els espais industrials al món. característiques i dinàmiques

Els espais industrials al món, característiques i dinàmiques. El teixit industrial a Catalunya.


El sector secundari és aquell que es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria i la construcció. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesant.


Tipus d’IndústriaIndústries de Béns

de Producció i/o Indústria Pesant.

Indústries de Béns de d’ús i consum i/o Indústria

lleugera

Ind. de primera elaboració o de

base.

-Ind. Extractiva.-Producció d’energia.

-Siderúrgia.-Fabricació de metalls.

-Química pesant.

Ind. d’equipament.

-Ind. Constructiva.

-Indústria mecànica.

-Fusta per a mobles.-Alimentació.

-Tèxtils i del vestit.-Indústria del cuir.

-Del calçat.-Indústria poligràfica.

-Química lleugera.-Algun tipus d’indústria mecànica.

Són matèria primera d’altres indústries

Articles destinats directament al consumidor i/o mercat.


Mapa temàtic d’Espanya de cercles proporcionals que mostra la població

activa a la Indústria i a la construcció a l’any 2008.


• Situació comparativament retardada de l’economia espanyola en relació amb els altres grans països europeus occidentals.

• Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia formen un subconjunt com a variant mediterrània

d’industrialització: nivells de renda per habitant inferiors a la mitjana, segle XIX

desaprofitat.

Les etapes de la industrialització.El cas espanyol.


• Gran creixement econòmic després de la Segona Guerra Mundial en aquest ordre:

Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal.• Les causes d’aquest retard en el creixement

econòmic espanyol són força evidents per tots nosaltres: noblesa terratinent,

insuficient estímul industrial, situació política convulsa, societat poc culturitzada...

Les etapes de la industrialització.El cas espanyol.


MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL

Crisi industrial del 1974. Revolució tecnologicoinformàtica.

NOVA ETAPA: POSTINDUSTRIAL O INFORMACIONAL.

a)Noves tecnologies. Telemàtica

b)Innovació i recerca.

Necessitat de tenir tècnics molt preparats i qualificats

INVERSIÓ EN

R+DNous factors de localització

Proximitat als centres d’alta tecnologia

Comunicacions eficients i d’infraestructures de telecomunicacions

??? Baix cost laboralDeslocalització


Característiques d’aquesta nova etapa Postindustrial.

Mercat: Predomini d’un mercat mundial.

Capital: Predomini d’un capital transestatal.

Tipus de productes: Productes diversificats en funció de mercats específics.

Tecnologia: Basada en la microelectrònica i la informàtica.

Treball: Contracte per obra o bé treball parcial.

Estat: El mercat passa a ser el regulador més important.

• MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL



•R+D:Índex que mesura la inversió en recerca i

desenvolupament en relació al producte interior brut (PIB).


Nou sector industrial:


L’ELECTRÒNICA I LA INFORMÀTICA

Nous materials pel desenvolupament

d’aquest sector.Fibra òptica+aparells...

Revolució en els sistemes de

producció industrial.

Automatitzen els processos.

Robotització.

Major control des de qualsevol part del món.

Globalització.

Detecten evolució de la demanda.

Poden reajustar la producció. Informació.

Comunicació en temps real entre

establiments i la seu central. Internet

Fragmenten els processos productius i

la seva dispersió geogràfica.



Silicon ValleyZona sud de Califòrnia.

Actualment hi tenen seu o subseu empreses que

dominen el mercat de la Tecnologia punta: Hewllet-Packard, Google, Hotmail,

Microsoft Windows...


• MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIALPaïsos 1970 1980 1993 2000 2003

EUA 2.6 2.4 2.7 2.6 2.7

Japó 1.5 2.2 3 2.9 2.9

R.Unit 2 2.1 2 1.9 1.8

França 1.9 1.8 2.3 2.1 2,1

Itàlia 0.9 0.9 1.4 1 1

Percentatge del PIB destinat a R+D



ALTRES CARACTERÍSTQUES D’AQUEST MODEL

L’empresa industrial i la planificació.La gestió i l’estudi de com i on cal invertir el

capital per obtenir-ne els beneficis més grans possibles resulten decisius. Els centres d’estudi

apleguen investigadors i empreses en Parcs tecnològics.



ALTRES CARACTERÍSTQUES D’AQUEST MODEL

Canvis en la contractació laboral.Moltes empreses redueixen la contractació de mà

d’obra i augmenten la inversió en tecnologia avançada i la contractació de tècnics qualificats.

Deslocalització+externalització


• MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIALALTRES CARACTERÍSTQUES

D’AQUEST MODEL

Canvis en la contractació laboral.D’aquesta manera les activitats

industrials tendeixen a convertir-se en activitats de serveis o a

terciaritzar-se.



Substituir els treballadors per màquines

Pagar menys per hora de treball

ABARATIR ELS COSTOS DE PERSONAL

Deslocalitzar una part de l’empresa

Aplicar noves tècniques

Externalitzar operacions

AUGMENTAR LA PRODUCTIVITATAutomatitzar els processos

INCREMENTAR LES VENDES Elaborar productes més desitjables

Oferir nous productes

Adaptar-se a la demanda de manera immediata

Com augmentar els beneficis?



Les matèries primeres

El cost del transport

L’energia

El mercat

Mà d’obra

FACTORS DE LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL

Zones d’avantatges fiscals

Proximitat centres d’alta

tecnologia

Comunicacions eficients+infraestructura

telecomunicacions


Els grans espais industrials al món.




El resultat d’aquestes diverses variables de localització industrial han donat lloc a una DISTRIBUCIÓ HETEROGÈNEA de l’activitat industrial tant en l’àmbit regional com mundial (espais industrials molt desiguals).




La mundialització o globalització de l’economia està canviant els espais industrials que havien protagonitzat la primera i segona Revolució Industrial en favor d’altres zones.




Les indústries continuen concentrades en unes zones molt concretes dels països desenvolupats. Els països en vies de desenvolupament fabriquen menys del 20% de la producció industrial.



Els grans espais industrials al món.Es troben als EUA, al Japó, a Europa Occidental i a Rússia. G8

L’anomenat CINTURÓ INDUSTRIAL: les principals àrees industrials del món es troben en l’anomenat cinturó industrial que s’estén pels EUA, Europa, Japó i altres països com la Xina i Sud-est asiàtic.

PAÏSOS DE NOVA INDUSTRIALITZACIÓ (PNI). Consolidació dels països de nova industrialització del sud-est asiàtic: Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong, Singapur, Malàisia, Tailàndia, Indonèsia, les Filipines. Els anomenats “dracs asiàtics”.



Exercici Taula Índex de desenvolupament humà (IDH).Resumiu la informació que proporciona la taula.

Es tracta d’una Taula de dades que mostra els valors de l’Índex de Desenvolupament Humà de l’any 2007 en diferents països del món. Els valors del IDH que mostra la taula estan desglossats en l’esperança de vida, la taxa d’alfabetització, la matriculació en educació i el PIB per càpita. Els països que hi són representats a la taula són països força heterogenis i diferents entre si. La font està extreta del Programa de les Nacions Unides pel desenvolupament (PNUD) en el seu “Informe sobre el desarrollo humano 2009”.



Exercici Taula Índex de desenvolupament humà (IDH).Resumiu la informació que proporciona la taula.

La taula mostra enormes diferències entre països que tenen un bon IDH (ja sigui Noruega, EEUU i Espanya) i països que tenen un IDH molt baix (ja sigui Níger, República Democràtica del Congo i Etiòpia). Curiosament les últimes posicions del rànquing són per a països del continent Africà. Països rics en recursos naturals, però amb una greu inestabilitat política , que els incapacita per crear una societat desenvolupada.En general, i malgrat alguna excepció, les diferències es donen en tots els apartats (EV, AA, ME i PIB).



Exercici Taula Índex de desenvolupament humà (IDH).

Esperança de vida. Edat mitjana que se suposa podrà arribar a viure una

persona, calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del que forma part.

Producte Interior Brut. És el valor monetari de la totalitat de la producció de béns i serveis produïda en un país i en un període de temps que

acostuma a ser d’un any.


EL TEIXIT INDUSTRIAL A CATALUNYACaracterístiques

• Catalunya compta amb un sector molt destacat des de fa més d’un segle. La Indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt

de les comunitats autònomes.• De totes maneres cal recordar que Catalunya

no disposa de recursos naturals propis i que territorialment Catalunya és una regió força

petita.



• Tanmateix la Globalització i l’impacte de la deslocalització d’indústries catalanes han

estat molt durs.• Especialment en el sector tèxtil. Que havia

estat la Indústria capdavantera de Catalunya.• Tot i això, el tèxtil català continua sent un

sector capdavanter a Espanya.



• En general, la Indústria catalana ha perdut pes. L’any 1990 representava el 37% de la

població ocupada a tot Catalunya. L’any 2006 ha passat al 23%.

• El sector tèxtil català va perdre un 53% de l’ocupació entre els anys 2001-2007.


EL TEIXIT INDUSTRIAL A CATALUNYAEls sectors més importants

El sector químic. El Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Tarragonès.

Sobretot la indústria Petroquímica (Tarragona). La Indústria Petroquímica és aquella Indústria que transforma el Gas Natural i alguns derivats del Petroli en

matèries primes .



El sector químic.La Indústria farmacèutica catalana és un sector força important. El 46% del sector espanyol es

concentra a Catalunya. Algunes de les empreses més importants són: Almirall, Esteve, Ferrer Grupo i Grupo Uriach. Representen el 60% de la producció

espanyola.



El sector químic.Altres sectors també força importants són la producció de fibres tèxtils sintètiques,

la perfumeria i la cosmètica.



El sector Metal·lúrgic. El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental.

Aprofiten el ferro i l'acer que es produeix a les empreses siderúrgiques o les fargues i el

transformen en electrodomèstics, automòbils, vagons de tren i maquinària per

altres indústries.



El Sector metal·lúrgic. El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental.

És un sector molt divers. A Catalunya destaca sobretot la Indústria constructora

d’automoció i d’altres matèries de transport i tota la Indústria auxiliar (components i

recanvis).



El Sector metal·lúrgic. A Catalunya també tenen la seva importància

el subsector elèctric i electrònica (electrodomèstics, informàtica, telefonia

mòbil...). Són sectors molt vinculats a empreses transnacionals.



El sector de la alimentació. El Segrià, el Pla d'Urgell, el Vallès Oriental, l'Alt i Baix Penedès.

Molt relacionat amb la producció agrícola i sobretot ramadera. Representa gairebé un

16% del valor total de la producció industrial catalana.



Índex de Producció Industrial (IPI)Indicador quantitatiu de la producció de béns industrials (inclosos els energètics). Mesura

l’evolució de la producció sense tenir en compte els preus.


EL TEIXIT INDUSTRIAL A CATALUNYAÍndex de Producció Industrial (2008). Base 2000-100

Grans sectors Industrials a Catalunya Índex

Variació Interanual2007-2008

Béns de Consum(aliments, begudes, tabac...)

86,4 -3,2

Béns d’equipament(material de transport, maquinària...). 73,9 -10,5

Béns intermedis(productes que s'utilitzen durant el procés productius de fabricació)

58,7 -12,7

Energia 105 2,7

Índex general 74,6 -7,8


EL TEIXIT INDUSTRIAL A CATALUNYA

Índex de Producció Industrial (2008).Grans sectors Industrials a Espanya

Índex Variació Interanual2007-2008

Béns de Consum 87,2 -4,9

Béns d’equipament 82,4 -5,2

Béns intermedis 63,5 -11,4

Energia 125 1,4

Índex general 82,2 -6,5


EL TEIXIT INDUSTRIAL A CATALUNYA

els espais industrials al món. característiques i dinàmiques

Education