els grans moviments socials

1

Els grans moviments socials...- Moviment obrer

- Nacionalisme i regionalisme

Eva Giner Fran GarcíaEmily Pardo Santi Piris

Sandra Fernández 2BatxB

Els grans moviments socials Florida Secundària

2

ÍNDEX1.Els grans moviments socials són...

2.Regionalismes i nacionalismes2.1. El catalanisme2.2. El nacionalisme basc2.3. El regionalisme gallec

3. El moviment obrer i llaurador3.1. El moviment anarquista fins finals de segle3.2. El moviment socialista fins finals de segle3.3. El començament dels sindicats catòlics

4. Material complementari

Moviment obrer i llauradors

Els regionalismes i nacionalismes

Ambdós quedaren fora del sistema polític de la Restauració i acabaren destruint-lo degut a la incapacitat per a integrar-los.

1. Els grans moviments socials són...1 2


3

El origen dels regionalismes i nacionalismes deu buscar-se en la negativa per part del sistema a assumir altres interessos que no foren els de la oligarquia agrària, financera e industrial.


4

2. Regionalismes i nacionalismes

CatalanismeNacionalisme bascRegionalisme gallec Mapa de regionalismes i nacionalismes

espanyols

Ens situem al Romanticisme, on s’havia iniciat en Catalunya el moviment literari i cultural conegut com Renaixença.

*Certàmens polítics que tenien el seu origen històric en la ciutat francesa de Toulouse, pels trobadors provençals.


5

2.1. El catalanisme

El moment culminant del moviment arribà amb la restauració dels Jocs Florals* en 1859.

En el context històric...

Sala dels Jocs Florals


6

Encara que durant el Sexenni Democràtic , el sector més intransigent dels republicans federalistes tractà d’implantar un Estat català.

2.1. El catalanisme

El primer manifest va ser Lo Catalanisme (1886) en el que Almirall apostava per

Un catalanisme interclassista i aglutinador, que lluitara per una autonomia política i per la defensa de las senyes d’identitat de Catalunya.Manifest Lo

Catalanisme

Aparegué la versió més conservadora de Lo Catalanisme , en la qual s’apreciava certa vinculació al carlisme.


7

2.1. El catalanisme

Sense dubte el més actiu ideòleg i organitzador del catalanisme fou Prat de la Riba, i uns dels inspirats de La Lliga Regionalista Catalana

Va nàixer en 1901 com a fusió d’altres organitzacions anteriors. Era un partit conservador on la seua base social estava a les classes mitjanes i altes.

Components de La Lliga Regionalista

No podia tindre el seu origen en la recuperació i defensa de una cultura i una llengua pròpies, ja que el eusquera no tenia una tradició literària.


8

1. La ràpida industrialització de Vizcaya com a conseqüència del desenvolupament de la industria siderometal·lúrgica.

2.2. El nacionalisme basc

2. La abolició dels seus furs històrics després de la última guerra carlista (1876).

La seva aparició es deu a altres dues causes


9

A partir d’una idealització del seu passat, el nacionalisme basc va rebutjar la “españolización”.


Com a reacció a la “agresión española” es va sublimar tot lo considerat genuïnament basc i es va reivindicar un Estat propi.

Caricatura de l’espanyolització

Estat propi basc

El fort arrelament de la tradició carlista conferia a aquest nacionalisme un peculiar component bel·licista i violent.


10


Amb aquestos elements ideològics, Sabino Arana va fundar el “Partido Nacionalista Vasco” (PNV) amb arrels carlistes i clarament conservador.

Radicalisme antiespanyol e independista El ranci tradicionalisme agrari La limitació a l’entorn biscaí.

El seu suport social fou escàs degut a

Al 1846 va succeir el més temprà cas d'alçament autonomista, amb un marcat caràcter progressista i revolucionari.


11

2.3. El regionalisme gallec

No obstant això, el nacionalisme gallec es va desenrotllar de mode molt més lent i amb menor arrelament social a causa del retard econòmic de la regió i la burgesia reduïda.

Manifest de Murguía


12

2.3. El regionalisme gallec

De mode semblant a allò que s'ha ocorregut a Catalunya, a mitjan segle va sorgir en el context, el moviment O Rexurdimiento.

Finalment en 1889 Murguía va fundar la 'Asociación Regionalista Galega’ de tendència tradicional i menor implantació política.

Retrat de Murguía

Des de 1874 les associacions obreres es desenrotllaven en la clandestinitat* com la madrilenya 'Asociación General del Arte de Imprimir’


13

3. El moviment obrer i llaurador. Des de 1881 amb el

primer Govern liberal de Sagasta, les organitzacions obreres van començar a eixir a la llum fins a la seua legalització definitiva en 1887.

*Situació o estat de el que s’efectua de manera il·legal o secreta.

Manifestacions obreres

Al mateix temps va créixer la importància social i numèrica de la classe obrera.


14

3. El moviment obrer i llaurador.

A Espanya els socialistes i anarquistes es van anar organitzant per separat.

A partir de 1879 van aparèixer les organitzacions catòliques.

Fotografia de la classe obrera

L'anarquisme va ser el corrent majoritari dins del moviment obrer espanyol. Els seus principals focus estaven en el camp andalús i el proletariat urbà català.


15

3.1. El moviment anarquista fins finals de segle.

Els anarquistes rebutjaven tota acció política, però a més la tàctica proposta per Kropotkin* va començar a guanyar adeptes entre llauradors i obrers.

Els seus principals focus estaven en el camp andalús i el proletariat urbà català.

*Partidari de la violència terrorista o de la “propaganda por el hecho”. Símbol de

l’anarquisme

Els anys noranta van ser rics en esta pràctica dins d'un cercle viciós


16

3.1. El moviment anarquista fins finals de segle.

Un dels atemptats anarquistes de major ressonància va ser el que va acabar amb la vida del cap del Govern, Cánovas del Castillo en 1897.

Atemptat, repressió amb afusellaments, nou atemptat com a represàlia anarquista i nova repressió.

Retrat de Cánovas del Castillo

En 1879 un reduït grup madrileny amb Pablo Esglésies al cap va fundar en clandestinitat el 'Partido Socialista Obrer Espanyol (PSOE) ‘.


17

3.2. El moviment socialista fins finals de segle.

Més tard en 1888 es creava la 'Unión General de Treballadors (UGT)’ com a sindicat.

L'abolició de classes La transformació de la propietat individual en propietat socialLa possessió del poder polític per la classe treballadora.

Les aspiracions del PSOE eren...

Símbol actual de l’UGT

L'any 1890 la ‘Segunda Internacional' va establir l'1 de maig com a dia de l'obrer. El PSOE va convocar i açò va desencadenar una vaga general.


18

3.2. El moviment socialista fins finals de segle.En 1889 es va fundar la 'Segunda Internacional' en la que predominava el corrent marxista.

Tant el PSOE com la UGT van ser grups minoritaris en comparació amb els anarquistes.

En 1879 Antonio Vicent va fundar els 'Círculos Católicos'. En la pràctica eren casinos populars per a apartar els obrers de la taverna.


19

3.3. El començament dels sindicats catòlics.

L'any 1891 el papa Lleó XIII va publicar Rerum Novarum.

En ella totes les organitzacions catòliques van trobar una carta de drets socials.

Portada de “Rerum Novarum”

L'Església va voler oferir un caire sindical als cercles i en 1895 es va constituir a Madrid el 'Consejo Nacional de las Corporaciones Católico-Obreras' que agrupava a cercles, cooperatives i patronats d'inspiració catòlica.


20

3.3. El començament dels sindicats catòlics.

La seua implantació va ser molt escassa degut sobretot al seu “amarillismo”*.

*Terme derivat del color de la bandera del Vaticà. Referint-se al context, actitud col·laboracionista cap als patrons i oposada als sindicats obrers reivindicatius.

Fotografía dels sindicats catòlics


21

https://www.youtube.com/watch?v=x7H87rj0eAc

¡Copia i pega al youtube aquest enllaç per veure un poc més sobre el moviment obrer!

els grans moviments socials

Documents