els boscos nous de barcelona: patrons de riquesa i composició
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Els boscos nous de Barcelona:
patrons de riquesa i composició
Corina Başnou
Joan Pino
La Regió Metropolitana de Barcelona és plena de bosc
Font: MCSC 2009
38.8%
Un patró de paisatge heterogeni
Font: MCSC 2005
Efectes sobre la connectivitat forestal: Índex de connectivitat terrestre de Catalunya
Font:
Minuartia-CREAF
Boscos de la plana del Vallès:
Mostreig de 250 parcel·les
Buffer 10 m
Efectes del paisatge sobre
la biodiversitat forestal: el cas del Vallès
Espècies forestals (r2=0.07, p<0.001)
Cobertura de Quercus +
Distància a pistes forestals -
Espècies ruderals, cultivades i invasores
(r2=0.28, p<0.001)
Cobertura de Quercus -
Àrea de les clapes de bosc +
Gestió (1 recent, 2 no recent) -
Percentatge de bosc en un radi de 500 m -
Accessibilitat al bosc +
Distància al marge -
Freqüentació (1 baixa; 2 alta) +
Espècies totals (r2=0.18, p<0.001)
Cobertura de Quercus -
Distància a les carreteres principals +
Gestió (1 recent, 2 no recent) -
Accessibilitat al bosc +
Àrea de les clapes de bosc +
Freqüentació (1 baixa; 2 alta) +
Riquesa de
diversos grups de
plantes en relació
a diversos factors:
Models lineals obtinguts
a partir de les parcel·les
Vermell: variables del
patró del paisatge
Guirado et al. (2007) Landscape Ecol.
1956 2005
Aigües continentals
Basses urbanes
Boscos clars (no de ribera)
Boscos de ribera
Boscos densos (no de ribera)
Canals i basses i agrícoles
Conreus
Glaceres i congestes
Matollars
Plantacions de plàtans
Plantacions de pollancres
Platges
Prats i herbassars
Reforestacions recents
Roquissars
Sòls nus forestals
Sòls nus urbans
Tarteres
Vegetació d'aiguamolls
Vies de comunicació
Zones d'extracció minera
Zones esportives i lúdiques
Zones recent cremades
Zones urbanitzades
Els territoris metropolitans canvien
Canvis a la RMB entre 1956 i 2005 a partir dels mapes de cobertes del CREAF
5 0 25 km
N
Canvis (1956-2005) als boscos de la Regió Metropolitana de Barcelona
Bosc preexistent (84.900 ha)
(present el 1956 i el 2005)
Bosc perdut entre 1956 i 2005
(21.800 ha)
Bosc nou (36.050 ha)
(aparegut entre 1956 i 2005)
Sense bosc el 1956 i el 2005
Un 30% dels boscos són recents
Què implica això pel que fa a la biodiversitat?
Implicaciones del clima, el paisaje y las
interacciones biológicas en la formación de
los nuevos bosques ibéricos (CGL2012-33398)
1. Els nous boscos són diferents del preexistents pel que
fa a l’estructura, la riquesa i la composició d’espècies?
2. En el procés d’acoblament d’espècies (species
assembly) que acompanya l’aparició dels nous
boscos, quin paper hi juguen:
• els factors climàtics, geogràfics i de paisatge ?
• els factors antròpics?
• els atributs biològics i ecològics de les espècies?
3. Com repercuteixen les interaccions planta-animal
(depredació, dispersió de llavors, herbivoria, etc.) en el
procés d’acoblament?
Deute d’extinció dels
hàbitats en regressió Kuussaari et al. (2009) TREE
Crèdit d’immigració dels
hàbitats en progressió Cristofoli et al. (2010) Restor. Ecol.
Habitat area
Specie
s r
ichness
Processos retardats i contraposats que afecten la
riquesa d’espècies als hàbitats canviants
La intensitat i cronologia d’aquests processos determina el balanç final d’espècies
Deute
d’extinció
Crèdit
d’immigració
Jackson & Sax
(2010) TREE
Crèdit d’inmigració de la flora dels boscos
temperats americans
Comparació entre fragments
de bosc nou a distàncies
diverses del bosc preexistent
>100 m
<100 m
<100 m >100 m
Esp
ècie
s (
no
.)
Esp
ècie
s (
%)
Fragments ocupats Jacquemyn et al. (2003) Restor. Ecol.
Altres processos que afecten
l’acoblament de les espècies
Homogeneïtzació biòtica:
Deguda a l’expansió de generalistes en detriment dels
especialistes (McKinney & Lockwood 1999, TREE)
Invasions biològiques:
Crèdit d’ invasió (Vilà & Ibáñez 2011, Landscape Ecol.)
Homogeneïtzació florística en contextos urbans
Mc Kinney (2006) Biol. Cons.
La similitud florística entre localitats
disminueix amb la distància, però el descens
és més gran en hàbitats de llocs urbans
Localitats urbanes
Localitats naturals
Sim
ilari
tat
(Jaccard
)
en
tre l
ocali
tats
Distància (km)
Invasió de plantes exòtiques
en regions metropolitanes
Les àrees metropolitanes concentren les invasions de
plantes exòtiques a Catalunya (Gassó et al. 2009, Divers. & Distrib.)
Els hàbitats dels paisatges més urbanitzats són més
susceptibles a la invasió que els d'altres paisatges (Gassó et al. 2012, Appl. Veg. Sci.)
Distribució de plantes exòtiques per
UTM 10x10 km a Catalunya
(Font: EXOCAT)
Als boscos ibèrics, l’estructura del paisatge afecta
la capacitat de colonització de les espècies
Persistència de les espècies
davant la fragmentació
Relació entre fragmentació i
riquesa de llenyoses
Montoya et al. (2008) Science
(n= 89.365 parcel·les de l’IFN2)
L’ús i el paisatge històric afecten la colonització de Q. ilex en plantacions de coníferes ibèriques
Intensitat de l‘ús de sòl previ (1956)
Baixa (bosc-matollar) Alta(pastura-conreu)
Navarro-González et al. (2013) Ecol. Applications
I als boscos metropolitans?
Riquesa i composició de plantes llenyoses als boscos nous i
preexistents de Barcelona, en relació amb diversos factors
Boscos nous
i preexistents:
Mapes de cobertes
Dades de presència
d’espècies llenyoses:
Punts IFN3
Covariables ambientals
•Temperatura
•Pluviositat
•Radiació solar
•Altitud
•Pendent
•Orientació
•Distància a la costa
•Distància a carreteres
•Distància a àrees urbanes (1956)
•Distància al bosc (1956)
•Quantitat de bosc de 1956 en un
radi adjacent (%)
•Ús del sòl de 1956
•Coordenades X i Y
•Espècie dominant
Crèdit d'immigració?
Potser limitat a determinats grups d'espècies
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
All Short
dispersed
Long
dispersed
Large woody Lianas Small woody
Esp
ècie
s p
er
parc
el·
la
Riquesa d’espècies llenyoses
Mates
GLMs que comparen la riquesa d'espècies en diversos grups de plantes
llenyoses en boscos preexistents i nous,
(considerant també diverses covariables ambientals)
***
Totes No dispersades
per animals Dispersades
per animals
Arbres i
arbustos Lianes
Boscos preexistents
Boscos nous
Crèdit d'immigració de les espècies zoòcores:
restriccions ambientals o manca de dispersadors?
Efectes sobre la composició específica
Anàlisi de
correlacions
canòniques (CCA )
Distribució de les
espècies llenyoses i
de les covariables
ambientals en l’espai
dels boscos
preexistents i nous
15% de variància
explicada pels dos
primers eixos
canònics -1.0 1.0
-1.0
0.8
ARB_UNEPIN_HAL
PIN_NIG
PIN_PINA
PIN_PINE
PIN_SYL
QUE_ILE
QUE_SUB
ASP_ACU
BUP_FRUS
CAL_SPI
CAL_VUL
CIS_ALB
CIS_SAL
CLE_FLA
COR_MYRDAP_LAU
DOR_PEN
ERI_ARB
ERI_MUL
GLO_ALP
HED_HEL
LAV_LAT
LIG_VUL
PHI_ANGPIS_LEN
QUE_COC
ROS_OFF
SMI_ASP
THY
ULE
UTM_X
UTM_Y
SLOPE
DISTURBAN
DISTROAD
TEMP
RAINFALL
RADIACION
DISTCOAST
FOR500
FOR_PH
FOR_PP
FOR_QI
NOVEL
Boscos
preexistents
Boscos
nous
• Àrees més plujoses i forestades
del NE, i més pendents
(massissos)
• Aquestes es troben prop de les
grans conurbacions de la RMB
• Hi predominen les espècies de
port alt i de tendència silicícola
dels alzinars i les màquies
• Més localitzats al SW, lluny de
les àrees més urbanitzades,
en àrees menys pendents
(samontans i planes)
• Preferència pels substrats
calcaris (efecte geogràfic)
• Predomini d’espècies de port
baix, de brolles i pinedes
calcícoles
L’acoblament de les espècies segueix una lògica
successional clàssica, modulada per factors geogràfics,
climàtics i de paisatge
Els atributs de les espècies hi juguen un paper menor
Presència i abundància de plantes exòtiques a la
província de Barcelona
Mostreig semi-estratificat
658 parcel·les circulars
de 10 m de diàmetre
10 grans tipus d’hàbitat •Construït
•Agrícola
•Aiguamolls
•Ambients salins
•Prats i herbassars
•Matollars
•Roques
•Boscos de coníferes
•Boscos planifolis
•Boscos de ribera
Quin paper juguen les invasions en la
composició dels boscos metropolitans?
Pa
rce
l·le
s e
nva
ïde
s (
%)
Un 50% dels boscos de ribera es troben envaïts en tots dos àmbits
Les pinedes de la RMB gairebé tripliquen el seu percentatge d’invasió (16.7%)
respecte de les de tota la província (6.5%)
Només un 4.5% dels boscos de planifolis no de ribera es troben envaïts
Els boscos de la província de Barcelona es
troben poc envaïts, però els de la RMB més
Invasions localitzades en l’espai
a
ab
b
0
1
2
3
10 m 50 m 100 m
Distància al marge del bosc
Pla
nte
s e
xò
tiq
ue
s
pe
r p
arc
el·
la f
ore
sta
l
a
ab
b
0
1
2
3
Grans boscos Clapes aïllades
Pla
nte
s e
xò
tiq
ue
s
pe
r p
arc
el·
la f
ore
sta
l Agrícola
Urbà
La mida i distància al
marge del bosc i el
paisatge adjacent es
relacionen amb el
grau d’invasió per
plantes
Mostra: 150 parcel·les
forestals als boscos
fragmentats del Vallès
*
Guirado et al. (2006) GEB
% o
f plo
ts w
ith C
onyza
spp
Unburned 1-yr 2-yrs 6-yrs 12-yrs
Post-fire stage
0
10
20
30
40
50
60
70
Invasions depenents de pertorbacions
El cas dels incendis de la Catalunya central
Pino et al. (2013) Weed Res.
Seguiment de la presència de Conyza spp. en
50 parcel·les de l’incendi del Solsonès, durant
12 anys
El canvi de les cobertes del sòl com a
windows of opportunity
de les invasions per plantes
Tipus de canvis als hàbitats de la RMB entre 1956 i 2005
Degradació
Restauració
Sense canvi
Compte amb les noves plantes invasores
metropolitanes!
• La percepció que els boscos mediterranis són poc envaïbles és, en
part, deguda a un focus excessiu en les espècies invasores
pioneres, dependents de pertorbacions
• Hi ha, però, un nombre creixent de plantes exòtiques ornamentals,
de cicle perenne i tolerants a l'ombra, i efectivament disseminades per
ocells, que no depenen tant de les pertorbacions al medi
• Moltes d’elles comencen a sovintejar als boscos metropolitans
Alguns exemples Phoenix canariensis (delta del Llobregat) Ligustrum lucidum (Serra de Marina)
Trachycarpus fortunei (serra de Collserola) Mahonia aquifolium (plana del Vallès)
• Es coneix encara poc del possible crèdit d'immigració a les
formacions forestals ibèriques, i la seva relació amb els atributs
biològics de les espècies i els factors ambientals
• Els primers resultats en boscos metropolitans suggereixen un escàs
crèdit d'immigració en aquestes formacions, potser degut al seu
dinamisme
• Paper contradictori dels atributs biològics en l'acoblament de les
comunitats segons l'aproximació (estàtica / dinàmica, regional /
nacional). Paper menor d’aquests atributs aen aproximacions
dinàmiques regionals
• Paper encara menor de les invasions als boscos, encara que
localment important paisatges antropitzats i després de grans
pertorbacions. Atenció, però, a la nova onada d’invasores!
Algunes conclusions finals
Gràcies!
Especialment a
Josep M Espelta
Carolina Puerta-Piñero
Jara Andreu
Ferran Rodà
Maria Guirado
Paloma Vicente
Rosó Isern
Enrique Álvarez
MONTES-CONSOLIDER (CSD2008-00040)
RIXFUTUR (CGL2009-07515)
NOVFORESTS (CGL2012-33398)
Projectes: