els hàbits lectors dels adolescents

Els hàbits lectors dels adolescents Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura

10 de setembre de 2009 Direcció: Teresa ColomerMireia Manresa Potrony

estudis

treball de recerca 2004

estudis

estudis

heterogenis

estudis

heterogenis estancs

Marc previaplegar interpretar

heterogenis estancs

estudis

campanya municipal de promoció de la lectura

treball de recerca 2004

llibres llegits autopercepció

llibres llegits programació de l’escola

una bona manera d'analitzar què llegeixen els joves durant tres cursos escolars era basar-nos en els llibres llegits i no en el temps que els joves

diguessin que dediquen a la lectura setmanalment o diàriament

recerca sociològica

➡ es basa en els fets



➡ és longitudinalrecerca sociològica


➡ és longitudinal

➡ distingeix entre la lectura personal i la lectura escolar


recerca educativa

efectes d’una acció educativa en els hàbits lectors

marc previ

implicacions escolars

disseny d’un projecte de lectura

recerca empírica

Marc previ Recerca empírica

Establir algunes implicacions, en forma de línies programàtiques, dels resultats sobre

hàbits per a la planificació de les obres completes a la secundària

Establir antecedents significatius sobre els hàbits lectors dels joves a través dels resultats de diferents recerques sobre aquests hàbits en diferents contextos geogràfics.

Establir antecedents significatius sobre la influència que aquests hàbits reben de l’entorn (familiar i escolar) segons els resultats de la recerca en diferents contextos geogràfics.

Descr i u re l a configurac ió i l’evolució dels hàbits lectors d’un grup de vuitanta adolescents durant els seus tres primers anys a la secundària obligatòria.

Descriure els efectes que poden tenir certes actuacions escolars de promoció de la lectura en l’evolució dels hàbits lectors d’aquests joves.

Estudis:

➡ establir índexs de lectura

➡ establir tipologia d’obres preferides

➡ establir modalitat d’adquisició de textos

➡ establir influències de tria

Hàbit lector

Quantitat

Tipologia Valoració

Del lector De l’escola

MostraDocumentació i entrevistes

Documentació i entrevistessegons intervenció escolar:

àmbit de les modalitats de lectura

Grups de control:•Grup lector (A)•Grup poc lector (B)

Grup de contrast(C)

Eix temporal1r, 2n, 3r d’ESOCanvis pràctiques lectores Canvis actuacions escolars

Evolució

✓Diari de lectura (LEO,

LEC, LP)

✓Fitxes valoratives de

lectures complementàries

✓Qüestionaris

✓Entrevistes segons

tipologies de lectors

✓Llista de textos

programats (LEO, LEC, LP)

✓Organització de les

lectures

✓Ús de les obres a l’aula

✓Qüestionaris

Documentació i entrevistes

✓Diari de lectura (LEO,

LEC, LP)

✓Fitxes valoratives de

lectures complementàries

✓Qüestionaris

✓Entrevistes segons

tipologies de lectors

•Lector: trets sociobiogràfics (edat, sexe, nivell sociocultural

familiar)

•Text: ✓gènere

✓cronologia de les obres

✓destinatari de les obres

✓paràmetres de mercat

Categoritzacions:

Comentaris valoratius: segons l’aproximació

al text com a artifici literari

•Nivell 1, experiencial:

•Identificatiu-emocional

•Pràctic VQ

•Pràctic Ac

•Nivell 2, intermedi:

•Argumental

•Intuïtiu

•Nivell 3, textual:

• Literari

•Analític

Com són i com evolucionen els hàbits lectors personals dels joves?

•Descriure els hàbits personals de lectura dels joves de la

mostra en les seves tres dimensions principals:

✓quantitat de llibres

✓tipus de textos

✓tipus de valoració en fan

•Establir els tipus de lectors adolescents segons la quantitat de

lectura segons els tipus de llibres que llegeixen i el tipus de

valoració que en feien

•Establir evolucions

http://docs.google.com/Doc?docid=0AeoWc6hKOPv_ZGQ4OTZ6OXBfMTFkNXFnZjNjcg&hl=en#_ftn1

http://docs.google.com/Doc?docid=0AeoWc6hKOPv_ZGQ4OTZ6OXBfMTFkNXFnZjNjcg&hl=en#_ftn1

extrema vulnerabilitat, feblesa, inseguretat i inestabilitat del lector juvenil quant als seus hàbits personals de lectura

0%

22,5%

45,0%

67,5%

90,0%

55%64%

86%

1r ESO 2n ESO 3r ESO

Baixada de la lectura: la dependència escolar

0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

1,6%

5,5%


0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

45,0%

37,0%

14,0%

Evolució dels tipus de lectors

forts no lectors

Evolució de sexes

0%

1,25%

2,50%

3,75%

5,00%

Primer Segon Tercer

1,1%

1,8%

3,4%

1,7%

2,3%2,4%

nois noies

Origen sociocultural familiar

0%

20%

40%

60%

80%

Lectors forts Estàndards Febles No lectors

25,0%

65,0%

10,0% 9,4%

73,0%

12,2%

2,7%

Alt Baix

Lector sòlid• llegeix una quantitat alta de llibres de manera continuada

• els textos que llegeix són diversos quant a diferents paràmetres (gèneres, temàtiques, graus de complexitat, escrits en diferents èpoques i contextos culturals, etc.)

• sap valorar el que llegeix (parlar o referir-se a les seves lectures) perquè ho sap comparar, contextualitzar i conceptualitzar

Hàbit lector

Quantitat

Tipologia ValoracióDiversitat Textualitat

Constància

Constància?

0%

10%

20%

30%

40%39,7%

23,2%20,5%

8,2%8,2%

Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles

Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any

0%

10%

20%

30%

40%39,7%

23,2%20,5%

8,2%8,2%


Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs

0%

10%

20%

30%

40%39,7%

23,2%20,5%

8,2%8,2%


Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs•lectors forts

0%

10%

20%

30%

40%39,7%

23,2%20,5%

8,2%8,2%


Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs•lectors forts

0%

10%

20%

30%

40%39,7%

23,2%20,5%

8,2%8,2%


només un 16,4% dels joves

Diversitat?

40%

6%

54%

Internacionals Locals Altres

Diversitat?•crosses socials

40%

6%

54%


Diversitat?•crosses socials•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn

40%

6%

54%


Diversitat?•crosses socials•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn•popularitat social dels textos

40%

6%

54%


Diversitat?•crosses socials•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn•popularitat social dels textos

40%

6%

54%


només un 15% dels joves

Diversitat de gèneres?tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que

pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta)

5%3%5%

18%

39%

31%

realisme fantasia aventurespolicíacs CF terror

Diversitat de gèneres?tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que

pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta)

només un 13% dels alumnes de la mostra

5%3%5%

18%

39%

31%

realisme fantasia aventurespolicíacs CF terror

Seguiment de sagues

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

20%

39%44%


Seguiment de sagues

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

20%

39%44%


•força mediàtica d’aquests títols

Seguiment de sagues

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

20%

39%44%


•força mediàtica d’aquests títols•comoditat que suposa llegir productes coneguts

Seguiment de sagues

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

20%

39%44%


•força mediàtica d’aquests títols•comoditat que suposa llegir productes coneguts•fan que els joves se sentin lectors competents

•un 70% s’encasellen en llibres molt coneguts

•un 87% s’encasellen en llibres actuals

•un 90% s’encasellen en un o dos gèneres

la meitat dels lectors constants s’encasellen en tipus de llibres molt similars.

Aquesta situació fa que no evolucionin en la seva experiència de lectura perquè no poden contrastar diferents productes.

Textualitat?

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

22,2%28,3%

49,5%

N. experencial N. intermedi N. textual

Textualitat?El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència quotidiana del lector (49,5%)

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

22,2%28,3%

49,5%


Textualitat?El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència quotidiana del lector (49,5%)

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

22,2%28,3%

49,5%


Només un 22,2% dels arguments se situen en el nivell textual

Només un 3% són arguments analítics

0%

5%

10%

15%

20%

3,0%

19,2%

Literari Analític

Nivell textual

Patrons evolutius

0%

12,5%

25,0%

37,5%

50,0%

11,5%

50,0%

38,5%

lectors estables lectors a la baixa lectors a l’alça

• La meitat dels joves disminueixen la lectura amb el pas del temps

• de l’altra meitat, la majoria es mantenen estables• i només una minoria augmenta el volum de llibres

llegits com a lectura personal (un 11,5%)

Lectors estables

0%

3,75%

7,50%

11,25%

15,00%

11,6%

13,5%

5,7%4,8%

estàndards febles molt febles no lectors

Lectors a la baixa

0%

5%

10%

15%

20%

12,5%

1,9%1,9%

17,0%

14,0%

1,9%1,9%1,9%

d’excel·lent a feble de fort a estàndardd’estàndard a molt feble de feble a molt feblede molt feble a no lector d’excel·lent i fort a no lectord’estàndard a no lector de feble a no lector

Lectors a l’alça

0%

1,9%

3,8%

5,7%5,7%

4,8%

de molt feble a feble de no lector a molt feble

Però, en quina mesura l’escola pot incidir en els hàbits?

projecte d'extensió de la lectura

dos grups de control i un grup de contrast

efectes que produïa aquest projecte de lectura en els hàbits lectors dels joves

augmentar els hàbits de lectura de textos literaris dels joves de la mostra

augmentar la diversitat d'obres llegides i millorar la capacitat de formular valoracions sobre els

textos

ampliar l'oferta de llibres a l'abast dels joves

Relació entre les línies programàtiques establertes i el projecte de lectura programat

Combinació de modalitats

diferents de lectura

Atenció als perfils

Espais de conversa sobre

textos: recomanar

textos diversos

Atenció a les habilitats lectores prèvies

Escolarització dels textos

populars llegits pels joves

Ampliació de les maneres de

llegir

Oferta de lectura a més a

més de la lectura

obligatòria.

Adaptació al ritme i als

gustos de cada lector i

possibilitat de cobrir les

necessitats de cada perfil.

Recomanació o rebuig dels

textos llegits, oralment

davant els companys; a mesura que

coincidien en els títols llegits

s’establia conversa.

Segons la tria dels textos:

s’adaptava al nivell de

lectura dels alumnes.

Podien proposar

llibres personals i la selecció dels

textos de l’oferta atenia a aquest criteri, parcialment.

reflexió sobre el que s’ha

llegit a partir de l’exercici de recomanar als companys les

lectures.

Triar els llibres i llegir de manera autònoma

Compartir els textos llegits: contagiar

L’incentiu (motivació extrínseca)

Alguns problemes: elements millorables

Variacions del projecte: més extens i menys proper

efectes

De l'oferta a la demanda

0

100

200

300

400

1r ESO Mitjana per alumne7

184

12

250

13

324

Grup A (control) Grup B (control) Grup C (contrast)

Llibres llegits en un curs. Primer ESO

(LEC, LEO, LP). Primer d’ESO

0%

22,5%

45,0%

67,5%

90,0%

Excel·lents Forts Estàndard Febles No lectors

8%

88%

4%

48%

28%24%

Grup A (control) Grup C (contrast)

Diferències control/contrast

1r 2n 3r

A 20 18,3 36,5

B 9,5 77,8 53,4

C 8 19 47,8

No lectors

Altres efectes

Lector Trimestres LP LEC

Sara 1 1 12 0 23 0 3

Adrià 1 0 12 0 13 0 2

Clara 1 0 22 0 03 1 2

Altres efectes

•Fa que molts joves tinguin contacte (continuat) amb els textos literaris:

Lector Trimestres LP LEC

Sara 1 1 12 0 23 0 3

Adrià 1 0 12 0 13 0 2

Clara 1 0 22 0 03 1 2

el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors

•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó



•Estàndards: salva els moments en què no llegirien res més que la lectura obligatòria



•Estàndards: salva els moments en què no llegirien res més que la lectura obligatòria

•Febles: cobreix uns mínims de lectura


Efectes compensadors

0

20

40

60

80

E Fo M Fe NL

20,0

80,0

4,0

40,040,0

20,025,0

41,633,4

Grup A Grup B Grup C

0

25

50

75

100

E Fo M Fe NL

20,0

100,0

4,0

66,8

16,616,6

42,8

28,628,6

Nivell 1 Nivell 3

Efectes compensadors•Origen sociocultural

0

20

40

60

80

E Fo M Fe NL

20,0

80,0

4,0

40,040,0

20,025,0

41,633,4


0

25

50

75

100

E Fo M Fe NL

20,0

100,0

4,0

66,8

16,616,6

42,8

28,628,6

Nivell 1 Nivell 3

Efectes compensadors•Origen sociocultural

•s’estableix una diferència entre els grups que tenien accés a més textos des de l’escola i el grup que no hi tenia accés; segons això podem afirmar que l’escola pot compensar diferents punts de partida sociofamiliars

0

20

40

60

80

E Fo M Fe NL

20,0

80,0

4,0

40,040,0

20,025,0

41,633,4


0

25

50

75

100

E Fo M Fe NL

20,0

100,0

4,0

66,8

16,616,6

42,8

28,628,6

Nivell 1 Nivell 3

Efectes en la diversitat

0

10

20

30

40

1er trimestre

10,08,3

32,8

Título de categorías

Primer cursSegon cursTercer curs

0%

22,5%

45,0%

67,5%

90,0%

4,6%

81,8%84,6%


Excel·lentsFortsEstàndards

I aquesta diversitat és un efecte de l'augment de l'oferta de lectura

0%

25%

50%

75%

100%

Alta Mitjana Baixa Nul·la

100,0%

33,0%33,0%25,0%

8,3%14,0%14,0%

71,0%

17,0%

83,0%


Excel·lents Forts Estàndards Febles

Grup de control A

I aquesta diversitat és un efecte de l'augment de l'oferta de lectura

0%

25%

50%

75%

100%

Alta Mitjana Baixa Nul·la

100,0%

31,0%

59,0%

4,5%4,5%

100,0%


Excel·lents Forts Estàndards Febles

Grup de contrast

Compensacions i diversitat


La lectura escolar complementària provoca els canvis següents:



•Que els nois llegeixin llibres realistes. Un 77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la proposta escolar (recordem que en la seva tria personal només un 27% dels nois llegien realisme).



•Que els nois llegeixin llibres realistes. Un 77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la proposta escolar (recordem que en la seva tria personal només un 27% dels nois llegien realisme).

•Que les noies llegeixin realisme diferent del que llegeixen fora de les aules. Un 74% de les noies llegeixen realisme dins de la proposta escolar (recordem que un 75% ho feia en el seu espai privat de lectura).

Efectes en la valoracióS'estableix una frontera clara

entre els grups de control i els de contrast

0%

15%

30%

45%

60%

Grups control Grup contrast

19,8%22,9% 24,4%

29,2%

55,8%

47,5%


Total nivell 1 Total nivell 2 Total nivell 3

Evolucions i històries de lectors

Tipus Perfils segons evolució i influència escolar (comportament lector)

Excel·lentsSòlids

Vulnerables

FortsEstables

Estabilitzats

Estàndard

Enfortits

Salvats

Perduts

Febles Estancats


4%9%

43%

4%

14%

4%

16%

7%

Sòlids VulnerablesEstables EstabilitzatsEnfortits SalvatsPerduts Estancats


4%9%

43%

4%

14%

4%

16%

7%


•La lectura personal dels joves.


4%9%

43%

4%

14%

4%

16%

7%



•El grau d’adhesió a la lectura complementària escolar.


4%9%

43%

4%

14%

4%

16%

7%



•El grau d’adhesió a la lectura complementària escolar.

•L’evolució que segueixen durant els tres cursos en totes les modalitats de lectura.

l’A!a

Llegeix 26 "ibres a

primer, 17 a segon i 10 a

tercer

Llegeix diversitat de gèneres i de

nive"s de complexitat: des de

propostes de consum realistes per a

jovenetes, a "ibres actuls inscrits

en la fantasia a "ibres clà#ics

d'adults o poesia

Com l'A!a, només un 5% de la població juvenil

La Maia

Llegeix 28 "ibres a primer,

8 a segon i 4 a tercer

S'encase"a en "ibres juvenils

realistes adreçats a les noies i de

consum actuals, que diversifica

quan "egeix "ibres a l'escola

Com e"a, un 17% de la mostra

El Marc

Llegeix 3 "ibres a

primer, 0 a segon i 0 a

tercer

Només "egeix de l’oferta de lectura

escolar

Com e", un 10% de la mostra

La cruïlla

Ruptura

Dependència

Llegeixen LP

1r 2n 3r

A 80% 81,7% 63,5%

B 90,5% 22,2% 46,6%

C 92% 81% 52,2%

Conclusions

Conèixer el lector per fonamentar la planificació de la lectura escola

1. El lector juvenil es presenta com un lector feble perquè no té assegurat un mínim bagatge de lectures, ni un mínim de diversitat i que aquesta feblesa no li permet ubicar i explicitar les característiques dels llibres que llegeix

2. Capacitat de la institució escolar per influir positivament en la millora dels hàbits lectors dels joves i per tant en la seva formació com a lectors (efectes de les actuacions escolars).

Línies obertes

• Estudis de casos de lectors febles i de lectors excel·lents en el moment en què es produeix la baixada de l’activitat lectora (segon d’ESO) per investigar a fons aquest procés de disminució de la lectura.

• Aprofundiment en els gustos lectors dels joves en relació al tipus de lectors.

• Concreció de les característiques dels textos que el lector juvenil aprecia especialment.

• Recerques etnogràfiques sobre el factor social: seguiment de casos de lectors de context social baix.

• Efectes de la lectura digital en els hàbits de lectura literària

Sobre el lector:

• Efectes de l’aplicació continuada d’un programa de lectura.

• Repercussió de les lectures obligatòries en el bagatge lector dels joves.

• Efectes de la selecció dels textos en cada tipus de lector.

• Encaix entre la lectura obligatòria i la lectura complementària en els efectes produïts en els hàbits i en la formació del lector.

• Implicacions: molts dels resultats d’aquesta recerca poden esdevenir un punt de partida, o si més no una fonamentació, per a la programació de la lectura a l’escola.

Sobre els efectes d’una actuació escolar:

Agraïments

els hàbits lectors dels adolescents

Education