elcom magazine 2012 4ª edic
DESCRIPTION
Magazine dels Comerços del MaresmeTRANSCRIPT
Trucan’s: 605 096 334 - 695 43 33 74
33
Catàleg Comercial del Maresme i rodaliesContacte comercial: 605 096 334 - 695 43 33 74e-mail: [email protected]òsit legal: B-45815-2009
elCom no és fa responsable de les opinions dels articles ni les imatges utilitzades per als anun-
cis. Està prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol material que hi surt publicat. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, per qualsevol mitjà o procediment, sense comptar amb
l’autorització prèvia, expressa i per escrit de l’editor. Qualsevol forma d’utilització no autoritzada serà perseguida amb l’establert en
la llei dels dret d’autor. Drets Reservats Conforme a la llei. Tots els dissenys i els continguts dels articles són propietat del elCom,
no poden ser untilitzats, publicats ni reproduïts en cap altre mitja sense autorització prèvia, expressa i per escrit de l’editor.
Staff
Disseny i arquitectura Decoració de la llar i reformes 6
Moda&tendencies&complements
Cool hunting 9
Moda i complements 11
Perruqueria, estilisme i complements 13
Bellesa&EstèticaSpa per al cabell 15
Perruqueria 16
Perruqueria, estilisme 17
Manicura, pedicura 18
Medicina& Salut&Sport Una alimentació saludable 21
Anàlisis clíniques, massatges 23
Institut Oftalmològic de Catalunya 24
Transport&MotorAutoescoles 26
El futur és elèctric 28
Motor, Gestories, Mascotes
Autoescoles, gestories, animals de companyia 29
Gastronomia& RestauracióReceptes tradicionals catalanes 31
La Vinoteca 34
Bares-Restaurantes 35
Trucan’s: 605 096 334 - 695 43 33 74
33
Catàleg Comercial del Maresme i rodaliesContacte comercial: 605 096 334 - 695 43 33 74e-mail: [email protected]òsit legal: B-45815-2009
elCom no és fa responsable de les opinions dels articles ni les imatges utilitzades per als anun-
cis. Està prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol material que hi surt publicat. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, per qualsevol mitjà o procediment, sense comptar amb
l’autorització prèvia, expressa i per escrit de l’editor. Qualsevol forma d’utilització no autoritzada serà perseguida amb l’establert en
la llei dels dret d’autor. Drets Reservats Conforme a la llei. Tots els dissenys i els continguts dels articles són propietat del elCom,
no poden ser untilitzats, publicats ni reproduïts en cap altre mitja sense autorització prèvia, expressa i per escrit de l’editor.
Staff
Disseny i arquitectura Decoració de la llar i reformes 6
Moda&tendencies&complements
Cool hunting 9
Moda i complements 11
Perruqueria, estilisme i complements 13
Bellesa&EstèticaSpa per al cabell 15
Perruqueria 16
Perruqueria, estilisme 17
Manicura, pedicura 18
Medicina& Salut&Sport Una alimentació saludable 21
Anàlisis clíniques, massatges 23
Institut Oftalmològic de Catalunya 24
Transport&MotorAutoescoles 26
El futur és elèctric 28
Motor, Gestories, Mascotes
Autoescoles, gestories, animals de companyia 29
Gastronomia& RestauracióReceptes tradicionals catalanes 31
La Vinoteca 34
Bares-Restaurantes 35
Com podeu veure aquesta en aquesta edició, dediquem aquesta secció a l’art, és per això que us mostrarem avui -amb aquest re-portatge “L’art Culte” una mirada a la Barcelona urbana, primer mostrant l’art culte que trobem al carrer com pot ser un monument o una escultura, i una segona part, on la dediquem a la mostrar un art menys institucional, on les obres no són sempre benvingudes i són polèmica. És per això que desitjo que us agradin aquests dos reportatges.
L’ART URBÀ DE BARCELONAAlgunes són més conegudes que no pas altres, són d’artistes famo-sos, actuals, de prestigi, i altres que no ho són tant, perquè potser ja ningú els recorda… parlem de l’art culte, de l’art ofi cial, aquells monuments, escultures o pintures que trobem pel carrer i que nor-malment, de tant en tant, es poleixen i s’arreglen perquè brillin com el primer dia. En aquesta sèrie que he titulat “l’art culte” ens fi xa-rem en 10 obres que trobem repartides per la ciutat de Barcelona, on parlarem de qui les va fer, que volen representar i quin simbo-
lisme tenen per la ciutat. Aquestes obres, les he escollides amb un criteri arbitrari i de caràcter no ofi cial, i amb la intenció de descobrir monuments, escultures o pintures que no són gaire conegudes en la ciutat. Destijo que els agradi.Aquí algunos detalles que tienes que tener en cuenta para obtener en tu casa una decoración barroca:
Si consigues cortinas o algún sillón de época, fabuloso. Pero otra opción es colocar un espejo de tamaño importante, con marco de madera trabajada y en lo posible teñido con pan de oro, que desde ya es una tarea que la podemos hacer nosotros mismos.
Para marcar contraste se pueden utilizar lineas rectas, al igual que algún mueble con esas características.Los materiales que van a dar toda la impresión de éste período son por excelencia el terciopelo, texturas estampadas con relieves. Com-binados de seda y satén. Todo sin recargar demasiado. Los ambientes de hoy en día, tampoco son como los de la época.
Disseny i arquitecturaL’ART URBÀ DE BARCELONA“L’ART CULTE”
4
1. Monument Commemoratiu a la Exposició Universal de Barcelona al 1888Passejar per el Parc de la Ciutadella és un goig per l’ànima, és un racó de la ciutat fantàstic, molts li diuen “els pulmons de Barcelona” on la contaminació i el soroll de la ciutat aquí no es troben. És per això que passejant, podem trobar-nos amb un monument de grans dimensions de l’artista Antoni Clavé on el 1988, l’any del centenari de l’exposició universal de Barcelona 1888, van erigir aquest monument commemo-ratiu. Destaquen dues parts importants, primer una roda i segon, una panalla vertical, on explica la història de la substitució de l’home per la màquina en la revolució industrial.
2. Topos V de Eduardo Chillida.M’ha passat diverses vegades, on molts barcelonins, no coneixen aquesta petita plaça de la ciutat, es tracta de la plaça del Rei, on es troba el Conjunt Monumental del Palau Real Major de Barcelona, on també podem trobar el Museu d’Història de la Ciutat. Aquesta precio-sa plaça de la ciutat, només entrar en desviació pel carrer llibreteria (el més cèntric, al costat de la plaça Sant Jaume) podem veure una escultura de l’artista Eduardo Chillida anomenada “Topos V”. Es trac-ta d’un homenatge a la ciutat on dos blocs de formigó apareixen dues B (de Barcelona) i on juga amb la perspectiva, ja que si la mirem en direcció al carrer llibreteria trobarem un mig cub partit per la meitat, i si el mirem en direcció a la plaça del Rei, trobarem un cub on sobre-surten dues B.
4. BarcinoJunt a la plaça Nova, o més coneguda com l’avinguda de la Catedral, a molt a prop de la “Polleria Pavia” que parlàvem abans, ens trobem amb un poema visual de l’artista Joan Brosa. Es tracta d’una curiosa escultura de grans dimensions on podem llegir “Barcino”, ja que si mi-rem en direcció a la catedral de Barcelona des d’on som, podem veure primer: l’antic aqüeducte de la ciutat, i també l’antiga entrada per la Barcelona emmurallada on apareix el carrer del Bisbe. Tot aquest emblemàtic lloc de la ciutat, ens recorda a l’antiga ciutat romana de Barcelona, i per això aquest homenatge que va fer Joan Brosa al 1992, però que es va col·locar al 1994.
5. Processons MediterràniesNo ens movem d’on som, ja que si abans érem mirant l’escultura de “Barcino”, ara ens donem mitja volta i davant nostre veiem el col·legi d’Arquitectes, on trobem uns esgrafi ats de Pablo Picasso. Es veu que l’arquitecte Xavier Busquets i Sindreu va demanar a l’artista Pablo
Picasso dos esgrafi ats per pintar al fris de l’edifi ci, però Picasso es va animar tant que en va pintar fi ns a cinc. En la primera façana, del carrer dels arcs, trobem el fris dels infants, en la segona del carrer dels capellans trobem el fris de la senyera, homenatge a les Cors Clavé i la tercera a la plaça Nova homenatge al Diumenge de Rams, on podem veure també una interpretació a la Sagrada Família de Gaudí.
8. Dona i OcellMolt a prop de l’estació de Sants i encara més a prop de la plaça Es-panya, podem trobar-nos amb el Parc de l’escorxador, i en ella erigida en forma vertical, una obra de l’artista català Antoni Miró anomenada “Dona i ocell”. Aquesta escultura va ser una de les últimes obres de grans proporcions de l’artista, es va inaugurar sense la seva presència, ja que ell en aquella època estava malalt i va morir mesos després de la inauguració. Destaca la tècnica del trencadís i també la composi-ció i les seves línies. És força impressionant, per les seves dimensions, veure-ho en directe.
9. Els balcons de BarcelonaUn grup d’artistes anomenats “La Cité de la Création” van pintar al 1992 (als jocs olímpics de Barcelona) un mural a un edifi ci de la plaça Hispanitat de Barcelona. En aquest mural, que simula una casa de l’eixample barceloní, podem veure personatges famosos als balcons dels pisos, com per exemple a la part del carrer, una llibreria on la venedora és Mercè Rodoreda, i successivament als següents pisos altres personatges famosos com Pablo Picasso, Cristóbal Colón, Fran-cesc Macià , Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí, i molts més, però que no els ubico, perquè jugueu a trobar-los. És curiós veure també com si ajuntem els números de les porteries 19 i 92, junts formen l’any de la seva construcció.
10. El desconsol Si som davant del Parlament de Catalunya situat al Parc de la Ciu-tadella de Barcelona, podem veure a darrere uns jardinets on al mig d’un basal apareix aquesta escultura de l’artista català Josep Llimona anomenada “El Desconsol”. Aquesta obra de gran detallisme, és una de les més importants de l’escultor català, la que veiem en el Parc de la Ciutadella no deixa de ser una reproducció, ja que si volem veure l’original ens em de traslladar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Justament, “la dona i el sofriment” és la temàtica més habi-tual de Llimona, on aquesta obra, podem veure a una dona descon-solada reposada en una llosa blanca.
5
Com podeu veure aquesta en aquesta edició, dediquem aquesta secció a l’art, és per això que us mostrarem avui -amb aquest re-portatge “L’art Culte” una mirada a la Barcelona urbana, primer mostrant l’art culte que trobem al carrer com pot ser un monument o una escultura, i una segona part, on la dediquem a la mostrar un art menys institucional, on les obres no són sempre benvingudes i són polèmica. És per això que desitjo que us agradin aquests dos reportatges.
L’ART URBÀ DE BARCELONAAlgunes són més conegudes que no pas altres, són d’artistes famo-sos, actuals, de prestigi, i altres que no ho són tant, perquè potser ja ningú els recorda… parlem de l’art culte, de l’art ofi cial, aquells monuments, escultures o pintures que trobem pel carrer i que nor-malment, de tant en tant, es poleixen i s’arreglen perquè brillin com el primer dia. En aquesta sèrie que he titulat “l’art culte” ens fi xa-rem en 10 obres que trobem repartides per la ciutat de Barcelona, on parlarem de qui les va fer, que volen representar i quin simbo-
lisme tenen per la ciutat. Aquestes obres, les he escollides amb un criteri arbitrari i de caràcter no ofi cial, i amb la intenció de descobrir monuments, escultures o pintures que no són gaire conegudes en la ciutat. Destijo que els agradi.Aquí algunos detalles que tienes que tener en cuenta para obtener en tu casa una decoración barroca:
Si consigues cortinas o algún sillón de época, fabuloso. Pero otra opción es colocar un espejo de tamaño importante, con marco de madera trabajada y en lo posible teñido con pan de oro, que desde ya es una tarea que la podemos hacer nosotros mismos.
Para marcar contraste se pueden utilizar lineas rectas, al igual que algún mueble con esas características.Los materiales que van a dar toda la impresión de éste período son por excelencia el terciopelo, texturas estampadas con relieves. Com-binados de seda y satén. Todo sin recargar demasiado. Los ambientes de hoy en día, tampoco son como los de la época.
Disseny i arquitecturaL’ART URBÀ DE BARCELONA“L’ART CULTE”
4
1. Monument Commemoratiu a la Exposició Universal de Barcelona al 1888Passejar per el Parc de la Ciutadella és un goig per l’ànima, és un racó de la ciutat fantàstic, molts li diuen “els pulmons de Barcelona” on la contaminació i el soroll de la ciutat aquí no es troben. És per això que passejant, podem trobar-nos amb un monument de grans dimensions de l’artista Antoni Clavé on el 1988, l’any del centenari de l’exposició universal de Barcelona 1888, van erigir aquest monument commemo-ratiu. Destaquen dues parts importants, primer una roda i segon, una panalla vertical, on explica la història de la substitució de l’home per la màquina en la revolució industrial.
2. Topos V de Eduardo Chillida.M’ha passat diverses vegades, on molts barcelonins, no coneixen aquesta petita plaça de la ciutat, es tracta de la plaça del Rei, on es troba el Conjunt Monumental del Palau Real Major de Barcelona, on també podem trobar el Museu d’Història de la Ciutat. Aquesta precio-sa plaça de la ciutat, només entrar en desviació pel carrer llibreteria (el més cèntric, al costat de la plaça Sant Jaume) podem veure una escultura de l’artista Eduardo Chillida anomenada “Topos V”. Es trac-ta d’un homenatge a la ciutat on dos blocs de formigó apareixen dues B (de Barcelona) i on juga amb la perspectiva, ja que si la mirem en direcció al carrer llibreteria trobarem un mig cub partit per la meitat, i si el mirem en direcció a la plaça del Rei, trobarem un cub on sobre-surten dues B.
4. BarcinoJunt a la plaça Nova, o més coneguda com l’avinguda de la Catedral, a molt a prop de la “Polleria Pavia” que parlàvem abans, ens trobem amb un poema visual de l’artista Joan Brosa. Es tracta d’una curiosa escultura de grans dimensions on podem llegir “Barcino”, ja que si mi-rem en direcció a la catedral de Barcelona des d’on som, podem veure primer: l’antic aqüeducte de la ciutat, i també l’antiga entrada per la Barcelona emmurallada on apareix el carrer del Bisbe. Tot aquest emblemàtic lloc de la ciutat, ens recorda a l’antiga ciutat romana de Barcelona, i per això aquest homenatge que va fer Joan Brosa al 1992, però que es va col·locar al 1994.
5. Processons MediterràniesNo ens movem d’on som, ja que si abans érem mirant l’escultura de “Barcino”, ara ens donem mitja volta i davant nostre veiem el col·legi d’Arquitectes, on trobem uns esgrafi ats de Pablo Picasso. Es veu que l’arquitecte Xavier Busquets i Sindreu va demanar a l’artista Pablo
Picasso dos esgrafi ats per pintar al fris de l’edifi ci, però Picasso es va animar tant que en va pintar fi ns a cinc. En la primera façana, del carrer dels arcs, trobem el fris dels infants, en la segona del carrer dels capellans trobem el fris de la senyera, homenatge a les Cors Clavé i la tercera a la plaça Nova homenatge al Diumenge de Rams, on podem veure també una interpretació a la Sagrada Família de Gaudí.
8. Dona i OcellMolt a prop de l’estació de Sants i encara més a prop de la plaça Es-panya, podem trobar-nos amb el Parc de l’escorxador, i en ella erigida en forma vertical, una obra de l’artista català Antoni Miró anomenada “Dona i ocell”. Aquesta escultura va ser una de les últimes obres de grans proporcions de l’artista, es va inaugurar sense la seva presència, ja que ell en aquella època estava malalt i va morir mesos després de la inauguració. Destaca la tècnica del trencadís i també la composi-ció i les seves línies. És força impressionant, per les seves dimensions, veure-ho en directe.
9. Els balcons de BarcelonaUn grup d’artistes anomenats “La Cité de la Création” van pintar al 1992 (als jocs olímpics de Barcelona) un mural a un edifi ci de la plaça Hispanitat de Barcelona. En aquest mural, que simula una casa de l’eixample barceloní, podem veure personatges famosos als balcons dels pisos, com per exemple a la part del carrer, una llibreria on la venedora és Mercè Rodoreda, i successivament als següents pisos altres personatges famosos com Pablo Picasso, Cristóbal Colón, Fran-cesc Macià , Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí, i molts més, però que no els ubico, perquè jugueu a trobar-los. És curiós veure també com si ajuntem els números de les porteries 19 i 92, junts formen l’any de la seva construcció.
10. El desconsol Si som davant del Parlament de Catalunya situat al Parc de la Ciu-tadella de Barcelona, podem veure a darrere uns jardinets on al mig d’un basal apareix aquesta escultura de l’artista català Josep Llimona anomenada “El Desconsol”. Aquesta obra de gran detallisme, és una de les més importants de l’escultor català, la que veiem en el Parc de la Ciutadella no deixa de ser una reproducció, ja que si volem veure l’original ens em de traslladar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Justament, “la dona i el sofriment” és la temàtica més habi-tual de Llimona, on aquesta obra, podem veure a una dona descon-solada reposada en una llosa blanca.
5
6 Tendencies&Decoració de la llar Decoració de la llar i reformes 7Tendencies&Decoració de la llar
Decoració de la llar i reformes
6 Tendencies&Decoració de la llar Decoració de la llar i reformes 7Tendencies&Decoració de la llar
Decoració de la llar i reformes
Moda&tendències&complements
8 99
Coolhuntingpròximes tendènciesA elCom volem anticipar-nos en la mesura en què ens sigui possible a totes les necessitats que us puguin sorgir referent a la moda. És per això pel que us portem un avanç de les tendències per a la pròxima temporda primavera-estiu 2012
Les tendències de Moda 2012 són tendències que són gairebé un calc de tot el que hem vist al llarg de 2011 i, sobretot, que s’estan veient molt ara en la temporada de primavera – estiu. Entre totes les tendències, potser la més representativa en to-tes elles és l’aposta pel color que moltes signatures tornaran a fer, ja sigui en vestits en el cas de la moda femenina, com en camises o pantalons en el cas de la moda masculina.
Les transparències, són una altra de les tendències de 2012 i encara que a l’hivern les anem a veure, serà en la propera primavera-estiu quan irrompin amb molta força.
Com podràs comprovar, els daurats i platejats seran també tendència, així com l’ús dels vaquers desgastats, (per a home). Veurem la volta de les armilles a les passarel·les i en les ten-des, els barrets de dimensions més que considerables i els es-tampats molt cridaners que faran que aquest 2012 estigui ple de color i desenfrenament a la teva roba.
Aquesta primavera ve molt variada pel que fa a combina-cions, i ve marcada pels vestits molt vaporosos i resse-guint la línia vintage que regna en totes les marques. És per això que en descobrirem totes les combina-cions possibles resseguint la fi rma Blanco i Mango.
Una de les altres propostes que ens agraden molt és un l’estil més informal, on amb una samarreta amb un disseny llampant o suau, amb una faldilla vaporo-sa us farà marcar el vostre estil amb més elegància.
Si parlem de pantalons, em de parlar dels pitillos, ja que són tendència tant per home com per dona, i és que ja totes les modes són bastants unisex, amb
colors foscos, com aquests de la fi rma Mango, on es deixa veure les formes.
Si parlem de sabates de dona us recomanem una fi rma gens comercial, totalment de disseny i úniques. Us descobrim les sabates de Mónica Garcia, una noia que inspira totes les seves sabates amb dissenys únics i preciosos, que faran les delícies dels vostres peus. La seva línia s’inspira a l’edat de Maria An-tonieta, del barroc i rococó, són sabates exclusives i úniques.La Moda de cara a la tardor de 2012 és una moda que d’una banda introdueix algunes tendències “noves” o que encara estan per arribar, mentre que d’altra banda, podem dir que comptarà amb unes altres que ja s’estan donant en la tempo-rada de primavera-estiu 2012.
Una de les signatures que ha presentat abans que cap de les seves propostes de moda per a la tardor de 2012 és Zara
i que és de fet, un senyal d’identitat de la nostra
moda. És per això que bé podríem centrar-
nos en les apostes que aquesta
signatura ha fet per a
l’estació esde-
Moda&tendències&complementsguint la línia vintage que regna en totes les marques.
seves propostes de moda per a la tardor de 2012 és i que és de fet, un senyal
moda. És per això que bé podríem centrar-
nos en les apostes que aquesta
signatura ha fet per a
esde-
Moda&tendències&complements
8 99
Coolhuntingpròximes tendènciesA elCom volem anticipar-nos en la mesura en què ens sigui possible a totes les necessitats que us puguin sorgir referent a la moda. És per això pel que us portem un avanç de les tendències per a la pròxima temporda primavera-estiu 2012
Les tendències de Moda 2012 són tendències que són gairebé un calc de tot el que hem vist al llarg de 2011 i, sobretot, que s’estan veient molt ara en la temporada de primavera – estiu. Entre totes les tendències, potser la més representativa en to-tes elles és l’aposta pel color que moltes signatures tornaran a fer, ja sigui en vestits en el cas de la moda femenina, com en camises o pantalons en el cas de la moda masculina.
Les transparències, són una altra de les tendències de 2012 i encara que a l’hivern les anem a veure, serà en la propera primavera-estiu quan irrompin amb molta força.
Com podràs comprovar, els daurats i platejats seran també tendència, així com l’ús dels vaquers desgastats, (per a home). Veurem la volta de les armilles a les passarel·les i en les ten-des, els barrets de dimensions més que considerables i els es-tampats molt cridaners que faran que aquest 2012 estigui ple de color i desenfrenament a la teva roba.
Aquesta primavera ve molt variada pel que fa a combina-cions, i ve marcada pels vestits molt vaporosos i resse-guint la línia vintage que regna en totes les marques. És per això que en descobrirem totes les combina-cions possibles resseguint la fi rma Blanco i Mango.
Una de les altres propostes que ens agraden molt és un l’estil més informal, on amb una samarreta amb un disseny llampant o suau, amb una faldilla vaporo-sa us farà marcar el vostre estil amb més elegància.
Si parlem de pantalons, em de parlar dels pitillos, ja que són tendència tant per home com per dona, i és que ja totes les modes són bastants unisex, amb
colors foscos, com aquests de la fi rma Mango, on es deixa veure les formes.
Si parlem de sabates de dona us recomanem una fi rma gens comercial, totalment de disseny i úniques. Us descobrim les sabates de Mónica Garcia, una noia que inspira totes les seves sabates amb dissenys únics i preciosos, que faran les delícies dels vostres peus. La seva línia s’inspira a l’edat de Maria An-tonieta, del barroc i rococó, són sabates exclusives i úniques.La Moda de cara a la tardor de 2012 és una moda que d’una banda introdueix algunes tendències “noves” o que encara estan per arribar, mentre que d’altra banda, podem dir que comptarà amb unes altres que ja s’estan donant en la tempo-rada de primavera-estiu 2012.
Una de les signatures que ha presentat abans que cap de les seves propostes de moda per a la tardor de 2012 és Zara
i que és de fet, un senyal d’identitat de la nostra
moda. És per això que bé podríem centrar-
nos en les apostes que aquesta
signatura ha fet per a
l’estació esde-
Moda&tendències&complementsguint la línia vintage que regna en totes les marques.
seves propostes de moda per a la tardor de 2012 és i que és de fet, un senyal
moda. És per això que bé podríem centrar-
nos en les apostes que aquesta
signatura ha fet per a
esde-
venidora.
Peces que no van a faltar aquesta primaver-estiuEls pantalons “pitillo” o ajustats, van a ser una altra de les ten-dències de la temporada de tardor 2012 ja que els podrem com-binar amb els jerseis i camises que de nou apareixen amb un lon-gitud major, arribant en alguns models fi ns a gairebé els genolls.En el que als pantalons amples es refereix, podem veure que malgrat que les cigarretes segueixen sent els més populars, aquests tornen a estar de moda, abundant més aquells de cintura alta ajustant-se únicament a la cintura.
Les tendèncieEstampats variats. Ja veiem que el “animal print” estarà de tornada la propera tardor, encara que a aquest se suma el de fl ors o pigues, ja molt vist a l’estiu.Colors variats. Els vermells, fucisa, grocs, verds o blaus seran protagonistes en tot tipus de peces, ja siguin blazers o panta-lons, com en vestits o faldilles.Minifaldilles de cuir. Una de les peces ,de la temporada ja que el cuir serà tendència i més si ho portem en les faldilles més curtes combinades amb camises en blanc.
Mai ens cansarem de recomanar-te, entre totes les peces de fons d’armari imprescindibles, un trench que s’adapti a la teva fi gura i al teu estil. Et servirà per crear una infi nitat de looks d’allò més versàtil, i es convertirà en el teu millor aliat
per a aquests dies primaverals en els quals l’abric comença a sobrar-nos.
I perquè no et faltin idees a l’hora de combinar-ho avui en la nostra secció d’estilisme volem fer-te una proposta en la qual hem aplicat també algunes de les principals tendències per a aquesta primavera 2012.
Hem partit d’uns pantalons amples de tall seixantero, i encara que hi hagi diversitat d’opinions sobre si el verd que tant es porta aquesta temporada es diu verda menta o verd talc, la qual cosa és clar és que els coloreixis pastís o emoolsats van a ser l’aposta guanyadora per als propers mesos i aquesta ha estat la raó que hàgim triat els pantalons en aquest to.
11Moda&Tendencies&ComplementsModa i complements
venidora.
Peces que no van a faltar aquesta primaver-estiuEls pantalons “pitillo” o ajustats, van a ser una altra de les ten-dències de la temporada de tardor 2012 ja que els podrem com-binar amb els jerseis i camises que de nou apareixen amb un lon-gitud major, arribant en alguns models fi ns a gairebé els genolls.En el que als pantalons amples es refereix, podem veure que malgrat que les cigarretes segueixen sent els més populars, aquests tornen a estar de moda, abundant més aquells de cintura alta ajustant-se únicament a la cintura.
Les tendèncieEstampats variats. Ja veiem que el “animal print” estarà de tornada la propera tardor, encara que a aquest se suma el de fl ors o pigues, ja molt vist a l’estiu.Colors variats. Els vermells, fucisa, grocs, verds o blaus seran protagonistes en tot tipus de peces, ja siguin blazers o panta-lons, com en vestits o faldilles.Minifaldilles de cuir. Una de les peces ,de la temporada ja que el cuir serà tendència i més si ho portem en les faldilles més curtes combinades amb camises en blanc.
Mai ens cansarem de recomanar-te, entre totes les peces de fons d’armari imprescindibles, un trench que s’adapti a la teva fi gura i al teu estil. Et servirà per crear una infi nitat de looks d’allò més versàtil, i es convertirà en el teu millor aliat
per a aquests dies primaverals en els quals l’abric comença a sobrar-nos.
I perquè no et faltin idees a l’hora de combinar-ho avui en la nostra secció d’estilisme volem fer-te una proposta en la qual hem aplicat també algunes de les principals tendències per a aquesta primavera 2012.
Hem partit d’uns pantalons amples de tall seixantero, i encara que hi hagi diversitat d’opinions sobre si el verd que tant es porta aquesta temporada es diu verda menta o verd talc, la qual cosa és clar és que els coloreixis pastís o emoolsats van a ser l’aposta guanyadora per als propers mesos i aquesta ha estat la raó que hàgim triat els pantalons en aquest to.
11Moda&Tendencies&ComplementsModa i complements
12 Moda&tendencies&complementsModa i complements 13Moda&tendencies&complements
Perruqueria, estilisme i complements
12 Moda&tendencies&complementsModa i complements 13Moda&tendencies&complements
Perruqueria, estilisme i complements
Bellesa& Estètica
14 1515
Spa peral cabellSabies que… Les persones tenim aproximadament entre90.000 i 140.000 cabells i que en general el cabell ros és més fi i el vermellós és el més gruixut i menys freqüent.
Si volem tenir un cabell sa i brillant hem de conèixer com és la seva estructura i composició. Cada pèl està format per una arrel i la tija que és el pèl pròpiament dit.L’arrel està connectada a la pell i els gots sanguinis els pro-porcionen tots els nutrients necessaris per al seu creixement.La tija té tres parts: la cutícula, l’escorça i la medul·la.La cutícula és la part més externa i després li segueix cap a l’interior l’escorça i fi nalment la medul·la.La cutícula és la responsable de la lluentor i sedositat del ca-bell, és també la que es danya primer ja que està exposada al sol, al vent, a l’assecador, la planxa, etc. Quan la cutícula es danya el cabell perd lluentor, i si el dany aconsegueix a la medul·la pot potencialment provocar la caiguda del cabell.La vida del pèl es veu afectada per la nostra alimentació i estil de vida, a més de les cures que li proporcionem.
Consells per a un cabellsaludableUna alimentació equilibrada i sana no solament infl ueix en la nostra salut sinó també en la nostra bellesa, per tant una bona alimentació farà que la nostra pell, ungles i cabell llueixin mi-llor. Si parlem del cabell és important tenir en compte que la nostra dieta ha d’incloure proteïnes, vitamines, minerals i aigua. Proteïnes: són una bona font les carns vermelles o blan-ques, llet i derivats, llenties i nous.
Vitamines: la vitamina A ens ajuda a mantenir la salut del cuir cabellut. El complex de vitamina B ens proporciona un pèl fort, especialment la *biotina. La vitamina I ajuda al creixe-ment normal del pèl. Els vegetals i fruites són les principals fonts d’aquestes vitamines.
Aigua: El nostre cos té més aigua que qualsevol un altre nu-trient. Per tant és important beure entre 1 i 2 litres d’aigua per dia.Minerals: Sense ferro els fol·licles del cabell no reben oxigen
i l’arrel s’afebleix. Fonts principals de ferro són vegetals verds i carns vermelles.
El zinc ajuda a prevenir la caiguda de cabell.
El coure també ajuda a prevenir la pèrdua de cabell i a mantenir la seva textura; ho proporcionen les nous, carns i vegetals. Finalment, la pela de papa, la civada crua, pebrots i cogombre aporten silici, el qual és un mineral important en la composició del cabell.
Receptes naturals per a problemes freqüents:Per al cabell sense lluentor.És una de les grans preocupacions de moltes persones. aquest truc senzill i propietari que et proposem:
Ingredients• Una pastanaga• Mitjana patata petita• Un rovell d’ou
PreparacióRatlla amb la part fi na de la ratlladora la pastanagai possa en el mateix recipient el rovell de l’ou, i la patata prèviament triturada.Barreja bé tots els ingredients fi ns que es formi una pasta homogènia i cremosa. Ha de tenir una consistència adequada com per untar sobre el cabell. Si veus que no la aconsegueixes, pots incorporar una mica d’oli d’oliva per corregir.
Aplica aquesta pasta en el teu cabell durant uns 15-20 minu-tos i després renta amb aigua. Veuràs que et donarà resultat amb el seu ús habitual.
Bellesa& Estètica
Bellesa& Estètica
14 1515
Spa peral cabellSabies que… Les persones tenim aproximadament entre90.000 i 140.000 cabells i que en general el cabell ros és més fi i el vermellós és el més gruixut i menys freqüent.
Si volem tenir un cabell sa i brillant hem de conèixer com és la seva estructura i composició. Cada pèl està format per una arrel i la tija que és el pèl pròpiament dit.L’arrel està connectada a la pell i els gots sanguinis els pro-porcionen tots els nutrients necessaris per al seu creixement.La tija té tres parts: la cutícula, l’escorça i la medul·la.La cutícula és la part més externa i després li segueix cap a l’interior l’escorça i fi nalment la medul·la.La cutícula és la responsable de la lluentor i sedositat del ca-bell, és també la que es danya primer ja que està exposada al sol, al vent, a l’assecador, la planxa, etc. Quan la cutícula es danya el cabell perd lluentor, i si el dany aconsegueix a la medul·la pot potencialment provocar la caiguda del cabell.La vida del pèl es veu afectada per la nostra alimentació i estil de vida, a més de les cures que li proporcionem.
Consells per a un cabellsaludableUna alimentació equilibrada i sana no solament infl ueix en la nostra salut sinó també en la nostra bellesa, per tant una bona alimentació farà que la nostra pell, ungles i cabell llueixin mi-llor. Si parlem del cabell és important tenir en compte que la nostra dieta ha d’incloure proteïnes, vitamines, minerals i aigua. Proteïnes: són una bona font les carns vermelles o blan-ques, llet i derivats, llenties i nous.
Vitamines: la vitamina A ens ajuda a mantenir la salut del cuir cabellut. El complex de vitamina B ens proporciona un pèl fort, especialment la *biotina. La vitamina I ajuda al creixe-ment normal del pèl. Els vegetals i fruites són les principals fonts d’aquestes vitamines.
Aigua: El nostre cos té més aigua que qualsevol un altre nu-trient. Per tant és important beure entre 1 i 2 litres d’aigua per dia.Minerals: Sense ferro els fol·licles del cabell no reben oxigen
i l’arrel s’afebleix. Fonts principals de ferro són vegetals verds i carns vermelles.
El zinc ajuda a prevenir la caiguda de cabell.
El coure també ajuda a prevenir la pèrdua de cabell i a mantenir la seva textura; ho proporcionen les nous, carns i vegetals. Finalment, la pela de papa, la civada crua, pebrots i cogombre aporten silici, el qual és un mineral important en la composició del cabell.
Receptes naturals per a problemes freqüents:Per al cabell sense lluentor.És una de les grans preocupacions de moltes persones. aquest truc senzill i propietari que et proposem:
Ingredients• Una pastanaga• Mitjana patata petita• Un rovell d’ou
PreparacióRatlla amb la part fi na de la ratlladora la pastanagai possa en el mateix recipient el rovell de l’ou, i la patata prèviament triturada.Barreja bé tots els ingredients fi ns que es formi una pasta homogènia i cremosa. Ha de tenir una consistència adequada com per untar sobre el cabell. Si veus que no la aconsegueixes, pots incorporar una mica d’oli d’oliva per corregir.
Aplica aquesta pasta en el teu cabell durant uns 15-20 minu-tos i després renta amb aigua. Veuràs que et donarà resultat amb el seu ús habitual.
Bellesa& Estètica
Suc per enfortir el cabellUna de les raons per les quals es pot donar la caiguda del cabell, a més de l’estrès, l’ansietat, la depressió o el factor he-reditari, és que no t’estiguis nodrint com correspon. Aquí et brindem una interessant recepta perquè preparis un suc de vegetals, que és ideal per enfortir el pèl.
Ingredients:• Sis pastanagues• Algunes fulles d’enciam• Un grapat de brots d’alfals
PreparacióRenta bé els ingredients i prepara un suc amb les pastanagues. Si no tens una liquadora, llavors simplement talla les pastana-gues fi nament i barreja-les amb la resta dels ingredients.Una vegada que ja trobes liquat la preparació, només hauràs de colar (si ho desitges) i beure aquest preparat. L’ideal és que ho consumeixis diàriament. I molt més encara, a més d’enfortirel teu cabell, serà bo per a altres parts del cos, ja que la pasta-naga té excel·lents nutrients que aportar.
Esbandida per a cabells secs:Liquar la meitat d’una palta amb una cullerada d’oli d’oliva, un ou i 2 cullerades d’oli de sàndal o ioioba. Aplicar, deixar actuar 20 minuts, després rentar i esbandir com ho fas habitualment.Esbandida per a cabells tenyits o maltractats:
Ingredients:• 1 palta• 1 cullerada d’oli de girasol• 1 llimona
PreparacióÉs molt fàcil. barrejes polpa d’una palta madura 2 cullerades d’oli de girasol i un rallolí de llimona. Aplicar, deixar actuar 15 minuts i esbandir amb abundant aigua tèbia.
Infusió per a la caiguda del cabell
Ingredients:• 1 litre d’aigua• 7 cullerades de romaní• 7 d’ortiga• 7 de cua de cavall.
PreparacióBullir a foc lent i tapat durant 5 minuts. Deixar reposar 10 mi-nuts. Rentar el cabell de forma habitual (si *utilizás un xampú a força d’ortiga és ideal), Després esbandeixes amb la infusió donant massatges en el cuir cabellut. Has de ser constant amb aquesta aplicació per aconseguir millors resultats i a més re-corda que si no menjes adequadament, encara que utilitzis els productes més cars del mercat, és difícil aconseguir tenir un cabell saludable.
16 Bellesa&EstèticaPerruqueria 17Bellesa&Estètica
Perruqueria, estilisme
Suc per enfortir el cabellUna de les raons per les quals es pot donar la caiguda del cabell, a més de l’estrès, l’ansietat, la depressió o el factor he-reditari, és que no t’estiguis nodrint com correspon. Aquí et brindem una interessant recepta perquè preparis un suc de vegetals, que és ideal per enfortir el pèl.
Ingredients:• Sis pastanagues• Algunes fulles d’enciam• Un grapat de brots d’alfals
PreparacióRenta bé els ingredients i prepara un suc amb les pastanagues. Si no tens una liquadora, llavors simplement talla les pastana-gues fi nament i barreja-les amb la resta dels ingredients.Una vegada que ja trobes liquat la preparació, només hauràs de colar (si ho desitges) i beure aquest preparat. L’ideal és que ho consumeixis diàriament. I molt més encara, a més d’enfortirel teu cabell, serà bo per a altres parts del cos, ja que la pasta-naga té excel·lents nutrients que aportar.
Esbandida per a cabells secs:Liquar la meitat d’una palta amb una cullerada d’oli d’oliva, un ou i 2 cullerades d’oli de sàndal o ioioba. Aplicar, deixar actuar 20 minuts, després rentar i esbandir com ho fas habitualment.Esbandida per a cabells tenyits o maltractats:
Ingredients:• 1 palta• 1 cullerada d’oli de girasol• 1 llimona
PreparacióÉs molt fàcil. barrejes polpa d’una palta madura 2 cullerades d’oli de girasol i un rallolí de llimona. Aplicar, deixar actuar 15 minuts i esbandir amb abundant aigua tèbia.
Infusió per a la caiguda del cabell
Ingredients:• 1 litre d’aigua• 7 cullerades de romaní• 7 d’ortiga• 7 de cua de cavall.
PreparacióBullir a foc lent i tapat durant 5 minuts. Deixar reposar 10 mi-nuts. Rentar el cabell de forma habitual (si *utilizás un xampú a força d’ortiga és ideal), Després esbandeixes amb la infusió donant massatges en el cuir cabellut. Has de ser constant amb aquesta aplicació per aconseguir millors resultats i a més re-corda que si no menjes adequadament, encara que utilitzis els productes més cars del mercat, és difícil aconseguir tenir un cabell saludable.
16 Bellesa&EstèticaPerruqueria 17Bellesa&Estètica
Perruqueria, estilisme
18 Bellesa&EstèticaManicura, pedicura 19Bellesa&Estètica
Perruqueria, estilisme
18 Bellesa&EstèticaManicura, pedicura 19Bellesa&Estètica
Perruqueria, estilisme
20
Medicina&Salut&Sport
2121UnaalimentaciósaludableL’alimentació saludable és la forma recomanable de menjar, que s’identifi ca amb la dieta sana i que aporta a l’estil de vida saludable els conceptes de varietat, equilibri i adequació.
L’alimentació saludable és la forma recomanable de menjar, que s’identifi ca amb la dieta sana i que aporta a l’estil de vida saludable els conceptes de varietat, equilibri i adequació. Es basa en les recomanacions nutricionals consensuades per a la població, que parteixen del fet que una alimentació saludable ha de ser variada, agradable, sufi cient i capaç de proporcionar l’equilibri nutritiu que necessita cada persona en cada etapa i en cada circumstància de la vida.
Perquè una alimentació sigui equilibrada, és important consi-derar-ne tant la quantitat com la qualitat. No es pot gaudir d’una vida saludable si es mengen només uns quants aliments. A més, l’alimentació ha de ser tan variada com sigui possible. La variació permet gaudir de la riquesa dels diferents sabors, olors i aromes. De fet, menjar i beure formen part de l’alegria de viure i, sens dubte, la gastronomia no està renyida amb les recomanacions dietètiques ni amb una alimentació saludable.
Piràmide de l’alimentació saludable La base de la piràmide està representada pel grup d’aliments feculents, rics en hidrats de carboni d’absorció lenta, com els cereals (pa, pasta, arròs, etc.), que es recomana que si-guin preferentment integrals, i els tubercles (patates, moniatos, etc.). Aquest grup d’aliments es caracteritza, a més, pel seu aportament en proteïnes, vitami-nes del grup B, minerals i fi bra. Se’n recomana un consum de quatre a sis racions al dia.
En el segon nivell de la piràmide, hi ha el grup de les fruites, les verdures, les hortalisses i l’oli d’oliva.
Les fruites aporten una quantitat variable de sucres d’absorció ràpida, vitamines antioxidants, minerals com el potassi, el magnesi, el seleni, fi bra i aigua. Es recomana un consum diari d’unes tres racions de fruita.
Les verdures i les hortalisses aporten vitamines antioxidants, àcid fòlic, minerals com el potassi, el magnesi, el ferro, fi bra dietètica i aigua. Es recomana un consum diari d’una ració de verdura crua (amanida variada) i una ració de verdura cuita (mongetes verdes, bledes, espinacs, bolets, etc.). Les verdures i les hortalisses tenen un aportament energètic escàs i combinen perfectament amb altres aliments com la carn, el peix, els ous, la pasta, l’arròs, els llegums, etc.
L’oli d’oliva, per ser un greix insaturat ric en vitamina E, i pels seus benefi cis cardiosaludables, ha de ser el greix d’elecció per amanir i cuinar els diferents aliments. Se n’aconsella un con-sum de tres a sis racions al dia.
Medicina&Salut&Sport
20
Medicina&Salut&Sport
2121UnaalimentaciósaludableL’alimentació saludable és la forma recomanable de menjar, que s’identifi ca amb la dieta sana i que aporta a l’estil de vida saludable els conceptes de varietat, equilibri i adequació.
L’alimentació saludable és la forma recomanable de menjar, que s’identifi ca amb la dieta sana i que aporta a l’estil de vida saludable els conceptes de varietat, equilibri i adequació. Es basa en les recomanacions nutricionals consensuades per a la població, que parteixen del fet que una alimentació saludable ha de ser variada, agradable, sufi cient i capaç de proporcionar l’equilibri nutritiu que necessita cada persona en cada etapa i en cada circumstància de la vida.
Perquè una alimentació sigui equilibrada, és important consi-derar-ne tant la quantitat com la qualitat. No es pot gaudir d’una vida saludable si es mengen només uns quants aliments. A més, l’alimentació ha de ser tan variada com sigui possible. La variació permet gaudir de la riquesa dels diferents sabors, olors i aromes. De fet, menjar i beure formen part de l’alegria de viure i, sens dubte, la gastronomia no està renyida amb les recomanacions dietètiques ni amb una alimentació saludable.
Piràmide de l’alimentació saludable La base de la piràmide està representada pel grup d’aliments feculents, rics en hidrats de carboni d’absorció lenta, com els cereals (pa, pasta, arròs, etc.), que es recomana que si-guin preferentment integrals, i els tubercles (patates, moniatos, etc.). Aquest grup d’aliments es caracteritza, a més, pel seu aportament en proteïnes, vitami-nes del grup B, minerals i fi bra. Se’n recomana un consum de quatre a sis racions al dia.
En el segon nivell de la piràmide, hi ha el grup de les fruites, les verdures, les hortalisses i l’oli d’oliva.
Les fruites aporten una quantitat variable de sucres d’absorció ràpida, vitamines antioxidants, minerals com el potassi, el magnesi, el seleni, fi bra i aigua. Es recomana un consum diari d’unes tres racions de fruita.
Les verdures i les hortalisses aporten vitamines antioxidants, àcid fòlic, minerals com el potassi, el magnesi, el ferro, fi bra dietètica i aigua. Es recomana un consum diari d’una ració de verdura crua (amanida variada) i una ració de verdura cuita (mongetes verdes, bledes, espinacs, bolets, etc.). Les verdures i les hortalisses tenen un aportament energètic escàs i combinen perfectament amb altres aliments com la carn, el peix, els ous, la pasta, l’arròs, els llegums, etc.
L’oli d’oliva, per ser un greix insaturat ric en vitamina E, i pels seus benefi cis cardiosaludables, ha de ser el greix d’elecció per amanir i cuinar els diferents aliments. Se n’aconsella un con-sum de tres a sis racions al dia.
Medicina&Salut&Sport
2222En el tercer nivell hi ha el grup dels lactis, format per la llet, el iogurt i el formatge, tots ells aliments rics en calci, proteïnes, vitamines liposolubles i proporcions variables de greixos saturats. Se’n reco-manen de dues a quatre racions al dia, segons l’edat i la situació de vida (embaràs, lactància). Per a nens d’un a deu anys se’n reco-manen dues racions diàries, mentre que durant l’adolescència, la menopausa i la vellesa, tres racions diàries; durant l’embaràs i la lactància, se’n pot arribar a les quatre racions diàries.
Seguint l’ordre de la piràmide, hi ha el grup de la carn, les aus, el peix, el marisc i els ous, aliments que es caracteritzen per un aportament elevat de proteïnes, una quantitat variable de greixos, minerals com el ferro, el iode, el fòsfor i el zinc, i vitamines com A i B12. També hi ha en aquest grup els llegums i els fruits secs, que es caracteritzen, a més, per con-tenir grans quantitats de fibra dietètica. Es recomana con-sumir de carn magra de tres a quatre vegades a la setmana; de peix, incloent el peix blau, de tres a quatre vegades a la setmana, igual que d’ous. Els llegums, de dos a quatre ve-gades, i els fruits secs poden consumir-se cada dia (en poca quantitat, per exemple, 20 g d’ametlles o d’avellanes). És important fer un bon repartiment d’aliments proteics al llarg del dia i no ultrapassar la ració recomanada per a cada àpat.
Finalment, en el vèrtex de la piràmide hi ha els aliments de consum ocasional, com la carn més grassa, els embotits, els productes de rebosteria, els dolços, els refrescs, els gelats, les mantegues, etc. Tots aquests aliments es poden consumir de tant en tant, dins d’una dieta equilibrada. Quan aquest consum, en lloc de ser esporàdic, és habitual, s’incrementa considerablement l’aportament calòric de la dieta, la qual cosa pot comportar un augment de pes.
És recomanable acompanyar una dieta equilibrada amb exercici, que s’aconsella practicar almenys 30 minuts al dia. Pel que fa a l’aportament de líquids, s’aconsella beure entre 1,5 i dos litres d’aigua al dia. També es poden incloure en la dieta, opcionalment, begudes fermentades de baixa gradua-ció, com la cervesa i el vi, sempre que el consumidor sigui un adult i en prengui amb moderació. Per comprendre millor el concepte alimentació saludable i equilibrada és fonamental
diferenciar alguns conceptes com: Alimentació. És el conjunt de les coses que es prenen o es proporcionen com a aliment. És l’acte de portar-se un aliment a la boca, per menjar-lo o beure’l, i que està con-dicionat per múltiples factors: socials, econòmics, religiosos, etc. És, per tant, un acte voluntari, modificable i educable.
Aliment. És cada una de les substàncies que un ésser viu pren o rep per a la seva nutrició. És tota substància de qual-sevol naturalesa, sòlida (carn, pa, etc.) o líquida (llet, sucs de fruites, etc.), natural (verdures fresques, peix fresc, etc.) o transformada (conserves, fumats, salaons, etc.) que conté un o diversos elements nutritius. No hi ha aliments bons o dolents. Cap aliment per si sol es pot considerar beneficiós o perjudicial per a la salut, però sí la freqüència amb què aquest aliment és present en l’alimentació diària i la seva composició, la qual cosa li do-narà un perfil més o menys saludable. Per exemple, menjar un croissant un dia a la setmana per esmorzar, acompanyat d’un got de llet i una fruita, no és inadequat, però menjar-ne un cada dia pot arribar a ser-ho per la quantitat de greix i calories que conté.
Nutrició. És l’acció i l’efecte de nodrir. Es refereix a totes les substàncies nutritives o nutrients que cal aportar a través de l’alimentació diària per cobrir les necessitats de la persona en un moment determinat de la vida. Aquestes necessitats varien segons cada individu, l’activitat física, l’estat de salut, l’edat, etc. Aquestes substàncies nutritives són les proteïnes, els hidrats de carboni o carbohidrats, els lípids, les vitami-nes, els minerals i l’aigua. Perquè totes aquestes substàncies nutritives presents en els aliments siguin aprofitables per a l’organisme, han de patir una sèrie de canvis: la digestió, l’absorció i el metabolisme.
Dietètica. És la disciplina que tracta de l’alimentació ade-quada. És la tècnica i l’art de fer servir els aliments de forma adient perquè l’organisme rebi tots els nutrients que neces-sita en les proporcions adequades. Assenyala la importància de seguir una planificació i una organització de l’alimentació per mantenir l’organisme en bona salut.
232323Medicina&Salut&SportAnàlisis clíniques, massatges
2222En el tercer nivell hi ha el grup dels lactis, format per la llet, el iogurt i el formatge, tots ells aliments rics en calci, proteïnes, vitamines liposolubles i proporcions variables de greixos saturats. Se’n reco-manen de dues a quatre racions al dia, segons l’edat i la situació de vida (embaràs, lactància). Per a nens d’un a deu anys se’n reco-manen dues racions diàries, mentre que durant l’adolescència, la menopausa i la vellesa, tres racions diàries; durant l’embaràs i la lactància, se’n pot arribar a les quatre racions diàries.
Seguint l’ordre de la piràmide, hi ha el grup de la carn, les aus, el peix, el marisc i els ous, aliments que es caracteritzen per un aportament elevat de proteïnes, una quantitat variable de greixos, minerals com el ferro, el iode, el fòsfor i el zinc, i vitamines com A i B12. També hi ha en aquest grup els llegums i els fruits secs, que es caracteritzen, a més, per con-tenir grans quantitats de fibra dietètica. Es recomana con-sumir de carn magra de tres a quatre vegades a la setmana; de peix, incloent el peix blau, de tres a quatre vegades a la setmana, igual que d’ous. Els llegums, de dos a quatre ve-gades, i els fruits secs poden consumir-se cada dia (en poca quantitat, per exemple, 20 g d’ametlles o d’avellanes). És important fer un bon repartiment d’aliments proteics al llarg del dia i no ultrapassar la ració recomanada per a cada àpat.
Finalment, en el vèrtex de la piràmide hi ha els aliments de consum ocasional, com la carn més grassa, els embotits, els productes de rebosteria, els dolços, els refrescs, els gelats, les mantegues, etc. Tots aquests aliments es poden consumir de tant en tant, dins d’una dieta equilibrada. Quan aquest consum, en lloc de ser esporàdic, és habitual, s’incrementa considerablement l’aportament calòric de la dieta, la qual cosa pot comportar un augment de pes.
És recomanable acompanyar una dieta equilibrada amb exercici, que s’aconsella practicar almenys 30 minuts al dia. Pel que fa a l’aportament de líquids, s’aconsella beure entre 1,5 i dos litres d’aigua al dia. També es poden incloure en la dieta, opcionalment, begudes fermentades de baixa gradua-ció, com la cervesa i el vi, sempre que el consumidor sigui un adult i en prengui amb moderació. Per comprendre millor el concepte alimentació saludable i equilibrada és fonamental
diferenciar alguns conceptes com: Alimentació. És el conjunt de les coses que es prenen o es proporcionen com a aliment. És l’acte de portar-se un aliment a la boca, per menjar-lo o beure’l, i que està con-dicionat per múltiples factors: socials, econòmics, religiosos, etc. És, per tant, un acte voluntari, modificable i educable.
Aliment. És cada una de les substàncies que un ésser viu pren o rep per a la seva nutrició. És tota substància de qual-sevol naturalesa, sòlida (carn, pa, etc.) o líquida (llet, sucs de fruites, etc.), natural (verdures fresques, peix fresc, etc.) o transformada (conserves, fumats, salaons, etc.) que conté un o diversos elements nutritius. No hi ha aliments bons o dolents. Cap aliment per si sol es pot considerar beneficiós o perjudicial per a la salut, però sí la freqüència amb què aquest aliment és present en l’alimentació diària i la seva composició, la qual cosa li do-narà un perfil més o menys saludable. Per exemple, menjar un croissant un dia a la setmana per esmorzar, acompanyat d’un got de llet i una fruita, no és inadequat, però menjar-ne un cada dia pot arribar a ser-ho per la quantitat de greix i calories que conté.
Nutrició. És l’acció i l’efecte de nodrir. Es refereix a totes les substàncies nutritives o nutrients que cal aportar a través de l’alimentació diària per cobrir les necessitats de la persona en un moment determinat de la vida. Aquestes necessitats varien segons cada individu, l’activitat física, l’estat de salut, l’edat, etc. Aquestes substàncies nutritives són les proteïnes, els hidrats de carboni o carbohidrats, els lípids, les vitami-nes, els minerals i l’aigua. Perquè totes aquestes substàncies nutritives presents en els aliments siguin aprofitables per a l’organisme, han de patir una sèrie de canvis: la digestió, l’absorció i el metabolisme.
Dietètica. És la disciplina que tracta de l’alimentació ade-quada. És la tècnica i l’art de fer servir els aliments de forma adient perquè l’organisme rebi tots els nutrients que neces-sita en les proporcions adequades. Assenyala la importància de seguir una planificació i una organització de l’alimentació per mantenir l’organisme en bona salut.
232323Medicina&Salut&SportAnàlisis clíniques, massatges
2424InstitutOftalmològic de CatalunyaEl compromís que mantenim amb la teva salud ocular és el nostre motor. Per això, posem a la teva disposició al millor equip de professionals, els últims avanços tècnics, així com els millors tractaments i serveis de revisió i prevenció ocular.
L’Institut Oftalmològic de Catalunya és un centre especialitzat en l’atenció integral dels problemes relacionats amb la salut ocular. En ell trobarà un equip de professionals amb àmplia experiència en la prevenció, diagnòstic, estudi i tractament de les malalties oculars, i especialment en les tècniques més avançades de cirurgia ocular. L’assistència en el nostre centre és de caràcter privat, encara que també esta concertat amb les principals mutualitats mèdiques.
CIRURGIA REFRACTIVA (MIOPIA, HIPERMETRO-PIA, ASTIGMATISME)La cirurgia refractiva engloba un conjunt de tècniques qui-rúrgiques encaminades a reduir els defectes de graduació (miopia, hipermetropia i astigmatisme), per aconseguir una bona visió sense necessitat de portar ulleres o lents de contacte. LASIK-INTRALASELa tècnica més coneguda i utilitzada per corregir els defec-tes refractius és el LASIK (làser in situ keratomileusis) en que fem servir el làser excímer, que s’aplica a l’estroma o capa central de la còrnia. Aquesta intervenció es fa en pocs minuts i, com que la recuperació visual es molt ràpida, el pacient pot reincorporar-se a les seves activitats quotidia-nes en 24-48 horesAmb aquesta tècnica es poden obtenir bons resultats en miopies entre 1 i 10 diòptries, hipermetropies entre 1 i 5 diòptries i astigmatismes entre 1 i 6 diòptries.L’ús del làser de femtosegons (INTRALASE) representa un gran avantatge a l’hora de fer el tall de la làmina corneal previ a l’aplicació del làser excímer fent que la intervenció sigui molt més precisa i segura que la que es fa amb els mi-
croqueràtoms mecànics de fulla quirúrgica convencional. Per aquest motiu és pel qual recomanem aquesta tècnica en la majoria dels nostres pacients.
ICL o LENTS INTRAOCULARS FÀQUIQUESAquest tipus de lents s’utilitzen per a la correcció quirúrgica de defectes refractius elevats o situacions en què la tècnica LASIK no estaria indicada, com ara, en el cas de còrnies de poc gruix, irregulars o amb tendència a la sequedat. Es col·loquen entre l’iris i el cristal·lí i permeten corregir fi ns a 20 diòptries de miopia. En respectar el cristal·lí, respecten la seva funció, no afectant, per tant, a l’acomodació.
CIRURGIA DE LA PRESBÍCIA O VISTA CANSADAHi ha dos tipus principals de tractament quirúrgic de la presbícia. Les seves necessitats mèdiques específi ques i preferències personals determinaran quin és l’adequat per a vostè.
La correcció amb làser (també anomenada monovisió amb LASIK) por aconseguir que un ull pugui enfocar objectes llunyans, mentre que l’altre es corregeix per enfocar objec-tes propers. El cervell aprèn a coordinar les dues imatges, obtenint una bona visió tant de lluny com de prop.L’altra tècnica per corregir la presbícia consisteix en el recanvi del cristal·lí natural per una lent intraocular mul-tifocal. Aquest tipus de lents permeten alhora corregir la miopia, la hipermetropia i fi ns i tot, amb les noves lents tòriques multifocals, la correcció de l’astigmatisme. Aques-ta tècnica aconsegueix obtenir una bona visió de lluny i de prop i, a més, en eliminar el cristal·lí, evita la necessitat d’intervenció de cataractes en el futur.
ORTOQUERATOLOGIA (ORTO-K)L’orto-k consisteix en el disseny i adaptació de lents de
contacte especials durant les hores de son, de manera que contacte especials durant les hores de son, de manera que permet veure nítid durant el dia, després de retirar-les.permet veure nítid durant el dia, després de retirar-les.
Es una bona opció per a pacients que no toleren amb co-Es una bona opció per a pacients que no toleren amb co-moditat les lents de contacte convencionals, esportistes o moditat les lents de contacte convencionals, esportistes o persones que treballen en ambients amb pols o brutícia, persones que treballen en ambients amb pols o brutícia, situacions que poden causar problemes per l’ús de les lents situacions que poden causar problemes per l’ús de les lents de contacte convencionals.de contacte convencionals. També és una bona alternativa per a joves i adolescents També és una bona alternativa per a joves i adolescents que no son aptes per cirurgia làser perquè el seu defecte que no son aptes per cirurgia làser perquè el seu defecte refractiu encara no s’ha estabilitzat, o per aquelles persones en les que, per les característiques de la seva còrnia, no es-taria indicada la cirurgia.
Una altra gran avantatge de l’orto-k és que pot reduir l’augment de la miopia en nens i adolescents.
CATARACTESEl tractament de la cataracta és sempre quirúrgic i la tècnica més segura, efi caç i moderna és la facoemulsifi cació amb l´implantació d´una lent intraocular plegable. Amb aquesta tècnica fem servir ultrasons per fragmentar i aspirar la cata-racta a través d’una incisió molt petita i aixi s’evita la neces-sitat de sutura o punts i l’aparició d’astigmatisme. Gràcies a l’avanç tecnològic, amb l’ús de les noves lents intraoculars multifocals i tòriques, podem al mateix temps de la cirurgia de cataractes solucionar els problemes refractius existents de miopia, hipermetropia i astigmatisme, així com la presbí-cia. Tot això fa que la recuperació sigui molt ràpida.En la gran majoria dels casos fem la intervenció amb anes-tèsia tòpica, amb l’ús només d’unes gotes de col·liri anestè-sic, i l’ingrés a la clínica no és necessari.
UNITAT DE GLAUCOMAEl glaucoma és una de les causes principals de la ceguesa
i afecta més d’un 3% de la població. En el nostre centre i afecta més d’un 3% de la població. En el nostre centre estem molt sensibilitzats amb aquest problema i per això estem molt sensibilitzats amb aquest problema i per això estudiem tots els nostres pacients per arribar a un diag-estudiem tots els nostres pacients per arribar a un diag-nòstic precoç d’aquesta malaltia, que no acostuma a donar nòstic precoç d’aquesta malaltia, que no acostuma a donar símptomes fi ns que no està molt avançada.símptomes fi ns que no està molt avançada.
UNITAT DE RETINA I VITRIUNITAT DE RETINA I VITRIA la unitat de retina i vitri disposem dels medis per a l´estudi A la unitat de retina i vitri disposem dels medis per a l´estudi i tractament de les diverses malalties que poden afectar i tractament de les diverses malalties que poden afectar aquestes parts de l´ull tant importants per a la visió, com aquestes parts de l´ull tant importants per a la visió, com poden ser la retinopatia diabètica, la degeneració macular associada a l’ edat i a la miopia, trombosi de las venes de la retina, processos infl amatoris que afecten a la part pos-terior de l´ull, despreniment de la retina, etc.terior de l´ull, despreniment de la retina, etc.
DEGENERACIÓ MACULARAmb els moderns tractaments a la nostra disposició en l’actualitat podem controlar o frenar l’evolució d’aquesta malaltia en la majoria dels pacients amb degeneració macular humida. Per a això és essencial un diagnòstic i tractament sense demora.En la gran majoria dels casos realitzem la intervenció amb anestèsia tòpica utilitzant solament unes gotes de coliri anestèsic, no sent necessari l’ingrés en la clínica.
SERVEI D’URGÈNCIES
ASSISTÈNCIAOFTALMOLÒGICA INTEGRALMICROCIRURGÍA OCULAR
De dilluns a divendresde 9 a 14 h. i de 16 a 21 h.
Dissabtesde 10 a 14 h.(octubre-juny)
Argentona 6 · 08302 MataróTel. 93 741 43 22
www.iocat.net
INSTITUT OFTALMOLÒGIC DE CATALUNYA
2424InstitutOftalmològic de CatalunyaEl compromís que mantenim amb la teva salud ocular és el nostre motor. Per això, posem a la teva disposició al millor equip de professionals, els últims avanços tècnics, així com els millors tractaments i serveis de revisió i prevenció ocular.
L’Institut Oftalmològic de Catalunya és un centre especialitzat en l’atenció integral dels problemes relacionats amb la salut ocular. En ell trobarà un equip de professionals amb àmplia experiència en la prevenció, diagnòstic, estudi i tractament de les malalties oculars, i especialment en les tècniques més avançades de cirurgia ocular. L’assistència en el nostre centre és de caràcter privat, encara que també esta concertat amb les principals mutualitats mèdiques.
CIRURGIA REFRACTIVA (MIOPIA, HIPERMETRO-PIA, ASTIGMATISME)La cirurgia refractiva engloba un conjunt de tècniques qui-rúrgiques encaminades a reduir els defectes de graduació (miopia, hipermetropia i astigmatisme), per aconseguir una bona visió sense necessitat de portar ulleres o lents de contacte. LASIK-INTRALASELa tècnica més coneguda i utilitzada per corregir els defec-tes refractius és el LASIK (làser in situ keratomileusis) en que fem servir el làser excímer, que s’aplica a l’estroma o capa central de la còrnia. Aquesta intervenció es fa en pocs minuts i, com que la recuperació visual es molt ràpida, el pacient pot reincorporar-se a les seves activitats quotidia-nes en 24-48 horesAmb aquesta tècnica es poden obtenir bons resultats en miopies entre 1 i 10 diòptries, hipermetropies entre 1 i 5 diòptries i astigmatismes entre 1 i 6 diòptries.L’ús del làser de femtosegons (INTRALASE) representa un gran avantatge a l’hora de fer el tall de la làmina corneal previ a l’aplicació del làser excímer fent que la intervenció sigui molt més precisa i segura que la que es fa amb els mi-
croqueràtoms mecànics de fulla quirúrgica convencional. Per aquest motiu és pel qual recomanem aquesta tècnica en la majoria dels nostres pacients.
ICL o LENTS INTRAOCULARS FÀQUIQUESAquest tipus de lents s’utilitzen per a la correcció quirúrgica de defectes refractius elevats o situacions en què la tècnica LASIK no estaria indicada, com ara, en el cas de còrnies de poc gruix, irregulars o amb tendència a la sequedat. Es col·loquen entre l’iris i el cristal·lí i permeten corregir fi ns a 20 diòptries de miopia. En respectar el cristal·lí, respecten la seva funció, no afectant, per tant, a l’acomodació.
CIRURGIA DE LA PRESBÍCIA O VISTA CANSADAHi ha dos tipus principals de tractament quirúrgic de la presbícia. Les seves necessitats mèdiques específi ques i preferències personals determinaran quin és l’adequat per a vostè.
La correcció amb làser (també anomenada monovisió amb LASIK) por aconseguir que un ull pugui enfocar objectes llunyans, mentre que l’altre es corregeix per enfocar objec-tes propers. El cervell aprèn a coordinar les dues imatges, obtenint una bona visió tant de lluny com de prop.L’altra tècnica per corregir la presbícia consisteix en el recanvi del cristal·lí natural per una lent intraocular mul-tifocal. Aquest tipus de lents permeten alhora corregir la miopia, la hipermetropia i fi ns i tot, amb les noves lents tòriques multifocals, la correcció de l’astigmatisme. Aques-ta tècnica aconsegueix obtenir una bona visió de lluny i de prop i, a més, en eliminar el cristal·lí, evita la necessitat d’intervenció de cataractes en el futur.
ORTOQUERATOLOGIA (ORTO-K)L’orto-k consisteix en el disseny i adaptació de lents de
contacte especials durant les hores de son, de manera que contacte especials durant les hores de son, de manera que permet veure nítid durant el dia, després de retirar-les.permet veure nítid durant el dia, després de retirar-les.
Es una bona opció per a pacients que no toleren amb co-Es una bona opció per a pacients que no toleren amb co-moditat les lents de contacte convencionals, esportistes o moditat les lents de contacte convencionals, esportistes o persones que treballen en ambients amb pols o brutícia, persones que treballen en ambients amb pols o brutícia, situacions que poden causar problemes per l’ús de les lents situacions que poden causar problemes per l’ús de les lents de contacte convencionals.de contacte convencionals. També és una bona alternativa per a joves i adolescents També és una bona alternativa per a joves i adolescents que no son aptes per cirurgia làser perquè el seu defecte que no son aptes per cirurgia làser perquè el seu defecte refractiu encara no s’ha estabilitzat, o per aquelles persones en les que, per les característiques de la seva còrnia, no es-taria indicada la cirurgia.
Una altra gran avantatge de l’orto-k és que pot reduir l’augment de la miopia en nens i adolescents.
CATARACTESEl tractament de la cataracta és sempre quirúrgic i la tècnica més segura, efi caç i moderna és la facoemulsifi cació amb l´implantació d´una lent intraocular plegable. Amb aquesta tècnica fem servir ultrasons per fragmentar i aspirar la cata-racta a través d’una incisió molt petita i aixi s’evita la neces-sitat de sutura o punts i l’aparició d’astigmatisme. Gràcies a l’avanç tecnològic, amb l’ús de les noves lents intraoculars multifocals i tòriques, podem al mateix temps de la cirurgia de cataractes solucionar els problemes refractius existents de miopia, hipermetropia i astigmatisme, així com la presbí-cia. Tot això fa que la recuperació sigui molt ràpida.En la gran majoria dels casos fem la intervenció amb anes-tèsia tòpica, amb l’ús només d’unes gotes de col·liri anestè-sic, i l’ingrés a la clínica no és necessari.
UNITAT DE GLAUCOMAEl glaucoma és una de les causes principals de la ceguesa
i afecta més d’un 3% de la població. En el nostre centre i afecta més d’un 3% de la població. En el nostre centre estem molt sensibilitzats amb aquest problema i per això estem molt sensibilitzats amb aquest problema i per això estudiem tots els nostres pacients per arribar a un diag-estudiem tots els nostres pacients per arribar a un diag-nòstic precoç d’aquesta malaltia, que no acostuma a donar nòstic precoç d’aquesta malaltia, que no acostuma a donar símptomes fi ns que no està molt avançada.símptomes fi ns que no està molt avançada.
UNITAT DE RETINA I VITRIUNITAT DE RETINA I VITRIA la unitat de retina i vitri disposem dels medis per a l´estudi A la unitat de retina i vitri disposem dels medis per a l´estudi i tractament de les diverses malalties que poden afectar i tractament de les diverses malalties que poden afectar aquestes parts de l´ull tant importants per a la visió, com aquestes parts de l´ull tant importants per a la visió, com poden ser la retinopatia diabètica, la degeneració macular associada a l’ edat i a la miopia, trombosi de las venes de la retina, processos infl amatoris que afecten a la part pos-terior de l´ull, despreniment de la retina, etc.terior de l´ull, despreniment de la retina, etc.
DEGENERACIÓ MACULARAmb els moderns tractaments a la nostra disposició en l’actualitat podem controlar o frenar l’evolució d’aquesta malaltia en la majoria dels pacients amb degeneració macular humida. Per a això és essencial un diagnòstic i tractament sense demora.En la gran majoria dels casos realitzem la intervenció amb anestèsia tòpica utilitzant solament unes gotes de coliri anestèsic, no sent necessari l’ingrés en la clínica.
SERVEI D’URGÈNCIES
ASSISTÈNCIAOFTALMOLÒGICA INTEGRALMICROCIRURGÍA OCULAR
De dilluns a divendresde 9 a 14 h. i de 16 a 21 h.
Dissabtesde 10 a 14 h.(octubre-juny)
Argentona 6 · 08302 MataróTel. 93 741 43 22
www.iocat.net
INSTITUT OFTALMOLÒGIC DE CATALUNYA
26 Transport&MotorAutoescoles 27Transport&Motor
Autoescoles
26 Transport&MotorAutoescoles 27Transport&Motor
Autoescoles
28El futur és elèctricRenaultTwizy
Amb aquest nou model de vehicle, renault, és posiciona com a la gran alternativa als motors de combustió, L’actual preu del combustibles fòssils, el dièsel a més de 1,40 euros el litre, fa insostenible l’ús dels automòbils amb motor tradicionals.
El nou Renault Twizy, és un petit cotxe elèctric pensat per a la ciutat. Les seves dimensions són molt compactes, amb una longitud de 2,3m , una amplària d’1,2 i una altura d’1,4m. Malgrat això, compta amb dues places, col·locades en línia. El Renault Twizy és la gran aposta de la marca francesa, per la mobilitat urbana del present i futur. Un petit cotxe elèctric de 2,32m de llarg, que arribarà al mercat europeu a principis de 2012. Aquest revolucionari cotxe elèctric, que compta amb un atractiu disseny juvenil i urbà, és el més petit de la gamma de cotxes elèctrics Renault Z.I, i podrà adquirir-se amb la modalitat de lloguer de baterias per 50�/mes. S’estima que té un cost de manteniment inferior en un 15% respecte a un scooter de tres rodes.
Aquest “duesplaces” destaca per la seva lleugeresa, dinamisme i au-tonomia. Tres aspectes fona-mentals per a tot cotxe elèctric.
Com ja hem comentat, estem davant un cotxe purament elèc-tric. El Twizy es recarrega per complet, en una presa de corrent estandar en tan sol 3h i 30 minuts, aconseguint el 80% de la recarrega en 3h. Aquesta és la forma normal de carregar les bateries del nostre Twizy, encara que el cotxe podrà utilitzar sistemes de recarrega ràpida en un futur, i acollir-se al progra-ma Quickdrop de Renault, que permetrà canviar les bateries del cotxe en tan sols 3 minuts per unes totalment recarregades.
100 Km d’autonomia,
càrrega complerta en 3 hores i mitja a
qualsevol endoll domèstic
29Motor&Gestories&MascotesAutoescoles, gestories, animals de companyia
28El futur és elèctricRenaultTwizy
Amb aquest nou model de vehicle, renault, és posiciona com a la gran alternativa als motors de combustió, L’actual preu del combustibles fòssils, el dièsel a més de 1,40 euros el litre, fa insostenible l’ús dels automòbils amb motor tradicionals.
El nou Renault Twizy, és un petit cotxe elèctric pensat per a la ciutat. Les seves dimensions són molt compactes, amb una longitud de 2,3m , una amplària d’1,2 i una altura d’1,4m. Malgrat això, compta amb dues places, col·locades en línia. El Renault Twizy és la gran aposta de la marca francesa, per la mobilitat urbana del present i futur. Un petit cotxe elèctric de 2,32m de llarg, que arribarà al mercat europeu a principis de 2012. Aquest revolucionari cotxe elèctric, que compta amb un atractiu disseny juvenil i urbà, és el més petit de la gamma de cotxes elèctrics Renault Z.I, i podrà adquirir-se amb la modalitat de lloguer de baterias per 50�/mes. S’estima que té un cost de manteniment inferior en un 15% respecte a un scooter de tres rodes.
Aquest “duesplaces” destaca per la seva lleugeresa, dinamisme i au-tonomia. Tres aspectes fona-mentals per a tot cotxe elèctric.
Com ja hem comentat, estem davant un cotxe purament elèc-tric. El Twizy es recarrega per complet, en una presa de corrent estandar en tan sol 3h i 30 minuts, aconseguint el 80% de la recarrega en 3h. Aquesta és la forma normal de carregar les bateries del nostre Twizy, encara que el cotxe podrà utilitzar sistemes de recarrega ràpida en un futur, i acollir-se al progra-ma Quickdrop de Renault, que permetrà canviar les bateries del cotxe en tan sols 3 minuts per unes totalment recarregades.
100 Km d’autonomia,
càrrega complerta en 3 hores i mitja a
qualsevol endoll domèstic
29Motor&Gestories&MascotesAutoescoles, gestories, animals de companyia
30
Gastronomia&Restauració
3131ReceptestradicionalscatalanesLes millors receptes de cuina tradicionals catalanes. Recull de receptes de cuina més típiques a les nostres terres.
Arròs clar de llagostaIngredientsLlagosta viva, ceba, pebrot verd ben tendre, tomàquet, sal, oli, aigua i arròs.
PreparacióEs posa en una cassola al foc, un bon raig d’oli amb un pessic de sal. Es pica la ceba i s’hi posa. A continuació, es trinxa el pe-brot i s’hi tira. Quan estigui cuit, s’hi afegeix el tomàquet picat i es deixa coure fi ns que tot plegat faci una confi tura. Després, s’apaga el foc.
S’agafa la llagosta pel cap i, amb l’altra mà, se li plega la cua, tot posant-la damunt una safata que reculli bé el líquid que farà. Amb un bon ganivet, se li talla el cap en rodó. Es deixen degotar les dues parts dins la cassola i també s’hi tira el suc que ha fet, abans no qualli. S’hi dóna una remenada.
Es trenca una banya de la llagosta, arran del cap. A la base del ventall que fa la cua i té l’anus: s’hi fi ca la banya pel cap ample, fi ns que surti per l’altre extrem i es torna a treure, estirant. El budell quedarà net.
Es trosseja la cua a daus i es tira a la cassola. S’obre el cap de la llagosta pel llarg, en vertical. Amb una cullereta, se li treu el fetge, que és groc verdós, i es fregeix en una paella amb un raig d’oli, remenant-lo per a què quedi ben esmicolat. Si és una femella i porta ous, també s’hi fregeixen. Un cop cuit, es tira a la cassola. Es trosseja el cap i també s’hi tira. Cal que tots el trossos de llagosta quedin amb la closca a la banda de sobre. Es mig- cobreix amb aigua i s’hi tira la sal. Es torna a encendre el foc i es deixa que arrenqui el bull. Quan bulli fort, s’hi tira una mica d’arròs (cal que quedi clar) i es deixa coure uns divuit
minuts. Després, s’apaga el foc i es serveix.
Arròs de peix mallorquíIngredientsUna bona quantitat de peix roquer petit, dit morralla (serrans, donzelles, vaques, esparralls, tords, pastanagues, etc.) i/o caps i espines grosses de peixos, crustacis, ceba, tomàquet, fonoll bord, all, julivert, arròs, safrà, pebre negre, sal, oli i aigua. Per acompanyar, pebrot verd i tendre o bé raves.
PreparacióEs posa el peix a bullir amb aigua sense sal i el fonoll. Es fregeix en una paella la ceba, trinxada, i quan sigui rossa, s’hi posa el tomàquet, ratllat. Un cop fet el sofregit, s’aboca la paella a l’olla i es deixa que bulli bé, durant una mitja hora, almenys, fi ns que el brou sigui ben tèrbol. Després, es cola el brou i s’esprem el peix amb la mà de morter, fi ns que deixi anar tot el suc, si és petit; si és peix gros, es separa per menjar-lo darrere l’arròs i, si són caps, es tria les miques de tall i es posen al brou.
Es fa arrencar novament el bull a aquest brou i s’hi tira la sal, el pebre negre, el safrà i l’arròs (cal que quedi clar). Quan li faltin un parell de minuts, s’hi afegeix l’all i el julivert, picats al morter.
Gastronomia&Restauració
Es trenca una banya de la llagosta, arran del cap. A la base del ventall que fa la cua i té l’anus: s’hi fi ca la banya pel cap ample, fi ns que surti per l’altre extrem i es torna a treure, estirant. El
Es trosseja la cua a daus i es tira a la cassola. S’obre el cap de la llagosta pel llarg, en vertical. Amb una cullereta, se li treu el fetge, que és groc verdós, i es fregeix en una paella amb un raig d’oli, remenant-lo per a què quedi ben esmicolat. Si és una femella i porta ous, també s’hi fregeixen. Un cop cuit, es tira a la cassola. Es trosseja el cap i també s’hi tira. Cal que tots el trossos de llagosta quedin amb la closca a la banda de sobre. Es mig- cobreix amb aigua i s’hi tira la sal. Es torna a encendre el foc i es deixa que arrenqui el bull. Quan bulli fort, s’hi tira una mica d’arròs (cal que quedi clar) i es deixa coure uns divuit
minuts. Després, s’apaga el foc i es serveix.
Es fa arrencar novament el bull a aquest brou i s’hi tira la sal, el pebre negre, el safrà i l’arròs (cal que quedi clar). Quan li faltin un parell de minuts, s’hi afegeix l’all i el julivert, picats al morter.
30
Gastronomia&Restauració
3131ReceptestradicionalscatalanesLes millors receptes de cuina tradicionals catalanes. Recull de receptes de cuina més típiques a les nostres terres.
Arròs clar de llagostaIngredientsLlagosta viva, ceba, pebrot verd ben tendre, tomàquet, sal, oli, aigua i arròs.
PreparacióEs posa en una cassola al foc, un bon raig d’oli amb un pessic de sal. Es pica la ceba i s’hi posa. A continuació, es trinxa el pe-brot i s’hi tira. Quan estigui cuit, s’hi afegeix el tomàquet picat i es deixa coure fi ns que tot plegat faci una confi tura. Després, s’apaga el foc.
S’agafa la llagosta pel cap i, amb l’altra mà, se li plega la cua, tot posant-la damunt una safata que reculli bé el líquid que farà. Amb un bon ganivet, se li talla el cap en rodó. Es deixen degotar les dues parts dins la cassola i també s’hi tira el suc que ha fet, abans no qualli. S’hi dóna una remenada.
Es trenca una banya de la llagosta, arran del cap. A la base del ventall que fa la cua i té l’anus: s’hi fi ca la banya pel cap ample, fi ns que surti per l’altre extrem i es torna a treure, estirant. El budell quedarà net.
Es trosseja la cua a daus i es tira a la cassola. S’obre el cap de la llagosta pel llarg, en vertical. Amb una cullereta, se li treu el fetge, que és groc verdós, i es fregeix en una paella amb un raig d’oli, remenant-lo per a què quedi ben esmicolat. Si és una femella i porta ous, també s’hi fregeixen. Un cop cuit, es tira a la cassola. Es trosseja el cap i també s’hi tira. Cal que tots el trossos de llagosta quedin amb la closca a la banda de sobre. Es mig- cobreix amb aigua i s’hi tira la sal. Es torna a encendre el foc i es deixa que arrenqui el bull. Quan bulli fort, s’hi tira una mica d’arròs (cal que quedi clar) i es deixa coure uns divuit
minuts. Després, s’apaga el foc i es serveix.
Arròs de peix mallorquíIngredientsUna bona quantitat de peix roquer petit, dit morralla (serrans, donzelles, vaques, esparralls, tords, pastanagues, etc.) i/o caps i espines grosses de peixos, crustacis, ceba, tomàquet, fonoll bord, all, julivert, arròs, safrà, pebre negre, sal, oli i aigua. Per acompanyar, pebrot verd i tendre o bé raves.
PreparacióEs posa el peix a bullir amb aigua sense sal i el fonoll. Es fregeix en una paella la ceba, trinxada, i quan sigui rossa, s’hi posa el tomàquet, ratllat. Un cop fet el sofregit, s’aboca la paella a l’olla i es deixa que bulli bé, durant una mitja hora, almenys, fi ns que el brou sigui ben tèrbol. Després, es cola el brou i s’esprem el peix amb la mà de morter, fi ns que deixi anar tot el suc, si és petit; si és peix gros, es separa per menjar-lo darrere l’arròs i, si són caps, es tria les miques de tall i es posen al brou.
Es fa arrencar novament el bull a aquest brou i s’hi tira la sal, el pebre negre, el safrà i l’arròs (cal que quedi clar). Quan li faltin un parell de minuts, s’hi afegeix l’all i el julivert, picats al morter.
Gastronomia&Restauració
Es trenca una banya de la llagosta, arran del cap. A la base del ventall que fa la cua i té l’anus: s’hi fi ca la banya pel cap ample, fi ns que surti per l’altre extrem i es torna a treure, estirant. El
Es trosseja la cua a daus i es tira a la cassola. S’obre el cap de la llagosta pel llarg, en vertical. Amb una cullereta, se li treu el fetge, que és groc verdós, i es fregeix en una paella amb un raig d’oli, remenant-lo per a què quedi ben esmicolat. Si és una femella i porta ous, també s’hi fregeixen. Un cop cuit, es tira a la cassola. Es trosseja el cap i també s’hi tira. Cal que tots el trossos de llagosta quedin amb la closca a la banda de sobre. Es mig- cobreix amb aigua i s’hi tira la sal. Es torna a encendre el foc i es deixa que arrenqui el bull. Quan bulli fort, s’hi tira una mica d’arròs (cal que quedi clar) i es deixa coure uns divuit
minuts. Després, s’apaga el foc i es serveix.
Es fa arrencar novament el bull a aquest brou i s’hi tira la sal, el pebre negre, el safrà i l’arròs (cal que quedi clar). Quan li faltin un parell de minuts, s’hi afegeix l’all i el julivert, picats al morter.
Un cop cuit, s’aboca de seguida en una sopera, per aturar l’ebullició i que l’arròs no s’estovi. Mentre es menja, es va mossegant un tros de pebrot o de rave, sense amanir, per desembafar.
Vedella amb boletsIngredients1,8 kg. de culata de vedella, 1,2 kg. de bolets, 2 cebes, 1 pastanaga, 6 tomates madures, 200 gr. de farina, 100 gr. de llard, 1 got d’anís sec, oli, llorer, pebre, clavell, sal
ElaboracióTallem la carn en bistecs d’uns 40 gr. cada un, salem, enfari-nem i els fregim a la paella, a foc viu amb el llard i l’oli.A mesura que van agafant color els anem retirant.Amb el mateix oli i en una cassola, sofregim la pastanaga, pelada i tallada a rodanxes fi nes, les cebes tallades a tires fi nes i fi nalment la tomata a trossos. Un cop acabat el sofregit hi afegim l’anís sec, el pebre, els clavells i l’aigua sufi cient per cobrir-ho, ho fem bullir una estona hi afegim la carn, deixant-la coure a poc a poc. Quan estigui quasi cuit, retirem els talls de carn i colem la salsa, esprement el sofregit de manera que quedi ben fi . Rentem ben nets, el bolets i els tallem a trossos i els passem per la paella amb oli. Fem coure la carn, la salsa i els bolets tot junt hi posem un punt de sal.
Conill amb gambesMar i muntanya mallorquí. Sospito que és tan antic que encara no porta tomàquet (fruita d’origen americà, que no entra a la nostra cuina fi ns bastant després del Descobriment).
IngredientsConill, gambes (o l’altre crustaci) i ceba, el mateix pes de cada cosa; sobrassada, llorer, canyella, pebre, sal, oli i aigua.
PreparacióEs fa el conill a trossos i s’amaneix amb sal i pebre. Es talla la ceba pel llarg, ben fi na. En una cassola amb un raig d’oli i un pessic de sal, es fregeix un tall de sobrassada sense pell; quan la sobrassada s’esfl ori, s’hi posa el conill i es deixa fregir fi ns que sigui ben ros. Mentre, en una paella amb oli es fregeixen les gambes (o l’altre crustaci), ben ros; llavors, s’hi afegeix la ceba, que també es deixa fer rossa. Es redueix el foc de la cassola al mínim i s’hi aboca el contingut de la paella. Després, s’hi tira un gotet d’aigua, una fulla de llorer, un tronquet de canyella, un pessic de sal i es tapa. Es deixa ofegar, a foc baix, fi ns que el conill sigui tou. Es deixa reposar vint-i-quatre hores abans de tornar-ho a escalfar i servir-ho.
Peus de porc amb sípiaSembla estrany que dos ingredients amb tanta personalitat, lliguin tan bé. Ara que, mira en Bogart i la Bacall!
32
IngredientsPeus de porc, sípia, ceba, api, llorer, tomàquet madur, sal, pebre negre, pinyons, alls, safrà, un carquinyoli o una maria, oli i aigua.
PreparacióEs bullen, a l’olla a pressió, durant una hora, els peus de porc, amb aigua, una ceba partida pel mig, un bon brot d’api, una fulla de llorer, sal i un raig d’oli. Quan l’olla hagi desvaporat, es treuen els peus, es cola el brou i es posa a bullir destapat, que redueixi. Després, es fan els peus a trossos.
En una cassola amb un raig d’oli i un pessic de sal, es sofre-geix la ceba, picada ben fi na. Quan sigui rossa, s’hi afegeix el tomàquet trinxat. Es deixa coure lentament. Després, s’hi afegeix la sípia, neta i tallada a daus. Se li dóna un volt i s’hi tira un pessic de sal. Dos o tres minuts després, s’hi posen els trossos de peu, una mica de pebre, una fulla de llorer i un bon raig del brou, que mig cobreixi el tall. Es piquen al morter els pinyons, els alls, el safrà i el carquinyoli. S’afegeix la picada a la cassola, es remena bé i es deixa coure una mitja hora. Es deixa confi tar durant un dia abans de tornar-ho a escalfar i menjar-s’ho.
Canelons RossiniEl dinar del dia de Sant Esteve (el nom és en honor del músic, fanàtic de la tòfona).
IngredientsCarns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollas-tre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, format-ge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.
PreparacióEs pica una mica de ceba (si no se’n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d’oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fi ns a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d’un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d’oli; se’ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a què no s’enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d’aigua freda a l’olla, per parar l’ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S’escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s’hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s’escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºC.
Si no si posa tòfona, no són Rossini (però són bons).
33
Un cop cuit, s’aboca de seguida en una sopera, per aturar l’ebullició i que l’arròs no s’estovi. Mentre es menja, es va mossegant un tros de pebrot o de rave, sense amanir, per desembafar.
Vedella amb boletsIngredients1,8 kg. de culata de vedella, 1,2 kg. de bolets, 2 cebes, 1 pastanaga, 6 tomates madures, 200 gr. de farina, 100 gr. de llard, 1 got d’anís sec, oli, llorer, pebre, clavell, sal
ElaboracióTallem la carn en bistecs d’uns 40 gr. cada un, salem, enfari-nem i els fregim a la paella, a foc viu amb el llard i l’oli.A mesura que van agafant color els anem retirant.Amb el mateix oli i en una cassola, sofregim la pastanaga, pelada i tallada a rodanxes fi nes, les cebes tallades a tires fi nes i fi nalment la tomata a trossos. Un cop acabat el sofregit hi afegim l’anís sec, el pebre, els clavells i l’aigua sufi cient per cobrir-ho, ho fem bullir una estona hi afegim la carn, deixant-la coure a poc a poc. Quan estigui quasi cuit, retirem els talls de carn i colem la salsa, esprement el sofregit de manera que quedi ben fi . Rentem ben nets, el bolets i els tallem a trossos i els passem per la paella amb oli. Fem coure la carn, la salsa i els bolets tot junt hi posem un punt de sal.
Conill amb gambesMar i muntanya mallorquí. Sospito que és tan antic que encara no porta tomàquet (fruita d’origen americà, que no entra a la nostra cuina fi ns bastant després del Descobriment).
IngredientsConill, gambes (o l’altre crustaci) i ceba, el mateix pes de cada cosa; sobrassada, llorer, canyella, pebre, sal, oli i aigua.
PreparacióEs fa el conill a trossos i s’amaneix amb sal i pebre. Es talla la ceba pel llarg, ben fi na. En una cassola amb un raig d’oli i un pessic de sal, es fregeix un tall de sobrassada sense pell; quan la sobrassada s’esfl ori, s’hi posa el conill i es deixa fregir fi ns que sigui ben ros. Mentre, en una paella amb oli es fregeixen les gambes (o l’altre crustaci), ben ros; llavors, s’hi afegeix la ceba, que també es deixa fer rossa. Es redueix el foc de la cassola al mínim i s’hi aboca el contingut de la paella. Després, s’hi tira un gotet d’aigua, una fulla de llorer, un tronquet de canyella, un pessic de sal i es tapa. Es deixa ofegar, a foc baix, fi ns que el conill sigui tou. Es deixa reposar vint-i-quatre hores abans de tornar-ho a escalfar i servir-ho.
Peus de porc amb sípiaSembla estrany que dos ingredients amb tanta personalitat, lliguin tan bé. Ara que, mira en Bogart i la Bacall!
32
IngredientsPeus de porc, sípia, ceba, api, llorer, tomàquet madur, sal, pebre negre, pinyons, alls, safrà, un carquinyoli o una maria, oli i aigua.
PreparacióEs bullen, a l’olla a pressió, durant una hora, els peus de porc, amb aigua, una ceba partida pel mig, un bon brot d’api, una fulla de llorer, sal i un raig d’oli. Quan l’olla hagi desvaporat, es treuen els peus, es cola el brou i es posa a bullir destapat, que redueixi. Després, es fan els peus a trossos.
En una cassola amb un raig d’oli i un pessic de sal, es sofre-geix la ceba, picada ben fi na. Quan sigui rossa, s’hi afegeix el tomàquet trinxat. Es deixa coure lentament. Després, s’hi afegeix la sípia, neta i tallada a daus. Se li dóna un volt i s’hi tira un pessic de sal. Dos o tres minuts després, s’hi posen els trossos de peu, una mica de pebre, una fulla de llorer i un bon raig del brou, que mig cobreixi el tall. Es piquen al morter els pinyons, els alls, el safrà i el carquinyoli. S’afegeix la picada a la cassola, es remena bé i es deixa coure una mitja hora. Es deixa confi tar durant un dia abans de tornar-ho a escalfar i menjar-s’ho.
Canelons RossiniEl dinar del dia de Sant Esteve (el nom és en honor del músic, fanàtic de la tòfona).
IngredientsCarns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollas-tre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, format-ge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.
PreparacióEs pica una mica de ceba (si no se’n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d’oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fi ns a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d’un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d’oli; se’ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a què no s’enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d’aigua freda a l’olla, per parar l’ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S’escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s’hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s’escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºC.
Si no si posa tòfona, no són Rossini (però són bons).
33
LaVinotecaT’agraden els vins? En la Vinoteca d’elCom comptem amb una extensa base de dades de vins i et convidem a compartir la nostra experiència, estar al tant del que succeeix en la indústria i a més conèixer els cellers més importants que produeixen alguns dels vins més reconeguts del món així com cellers que elaboren vins d’autor.
El Perro Verde 2011Nova anyada marcada per l’elegància i l’equilibriAl Sud de la província de Valladolid els hiverns són molt durs, secs i d’elevada insolació, aconseguint-se una perfecta maduració dels raïms i un alt contingut en aromes en les seves hollejos. El vinyer s’assenta sobre unes terres molt planes, a una altitud de 700 m. l’escassa fertilitat d’aquests sòls juntament amb l’escassa pluviometria de la zona origina un rendiment molt baix però d’excel·lent qualitat.El cep blanc Verdejo característica d’aquesta zona és la que imprimeix la gran personalitat dels vins. Rueda produeix uns vins blancs de forta personalitat, vins de color pàl·lid, de subtil i fi níssim aroma, de paladar fresc, ampli, seriós i equilibrat i amb un elegant fi nal de boca.S’elaboren també vins de licor envellits en envasos de fusta de roure, vins que constitueixen una autèntica singularitat etnològica.
DescripcióVi singular i intel·ligent. Refrescant i divertit, amb records de llimona i aranja. Tota una revolució en els vins de Rueda i un dels més beguts.
Família: Vins Blancs Tipus: BlancVarietats: Verdejo Graduació: 13 °Temperatura de consum: 7 °C Mesura: 70 cl.
34 35Gastronomia&RestauracióBars-Restaurants
LaVinotecaT’agraden els vins? En la Vinoteca d’elCom comptem amb una extensa base de dades de vins i et convidem a compartir la nostra experiència, estar al tant del que succeeix en la indústria i a més conèixer els cellers més importants que produeixen alguns dels vins més reconeguts del món així com cellers que elaboren vins d’autor.
El Perro Verde 2011Nova anyada marcada per l’elegància i l’equilibriAl Sud de la província de Valladolid els hiverns són molt durs, secs i d’elevada insolació, aconseguint-se una perfecta maduració dels raïms i un alt contingut en aromes en les seves hollejos. El vinyer s’assenta sobre unes terres molt planes, a una altitud de 700 m. l’escassa fertilitat d’aquests sòls juntament amb l’escassa pluviometria de la zona origina un rendiment molt baix però d’excel·lent qualitat.El cep blanc Verdejo característica d’aquesta zona és la que imprimeix la gran personalitat dels vins. Rueda produeix uns vins blancs de forta personalitat, vins de color pàl·lid, de subtil i fi níssim aroma, de paladar fresc, ampli, seriós i equilibrat i amb un elegant fi nal de boca.S’elaboren també vins de licor envellits en envasos de fusta de roure, vins que constitueixen una autèntica singularitat etnològica.
DescripcióVi singular i intel·ligent. Refrescant i divertit, amb records de llimona i aranja. Tota una revolució en els vins de Rueda i un dels més beguts.
Família: Vins Blancs Tipus: BlancVarietats: Verdejo Graduació: 13 °Temperatura de consum: 7 °C Mesura: 70 cl.
34 35Gastronomia&RestauracióBars-Restaurants
elComModels
T’agradaria ser model?
InformaÕt a:www.elcommodelos.blogspot.com.es