Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic Juliol-agost de 2015 NÚM. 86 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Eighth Open Day: let’s go!

On October 3 we will once again celebrate the Open Day at the

PRBB. Just like every year, the key to success are the volunte-ers, both during the prepara-tion and on the day itself. But also very important is their subsequent evaluation and ideas for improvement. Cre-ativity and innovation are in the PRBB residents’ DNA and their contributions are always spot on and bring interesting changes. So this year we are introducing a new space whe-re children aged 3 to 7 can enjoy suitable games and ex-periments while their parents go on the guided tour. There will also be various interesting workshops, with prior regis-tration, and the UPF Campus del Mar will offer workshops and activities to showcase the-ir degrees. All this coincides with the Barceloneta festival and activities to celebrate the Hospital del Mar’s centenary. We have many reasons to ho-pe that it does not rain!

Elvira López

Vuitè Open Day; som-hi?

El 3 d’octubre celebrarem de nou la Jornada de Portes Obertes dels cen-

tres del PRBB. Com cada any, la clau de l’èxit de la jornada rau en la participació dels vo-luntaris en la seva preparació i en la mateixa jornada. Però més importants encara són les seves posteriors valoracions i idees de millora. La creativitat i la innovació són part de l’ADN dels residents del PRBB i les seves aportacions són sempre de calat i provoquen canvis interessants. És per això que aquest any estrenarem un nou espai on els nens i nenes de tres a set anys podran gaudir de jocs i experiments adequats per a la seva edat mentre els pares fan la visita guiada. Tam-bé es faran diversos i interes-sants workshops, amb inscrip-ció prèvia, en diverses sales de l’edifici. D’altra banda, el Cam-pus Universitari del Mar de la UPF oferirà tallers i activitats complementàries per mostrar les seves diverses titulacions. A més, la jornada coincideix amb la Festa Major de la Barce-loneta i amb diverses activitats de la celebració del Centenari de l’Hospital del Mar. Tenim molts motius per desitjar que no plogui!

Elvira López

Canvi de director a l’IMIM

El 23 de juny, Miguel López-Botet va renunciar als seus càrrecs de director de recerca del PSMAR i director de l’IMIM, els quals ha exercit des de l’octubre del 2006. La gerència del PSMAR va nome-nar Rafael de la Torre com a direc-tor en funcions durant el procés de selecció del futur director de l’IMIM. En López-Botet continu-arà al capdavant del programa de Processos Inflamatoris i Cardio-vasculars i del seu grup de recer-

ca IMIM-UPF, i s’ha incorporat amb dedicació completa a la seva plaça de cap de servei d’Immu-nologia de l’Hospital del Mar. «Tinc la satisfacció de poder con-tinuar treballant perquè l’IMIM

Núria Pérez

Vint-i-cinc anys d’existèn-cia són prou significatius perquè una institució ad-

quireixi una identitat definida. La UPF ha volgut que el seu ani-versari serveixi per retre comptes dels seus resultats i obrir un espai de reflexió per encarar el futur. El 25 de juny Jaume Casals, rector de la UPF, va comparèixer davant de la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament per fer balanç d’aquests 25 anys. Malgrat que la UPF és la universitat que capta més fons en convocatòries competitives de recerca, «és la se-gona que rep menys finançament públic entre les universitats cata-lanes, perquè es valora la mida i

no altres indicadors», va comen-tar Casals, el qual va afegir que «les universitats estan moralment obligades a intentar valoritzar els resultats de la seva recerca». En 25 anys la UPF ha aconseguit con-vertir-se en una universitat de re-ferència arreu del món: la dotzena mundial entre les universitats de menys de 50 anys (THE Ranking 2015) i la novena millor universitat europea el 2015, segons la classifi-cació U-Multirank. Actualment, la UPF té prop de 10.000 estudiants de grau, més de 5.700 de postgrau (incloent-hi el Grup UPF) i uns 36.000 gradu-ats, 339 professors permanents i 684 persones d’administració i serveis. Les activitats com-memoratives es poden consultar a portal.upf.edu/web/upf25anys.

La celebració del 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra

mantingui la posició destacada entre els instituts d’investigació sanitària que hem aconseguit entre tots», diu el metge i inves-tigador.

Change of director at IMIM

On June 23, Miguel López-Botet resigned his position as research director of PSMAR and director of the IMIM, a position he has held since October 2006. The PSMAR management named Rafael de la Torre as acting director during

the selection and incorporation of the future director of the IMIM. López-Botet will continue to head up the Cardiovascular and Inflam-matory Processes programme as well as his research group at the IMIM-UPF, and has thrown him-self fully into his role as head of the Immunology Service at Hospital del Mar. “I have the satisfaction of being able to continue working to keep the IMIM in its outstanding position amongst the Health Re-search Institutes, something we have achieved together”, he says ■

Pompeu Fabra University’s 25th birthday

Twenty-five years of life is enough for an institution to develop a definite identity.

The UPF wanted its anniversary to be a time to celebrate its accom-plishments, as well as a place for reflection for the future. On June 25, Jaume Casals, rector of the UPF, appeared before the Educa-tion and University Commission of the Parliament to take stock of these 25 years. Despite the UPF being the university that attracts the most funds in competitive re-search calls “it is the second from bottom when it comes to public funding for Catalan universi ties, because only size is assessed, not other indicators”, said Casals,

adding “universities are morally obliged to try to enhance the re-sults of their research”. In its 25 years, the UPF has become one of the world’s leading universities. It is now ranked 12th in the world among universi ties that are less than 50 years old (THE Ranking 2015), and 9th best European uni-versity in 2015 according to the U-Multirank. Currently, the UPF has 10,000 undergraduates, more than 5,700 postgraduate students (in-cluding the UPF Group), and around 36,000 graduates, 339 permanent teaching staff and 684 administrative and servi-ce personnel. You can check the activities to celebrate the 25th anniversary on the website portal.upf.edu/web/upf25anys ■

Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2015 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Les mutacions generen varietat»

Aplicant matemàtiques a la biologia del càncer

Grup d’evolució de la Genètica de poblacions – elena bosch (ibe: upF-csic)

Maruxa Martínez-Campos

Elena Bosch va establir el seu grup de recerca a la UPF després d’un postdoc a Anglaterra. Uns 12 anys després, el

Grup de Genètica Evolutiva de Poblacions de l’IBE és petit —dos estu diants de docto-rat i una de màster—, però està ben acom-panyat. «Fem una recerca molt propera a la dels altres grups del departament, amb els quals col·laborem molt», diu la cap del grup. Busquen senyals d’adaptació en els genomes humans que expliquin com ens hem adaptat als diferents ambients amb què ens hem anat trobant des de la sorti-da de l’home d’Àfrica. Per a això utilitzen dades genòmiques que treuen principal-ment del projecte «Diversitat del genoma humà», el qual conté línies cel·lulars d’in-dividus de 51 poblacions d’arreu del món.

Més enllà del què: el perquè

Però el grup no vol trobar només senyals de selecció, sinó identificar i demostrar qui-nes variants funcionals hi ha darrere cada senyal i entendre per què va succeir cada adaptació: quina era la situació i quina va ser la pressió selectiva. Primer analitzen la seqüència d’ADN per buscar empremtes característiques de selecció, com ara una re-ducció dràstica de la diversitat o un excés de variants rares al voltant de gens candidats. «Això ens dóna pistes que aquest fragment del genoma està sent afavorit. I tenim tests per comprovar que aquestes “pistes” són reals», explica Bosch. El segon pas és veu-re quines variacions són funcionals. A més de fer-ho a escala computacional, intenten comprovar-ho de manera experimental. «So-vint anem “a casa d’algú”, perquè no podem fer la part experimental específica de cada cas. L’avantatge és que podem buscar l’expert en el gen implicat i establir col·laboracions molt productives», diu la cap del grup. Recentment han analitzat un receptor de zinc amb dues variants: una present a pobla-cions africanes i l’altra fora d’Àfrica. Expres-sant-les en línies cel·lulars van veure que la variant associada a senyals d’adaptació recent a les poblacions subsaharianes trans-portava menys zinc. «Creiem que aquesta variant està relacionada amb una adaptació contra un patogen que necessita el zinc per reproduir-se», explica la científica.

Actualment el grup estudia altres adapta-cions genètiques. A partir de mostres de fetge de 150 individus europeus, analitzen variants genètiques en 110 gens relacionats amb l’ho-meòstasi de micronutrients, la seva expres-sió a nivell d’ARN i la quantitat de proteïna produïda. Analitzant la variabilitat genètica al voltant de les variants funcionals troba-des a diferents poblacions, han detectat cinc senyals de selecció, tres d’ells nous. «Els mi-cronutrients juguen un paper molt important en la resistència a infeccions i, com que pro-venen del que mengem, els seus nivells varien segons les regions», diu la investigadora.

De l’evolució al Parkinson

Recentment, el grup ha fet un gir als mè-todes evolutius i els ha utilitzat per trobar variants rares implicades en malalties com-plexes. «Hi ha moltes variants comunes que donen predisposició a patir Parkinson, però sumant-les totes encara hi ha una part de l’heretabilitat de la malaltia que no s’explica”, explica Bosch. Per això el grup va seqüenciar 30 gens candidats en un grup de malalts que presentaven la forma espo-ràdica de Parkinson i en un altre de con-trols sans. Usant els mètodes evolutius, van identificar que els pacients presentaven un excés de variants rares en gens relacionats amb els casos hereditaris de la malaltia. Tornant al focus principal del grup, Bosch defensa l’estudi de l’evolució adaptativa, i fins i tot les mutacions. «No totes les mu-tacions són dolentes: generen varietat, i això és important, perquè no sabem com variarà l’ambient en el futur», conclou.

Núria Pérez

Tres investigadors han descrit a la revista Computational & Applied Mathematics un model matemàtic

de la dinàmica de competència entre les cèl·lules genèticament estables i les tumo-rals. Segons aquest model, si la freqüèn-cia de mutació de les cèl·lules canceroses pogués ser incrementada més enllà d’una taxa de mutació crítica, el sistema arribaria

ràpidament a un punt d’equilibri amb una població dominant de cèl·lules estables. «En principi, hauria de ser possible augmentar les mutacions en les cèl·lules tumorals a través de la teràpia del càncer dirigida. Això duria les cèl·lules tumorals cap a l’extinció a causa de les fluctuacions estocàstiques inherents a les poblacions petites o per l’acció del sistema immunolò-gic», diu l’autor principal, Josep Sardanyés, científic de l’IBE i del laboratori de Siste-mes Complexos de la UPF.

Applying mathematics to cancer biology

In the journal Computational & Applied Mathematics, researchers have published a mathematical mo-

del to describe the competition dynamics between genetically stable and tumour cells. According to this model, if the mu-tation frequency of cancer cells could be driven beyond a critical mutation rate, the system would rapidly reach an equi-

librium point with a dominant popula-tion of stable cells. “It may be possible to increase muta-tions in tumour cells through targeted cancer therapy. This would then make the tumor cells more prone to extinction due to stochastic fluctuations inherent in small populations, or because of the action of the immune system”, says lead author Josep Sardanyés, a scientist at the IBE and the UPF Complex Systems Lab ■

“Not all mutations are bad: they create variety”

Elena Bosch set up her research group at the UPF after doing a postdoc in England. Twelve years later, the Evo-

lutionary Population Genetics group at the IBE (UPF-CSIC) is small, one Master’s and two doctoral students, but they keep good company. “Our research is very close to that of the other groups in the department and we collaborate with them a lot”, says the head of the group. They look for adaptive signals in human genomes that explain how we have adapted to the different environments we have found ourselves in since humankind left Africa. To do this, they mainly use geno-mic data from the Human Genome Diversity Project, which includes cell lines of individu-als from 51 populations across the globe.

Beyond the “what”: the “why”

The group does not only want to pin-point selection signals, but also identify and prove which functional variants are behind each signal and understand why, in response to what situation or selective pressure, each adaptation occurred. First they analyse the DNA sequence to find the characteristic traces of selection, such as a drastic reduction in diversity or an excess of rare variants around candidate genes. “That gives us a clue that this sec-tion of the genome is being favoured. And we have tests to check out whether these ‘clues’ are real”, explains Bosch. The se-cond step is to find out which variations

are functional. As well as doing this com-putationally, they try to check it experi-mentally. “Often we have to go to other people for this, because we are not able to do the specific experimental part in each case. The advantage is that we can find an expert on the gene in question and esta-blish very productive partnerships”, says the head of the group. A recent study involved the analysis of a zinc receptor with two variants, one present in African populations and another outside Africa. They expressed both in cell lines and saw that the variant associated with recent adaptive signals in Sub-Saharan populati-ons transports less zinc inside the cell. “We believe that this variant is associated to an adaptation against a pa thogen that needs zinc to reproduce itself”, explains Bosch. Currently, the group is studying other ge-netic adaptations. From liver samples of 150 European individuals, they are analysing genetic variants in 110 genes related to the homeostasis of micronutrients, their expres-sion at RNA level, and the quantity of protein produced. By analysing the genetic variabi-lity around the functional variants found in different populations, they have detected five selection signals, three of which are new. “Micronutrients play an important role in infection resistance, and as they come from what we eat, their levels vary in different re-gions”, explains the researcher.

From evolution to Parkinson’s

Recently, the group has given a new twist to the evolutionary methods and used them to find rare variants involved in complex di-seases. “There are many common variants that predispose to Parkinson’s, but even ad-ding them all together still leaves a part of the heritability of the disease unexplained”, says the scientist. For this, the group sequen-ced 30 candidate genes in a group of patients suffering the sporadic form of Parkinson’s, as well as healthy controls. Using evolutio-nary me thods, they observed that the suffe-rers had an excess of rare variants in genes related to to hereditary cases of the disease. Returning to the group’s main focus, Bosch defends the study of adaptive evolution, and even mutations. “Not all mutations are bad: they create variety, which is important, be-cause we do not know how our environment will be in the future”, she concludes ■

Els quatre membres del grup de recerca en evolució de la genètica de poblacions The four members of the research group on evolutionary population genetics

«Les mutacions generen varietat»

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 juliol-agost de 2015 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIqUES / SCIENTIFIC NEWS

Entendre els circuits neurals per controlar el comportament Laia Cendrós

El laboratori de Matthieu Louis al CRG ha fet importants avenços en el coneixement sobre com els cir-

cuits neurals converteixen els estímuls olfactius en respostes motores utilitzant la larva de la mosca Drosophila. Els cien-tífics van silenciar genèticament un grup de les 21 neurones olfactives de la larva i després les van activar de manera indivi-dual mitjançant l’optogenètica, un mèto-de que aprofita la llum per controlar les neurones. «Era com fer màgia. Vam veu-re que amb excitacions breus n’hi havia prou per forçar un canvi en l’orientació de les larves i calien tan sols un parell de neurones per controlar la conversió d’in-formació sensorial en comportament», explica Ibrahim Tastekin, un dels autors de l’article publicat a Current Biology.

Posteriorment, el grup va estudiar l’acti-vitat en cadascuna de les neurones senso-rials, així com el seu control en el compor-tament en la navegació, i Àlex Gómez Marín i altres físics de l’equip van desenvolupar un model matemàtic que descriu com una única neurona és capaç de seguir el rastre de l’estímul olfactiu i valorar si la intensitat

del gradient canvia. «Vam trigar un parell d’anys a crear un sistema nou per mesurar l’activitat d’una única neurona. La prime-ra vegada que vaig observar una neurona responent a un estímul creat per nosaltres en el seu cervell vaig quedar estupefacte», afirma Aljoscha Schulze, un dels autors del segon treball publicat a la revista eLife.

Understanding neural circuits to control behaviour

The lab of Matthieu Louis at the CRG has made important breakthroughs in the understanding of how neu-

ral circuits convert olfactory stimuli into motor responses, using larvae of the fly Drosophila. The scientists genetically si-lenced a group of 21 olfactory neurones in the larvae and then activated them indivi-dually using optogenetics, a method that employs light to control the neurones. “It

was like magic. We saw that brief excita-tions were enough to force a change in the orientation of the larvae and they needed only a few neurones to convert this sen-sory information into behaviour”, explains Ibrahim Tastekin, one of the authors arti-cle published in Current Biology. Subsequently, the group studied the acti-vity in each of the sensory neurones, as well as their control of the navigation behaviour. Àlex Gómez Marín and the other physicists in the team developed a mathematical mo-del that describes how a single neurone is able to trace an olfactory stimulus and as-sess whether the intensity gradient chan-ges. “Creating a new system for measuring the activity of a single neurone took us a couple of years. The first time I saw a neu-rone respond to a stimulus created by us in the brain, I was stunned”, says Aljoscha Schulze, one of the authors of the second paper, published in the journal eLife ■

Formació de les cavitats d’òrgans en peix zebraNúria Pérez

Un treball liderat per Berta Alsina del CEXS-UPF i publicat a Nature Com-munications ha dut a un canvi en la

visió de la formació de les cavitats dels òr-gans. Fins ara es pensava que el desenvolu-pament de les cavitats (o lumen) dels òrgans es produïa de forma semblant a com s’infla un globus: les cèl·lules eren la goma i el fluid extern seria l’aire. Els resultats d’aquesta re-cerca, realitzada en l’embrió de peix zebra, mostren dos canvis respecte d’aquesta vi-sió, segons explica el primer autor, Esteban Hoijman: «D’una banda, hem vist que el lí-quid de la cavitat no sols prové de l’exterior, sinó també de l’interior de les cèl·lules. De l’altra, s’ha observat per primera vegada que hi ha forces mecàniques, provocades pel canvi de forma de les cèl·lules en dividir-se, que contribueixen a l’expansió de la cavitat». Els autors han utilitzat tècniques pio-neres per gravar in vivo el desenvolupa-

ment embrionari de l’orella i han usat per primer cop la microcirurgia làser en un epiteli intern i tridimensional: utilitzant un microscopi especial, han pogut tallar en l’embrió estructures més petites que una cèl·lula sense danyar-la. Les cavitats són abundants en òrgans com el cervell o els vasos sanguinis i els errors en la seva formació provoquen malformacions importants. Entendre els mecanismes implicats també és fona-mental per dissenyar estratègies de fabri-cació d’òrgans in vitro.

The zebrafish helps demonstrate how organ cavities form

Astudy led by Berta Alsina at the CEXS-UPF and published in Natu-re Communications has shifted our

view of organ cavity formation. Until now it was thought that organ cavities (or lumen) developed in a similar way to how a balloon inflates: the cells being the rubber and the

external fluid the air. The results of this re-search, conducted using zebrafish embryo, demonstrate two changes with respect to this view, according to the first author, Es-teban Hoijman. “On the one hand, we have seen that the liquid in the cavity comes not only from the outside, but also from within the cells. On the other, it has been observed for the first time that there are mechanical

forces, caused by the cells changing shape as they divide, which contribute to the ex-pansion of the cavity.” The authors have used ground-breaking techniques to record in vivo the embryo-nic development of the ear and, for the first time, they have used laser microsurgery on an internal, three-dimensional epithelium: utilising a special microscope, they have been able to cut structures in the embryo, smaller than a cell, without damaging them. These cavities are abundant in organs like the brain and blood vessels, and er-rors in their development cause serious malformations. Understanding the mec-hanisms involved is also essential for de-signing strategies for the in vitro manu-facture of organs ■

La importància de l’ordre de les mutacions Rosa Manaut

Els càncers són resultat de l’acumulació de diverses mutacions genètiques. Un article publicat a la revista The New

England Journal of Medicine descriu com l’ordre en el qual tenen lloc les mutacions en les neoplàsies mieloproliferatives influencia l’evolució clínica del tumor, el risc de com-plicacions i l’efecte del tractament. Aquests resultats podrien tenir implicacions en altres tipus de càncers de la sang. L’estudi s’ha centrat en les mutacions en els gens JAK2 i TET2, ambdós mutats en el 10% dels pacients amb neoplàsies mieloproliferatives. Els investigadors van analitzar mostres de sang per tal d’identi-

ficar mutacions en els gens i van seqüen-ciar les cèl·lules mare que originen les cèl·lules sanguínies, per determinar l’or-dre en el qual havien tingut lloc les muta-cions. Per últim, van aïllar les colònies per veure in vitro l’evolució del tumor. «Els pacients que adquireixen la mutació de JAK2 en primer lloc són més propensos a manifestar un excés de producció de glòbuls vermells i menys a desenvolupar un excés de plaquetes a la sang. També tindrien un risc més alt de trombosi», diuen Carles Besses i Beatriz Bellosillo, metges de l’Hospital del Mar, investigadors a l’IMIM i únics autors es-panyols. A més, un fàrmac inhibidor del gen JAK2, el ruxolitinib, només redueix el creixe-ment de les colònies on la mutació del gen JAK2 ha ocorregut en primer lloc.

Order is important in genetic mutations

Cancers result from the accumulation of several genetic mutations. An ar-ticle published in The New England

Journal of Medicine describes how the or-der in which mutations occur in myelopro-liferative neoplasms influences the clinical course of the tumour, the risk of complica-tions and how effective the treatment is. These findings could have implications for other types of blood cancers. The study focused on mutations in the JAK2 and TET2 genes, both altered in 10% of patients with myeloproliferative neo-plasms. The researchers analysed blood samples to identify mutations in the genes

and sequenced the stem cells that give rise to blood cells, to determine the order in which the mutations had taken place. Fi-nally, they isolated the colonies to observe in vitro the tumour’s evolution. “Patients who acquire the JAK2 muta-tion in the first place are more likely to manifest excessive red blood cell produc-tion and less likely to develop an excess of platelets in the blood. They will also have a higher risk of thrombosis”, say Carles Besses and Beatriz Bellosillo, doctors at the Hospital del Mar and researchers at IMIM, the only Spanish authors. In addi-tion, a drug that inhibits the JAK2 gene, ruxolitinib, only reduces colony growth when the JAK2 gene was mutated before TET2 ■

Formació de cavitats en òrgansFormation of cavities in organs

Lletres escrites per larves a través de l’activació del seu sistema olfactiu / Letters written by larvae through light activation of their

olfactory system

Video: Formació de cavitats en òrgans / Formation of organ cavities

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2015 4

JUAN RAMÓN MARTÍNEZ-MOREALES, Monday July 20. Mar tínez-Morales, from the Centro Biologia del Desarrollo in Sevilla, Spain, is studying cellular

and molecular mechanisms involved in the morphogenesis of the vertebrate eye. Using zebrafish (Danio rerio) and medaka (Oryzias latipes) as genetic mo-del systems, he investigates the intrinsic machinery driving the inward folding of the polarized retinal neuroepithelium. He uses a combination of genetic, transcrip-tomic, bioinformatic and cell biological approaches, as well as exploring the bio-physical aspects of the morphogenetic process using live imaging and mathe-matical modelling. He has been invited by Cristina Pujades (UPF).

JEAN-MARC VICTOR, Fri-day July 24. Victor, from the Laboratoire de Physique Théorique de la Matière Condensée (LPTMC) in Pa-ris, France, is interested in

the multiscale modeling of living matter. In particular he focuses on DNA topology, doing theoretical models of chromoso-me structure, nucleosome positioning or inter- and intra- chromosomal interactions, amongst others. He has been invited by Miguel Beato (CRG).

SARAH BRAY, Monday July 27. Bray, from the University of Cambridge, UK, is interested in un-derstanding the signalling pathways that co-ordinate

the decisions made by cells during deve-lopment. Her lab focuses mainly on the Notch signalling pathway that mediates cell-cell interactions, is highly conserved throughout evolution and has important roles in many developmental decisions. She uses a combination of genetic and genomic approaches to find novel tar-gets that are regulated by Notch in diffe-rent contexts, including neural cells. She has been invited by Anna Bigas (IMIM).

JE LEE, Monday Septem-ber 7. Lee, from Cold Spring Harbor Laboratory in New York, US, studies how cells interact with their microenvironment to

regulate gene expression during deve-lopment. He focuses on the role of non-coding RNA in chromatin remodeling and tumor progression using mouse and organoid models of human cancer, using in situ sequencing, cell lineage tracing, and single-cell profiling. He has been invited by Ben Lehner (CRG).

CAREN NORDEN, Monday September 14. Norden, from the Max Plank Institu-te of Molecular Cell Biology and Genetics (MPI-CBG) in Dresden, Germany, aims to

understand tissue formation on a cellular basis. She uses zebrafish, and in parti-cular the fish retina, as a model to get insights into tissue dynamics, in order to see how the retina forms evolving from the eyefield into a multilayered neuronal structure. She uses mainly quantitative live imaging approaches as well as super-resolution methods. She has been invited by Cristina Pujades (UPF).

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

PERFIL / PROFILERebecca Lawrence ha treballat en el món de les publicacions científiques du-rant més de 15 anys i actualment està involucrada en diverses associacions i grups de treball internacionals sobre la publicació de dades i la revisió per parells. Va ser la responsable de la posada en marxa de l’F1000Research el gener de 2013, una nova plataforma oberta de publicació científica que promet «publicació immediata i revisió per parells transparent, i publica tot tipus de da-des». Lawrence va visitar el PRBB per parlar sobre el futur de les publicacions científiques.

Rebecca Lawrence has worked in scientific publishing for over 15 years and is currently involved in several international associations and working groups on data publishing and peer review. Rebecca was responsible for the launch of F1000Research in January 2013, a novel open science publishing platform that “uses immediate publication, transparent peer review, and publishes all source data”. She came to the PRBB to talk about the future of scientific publishing.

«Quan es reconegui la creació de dades, la gent les compartirà més»

rebecca lawrence – ManaGinG director de F1000research

Maruxa Martínez-Campos

quins són els reptes actuals en les publicacions científiques?

Un d’ells és superar el retard entre el moment en què estàs preparat per compartir la ciència i el mo-

ment quan finalment surt a la llum i els altres se’n beneficien, el qual pot trigar a arribar de sis mesos a un any, o fins i tot cinc! En l’era digital, això no té sentit. Un altre repte és el biaix en la revisió per pa-rells, que és inherent al procés, perquè els que revisen el teu treball han de ser ex-perts en el teu camp i, per tant, són pro-bables competidors. La manca d’intercanvi de dades és un altre gran problema. En un article normal-ment no veiem les dades en brut que do-nen suport a les conclusions, normalment confiem que l’anàlisi s’ha fet de la millor manera. Però el nucli de l’article haurien de ser, de fet, les dades. I, finalment, una gran quantitat de resultats, particularment els negatius, no són publicats; estem cons-truint el futur coneixement científic sobre dades incorrectes o almenys incompletes!

què es pot fer per solucionar aquests problemes?Necessitem transparència, i això és el que de-fensa el moviment de Ciència Oberta: fer-ho tot, l’article, les dades, el programari i el pro-cés de revisió, amb la màxima transparència. Ara tenim les eines i és econòmicament via-ble compartir totes les conclusions i dades, encara que, òbviament, hem d’assegurar-nos que això es farà d’una manera que serà útil!

quins són els possibles reptes de la Ciència Oberta?Molts investigadors no volen compartir les seves dades perquè creuen que seria donar un avantatge potencial als competidors, però en realitat pots tenir prioritat sobre les dades si les comparteixes obertament. Una altra di-ficultat és que ocupa molt de temps ordenar les dades d’una manera que sigui comprensi-ble i utilitzable pels altres. Però, d’altra banda, si no ho fas, potser d’aquí a cinc anys no seràs capaç de treure’n partit ni tu mateix!

què es pot fer per incentivar els autors a compartir dades?Hem de donar crèdit per les dades. Quan els investigadors rebin reconeixement per la creació de dades, no tindran cap problema a compartir-les. I això ja està succeint: moltes revistes han començat a citar conjunts de da-des formalment en les referències i nosaltres hem posat en marxa un projecte amb diver-ses organitzacions internacionals de norma-lització per tal de desenvolupar indicadors a nivell de les dades.

Com encaixa F1000Research amb tot això?Utilitzem un procés de publicació completa-ment nou que és del tot transparent. Oferim publicació immediata, després d’una sèrie de comprovacions bàsiques i d’enviar-ho a revisar per experts. Els noms i els informes dels revisors es fan citables i es publiquen juntament amb l’article per oferir als nostres revisors crèdit addicional pel seu treball. Fi-

nalment, recomanem la publicació de resul-tats negatius i nuls, d’estudis de replicació, de tot tipus d’estudis.

“When people are recognised for creating the data they will be happier to share it”

What are the current challenges in scientific publishing?

One is the delay between the mo-ment you’re ready to share the science and when it actually gets

out there and others benefit from it — it can take from 6 months to a year, or even as long as five! In the digital era this makes no sense. Another is the bias in the peer review, which is inherent to the process because those who review your work must be experts in your field and are therefore likely to be competitors. Lack of data sharing is a huge issue. In a paper we usually don’t see the raw data that backs up the conclusions, we just take it on trust that the analysis has been done in the best way. Really, the core of the paper should be the data. And fina-lly, a vast amount of results, particularly negative ones, are not being published — we are building the next generation of science on facts that are wrong or at least incomplete!

What can be done to resolve these issues? We need transparency, and that’s what Open Science advocates, trying to make every thing — the article, the data, the software and the review process — as trans-parent as possible. We now have the tools and it is cheap enough to share all the fin-

dings and data, although obviously we need to ensure that this is done in a useful way!

What are Open Science’s potential challenges?Many researchers are nervous about sha-ring their data, because they don’t want to give a potential advantage to competitors, but actually you can get priority on the data if you openly share it. And it can be time consuming to sort your data out in a way that is understandable and usable by others. But if you don’t sort it out properly, in five years’ time even you won’t be able to do anything with it!

What can be done to entice authors to share data?We need to give credit for the data. When people are better recognised for creating the data they will be happier to share it. And this is happening: many journals have started citing datasets properly in the references and we have launched a project with several international stan-dards organisations to help develop data-set-level metrics.

How does F1000Research fit in with all this? We are using a completely new publishing process that is fully transparent. We offer im-mediate publication, following a set of basic checks, and then it goes out to invited expert referees. The names and reports of the revie-wers are published alongside the article and we also make our reviewers’ reports citable, to provide our referees with additional credit for their work. Finally, we strongly encoura-ge publication of negative and null results, replication studies, all kinds of studies ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 juliol-agost de 2015 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIqUES / SCIENTIFIC NEWS

Disseccionant la regulació del ferro intracel·lularNúria Pérez

El ferro és un metall essencial per als organismes, però pot ser tòxic, cosa que significa que els nivells intracel-

lulars han d’estar fermament subjectes a la regulació. El grup de recerca del CEXS-UPF dirigit per Elena Hidalgo i José Ayté ha es-tudiat la resposta del llevat Schizosaccha-romyces pombe a la manca de ferro, així com la regulació dels diferents programes d’ex-pressió gènica. Els investigadors postdocto-rals Javier Encinar del Dedo i Natalia Gabrie-lli són els primers autors de l’article publicat a la revista PLOS Genetics, en el qual han realitzat una «dissecció molecular completa d’aquesta cascada de senyalització cel·lular».

En S. pombe, dos repressors transcrip-cionals, PHP4 i Fep1, són els encarregats de la regulació de ferro, bloquejant-ne l’ús i l’emmagatzematge i promovent-ne la importació, respectivament, de manera que, quan aquest metall essencial és escàs, PHP4 s’ha d’activar i Fep1 s’ha d’inactivar. Un únic complex de proteïnes, Grx4-FRA2, és responsable de regular els dos repres-sors. Aquest complex, del qual el ferro és un element essencial, detecta l’esgotament del metall dins de la cèl·lula, i activa PHP4 i inactiva Fep1. Els autors subratllen que totes les proteïnes d’aquestes cascades de senyalització contenen ferro en la seva es-tructura, de manera que poden regular la manca de ferro en la cèl·lula perdent el me-tall de la seva pròpia molècula.

Molecular dissection of intracellular iron regulation

Iron is an essential metal for organisms, but it can be toxic, meaning that in-tracellular levels must be subject to

strict regulation. The research group at the CEXS-UPF led by Elena Hidalgo and José Ayté has studied the response of Schizosac-charomyces pombe yeast to iron depriva-tion and the different types of gene expres-sion regulation programmes. Postdoctoral researchers Javier Encinar del Dedo and Natalia Gabrielli are the first authors of the paper published in the journal PLOS Gene-tics, for which they performed a “complete molecular dissection of this cell signalling cascade”.

In S. pombe, two transcriptional re-pressors, Php4 and Fep1, mediate the regulation of iron, blocking its usage/storage and promoting its import, res-pectively, so that when this essential me-tal is scarce Php4 must be activated and Fep1 inactivated. A single protein com-plex, Grx4-Fra2, is responsible for regu-lating the two repressors. This complex, of which iron is an essential element, de-tects the depletion of the metal inside the cell, activates Php4 and inactivates Fep1. The authors stress that all the proteins in these signalling cascades contain iron in their structures, so that they can regula-te the lack of iron in the cell by losing the metal from their own molecules ■

Els espais verds milloren la memòria dels nensRaül Torán

Un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) informa d’un vincle entre

l’exposició als espais verds a l’escola i el desenvolupament cognitiu en nens de pri-mària. L’estudi, dirigit per Payam Dadvand i coordinat per Jordi Sunyer, investigadors del CREAL, centre aliat ISGlobal, ha super-visat els canvis en les mesures cognitives cada tres mesos entre gener de 2012 i març de 2013 efectuats a gairebé 2.600 alumnes d’entre 7 i 10 anys a Barcelona. L’exposició a la verdor als voltants de les escoles, determinada per dades de satèl·lit, s’ha relacionat amb una millor memòria de treball i amb una reducció de la manca d’atenció. «Una d’aquestes influències podria estar mitjançada per la capacitat dels espais verds de redu-ir la contaminació de l’aire que, al seu torn, s’ha relacionat negativament amb

el desenvolupament cognitiu», explica Dadvand. No es va observar cap relació entre l’ex-posició a la verdor a les cases i les mesures cognitives. «Ateses les creixents taxes d’ur-banització mundial, l’expansió dels espais verds a les escoles podria conduir a millo-res en el desenvolupament cognitiu dels escolars», conclou Sunyer.

Green spaces influence cognitive growth in children

Astudy published in the Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) reports a link between expo-

sure to green spaces at school and cognitive development in primary school children. The study led by Payam Dadvand and coor-

dinated by Jordi Sunyer, researchers at the CREAL, an ISGlobal allied centre, moni-tored changes in cognitive measurements every three months between January 2012 and March 2013 in nearly 2,600 7-10 year old schoolchildren in Barcelona. Exposure to green areas in and around schools — as determined by satellite data — was linked to enhanced working me-mory and reduced inattentiveness. “Part of this observed influence could be me-diated by the ability of green spaces to reduce air pollution, something that has been negatively linked to cognitive deve-lopment”, explains Dadvand. However, no link was found between exposure to greenery at home and cog-nitive measurements. “Given the soaring rates of global urbanisation, expanding green spaces in schools might lead to im-proved cognitive development in scho-olchildren”, concludes Sunyer ■

Una nova força per a la contracció de les cèl·lules durant el desenvolupamentLaia Cendrós

El grup dirigit per Jérôme Solon al CRG acaba de descriure un nou mecanisme per a la generació de

les forces que impulsen els moviments cel·lulars durant el desenvolupament. Es va centrar en particular en un dels proces-sos de desenvolupament més estudiats: el tancament dorsal de Drosophila, un procés que és genèticament i mecànicament simi-lar a la cicatrització de ferides en mamífers. Solon i els seus col·laboradors van fer una descripció quantitativa del tanca-ment dorsal a escala tridimensional. Van obtenir imatges de les cèl·lules i, junta-ment amb el físic Guillaume Salbreux, de l’Institut Francis Crick de Londres, van construir un model 3D per entendre el que estava succeint a nivell de cèl·lules individuals. «Sorprenentment, vam tro-bar que les cèl·lules no s’allargaven o

canviaven de forma de la manera que es pensava anteriorment —per unes forces generades per la remodelació del citos-quelet cel·lular—, sinó que les cèl·lules, de fet, canviaven de volum i s’encongien», diuen els autors. El nou mecanisme, la descripció del qual ha estat publicada a la revista Deve-

lopmental Cell, comparteix certes estra-tègies amb la mort cel·lular programada, que no havien estat prèviament associa-des amb la generació de força. «Creiem que aquests mecanismes poden tenir un paper important en altres processos mor-fogenètics, com ara la cicatrització de fe-rides o el desenvolupament del cervell o les extremitats», conclou Solon.

A new force driving cell contraction during development

Ateam of scientists led by Jérôme Solon at the CRG has just descri-bed a new mechanism for genera-

ting the forces that drive cell movements during development. They particularly focused on one of the most-studied de-velopmental processes: the Drosophila dorsal closure, a process that is geneti-cally and mechanically similar to wound healing in mammals.

Solon and his colleagues quantitatively described dorsal closure at a thrree-dimen-sional level. They imaged the cells and, to-gether with the physicist Guillaume Salbreux at the Francis Crick Institute in London, built a 3D model to understand what was happe-ning at the single-cell level. “Surprisingly, we found that the cells were not elongating or changing their shape in the way previously thought — based on forces generated by the remodelling of the cytoskeleton — but that the cells were actually changing their volu-me and shrinking”, say the authors. The new mechanism, which has been published in the journal Developmental Cell, includes strategies shared with pro-grammed cell death but which have not previously been directly associated with force generation. “We feel that these mec-hanisms are likely to play important roles in other morphogenetic processes, such as wound healing and limb or brain deve-lopment“, concludes Solon ■

Tancament dorsal en l’embrió de Drosophila Dorsal closure in a Drosophila embryo

Video: Tancament dorsal en Drosophila Dynamics of dorsal closure in Drosophila

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2015 6

CIèNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

RESSENYA / REVIEW FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Addicció: quan la dopamina es descontrolaElena Martín

L’addicció és, per damunt de tot , una malaltia del sistema de recom-pensa del cervell. Aquest sistema

utilitza el neurotransmissor dopami-na com el seu component principal per transmetre informació. De manera sor-prenent, directament o indirectament, totes les drogues addictives funcionen mitjançant un augment exagerat però transitori de la dopamina extracel·lular en el nucli accumbens, una regió clau del sistema de recompensa (el sistema lím-bic) situada al cos estriat ventral. L’alli-berament transitori de la dopamina en l’estriat ventral del cervell és una condició necessària, encara que no suficient, en els complexos processos que produeixen la sensació de plaer. L’augment de la dopamina sembla que està correlacionat positivament amb la intensitat de «l’estat eufòric» experimen-tat en prendre drogues. Tal augment agut de la dopamina és similar —i en alguns

casos significativament superior— als augments fisiològics produïts per estí-muls naturalment plaents. Així, el nucli accumbens té un paper crític en els efectes aguts de reforç de les drogues, però hi ha múltiples regions ce-rebrals i circuits afectats en l’addicció a les

drogues. Aquesta complexitat explica per què no tots els consumidors de drogues es tornen addictes, sinó que només un sub-conjunt de persones amb vulnerabilitat genètica escalen el seu consum de drogues fins a una pèrdua de control. En aquest context, la neurobiologia de l’addicció intenta comprendre no només els neuro-circuits del procés d’addicció, sinó també proporcionar les claus per entendre la vul-nerabilitat i proporcionar tractament per a aquesta malaltia devastadora i complexa.

Addiction: when dopamine gets out of control

Addiction is, above all, a disease of the brain’s reward system. This system uses the neurotransmitter

dopamine as its major component for transmitting information. Remarkably, either directly or indirectly, all addictive drugs work by triggering exaggerated but transitory increases in extracellular dopa-mine in a key region of the reward (limbic) system, the nucleus accumbens, located

in the ventral striatum. The transient re-lease of dopamine in the brain’s ventral striatum is one of the necessary events in the complex process that produces the sensation of pleasure. The increase in dopamine appears to be positively cor-related to the intensity of the “high” that subjects experience when taking drugs. This acute dopamine increase is similar to, and in some cases significantly greater than, the physiological increases produ-ced by naturally pleasurable stimuli. So, the nucleus accumbens plays an early, critical role in the acute reinforcing effects of drugs, but there are multiple brain regions and circuits disrupted in ad-diction. This complexity explains why not all drug users become addicted, and only a subset of individuals with genetic vulne-rability escalate their drug intake to out-of-control levels. In this context, addiction neurobiology attempts to understand not only the neurocircuitry of the addiction process, but also provide the keys for un-derstanding vulnerability and treating this devastating and complex disease ■

«The Talking Heads Experiment»

Recol·lectant papallones al Txad

Ricard Solé

Amesura que avancem cap a un futur on els robots estaran a tot arreu, co-mencem a pensar en el que vindrà.

Seran intel·ligents? Potser conscients? Són encara possibilitats remotes, però no hem d’ignorar el que podria sorgir d’agents ro-bòtics capaços d’aprendre de l’experiència. Una fita en aquest context són els experi-ments clàssics de Luc Steels, actualment cap de grup a l’IBE, en robots que es comuni-quen, fets a finals dels anys noranta. Aquest interessant treball pretenia entendre com el llenguatge es desenvolupa entre un grup d’agents equipats amb el potencial de crear paraules a l’atzar. En lloc de seguir el camí de la programació estàndard de la intel·ligència artificial, l’anomenat experiment dels «caps parlants» va explorar l’autoorganització de la llengua en un marc obert, el qual permet explorar els orígens reals de la llengua. Sor-prenentment, els robots no tan sols eren ca-paços de crear un lèxic, sinó que també van sorgir estructures gramaticals i nous concep-tes com a conseqüència de les seves interac-cions. Aquests impressionants resultats in-diquen que pot ocórrer l’inesperat quan els

Jordi Lanuza

Aquesta foto de Roger Vila, investigador de l’IBE (UPF: CSIC), que va ser se-leccionada per National Geographic,

mostra el lepidopteròleg Gerard Talavera a les muntanyes de Guéra, al centre del Txad, des-prés de dies extenuants recol·lectant papa-llones a 40°C i gaudint d’un espectacle únic: l’arribada massiva de papallones Vanessa car-dui nascudes a Europa. «Milers de papallones volaven cap al sud a gran velocitat. Tenien les ales trencades i gastades, però seguien sent increïblement ràpides, ansioses per arribar als seus llocs de reproducció», diu Vila. «Sembla que aquestes papallones creuen el mar Mediterrani, les muntanyes del nord d’Àfrica, el Sàhara i el Sahel semiàrid en un vol continu. Podria ser la migració d’insec-tes més llarga mai registrada. Ara esperem que l’ADN i les anàlisis d’isòtops estables confirmin els més de 5.000 quilòmetres re-correguts en una sola generació. Com tro-ben els llocs de reproducció precisos en el moment just en què acaba la temporada de pluja i les plantes abunden, és un misteri».

agents robòtics evolucionen. Aquest projecte es descriu en el llibre The Talking Heads Ex-periment, una emo cionant història d’una de les trajectòries més reeixides cap a la com-prensió de l’aparició de les ments complexes.

The Talking Heads experiment: origins of words and meanings

As we move quickly towards a futu-re where robots will be all around us, we start to think about what is

waiting ahead. Are robots going to be inte-lligent? Conscious, perhaps? These are still remote possibilities, but we should not igno-re what might emerge from robotic agents capable of learning through experience. A landmark achievement in this context are the classic experiments on robot com-munication by Luc Steels, a researcher cur-rently at the IBE, performed at the end of 1990s. This elegant work was intended to help us understand how language develops among a group of embodied agents equip-ped with the potential to create random words. Instead of following the path of stan-dard AI programming, the so called “Talking heads” experiment explored the self-orga-nisation of language in an open-ended fra-mework, allowing exploration of the origins of language. Amazingly, the agents were not just capable of creating a lexicon: gramma-tical structures and concepts also emerged as a consequence of their interactions. The results were stunning and indicated that the unexpected can occur when robotic agents are allowed to evolve. The project is descri-bed in Steels’ book, an exciting story of one of the most successful journeys towards un-derstanding the rise of complex minds ■

Butterfly Collecting in Chad

This photo, featured in National Geographic, was taken by Roger Vila, a researcher at the IBE (UPF-

CSIC). It features lepidopterist Gerard Talavera in the Guera Mountains in cen-tral Chad, after strenuous days collecting butterflies at 40°C and enjoying a unique spectacle: the mass arrival of European-born Vanessa cardui butterflies after an unparalleled migration. “Thousands of butterflies were flying south at high spe-ed. They had broken and worn-out wings but they were still incredibly fast, anxious to reach their breeding sites”, says Vila. “These butterflies apparently cross the Mediterranean Sea, the mountains of North Africa, the Sahara, and the semi-arid Sahel in a single flight. We are wai-ting to see if the DNA and stable isotope analyses confirm this as the longest in-sect migration ever recorded: 5,000 km in a single generation. How they find their exact breeding sites just when the rainy season ends and host plants abound is still a mystery” ■

© R

oger

Vila

/ In

stitu

t de

Bio

logi

a Ev

olut

iva.

Ph

oto

feat

ured

in t

he N

atio

nal G

eogr

aphi

c w

ebsi

te

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 juliol-agost de 2015 | www.prbb.org Diversitat

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

La genòmica espanyola es consolida a BarcelonaDes de juliol de 2015, el CRG in-

tegra el Centre Nacional d’Anà-lisi Genòmica (CNAG), un cen-

tre de referència i una infraestructura nacional de seqüenciació que fins ara depenia del Parc Científic de Barcelona (PCB). Aquesta integració, promoguda per l’Administració, servirà per impulsar la recerca del genoma, aprofitar recur-sos i crear sinergies entre ambdues ins-titucions. «Ara podrem abordar reptes científics de manera molt més natural i

integrada, reforçant la recerca genòmica a Catalunya i a la resta d’Espanya», co-menta Luis Serrano, director del CRG. Actualment, els dos centres ja compar-teixen iniciatives, com ara el «Projecte del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica» dins del Consorci Internaci-onal del Genoma del Càncer (ICGC). «Amb la incorporació al CRG formarem part d’un col·lectiu més proper a la nos-tra activitat», afegeix Ivo Gut, director del CNAG.

RETRAT / PORTRAIT

lara escuainbarcelona, 1989

PhD student, UPF

què significa per a tu fer recerca? M’encanta com ho expressa Kepler, «pensar els pensaments de Déu després de Déu». La sensació de viure als límits del coneixement humà és incomparable.

quins són els teus hobbies?Llegir i escriure, caminar, la fotografia, fer hort, i tocar a l’Orquestra del PRBB!

quin és el lloc més estrany on has estat mai?A sobre del reactor de la central nuclear d’Ignalina, a Lituània. O dins d’un taxi a Bogotà amb nou persones més!

quin és el teu millor defecte?

La tossuderia, però jo prefereixo anomenar-ho «perseverància».

What do you like most about doing research? I love how Kepler expresses it, “thinking God’s thoughts after God”. The feeling of living on the edge of human knowledge is unmatched.

What are your hobbies?Reading and writing, walking, photography, gardening, and as of lately, playing in the PRBB orchestra!

What is the strangest place you’ve ever been to?Probably above the reactor of the Ignalina nuclear power plant in Lithuania. Or in a taxi in Bogotá together with nine other people!

What is your best failing?Stubbornness, although I prefer to call it “perseverance” ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

el 5 de juny, amb motiu del dia Mundial del Medi ambient, va tenir lloc el «simposi europeu sobre qualitat de l’aire, soroll i els seus efectes sobre la salut a les aglomeracions urbanes», organitzat per la Generalitat de catalunya, l’institut de salut Global de barcelona (isGlobal) i el creal, centre aliat isGlobal. durant la jornada es van mostrar diferents experiències sobre els plans de qualitat de l’aire a europa, així com iniciatives per conscienciar sobre l’ús del transport públic i de formes de transport més sostenible, com els desplaçaments a peu o en bicicleta. després es va presentar el posicionament comú de la declaració de la Qualitat de l’aire, soroll i salut de barcelona. aquesta declaració fa una crida a promoure i desenvolupar plans de millora de la qualitat de l’aire per situar els nivells de contaminació atmosfèrica per sota dels nivells legals establerts. els promotors de la declaració formen part de la Generalitat, el creal, l’isGlobal i la xarxa europea air (air Quality initiative of the regions), formada per 13 regions, inclosa catalunya.

United for better air quality

on June 5, to mark world environment day the “european symposium on air quality, noise and their effects on health in urban agglo-merations” was held, organised by the catalan Government, the barcelona institute for Global health (isGlobal) and the creal, an isG-lobal research centre. during the meeting different experiences of air quality plans in europe were shared, as well as awareness-raising initiatives on the use of public transport and more sustainable mobility such as walking or by biking. after this, the common position of barcelona’s declaration of air Quality, noise and health was presented. this declaration calls for the promotion and development of plans to improve air quality by positioning air pollution levels below the legally established limits. the declaration’s promotors come from the Generalitat, the creal, isGlobal, and the european air network (air Quality initiative of the regions), made up by 13 regions that represent 18% of the population of europe, including catalonia.

Units per una millor qualitat de l’aire

Spanish genomics is consolidated in Barcelona

As of July 2015, the CRG has incorpora-ted the National Centre for Genome Analysis (CNAG), a reference cen-

tre and national sequencing infrastructure, which until now depended on the Barcelona Science Park (PCB). This integra tion, promo-ted by the government, will help boost geno-me research, take advantage of resources, and create synergies between the two insti-

Josep Maria Antó, director del CREAL

«Com ens recorda la reso-lució de la recent Assem-blea Mundial de la Salut, celebrada al maig, cal que

els responsables dels governs, les adminis-tracions i les indústries es comprometin amb la màxima fermesa i eficàcia amb les políti-ques per reduir la contaminació atmosfèri-ca i per la lluita contra el canvi climàtic. La incapacitat sovint manifesta per reduir els nivells de contaminació per sota dels límits legalment establerts és una forma de delicte contra la salut i el medi ambient. La recerca ens continua demostrant que els efectes per-judicials per a la salut es mantenen per so-ta dels nivells legalment establerts i que els actuals esforços reguladors, fins i tot en els casos més exigents, són insuficients.»

“As the resolution of the recent World He-alth Assembly, held in May, reminds us, it is necessary for the heads of governments, the administration, and industries to commit, efficiently and with conviction, to policies for reducing air pollution and the fight against climate change. The often-manifested ina-bility to reduce pollution levels to below the legally established limits is a crime against health and the environment. Research con-tinues to show us that even below these legal limits there continue to be adverse health effects, and current regulatory efforts, even in the most stringent of cases, are inadequate.”

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat

«El desenvolupament ha de ser sostenible o no serà. Hem d’alinear el món em-

presarial, el món acadèmic i l’Administra-ció, garantint espais de trobada com aquest. També necessitem nous instruments en matèria legislativa contra el canvi climàtic. Les polítiques fiscals verdes són necessàries per fomentar un aire més net. El transport públic metropolità, encara que es pot millo-rar, és molt potent i ajuda a millorar la qua-litat de l’aire. Hem de fer la mobilitat soste-nible: bonificacions per als vehicles menys contaminants, com ara els cotxes elèctrics. Tota aquesta bateria de mesures pretenen alinear creixement i progrés.»

“Development must be sustainable or it will not happen. We need to align the bu-siness world, the academic world and the administration, guaranteeing meeting points like this one. We also need new le-gislative instruments to combat climate change. Green tax policies are needed to encourage cleaner air. Metropolitan public transport, although it can improve further, is a very powerful tool in helping to impro-ve air quality. We need to make transport sustainable, rewarding less-polluting ve-hicles, like electric cars. This whole set of measures is intended to bring growth and progress into line.”

Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS

«En el darrer dia de la re-unió de l’OMS s’ha signat un acord històric per treballar en temes de contaminació i salut. Més de set milions de persones mo-ren cada any per exposició a contaminants de l’aire. És un gran repte. Planificarem ciutats que tinguin un aire de més quali-tat i amb menys soroll. Recopilarem dades científiques, analitzarem quines són les millors iniciatives per reduir la contamina-ció de l’aire i les compartirem entre tots els estats membres de l’OMS. La declaració de Barcelona serà un punt clau per lluitar contra la contaminació atmosfèrica.»

“On the last day of the WHO’s meeting a historic agreement to work on pollution and health issues was signed. More than 7 million people a year die from exposu-re to air pollutants. It is a huge challenge. We are going to plan cities that have bet-ter air quality and less noise. We will co-llect scientific data, find out what are the best initiatives for reducing air pollution, and share the results with all the WHO’s member states. Barcelona’s Declaration will be a key point in combating air po-llution.” ■

tutions. “Now we will be able to tackle scien-tific challenges in a much more natural and integrated way, strengthening genomic rese-arch in Catalonia and the rest of Spain”, says Luis Serrano, director of the CRG. Currently, the two centres already work together on jo-int initiatives, like the “Chronic Lymphocytic Leukaemia Genome Project” as part of the International Cancer Genome Consortium (ICGC). “By incorporating into the CRG we are part of a group that is much closer to our field”, adds Ivo Gut, director of the CNAG ■

Edifici www.prbb.org | juliol-agost de 2015 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)Jordi Lanuza (IBE)

María Escrivá (FPM)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

Primer concert conjunt de la orquestra i la coral del PRBB First joint concert of the choir and orchestra of the PRBB

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Núria Pérez

El 8 de juny va tenir lloc la final de la primera edició de la competició Rin4’, pionera al nostre país, en la

qual estudiants de doctorat de la UPF van haver de fer l’exposició del seu projecte de recerca en el temps rècord de quatre minuts dirigint-se a un públic no especialitzat. Més de 100 estudiants s’havien inscrit per intentar guanyar un dels premis, d’entre 900 i 200 euros. Vuit dels nou finalistes van ser del doctorat de Biomedicina. El primer premi va ser per a Cristina Galusca, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Co-municacions (DTIC), amb la ponència «Ull, recorda això!». Álvaro Castells, que fa el seu doctorat al CRG, va rebre el segon premi per la presentació «Dinàmica del RNA emprant la microscòpia d’alta definició», i Carlota Ru-bio, del GRIB, va merèixer el premi especial del públic per «Buscant les forces que mouen el càncer».

Una tesi doctoral en quatre minuts

La limitació del temps i l’adaptació a un llenguatge més entenedor van ser les prin-cipals dificultats dels aspirants. «És im-prescindible que els futurs investigadors incorporin en la formació el contacte amb el públic», va emfasitzar Núria Sebastián, directora de l’Escola de Doctorat de la UPF.

A doctoral thesis in four minutes

June 8 saw the final of the first edition of Rin4’, a pioneering competition in our co-untry, where PhD students from the UPF

had to present their research projects to a non-specialist audience in just four minutes. More than 100 students signed up to try and win the prizes of between 200 and 900 euros. Eight of the nine finalists are doing the-ir doctorates in biomedicine. The first prize was awarded to Cristina Galusca, from the Department of Information and Communi-cation Technologies (DTIC), for her presen-tation “Eye remember that!”. Álvaro Castells, who is doing his PhD at the CRG, received the second prize for his talk “Dynamics of RNA using high-definition microscopy”, and Carlo-ta Rubio from the GRIB got the special prize chosen by the audience for “Looking for the forces that move cancer”. The limited time and having to use mo-re understandable language were the main challenges for the participants. “It is essen-tial that the training of future researchers includes contact with the general public”, emphasised Núria Sebastián, director of the PhD School at the UPF ■

El CRG i la Fundació Mujeres por África, junts per les investigadores africanes. Les dues institucions han signat un con-veni de col·laboració per posar en marxa projectes i activitats d’interès científic co-mú. Col·laboraran en la creació de xarxes d’investigadors africans, espe cialment de dones, i fomentaran la cooperació entre aquestes i les xarxes espanyoles i euro-pees, així com l’intercanvi i la cooperació científica. María Teresa Fernández de la Vega, directora de «Mujeres por África», va destacar la importància de la generació de coneixement per a les dones, ja que «a tra-vés de la ciència, la raó triomfa contra els prejudicis i la imposició».

The CRG and the “Mujeres por África” Foundation, united for female researchers in Africa. The two entities have signed a collaboration agreement to launch projects and activities of common scientific interest. They will collaborate in setting up networks of African researchers, particularly women, and encourage cooperation between the-se and Spanish and European networks, as well as fostering exchange and scientific cooperation. Maria Teresa Fernández de la Vega, director of “Mujeres por África”, stres-sed the importance of knowledge generation for women since “through science, reason triumphs against prejudice and imposition.”

Conveni de col·laboració entre el Labora-tori Antidopatge de Barcelona a l’IMIM i l’Agencia Española de Protección de la Sa-lud en el Deporte. La signatura del conveni va tenir lloc el 15 de juny i permetrà que el Laboratori accedeixi a un major volum d’ac-tivitat, així com estrènyer la cooperació en matèria científica amb les autoritats esta-tals esportives. Ambdues institucions tenen

l’objectiu de promoure la recerca associada a la pràctica esportiva, protegir la salut dels esportistes i prevenir el dopatge.

Collaboration agreement between the Bar-celona Anti-doping Lab at the IMIM and the Spanish Agency for Health Protection in Sport. The agreement signed on June 15 will allow the laboratory access to a greater volume of activity, as well as closer scientific cooperation with the government’s sporting authorities. Both institutions have the goal of promoting research associated with sport, protecting the health of athletes, and aiming for prevention in the fight against doping.

Enquesta sobre l’ús dels dispositius mòbils. Com utilitzes el telèfon mòbil o la tauleta? Aquesta és una de les preguntes a les quals el CREAL intenta donar respos-ta, amb l’objectiu d’estimar l’exposició als camps electromagnètics dels dispositius mòbils en la població general. «Per aportar dades sobre l’ús del seu dispositiu —sense incloure dades personals— cal descarre-gar-se l’aplicació XMobiSense a un dispo-sitiu Android (mòbil o tauleta) durant un mínim de quatre setmanes», diu Elisabeth Cardis, responsable de l’estudi.

Survey on the use of mobile devices. How do you use your mobile phone or tablet? This is what the CREAL is trying to answer, with the goal of estimating the general po-pulace’s exposure to electromagnetic fields from mobile devices. “Anyone can contri-bute their device usage data to the project, without including personal information, by downloading the Android app XMobi-Sense to their phone or tablet, for at least a four week period”, says the study leader, Elisabeth Cardis ■

AGENDA23 de juliol. Finals del campionat de vò-lei-platja i festa d’estiu del PRBB. A partir de les 18 h.

15 d’agost. Registration deadline for the EMBO conference “Exploring the genomic complexity and diversity of eukaryotes” in October. Info: http: //events.embo.org/15-eukaryotes.

4 de setembre. Registration dead-line for the CRG Annual Symposium “Cellular Machines” in October. More in-fo: http://2015symposium.crg.eu.

13 de setembre. Registration closes for the Somatic Cell Reprogramming course at the CRG in October. Info: www.crg.eu.

14 i 15 de setembre. Campus Guten-berg a la seu UPF-IDEC. Festa el dia 14 al PRBB. Info: http://gutenberg.idec.upf.edu.

17 de setembre. Passi de la pel·lícula Alive Inside: A History of Music & Memory (VOS) i lliurament del Premi Solé Tura, organitzat per la FPM. Filmoteca de Ca-talunya, 19.30 h.

18 de setembre. Primera Festa Alumni de la UPF, en motiu del 25è aniversari. Info: http://www.upf.edu/enoticies/ home_upf/0715.html#.VaPy5F_tmko.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

Video sobre el concurs

Video about the competition