiar segons la nacionalitat i la comunitat autònoma10. Any 200711

22,115,5

10,1 12,53,2

8,3

77,984,5

89,999,6 100,0

87,596,8 100,0

91,7

0,4 0,0 0,00

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Aragó Castella iLleó

Castella-LaM anxa

Catalunya Galícia Comunitatde M adrid

M urcia País Basc Rio ja



4.2 Acolliment residencial

El número d’infants i adolescents acollits en centre residencial a Espanya i Catalunya

en el període que va des de l’any 2000 i fins el 2007 presenta dues tendències diferenciades.

A Espanya hi ha un decreixement en el total del període i a Catalunya, en canvi, s’observa un

creixement sostingut dels acolliments en centres residencials.

Concretament, en el cas espanyol observem que hi ha un decreixement del número

d’infants i adolescents acollits en centre residencial entre els anys 2000 i 2005 (12,7% de

disminució) mentre que hi ha un canvi de tendència a partir de 2005. Així es passa de 13.276

acolliments en centre residencial el 2005 a 14.605 acolliments en centre residencial el 2007

que suposen un augment del 10,0%. En l’evolució del total del període (2001-2007) el

número d’infants i adolescents acollits en centre residencial disminueix en un 4,0%.

A Catalunya, en canvi, veiem que des de 2001 i fins al final del període el número

d’acolliments residencials augmenta any a any passant de 1.787 acolliments en centre


28


residencial a 2.456 acolliments residencials l’any 2007 que suposa un augment del 37,4% en

aquests sis anys (vegeu figura 25).

Figura 25. Número d’infants i adolescents acollits en centre residencial. Catalunya i Espanya. Període 2000-2007.

15.207 14.742 14.55614.072 14.159

13.27614.304 14.605

1.883 1.787 1.813 1.822 1.868 2.101 2.396 2.456

1.500

3.500

5.500

7.500

9.500

11.500

13.500

15.500

17.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


El pes que té la mesura d’acolliment residencial respecte el total d’infants i adolescents

tutelats és superior a Espanya que a Catalunya en tots els anys del període estudiat (2000-

2007). Tanmateix, però, les diferències entre Espanya i Catalunya es van reduint any a any.

Així l’any 2000 observem una diferència de 25 punts percentuals (el 62,2% dels infants

tutelats a Espanya estan acollits en centre residencial per un 37,0% a Catalunya) mentre que

l’any 2007 la distància és d’uns 11 punts percentuals (el 46,4% a Espanya per un 34,9% a

Catalunya).

D’aquesta manera s’observa que la tendència del pes dels acolliments residencials a

Espanya respecte el total de tuteles és decreixent entre els anys 2000 i 2007. De fet, fins a

l’any 2004 els acolliments residencials a Espanya són la mesura majoritària per als infants i

adolescents tutelats (el percentatge se situa per sobre del 50%) mentre que en els darrers

tres anys estudiats aquesta mesura se situa per sota del 50%.

A Catalunya el pes de la mesura de l’acolliment residencial es manté, en canvi, molt

estable durant el període estudiat entre el 35% i el 37% (vegeu figura 26).

29


Figura 26. Percentatge d’infants i adolescents acollits en centre residencial respecte del total d’infants i adolescents tutelats. Catalunya i Espanya. Període 2000-2007.

62,2

58,059,4

55,053,6

49,948,4

46,4

37,0 36,237,9

35,6 35,537,8

35,634,9

30

35

40

45

50

55

60

65

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya


Segons el sexe dels infants i adolescents acollits en centre residencial observem que

en totes les comunitats autònomes menys a La Rioja els nois són majoria respecte de les

noies. I no tan sols això, sinó que en la majoria de les comunitats estudiades el pes dels nois

respecte el pes de les noies se situa per sobre del 60%. El País Basc és qui té una major

proporció de nois acollits en centre residencial (83,4%) seguit de l’Aragó (68,0%) i Galícia

(65,8%). Com dèiem, l’única comunitat que té una major proporció de noies en centres

residencials és La Rioja on les noies representen el 52,8% (vegeu figura 27).

30


Figura 27. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment residencial segons el sexe i la comunitat autònoma12. 200713

68,059,2 61,8 65,0 65,8

59,4 57,7

83,4

47,2

32,040,8 38,2 35,0 34,2

40,6 42,3

16,6

52,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Castella-LaM anxa


M úrcia País Basc Rioja

% homes %dones



Segons la nacionalitat dels infants i adolescents que estan acollits en centre residencial

observem que el pes que tenen en aquesta mesura és molt superior al pes que hem descrit

anteriorment en la mesura d’acolliment familiar. Dit això, destaca per sobre de la resta el pes

que tenen els infants i adolescents estrangers acollits en centre residencial al País Basc on

representen el 65,2%. Darrera se situa Madrid (49,9%) i Múrcia (47,3%)

Les comunitats que tenen una menor proporció d’infants i adolescents estrangers en la

mesura d’acolliment residencial són La Rioja (19,1%), Castella i Lleó 24,7% i Catalunya

26,1% (vegeu figura 28).


31


Figura 28. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment residencial segons la nacionalitat i la comunitat autònoma14. 200715

45,0

24,729,7 26,1

37,6

49,9 47,3

65,2

19,1

55,0

75,370,3 73,9

62,4

50,1 52,7

34,8

80,9

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0


Castella-LaM anxa


M úrcia País Basc Rio ja




Discussió: Espanya i Catalunya presenten diferencies a l’hora d’aplicar les diferents

mesures de protecció als infants i adolescents desemparats. Les dades ens indiquen que

Catalunya té una major proporció d’infants i adolescents acollits en acolliment familiar en

detriment de l’acolliment residencial. A Espanya, tot i que hi ha un descens, en el període

estudiat, del pes que té l’acolliment residencial, aquest és preponderant en pràcticament

tots els anys estudiats i en tots ells és força superior al pes que tenen aquestes mesures a

Catalunya.

Per altra banda observem que en la majoria de comunitats autònomes els infants i

adolescents amb mesura d’acolliment familiar presenta un repartiment equitatiu pel que fa

al sexe, però no en canvi pel que fa a la nacionalitat. Així hi ha una majoria d’infants

acollits en família de nacionalitat espanyola. Tanmateix, en els acolliments residencials els

infants i els adolescents de nacionalitat estrangera estan sobrerepresentats en totes les

comunitats autònomes estudiades, segurament perquè molts d’ells han arribat sense

referents familiars o pertanyen a famílies sense suport familiar al país d’acollida i, per

aquests motius, no poden ser atesos mitjançant la mesura de família extensa.

32

COMPARATIVA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA | Adopcions

5. Adopcions

5.1 Adopcions nacionals

El número d’adopcions nacionals a Espanya i Catalunya presenta diferències durant el

període estudiat.

S’observa que en el cas espanyol el número d’infants i adolescents de nacionalitat

espanyola adoptats disminueix entre els anys 2001 i 2005 on es passa de 1.075 adopcions

nacionals a 691 el que suposa una disminució del 32,8%. Tanmateix, entre 2005 i 2006

veiem un augment important del número d’adopcions nacionals ja que en tan sols un any hi

ha un augment del 32,6%.

Catalunya, en canvi, presenta un patró diferent atès que el número d’adopcions

nacionals es manté molt constant entre les 90 i les 130 adopcions anuals aproximadament

(vegeu figura 29).

Figura 29. Número d’adopcions nacionals a Espanya i Catalunya. Període 2000-2006.

964

1.0751.028

896828

691

916

87 105155

97 122 92143

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Espanya Catalunya

Font: Elaboració pròpia. INE.

Discussió: L’anàlisi de les adopcions nacionals a Catalunya ens indica que entre el període

2000 i 2006 hi ha força estabilitat. A Espanya, en canvi, observem un descens entre 2001 i

2005 i després un augment sobtat en l’any 2006. En propers estudis caldrà veure si es

constata un canvi de tendència en el número d’adopcions nacionals a nivell estatal o, en

canvi, tan sols és una pujada puntual.

33


5.2 Adopcions internacionals

Pel que fa al número d’adopcions internacionals a Espanya i Catalunya en el període

2000 – 2007 veiem que ambdós territoris tenen una tendència força similar. Observem que a

Espanya hi ha un augment moderat del número d’adopcions internacionals entre els anys

2000 i 2003 (29% d’augment en aquests anys) i un augment rellevant entre l’any 2003 i

2004, on es passa de 3.951 adopcions internacionals a 5.541 cosa que suposa un augment

del 40,2% en tan sols un any. A partir de 2004, però, la tendència del número d’adopcions

internacionals s’inverteix i se situa en 3.592 adopcions internacionals l’any 2007.

A Catalunya l’evolució del número d’adopcions internacionals és molt similar. Com en

el cas espanyol, s’observa una tendència a l’alça en els primers anys del període amb un

augment destacat entre els anys 2003 i 2004 on es passa de 1.042 adopcions a 1.562 la qual

cosa suposa un augment del 49,9%. A partir de 2004, però, també s’inverteix la tendència

del número d’adopcions internacionals situant-se en el 2007 en 880 adopcions (vegeu figura

30).

Figura 30. Número d’adopcions internacionals a Espanya i Catalunya. Període 2000-2007.

3.5923.062

3.428 3.6253.951

5.541 5.423

4.472

558

1.047 1.056 1.042

1.562 1.4191.030 880

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Catalunya

Font: Elaboració pròpia. INE. i ICA.

Els cinc principals països d’origen dels infants i adolescents adoptats mitjançant

l’adopció internacional són els mateixos a Espanya i Catalunya: Xina, Rússia, Etiòpia, Ucraïna i

Colòmbia. A més també observem que tant a Espanya com a Catalunya l’ordre dels països

segons el número d’adopcions internacionals també és molt similar. Així, en el cas dels infants

i adolescents adoptats d’origen xinès, majoritaris en pràcticament tots els anys estudiats a

34


Espanya i Catalunya, presenten una tendència molt similar en tots dos territoris. De fet

observem un augment important del numero d’infants i adolescents xinesos adoptats en els

tres primers anys tan a Espanya com a Catalunya, una davallada en el 2003 i un gran

augment en el 2004. Aquest augment és manté en el 2005 a Espanya mentre que a

Catalunya, l’any 2005 ja comença a disminuir el número d’adopcions d’infants i adolescents

de nacionalitat xinesa. El descens és molt gran en els dos territoris entre 2005 i 2007. De fet,

l’any 2007 les adopcions d’infants xinesos es manté com a majoritària a Espanya però, en

canvi, és relegat al segon lloc a Catalunya on en aquest any hi ha més infants adoptats de

nacionalitat russa que de nacionalitat xinesa.

En ambdós territoris la segona nacionalitat més freqüent d’infants adoptats és la russa.

Tan a Espanya com a Catalunya la tendència dels infants adoptats de nacionalitat russa és a

l’alça entre l’any 2000 i fins l’any 2004 mentre que a partir d’aquest any s’inverteix la

tendència.

Per últim, cal destacar les adopcions d’infants i adolescents de nacionalitat etíop. Així

observem que fins l’any 2002 a Espanya i l’any 2003 a Catalunya no hi ha cap adopció de

nacionalitat etíop. A partir d’aquests anys, però, la tendència augmenta ininterrompudament i

de manera sostinguda en tots els anys estudiats situant-se en la tercera nacionalitat més

freqüent de les adopcions internacionals tant a Espanya com a Catalunya (vegeu figura 31 i

32).

Figura 31. Número d’adopcions internacionals dels cinc principals països d’origen. Espanya. Període 2000-2007.

955

338

0 0 12107

481

260174

1.2901.262

1.618

1.157

809

496652

181

394349462

358

218

356 304

220 227240256285319

414271

1.003

1.759

2.753

2.389

1.043

1.427

941

475

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Rússia Ucranïa Etiòpia Colòmbia Xina


35


Figura 32. Número d’adopcions internacionals dels cinc principals països d’origen. Catalunya. Període 2000-2007.

107 120141

256

438

506

441

363

67

131

434

223

688

622

106

65

38 29 2554 65

41

87

540

245246

34

102

5545

2776

99

281

320

242

0

100

200

300

400

500

600

700

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Colòmbia Etiopia Rússia Ucraïna Xina


Discussió: L’anàlisi de l’evolució de les adopcions internacionals durant el període 2000-

2007 equival a fer l’estudi de l’evolució de les adopcions d’infants i adolescents d’origen

xinés i rus, principalment xinès. Entre els anys 2004 i 2005 hi ha un pic espectacular

d’adopcions d’origen xinés tant a Espanya com a Catalunya que provoca un augment molt

important del número d’adopcions internacionals, afavorida també per les adopcions

d’origen rus en els mateixos anys. Suposem que el règim més estricte en el procés

d’adopció impulsat pel govern xinès ha fet disminuir les adopcions d’aquet país d’origen i

alhora ha provocat un descens de les adopcions internacionals totals tan a Espanya com a

Catalunya.

Per últim és destacable l’augment sostingut que hi ha de les adopcions d’origen etíop a

partir de 2002 a Espanya i a partir de 2003 a Catalunya, situant-se en ambdós casos com

a tercer origen més freqüent darrera dels esmentats Xina i Rússia, que continuen sent,

malgrat el descens descrit, els dos orígens més freqüents d’adopció internacional.

36

CONCLUSIONS |

II. CONCLUSIONS

Expedients oberts

• El número d’expedients oberts a Catalunya entre els anys 2004 i 2007 creix d’una

manera sostinguda i la taxa respecte el total d’infants i adolescents passa de 53,5

expedients per cada 10.000 infants l’any 2004 a 58,8 expedients l’any 2007.

• El número d’expedients oberts així com la taxa d’expedients a nivell espanyol es veu

afectat per la variabilitat de les dades d’expedients oberts a la Comunitat Valenciana que

fa que difícil establir un patró en els anys estudiats.

• L’any 2007 la Comunitat Autònoma que té una major taxa d’expedients oberts és

Astúries amb 251,6 per cada 10.000 infants i adolescents mentre que Múrcia és la

comunitat amb una taxa menor amb 22,4 expedients oberts per cada 10.000 infants i

adolescents.

Expedients de guarda

• La taxa de guarda administrativa és molt inferior a Catalunya respecte d’Espanya i

respecte també de la majoria de Comunitats Autònomes. L’any 2007 a Espanya hi ha

8,3 expedients de Guarda per cada 10.000 infants i adolescents mentre que a Catalunya

la taxa és de 2,2 expedients per cada 10.000 infants i adolescents.

• Navarra i Castella i Lleó són les dues comunitats que tenen una major taxa d’expedients

de Guarda per cada 10.000 infants i adolescents amb 38,2 expedients i 29,8 expedients

per cada 10.000 respectivament, l’any 2007.

Expedients de tutela

• Tant a Catalunya com a Espanya el número d’expedients de tutela augmenta cada any

entre el 2000 i el 2007. En aquest període però, el percentatge d’augment és de deu

punts superior a Catalunya.

• La taxa d’expedients de tutela és força superior a Catalunya que a Espanya.

Concretament 16,5 punts superior (56,7 a Catalunya i 40,2 a Espanya). De fet

Catalunya és la segona comunitat amb una major taxa de tuteles en tots els anys

estudiats només superada per Múrcia, que en el bienni 2006-2007 té una taxa de 69,6.

37

CONCLUSIONS |

Les comunitats amb una taxa menor d’expedients de tutela en el darrer bienni estudiat

són Navarra (14,6) seguit de l’Aragó (19,9).

• A Catalunya, entre els anys 2006 i 2007, més del 95% del expedients oberts són

expedients de tutela.

Infants i adolescents amb mesura de protecció

• Entre els anys 2000 i 2007 tant a Catalunya com a Espanya els acolliments familiars han

augmentat. Tanmateix, el percentatge d’augment dels acolliments familiars ha

augmentat el doble a Catalunya que a Espanya (29,7% a Espanya i 60,3% a Catalunya).

• Més de la meitat dels infants i adolescents sota mesura de protecció a Catalunya es

troben en acolliment familiar (53,4% el 2007) per un 47,2% que suposa l’acolliment

familiar a nivell espanyol.

• Pel que fa a la nacionalitat dels infants i adolescents en acolliment familiar s’observa

que en totes les Comunitats Autònomes estudiades més del 75% són de nacionalitat

espanyola.

• Pel que fa als acolliments residencials, a Espanya disminueixen i a Catalunya augmenten

en el període 2000-2007. El percentatge que representa aquesta mesura respecte el

total de mesures de protecció és més elevada a Espanya que a Catalunya: l’any 2007 el

46,4 dels infants sota mesura de protecció a Espanya es troben en acolliment residencial

per un 34,9% a Catalunya. Els infants i adolescents de nacionalitat estrangera estan

sobre representats en aquesta mesura de protecció en totes les comunitats autònomes

estudiades.

Adopcions

• L’estabilitat en el número d’adopcions nacionals a Catalunya entre les 90 i les 130

adopcions aproximadament durant el període 2000-06 contrasta amb la tendència a la

baixa de les adopcions nacionals a Espanya entre 2001 i 2005 i el sobtat augment del

número d’adopcions nacionals el 2006. El fet que tant a Catalunya com a Espanya hi

hagi un augment de les adopcions nacionals en el darrer any fa que, en propers estudis,

ens proposem revisar aquest indicador per constatar o refutar un canvi de tendència a

l’alça pel que fa a les adopcions nacionals.

38

CONCLUSIONS |

• Pel que fa a l’adopció internacional, la tendència a Catalunya i Espanya, entre els anys

2000 i 2007 és molt similar i depèn principalment de les adopcions d’infants de

nacionalitat xinesa.

• Entre els anys 2000 i 2004 hi ha un augment molt marcat de les adopcions

internacionals i per extensió de les adopcions de nacionalitat xinesa i russa mentre que

en els darrers anys ha disminuït substancialment el número d’adopcions internacionals.

39

LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ |

III. LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ

Una de les principals limitacions d’aquest informe és la debilitat d’algunes de les dades

presentades a nivell de Comunitat Autònoma. El fet que cada comunitat autònoma reporti les

dades referents a la població infantil i adolescent protegida fa evident les particularitats i les

deficiències de molts dels territoris a l’hora de recopilar aquestes dades. En algunes

comunitats autònomes, com, per exemple, la Comunitat Valenciana, observem que en els

evolutius de les dades utilitzades hi ha canvis sobtats d’un any a un altre. Es probable que

aquestes diferències entre els diferents anys s’expliquin per canvis en els criteris de la

recollida de les dades, o per canvis en les polítiques de protecció a la infància i l’adolescència.

En qualsevol cas però, aquesta variabilitat tan evident fa dubtar de la fiabilitat de les dades

que, per altra banda, són les úniques disponibles. En aquest sentit, també cal tenir present

que alguns indicadors a nivell espanyol són la suma de les dades de les comunitats

autònomes i, per tant, aquestes dades globals també estan afectades per la debilitat de les

dades de les autonomies.

Una segona limitació es que mitjançant les dades disponibles no hem pogut copsar els

infants i adolescents que es troben en acolliment familiar, segons si es troben acollits en

família extensa o en família aliena, quan, des de la nostra òptica, és una distinció clau alhora

de conèixer com funciona un sistema de protecció d’infància i adolescència.

En la mateixa línea, bona part de comunitats autònomes tampoc revelen ni la

nacionalitat ni el sexe dels infants i els adolescents amb expedients de tutela, fet que provoca

que només puguem comparar les dades d’un número reduït de comunitats autònomes i fa que

no disposem de les dades globals a nivell espanyol.

En aquest sentit esperem que per a propers estudis comparatius la recollida d’aquestes

dades hagi estat més sistemàtica, més rigorosa i més complerta amb la qual cosa l’estudi de

les sèries evolutives ens permetrà aproximar-nos amb més precisió a la realitat infantil i

adolescent que es troba sota el sistema de protecció de cada comunitat autònoma. Per això

seria necessari disposar d’indicadors desagregats per edats, nacionalitat i sexe en els futurs

informes que pretenguin comparar dades referents als sistemes de protecció de les diferents

comunitats autònomes. A l’hora, caldria comptar amb dades que diferenciïn entre l’acolliment

en família extensa i l’acolliment en família aliena i disposar de variables socioeconòmiques

dels infants i adolescents que es troben en cadascuna de les mesures de protecció.

Una altra limitació de l’informe es que aquest és bàsicament descriptiu i, per tant, no

explora les possibles causes que poden explicar els resultats obtinguts. De fet, mitjançant el

text que acompanya les figures i, sobretot, en els diferents apartats de discussió, es pretén

40

LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ |

interpretar les dades i apuntar algunes hipòtesis explicatives. Calen, però, anàlisi molt més

aprofundits per tal de conèixer el perquè dels fenòmens explicats i descrits en l’informe.

De tota manera, els resultats obtinguts ens susciten algunes línies d’investigació noves

que ens han de permetre en el futur explicar alguns dels resultats obtinguts en aquest

informe.

Per exemple, ens crida l’atenció el fet que algunes comunitats autònomes com Navarra

o Castella i Lleó s’adopti com a mesura preferent de la protecció dels seus infants i

adolescents la Guarda administrativa, mentre que territoris com Catalunya trobem una

majoria d’expedients de Tutela. Seria interessant conèixer el perquè d’aquestes diferències.

En darrer terme, en aquells punts de l’estudi en que hem elaborat hipòtesi explicatives

del fenomen analitzat, seria interessant poder comptar amb estudis que ens permetin

confirmar o refusar aquestes hipòtesi.

41

ANNEX| Annex 1. Glossari estadístic

Annex 1 . Glossari estadístic

Freqüència absoluta i relativa

Freqüència absoluta. La freqüència absoluta d’un esdeveniment concret és el número de

cops que succeeix aquest esdeveniment.

Freqüència relativa. La freqüència relativa mesura la rellevància que té una categoria

concreta d’una variable. És la divisió entre el nombre de casos que hi ha en la categoria

concreta i el nombre total de casos (independentment de la categoria).

Si és multiplica per 100 el resultat s’obté el corresponent percentatge.

Freqüència relativaN

n= , on n és el número de casos de la categoria concreta de la variable i

N és el número total de casos. Mesures de tendència central (mitjana, mediana i moda) Mitjana o mitjana aritmètica. La mitjana d'una quantitat finita de nombres és la suma de tots ells dividit entre el nombre de sumands.

Mediana. És el valor central que queda en la variable que estem estudiant un cop ordenades

les dades. S’ha de tenir en compte si el número de dades és parell o senar, ja que el càlcul de

la mediana es realitza de forma diferent segons pertoqui.

Moda. És el valor més freqüent d’una variable. En cas que hi hagi, per exemple, dos valors

amb la major freqüència absoluta parlarem d’una variable bimodal, en el cas de tres trimodal.

No obstant, es poc habitual trobar-se amb aquests darrers casos.

42


Mesures de dispersió (variància, desviació, quartils, rang interquartílic) Variància ( 2σ , en notació estadística). La variància mesura quan de disperses estan les

dades respecte la seva mitjana. Es tracta de la divisió entre el sumatori de les desviacions de

les dades respecte la mitjana al quadrat i el número de dades. La variància és difícil

d’interpretar.

Desviació o desviació típica. És l’arrel quadrada de la variància. Per tant, desviació

típica= 2σσ = .La desviació típica és més interpretable que la variància ja que està en les mateixes unitats que les dades.

Quartils. Divideixen la distribució de les nostres dades en quatre parts tal i com el seu nom

indica.

• Primer quartil (1Q , en notació estadística). Es aquell valor que, un cop ordenades de

menor a major les nostres dades, deixa el 25% de dades sota seu.

• Segon quartil ( MeQ =2

). És la mediana.

• Tercer quartil (3Q ). Es aquell valor, que un cop ordenades de menor a major les

nostres dades, deixa el 75% de dades sota seu.

Rang interquartílic ( iR , en notació estadística). És la diferència entre el tercer quartil i el

primer quartil. Per tant:

13QQRi −=

Mesura el grau de concentració del 50% de dades centrals de la distribució de la nostra

variable.

43


Taxa16. Les taxes d’un fenomen concret s’obtenen mitjançant la divisió entre el número de

vegades que es presenta el fenomen (número d’expedients oberts, número d’expedients

oberts de risc,...) i la població de referència que pot experimentar el fenomen (en el nostre

cas la població resident a Catalunya entre 0 i 17 anys17). La seva expressió és la següent:

000.100⋅=P

nTaxa , on n és el número de vegades que esdevé el fenomen en un determinat

moment del temps i P és la població resident a Catalunya entre 0 i 17 anys18.

Exemples de taxes

1. Taxa d’expedients oberts

2. Taxa d’expedients de risc obert

3. Taxa d’expedients oberts del servei territorial de Barcelona ciutat

16 La taxa és multiplica habitualment per 100.000 o per 10.000 segons la magnitud del mateix fenomen i

per evitar que el valor resultant sigui molt petit i dificulti la seva interpretació o comparació amb altres taxes. 17 La població de referència per al càlcul de les taxes provenen del padró continu d’habitants de l’any

2008 que proporciona l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Número d’expedients oberts

Població de 0 a 17 anys residents a Catalunya

X 10.000

Número d’expedients de risc oberts

Població de 0 a 17 anys residents a Catalunya

X100.000

Número d’expedients oberts de Barcelona ciutat

Població de 0 a 17 anys residents a Barcelona ciutat

X 100.000

44


Annex 2. Taules

Taula 1. Número d’infants i adolescents amb expedient obert, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007.

2004 2005 2006 2007 Andalusia 11.333 10.172 13.479 7.980 Aragó 950 976 971 1.074 Astúries 2.695 2.911 2.667 3.321 Illes Balears 4.225 4.230 1.495 1.371 Canàries 1.768 1.572 1.224 1.457 Cantàbria 590 550 690 879 Castella i Lleó 1.292 1.201 1.199 1.199 Castella - La Manxa 968 1.053 1.044 1.124 Catalunya 6.128 6.498 7.018 7.313 País Valencià 12.208 19.753 4.793 Extremadura 883 609 932 Galícia 1.646 4.518 5.226 3.826 Comunitat de Madrid 4.584 4.164 4.197 4.242 Múrcia 560 1.939 509 642 Navarra 430 1.100 421 392 País Basc 2.443 2.334 2.148 1.882 Rioja 346 356 323 524 Espanya 40.634 57.271 63.922 43.294

Taula 2. Taxa d’infants i adolescents amb expedient obert, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007. Taxa per 10.000.

2004 2005 2006 2007 Andalusia 72,5 64,4 84,8 49,8 Aragó 49,4 49,9 49,0 53,1 Astúries 202,1 219,1 202,0 251,6 Illes Balears 242,0 237,2 82,6 73,9 Canàries 48,2 42,6 33,2 39,2 Cantàbria 70,9 65,7 81,6 103,0 Castella i Lleó 36,0 33,4 33,3 33,3 Castella - La Manxa 27,8 29,7 29,0 30,7 Catalunya 53,5 54,9 57,7 58,8 País Valencià 148,8 234,8 56,1 Extremadura 43,1 30,1 46,5 Galícia 41,7 115,2 134,2 98,6 Comunitat de Madrid 46,7 40,6 40,4 40,1 Múrcia 20,8 70,5 18,1 22,4 Navarra 43,9 109,7 41,0 37,5 País Basc 79,1 75,1 68,2 58,9 Rioja 74,6 74,4 65,6 104,1 Espanya 54,1 74,9 82,5 55,2

45


Taula 3. Taxa d’expedients oberts segons la comunitat autònoma. Anys 2005, 2006 i 2007. Taxa per 10.000 infants i adolescents.

2005 2006 2007 Andalusia 64,44 84,76 49,83 Aragó 49,88 49,03 53,12 Astúries 219,12 202,03 251,65 Illes Balears 237,22 82,63 73,87 Canàries 42,56 33,16 39,25 Cantàbria 65,68 81,63 103,00 Castella - La Manxa 33,44 33,34 33,28 Castella i Lleó 29,74 28,99 30,65 Catalunya 54,94 57,67 58,85 País Valencià 148,80 234,75 56,07 Extremadura 43,15 30,15 46,51 Galícia 115,21 134,17 98,59 Comunitat de Madrid 40,64 40,38 40,14 Múrcia 70,48 18,08 22,42 Navarra 109,71 40,97 37,49 País Basc 75,05 68,18 58,85 Rioja 74,42 65,57 104,08

Taula 4. Taxa d’infants i adolescents amb expedient obert segons la comunitat autònoma. Ordenat en base 100 prenent com a referència Espanya. Any 2007.

2007 Andalusia 90,3 Aragó 96,3 Astúries 456,0 Illes Balears 133,9 Canàries 71,1 Cantàbria 186,7 Castella i Lleó 60,3 Castella - La Manxa 55,6 Catalunya 106,6 País Valencià 101,6 Extremadura 84,3 Galícia 178,7 Comunitat de Madrid 72,7 Múrcia 40,6 Navarra 67,9 País Basc 106,6 Rioja 188,6 Espanya 100,0

46


Taula 5. Percentatge d’expedients oberts segons la comunitat autònoma respecte el total d’expedients oberts a Espanya. Anys 2005, 2006 i 2007.


Taula 6. Número d’infants i adolescents amb expedient de guarda, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007.

2004 2005 2006 2007 Andalusia 249 171 154 149 Aragó 103 101 65 56 Astúries 614 749 80 96 Illes Balears 332 393 475 486 Canàries 194 107 102 72 Cantàbria 131 135 136 182 Castella i Lleó 1.054 354 1.053 1.074 Castella - La Manxa 288 308 278 247 Catalunya 865 947 285 272 País Valencià 2.139 4.702 1.598 Extremadura 86 90 17 Galícia 303 210 389 179 Comunitat de Madrid 1.135 977 879 868 Múrcia 207 185 172 216 Navarra 229 288 327 399 País Basc 1.364 1.056 394 605 Rioja 129 110 8 9 Espanya 7.379 8.516 9.808 6.536

47


Taula 7. Taxa d’infants i adolescents amb expedient de guarda, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007. Taxa per 10.000.

2004 2005 2006 2007 Andalusia 1,6 1,1 1,0 0,9 Aragó 5,4 5,2 3,3 2,8 Astúries 46,1 56,4 6,1 7,3 Illes Balears 19,0 22,0 26,3 26,2 Canàries 5,3 2,9 2,8 1,9 Cantàbria 15,7 16,1 16,1 21,3 Castella i Lleó 29,3 9,9 29,3 29,8 Castella - La Manxa 8,3 8,7 7,7 6,7 Catalunya 7,6 8,0 2,3 2,2 País Valencià 0,0 26,1 55,9 18,7 Extremadura 0,0 4,2 4,5 0,8 Galícia 7,7 5,4 10,0 4,6 Comunitat de Madrid 11,6 9,5 8,5 8,2 Múrcia 7,7 6,7 6,1 7,5 Navarra 23,4 28,7 31,8 38,2 País Basc 44,1 34,0 12,5 18,9 Rioja 27,8 23,0 1,6 1,8 Espanya 9,8 11,1 12,7 8,3

Taula 8. Taxa de guardes segons la comunitat autònoma. Anys 2005, 2006 i 2007. Taxa per cada 10.000 infants i adolescents.


48


Taula 9. Percentatge de guardes respecte el total d’expedients oberts, a Espanya i a Catalunya. Període 2004-2007.


Taula 10. Percentatge de guardes respecte el total de guardes segons la comunitat autònoma. Anys 2005, 2006 i 2007.


49


Taula 11. Taxa d’infants i adolescents amb expedient de guarda segons la comunitat autònoma. Ordenat en base 100 prenent com a referència Espanya. Any 2007.


Taula 12. Número d’infants i adolescents tutelats per l’administració. Espanya i Catalunya. Període 2000-2007.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 4.921 5.896 5.874 6.058 6.014 6.184 6.524 6.937 Aragó 324 302 291 260 274 292 368 428 Astúries 410 508 540 527 533 633 600 640 Illes Balears 654 614 771 402 509 585 595 673 Canàries 1.226 1.293 1.461 1.743 1.574 1.465 1.324 1.385 Cantàbria 100 117 107 141 164 152 221 247 Castella i Lleó 668 677 651 708 648 668 683 751 Castella - La Manxa 529 656 624 658 680 745 766 877 Catalunya 5.086 4.933 4.785 5.120 5.263 5.551 6.733 7.041 País Valencià 1.998 2.188 2.392 2.454 2.593 2.252 2.824 3.233 Extremadura 457 244 374 447 287 347 432 494 Galícia 1.416 1.382 1.448 1.256 1.288 1.433 1.480 1.418 Comunitat de Madrid 4.063 4.049 2.295 2.737 3.449 3.187 3.318 3.374 Múrcia 1.141 1.323 1.401 1.462 1.582 1.680 1.860 2.095 Navarra 0 80 93 108 125 85 141 161 País Basc 582 655 847 977 841 926 1.171 1.154 Rioja 89 78 76 78 88 97 120 127 Espanya 24.466 25.434 24.502 25.589 26.438 26.617 29.570 31.500

50


Taula 13. Número d’altes noves d’infants i adolescents tutelats per l’Administració. Espanya i Catalunya. Període 2001-2007.

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 1.227 853 1.027 989 1.156 1.162 1.154 Aragó 111 81 72 134 170 321 327 Astúries 110 108 140 60 157 143 163 Illes Balears 84 151 172 170 178 96 93 Canàries 379 453 490 249 212 172 183 Cantàbria 43 13 42 50 51 116 106 Castella i Lleó 227 196 220 195 187 225 274 Castella - La Manxa 174 213 243 212 277 192 295 Catalunya 1.076 1.043 1.117 1.148 1.210 1.685 1.760 País Valencià 503 617 481 517 581 922 1.090 Extremadura 155 130 104 97 85 126 129 Galícia 296 379 337 396 387 355 369 Comunitat de Madrid 781 750 873 840 1.137 898 915 Múrcia 329 239 256 260 215 293 402 Navarra 28 17 27 28 29 38 33 País Basc 278 246 130 244 277 524 280 Rioja 24 23 29 38 45 64 60 Espanya 6.082 5.722 5.973 5.784 6.510 7.508 7.792

Taula 14. Taxa d’infants i adolescents tutelats per l’Administració. Espanya i Catalunya. Període 2000-20007. Taxa per 10.000.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 30,3 37,6 37,8 38,7 38,5 39,2 41,0 43,3 Aragó 17,2 16,3 15,5 13,7 14,2 14,9 18,6 21,2 Astúries 27,7 35,7 39,0 38,7 40,0 47,6 45,5 48,5 Illes Balears 40,5 37,4 45,6 23,2 29,2 32,8 32,9 36,3 Canàries 34,9 36,5 40,3 47,3 42,9 39,7 35,9 37,3 Cantàbria 11,8 14,0 13,0 17,0 19,7 18,2 26,1 28,9 Castella i Lleó 17,4 18,2 17,9 19,6 18,0 18,6 19,0 20,8 Castella - La Manxa 15,0 19,3 18,3 19,1 19,5 21,0 21,3 23,9 Catalunya 47,8 46,1 44,0 45,7 46,0 46,9 55,3 56,7 País Valencià 26,3 29,1 31,3 31,2 32,5 27,4 33,6 37,8 Extremadura 21,1 11,4 17,8 21,4 13,9 17,0 21,4 24,7 Galícia 32,8 33,3 35,6 31,3 32,6 36,5 38,0 36,5 Comunitat de Madrid 44,2 43,9 24,5 28,4 35,2 31,1 31,9 31,9 Múrcia 45,3 52,5 54,7 55,3 58,8 61,1 66,1 73,2 Navarra 0,0 8,8 10,0 11,3 12,8 8,5 13,7 15,4 País Basc 18,3 20,9 27,3 31,6 27,2 29,8 37,2 36,1 Rioja 20,6 18,3 17,3 17,3 19,0 20,3 24,4 25,2 Espanya 33,0 34,7 33,4 34,3 35,2 34,8 38,2 40,2

51


Taula 15. Taxa de tuteles per cada 10.000 infants i adolescents segons la comunitat autònoma. Períodes 2000-2007.

2000-01 2002-03 2004-05 2006-07 Andalusia 33,87 38,28 38,82 42,17 Aragó 16,77 14,61 14,59 19,89 Astúries 31,62 38,85 43,81 46,97 Illes Balears 38,92 34,30 31,00 34,60 Canàries 35,72 43,85 41,28 36,59 Cantàbria 12,91 14,98 18,93 27,55 Castella - La Manxa 17,84 18,73 18,32 19,92 Castella i Lleó 17,13 18,70 20,29 22,60 Catalunya 46,93 44,85 46,46 56,00 País Valencià 27,67 31,28 29,93 35,71 Extremadura 16,28 19,61 15,44 23,01 Galícia 33,02 33,51 34,56 37,27 Comunitat de Madrid 44,05 26,46 33,09 31,93 Múrcia 48,93 55,00 59,92 69,63 Navarra 4,41 10,63 10,60 14,57 País Basc 19,55 29,45 28,50 36,62 Rioja 19,45 17,26 19,64 24,80

Taula 16. Taxa d’infants i adolescents amb expedient de tutela segons la comunitat autònoma. Ordenat en base 100 prenent com a referència Espanya. Any 2007.


52


Taula 17. Percentatge d’infants i adolescents amb expedient de tutela segons el sexe i segons la comunitat autònoma. Any 2007.

Homes Dones Total N % N % N % Aragó 200 64,9 108 35,1 308 100 Castella i Lleó 322 57,6 237 42,4 559 100 Castella - La Manxa 340 57,0 256 43,0 596 100 Catalunya 2.774 59,5 1.892 40,5 4.666 100 Galícia 152 65,2 81 34,8 233 100 Comunitat de Madrid 1.363 55,6 1.087 44,4 2.450 100 Múrcia 244 56,4 189 43,6 433 100 País Basc 631 76,3 196 23,7 827 100 Rioja 61 48,8 64 51,2 125 100

Taula 18. Percentatge d’infants i adolescents amb expedient de tutela segons la nacionalitat i segons la comunitat autònoma. Any 2007

Espanyola Estrangera Total N % N % N % Aragó 187 60,7 121 39,3 308 100 Castella i Lleó 439 78,5 120 21,5 559 100 Castella - La Manxa 456 76,5 140 23,5 596 100 Catalunya 4.052 86,8 614 13,2 4.666 100 Galícia 157 67,4 76 32,6 233 100 Comunitat de Madrid 1.617 66,0 833 34,0 2.450 100 Múrcia 242 55,9 191 44,1 433 100 País Basc 399 48,2 428 51,8 827 100 Rioja 105 84,0 20 16,0 125 100

Taula 19. Percentatge d’expedients de tutela respecte el total d’expedients oberts. Espanya i Catalunya. Període 2000-2007. Taxa per 10.000.


53


Taula 20. Percentatge de tuteles per comunitat autònoma respecte el total de tuteles a Espanya. Períodes 2000-01, 2002-03, 2004-05 i 2006-07.

2000-01 2002-03 2004-05 2006-07 Andalusia 21,68 23,82 22,99 22,04 Aragó 1,25 1,10 1,07 1,30 Astúries 1,84 2,13 2,20 2,03 Illes Balears 2,54 2,34 2,06 2,08 Canàries 5,05 6,40 5,73 4,44 Cantàbria 0,43 0,50 0,60 0,77 Castella - La Manxa 2,70 2,71 2,48 2,35 Castella i Lleó 2,37 2,56 2,69 2,69 Catalunya 20,08 19,77 20,38 22,55 País Valencià 8,39 9,67 9,13 9,92 Extremadura 1,40 1,64 1,19 1,52 Galícia 5,61 5,40 5,13 4,75 Comunitat de Madrid 16,26 10,05 12,51 10,96 Múrcia 4,94 5,72 6,15 6,48 Navarra 0,16 0,40 0,40 0,49 País Basc 2,48 3,64 3,33 3,81 Rioja 0,33 0,31 0,35 0,40

Taula 21. Número d’infants i adolescents en acolliment familiar administratiu (família extensa i família aliena). Catalunya i Espanya. Període 2000-2007.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 1.521 1.690 1.833 1.855 2.062 1.921 2.000 2.217 Aragó 97 98 93 86 126 156 102 114 Astúries 311 328 347 426 423 408 228 230 Illes Balears 550 522 654 475 557 582 599 45 Canàries 1.208 1.276 1.275 1.321 1.158 955 1.033 975 Cantàbria 64 46 72 117 111 94 103 94 Castella i Lleó 332 337 329 356 332 327 349 302 Castella - La Manxa 222 173 202 211 235 308 316 331 Catalunya 2.345 2.905 3.263 3.431 3.395 3.397 3.565 3.760 País Valencià 1.995 2.292 2.558 2.838 3.170 2.224 2.372 2.835 Extremadura 250 590 383 411 - 318 331 - Galícia 1.252 1.364 1.505 1.477 1.517 1.154 1.327 1.407 Comunitat de Madrid 667 658 784 963 1.052 1.068 1.047 1.021 Múrcia 292 308 322 353 748 753 741 Navarra 80 87 76 97 118 126 127 236 País Basc 91 88 295 323 342 335 317 346 Rioja 64 62 64 69 76 77 84 83 Espanya 11.454 12.910 14.146 14.912 14.793 14.367 14.721 14.856

54


Taula 22. Percentatge d’infants i adolescents en acolliment familiar administratiu (família extensa i família aliena) respecte el total d’infants i adolescents tutelats, a Espanya i a Catalunya. Període 2000-2007.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 30,9 28,7 31,2 30,6 34,3 31,1 30,7 32,0 Aragó 29,9 32,5 32,0 33,1 46,0 53,4 27,7 26,6 Astúries 75,9 64,6 64,3 80,8 79,4 64,5 38,0 35,9 Illes Balears 84,1 85,0 84,8 118,2 109,4 99,5 100,7 6,7 Canàries 98,5 98,7 87,3 75,8 73,6 65,2 78,0 70,4 Cantàbria 64,0 39,3 67,3 83,0 67,7 61,8 46,6 38,1 Castella i Lleó 49,7 49,8 50,5 50,3 51,2 49,0 51,1 40,2 Castella - La Manxa 42,0 26,4 32,4 32,1 34,6 41,3 41,3 37,7 Catalunya 46,1 58,9 68,2 67,0 64,5 61,2 52,9 53,4 País Valencià 99,8 104,8 106,9 115,6 122,3 98,8 84,0 87,7 Extremadura 54,7 241,8 102,4 91,9 0,0 91,6 76,6 0,0 Galícia 88,4 98,7 103,9 117,6 117,8 80,5 89,7 99,2 Comunitat de Madrid 16,4 16,3 34,2 35,2 30,5 33,5 31,6 30,3 Múrcia 25,6 23,3 23,0 24,1 0,0 44,5 40,5 35,4 Navarra - 108,8 81,7 89,8 94,4 148,2 90,1 146,6 País Basc 15,6 13,4 34,8 33,1 40,7 36,2 27,1 30,0 Rioja 71,9 79,5 84,2 88,5 86,4 79,4 70,0 65,4 Espanya 46,8 50,8 57,7 58,3 56,0 54,0 49,8 47,2

Taula 23. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment familiar segons el sexe i la comunitat autònoma. Any 2007

Nens Nenes Total N % N % N % Aragó 43 55,8 34 44,2 77 100 Castella i Lleó 106 54,6 88 45,4 194 100 Castella - La Manxa 88 46,8 100 53,2 188 100 Catalunya 1.268 54,0 1.080 46,0 2.348 100 Galícia 19 61,3 12 38,7 31 100 Comunitat de Madrid 528 50,6 516 49,4 1.044 100 Múrcia 12 38,7 19 61,3 31 100 País Basc 84 49,1 87 50,9 171 100 Rioja 19 52,8 17 47,2 36 100

Taula 24. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment familiar segons la nacionalitat i la comunitat autònoma. Any 2007.

Espanyola Estrangera Total N % N % N % Aragó 60 77,9 17 22,1 77 100 Castella i Lleó 164 84,5 30 15,5 194 100 Castella - La Manxa 169 89,9 19 10,1 188 100 Catalunya 2.339 99,6 9 0,4 2.348 100 Galícia 31 100,0 0 0,0 31 100 Comunitat de Madrid 913 87,5 131 12,5 1.044 100 Múrcia 30 96,8 1 3,2 31 100 País Basc 171 100,0 0 0,0 171 100 Rioja 33 91,7 3 8,3 36 100

55


Taula 25. Número d’infants i adolescents acollits en centre residencial. Catalunya i Espanya. Període 2000-2007.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 2.792 2.888 2.491 2.156 2.171 2.348 2.584 3.144 Aragó 424 363 173 185 202 213 260 311 Astúries 394 362 342 362 360 355 467 479 Illes Balears 136 109 154 250 320 389 400 16 Canàries 1.182 1.141 1.245 1.447 1.148 1.257 1.165 1.211 Cantàbria 259 260 102 110 138 135 225 282 Castella i Lleó 629 605 588 628 532 490 504 534 Castella - La Manxa 368 388 420 451 476 489 444 457 Catalunya 1.883 1.787 1.813 1.822 1.868 2.101 2.396 2.456 País Valencià 1.645 1.743 1.911 1.982 2.052 1.129 1.268 1.472 Extremadura 461 360 364 358 339 340 386 491 Galícia 1.373 1.206 1.274 1.265 1.267 932 992 887 Comunitat de Madrid 1.866 1.790 1.779 1.738 1.817 1.825 1.889 1.851 Múrcia 38 85 140 172 187 147 250 264 Navarra 122 116 107 135 135 162 137 País Basc 273 634 740 694 821 785 855 364 Rioja 112 88 88 91 90 91 98 95 Espanya 15.207 14.742 14.556 14.072 14.159 13.276 14.304 14.605

Taula 26. Percentatge d’infants i adolescents acollits en centre residencial respecte del total d’infants i adolescents tutelats. Catalunya i Espanya. Període 2000-2007.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andalusia 56,7 49,0 42,4 35,6 36,1 38,0 39,6 45,3 Aragó 130,9 120,2 59,5 71,2 73,7 72,9 70,7 72,7 Astúries 96,1 71,3 63,3 68,7 67,5 56,1 77,8 74,8 Illes Balears 20,8 17,8 20,0 62,2 62,9 66,5 67,2 2,4 Canàries 96,4 88,2 85,2 83,0 72,9 85,8 88,0 87,4 Cantàbria 259,0 222,2 95,3 78,0 84,1 88,8 101,8 114,2 Castella i Lleó 94,2 89,4 90,3 88,7 82,1 73,4 73,8 71,1 Castella - La Manxa 69,6 59,1 67,3 68,5 70,0 65,6 58,0 52,1 Catalunya 37,0 36,2 37,9 35,6 35,5 37,8 35,6 34,9 País Valencià 82,3 79,7 79,9 80,8 79,1 50,1 44,9 45,5 Extremadura 100,9 147,5 97,3 80,1 118,1 98,0 89,4 99,4 Galícia 97,0 87,3 88,0 100,7 98,4 65,0 67,0 62,6 Comunitat de Madrid 45,9 44,2 77,5 63,5 52,7 57,3 56,9 54,9 Múrcia 3,3 6,4 10,0 11,8 11,8 8,8 13,4 12,6 Navarra 145,0 115,1 125,0 108,0 190,6 0,0 85,1 País Basc 46,9 96,8 87,4 71,0 97,6 84,8 73,0 31,5 Rioja 125,8 112,8 115,8 116,7 102,3 93,8 81,7 74,8 Espanya 62,2 58,0 59,4 55,0 53,6 49,9 48,4 46,4

56


Taula 27. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment residencial segons el sexe i la comunitat autònoma. Any 2007.

Nens Nenes Total N % N % N % Aragó 157 68,0 74 32,0 231 100 Castella i Lleó 216 59,2 149 40,8 365 100 Castella - La Manxa 252 61,8 156 38,2 408 100 Catalunya 1.506 65,0 812 35,0 2.318 100 Galícia 133 65,8 69 34,2 202 100 Comunitat de Madrid 835 59,4 571 40,6 1.406 100 Múrcia 232 57,7 170 42,3 402 100 País Basc 547 83,4 109 16,6 656 100 Rioja 42 47,2 47 52,8 89 100

Taula 28. Percentatge d’infants i adolescents en mesura d’acolliment residencial segons la nacionalitat i la comunitat autònoma. Any 2007.

Espanyola Estrangera Total N % N % N %

Aragó 127 55,0 104 45,0 231 100 Castella i Lleó 275 75,3 90 24,7 365 100 Castella - La Manxa 287 70,3 121 29,7 408 100 Catalunya 1.713 73,9 605 26,1 2.318 100 Galícia 126 62,4 76 37,6 202 100 Comunitat de Madrid 704 50,1 702 49,9 1.406 100 Múrcia 212 52,7 190 47,3 402 100 País Basc 228 34,8 428 65,2 656 100 Rioja 72 80,9 17 19,1 89 100

Taula 29. Número d’adopcions nacionals a Espanya i Catalunya. Període 2000-2006.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Andalusia 286 410 307 268 208 210 Aragó 16 13 13 22 Astúries 20 23 20 24 20 32 31 Illes Balears 41 19 34 2 27 22 1 Canàries 50 62 38 33 32 30 26 Cantàbria 17 6 12 16 14 11 8 Castella i Lleó 43 42 52 29 40 22 51 Castella - La Manxa 23 28 16 18 32 13 10 Catalunya 87 105 155 97 122 92 143 País Valencià 59 87 143 119 124 124 114 Extremadura 40 17 19 41 11 24 Galícia 109 78 62 84 66 77 40 Comunitat de Madrid 57 74 63 49 66 142 157 Múrcia 79 54 48 52 45 46 47 Navarra 5 2 8 7 4 9 10 País Basc 13 31 10 29 22 23 26 Rioja 7 17 7 4 5 15 6 Espanya 964 1.075 1.028 896 828 691 916

57


Taula 30. Número d’adopcions internacionals a Espanya i Catalunya. Període 2000-2007.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Catalunya 558 1.047 1.056 1.042 1.562 1.419 1.030 880 Espanya 3.062 3.428 3.625 3.951 5.541 5.423 4.472 3.592

Taula 31. Número d’adopcions internacionals dels cinc principals països d’origen. Espanya. Període 2000-2007.

Països d’origen 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Rússia 496 652 809 1.157 1.618 1.262 1.290 955 Ucraïna 218 356 358 462 349 394 181 338 Etiòpia 0 0 12 107 220 227 304 481 Colòmbia 414 319 271 285 256 240 260 174 Xina 475 941 1.427 1.043 2.389 2.753 1.759 1.003

Taula 32. Número d’adopcions internacionals dels cinc principals països d’origen. Catalunya. Període 2000-2007.

Països d’origen 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Rússia 0 245 256 438 506 441 363 246 Ucraïna 34 99 102 76 55 67 27 54 Etiòpia - - - 54 87 107 120 141 Colòmbia 65 106 54 65 38 29 25 41 Xina 131 320 434 223 688 622 281 242

ANNEX| Taules

els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció: una comparativa entre espanya i...

Healthcare