els efectes socials de la crisi immobiliÀria a menorca...

ELS EFECTES SOCIALS DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA A MENORCA: GEOGRAFIA DE LES EXECUCIONS

HIPOTECÀRIES

Beca d’investigació de l’Institut Menorquí d’Estudis

Convocatòria 2014

Sònia Vives-Miró, Onofre Rullan i Jesús M. González Pérez Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori

Universitat de les Illes Balears

Gener de 2016

Els efectes socials de la crisi immobiliària a Menorca: Geografia de les execucions hipotecàries Menorca, gener de 2016

2

Índex

1. Introducció ...................................................................................................... 3

2. Crisi i despossessió d’habitatge ....................................................................... 5

3. Metodologia i fonts ......................................................................................... 9

3.1. Metodologia per al mapa social de Menorca ............................................. 9

3.2. Metodologia per cartografiar les execucions hipotecàries a Menorca .... 10

4. La segregació sociourbana de Menorca ........................................................ 11

5. Els efectes de la crisi a Menorca: les execucions hipotecàries ...................... 13

5.1. Categories socials i execucions hipotecàries a Maó ................................. 17

5.2. Els executors hipotecaris a Maó .............................................................. 18

6. Conclusions ................................................................................................... 20

7. Referències .................................................................................................... 21


3

1. Introducció

A les Illes Balears, entre 2001 i 2014, han tengut lloc 18.718 execucions hipotecàries, de les quals 15.447 (el 82,5%) s’han produït a partir de 2008, des de que va esclatar la bombolla immobiliària. D’aquestes 18.718 execucions, 15.745 (el 84,11%) s’han produït a Mallorca, 1.501 (el 8%) a Menorca i 1.472 (el 7,86%) a Eivissa (Consejo General del Poder Judicial, 2015) (figures 1 i 2).

Figura 1: Les execucions hipotecàries a les Illes Balears (2001-2014)

Font: elaboració pròpia a partir de Consejo General del Poder Judicial, 2015.

Figura 2: Evolució de les execucions hipotecàries a les Illes Balears i els seus partits judicials (2001-2014)

Font: elaboració pròpia a partir de Consejo General del Poder Judicial, 2015 En el cas de Menorca, de les 1.501 execucions, 789 han tengut lloc al partit judicial de Maó i 712 al de Ciutadella (figures 2 i 3). A Menorca, l’increment de les execucions hipotecàries des de que comença la crisi

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

EH E

SPA

NYA

EH

MAO INCA PALMA MANACOR CIUTADELLA

BALEARES MALLORCA MENORCA EIVISSA ESPANYA

EHIngresada

s CGPJ, 2015 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2001-

2007

2008-

2014 TOTAL

ESPANYA 10648 15150 15237 14346 15411 17622 25927 58675 93286 93610 77823 91615 82671 114341 497680 612021

BALEARS 200 368 455 432 514 579 723 1754 2677 2305 2133 2693 1908 1977 3271 15447 18718

MALLORCA 153 322 404 384 445 517 611 1525 2220 1915 1790 2248 1562 1649 2836 12909 15745

PALMA 128 184 281 265 312 337 416 1032 1419 1247 1030 1404 995 1118 1923 8245 10168

INCA 3 87 44 32 52 86 75 254 455 308 337 452 305 272 379 2383 2762

MANACOR 22 51 79 87 81 94 120 239 346 360 423 392 262 259 534 2281 2815

EIVISSA 31 30 33 39 59 38 71 130 233 187 169 190 130 132 301 1171 1472

MENORCA 16 16 18 9 10 24 41 99 224 203 174 255 216 196 134 1367 1501

MAO 12 9 8 5 3 18 27 51 126 86 96 128 121 99 82 707 789

CIUTADELLA 4 7 10 4 7 6 14 48 98 117 78 127 95 97 52 660 712


4

respecte a les d’abans és del 91%, mentre que a Mallorca és del 81% i a Eivissa del 79,5%. És a dir, que l’impacte de la crisi a Menorca a estat proporcionalment més elevat que a la resta de les Illes. De fet, tot i que Palma esdevé (amb 7.127 execucions entre 2008 i 2013) el setè dels 431 partits judicials d'Espanya amb més execucions, només superat per Madrid, Sevilla, Barcelona, València, Oriola i Múrcia (Méndez et al., 2014: 24), el partit judicial de Ciutadella obté la tercera taxa de creixement més alta de l'Estat Espanyol entre 2002-2007 i 2008-2013 (1.072,92%), seguida de Fuengirola (1.129,02%) i Vera (1.140,10%). Aquests tres partits judicials han multiplicat més de deu vegades el nombre d'execucions hipotecàries respecte les que presentaven abans de la crisi (Méndez et al., 2014).

Figura 3. Evolució de les execucions hipotecàries a Menorca i els seus partits judicials entre 1995 i 2013

Font: elaboració pròpia a partir de CGPJ La gravetat de la despossessió d’habitatge, les implicacions sociourbans que genera i la seva estesa implantació a Menorca fan necessari aprofundir en l’anàlisi del fenomen a l’Illa. En aquest context, l'objectiu principal d'aquest text és el d’estudiar la realitat sociourbana que presenta Menorca des de que va començar la crisi immobiliària fins a l’actualitat, tot avaluant les transformacions urbanes i intraurbanes que han tengut lloc en aquest període. És a dir, es tracta de veure les conseqüències socials i territorials sobre el model immobiliari menorquí. En aquest sentit, el treball pretén fer una aportació urbana crítica que contribueixi als estudis sobre el territori menorquí els quals, fins ara, han tengut majoritàriament un abast més aviat territorial que urbà. D’aquesta manera, com a objectius específics, aquest treball persegueix, d’una banda, realitzar una anàlisi de la condició sociourbana mitjançant l'estudi de la situació social de les persones sotmeses a execucions hipotecàries; i d'altra, una anàlisi espacial de la distribució d'aquest fenòmens. El treball elaborat s'estructura en quatre apartats principals. En primer lloc, es fa una contextualització sobre la crisi i els desnonaments i les execucions hipotecàries com a manifestacions dels processos d'acumulació per despossessió en el context global i espanyol. En segon lloc, s’exposa la metodologia i les fonts que s’han fet servir per l’elaboració d’aquest treball. En tercer lloc, analitza la realitat sociourbana de Menorca en el període 1995-2007 i, finalment, s’aterra a l’anàlisi de la geografia de les execucions hipotecàries de Menorca, tot detallant en alguns aspectes el fenomen dins la ciutat de Maó.

0

50

100

150

200

250

300

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

EH

MAO CIUTADELLA MENORCA


5

2. Crisi i despossessió d’habitatge

L'esclat de la bombolla immobiliària de 2008 va conduir a un abrupte final de l'anomenat “segon miracle espanyol”, tot destapant el seus febles fonaments sobre el deute, la revalorització inmmobiliària i la desindustrialització. Un escenari que ha dut a gran part de la població a una situació d'inestabilitat i malestar social sense precedents. Tot i que no es poden atribuir exclusivament a aquest fenomen, des de l'inici de la crisi, les dades sobre la desigualtat urbana plantegen nivells alarmants: el 21 % de la població viu per sota del llindar de la pobresa; un altre 13 % arriba a final de mes amb "molta dificultat"; la taxa d'atur va arribar al 26 %; el nombre de persones afectades per malalties mentals va augmentar en un 20 % des de 2008, i la taxa de suïcidis va augmentar a 7,5 per 100.000 el 2012 (Instituto Nacional de Estadística, 2014; Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental, 2014). En aquest sentit, d’aquestes dades se’n deriva que la crisi està suposant una intensificació de les desigualtats sociourbanes. El “model espanyol” (López i Rodríguez, 2011) durant el cicle 1995-2008 es basava en gran mesura en l'acumulació a través de l'entorn construït mitjançant la seva contínua revalorització. D’aquesta manera, una de les principals conseqüències socials de la crisi ha estat la pèrdua de l'habitatge. Des del començament de la crisi, a l’Estat Espanyol s'han registrat més de 400.000 execucions hipotecàries (Méndez et al, 2014: 24) i no hi ha dades precises sobre els desnonaments (Human Rights Watch, 2014). La teoria urbana crítica (Brenner et al., 2012) ha analitzat els processos de producció de desigualtat urbana sota el neoliberalisme a través de conceptes com ara la gentrificació (Smith 1996; Lees i Ley 2008; Lees, Stater i Wlyly 2008), l'empreseralisme urbà (Harvey 1989; González 2007; Brenner i Theodore 2002; Peck i Tickell 2002), la financiarització de la vida quotidiana (Kaika i Ruggiero, 2013), la privatització de l'espai públic (Hodkinson, 2013) i els Nous Encerclaments Urbans (Midnight Notes Collective 1990). Basant-se en el concepte de Nou Encerclament Urbà, es pot sostenir que les execucions hipotecàries i els desnonaments són una manifestació de l’encerclament de l’habitatge articulat mitjançant la financiarització de l’entorn construït. La literatura marxista generalment es refereix als encerclaments històrics com una forma d'acumulació primitiva (Marx 1990 [1864]), és a dir, com una forma de separació entre els productors i la terra (o els mitjans de producció). Tot i que el procés d'encerclament ha estat present al llarg de la història, la crisi del fordisme en la dècada de 1970 va provocar una nova ronda de encerclaments a través de la reestructuració del sistema d'acumulació capitalista (Midnight Notes Collective 1990). Els nous tancaments es caracteritzaren a partir de llavors, ja no només per la privatització dels mitjans de producció, sinó també per l'erosió progressiva d'un conjunt de garanties relacionades amb la reproducció social (López i Rodríguez, 2013: 45). En altres paraules, l’evolució del procés històric d'acumulació primitiva condueix a l’aparició de nous encerclaments, que amplien la separació de les comunitats dels seus mitjans de producció i reproducció social (Midnight Notes Collective 1990). Actualment, el procés de despossessió en l’esfera de reproducció social en els països del sud d'Europa té lloc en l'educació, la salut i, com tractam en aquest treball en l'habitatge. Tot i que el procés de tancament de l'habitatge ha estat dut a terme a través de diversos canals, aquest estudi es centra en l’encerclament que ha involucrat el procés de financiarització de l'habitatge com a dinàmica d’acumulació articulada durant el recent cicle expansiu del capitalisme en els països de capitalisme avançat, i que és allà on es poden trobar les arrels de l'actual onada de despossessions de cases mitjançant execucions hipotecàries i desnonaments de llogaters. En la literatura científica, la financiarització de l'habitatge és part dels estudis sobre la financiarització de l'entorn construït que, a causa de l’expansió del fenomen, ha crescut de forma exponencial (Aalbers, 2008, 2009a, 2009b, Christopher, 2011; Dymski, 2009; Gotham, 2006, 2009; Rutland, 2010; Wainwright, 2009; Newman, 2009). El punt de contacte entre la financiarització (Krippner, 2005) i l’entorn construït es troba


6

en el fenòmens de la conversió de la "terra” en un actiu financer (Harvey, 1982; Christophers, 2011; Charnock, Purcell i Ribera-Fumaz, 2014). Aquest procés es materialitza a través de processos com ara la titulització hipotecària que ha tengut un lloc preferentment sobre les hipoteques immobiliàries (Residential Mortgage Backed Securities), fet pel qual l’habitatge ha esdevingut un aspecte central de la financiarització (Aalbers, 2008). Aquest fenomen, juntament amb alguns altres, com ara les regulacions financeres, fiscals i del sòl, han promogut la revalorització de la propietat i l’emergència de la bombolla immobiliària. Aquestes revaloritzacions poden ser enteses com a una primera passa per a la despossessió d'habitatges (especialment si els salaris disminueixen o no mantenen el ritme dels costos de l'habitatge). En aquest context, d'una banda, el préstec hipotecari es va convertir en una condició necessària per a l'accés a la propietat de l'habitatge (López i Rodríguez, 2010). D'altra banda, la revalorització també ha afectat al preu dels lloguers, de manera que els llogaters de cada vegada han de dedicar una major quantitat dels seus salaris al lloguer. Amb l’emergència de la crisi de 2008 van començar a incrementar tant els desnonaments dels llogaters com les execucions hipotecàries. D'aquesta manera, tots els desallotjaments i execucions hipotecàries són el resultat d'un procés de despossessió de l´habitatge. En el cas dels desallotjaments, la despulla implica la pèrdua d'ús; mentre que a través de la despossessió d'execució hipotecària implica la pèrdua de l'ús i la propietat. La majoria de la literatura sobre la financiarització de l'habitatge estudia el procés del capital, però no entra en el fenomen de la despossessió. No obstant això, la literatura existent sobre els desnonaments no els s'analitza com el resultat del fenomen d’acumulació per despossessió. En resum, alguna literatura analitza les execucions hipotecàries, les seves principals causes i conseqüències; una altra literatura analitza els desallotjaments. Als Estats Units, la bibliografia sobre execucions hipotecàries vincula amb les execucions hipotecàries flexibilització dels mercats hipotecaris o d'alt risc (subprime). La ràpida expansió dels préstecs d'alt risc és comunament citada com la raó principal de la crisi hipotecària (Crump et al, 2008). Aquest va ser el resultat de la desregulació dels mercats financers dels Estats Units i la promoció de la propietat de l'habitatge. Això ha donat lloc a noves geografies del deute i el risc, que se superposa a patrons prèviament sedimentats: barris de baixos ingressos discriminats per raça (Crump et al, 2008). En la mateixa línia, Fields (2015) posa de manifest que aquest tipus de pràctiques de préstecs d'alt risc lliguen amb els marcs de la desigualtat racial, de manera que la crisi hipotecària ha desestabilitzat desproporcionadament les comunitats minoritàries i les llars encapçalades per dones afroamericanes i de baixos ingressos. També hi ha literatura que analitza la distribució espacial del deute de les llars a les ciutats canadenques que suggereix relacions entre la immigració, la raça, i deute (Walks, 2013). La literatura europea de desallotjament i execució d'una hipoteca és escassa. Stenberg, Doorn i Gerull (2011) argumenten que els desallotjaments han rebut relativament poc interès dels científics socials. Desenvolupen un marc teòric col·locant els desallotjaments en la intersecció entre la ciutadania civil i social, i mitjançant la comparació d'Alemanya, els Països Baixos i Suècia. Gerull (2014) investiguen les estratègies nacionals per prevenir els desallotjaments. De la mateixa manera, Moore, Rodríguez-Vives i Saca-Saca (2013) consideren que les taxes de morositat de les hipoteques estan relacionades amb la manca de diversificació o amb l'excessiva dependència dels mercats de l'habitatge dels Estats Units i dels països europeus, sobretot els d'Irlanda i Espanya. A l’escala estatal, les causes de la segregació sociourbana i de la dificultat de l'accés a l'habitatge que ha emergit durant el període de la bombolla immobiliària han estat estudiades per molts investigadors i acadèmics. No obstant això, manquen estudis que reflecteixin el desnonament com a conseqüència de les polítiques financiero-inmobiliàrias aplicades durant el cicle expansiu (1995-20007), i que els localitzin, concentrats o dispersos, a les àrees metropolitanes. Els antecedents en l'estudi d’aquest fenomen han estat fonamentalment abordats des de dos punts de vista. D'una banda, la producció d'articles periodístics


7

ha alertat l'opinió pública de la gravetat de la situació però, en incidir sobretot en casos particulars, s’ha restat globalitat al fenomen i no s’han abordat amb prou rigor les causes que el produeix. D’altra banda, l’anàlisi elaborada per experts aclareixen qüestions conceptuals i presenten dades per tal de fer front a la complexitat d'aquest procés. A Espanya els problemes de desallotjaments i execucions hipotecàries s'han analitzat bàsicament des del punt de vista de la llei (Rodríguez, 2014), l'economia (Cano i Etxezarreta, 2014 ; Etxezarreta et al 2012 ; Cano et al 2013) i els moviments socials (Colau i Alemany, 2012; Human Rights Watch, 2014; Navarro, 2012; Valiño, 2013), amb les recomanacions del Defensor del Poble que arriben al Parlament espanyol (Defensor del Pueblo, 2013). En aquest sentit alguns, juristes també han escrit sobre aquesta temàtica des d'una perspectiva exclusivament jurídica a l'última dècada. Des d'un punt de vist geogràfic, destaquen dos estudis de 2014. El primer d'ells (Obeso, 2014) treballa en una escala d’Estat espanyol de 2009 a 2012 i, amb una resolució geogràfica del districte judicial, es relaciona el fenomen de la desocupació , distingint clarament la costa mediterrània i Madrid com a zones amb major presència dels desallotjaments. El segon d'aquests estudis, Méndez et al. (2014) treballa en una escala també estatal (2008 a 2013) amb una resolució de la circumscripció judicial. L'aportació més interessant d'aquest estudi és la distinció entre una fase inicial (2008-2010), on les polítiques keynesianes encara van prevaler i en què el fenomen analitzats es van centrar sobretot a la costa mediterrània i la zona de Madrid; i una segona fase (2011-13) amb un aprofundiment de les polítiques neoliberals pel qual els desallotjaments i les execucions hipotecàries també penetren en les ciutats de mida mitjana del sistema urbà. No obstant això, es troben a faltar anàlisis territorials, a escala intraurbana (carrers, seccions censals, barris), i temporals, que estudiïn l'evolució dels desnonaments o llançaments en els últims anys, tot distingint entre els anys de la bombolla immobiliària i els de la crisi. La principal causa pot estar en que les estadístiques oficials presentades pel Consell General del Poder Judicial, principal organisme encarregat de recollir i subministrar aquesta informació, presenta les dades a nivell dels 431 partits judicials. Aquest fenomen té unes lògiques espacio-temporals, encara deficientment explicades i no demostrades a Espanya des d'un punt de vista científic. Desxifrar aquestes variables i explicar convenientment les conseqüències socioespacials en les últimes dècades en el cas de Menorca esdevé una recerca innovadora. Finalment, la literatura científica sobre desnonaments a les Illes Balears és encara poc nombrosa. Des d'un punt de vista geogràfic, destaquen dos articles sobre Palma (Vives-Miró, González i Rullan, 2015) (Vives-Miró i Rullan, 2014). Els dos s'han plantejat a escala intraurbana, pel que són una interessant aportació als impactes estudi socioterritorial d'aquest fenomen a nivell de carrers i barris. La bombolla financero-immobiliària que va caracteritzar bona part de les dècades de 1990 i 2000 ha estat intensament estudiada des de moltes disciplines a causa de les profundes implicacions que ha generat sobre el territori i la societat. A inicis de la segona dècada del segle XXI, la profunda crisi econòmica situen en un nou escenari que, com en l'etapa anterior, està produint noves transformacions socioterritorials. Pel mateix component de la crisi, aquesta afecta de manera especial aquells països especialitzats en el binomi financiero-inmobiliari i, de forma particular, els espais urbans i els territoris turístics. Com a conseqüència de la crisi i de les respostes proporcionades per les polítiques neoliberals, tots aquests territoris estan patint intensos processos de desenvolupament geogràfic desigual, tot agreujant-se les diferències entre una majoria creixent d'espais en crisi i una minoria d'espais elititzats. Un dels efectes més clars de la crisi immobiliària en els espais precaritzats en són els desnonaments. Menorca, en el context espanyol i balear, és un d’aquests espais turistitzats. Però per la seva condició de Reserva de la Biosfera i l'èxit de determinades polítiques urbanes i territorials, el desenvolupament urbanístic no ha estat tan accelerat com a la resta de les Illes Balears. Per això cal analitzar si els efectes socials d’aquesta lògica financero-immobiliària són menors a Menorca en relació a la resta de territoris. Pel cas menorquí, malgrat la inexistència d’estudis sobre desnonaments, en l'estudi del fenomen urbà contemporani, d’acord amb Murray (2006), cal citar les obres de Baulies (1964-1967), del geògraf


8

menorquí Tomàs Vidal Bendito, la geògrafa menorquina Maria Lluïsa Dubon (1987, 1993), i d’altres investigadors de la història econòmica i de l'economia menorquina com Marí, 1991; Casasnovas, 1998, 2005; i López i Rosselló, 2002. L'estudi específic de les ciutats de Maó i Ciutadella ha tengut una elaboració desigual, tot sent Maó la més estudiada, que pot atribuir-se al fet de comptar Maó amb una institució cultural de prestigi, el Ateneu de Maó. A més, com assenyalen nombrosos investigadors, per exemple Camps (2000), l'escàs interès pel passat local de la ciutat més occidental ha fet que, fins al moment, només es pugui comptar amb tractaments fragmentaris del procés geohistòric de Menorca, tot quedant pendents d'anàlisi temes importants. Concretant, per al coneixement de la ciutat de Maó resulta imprescindible el treball de l'equip integrat per Domènech, M. et al (1983), els geògrafs Horacio Capel i Mercè Tatjer (1975) i Joan Enric Vilardell (2005). A Ciutadella, en canvi, es troben a faltar treballs més detallats sobre la ciutat contemporània (Murray, 2006). Finalment, val a dir que el Grup d’Investigació de Sostenibilitat i Territori el 2006 va elaborar una Introducció a la Geografia Urbana de les Illes Balears (2006) en la que es fa un repàs històric a l’evolució urbana de Ciutadella i Maó (Artigues et al, 2006).


9

3. Metodologia i fonts

Aquesta recerca pretén avançar en els estudis urbans de Menorca i en l’anàlisi d’una problemàtica que cada vegada té més rellevància social i que encara no ha estat prou inclosa dins l'estudi de les dinàmiques metropolitanes a l’Estat espanyol. La hipòtesi principal que es planteja és que les execucions hipotecàries i els desnonaments visibilitats a través de la crisi són part integral de la intensificació dels processos de financiarització dels entorns construïts a Espanya. Per tant, com s’ha exposat, el principal objectiu és analitzar i cartografiar les execucions hipotecaries en el marc de la realitat sociourbana menorquina. D’aquesta manera, es planteja en primer lloc elaborar una anàlisi de classe i cartografiar-la; en segon lloc, analitzar distribució espacial de les execucions hipotecàries; i en tercer lloc superposar i estudiar aquests dos fenòmens per tal de aportar un millor enteniment de les arrels sociourbana de la despossessió d’habitatge a Menorca. La figura 4 representa una síntesi de la metodologia seguida, una anàlisi conjunta de les dades georeferenciades de les execucions hipotecàries en el mapa de categories socials que permet estudiar la relació existent entre el rang social a escala urbana i la densitat de despossessió d'habitatge.

Figura 4. Síntesi de l'enfocament metodològic seguit en aquest estudi

Font: elaboració pròpia

A continuació s’exposen les metodologies utilitzades tant per elaborar la cartografia social, com per la cartografia de les execucions hipotecàries.

3.1. Metodologia per al mapa social de Menorca

No són gaires els treballs que han estudiat els aspectes relacionats amb la precarització social a les Illes Balears a escala de zones estadístiques (Carbonero et al., 2002) o de secció censal (Vives-Miró, 2013). Per a aquest estudi s’ha adoptat la metodologia implementada per (Rubiales, Bayona i Pujadas, 2013) (2013) a Madrid, que s’elabora a nivell de secció censal i a partir de dades del Cens de Població i Habitatge de 2001. La cartografia es du a terme mitjançant la realització d'una anàlisi multivariada, que aplica


10

components d'anàlisi principals i de clúster. El conjunt de dades de cadascuna de les seccions censals tenen la següent informació sobre els habitatges i la població: (i) estrangers, (ii) ocupacions de categoria alta, mitjana-alta, mitjana-baixa i baixa, (iii) quatre graus d'estudis (des de "sense educació" a "educació universitària"), (iv) emprenedors, petits propietaris i treballadors; i (v) percentatge d'habitatges de menys de 70 m², entre 70 i 120 m² i, més de 120 m². En l'anàlisi de components principals, tot aplicant el mètode de rotació Varimax, les variables inicials es redueixen a pocs factors per tal d’eliminar les redundàncies i estandarditzar els valors. Els dos principals components principals de l'estudi representen el 63% de la variància total i van ser identificats, un d'ells com les classes mitjana-alta, i l'altre com a classe treballadora. Posteriorment, es va realitzar una anàlisi clúster jeràrquica sobre els dos factors abans esmentats tot utilitzant el mètode de Ward (en la distància euclidiana) i el nombre inicial dels grups es va establir en tres. A través d'aquesta tècnica es van assignar les seccions censals a un dels tres grans grups d'acord amb els valors que presenten: 1) categoria social mitjana-alta; 2) treballadors; 3) mescla.

3.2. Metodologia per cartografiar les execucions hipotecàries a Menorca

Actualment no hi ha una única metodologia per a la representació territorial de les execucions hipotecàries. Una de les causes és la complexitat de l'accés a les dades estadístiques. Les principals fonts utilitzades per conèixer l'evolució d'aquests llançaments provenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De fet, la resolució més gran que faciliten les dades oficials d’execucions hipotecàries és tan sols a escala de partit judicial. No obstant això, per l’elaboració d’una anàlisi urbana com la que proposa aquest treball, cal una escala gran i la incorporació de la variable temporal. La metodologia utilitzada es basa en el buidatge i explotació de dades recollides en els Jutjats de Primera Instància de Ciutadella i Maó. Així doncs, amb la finalitat de desagregar la informació a escala intraurbana s’han inventariat les execucions hipotecàries dels jutjats n.1 i n.3 de Maó, i jutjat n.2 de Ciutadella des de 2003 fins 2012. En el cas d’aquests jutjats de Maó l’inventari s’ha pogut fer execució a execució, és a dir a nivel de carrer, de manera que permeti elaborar una cartografia més detallada a través de punts. No obstant, en el cas del jutjat 2 de Ciutadella tant sols se’ns ha permès d’arribar a la información a nivel de nucli urbà o urbanització. Malauradament, en el cas del jutjat n.2 de Maó i jutjat n.1 de Ciutadella se’ns ha negat l’accés a les dades. El resultat és una base de dades que conté aquestes execucions hipotecàries amb l'adreça (carrer i número/ o nucli-urbanització) i la data. Una vegada elaborada la base de dades, es depura i es tracta estadísticament. Finalment, a través de d’un Sistema d’Informació Geogràfica es genera la cartografia de la distribució espacial de les execucions.


11

4. La segregació sociourbana de Menorca

Aquest apartat del text pretén fer l’anàlisi de les diferents realitats sociourbanes que s’observen a la Menorca de la bombolla immobiliària. La figura 5 cartografia la distribució espacial de les categories socials que s’han analitzat a partir de la metodologia exposada més a dalt en el text. Figura 5. La realitat sociourbana de Menorca el 2001

Font: elaboració pròpia a partir INE Cens de Població i Habitatge 2001 D’acord amb l'anàlisi d’aquesta cartografia de les realitats socials de Menorca es poden extreure conclusions a diferents escales.

En primer lloc, hi ha una diferenciació notable pel que fa el territori en funció de si parlam de les ciutats menorquines o dels pobles de la ruralia. Si bé l’espai rural presenta una major homogeneïtat espacial on es mesclen les diferents categories socials, als dos principals nuclis urbans de Menorca, Maó i Ciutadella, i els seus entorns urbans es palesa clarament la segregació social. Tanmateix aquesta és més acusada en el cas de Maó que en el de Ciutadella on a la part urbana no costanera, com els pobles, es mescles les diferents categories socials. En segon lloc, l’Illa presenta una sèrie de patrons:


12

a) els nuclis rurals interiors i, en menor mesura, els del sud de l'illa són principalment espais amb escasa segregació socioespacial. b) les classes mitjanes-altes es localitzen al nord turístic-residencial menorquí (Fornells, Arenal d’en Castell, Port d’Addaia, Punta grossa, Son Parc), a determinats enclavaments de la badia de Maó, i al sud residencial de Ciutadella. c) les classes treballadores són majoria a les seccions censals urbanes de Maó i Ciutadella i al contínuum urbà-turístic del sud-est (s’Algar, Alcaufar, Punta Prima, Marina de Son Ganxo, Binibéquer, Binisafuller, Cap d’en Font ). Cal recordar que l’anàlisi només comptabilitza la població empadronada i, conseqüentment, no reflecteix la presència de població turística o de segona residència de classes mitjanes i altes. d) les zones turístiques de l’àrea d’influència de Ciutadella són de cases mitjanes altes, mentre que les zones turístiques de l’àrea d’influència de Maó són de classes treballadores. Finalment, en tercer lloc, val la pena aterrar l'anàlisi a l’escala urbana de Maó i Ciutadella, que són els indrets de l’Illa amb una segregació socioespacial més clara. A Maó, la classes mitjanes-altes predominen al centre històric, als barris de Dalt de Sant Joan i plaça Eivissa, Malbúger i camí Barrotes i Fort de l’Eau. També fan presencia a les zones de Son Vilar, Trebalúger i a urbanitzacions al llarg de tota la badia, sobretot del nord (Cala Llonga), així com a es Murtar. No obstant, a es Castell i les àrees d'expansió del recinte de Maó (segles XX-XXI) són lloc de residència de la classe treballadora. Pel que fa Ciutadella, presenta una clara segregació de classes nord-sud. Aquesta està marcada entre les àrees residencials-turístiques del Nord on hi resideixen classes treballadores (Cala’n Blanes, los Delfines, Cales Piques, Cala Morell) i les àrees residencials-turístiques del sud on hi habiten les residents de categoria social mitjana-alta (Santandria, sa Caleta, Son Carrió, Cala Blanca, Cap d’Artrutx i Son Xoriguer). La ciutat consolidada de Ciutadella s'inclou en l'àrea de classe treballadora, tot i que la zona de l’exemple roman amb tot tipus de residents, és a dir, seria la zona sense una marcada segregació. En definitiva, aquests mapes manifesten una estructura social, que resulta també fonamental a l'hora d'interpretar la cartografia dels desnonaments i més en un context actual on la crisi aguditza les diferències entre classes.


13

5. Els efectes de la crisi a Menorca: les execucions hipotecàries

Abans d’entrar a analitzar les execucions hipotecàries, s’ha analitzat la situació dels habitatges hipotecats a Menorca. La figura 6 mostra la distribució dels habitatges hipotecats durant el 2001. Aquesta cartografia mostra que les àrees urbanes amb aleshores més hipoteques eren les de les urbanitzacions de Ciutadella, tant les del sud (Santandria, sa Caleta, Son Carrió, Cala Blanca, Cap d’Artrutx i Son Xoriguer) com les del nord (Cala en Blanes, los Delfines, cales Piques, Cala Morell). Malgrat presentar nombres equivalents en quant a nombre d’hipoteques (entre 600 i 1000 habitatges hipotecats per secció censal), com s’ha exposat anteriorment, les urbanitzacions del nord estan habitades per classes treballadores, mentre que les del sud per classes mitjanes-altes.

Figura 6: Habitatges hipotecats per secció censal, 2001

Font: elaboració pròpia a partir del INE Cens de Població i Habitatge 2001 D’altra banda, si la figura 7 deixa veure que si bé en plena bombolla immobiliària anualment es constituïen unes 5.000 hipoteques (amb un import d’uns 900.000.000 euros), l’any de l’esclat de la crisi se’n van constituir 248 (55.122.000 euros), i a partir de llavors les xifres han anat variant al des de 2.600 el 2009 a 744 hipoteques el 2014.


14

Figura 7: constitució d’hipoteques i el seu import a Menorca, 2006 – 2014

Font: elaboració pròpia a partir de IBESTAT

Un cop analitzades les hipoteques, s’aborden les execucions hipotecàries, la seva distribució espacial i la seva relació amb les diferents categories socials. La territorialització de les 946 execucions hipotecàries (figures 8 i 9) expressa els diferents impactes territorials i la contrastada precarització social de la crisi intensificada durant els últims anys. El 2014 Ciutadella i Maó sumaven el 61,87% de la població menorquina i concentraven el 65,64% de les execucions hipotecàries. Però és Ciutadella, amb 408 execucions, el nucli que lidera aquesta classificació en concentrar gairebé el 45% de les execucions comptabilitzades a tota l'illa. Ciutadella no és només el municipi més extens de l'illa sinó que té espais urbans amb dinàmiques socioespacials i morfologies diferents: centre històric turistitzat i en procés de gentrificació, àrees residencials-turístiques d'alt nivell econòmic, territoris turístics madurs i espais de reproducció social del turisme, àrees de creixement urbà dels segles XX i XXI habitat per classes mitjanes i treballadores, etc. Com a exemple, un total de 89 execucions hipotecaries de Ciutadella es van produir fora del nucli urbà principal, tot destacant-ne 15 a són Carrió, 16 a Cala Piques i 14 a Los Delfines. Precisament aquests dos últims es corresponen amb àrees de majoria de població treballadora. Encara que és necessari seguir treballant en aquest tema, s'entén que els casos del sud de Ciutadella són habitatges de segona residència no sempre propietat de població menorquina. D’altra banda Maó, menys extens i de hàbitat més concentrat que Ciutadella, concentra les execucions al nucli urbà principal, amb l'excepció de 15 a Cala en Porter.

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Mile

rs d

'eu

ros

N. f

inq

ues

hip

ote

cad

es

Número de finques Import de les hipoteques


15

Figura 8. Total d'execucions hipotecàries per nucli urbà (secció censal)


Figura 9. Total d'execucions hipotecàries per nucli urbà


050

100150200250300350

Are

nal

d'e

n C

aste

ll

Bla

nes

Cal

a B

lan

ca

Cal

a en

Bo

sch

Cal

a M

ore

ll

Cal

es P

iqu

es

Cap

d'A

rtru

tx

Co

ves

No

ves

Forn

ells

Gal

dan

a

La S

erp

ento

na

Los

Del

fin

es

Po

rt d

'Ad

dai

a

Pu

nta

Gro

ssa

San

tan

dri

a

Son

Bla

nc

Son

Car

rio

Son

Par

c

Son

Xo

rigu

er

Ciu

tad

ella

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn G

ran

Ferr

erie

s

Ala

ior

Es C

aste

ll

San

t Ll

uís

Maó

Cal

a en

Po

rter


16

En el cas de les zones urbanitzades costaneres, malgrat no és possible definir un únic model de comportament, les execucions hipotecàries tenen més presència a les zones turísticoresidencials més que a les turísticohoteleres. Aquest fet, encara que sembli evident denota la rellevància de les execucions hipotecàries per a segones residències. En definitiva, la territorialització de les execucions hipotecaries dibuixa un mapa que apunta el següent:

i) Encara que tot el territori s'ha vist afectat per les execucions hipotecàries, a les ciutats es concentren la majoria, ja que són espais de major diversitat i segregació social. ii) Ciutadella, el municipi més extens i amb diverses morfologies urbanes, ha conegut el major nombre d'execucions. iii) Els casos d’execucions en els territoris costaners, majoritàriament, representen execucions de segones residències.

Un cop localitzades espacialment a escala de carrer i número les execucions hipotecàries, s’han superposat a la distribució espacial de les categories socials abans analitzades. D’aquesta relació entre despossessió d’habitatge i classe social a Menorca se’n podem extreure algunes dades d’interès. Aquesta anàlisi només s’ha pogut fer per dos dels tres jutjats del partit judicial de Maó per mor de la dificultats d’accés a les dades abans esmentades. Tanmateix això suposa una ampla mostra del 66% del partit judicial. La figura 10 mostra les xifres.

Figura 10: Execucions hipotecàries per categories socials al partit judicial de Maó.

Números Absoluts %

Mitxe Treballadors

Mitjanes -altes

Total Mitxe Treballadors Mitjanes -

altes Total

Alaior 32 4 0 36 88,89 11,11 0,00 100

Es Castell 0 34 30 64 0,00 53,13 46,88 100

Maó 9 172 150 331 2,72 51,96 45,32 100

Sant lluís 11 18 0 29 37,93 62,07 0,00 100

TOTAL 52 228 180 460 11,30 49,57 39,13 100

Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels Jutjats de Maó i de l’INE

En aquest sentit, s’observa que en nombres absoluts (del mostreig recollit) el 49,5% de les execucions se situen a zones de treballadors, el 39% a les zones de classes mitjanes i el 11% a indrets mitxes sense segregació. Per tant, una primera conclusió és que les execucions han tengut lloc majoritàriament a les àrees més precaritzades i que allà on no hi ha segregació social o on n’hi ha menys, com ara els nuclis més rurals, és allà on hi ha menys presència d’execucions hipotecàries. Les execucions allà on resideixen les classes treballadores també hi tenen una presència alta, sobretot als centres urbans més importants de l’illa de l’Illa.


17

5.1. Categories socials i execucions hipotecàries a Maó

Aquest apartat del text entra a escala de carrer per al cas de Maó, ja que és de l’únic nucli urbà del qual se’ns ha permet l’accés a les dades a aquesta escala de resolució. Com s’ha explicat a la metodologia, a Maó s’ha tengut accés a les dades dels jutjats 1 i 31 A Maó, des de 2001 hi ha hagut 789 execucions hipotecàries, 707 de les quals han tengut lloc després de l’esclat de la bombolla immobiliària, és a dir el 89,6%. Per tant, és evident que a Maó l’impacte de la crisi en relació a la despossessió d’habitatge ha estat prou rellevant. La figura 11 mostra les execucions hipotecàries per categories socials a Maó. S’observa que n’hi ha una concentració a les àrees de treballadors (172 execucions – el 51,96%). Aquestes estan concentrades majoritàriament al barri de Tanques del Carme i al Camí de ses Vinyes. D’altra banda, hi ha 150 execucions que se situen en zones de classes mitjanes. Aquestes es concentren bàsicament al centre històric, a Fort de l’Eau i a Malbúguer, que ha adquirit una destacada centralitat en l'actualitat amb la localització d'importants edificis administratius d'influència insular (seu del Consell Insular de Mallorca, Oficina d'Ocupació, Hospital Mateu Orfila, Prefectura de Trànsit de Menorca...) així com urbanitzacions d'habitatges de mitjana i alta qualitat (González, en premsa).

1 Les secretaries del jutjat numero 2 de Maó i del número 1 de Ciutadella no ens han facilitat les dades i el jutjat número 2 de Ciutadella només ens ho ha facilitats a escala de nucli de població, sense desagregar a escala de carrer i número. Tot plegat els resultats referits a Maó representen una mostra del 66%.


18

Figura 11: Execucions hipotecàries per categories socials


5.2. Els executors hipotecaris a Maó

Finalment, a través de les dades recollides també s’ha pogut observar quines han estat les entitats bancàries que han protagonitzat les execucions hipotecàries a Maó. La figura 12 mostra la seva distribució. En aquest cas, les execucions no mostren cap patró espacial concret en funció de quina hagi estat l’entitat financera que l’ha promogut. Així i tot, els bancs que més execucions han promogut a Maó entre 2003 i 2014 són Banc Mare Nostrum (i Sa Nostra) amb 28 execucions; Caixabank amb 19; BBVA amb 18; i la Caixa amb 12 i el Santander amb 8.


19

Figura 11: Execucions hipotecàries per entitat financera

Font : elaboració pròpia


20

6. Conclusions

El mapa d’estatus o categoria social de Menorca sobre el que tenen lloc les execucions hipotecàries presenta les següents característiques:

- A Ciutadella i especialment a Maó (incloent la seva àrea urbana immediata) és on el mapa social està més diferenciat entre zones de seccions d’estatus social baix i mitjà-alt. - Les urbanitzacions de la costa nord són majoritàriament d’estatus social alt mentre que les de la costa sud són d’estatus baix o mixt. - Els nuclis rurals i l’eixample de Ciutadella són formats per seccions on es mescla la població de tots els estatus socials.

Comparativament entre illes a Menorca ha estat més importants l’impacte de la crisi mesurada en execucions hipotecàries que a Mallorca i a les Pitiüses.

Abans de la crisi a Menorca es signaven unes 5000 hipoteques anuals que, arran de l’esclat de la bombolla immobiliària va baixà entre 1000 i 2000. La major concentració d’hipoteques es localitza al terme municipal de Ciutadella on l’aposta immobiliària havia estat més forta.

L’anàlisi particular del cas de Maó palesa com el major nombre d’execucions hipotecàries (més del 50%) es donen en aquelles seccions on l’estatus social és baix, la qual cosa palesa que, malgrat haver afectat també a segones residències de la població d’estatus social mitjà i alt, el major impacte de la crisi s’ha donat sobre les classes treballadores.

Els principals executors de les hipoteques han estat, per aquest ordre, BMN, Caixabank, BBVA, la Caixa i el Santander.


21

7. Referències

Aalbers, M. (2008): “The Financialization of Home and the Mortgage Market Crisis”. Competition & Change,

12 (2), 148–166.

Aalbers, M. (2009a): “Geographies of the financial crisis”. Area, 41 (1), 34–42.

Aalbers, M. (2009b): “The Sociology and Geography of Mortgage Markets: Reflections on the Financial

Crisis”. International Journal of Urban and Regional Research, 33 (2), 281–290.

Artigues, A.A. et al. (2006): Introducción a la Geografía Urbana de las Illes Balears. Universitat de les Illes

Balears i AGE, Palma.

Baulies, J. (1964-1967): L’illa de Menorca. (3 vol). Ed. Barcino, Barcelona.

Brenner, N. et al. (2012): Cities for People, Not for Profit: Critical Urban Theory and The Right To The City.

Routledge, London.

Brenner, N. i Theodore, N. (2002): Spaces of Neoliberalism: Urban Restructuring in North America and

Western Europe. Blackwell, Malden.

Camps, A. (coord) (2000) La història de Ciutadella de Menorca a través dels fons ceràmic del Museu

Municipal de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella, Ciutadella.

Cano, G. i Etxezarreta, A. (2014): “La crisis de los deahucios en España: respuestas intitucionales y

ciudadanas”. Revista de Economía Crítica, 17, 44-57.

Cano, G. et al. (2013): “From Housing Bubble to Repossessions: Spain Compared to Other West European

Countries”. Housing Studies, 28 (8), 1.197-1.217.

Capel, H. y Tatjer, M. (1975) “Dos ejemplos de urbanismo dieciochesco en Menorca: San Luís y Villacarlos”

en Miscel·lània Pau Vilà. Institut d’Estudis Catalans/Societat Catalana de Geografia, Barcelona.

pp.209-214.

Carbonero, M. A., Horrach, A., Mascaró, P., and Santiago, J. 2002: L'espai social de l'exlusió a les Balears.

Una proposta d'àrees d'atenció preferent. - Caixa de les Balears and Universitat de les Illes

Balears, Palma.

Charnock, G.; Purcell, T. i Ribera-Fumaz, R. (2014). The limits to capital in Spain: crisis and revolt in the

european south. Palgrave Macmillan, New York.

Christophers, B. (2011): “Revisiting the Urbanization of Capital”. Annals of the Association of American

Geographers, 101 (6), 1.347-1.364.

Colau, A. i Alemany, A. (2012): Vidas hipotecadas. De la burbuja inmobiliaria al derecho a la vivienda.

Cuadrilátero de libros, Barcelona.

Crump, J; Newman, K; Belsky, E; Ashton, F; Kaplan, D; Hammel, D and Wyly E. (2008): “Cities Destroyed

(Again) For Cash: Forum on the U.S. Foreclosure Crisis”. Urban Geography, 29 (8), 745-784.

Defensor del Pueblo (2013): Crisis económica y deudores hipotecarios: actuaciones y propuestas del

defensor del Pueblo. Defensor del Pueblo, Madrid.

Domènech, M. et al. (1983): La ciutat des del carrer. Anàlisi formal, funcional i simbòlic del casc antic de

Maó. Ateneu de Maó, COAB i Sa Nostra, Maó.

Dubon, Mª. Ll. (1987) “La emigración menorquina a Argelia en la primera mitad del siglo XIX. Detección y

evaluación mediante análisis demográfico directo e impacto sobre la evolución posterior de la

población” en Anales de Geografía de la Universidad Complutense nº7, pp.177-184.


22

Dubon, Mª. Ll. (1993) Estudi de la demografia actual menorquina. Les migracions i els seus efectes sobre la

població i la societat illenques. Institut Menorquí d’Estudis, Maó.

Dymski, G.A. (2009). “Afterword: Mortgage Markets and the Urban Problematic in the Global Transition”.

International Journal of Urban and Regional Research, 33 (2), 427–442.

Etxezarreta, A. et al. (2012): “De la burbuja inmobiliaria a las ejecuciones hipotecarias”. Ciudad y Territorio.

Estudios Territoriales, 174, 597-613.

Fields, D. (2015): “Contesting the financialization of urban space: community organizations and the

struggle to preserve affordable rental housing in New York city”. Journal of Urban Affairs, 37

(2), 144–165.

Gerull, S. (2014): “Evictions Due to Rent Arrears: A Comparative Analysis of Evictions in Fourteen Countries

Berlin European”. Journal of Homelessness, 137, 137-155.

González Ceballos, S. 2007: Trepando por la jerarquía urbana: nuevas formas de gobernanza neoliberal en

Europa in Vivas, P.; Ribera, R. i González, F. (coords.): Ciudades en la sociedad de la

información. UOC Papers, 5: 6-12

González, J.M. (en prensa): Urbanisme i construcció de la ciutat en les Illes Balears. Lleonard Muntaner,

Palma.

Gotham, K.F. (2006): “The Secondary Circuit of Capital Reconsidered: Globalization and the US Real State

Sector”. American Journal of Sociology, 112 (1), 231-275.

Gotham, K.F. (2009): “Creating liquidity out of spatial fixity: The secondary circuit of capital and the

subprime mortgage crisis”. International Journal of Urban and Regional Research, 33(2), 355-

371.

Greta R. Krippner (2005): “The Financialization of the American Economy.” Socio-Economic Review, 3, 173-

208.

Harvey, D. (1989): “From managerialism to entrepreneurialism: the transformation of urban governance in

late capitalism”. Geografiska Annaler Series B: Human Geography, 71(1), 3-17.

Harvey, D. (1982): Limits to Capital. Blackwell Publisher Limited, Oxford

Hodkinson, S. (2013): “The new urban enclosures”. City: analysis of urban trends, culture, theory, policy,

action, 16 (5), 500-518

Human Rights Watch (2014): Sueños rotos. El impacto de la crisis española de la vivienda en grupos

vulnerables. Human Rights Watch, USA.

Instituto Nacional de Estadística (2014): www.ine.es

Lees, L. i Ley, D. (2008): “Introduction to special issue on gentrification and public policy”. Urban Studies, 45

(12), 2.379-2.384.

Lees, L.; Slater, T. i Wyly, E. (2008): Gentrification. Routledge, London.

López, I. i Rodríguez, E. (2010): Fin de ciclo. Financiarización, territorio y sociedad de propietarios en la onda

larga del capitalismo hispano (1959-2010). Traficantes de Sueños, Madrid.

López, I. i Rodríguez , E. (2011): “The spanish model”. New Left Review, 69, 5-29.

Marx, K. (1990 [1864]): “La llamada acumulación originaria”. En El capital. Vol. 1.

Méndez, R. et al. (2014): Geografía de las ejecuciones hipotecàrias en España. - Fundación 1 de mayo.

Estudios (84), 1-40.

Midnight Notes Collective (1990): Introduction to the new enclosures. The Commoner.

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/juaf.2015.37.issue-2/issuetoc

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/juaf.2015.37.issue-2/issuetoc

http://www.ine.es/


23

http://www.commoner.org.uk/02midnight.pdf

Moore, M.; Rodríguez-Vives, M. i Saca-Saca, N.N. (2013): "Mortgage Markets and Foreclosure Processes in

Europe and the United States". En C. Enoch, L. Everaert; T. Tressel I J.-P. Zhou From

Fragmentation to Financial Integration in Europe, International Monetary Fund, Washington

D.C., 409-432.

Murray, I. (2006): “Menorca y sus ciudades. Otra rareza menorquina en las Balears”. En A.A. Artigues et al.

(coord.) Introducción a la Geografía Urbana de las Illes Balears. Universitat de les Illes Balears i

AGE, Palma, 17-75.

Navarro, P.A. (2012): “Casas vacías, personas sin casa”. El Siglo de Europa, 971, 32-38.

Newman, K. (2009): “Post-Industrial Widgets: Capital Flows and the Production of the Urban”. International

Journal of Urban and Regional Research, 33 (2), 314–331.

Obeso, Í. (2014): “Análisis geográfico de los deshaucios en España”. Ería, 95, 327-342.

Peck, J. I Tickell, A. (2002): “Neoliberalizing space”. Antipode, 34 (3), 380-404.

Kaika, M. i Ruggiero, L. (2013): “Land Financialization as a “lived” process: The transformation of Milan’s

Bicocca by Pirelli”. European Urban and Regional Studies, 23 (1), 1–20.

Rodríguez, J. (2014): “Las ejecuciones hipotecàrias. Un año de la ley 1/2013”. Revista de Derecho Civil, 1 (3),

105-120.

Rubiales, M., Bayona, J. i Pujadas, I. (2013): “Distribución espacial de las clases altas en la región

metropolitana de Madrid (2001-2011)”. Anales de Geografía, 33 (2), 107-136.

Rutland, T. (2010): “The financialization of urban redevelopment”. Geography Compass, 4 (8), 1.167-1.178.

Smith, N. (1996): The New Urban Frontier: Gentrification and the Revanchist City. Routledge, London.

Spanish Confederation of Associations of Families and Persons with Mental Illness, 2014 (www.feafes.org).

Stenberg, S; Doorn, L; Gerull, S. (2011): “Locked out in Europe: A Comparative Analysis of Evictions Due to

Rent Arrears in Germany, the Netherlands and Sweden”. European Journal of Homelessness,

5(2), 39-61.

Valiño, V. (2013). Emergencia habitacional en el Estado español. La crisis de las ejecuciones hipotecarias y

los desalojos desde una perspectiva de derchos humanos. Observatorio Plataforma de

Afectados por la Hipoteca, Barcelona.

Vidal-Bendito, T. (2001) “Fonaments geogràfics de la història (dialèctica home-territori)” en Vidal

Hernández, J.M. (dir) Enciclopèdia de Menorca. Tom IX. Història I: des dels inicis del poblament a

l’època talaiòtica. Obra Cultural de Menorca, Maó.

Vilardell, J.E. (2005) La fundación de Georgetown, Menorca 1771. Patrick Mackellar y el urbanismo militar

británico. COAB, Maó.

Vives-Miró, S. (2013): L'espai urbà del capitalisme. La construcció del projecte neoliberal de Palma. Tesis

Doctoral, Universitat de les Illes Balears.

Vives-Miró, S. and Rullan, O. 2014: “La vivienda en el tránsito de la reproducción ampliada del capital a la

acumulación por desposesión en España”. In Territorios inconclusos y Sociedades Rotas, Grupo

de Geografía Urbana (AGE) i universitats Autónoma de Madrid, Complutense, La Mancha i

Carlos III, Madrid, 1-10.

Vives, S.; González, J.M. i Rullan, O. (2015): “Home dispossession: uneven geography of evictions in the city

of Palma (Majorca)”. Die Erde. Journal of the Geographical Society of Berlin, 146 (2-3), 113-126.

http://www.commoner.org.uk/02midnight.pdf

http://www.feafes.org/


24

Walks, A. (2013): “Mapping the Urban Debtscape: The Geography of Household Debt in Canadian Cities”.

Urban Geography, 34 (2), 153-187.

Wainwright, T. (2009): “Laying the Foundations for a Crisis: Mapping the Historico-Geographical

Construction of Residential Mortgage Backed Securitization in the UK”. International Journal of

Urban and Regional Research, 33 (2), 372–388.

els efectes socials de la crisi immobiliÀria a menorca...

Documents