Els fonaments de Catalunya

Des del començament de sV aC. La península Ibèrica es dividia en dues zones culturals diferents.ELS ÍBERS: Influits pel contacte de les colonitzacions Púnica i Grega i estaven situats en les costes est i sud.ELS CELTES: Ubicats a la resta de la Península, amb trets aportats per les migracions europees.

E ls E ls be rsíbe rsí

Els íbers eren un antic poble preromà estès entre el Llenguadoc i Andalusia, i que coincideix amb el

territori on es desenvoluparan la llengua i la Nació Catalanes.

Ja des d’antic es relacionaren amb els fenicis i els grecs, els quals establiren factories al litoral ibèric. (és el cas d’Empúries)

Guerrer de Moixent prop de Xàtiva

Muralles d’Ullastret

Els íbers presentaven una economia agrícola basada en els cereals, la vinya i la olivera. Malgrat que també conreaven plantes per a l’ús tèxtil (lli i l’espart).

I habitaven en poblats emmurallats en zones de fàcil defensa.Ceràmica grega

d’Empúries

E ls E ls Rom ansRom ansLa presència romana a Catalunya va del s.III aC. Al s.V dC.

Els romans conqueriren de mica en mica el territori ibèric.

Els romans començaren el que anomenem romanització, que és el procés pel qual s’estenen la llengua i la cultura Pròpies de l’Imperi Romà sobre la cultura Ibera.El seu llegat més visible és l’idioma, el llatí, el dret, la xarxade comunicacions, i a partir del s.IV dC el Cristianisme.

Mil·liari

Bases econòmiques

L’agricultura: Continuà essent la base econòmica dels habitants d’hispània, tot i que s’introduiren noves tècniques. (cereals, vinya i l’olivera). A zones de regadiu van cultivar hortalitsses i fruiters.

La mineria: Els Romans explotaren les mines de la península i en milloraren els sistemes d’extracció…

E ls E ls Vis igotsVis igots

Van ser un poble germànic que ocupà la península Ibèrica a la fi de l’Imperi Romà. (del 476 al 717 any de la invasió musulmana).

Cal destacar de l’època visigoda l’adopció dels elements culturals romans (la llengua llatina, el dret romà i la religió cristiana) i el començament d’un procés que durà el feudalisme (que s’aturarà durant la invasió musulmana)

La base econòmica i social es basava en l’agricultura i la ramaderia.

E ls E ls Musulm ansMusulm ans

A principis del s.VIII els musulmans van començar la conquesta de la Península Ibèrica. La debilitat del regne visigot va permetre d’apropiar-se amb facilitat de la major part del territori peninsular, on crearen l’Al-andalus.Les ciutats van esdevenir el mercat per excel·lència, centre de producció artesanal (tèxtil, vidre, ceràmica…) de la circulació monetària i d’un actiu comerç internacional. L’adopicó de noves tècniques agrícoles (reg), el cultiu de nous conreus (enciam, col, pastanaga, meló, síndria o albergínia). Amb el temps ens deixarien aspectes del coneixement importants (l’algebra).

Amb la reconquesta de Lleida i Tortosa (1148-1149) s’acabà aquest període.

Suda de Lleida

La formació de Catalunya

Pere III el Cerimoniós Sant Carlemany de Jaume Cascalls mitjans sXIV

N aixe m e nt i ind e pe ndN aixe m e nt i ind e pe nd ncia d e ls com tats catalans (785-988)ència d e ls com tats catalans (785-988)è

El xoc entre musulmans i francs provocà la creació d’un territori fronterer, la Marca Hispànica, que els francs organitzen en Comtats (alhora apareix el feudalisme). El càrrec de comte esdevindrà hereditari i els comtats catalans tendiran a unificar-se sota l’hegemonia del Comte de Barcelona.

El primer Comte que podrà deixar el càrrec i el territori al seu fill és Guifré el Pilós. Considerat com a fundador de la dinastia comtal catalana

Miniatura del Comte GuifréBorrell II, descendent de Guifré, l’any 987-988 decidirà no renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Històricament es considera que aquest fet constitueix l’inici de la independència política de Catalunya envers a la monarquia franca.

Entre 870 i 878 el Comte Guifré de la casa de Carcassona, aconseguí el govern dels comtats d’Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona.

Extinció de la dinastia Carolingia i entronització dels Capets al (987)

Miniatura del Comte Borrell II

Desenvolupament cultural i artístic.

A l’edat mitjana la península ibèrica va ser un mosaic de cultures diferents i un marc de convivència entre musulmans, cristians i jueus. La relació cultural entre ells afavoria escoles de traductors les més antigues les de Vic i Ripoll .Progressivament el llatí va deixar de ser la llengua de comunicació de les societats cristianes i començaren a sorgir les llengües romàniques. Al final del s.XII apareixia un text escrit en català les Homilies d’Organyà.

Fragment de les Homilíes d’Organyà

En aquell temps també va forjar-se un moviment de fre a la violència encapçalat per l’abat Oliba de Vic, el màxim exponent foren les Assamblees de Pau i Treva des del 1027. En aquestes reunions presidides pel bisbe es fixaven treves temporals a les violències. Aquestes assamblees van aixoplugar a la població i protegiren el món urbà, el comerç, els mercaders i comerciants. Capítol de les

Constitucions de Catalunya,

dedicat a la Pau i Treva.

Catalunya i la Corona Catalano-aragonesaL’e xpans iL’e xpans i te rritorial i la confe d e raci am b Arag .ó ó ó te rritorial i la confe d e raci am b Arag .ó ó ó

Els Comtats catalans establiren vincles amb Occitània i Aragó, conqueriren les illes Balears i els regnes musulmans de València i Múrcia.

Conquesta de Mallorca frescs del Palau Aguilar Barcelona.

La relació política amb occitània es trencà el 1213, a la batalla de Muret amb la mort del rei de Catalunya i Aragó Pere I, en lluita contra els francesos.

Per contra la relació amb Aragó reeixí i dugué a la formació d’una confederació anomenada Corona catalano-aragonesa, caracteritzada pel manteniment tant de Catalunya com d’Aragó de Lleis diferenciades.

Per la seva banda el rei Jaume I (1213-1276) continuarà l’expansió de la Confederació Catalana amb les conquestes de Mallorca (1229) i València(1238), repoblades per catalans.Jaume I també impulsà les institucions medievals i les Corts.

Amb la conquesta de Mallorca els reis intentaren enfortir més el comerç a la Mediterrània, amb una política d’expansió que tindrà com a objectius les conquestes de Sicília, Sardenya, Atenes i Nàpols.

Tot això conjuntament amb una xarxa de Consolats, el Consolat del Mar, que actuarà com a representant diplomàtic de Catalunya arreu de la Mediterrània. Aconseguint que la

Corona Catalanoaragonesa tingui el domini econòmic de la Mediterrània.

L’expansió Catalanoaragonesa a la Mediterrània

La cris i d e la fi d e l’e d at m itjanaLa cris i d e la fi d e l’e d at m itjana

A finals de l’Edat mitjana Catalunya patí una forta crisi demogràfica (a causa de la Pesta Negra), una crisi econòmica i una crisi política. En el marc d’aquestes crisi, l’extinció de la dinastia catalana i l’arribada d’una dinastia castellana comportarà l’apropament entre les corones castellana i catalano-aragonesa. Al 1479 amb el matrimoni de Ferran de Catalunya i Aragó amb Isabel de Castella, es concretà la unió dinàstica, malgrat que cada territori és governat per les seves institucions i d’acord amb els seus drets. Gravat que representa la Pesta Negra.

Catalunya i la monarquia HispànicaEn aquest nou període dinastic les relacions entre els catalans i la nova monarquia són conflictives sobretot a causa de la constant ingerència de Castella en els afers catalans. El que fa més dificil l’avinença és el concepte d’home.

Castellà sotmès a l’arbitratietat de la monarquia.

Català lliure que pacta amb el rei.

Home SúbditHome Franc

La gue rra d e ls s e gad orsLa gue rra d e ls s e gad orsDurant el regnat de FelipIV de Castella s’arribà a un enfrontament bèl·lic entre la Generalitat i la monarquia castellana. És l’anomenada guerra dels Segadors (1640-1652). El context internacional ve marcat per l’anomenada Guerra dels Trenta anys (1618-1848), amb l’enfrontament entre França i Castella.La monarquia castellana intentà que les Corts catalanes acceptessin el manteniment d’un exèrcit permanent. La negativa per part de les Corts Catalanes deixarà una porta oberta a la tensió, que acabarà amb les revoltes pageses del juny de 1640.Al gener de 1641 el president de la Generalitat proclamà la Primera República i, el dia 26 de gener derrotà als exèrcits castellans a la Batalla de Montjüic.El resultat serà la separació del Principat de Catalunya respecte dels dominis de la monarquia castellana. El desenllaç final de la guerra durà a un armistici entre les parts del conflicte que, s’acabarà amb el Tractat del Pirineu (1659) El rei d’Espanya cedia a França els territoris de la Catalunya Nord (Rosselló, part de Cerdanya i el Conflent). Pau ractificada amb el matrimoni de la filla de Felip IV, Maria Teresa amb el rei de França Lluís XIV. D’aquest conflicte en neixia lletra dels Segadors que en la seva antiga lletra narrava els esdevediments del conflicte.

La Gue rra d e S ucce s s iLa Gue rra d e S ucce s s i i e l D e cre t d e N ova Plantaó i e l D e cre t d e N ova Plantaó

Amb la mort sense fills de Carles II s’origina un conflicte dinàstic a la corona castellana. Abans de morir Carles diu que la corona ha d’anar a mans de Felip d’Anjou. Però l’Arxiduc Carles creu que ell també pot

optar al tro de la corona castellana.

Felip V, Duc d’Anjou.Arxiduc Carles d’Àustria.

Felip d’Anjou tindrà el suport francès.Aquest serà de tarannà autoritari i

centralista i serà proclamat successor al tro (Felip V de Castella)

L’Arxiduc Carles d’Àustria suport anglès, austríac, holandès i portugués.

La majoria dels catalans es distancien de la monarquia borbònica i s’aixequen “per

defensar les catalanes llibertats”. Proclamen a rei de la Corona catalano-aragonesa

a l’Arxiduc Carles d’Àustria.

Així s’inicia la Guerra de Successió (1702-1714)

La guerra s’acabarà amb la victòria dels exèrcits de Felip V i els francesos.

Cal destacar el setge que patí la ciutat de Barcelona el darrer dia del qual va ser el 11 de setembre de 1714.

L’Onze de setembre ha esdevingut la Diada Nacional de Catalunya i es commemora la defensa per part dels Caalans de les institucions i les lleis pròpies i, alhora, s’expressa la voluntat de recuperar-les.

El Decret de Nova Planta

La posterior i ferotge repressió, l’exili forçat de milers de catalans i l’anul·lació de totes lesInstitucions de la Confederació catalana i la imposició del Decret de Nova Planta (1716),Han condicionat fins avui el dia a dia de la societat catalana.

Amb el Decret de Nova Planta desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiquesla sobirania compartida entre la monarquia i els estaments exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i els privilegis.

Aquests decrets prenen a Franç a com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i delsi costums deCastella; Só n conseqüècia de la visióabsolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel seu suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria.

El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya.

Mossos d’Esquadra

Catalunya contemporàniaLa re cupe raciLa re cupe raci e con m ica d e l s .XVIII i la ind us trialitzaci d e l s .X IX .ó ò ó e con m ica d e l s .XVIII i la ind us trialitzaci d e l s .X IX .ó ò ó

A partir del sXVIII hi haurà una embranzida econòmica que afectarà al comerç, a la agricultura i a les manufactures.Durant el sXIX aquest procés creixerà de manera progressiva, experimentant-se dues fortes onades industrialitzadores. És per aquesta raó que d’ençà del sXIX el Principat de Catalunya es diferencia, des del punt de vista productiu i econòmic, respecte de la resta de la Península.

La Re naixe n a i e l C atalanism e polçLa Re naixe n a i e l C atalanism e polç ticíticí

Aquesta modernització econòmica anà acompanyada de la castellanització del les èlits culturals i polítiques. Tantmateixsorgeix un grupd’intel·lectuals que fomenten l’ús del català, encapçalant un moviment cultural anomenat la Renaixença, que incidirà a tots els ambits socials de la vida catalana.Paral·lelament podem dir que a principis del sXIX es pot datar el naixement de l’Estat Espanyol amb la promulgació de la primera Constitució i la divisió per províncies i regions. En aquest context de mancances democràtiques s’anirà covant al principat un discurs que cercava la solució polítíca pròpia del territori català. Aquest corrent rebrà el nom de Catalanisme polític i sortirà a la llum pública a partir de la segona meitat del sXIX amb la formació d’entitats, associacions i partits que defensaran un poder autònom per al Principat de Catalunya.

IEC 1907

La Mancom un itat d e C atalunya (1 91 4-1 925) E nric Prat d e la R iba.La Mancom un itat d e C atalunya (1 91 4-1 925) E nric Prat d e la R iba.

Al nou segle apareix la primera força política catalanista amb ressó electoral: la Lliga Regionalista,fundada al 1901 i presidida per Enric Prat de la Riba, d’orientació conservadora.El seu objectiu polític va ser l’establiment de la Mancomunitat, que és la coordinació de les quatre diputacions provincials del Principat de Catalunya per tal de vertebrar administrativament el país de forma més eficient. Prat de la Riba associà l’enfortiment institucional de Catalunya amb la seva modernització econòmica i administrativa. Malgrat que la mancomunitat no va ser una veritable plataforma de poder autònom (només va ser una descentralització administrativa), la seva implantació va ser la realització d’aquelles mancances que l’Estat Espanyol no va voler acomplir.

Construcció i manteniment de carreteres.Hospitalització de persones demens senses recursosCreació de la xarxa de Biblioteques PopularsFoment i defensa del català, voluntat de crear normes ortogràfiquesCreació d’escoles professionalsRenovació pedagògica de l’ensanyament (Montessori)Foment de noves ciències i tècniques

Gràcies a l’èxit de tot plegat s’afavorien l’aparició d’altres formacions catalanistes de diverses polítiques.

Enric Prat de la Riba

La G e ne ralitat (1 931 -1 939) i la G ue rra (1 936-1 939). MaciLa G e ne ralitat (1 931 -1 939) i la G ue rra (1 936-1 939). Maci i C om panys .à i C om panys .à

Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) la Mancomunitat serà abolida. A Espanya hi ha una fase d’exaltació de l’espanyolisme fora de tota mesura, i comporta la repressió política i cultural contra qualsevol manifestació de catalanitat.Serà d’aquesta manera que a la clandestinitat naixerà una oposició catalanista i d’esquerres que a la mort del dictador i de la unió de diverses forces polítiques donarà lloc a la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya.Amb la fugida del rei Alfons XIII i l’arribada de la Segona República s’inicià una nova etapa en les relacions amb l’estat espanyol. Que com a fet principal cal destacar que s’aconseguí l’aprovació de l’Estatut de d’Autonomia (1932) i l’establiment d’un poder autònom català que rebrà el nom de Generalitat.A les primeres eleccions per constituir el Parlament català la majoria dels escons els obtingué ERC.Francesc Macià i Lluís Companys seran els dos primers presidents que tindrà la Generalitat durant aquesta etapa republicana, ambdós amb un discurs ideològic progressists que lligava el catalanisme polític amb el benestar social i econòmic dels catalans.Els sectors socials dominants a Espanya fins l’adveniment de la Segona República no estaven disposats a perdre la capacitat d’influència i provoquen la polarització de la societat espanyola, afavorint l’aixecament feixista al juliol de 1936.El sindicat majoritari (CNT) ocuparà els carrers farà front als feixistes (brots de violència antiburgesa i anticlerical).Restablert l’ordre, el Govern presidit per Companys assumirà més quotes de poder, endegarà una indústria de Guerra i intentarà conciliar i fer front a la guerra per una banda i la revolució social per l’altra.

La d ictad ura Franqu is ta (1 939-1 975)La d ictad ura Franqu is ta (1 939-1 975)

Amb la caiguda de Barcelona i la derrota Republicana a mans de l’exercit comandat per Franco començarà la imposició d’un estat feixista.Al principat de Catalunya s’anul·len les lleis promulgades del Parlament català, que és abolit juntament amb la Generalitat. I a mida que va augmentant l’ocupació militar espanyola esl franquistes eliminen fisicament a qualsevol persona o símbol relacionat amb la catalanitat, el republicanisme, o la democràcia.Com a fet més remarcable d’aquest genocidi és la persecussió del català i l’imposició de l’Espanyol.L’exili, la repressió (milers d’afusellats i empresonats), l’opressió nacional, la desaparició d’intel·lectuals i de dirigents polítics i sindicals, les depuracions (mestres) i el tancament d’entitats i associacions.Hi ha petits grups resistents que inicien l’oposició política i armada al règim franquista des del primer moment.

Trans iciTrans ici i Monarqu ia. R e stablim e nt d e la G e ne ralitat (1 977)ó i Monarqu ia. R e stablim e nt d e la G e ne ralitat (1 977)ó

La transició és el procés pel qual el règim franquista dissoldrà part de les seves bases legals i polítiquesa fi de facilitar l’adveniment de la monarquia reinstaurada pel mateix dictador. Només a Catalunya hi hauràl’únic acte simbòlic de restauració de la legitimitat republicana, amb el retorn de Josep Tarradellas en tant que president de la Generalitat provisional 1977. Durant tres anys a la Generalitat hi haurà un govern de concentració format per les forces polítiques majoritàries. Al mateix temps a l’estat espanyol anirà configurantuna nova arquitectura política que quedarà estipulada en la nova Constitució Borbònica i la creació de l’Estat de les autonomies.

Disn del sistema polític i institucional, el Principat de Catalunya és reconegut com a nacionalitat que té com a llengua pròpia el català.Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979, se celebren les primeres eleccions al Parlament Català.I donaran com a president de la restaurada Generalitat de Catalunya a Jordi Pujol que ho serà fins a la sevaRetirada política al 2003 i el succeiran el Pascual Maragall i l’actual president José Montilla.