els espais industrials
TRANSCRIPT
Javier Garrigues
Mihaela Bacalim
Inma Rosaleny
Joan Casañ
GEOGRAFIA 2º BATXILLER A
La importància econòmica del sector
Les àrees industrials. Característiques Àrees poc industrialitzades
Àrees molt industrialitzades
Els reptes de la indústria
Examen PAU
Glossari
Mapa mental
L'any 2006 la taxa d'activitat de l'economia espanyolas'eleva en nou desenes, al passar del 57,7% de finals de l'any 2005 fins al 58,6% del tancament del passat any.
Grafica
Existen áreas mucho industrializadas y áreas con un escaso desarrollo industrial.
Industrialització
Árees poc industrialitzades
Árees molt industrialitzades
(Cantabria, Galicia, Astúries i Castella i lleó.)
(L’eix mediterrani, l’Eix de la Vall de l’Ebre, Comunitat de Madrid i l’efecte frontera.)
Causes: Astúries i Cantàbria
Importants processos de reconversióen les dues últimes dècades del segleXX en tractar-se de models industrialsmadurs, vinculats amb la primerarevolució industrial.
El seu pes en la indústria es moderat,tot i que distorsionat pel seu caràcterde Comunitats uniprovincials.
Galícia i Castella i Lleó Són de més recent industrialització,
per la qual cosa s’han vist menysafectades per la crisi.
La necessitat de capitals i aplicació d’economies d’escala van impulsarla creació de grans empreses públiques, afectades per programes dereconversió.
Branques: metal·lúrgica i extractiva representaven el 60% en el 2006, laxifra de negoci de la indústria però el seu futur és incert.
És especialment vulnerable davant les crisis, moltes de les decisionsempresarials no s’adopten en el marc regional i poden afavorirprocessos de deslocalització industrial.
El desenvolupament del sector terciari, sobretot el turisme en la badiade Santander.
Branques: el metall , l'agroalimentària, química i maquinària.
Des de la dècada del 1960 el creixement de la indústria està contribuintal desenvolupament equilibrat d’una economia tradicionalment basadaen el sector primari.
Branques: l’automòbil, drassanes, lacti i alumini.
El primer eix amb les branques de l’automòbil i indústries auxiliars quees localitzen a l’eix Valladolid- Palència.
El segon eix uneix Lleó i Burgos amb l‘indústria més diversificada en laqual destaquen l’agroalimentària i la química.
L’eix del mediterraniCatalunya Comunitat Valenciana
L’eix de la Vall de l’EbrePaís BascNavarra AragòLa Rioja
Comunitat de Madrid
Efecte fronteraCastella-la Manxa
Espais económics mes dinàmics on la indústria competeix amb el desenvolupament del sector terciari.
Començà a industrialitzar-se afinals del segle XVIII, amb laindústria tèxtil, l’energiahidràulica, l’ inici de la indústriaquímica i l’ incorporació delsavançaments de la segona revolucióindustrial.
La localització industrial combinafactors històrics, amb factorsactuals.
Barcelona i la seua àreametropolitana concentren un terçde les empreses i la meitat delstreballadors.
Branques: química i refinament,alimentació, energètica, transport imetal·lúrgia.
Des de finals del segle XIX apareixentre regions més industrialitzades,però la seua posició es va consolidardurant la segona meitat de segle XX.
Les zones industrials:
La Plana de Castelló (ceràmica).
L’àrea metropolitana de Valènciaaglomeració industrial de laComunitat diversificada: pel nordarriba fins a Sagunt i pel sud fins aAlmussafes.
Branques: la ceràmica per a laconstrucció, l’ alimentació, transport,químiques i productes metàl·lics.
Articula la segona zona més industrialitzada d’Espanya, ques'estén des de la província d’Àlaba a la de Tarragona, connectaamb l’eix del mediterrani.
S’hi integren País basc, Navarra, Aragó i La Rioja.
Començà en la primera meitat del segleXIX, segons el model de la primerarevolució industrial, i va entrar en crisi enles últimes dècades del segle XX.
La crisi afectà de forma diferent al seuterritori: intensa a Biscaia, moderada aGuipúscoa i escassa a Àlaba.
La localització industrial es trobaconcentrada en l’àrea metropolitana deBilbao.
Branques: fosa, metalls, maquinària,productes metàl·lics, el cautxú-plàstic,química i el material elèctric.
Començà quan es va iniciar laimplantació de la indústria del’automòbil a Pamplona imunicipis contigus.
La difusió de la indústria basca esva afavorir sobretot del nord-oest, procedent de Guipúscoa.
En la indústria paperera hanconfluït iniciatives empresarialsprovinents dels tres àmbits quehan impulsat la indústrianavarresa: el basc, l’autòcton i elcatalà.
Va registrar un creixement industrialmolt ràpid des de 1960, encara que enun territori desequilibrat, enconcentrar-se les activitats en lesciutats de Saragossa i el seu entorn, ondestaca la producció deelectrodomèstics.
Nuclis de centres industrials de ciutatsque tingueren com a benefici aquestazona industrial:
El primer: Barcelona, Bilbao, Madrid iValència.
El segon: Figueruelas
Altra zona: Osca, Sabiñánigo iBarbastro.
La seua producció industrial era important a la fidel segle XIX, però va ser a finals de la GuerraCivil quan es va produir un desenvolupamentindustrial.
Va superar les crisis de les últimes dècades delsegle XX gràcies a la modernització de l’aparellproductiu i la incorporació de modelsinnovadors.
La seua importància no sols és pel valor de laseua producció i del nombre de treballadorsindustrials si no per ser el centre principal de lesdecisions empresarials. Unit amb l’importantaugment de les tasques prèvies i posteriors a lafase productiva, que expliquen que elpercentatge d' ocupats en la indústria no sigadels mes elevats i s'incrementen en el sectorterciari.
Gràcies a l’expansió de la indústria madrilenya que hadepassat els límits de la Comunitat, ha originat larelocalització d’empreses o d’algunes de les activitatsen zones limítrofes.
No va tindre rellevància la indústria,en l’economia regional fins l’any1989, quan els ocupants en aquestsector van superar els del primari.
En la dècada de 1990 va continuarcreixent la indústria, encara que ambdiferent presencia en cada província:
La mes industrialitzades es Toledo
Guadalajara, Albacete i Ciudad Reales troben en posició intermèdia
I per últim, la que menysindustrialitza esta es Conca.
Augment de la competitivitat
Disminució de la contaminació industrial
Perquè millore la competitivitat ha de fer-ho la productivitat que depèn de factors
interns de les pròpies empreses
La indústria és un important factor agent de contaminació medioambiental
sobretot de l’atmosfera i de les aigües.
El dèficit comercial entre el any 2000i 2006 es duplicà, fins arribar a80.000 milions, xifra que representael 90% del dèficit total exterior.
Enfront del model fordista del segleXIX, la indústria imposa cada vegadames un nou model dedescentralització productiva, perpart de les empreses acreixen lesseues inversions en recerca idesenvolupament (R+D).
Les inversions en R+D(Recursos idesenvolupament) poden serrealitzades per les pròpiesempreses i les Administracionscentral i autonòmiques. LesComunitats Autònomes hanincrementat les inversions demanera que ja aporten un terç delsdiners públics.
El parcs tecnològics que responen aun model nascut als Estat Unitsentre l’exèrcit i universitats, enplena “guerra freda “, i en la dècadadel 1980 es va estendre per algunspaïsos europeus i Austràlia.
Contaminacióatmofèrica
Contaminació del medi hidric
Comunitats autonomes ambmajor nombres d’empreses
contaminants
País Basc, Catalunya i Andalusia.
DOCUMENT 1/PORCENTAJE DE OCUPADOS EN EL SECTOR INDUSTRIAL 2005
Andalucía 11’3 Extremadura 10’5
Aragón 22’1 Galicia 18’5
Asturias 20’2 Madrid 11’9
Canarias 6’7 Navarra 24’3
Cantabria 16’4 País Vasco 24’7
Castilla y León 17’7 Rioja (La) 27’6
Castilla -La Mancha 19’3 Ceuta 3
Cataluña 23’6 Melilla 3’7
C. Valenciana 20’5
Total Nacional 17
Les principals àrees són:
1. Subsistemes evolucionats o desenrotllats, caracteritzats per les altes densitats industrials i per l'àmplia difusió territorial de les empreses industrials. Són:
Eix cantàbric
Eix mediterrani (de Catalunya a Múrcia)
Eix de la vall de l'Ebre
Madrid.
o Grans aglomeracions industrials (Madrid i Barcelona) . Presenten una gran quantitatd'empreses industrials molt diferents. Patixen un doble procés:
- Renovació de la seua estructura productiva: instal·lació d'empreses amb un alt índex d'innovació i reconversió o tancament d'empreses.
- Fragmentació de la seua estructura productiva, la qual requerix una elevada qualificació de mà d'obra.
o Els eixos industrials de la vall de l'Ebre, litoral català, C. Valenciana i Múrcia. Són el resultat de la primera difusió industrial des dels àrees tradicionals com Barcelona, o d'una segona difusiódes de les àrees secundàries com València. Es caracteritza de diversos sectors i d'una varietatempresarial.
o Àrees industrials en declivi (País Basc, Cantàbria i Astúries) :
- Importants nivells d'industrialització i elevades quotes de producció i renda per habitant.
- Evolucionen negativament per haver pertangut a sectors bàsics en l'especialitzacióindustrial.
- No s'adapten fàcilment a les noves tecnologies i als canvis del mercat.
- Els seus mercats són poc flexibles.
- La iniciativa es caracteritza per l'escassa adaptació als canvis.
- Presenten una forta deteriorament mediambiental.
2. Regions de l'interior i Canàries:
- Les localitzacions industrials es donen en llocs en què hi ha recursos transformables o en punts de la xarxa de transport.
- No tenen processos difusors propis.
- El seu principal avantatge és el baix nivell salarial i els escassos conflictes laborals.
3. Subsistemes industrials de desenrotllament tardà (litorals gallecs i Andalusia occidental):
- Estructura industrial poc diversificada a causa d'estar relacionats amb la instal·lació de grans empreses públiques de sectors químic, astillero...
- Han patit forts processos de reconversió que han frenat el seu creixement.
Les comunitats autònomes que més contribuïxen a la producció industrial són Catalunya, Madrid, Andalusia, la Comunitat Valenciana i el País Basc. Per supòsits estos índexs no s'han mantingut estables sinó que han variat molt al llarg dels anys. En els anys 70 es va donar una crisi del petroli internacional ja que els països posseïdors ho van utilitzar coma arma política elevant el seu preu descomunalment el que va portar a un gran tancamentd'empreses a Espanya degut en part també a la retirada del capital estranger. Amb elsPactes de Moncloa l'Estat va intentar salvar a eixes empreses que tancaven assumint elsseus deutes. La reconversió industrial dels anys 80 que va donar pas a l'acereria en substitució a la siderúrgia integral tancant les siderúrgies de Sagunt i els Alts Forns de Biscaia. El desavantatge competitiu en costos respecte a països com Xina i Corea, en desenrotllament, que ha donat lloc a la deslocalització de moltes indústries buscant un avantatge en costos, unit a la crisi actual han fet també un descens en la produccióindustrial nacional.
En les dos últimes dècades s'ha produït una profunda transformació de la indústria espanyola. En estos anyss'ha observat una sèrie de problemes dins d'este sector. El primer seria la competitivitat de la nostra indústriarespecte a altres països. En un món cada vegada més globalitzat on es produïxen revolucions tècniques i a mésla demanda està molt diversificada no es pot apostar per models de producció massius. Un altre problema seriosa el diferent nivell de desenrotllament industrial de cada comunitat autònoma, la qual cosa ha provocatla desigual evolució territorial de la producció, de l'ocupació i de l'especialització sectorial.
La tercera dificultat de la indústria espanyola és el predomini de xicotetes i mitjanes empreses fent méscomplicat la inversió en innovació que estes empreses, pel seu finançament limitada no poden dur a terme. Existix també una falta de previsió a curt termini i a més els impostos afixian encara més si és possible a estesempreses. Un altre obstacle per a este sector seria la poca coordinació en matèria de política industrial entre les distintes organitzacions europees, espanyoles i autonòmiques produint la consegüents desorientació en les empreses.
A manera d'apunt un altre problemes important de la indústria és l'enorme dependència energètica, ja que produïxen d'altres països on el subministrament i el preu ja vénen fixat amb les consegüents dificultats per a assegurar que el sistema productiu no es paralitze per estos efectes asimètrics. Altres dificultats afegides serien sens dubte la falta de treballadors qualificats i la insuficient productivitat d'este sector provocada per anys de deixadesa.
Per una altra estan els reptes de la indústria espanyola, entre estos es troba l'augment de la competitivitat. La millora de la competitivitat de la indústria és necessària tant per a incrementar les vendes en el mercatnacional a les importacions, com perquè les importanciones es vegen augmentades. Entre els anys 200 i 2006 el dèficit comercial s'ha vist duplicat fins al punt d'aconseguir els 80000 milions, el 90% del dèficit exterior de l'economia espanyola. Les importacions energètiques són quantioses, no obstant la indústria manufacturera es veu incapaç de satisfer les necessitats del nostre propi mercat i per tant d'exportar.
Llei del Sòl de 1998 : és una llei que regula els drets i obligacions dels propietaris de terrenys a Espanya. És la pedra angular del Dret urbanístic, en tant que regula el dret a edificar i el valor del sòl. Esta llei permetia que el sòl rústic, el valor real del qual oscil·lava entre 1 i 3 EUR el metre quadrat, a partir del seu reclassificació com a sòl urbanitzable aconseguira un valor de 200-300 EUR, valor determinat pel benefici del potencial negoci en immobiliari.
Llei del Sòl de 2007: esta Llei regula les condicions bàsiques que garantixen la igualtat en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals relacionats amb el sòl en tot el territori estatal.
Importacions energètiques: Espanya patix una alta dependència tant dels hidrocarburs problemàtics (petroli i gas) com de la seua importació. Per tant, l'economia espanyola és prou vulnerable als volàtils canvis en els preus internacionals del petroli i del gas.
Model fordista: mètode de producció desenrotllat per H.Ford a partir de la I Guerra Mundial per a augmentar la productivitat en la fabricació de productes estandarditzats. Es basava en l'especialització del treball, la instal·lació en grans fàbriques de transportadors i de cadenes de muntatge, i en la normalització i simplificació dels productes.
Inversions en I+D: resulta fonamental per a l'augment del benestar dels consumidors i per al desenrotllament del sistema capitalista perquè és necessari augmentar la productivitat, reduir costos i inventar nous productes contínuament perquè el sistema puga sostindre's.
Parcs tecnològics: els parcs tecnològics són models per a capitalitzar el coneixement en desenrotllament regional i nacional, són instruments eficaços en la transferència de tecnologia, creació i atracció d'empreses amb alt valor agregat.
Autorització Ambiental Integrada (AAI): és una resolució que permet explotar la totalitat o part d'una instal·lació industrial davall determinades condicions a Espanya. Està definida en l'article 3 de la Llei 16/2002 (Llei IPPC) , de l'1 de juliol, com 'la resolució de l'òrgan competent de la Comunitat Auntónoma en la que s'ubique la instal·lació.