Els impactes dels esdeveniments culturals

Download Els impactes dels esdeveniments culturals

Post on 24-Jul-2016

215 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Ms enll de la repercussi econmica. Novembre de 2015

TRANSCRIPT

  • ELS IMPACTES DELS ESDEVENIMENTS CULTURALS

    Ms enll de la repercussi econmica

    CoNCA i Direcci General de Cultura Popular, Associacionisme i Acci Culturals

    11 de novembre de 2015

    rea de Pblics

    ICEC

    11 de novembre de 2015

  • 1

    RELAT JORNADA

    IDEES CLAU Avaluaci econmica - Quan no sactua en un sistema de mercat s difcil davaluar

    econmicament. Lavaluaci aporta informaci complementria, important per a la presa de decisions i per a treballar sistematitzant la informaci a recollir.

    Saposta per parlar davaluaci quan fins ara parlvem dimpacte social de la cultura. I es proposa una aproximaci integral de limpacte al retorn social: reconixer elements i processos afectius, intangibles, construir o reconstruir el valor singular de les poltiques culturals, transversalitats entre mbits, efectes sobre la qualitat de vida posant el focus en el conjunt de la societat, creaci de valor pblic i no estrictament sectorial i reequilibrar, per no substituir anlisi de l impacte econmic i social.

    Coneixem impacte de la cultura com a substantiu (la cultura), per desconeixem el valor de la cultura com a adjectiu (all cultural).

    Qu ens queda, doncs? La perspectiva de lavaluaci - acci: parlar davaluaci i molt vinculada a la presa de decisions, com a procs obert i daprenentatge collectiu orientada a lacci.

    Lestudi del capital social dels esdeveniments culturals i la generaci dintangibles s el lligam com que uneix comunitats que guanyen en comproms i identificaci. Aporta equilibri entre els impactes socials i els econmics.

    Cal identificar els components del capital social, que construeixen el comproms cvic i s un indicador de la salut duna comunitat que permet transformar recursos individuals en un atribut collectiu (Woolcock).

    Com? Amb un procs de documentaci, enquestes, entrevistes en profunditat que aporten els seus components: consens, xarxes de relaci i confiana. Aporta excellent capacitat de cohesi social interna que estimula xarxes bonding (internes), per no faciliten les xarxes bridging (externes).

    Es proposa crear lndex destmul creatiu i treballar #datamining per avaluar limpacte dels esdeveniments culturals. I tamb lndex de reputaci de marca. Cal mesurar la complexitat ms enll dels euros que deixen els esdeveniments.

    Els esdeveniments exerceixen un rol important, sn actius que fomenten la cohesi social. Qu ens interessa saber? Realment incrementa i refora la cohesi interna? Si nhi ha, com es fa? Incrementa el capital social? Millora el comproms / engagement?. Hi ha tantes coses que no sabem perqu no hem fet les preguntes.

    Sinergies entre esdeveniments i sector turstic. Si lactivitat turstica s la via ajudem-los i que doni l1% del pressupost de la Generalitat per a la cultura.

    Millorar posicionament i imatge: la cultura popular segueix sent molt invisible. Fem que els estudis incloguin preguntes que donin respostes als temes parlats en aquesta jornada.

    Els estudis dimpacte sn per mantenir i posar en evidncia la legitimitat de la cultura i fer pujar la seva reputaci.

    Mirem tamb la participaci en lorganitzaci, com actors en una festa, de les audincies. I els impactes educatius importants i tamb els impactes mediambientals tot relacionant cultura amb medi ambient.

    Avaluem! Important! Calen elements proporcionals als equipaments en un context de recursos escadussers. Incorporem instruments de mesura o impacte existents que no sn gens complicats i fem-ne un s de forma regular.

  • 2

    RELAT JORNADA

    El valor de canvi no pot ser lnic element de decisi.

    Respecte la cohesi social: preguntar a la gent gran, els agrada i els fa crixer i posiciona individualment, per no noms, tamb collectivament.

    Posem el focus en la persona (capital hum) a ms de posar-lo a les xarxes socials (capital social). Preguntem quin significat t per a la persona, preguntem-nos com ho transmetem, etc. Lindividu sempre al centre.

    Respecte els social media fem monitoritzaci de les xarxes socials per analitzar limpacte dels esdeveniments culturals, tant en els grans com en els petits.

    Avaluar pot arribar a ser teraputic.

    No identificar els impactes amb limpacte econmic. Si ho fem s perqu els identifiquem amb el fracs econmic.

    Fem un Observatori de la cultura duna vegada, que casi diferents institucions. Hi ha linters a fer-ho. Sha detectat en el CoNCA, en la Direcci General de Cultura Popular, Associacionisme i Acci Culturals, a les biblioteques, en responsables de cultura de Cerdanyola, en el Sonar, en el Mercat de Msica Viva de Vic, en el Teatre Nacional de Catalunya, etc. s important linters existent.

  • 3

    RELAT JORNADA

    Com conixer els impactes dels esdeveniments culturals ms enll del ress econmic

    Tres ponents autors destudis (Marta Llatcha, Nicols Barbieri i Francesc Gonzlez, i una taula de debat, moderada per Xavier Fina, amb la participaci de Roger Costa, Jos Antonio Donaire, Mireia Mascarell i Toni Gonzlez.

    Marta Llatcha, Metodologia i resultats dels estudis dimpacte econmic desdeveniments de cultura popular (Gabinet Tcnic, Departament de Cultura http://dadesculturals.gencat.cat/ca/estadistica_per_temes/cultura_popular )

    Avaluaci econmica - Quan no sactua en un sistema de mercat s difcil davaluar econmicament.

    Com fer-ho? Preguntem-nos: quin increment de lactivitat econmica provoca lesdeveniment (fem estudis dimpacte econmic) i si s beneficis per la societat (Anlisi cost benefici).

    Lavaluaci aporta informaci complementria, important per a la presa de decisions i per a treballar sistematitzant la informaci a recollir.

    Presenta els estudis fets de les Falles dIsil, Alt neu el Pallars Sobir (2012), Sant Martiri a Banyoles, Aquelarre de Cervera, la Segarra (2012), el Pla de lEstany (2014) i la Process de Verges, el Baix Empord (2015).

    Metodologia: 1. Determinar lrea dinfluncia, lrea econmica funcional on se celebra

    lesdeveniment, per les relacions comercials i laborals dels habitants amb els municipis vens.

    2. Detectar els efectes de la despesa generada de carcter directe; de carcter vinculat: assistents de fora de lrea (quants i per qu?, mtode densitat de superfcies, recompte i mostreig docupaci de vehicles i complementriament, enquestes -variable clau per calcular lxit de lesdeveniment i per conixer les pautes de consum dels assistents- i entrevistes a referents de lrea); i de carcter indut: seqncia despesa producci renda, multiplicadors de la despesa: Compte Satllit de la Cultura a Catalunya http://www.idescat.cat/cataleg/?tc=c&idp=86

    3. Impactes econmics en despesa, producci i renda; i la informaci complementria (PIB, poblaci o les transaccions a caixers automtics) pot servir per descartar o fer estimacions.

    Nicols Barbieri, Metodologies dimpacte i retorn social de les activitats culturals. Cap a una perspectiva davaluaci acci? (www.ubicarse.net @BarbieriMuttis)

    Aposta per parlar davaluaci quan fins ara parlvem dimpacte social de la cultura on la legitimitat s concepte clau; la demanda contribueix al desenvolupament econmic i social i la resposta mesura limpacte econmic i limpacte social que contribueix a objectius daltres poltiques sectorials: educaci (rendiment), salut (tractaments), seguretat (taxa delicte).

    Proposa una aproximaci integral de limpacte al retorn social: reconixer elements i processos afectius, intangibles, construir o reconstruir el valor singular de les poltiques culturals, transversalitats entre mbits, efectes sobre la qualitat de vida posant el focus en el conjunt de la societat, creaci de valor pblic i no estrictament sectorial i reequilibrar, per no substituir anlisi de l impacte econmic i social.

  • 4

    RELAT JORNADA

    Destaca estudis entre limpacte i el retorn social (pgines 5 i 6 http://www.conca.cat/media/asset_publics/resources/000/004/183/original/Nicol_s_Barbieri_-_Impacte_i_retorn_social.pdf i indicadors de desenvolupament: Culture for Development Indicators (CDIS) http://en.unesco.org/creativity/cdis

    I posa mfasi en la definici de que t valor cultural tot aconsellant la lectura The Cultural Value Project, Arts & Humanities Research Council (http://www.ahrc.ac.uk/research/fundedthemesandprogrammes/culturalvalueproject/ Definir qu t valor cultural s un procs obert, contestable o discutible.

    En definitiva, entre limpacte i el retorn social: 1. La legitimitat. El motor de molts estudis s la prpia supervivncia del sector

    cultural 2. Encara que hi ha un cert aven en el retorn social, poc sen parla com

    estratgia davaluaci de valor pblic; hi ha ms mesura de limpacte que avaluaci del valor pblic, i de limpacte de serveis / productes, per no dels valors desplegats / relegats.

    3. Coneixem impacte de la cultura com a substantiu (la cultura), per desconeixem el valor de la cultura com a adjectiu (all cultural). Mirem molt linput i poc el que genera.

    4. Manca informaci necessria, fonamental per prendre decisions 5. I tenim dificultats metodolgiques, per tamb poltiques: si no sabem qu

    volem avaluar i perqu, ens centrarem en el que sabem fer / mesurar i no en el que necessitem.

    I qu ens queda per endavant? La perspectiva de lavaluaci-acci: parlar davaluaci i molt vinculada a la presa de decisions:

    o com a dret (democrtic), mfasi en la comunitat(s), oportunitats/capacitats generades (o no) amb les accions culturals.

    o com a procs obert i daprenentatge collectiu orientada a lacci. No hi ha un model. Adaptem-la al tipus de poltiques, projectes i escales. Els mtodes no ens donaran respostes, i molt menys, si no tenim clar que s el que volem avaluar i com.

    Francesc Gonzlez, Metodologia i resultats de lestudi del capital social en els esdeveniments culturals de Catalunya (Laboratori del Nou Turisme Universitat Oberta de Catalunya fgonzalezre@uoc.edu Twitter: @fgonzalezre)

    Lestudi del capital social dels esdeveniments culturals i la generaci dintangibles s el lligam com que uneix comunitats que guanyen en comproms i identificaci.

    Cal identificar els components del capital social, que Woolcock defineix com lexistncia de confiana, normes i xarxes a les que la gent pot acudir per resoldre problemes comuns (...). s un ingredient que construeix el comproms cvic i s un indicador de la salut duna comunitat que permet transformar recursos individuals en un atribut collectiu.

    Perqu aporta cohesi social (els esdeveniments aprofiten el capital social per sobreviure i obtenir continutat amb consens, xarxes de relaci i confiana, i tamb genera cap enfora impactes socials i econmics ms enll de lesdeveniment. El capital social t efectes importants abans i desprs de la celebraci dels esdeveniments.

    Sabem que els intangibles hi sn, per no hem donat una visi sistemtica. Creen un pols cultural.

    Com sidentifica el capital social? Amb un procs de documentaci, enquestes, entrevistes en profunditat que aporten els seus components: consens, xarxes de relaci i confiana. Aporta excellent capacitat de cohesi social interna que estimula xarxes bonding (internes), per no faciliten les xarxes bridging (externes).

  • 5

    RELAT JORNADA

    El capital social dels esdeveniments aporta equilibri entre els impactes socials i els econmics. I permet destablir tipologies desdeveniments (de prestigi, dimpacte social, socialitzadors, de participaci i nuclears).

    En una anlisi qualitativa sidentifiquen bones prctiques que fomenten el capital social entre els esdeveniments culturals. Hi ha tamb factors negatius com una sobrevaloraci dels impactes positius, un baix nivell denquestes online i manca dinformaci negativa del capital social a les enquestes.

    Conclusions: 1. Els esdeveniments, actius del capital hum de la cultura 2. Capital social, fortalesa que facilita la resilincia dels esdeveniments en un

    entorn canviant 3. Problemes per generar impactes ms enll de la cohesi social interna

    (Sinergies sector local i difusi impactes a nivell regional o Visibilitat i internacionalitzaci (xarxes))

    Reptes: accions de palanca (leverage) i turisme; el capital social com a criteri de poltica cultural?

    Taula de debat a lentorn de Els impactes dels esdeveniments culturals. Una mirada des de lantropologia, leconomia i la sociologia, moderada per Xavier Fina, amb la participaci de Roger Costa, Jos Antonio Donaire, Mireia Mascarell i Toni Gonzlez.

    Xavier Fina, ICC consultors Hi ha certa perversi perqu qualsevol poltica cultural el que persegueix s generar

    un impacte i em temo que partim de la idea que aquell impacte s una externalitat de lesdeveniment. Si s aix, qu volem aconseguir si volem assolir impacte? I a ms, moltes vegades aconseguim impacte per all que som i no per all que fem. I limpacte econmic del que fem, s lassolim.

    All que hem de ser capaos davaluar s all que dna sentit al que fem, els nostres elements nuclears o centrals.

    Hi ha una falsa dicotomia entre impacte com a cosa aliena i el sentit dels esdeveniments culturals en s mateixos, que va incorporat al propi esdeveniment.

    Jos Antonio Donaire, Director Campus UdG Turisme, @DonAire, https://twitter.com/donaire

    Est molt b mesurar, permet comparar o situar-nos en el mapa de les coses i seguir levoluci. s un acte racional per a la presa de decisions. Altrament, prenem decisions sobre incerteses i el treballar sense dades s difcil.

    Com ho fem? Respecte limpacte econmic = nmero de persones x despesa mitjana. Respecte a mesurar els impactes amb altres mirades, que vol dir, lectures diferents en funci del lector, no noms parlem de dades econmiques perqu estem davant de moltes dades amb arestes.

    Magradaria crear un ndex dimpacte emocional: a quantes persones ha corprs la visita a un museu, per exemple? Shan sentit vinculades al museu? Com es mesura limpacte emocional?

    Proposa crear lndex destmul creatiu i treballar #datamining per avaluar limpacte dels esdeveniments culturals (https://onthe.io/learn/en/category/analytic/What-is-the-difference-between-Data-Science,-Data-Analysis,-Big-Data,-Data-Analytics,--Data-Mining-and-Machine-Learning%3F?utm_content=buffer981bd&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer, diu @josep_mias a Twitter. I tamb lndex de reputaci de marca. Cal mesurar la complexitat ms enll dels euros que deixen els esdeveniments.

    Mesurar impactes tamb vol dir mesurar els impactes negatius.

  • ...