ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE MENDEL

NOOR BENGHANOU KOUIYED

2n Batx

1.1 LPOCA ANTERIOR A MENDEL: TEORIA GENTICA DE LA MESCLA

Des de lantiguitat, shavia considerat que els descendents presentaven les caracterstiques intermdies dels seus progenitors, s a dir, se suponia, hipotticament, que si sunia un animal de color blanc amb un animal de color negre, els seus fills devien de ser de color negre, per actualment sabem que no succeeix aix. Aquesta concepci de lherncia biolgica es va nomenar teoria gentica de la mescla.

Durant milers danys i seguint aquesta teoria, els agricultors i els ramaders, a partir de les formes naturals i per mitj dencreuaments successius, havien aconseguit individus amb noves caracterstiques que els feien ms rendibles.

Per generar una nova varietat vegetal o una nova raa animal, a partir dels progenitors es procedia a escollir els descendents que manifestaven en major grau els carcters desitjats i noms aquests sutilitzaven com a reproductors per obtenir la generaci segent. Aquest procs anomenat selecci artificial, es repetia nombroses vegades fins que saconseguien varietats o races pures, s a dir, individus amb les caracterstiques desitjades i que quan sencreuaven entre si donaven lloc a una prognit igual que ells. El que es buscava era, doncs, obtenir individus de valor econmic, s a dir, que donessin molts fruits, molta llet, molta carn, etc., i no esbrinar quin era el mecanisme profund daquest resultat.

1.2 GREGOR JOHANN MENDEL: EL NAIXEMENT DE LA GENTICA

Gregor Johann Mendel, va nixer el 22 de juliol de 1822, en Hiezendolf ( avui dia Repblica Txeca). Va ser fill del granger Anton Mendel (1789-1857)- que va servir a lexrcit durant la guerra napolenica i que va aplicar en la seva prpia finca els coneixements agrcoles adquirits en altres llocs on va estar- i de Rosine Schwirlich (1789-1862). La seva mare, Rosine, era filla dun jardiner de la villa. Mendel va tenir quatre germanes, dos de les quals van morir aviat. Tamb va tenir una infncia marcada per la pobresa i les penalitats.

Va adoptar el nom de Gregor al entrar al monestir dels Agustins en 1843. En lany 1847 va ser ordenat sacerdot, i durant aquells anys va viure en la abadia de Sant Tomas, fins que es va traslladar a Viena per poder seguir la seva carrera docent, lloc on es va doctorar, en 1851, en Cincies i Matemtiques.

Interessat per descobrir com es transmetien els carcters entre una generaci i una altra, va iniciar, el 1856, els seus experiments amb la planta del psol als jardins del convent de Brnn (avui, Repblica Txeca) on va arribar a fer milions dencreuaments. Va escollir dues races pures, s a dir, dues varietats en que els descendents sempre eren idntics als progenitors.

Mendel va publicar els seus treballs el 1865, com experiments sobre hibridaci de les plantes (1866). Els seus resultats van ser poc valorats i ignorats per complet, fins ms de 30 anys desprs de la seva publicaci, quan per fi van ser entesos i reconeguts.

Mendel sel considera com el pare de la gentica pels descobriments que va fer.

1.3 GENTICA MENDELIANA

Com hem dit anteriorment, va fer experiments amb una espcie de pesolera (Pisum Sativum). Va fer milers dencreuaments.

Abans dentrar amb els experiments que va fer Mendel i les seves lleis recordarem qu volen dir els segents conceptes:

Gen: Fragment dADN que determina una caracterstica (carcter) biolgica.

Allel: Sn les diferents variants dun gen.

Ex: CARCTER COLOR DULLS.

GEN INFORMACI QUE HI HA A LADN.

En cada allel hi ha com una mena de codi, lallel, doncs, s cada codi que hi ha:

Allel color blau {ATTCTA

color verd {TAAGTA

color marr {TAACTA

Les manifestacions dels gens depenen de les interaccions entre els dos allels, no obstant aix es produeixen interaccions entre gens diferents que afecten la forma en que aquests es manifesten. Ex; altura (suma de molts gens).

El locus s el lloc que ocupa un gen en el cromosoma. El plural s loci.

Genotip: Conjunt de gens dun individu (s la informaci que tenim).

Fenotip: Conjunt de carcters que expressa un individu (s el que veiem).

El fenotip depn del genotip i de la influncia de lambient. Ex: En els humans, el color de la pell depn de la informaci biolgica rebuda (gens) i del grau dinsolaci rebut.

FENOTIP= GENOTIP + INFLUNCIA AMBIENTAL

Homozigots=Raa pura: Quan un gen t els dos allels iguals. (AA, aa)~(homozigot dominant, homozigot recessiu)

Heterozigots o Hibrids: Quan un gen t els dos allels diferents. (Aa)

1.4 PRIMERA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA UNIFORMITAT

Quan sencreuen dues races pures o homozigtiques, tots els descendents sn iguals entre s.

Mendel va encreuar la raa pura dels psols amb llavors llises amb la de llavors rugoses, dues manifestacions diferents dun mateix carcter, el carcter forma de la llavor. Aquestes dues manifestacions sanomenen fenotips antagnics, ja que les llavors o sn llises o sn rugoses. Daquest encreuament va obtenir una generaci anomenada filial primera (F1), tot ella igual, uniforme, de llavors daspecte llis. Aix es va confirmar aquesta llei.

Fenotip 100% llis Genotip 100% Aa (en el cas de la imatge es refereix al color, per

Mendel ho va fer per la textura del psol)

1.5 SEGONA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA SEGREGACI

Els dos factors hereditaris (gens, allels) que informen sobre un mateix carcter no es fusionen o barregen, sin que queden diferenciats durant tota la vida de lindividu i se segreguen, s a dir, se separen i es reparteixen, en el moment de la formaci dels gmetes.

Va encreuar les plantes de la generaci F1 entre si, i va obtenir una generaci anomenada filial segona (F2). En aquesta hi havia individus de llavors llises i individus de llavors rugoses, concretament hi havia el triple dindividus de llavors llises que de llavors rugoses.

Daquest experimet va deduir que la informaci biolgica sobre cada carcter biolgic estava per duplicat, ja que els individus de la F1, duna banda, tenien la informaci per produir la forma llisa, ja que aquests la presentaven i, daltra banda, tamb tenien la informaci per produir la forma rugosa, ja que alguns dels seus descendents la presentaven, i lgicament lhavien rebuda dels seus progenitors.

Fenotip llis (75%) Genotip (en el cas de que: L llis l rugs)

rugs (25%) Homozigots dominants LL (25%)

Heterozigots Ll 2/4 ( 50%)

Homozigots recessius (25%)

1.6 TERCERA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA INDEPENDNCIA DELS CARCTERS

Els carcters hereditaris no antagnics (que sn diferents), com sn els que informen sobre el color i la forma del psol, mantenen la seva independncia a travs de les seves generacions ja que sagrupen en els descendents a latzar.

Experiment:

Raa pura homozigtica dominant per dos carcters (AB)

X

Raa pura recessiva homozigtica per dos carcters (ab)

Fenotip 100% grocs llisos

Genotip 100% heterozigot pels 2 carcters

A continuaci va encreuar el F1 amb el F1, podem veure els resultats mitjanant la taula de Punnet.

Genotip

AABB 1/16 AaBB 2/16 Aabb 2/16 aaBB 1/16

AAbb 1/16 AaBb 4/16 aabb 1/16 AABb 2/16

Fenotip

Groc i llis9 Verd i llis3

Groc i rugs3 Verd i rugs1

En conclusi, Mendel amb aquest experiment va deduir que els factors per a un carcter shereten independentment dels factors per a un altre. Dacord amb la tercera llei.