el timbal de l'abril de 2014

El Timbal1

NO LLENCIS AQUESTA REVISTA! PASSA-LA!

El TimbalRevista del Baix Gai - Exemplar gratut des de 1994

[email protected]#78

Abril 2014

,

EconomiaLa Veu del PoblePaella Popular pel primer any de

Casal Popular Cua Roja

Pgina 8 Pgina 23

El Timbal 2


Sopar pel TimbalEl passat 5 dabril es va organitzar un sopar benfic pel Timbal. Lacte va tenir lloc al Casal Popular Cua Roja i es va fer coincidir amb unes jornades sobre comunicaci popular. Hi van participar la Directa, Tarraco Profana i Poble Viu. Per la tarda tamb es va presentar Rdio Terra, la rdio dels Pasos Catalans que impulsen els mo-viments socials. La vetllada va acabar amb un recital de Farigola.

Presentaci

de Rdio TerraEl 5 dabril es va presentar al CP Cua Roja el projecte Rdio Terra, que pre-tn ser un altaveu dels moviments so-cials de tots els Pasos Catalans.

Les antigues festes majors dela Pobla de Montorns

Duns anys en shan anat recuperant molts elements de les antigues festes majors. Sens dubte un dels trets distintius del model festiu dels nostres pobles eren les gralles i els castells. Abans de la guerra es llogaven a la Pobla els Xiquets de Valls i colles de grallers com els Casimiros. Els actes organitzats per la parrquia eren molt viscuts tot i que havien anat perdent el protago-nisme dpoques anteriors. Sense dubte als anys trenta destacaven els actes de societat, on diferents entitats safanyaven a organitzar un cartell dactes ben lluts que atraguessin el mxim nombre de vens i visitants.El 1887, per exemple, es va fer missa en una hora cen-tral i process desprs del ball realitzat davant del Caf Liberal. En aquesta process desfilaven la creu de la parrquia, les banderes dels gremis, els sants, el clero sota tlem, els regidors, les dones portant ciris, etc. A festes majors posteriors -1919, 1920, 1927, 1930 i 1933, per exemple- en destaquen els castells realitzats pels Xi-quets de Valls davant de la Cooperativa i del Caf de lAgustinet. El 1919, per exemple, a part de castells, van fer ball qua-tre dies seguits, per la tarda i per la nit, amb els grallers Els Casimiros. Tamb es va fer ofici, serenates i concerts. Del 1920 sabem que es va fer repic de campanes per anunciar linici de les festes, completes, process, cerca-

vila i balls de societat. Val a dir que en aquella poca nhi havia dues, de societats: la Joventut lo Pensament (la Cooperativa), que tenia local, i la Joventut Humorstica, que tenia un entoldat. Daquesta entitat tenim notcies dels seus actes entre els anys 1920 i 1933. A la Pobla de Montorns coneixem de lexistncia daltres societats recreatives. La Violeta es va crear el 1926. Tenia una tren-tena de socis. Algun dels seus presidents van ser Josep Nin Nin, Josep Giralt Casas i Josep Sol Sol. Aquesta associaci es va dissoldre el 1935. Aquell any la succei-rien dues noves entitats: LAlegria, sota la presidncia de Flix Gell Riambau, que tenia una gramola per fer ball els diumenges, i la Joventut Vida Nova que organitzava festes i balls. El seu president era Josep Mateu Coch. Les diferncies amb les festes de llavors amb les davui en dia sn evidents. Jo destacaria, per, la prdua de la fora de la societat civil organitzada. Segurament, ens hem acostumat a qu les administracions ens organitzin, fins i tot, les revetlles. Davant la crisi actual potser caldr tornar a organitzar-se en societats per tal de gaudir de la cultura i la festa. Lnima necessita aliment i si deixen de donar-ne lhaurem de crear, no?

J.S.

El Timbal3


La torrenca Beln Mrquez es pre-senta amb un lli-bre collectiu sota el bra. Es tracta del recull de relats En un segundo, editat per Atlantis i escrit amb Angeli-que Pfitzner, Jordi Matamoros i Javier Alcover. Es va pre-sentar a principis dabril a la Biblio-teca Mestra Maria Antnia de Torre-dembarra. Una bona aposta de cara a Sant Jordi.

Altafulla ha tornat a gaudir duns mesos musicals de qualitat. Grcies a lacord amb el festival BarnaSants i lAjuntament hem pogut escoltar de concerts com el de la Meritxell Gen i el Jordi Gasion (a la foto), el 29 de mar, a la Pallissa de lEra del Senyor.

En un segundo El BarnaSants

a Altafulla

Dolors Miquel, a la poeteca

El passat sis de febrer la poetessa Dolors Miquel va re-citar a lespai la Createca lEixample de Barcelona dins el cicle La Poeteca. Ho va fer, en una ocasi nica, junt amb els seus companys Josep Pedrals i Enric Casasses.

Les Filomenes

Terres del Gai consoli-da la marxa i la fira Concentraci pels

Solidaris

Les Filomenes sn un grup de dones que canten canons picants acompanyades dun acordi diatnic, una pande-reta i un contrabaix. Entre elles hi trobem la Carme Plana de la Riera de Gai. El cant polifnic omple la major part

del so del grup, cosa que produeix molta joia a qui les escol-ta. Es presenten per fires i pobles amb un disc acabat de cuinar que ha comptat amb la collaboraci de la Nria Feliu.

LAssociaci Terres del Gai va participar en lorganitzaci de la Fira de Santa Llcia de Santes Creus per tal de centrar-la en els productes de la conca del riu. De la ma-teixa manera, una de les seves comissions de treball ha estat lencarregada de posar en solfa la cinquena edici de la Marxa per les Terres del Gai. A la imatge podeu veure els membres de lentitat valorant el funcionament de la fira esmentada en una reuni celebrada al Catllar el passat 14 de desembre de 2013.

El 26 de mar va tenir lloc la concentraci de suport als Bastoners Cop a Cop de la Vila de Grcia que estan pa-tint un procs judicial a lAudincia Nacional desprs de participar a la manifestaci de l11 de setembre de 2012 exhibint retrats de les dues preses poltiques catalanes. Lacte es va fer a la plaa del Castell de Torredembarra.

El Timbal 4


Fins a principis del mes de maig coincideixen dues exposicions pictriques a Torredemba-rra. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop s a la Biblioteca Mestra Maria Antnia fins el dos de maig. Obren matins i tardes dentre setmana. Hi trobareu 18 obres que re-lacionen textos i poemes amb imatges. Con-versus s el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, lAntonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibilla (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els tro-bareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu apren-dre illustraci, alemany, cmic, etc.

A la sala Llus dIcart, a lAjuntament, i fins a finals de maig, es pot visitar una altra exposi-ci collectiva dautors locals organitzada per la regidoria de Cultura i Patrimoni. Hi troba-reu quadres de Ramon Cul Cul (Vic, 1931), Francesc Llorach Balcells (Torredembarra, 1914-2006), Ramon Montells (Barcelona, 1924-Torredembarra, 2002) i Manel Pujol Pi-cas. La inauguraci va ser molt concorregu-da. Hi vam poder veure familiars i amics dels pintors. La visita a lexposici s una bona oportunitat per descobrir una part del Palau dels Icard que normalment no veiem.

Pomell Roses de la Verge de MontornsA principis de la dcada de 1920 sestenien per tot el pas nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa de lescriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i grcies a lampli ress de la revista dEn Patufet. Es tractava dassociar a les noies joves per tal de formar-les en els valors catlics i catalanistes. Les seves activitats com-binaven actes culturals, com la representaci obres de teatre o el recital de poesies, i obres piadoses per tal dajudar gent propera tot seguint lideari esmentat. La seva esttica s recordada per les seves ca-putxes blanques. La seva vida fou efmera per-qu fou prohibida per la Dictadura de Primo de Rivera.A la Pobla de Montorns es cre un Pomell el desembre de 1921, amb el nom de Pomell Roses de la Verge de Montorns. La seva pri-mera presidenta fou lAdela Muoz. A la junta lacompanyaren lAntnia Rovira, lAdela Oli-v i la Maria Mercad. A larxiu Folh i Torres, ubicat al castell del Palau-Solit i Plegamans shi conserva un full amb les signatures dunes quantes scies. Segurament, neren ms. Fra bo de recuperar les fotografies antigues que documenten lexistncia daquesta entitat.

Aqu teniu els noms de les scies que hi surten: Adela Mu-oz, Carmen Rovira, Maria Mercad, Maria Batlle, Adeli-na Nin, Carme Mercad, Rogelia Muoz, Teresa Jans, Maria Busquets, Roser Montserrat, Mercedes Seg, Rosa Fortuny, Rosa Parera, Maria Borrs, Teresa Ma, Pilar Mercad, Pepita Mercad, Maria Jans, Pilar Batlle, Maria Busquets, Maria Recasens, Rosa Recasens, Teresa Ma i Dolores Jans.

J.S.

El Timbal5


El proper 11 de setembre de 2014surt el Timbal nmero 80!

Ser el seu 20 aniversari!Qu tagradaria que hi sorts?Per qu no ho prepares tu?Aquella entrevista al teu avi, aquella reflexi que comparteixes amb les teves amistats, aquell quadre que no has ensenyat, aquell cartell que has penjat al facebook, el projecte que teniu entre mans amb la teva entitat, el concert que prepares amb el teu grup...Quins temes ens interessen: Baix Gai, moviments socials, llibres, pintura, escultura, entitats, histria, geogra-fia, sociologia, verdura, antropologia, xarxes socials, revoluci, autodeter-minaci, dades que ajudin entendre els canvis socials, articles que desem-mascarin als bancs, les preferents, lirph, les rutes, els camins, el Gai, els castells, la cultura popular, els centres destudis, la gastronomia, els perso-

natges, la solidaritat, el teatre, la foto-grafia, els espais naturals, els arbres, lombra, les ener-gies renovables, el turisme, les fbri-ques, leconomia del b com, les cooperatives, els homenatges, les protestes contra les retallades, els Pa-sos Catalans, les revistes, el Roquer, els grups de m-sica, la pagesia, el quilmetre zero, la producci ecolgi-ca, el vi, la dansa, les gralles, el de-creixement, les ciu-tats en transici, les biblioteques, etc.

Manifest de la V Marxa per les Terres del Gai2-5 de maig de 2014V Marxa per les Terres del GaiUn riu ple de futur

Per cinqu any consecutiu desenes de persones de les Terres del Gai re-correm els camins que ens porten al mar des de Sant Coloma de Queralt. Resseguim el nostre riu, redescobrim els pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponmia, coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues construccions rurals, riem i compar-tim pats cuinats amb productes de la

terra. Escoltem bilegs, caminadors, esportistes, empresaris, enlegs, ar-tistes, escriptors i gent de tota mena que ens dibuixen un riu diferent de com lhavem conegut.

Per cinqu any consecutiu som aqu i no ho fem pas per nostlgia. Hi som pel plaer de convetir-nos en riu, en riu de gent que acompanya laigua en la seva baixada fins a les terres planes. No ho fem per recordar que un dia aquests pobles van ser. Caminem pel present: pel gaudi danar a peu i ser

Terres del Gai. I ho fem per reivindicar aquest tros de mn. Som aqu pel futur. Volem un te-rritori viu, amb una economia sostenible, on es pugui viure de la terra, del turisme, on sinstallin empreses, serveis i noves tecno-logies.

Al llarg daquests cinc anys hem vist millores

impulsades per diferents adminis-tracions i entitats- que ens fan omplir desperana: la recuperaci del castell del Catllar, les Jornades dEstudi i Di-vulgaci de les Terres del Gai, la sen-yalitzaci del Cam de les Terres del Riu Gai, larranjament de camins, les obres del castell de Santa Perptua, el cabal ecolgic, etc.

Durant vint anys vam viure desquenes al riu. El vam convertir en un abocador en la seva part baixa i vam despoblar lAlt Gai. Ara, el riu ha esdevingut un tret dindentitat daquest territori ubi-cat entre el Peneds i el Camp, entre la Segarra i el mar. El riu connecta tres comarques, ajunta caminadors de di-ferents pobles, atreu ciclistes, inspira a poetes, dna nom a desenes po-bles, associacions i projectes. El riu crea sinergies i dna peu a noves pro-postes. Cada vegada el riu s menys aigua i ms territori.

Llarga vida al riu Gai i les seves Terres!Salut i Gai!

Aquest nmero el tornar a maquetar el Mart!

El Timbal 6


Histries de RenauLany 2012 va aparixer la primera entrega de la Histria del Baix Gai. El volum va ser escrit pel Salvador-J. Rovira dAltafulla i tracta ledat moder-na. El Joan Carles Blanch de la Rie-ra de Gai i jo, que sc de la Torre, estem preparant el volum de letapa contempornia. Us deixo aqu el meu contacte per si voleu collaborar expli-cant els vostres records del segle XX o cedint alguna imatge antiga per tal que lescanegem.

Alguns del noms que ens hem trobat en co-menar a remenar a pa-pers antics sn alcaldes com lAntonio Armengol (1873), Francisco Dal-mau Montserrat (1874), Pau Armengol i Figue-rola (1876-1892), Jau-me Sanrom Sanabra (1885), Josep Ventura Casanovas (1898), Anselm Aguad Dalmau (1901), Josep Dalmau (1908), Pau Armengol (1912-1915), Pau Veciana (1918-1920), Josep Ve-ciana (1931), Josep Urp i Pascual (1933), etc.

Entre els grans esdeveniments so-cials hem localitzat la restauraci de lermita, sota la direcci de larquitecte Josep M. Jujol i el pintor de Vallmoll

Ramon Ferr, inaugurada el 1925 . Tamb cal destacar una crnica de la festa major del 1932: En el pintores-co pueblo de Renau se celebrar su tradicional fiesta de invierno dedicada a la Virgen del Loreto, los das 9, 10 y 11 de diciembre. El da 9, al medioda habr repique general de campanas anunciando la fiesta; a las siete, so-lemnes completas y final de la nove-na dedicada a la Virgen. Da 10, a las

ocho de la maana, misa de Comu-nin general con pltica preparatoria; a las diez, solemne oficio y sermn, cantado a cargo de la Orquestina Vila de Maspujols; a las doce, sardanas en la plaza; a las cuatro de la tarde, trisa-gio cantado; a las diez concierto en la Sociedad Agrcola. Da 11, a las cinco de la tarde y noche. A las once, bai-les de sociedad amenizados por dicha Orquestina.

Finalment, destacar tamb larribada de la llum lany 1935, sent alcalde Pau Armengol. La llum provenia de lempresa de Josep Fortuny del Cat-llar. Per inaugurar la installaci es va celebrar una festa que va comptar amb lassisitncia de mossn Barenys, lalcalde, el comissari de la Generalitat Vila, el periodista Modest Dalmau i el mestre Adri Broseta.

Leconomia era total-ment agrria. El 1909 es van produir 113 hectlitres de blat, 353 dordi, 38 de civada, 4 de cigrons, 6 de faves i favons, 3 de vesses, 8 daltres llegums, 12.036 de vi, 88 doli, 204.000 quilograms de garro-fes, 1.000 de patates i

500 de farratges. Pensem que llavors aquest poble tenia 173 habitants i estava composat per 36 cases, amb 5 carrers i una plaa, i els caserius dAltrera i Peralta, a ms dalguna ma-sia.

Fins aviat,Jordi Su

[email protected]

La Batalla de TorredembaraEl Centre dEstudis Sinibald de Mas ha editat el catorz Recull de Treballs. A la portada hi podem veure una es-pectacular fotografia aria de Torredembarra en el mo-ment de ser brutalment bombardejada per laviaci fran-quista. Es coneix perfectament la trama urbana -la Torre i Baix a Mar- i la zona rural del terme amb terrenys cul-tivats, casetes i masies, la via del tren i la carretera que llavors travessava, els camins, el litoral amb els muntan-yans, la platja i el Roquer. Entre els articles podem des-tacar els dedicats a la Batalla de Torredembarra (1713), del Joaquim Nolla, a la poesia de la Dolors Miquel, escrit per la Montserrat Piqu, al teatre daficionats a la vila, de la Maria-Rosa Wennberg, a la construcci del ferrocarril a finals del segle XIX, del Llus Catal, al bloc de Baix a Mar, del Gabriel Comes, al xillgraf Antoni Gelabert, de la Nria Canyelles, a la ruta pel Gai, del Txiki Lpez, als horts ecolgics, de lElisenda Fors, als Hortone-da, del Salvador J. Rovira, al ball parlat de Sant Roc de lArgilaga, del Marc Dalmau, a la lleva del biber dAntoni Mercad, i a lArxiu Municipal, de la Nria Canyelles. El volum de 272 pgines s una aposta valenta per recollir la histria de Torredembarra i dels pobles de la rodalia.

El Jofre actua al VictriaEl Jofre Borrs est actuant al Teatre Victria, al Parallel, a Barcelona. El trobareu fent de jefe en una comdia dembolics dirigida per Alexander Herlod i adaptada pel Paco Mir (Tricicle) titulada Un jeta, dos jefes. Darrere aquesta posada en escena hi ha el Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. En el repartiment destaca Diego Molero amb el paper de manat no gaire llarg que provoca moltes de les situacions gracioses de lespectacle. El Jofre se situa en un espai ben diferent del que ens tenia acostumats. Ja no s el jove esboja-rrat de Ber-nadeta Xoc (1999-2000), ni msic adolescent del Cor de la Ciutat (2003-2004). Ara s un home de negocis, elegant, amb una parla sobrada, amb un castell perfecte. Amb aquesta nova fita el Jofre ens mostra la seva versatilitat i la capacitat de sobreviu-re amb xit- en uns temps molt difcils per al mn de la farndula.

El Timbal7


100 anys del naixement de Francesc Llorach BalcellsEl Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la pla-tja i de la pintura. Lart va ser la seva passi i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. Tamb li agradava retratar els paisatges que desprs pintava a casa tot escoltant el Bara per la rdio.

El Sisquet Pintor, com el coneixia tothom, va nixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pas-cual, al carrer Carnisseria nmero 12. La seva primera exposici va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes ex-posicions amb un xit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de lAjuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de lhomenatge que va rebre per part de la famlia i el poble de la Torre que ell tan va estimar.

La seva vida va estar marcada per la guerra i la repressi. De jove va militar a Esquerra Republi-cana de Catalunya. De fet, el seu pare, en Francisco Llorach Sumoy, era un histric militant del Centre Republic Democrtic Federal. Un cop comena-da la guerra les seves responsabilitats van augmentar i el mes doctubre de 1936 va ser elegit per la majoria de re-presentants poltics i sindicals com al-calde. Va estar tres mesos en aquest crrec. Desprs va lluitar al front de Terol amb lexrcit republic. Poste-riorment fou represaliat pel franquisme, passant per un camp de concentraci i per la pres de Pilats.

Llorach, acompanyat sempre de la seva parella, Pepita Sol Damian, va superar com va poder aquests temps difcils i va gaudir de nou amb la pintura. Es van casar. Primer sinstallaren al carrer Antoni Roig. Desprs es traslladarien a Barcelona. No va deixar mai de venir a la nostra vila.

Exposaria sobretot a Torredembarra i a Barcelona. Tam-b va guanyar algun premi,com el de Mra dEbre, amb quadres sobre Miravet. Li agradava el mar, la platja, les postes i les sortides de sol. Un bon exemple daquests temes s lexposici que realitz a la Fonda Coca, al pri-mer pis, lany 1948, inaugurada la viglia de la festa major. En el programa hi podem llegir el nom de les 24 obres que hi expos. Destaquem-ne algunes: Tamarit, Platja (Torre-dembarra), Pins (Platja Llarga), Contrallum (Els Munts), Roques (Torredembarra), Barca dArrossegament, Punta de la Galera i Carrer del Rosari.

Llorach va morir el 2006. J.S.

RarAmb aquest nom tant estrany es pre-senta un nou grup musical liderat pel torrenc Manel Gris. Els seus trets didentitat sallunyen de la moda ca-rrinclona de melodies kumbais i lle-tres costu-mistes. Els agraden els efectes de gui-tarra, les ro-des dacords rebuscades i amagades entre dibuixos marcats per notes greus i distorsiona-des. La veu s meldica i t referents entre els cls-sics del rock setanter i les orquestres actuals que es passegen pel pas. La seva posada en escena s contundent

i enrgica. Bateria Xavier Painous-, baix Xavi Pomar- i guitarra es projec-ten de manera cohesionada per lofici de cadascun dells i pel fet de tenir unes temes molt treballats. Algunes

d a q u e s t e s canons es-tan penjades a internet i es poden escol-tar gratuta-ment (rever-bnation.com/rarestrany).Darrerament han estat no-tcia per haver e n re g i s t r a t

el videoclip de la can Tho direm saltant a la plaa de la Vila i al carrer Major de la Torre.

El Timbal 8


Espai reservat per entitats

La Veu del PobleEspai reservat per entitats La Veu del Poble

Dies enrere es va presentar una nova secci local de lAssemblea Nacional Catalana. Es tracta de lassemblea de Creixell. Amb aquesta ja sn 4 les assemblees locals al Baix Gai -Altafulla, Torredembarra, Creixell i la Riera de Gai-.

Neix lAssemblade Creixell

6 anys esperant el judici Primer aniversari del Cua RojaEl cas del Llus s una mostra ms

del tracte colonial que t Madrid vers Catalunya. Lestiu del 2008 el regidor de Torredembarra va ser acusat per la Junta dExtremadura i per la Fiscalia dinjries a lEstat. Des de llavors el procs ha avanat lent i ple de des-propsits. El primer va ser lintent de portar el judici a jutjats dExtremadura, cosa que hagus facilitat el linxament meditic. Desprs de guanyar aquesta primera batalla -el judici es far a Ca-talunya- els advocats defensors han aconseguit que la fiscalia es retiri del cas, demani el sobresement i la Jun-ta rebaixi la petici de pena. Mentre, la solidaritat coordinada per la Plata-forma Llus Absoluci ha aconseguit el suport de diversos Ajuntaments

-La Nou de Gai, Altafulla, Torredem-barra, El Catllar, Salom, Vila-Sacra, Sant Pere de Torell, Vic, Ripoll, El Papiol, El Morell, Balaguer, Hostalric, El Brull, Poboleda, Urgellet, Copons, La Pobla de Montorns, Montesquiu, Sant Esteve de Palautordera, Arb-cies, Sant Aniol de Finestres, El Pinell de Brai-, Consells Comarcals -Tarra-gons i Osona- i entitats -Associaci de Municipis per la Independncia, Assemblea Nacional Catalana de To-rredembarra, Associaci Cultural la Traviesa i Revista el Timbal-. Entre les activitats que ha organitzat lentitat cal destacar lenregistrament del vi-deoclip amb la can dels Rar Tho direm saltant que ha estat produt per Seit Films.

El 20 doctubre va tenir lloc el dinar i el concert de Josep Romeu per tal de celebrar el primer aniversari del CP Cua Roja. Els dos cuiners, el Mc-Guiver i el Maquinus, van preparar un excellent fideuejat.L1 de novembre, per finalitzar la cele-braci del Casal Popular es va fer una mostra de Balls Populars a la plaa de lEscorxador, lacte va finalitzar amb un concert a la mateixa plaa.

El Timbal9



La Veu del PobleEspai reservat per entitats

La Veu del Poble El Timbal9


Mgia al Cua RojaCSO Les Naus, nou espai allibertat a Torredembarra El mag Gens Lpez va actuar al CP Cua Roja el passat 3 de gener. En el

marc dels actes de les festes de Nadal tamb van actuar en format acstic la Gypsy i lIban.

El passat 30 de gener, es va procedir a locupaci dun immoble a la vila de Torredembarra. Es tracta de dues naus, abandonades des de feia anys, propietat duna empresa constructora que ha fet fallida. A causa daquest abandonament, les naus han sofert diferents robatoris i destrosses, s per aix que les ocupants consideren que necessitem una fora collectiva per posar en marxa aquest projecte. Qualsevol tipus dajuda o suport ser benvingut.

Lespai alliberat es converteix, aix, en el primer centre social ocupat i auto-gestionat al municipi i esperen que en les circumstncies socials precries actuals, molts altres collectius i enti-tats se sumin a la iniciativa i alliberin espais desocupats.

Davant lesclavitud que els genera el treball assalariat i la dependncia en latur, opten per crear el seu propi cam. Volen un es-pai on construir re-lacions que facilitin el creixement per-sonal i collectiu. Tamb volen recollir

aquelles lluites socials que necessitin suport i difusi. Entenen lEstat, el pa-triarcat i el capitalisme com a violn-cies estructurals que ens limiten com a persones, reduint-nos a peons. s per aix, diuen, que volem trencar amb la normalitat que envaeix les nos-tres vides i el context on ens movem.

Desitgen que aquest espai, un cop habilitat, sigui de profit per a tothom i que participin en els tallers i activitats que es realitzaran i que de la mateixa manera, sanimin a proposar idees i iniciatives per fer daquest espai un centre social per a tots.

C.S.O. Les Naus,Via Pobleviu.cat

El Timbal 10



La Veu del PobleEl Timbal 10


XX calotada independentista del Baix GaiPer vint any consecutiu va tenir lloc la Calotada Independentista del Baix Gai. Hi van ser presents vens dels diferents pobles de la comarca aix com activistes culturals de Castell, Barcelona, Reus i el Pla de Santa Maria, entre daltres.

Fotos antigues de la Calotada Independentista del Baix Gai

1998

2003 2004 2007

2000 2002

El Timbal11






Campanya de collaboradors i socis al Casal Popular Cua Roja: perqu el Casal el fem entre tots!

Desprs del primer any i escaig de vida del Casal Popular Cua Roja mi-rem enrere per fer balan. Hem fet ms duna cinquantena dactivitats de tot tipus: presentacions de llibres, de projectes cooperativistes o de mitjans de comunicaci alternatius, xerrades dhistria com la comme-moraci del tricentenari del pas de les tropes borbniques per Torredem-barra, o les activitats de nadal que ja son tot un clssic. Tamb hem servit de seu per a quatre collectius que shi han anat reunint: Arran i les Filles de les Fetilleres, que ja existien abans, i daltres que han nascut a la escalfor del Casal: Reacciona i la CUP. Tots els collectius han mantingut una activitat regular. El Casal tamb ha seguit im-plicant-se com a impulsors del Corre-llengua i de la festa de Barraques de Torredembarra, i ens agradaria seguir engrandint la popularitat daquests actes.Tot aquest moviment vol dir que el Casal ha aconseguit ser un espai on canalitzar inquietuds, un espai aut-nom i dabast local, que contrbueix humilment a mobilitzar dinamitzar

Marxa de vehicles per denunciar el malbaratament de diners pblics

El passat 22 de mar una marxa lenta de vehicles va recrrer els principals espais on lAjuntament de Torredem-barra aboca milers deuros pblics de manera intil. Un bon exemple s

Les seccions locals de lAssemblea Nacional Catalana van ser les encarre-gades de coordinar els trams de la co-marca de la Via catalana del passat 11 de setembre. Diverses entitats locals van collaborar en lorganitzaci. Vam poder veure collectius dIgualada i dEsplugues, paelles, msics, rapso-des, fotgrafs, vies, famlies sence-res i molta illusi.

el de laparcament del carrer Filadors on no entra cap vehicle i shan de pa-gar 100.000 euros anuals per mantenir lequipament. Lacci va estar organit-zada per la Plataforma Ara no Toca.

Lxit de la Via

la societat civil. s un espai on la he-terogenetat de la gent que hi participa esdev un valor que es tradueix en di-versitat dactes de tot tipus. Arribats al 2014, amb una crisi econmica que no deixa dapretar la soga, i amb un estat espanyol ms intransigent que mai en negar-nos els nostres drets com a poble, creiem que el nostre projecte s ms necessari que mai. Cal doncs que seguim fent passes en-davant.s doncs el moment de recordar que el paper de collaboradors i socis s fonamental per a que aquest pro-jecte segueixi avanant. Aquest pro-jecte s possible nicament grcies a ells i per aix us demanem que ens ajudeu.Com puc collaborar amb el Casal?a) Si la teva situaci econmica tho permet i vols recolzar-nos pots fer una aportaci econmica segons creguis convenient. Trobars la but-lleta de soci al Casal o en les parade-tes que posem de tant en tant quan fem actes.b) Toques en algun grup de msica? Vols fer una presentaci del teu pro-

jecte? Hi ha alguna activitat que vol-dries desenvoulpar en un espai com-partit? El Casal s el teu espai! Vine a lassemblea sense comproms i en parlem! El proper 27 dAbril a les 19:00h s la propera assemblea oberta per tal de reimpulsar el Ca-sal.c) Tamb pots collaborar amb no-saltres amb petits gestos: entra al Feisbuc del Casal o fes-te seguidor del seu twitter. Vine als actes que or-gantizem. Porta un amic o animal, si ell pot i en t ganes a participar del Casal, fent-se soci, proposant activi-tats o venint als actes. Pots ajudar-nos a fer difusi compartint i repiulant les diverses activitats que anem organit-zant.

El Timbal 12



La Veu del PobleEl Timbal 12


El Club Excursionisme Torredembarra,ha escrit el seu primer any dhistria, durant el qual shan fet molts amics i shan recorregut moltssim camins. Alguns, tot i estar al costat de casa,

eren desconeguts per la majoria dexcursionistes.Tot va comenar amb la iniciativa duns quants senderistes, cansats de veure a molta gent amb ganes de caminar per sempre pels ma-teixos camins, sols o en petits gru-pets de tres o quatre persones.Un bon dia van decidir fer una cri-da a tothom que tingus les matei-xes inquietuds. Ganes de caminar en companyia; descobrir nous camins, propers i ms llunyans; amb tot tipus de dificultat. Sorprenentment, aquell dia van ser ms de 30 persones, el boca orella va donar bon resultat.Es van fer unes quantes crides ms per tal de veure com responia la gent, veure si podia haver-hi continutat a la iniciativa. No es podia esperar una resposta millor per part de tothom, cada vegada hi havia gent ms inte-ressada.El cop fort va ser lagost de fa dos anys, que, abans de constituir legal-ment el Club, es va proposar el rep-te de fer una caminada nocturna, a la llum de la lluna plena, per la costa de Tarragona a Torredembarra. Ni les millors previsions indicaven un xit tan rotund. La resposta de la gent va ser sorprenent. Ms de 100 senderistes es van apun-tar a fer el recorregut. Van donar tota la seva confiana a un grup totalment desconegut que mai havien muntat un esdeveniment tan multitudinari i enca-ra molts no ho van poder fer degut a que les inscripcions ja estaven tanca-des.Aquella nit van saber que la iniciativa no es podia aturar, la gent sho me-reixia i calia fer el que fos per tirar-ho endavant.En poc ms dun any de vida, el Club Excursionisme Torredembarra t gai-

reb 150 socis, sense comptar amb la quantitat de gent que, sense ser socis, sapunta a les diferents sortides que es van fent.El Club Excursionisme Torredemba-rra es va donar a conixer oficialment amb la Caminada Popular Pont del Diable- Torredembarra, assolint els 200 participants. Lagost de lany passat es va tornar a repetir la caminada nocturna de Tarragona-Torredembarra, amb ms xit que la primera. Ms de 200 parti-cipants i un petit refrigeri a larribada. A la platja de la Paella, amb coca, re-frescs i cava.Agraments des daqu a tota la gent, socis i no socis, que en cada sorti-da que es proposa, all estan. Amb un somriure, un acudit i les ganes de passar-sho b.Sha passat de ser uns desconeguts, a aconseguir una amistat que difcil-ment es trencar. s per aquests moments pels quals la junta del Club t el plaer de treballar. Quin s el seu objectiu? Donar oferta ldica a la gent de la To-rre i voltants, als residents de cap de setmana, a les famlies, a fer partcips a grans i petits. A demostrar que a banda de platja, a Torredembarra tam-b es pot gaudir daltres opcions, en aquest cas, la muntanya. Donar a conixer el nostre entorn, que malauradament hi ha encara molta

gent que no lha descobert, no som conscients dels llocs tant fantstics que tenim al costat de casa. Noms cal apartar la vista una estona del mar i mirar les muntanyes del darrera.El Club Excursionista Torre-dembarra fa tres sortides habi-tualment al mes. Sintenta que puguin gaudir els diferent tipus dexcursionistes, per tal que ca-dasc es trobi a gust amb el seu perfil.

Una de baixa dificultat, fent sorti-des pels voltants de Torredemba-rra, fcils de fer i gaudint de mig mat a laire lliure. Fins a la data shan fet sortides des de Torre-dembarra, passant per Altafulla, La Riera de Gai, La Nou de Gai, Roda de Bar, La Pobla de Mon-

torns, Creixell, Bonatre, entre daltres indrets i procurant que cada sortida es faci per camins diferents. Una de mitja dificultat, per tal de donar a conixer el nostre entorn una mica ms lluny, comarca o altre territori. Shan gaudit de sortides com les de Montrebei, Farena, la Mola de Coll-dejou, ronda litoral LAmetlla-Ampo-lla, seguint el GR-92, La Febr, entre daltres. Sha passat un cap de setma-na a Nria, amb grans i petits, gaudint daquell entorn meravells que molts encara no coneixien.I una dalta dificultat, que s la dalta muntanya. On saposta per lascensi a pics i gaudir de les vistes tan me-ravelloses que fan que et compensi lesfor de la pujada. Fins a la data sha assolit el Puigmal, Pic de Basti-ments, Mulleres, Pic de Serrera, Pen-yes Altes, Pedraforca i ja se nestan preparant daltres.Tamb sha comenat a introduir algu-na via ferrata, sortida en kaiak, shan fet sortides per a donar a conixer el nostre terme als collegis i instituts de Torredembarra, per mai sense perdre lobjectiu principal del Club, que s el de fer senderisme i gaudir de la mun-tanya.Per tots aquells, que vulguin conixer una mica ms el Club Excursionista Torredembarra i descobrir aquestes sensacions, ens poden trobar al local ubicat a Avda. dels Garrofers, 8, Esc. C local 3 (costat Biblioteca Maria An-tnia Mestre), on els atendran tots els divendres de 18 a 20 h., o b dirigir-se a travs del correu electrnic [email protected]; al facebook Excursionisme Torredembarra; o b al blog excursionismetorredembarra.

Us hi esperem!!!I recordeu sempre..tots els triomfs neixen quan ens atrevim a comenar!!!!

La Junta Directiva.

El Timbal13






El Silvestre Morros s un membre ac-tiu de la Plataforma Salvem els Mun-tanyans. Desprs duna llarga recer-ca per a destapar la corrupci que amagava la urbanitzaci Muntanyans II que shavia de construir al tram fi-nal del Torrent den Gibert, va fer una srie de declaracions als mitjans de comunicaci que van fer reaccionar al llavors alcalde de Torredembarra Ma-nuel Jimnez. Jimnez va denunciar a Morros per injries. Finalment, el jutge ha dictaminat labsoluci del Silvestre.

Enguany, per Sant Jordi, podreu trobar la parada del Casal Popular Cua Roja a la plaa Mn Joaquim Boronat de Tor-redembarra. Hi seran durant tot el dia. Hi trobareu llibres, samarretes, prem-sa, vermuth, la Gaianada, les Filles de les Fetilleres i tots els collectius que es mouen pel Casal.

Han absolt al Silvestre El CP Cua Roja surt a la plaa

Per uns pressupostos socialsEl 2 de febrer ms de 200 persones es manifestar pels carrers del nucli antic de Torredem-barra per reclamar uns pressupostos socials. La Platafor-ma Ara no Toca va convocar lacte i va denunciar laugment dels impostos i les despeses inneces-sries dun ajunta-ment cec davant del patiment de la po-blaci.

PAH arriba al Baix GaiEl Baix Gai es una comarca en Tarra-gona con muchas personas afectadas por el acuciante problema de la hipo-teca, familias desahuciadas que no saben donde acudir para resolver su gran problemtica.

Por ese motivo hemos decidido crear nuestra propia plataforma con la ayu-da y el apoyo de la PAH.

Este es el primer post de nuestro re-cien estrenado blog que estar enla-zado con la sede central de la Plata-forma de Afectados por la Hipoteca.

Nuestra primera misin es difundir este mensaje para que todo afectado de las siguientes poblaciones pueda acudir a esta plataforma.

Poblaciones que conforman el Baix Gai:

Catllar, Renau, Vespella de Gai, Salo-m, La Nou de Gai, La Riera de Gai, La Pobla de Montorns, Altafulla, To-rredembarra, Creixell i Roda de Ber

Hemos creado un correo electrnico para poder estar en contacto con los afectados

[email protected]

Prximamente crearemos una pgina en facebook , abriremos una cuenta de twitter donde podris seguir todas nuestras aciones .

Juntos podemos!!S Se Puede!!!

El Timbal 14


#29sTotsSomDocents Vinyes de lAlb

El llibre de Vespella

Denuncien labocador illegal de les

Roques Planes

El 29 de setembre, a les 18h, es van concentrar un centenar de persones a la plaa del Pou dAltafulla, convocats per lAssemblea Nacional Catalana. Jordi Molinera, regidor del consistori i membre de lANC del municipi, va iniciar lacte dirigint unes paraules als assistents. Seguidament dues mes-tres van llegir el manifest. Lacte es va cloure amb el cant de la Balanguera, lEstaca i els Segadors. Lorganitzaci va distribuir 50 samarretes verdes de la campanya solidria amb els do-cents de ses Illes. Entre el pblic es van poder veure cares conegudes del teixit associatiu altafullenc. Tamb shi van apropar alguns vens de Torre-dembarra i la Riera de Gai.

Molts coneixereu al Joan Carles Blanch pels anys que va treballar a la Fonda de la Riera de Gai, al cos-tat de ca la Felia. Els sopars tertlia i les exposicions van convertir aquell local emblemtic en un centre cultu-ral i gastronmic. Durant aquells anys el Joan Carles va continuar treballant la seva vessant artstica i descriptor. Passats els anys podem veure que el seu recorregut ha estat profits i ple de publicacions. Destaquem-ne dues molt conegudes pels torrencs i les to-rrenques illustrades per ell: Arrels de Torredembarra (2010) i Visca Santa Rosalia! (2011).Blanch (www.jcblanchtorrebadell.cat) es passeja aquests dies pel Baix Gai amb un nou treball sota el bra. El llibre de Vespella s el seu ttol. Lha editat Cossetnia dins la seva collecci el Tinter. Es tracta duna ini-ciativa valenta de lAjuntament vespe-llenc. Amb aquest llibre, el seu alcalde,

Daniel Cid, consolida la publicaci de llibres de temtica local. El primer fou el Llibre blau de Vespella (1998) i des-prs, lOnomstica de Vespella (2010). Aquest nou llibre s una aposta cara per posar en valor a histria i el patri-moni local.

Lautor ha dividit el llibre en nou ca-ptols: Localitzaci i identificaci, el medi fsic i e natural, el medi hum, la cultura popular, el patrimoni ar-quitectnic i artstic, lensenyament i les escoles, lestructura econmica, els poders fctics i la histria. El vo-lum t 410 pgines, compta amb un prleg de lhistoriador i alcalde de Salom Antoni Virgili, quadres, dese-nes dimatges i illustracions fetes pel propi autor. Daquestes destaquen les recreacions de fets histrics i les expli-catives delements patrimonial com el mol medieval de la Fontova. Aquests dibuixos ajuden al lector a entendre la

vida en altres poques i la seva evo-luci.

Diversos vens i venes de Torredembarra, convocats per lAlbert Valls i per lAlternativa Baix Gai, van denunciar el passat 15 de mar labocador illegal de les Roques Planes. Lacci va consistir en una neteja de lespai i en la installaci duna pancarta.

Pels fondos i les serres de lAlb, al municipi dAiguamrcia (Alt Camp), sestn una constellaci de masos, testimoni de lestructura socioecon-mica que bona part de la Catalunya rural va conixer fins ben entrat el se-gle XX. Una daquestes antigues pro-pietats s la Vilella; de les seves vinyes elaboren els seus vins.

El Timbal15


Dissabte 28 de setembre va tenir lloc la jornada Rius en famlia en el marc de la festa major de Vespella de Gai. Lacte, condut per Hctor Hernndez de lAssociaci Mediambiental la Snia, va comenar a les 12 del mat a la Plaa Catalunya. Des-prs duna breu descripci del paisatge, xiquets i xique-tes, acompanyats de pares i mares, es van dirigir fins a lAlbereda de la Sort del To-rrent de Vespella, on es va fer una descoberta de lindret.

A part dels aspectes naturals, van sorprendre als excursionistes tots els elements darquitectura popular

Rius en famlia

Situada als afores de Vilabella (Alt Camp), el Cam de la Font s una finca duna hectrea i mitja, plantada lany 1949 amb ceps de macabeu. Produeix poc ram i molt con-centrat, amb un alt contingut alcohlic i mineral.Oriol Prez de Tu-dela i Merc Salvat hi fan una inter-venci enolgi-ca mnima, que sinspira en la creena que la vinya i la planta, tan vella, tenen moltes coses a dir-nos. El vi resultant s clid, honest i complex. s vo-lumins (fruit de lestructura i de la criana que se li dna) i, tan-mateix, sorpre-nentment fresc. El Timbal us el recomana.

Reforesten amb savines lespainatural de Tamarit

Recuperant lAlbereda de la Sort

El 23 de novembre un grup de volun-taris coordinats per lAssociaci Me-diambiental la Snia van participar en la reforestaci de savines a Tamarit. La plantada va ser realitzada a una de les finques en custdia, a lentorn del castell de Tamarit. s la sego-na campanya de reforestaci que realitzen en aquest espai, amb lobjectiu de consolidar un nucli de savinar litoral a aquest indret. Ac-tualment, noms hi viuen alguns exemplars de manera allada, que shan salvat de lacci de lhome. En total, es van plantat 35 peus de savina, que shan reproduit a partir

El 15 febrer lAssociaci Me-diambiental La Snia va orga-nitzar una plantada de roures i alzines, sacs, gatells i arbo. Hi van participar diverses fa-mlies de Vespella i rodalies.

Cam de la Font

que es van trobar, com els marges i la barraca de pedra seca. Finalment, es van penjar caixes-niu i menjadores

per a ocells. Lactivitat forma part del projecte deducaci ambiental Rius en fam-lia, on participen la Snia i lAssociaci Habitats, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasi tamb hi ha collaborat lAjuntament de Vespella de Gai.

de llavors de peus de lEIN de Tamarit Punta de la Mra. I tamb van apro-fitar per recollir brossa i fer un tomb per aquest rac tan bonic del nostre litoral.

Reforesten un tram de riu Gai

El passat dissabte 26 doctubre, i dins de la campanya de Rius en Famlia, lAssociaci Me-diambiental la Snia va organitzar una plantada darbres i arbusts de ribera amb les Tecletes de Tarragona. Di-ferents persones daquesta entitat van participar en la reforestaci dun tram de riu Gai, on recentment shavia desbrossat el canyar. Es van plantar freixes de fulla peti-ta, tamarius, ar blanc i roser silvestre.

El Timbal 16


Las horas cannicas u ocho momentos de marzo: PrimaSantes Creus es un Monasterio cisterciense y sepulcro de algunos reyes catalanes. No voy a recitar aqu toda su historia porque no es mi idea y adems, el que quie-ra saber ms, que clique este enlace y la wikipedia se encargar de resolver todas sus dudas. Lo que si reco-miendo es visitar este lugar. En Catalunya nos llenamos la boca con Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, el eje Girona-Canig (Santa Ceclia de Moll, Sant Mart del Canig, Sant Miquel de Cuix hasta Sant Pere de Ro-des) e incluso los monasterios romnicos del Pirineo de Lleida, todos ellos como el origen de nuestro pas. Y es as, en gran parte. Pero esta predileccin por el norte del pas suele excluir casi siempre las comarcas del sur y el patrimonio histrico tan bestial que hay en ellas: Santa Maria de Vallbona, Santes Creus y el ms conocido San-ta Maria de Poblet. En definitiva, el Cster. Una orden que articula la memoria ltima (o primera, en verdad) de lo que es este pas y de lo que somos.

El Cster fue fuerte aqu. Se aprovech de una tierra re-conquistada, profun-da y rica en agricultu-ra cerca del ro Gai (como del Francol o el Riucorb) y viedos circundantes en el se-cano. Me alegra saber que empiezan a haber unos discretos pero firmes movimientos de revalorizacin del terri-torio, articulado entor-no al ro, con los vinos, por ejemplo, como uno de sus ejes conducto-res. Habr que estar pendiente.

De la visita a Santes Creus, ms all del magnfico claustro, de los sepulcros reales, de la iglesia y el palacio real, de todo un conjunto armnico, me quedo con un mapa que ha dado vueltas en mi cabeza muchas veces despus. Es el mapa europeo, con sus detalles de la Pennsula y de la antigua Corona de Aragn tambin, de la expansin del Cster entre los siglos XII y XIII. El vino, tan necesario en la liturgia religiosa pero tambin en el consumo diario (ya sabemos que la salubridad del agua no ha sido muy fiable durante la historia) fue uno de los motores de los cistercienses. Se instalaron en zonas donde la uva era de gran calidad, usaron el vino en su liturgia y en su vida diaria, tambin comerciaron con l. Sensibles como eran, central como fue el papel del vino, contribuyeron definitivamente a su refinamiento.Sabiendo esto, para alguien ligeramente familiarizado con los mapas europeos de zonas vincolas, la detalla-da observacin del mapa de la expansin del Cster por Europa da pistas, explica cosas, se entiende por qu en unos lugares hay Monasterios y en otros no, y por qu en algunas zonas abundan ms que en otras, mucho ms dispersos. Miremos la Borgoa y los grandes ros centra-les europeos, miremos el arco mediterrneo y los valles

del Ebro y del Duero, miremos el gran vaco del sur pe-ninsular (claro, los rabes) y la espectaculra traza del Ca-mino de Santiago. Esta gente, a la que debemos tanto, saba un rato de donde haba que estar para aprovechar lo mejor de la tierra. Ora et labora.

Por la tarde, y despus de comer en el Grau, un lugar como tantos hay en Catalunya, fruto del desarrollismo franquista, donde se come y se bebe decentemente (a menudo sin que los dueos sepan lo que tienen entre manos), ahora en poca de calots, aqu si, damos un paseo en coche por la zona, Oriol me quiere ensear algo. Subimos por una carretera bastante estrecha, cru-zando pequeas aldeas. Una zona algo remota, entre tres denominaciones como son Peneds, Tarragona y la Conca de Barber. Alturas cerca de los 900 metros. Nos vamos internando en bosque cerrado mediterrneo. Ah, aislado, aparece el Mas de la Vilella abandonado, y unos vigorosos viedos jvenes, plantados en tierra arcillosa, muy roja, recientemente labrados y podados. Estamos

en el terreno de Les Vinyes de lAlb, una zona pura, aislada, ale-jada de todo pero no tanto como pareciera. Un enclave magntico. Haba probado el vino pero no conoca en ab-soluto las tierras que lo ven nacer. Un fabu-loso cierre de da. Hoy no hemos pedaleado, pero qu ms pode-mos pedir?

No puedo dejar de con-tar una ancdota sim-ptica que se produjo en la entrada del recin-to. Entre la explanada

donde aparcan los autobuses e intramuros haba cuatro tenderetes, el tpico mercadillo de sbado, con produc-tos de la regin (algn vino, frutos secos, aceite, miel y confituras), libros de viejo, una especie de anticuario con ms baratijas que otra cosa y la consabida parada de quesos. De queso, ms bien. Porque haba un slo queso. Enorme, un gruyre que un muchacho sencillote y simpaticn iba ofreciendo a los transentes: Quiere probar, seora?, Un poco de queso, seor?. Al pa-sar nosotros por delante sigue con la cantinela y Oriol, ni corto ni perezoso, le suelta: De dnde es este queso?, De Suiza, seor, es un gruyre!, Ah! Es que no hay buenos quesos por aqu, que hay que traerlos de Suiza? dicho sea que Oriol lo solt sin malcia, ms por provocar y divertirse que por otra cosa. Pero el muchachote de los quesos qued algo trastocado: bueno si esto. Y ah le dejamos con sus dudas metafricas sobre el origen del queso suizo a las puertas de la tumba del Rey Pedro III de Aragn.

http://lavialiquida.wordpress.com

El Timbal17


Alliberen dues tortugues de rierol a la resclosa de La Riera

Rogaine Altafulla-Baix Gai 2014

Dins del programa Rius en famlia, nens i nenes, pares i mares, monitors i monitores de lesplai Campiquipugui de La Rie-ra de Gai i l Associaci Mediambien-tal la Snia van realitzar una acci el passat mes doctubre que va consistir en lalliberament de dues tor-tugues de rie-rol, per tal de consolidar la petita poblaci que viu en aquest espai natural. I tamb, van plantar diferents espcies que viuen

125 participants va tenir ledici denguany del Rogaine Altafulla-

Baix Gai.Es tracta duna cursa atltica en la que grups de corredors de entre 2 i 5 persones, amb lajuda dun mapa (que lliura lorganitzaci amb mnim 15 minuts abans de donar la sortida) i una brixola, han de realitzar la major puntuaci possible en un temps deter-minat.

Els punts sobtenen quan lequip pas-sa pels punts que trobaren dibuixats al mapa. La puntuaci dels controls (entre 3 i 9 punts) ve determinada per dificultat tcnica i fsica dels mateixos. Lestratgia aix esdev clau per la victria final ja que els equips escu-llen lliurement quins controls visitaran i quins no, aix com el seu ordre.

amb les arrels dins de laigua, com ara la boga, el lliri groc i la salicria. Des de fa diversos anys, estan duent

a terme dife-rents accions de millora dhbitats de la zona hu-mida de la resclosa de La Riera. Cal destacar, que grcies a un acord verbal amb la Co-munitat de Regants de

La Riera, aquest espai t garantit un rgim daigua constant.

Reforestaci prop del CastellotEl dissabte 5 dabril lEsplai Campi-quipugui, lAssociaci Mediambiental la Snia i lAjuntament de La Riera de Gai van organitzar una jornada de reforestaci al riu Gai. Aquesta fes-ta de larbre al riu Gai, es va fer en un tram del riu, duns 200 metres de llargada, a tocar del cam que uneix el po-ble de La Riera amb el Castellot. En total es van plantar una setantena de plantes entre arbres i arbusts de set espcies dife-rents, entre els que destaquem arbres com el freixe de fulla petita i el roure, i arbusts com ara el tamarius, el roser silvestre i la ginesta.

III Marxa pels Castells del Baix

GaiA finals de gener ms de 550 persones van participar a la Marxa dels Castells del Baix Gai organitzada, per ter-cer any consecutiu, per lAjuntament dAltafulla i Atletes dAltafulla.

Els objectius daquesta activitat eren fomentar la participaci i el voluntariat ambiental, en segon lloc la recupera-ci i millora dun tram del bosc de ribe-

ra del Gai, on shan e l i m i n a t canyes per poder plan-tar vegeta-ci prpia del riu. I per ltim, amb la vegeta-ci daquest tram i quan creixin els arbres, sigui

ms agradable el passeig per aquest cam.Per ltim, tamb es va aprofitar la jor-nada per a penjar una caixa niu per a ocells insectvors, en un arbre proper al riu.

baixgaiaturistic.catJa funciona la pgina web del Consorci de Municipis Turstics del Baix Gai. Hi trobareu allo-tjaments restau-rants i rutes, en-tre daltres.

El Timbal 18


Biure de Gai a Pontils i St Miquel de Montclar(Conca de Barber) Ruta el 24/04/2013; 15,3 km; +580 -580; 5 hores. Excur-si organitzada amb el segent itine-rari: Biure de Gai, Pontils, castell de Montclar, St Miquel de Montclar i Biu-re. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fcil (amb atenci).

FA ANYS: El dia 25 dabril de 1196 va morir a Perpiny (al comtat del Ros-sell) Alfons I el Cast, sobir de Cata-lunya i rei dArag. Era fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella dArag. Aquest sobir del territori catal i com-te de Barcelona, va ser el primer que va ser coronat com a sobir de la Co-rona dArag (la Confederaci catala-no aragonesa). Biure de Gai (647m) s el punt dinici. Estem en terra de frontera i per tant al que a finals del 900 seria la Catalunya Nova. La primera frontera de la Marca Hispnica es va formar seguint, ms o menys. El Llobregat. La segona va ser a les terres del Gai. Aquesta lnia de protecci va suposar la construcci de 40 castells entre les comarques del Tarragons, lAlt Camp i la Conca de Barber. Dalt del tur, per sobre del poble, hi ha el castell de Biure. Es coneix el lloc com a Benviure, del llat bene viver i va ser organitzat el segle XI probablement pel sistema de quadres. Una quadra era un espai de territori cedit a un grup de colonitzadors, un dels quals era designat com a cap i senyor amb la obligaci que construs elements defensius i era servit per les altres famlies. Generalment es feia per una constituci de carta de franquesa i poblament. Els qui anaven, doncs, tenien uns drets ds i llibertat sobre la terra que no tenien la gent a la Cata-

lunya Vella, on el sistema de servituds amb la noblesa els mantenia en nom-broses obligacions de servei.

El castell va ser adquirit pels ves-comtes de Boll-lloc, ja dins del segle XX i es va fer una remodelaci total per transformar-lo en el palau fortificat que actualment es pot observar. Donat que s ds privat no es pot visitar.

Anem seguint la ruta, seguint el sentit de les agulles del rellotge, en direcci sud. Per algun tram de la pista, laigua ens barra el pas i cal fer un petit tomb per no mullar-se. El torrent de Biure es va ensorrant i tancant i deixem de veu-re lermita de sant Miquel que, feia una estona, veiem mirant cap a ponent.

El torrent de Biure neix al vessant oriental del coll de Deogrcies i des-prs de tot el seu recorregut va a parar al Gai a prop de Pontils. Arribem al final del torrent, on hi ha un embassa-ment. Les parets abruptes i la presa en tanquen el pas. Toca anar en compte i trobar el sender, fora amagat, que surt a lesquerra, per pujar amunt i po-der seguir el cam, molt ms evident, que porta fins a Pontils.

Arribem a Pontils, situat sota el tur on hi havia lantic castell (a 650m) i del que actualment en queden po-ques restes. El poble s petit i tranquil, per t un terme municipal ms extens que Montblanc. La escassa poblaci sexplica pel fet que es tracta dun territori molt accidentat limitat per la serra de Queralt, a lest, la serra de Brufaganya i per la serra de Montclar a ponent. Lesglsia parroquial est de-dicada a la Nativitat de la mare de Du, una advocaci que probablement va substituir la de sant Sadurn, de la qual es t notcia el segle XII. Lindret s esmentat el 1057, quan els comtes de Barcelona el van encomanar als Cer-vell.

Desprs de fer un mos seguim enda-vant i passem pel costat dunes mar-gues. Ja sabeu que les margues sn afloraments de materials geolgics generalment compostos per una ba-rreja dargiles i carbonat de calci, que quasi sempre van estar formades en condicions aqutiques. En molts ca-sos deriven de sediments dorigen mar i que per tant van estar sotmesos a condicions de baixa energia.

Al costat de les restes del castell de Montclar situat dalt dalt del cim, hi ha la capella de Sant Miquel, esmentada lany 1154. Consta duna nau rectan-gular capada amb un absis semicir-cular i coberta amb volta de creueria, tot plegat construt amb pedres molt poc treballades. La porta sobre a la faana de migdia i s de mig punt, adovellada. Lany 1975 va ser restau-rada amb un criteri discutible.

Espais dInters

El Timbal19


Espais dInters

Lermita de Sant Miquel de Montclar, prov de la que devia ser la capella castral que amb els anys va adquirir molta anomenada. La gent hi ana-va en pelegrinatge i es creia que loli de la llntia sanava la sordesa. Sota lesglsia, a llevant, hi ha un espadat que duu el nom de Relliscada de Sant Miquel. La tradici diu que shi pot observar lempremta de la ferradura del cavall de sant quan va fer el bot per saltar la vall del Gai. El temple que veiem ara s una reconstrucci que es va fer el 1975. No s gens estrany ladvocaci al sant, ja que per tractar-se de larcngel dels exrcits del cel, era molt sovint apropiat per a les ad-vocacions a les capelles dels castells de la conquesta.

Ja esmentat el 1151. Durant aquell segle XII els senyors van ser la famlia Aguil i amb el temps va passar, per donaci, a lorde dels Hospitalers de tal manera que va passar a dependre de la comanda de la comarca. Va ser una estructura potent, dins de la lnia de defensa de la frontera sud de la Catalunya Nova, que tenia la frontera nord amb la Catalunya Vella, tal com

he esmentat a tocar del Llobregat. Aix com la primera frontera estava forma-da per un territori difuminat de pactes, sobiranies i vinculacions amb els mu-sulmans, aquesta segona, ms al sud, els hi va ser conquerida i per tant va ser molt ms necessria la construc-ci de elements defensius per tal de mantenir-ne el domini.

La documentaci permet saber que el 1033 Bernat Sendred de Gurb va comprar a Arnau Od tot el terme de Montclar i que el 1057, el seu fill, Oliver Bernat, juntament amb la seva muller, va donar els castells de Montclar i Biu-re, meitat en alou i meitat en feu, a Ramon Arnau. La possessi en alou vol dir que es tracta dun domini til i lliure dels bns, sense condicions de serveis reals i personals, excepte a al-gun cens o servei menor, que en qual-sevol cas sn sempre molt inferiors a les condicions dun feu. Nosaltres seguim baixant per un sender perfec-tament marcat, en direcci nord que va crestejant i en algun moment baixa dret. Cal anar en compte amb les pe-dres soltes.

A mida que baixem anem gaudint dun paisatge aeri extraordinari, fins que ja estem a tocar de Biure de Gai. El castell el podem veure, ara, des de dalt. Val a dir que probablement el mot Gai deu ser un derivat de nom pro-pi, rom, Gaius.

Tornem a ser al poble de Biure de Gai on ara el sol toca la faana de lesglsia parroquial dedicada a Sant Joan. Sembla que el temple original, destil romnic, va desaparixer i aquest s una obra barroca del XVIII. Sobre el portal hi ha lescut senyorial, que a mi mha semblat de Pontils i tamb la curiositat de unes creus de Malta. No he trobat informaci ms precisa, per sembla lgic pensar que es devia trac-tar dalguna relaci vinculada amb al-gun cavaller, de la famlia dels senyors del terme, que hi devia anar. Al davant de lesglsia hi ha una bonica creu de terme, que va ser restaurada el 1973, desprs dels danys provocats durant la guerra civil espanyola.

http://eoliumtrek.cat/

Vaig fer la maletaun dia de juny

Alatac DO Catalunya

Som al juny del 1909. Barcelona cre-mar daqu poques setmanes, per nin-g no ho intueix. LEullia, una adoles-cent de bona fam-lia, est convenuda que la vida de veritat noms es llegeix als llibres. Acompanyar el seu pare en un viatge de negocis al nord dAnglaterra com a intrpret. Fa la maleta a casa seva i no simagina que tardar molt de temps a des-

fer-la, si s que la pot desfer mai. En el viatge descobrir les condicions de vida dels obrers. LOliver, poc ms gran que ella, li ensenyar qu vol dir treba-llar a una fbrica... i que la vida de veritat tamb es pot viure. Cinta Arasa ha guanyat amb Vaig fer la maleta un dia de juny el Premi Enric Valor de Narrati-va Juvenil 2013.El Timbal us el recomana!

Alatac sn vins de Brfim elaborats i embotellats per a Exclusives Sard, S.L. Sn vins joves agradables al pala-dar, amb les varietats de ram ull de llebre i merlot (negre), macabeu, xarel.lo i muscat (blanc) i ull de llebre i merlot (rosat). En el cas del blanc, s un vi amb notes de fruites suaus amb fins matisos sensaci de frescor, sabor suau equilibrat amb una fina estructura cida, fons fruiters de poma verda i pinya. s amable la persistncia al paladar.

El rosat s un vi elaborat desprs duna curta ma-ceraci del most amb les seves pells, fermentat a una tempera-tura de 17C. T expressi color cirera. El seu pas en boca s sa-bors, fresc i amb un final que mant les seves no-tes afruita-des.

El Timbal 20


Les Torres de SelmaSom al Pla de Manlleu. El Joan i lElisabeth sn els dos protagonistes daquesta histria. Un pags i una afi-cionada al recupart. Les seves idees shan creuat a les Torres de Selma. Pretenen compartir amb els seus hostes el privilegi de viure en un lloc en-cantador amb segles dhistria. Noms el cant dels ocells pertorba aquesta tranquillitat, al mig del bosc i de la vinya. Desprs de quatre quilmetres de cam forestal, salbira la masia allada. s envoltada de vin-yes, cirerers i bos-cos. Ledificaci est construda sobre la roca, amb dues to-rres. s una casa de pags habilitada per rebre-hi hostes. La casa va ser refor-mada amb encant: bigues pintades, terres de fang i banys polits. Al menja-dor hi podem veure les espitlleres i la llar de foc de pe-dra tallada. El mas disposa dun bon espai exterior amb barbacoa, una cuina, taula i cadires. Podreu gaudir de calotades, caminades, verdura ecolgica, verema, bo-

lets, ous de les prpies gallines, mel de les seves abelles, sortides fins el poble abandonat de Selma, etc.

Eco-turisme - Agroturisme - EnoturismeEl 2003 van co-menar una petita producci de vi ne-gre orgnic en bio-dinmica (DO Pene-ds), sota el nom de Les Torres de Selma. Produeixen espe-cialment les varietats de merlot, ull llebre (Tempranillo), que a 600 metres dalada dna un vi amb una acidesa equilibra-da. El seu aroma s agradable, amb no-tes de fruites negres, com la pruna, amb la combinaci duna acurada criana li confereixen un nas fresc i dinmic. El

paladar s equilibrat, amb un bon pas per boca i persis-tent en el post-gust. Records dels torrats de la criana.

+ info: www.lestorresdeselma.com/

Concentraci contra el tancament de Mirades

Concerts a la Traviesa

Les quatre associacions de mares i pares de les escoles dinfantil i primria de Torredembarra van organitzar una concentraci el 12 dabril a la plaa del Castell per a re-clamar que Mirades continu oberta. Unes dues-centes persones van respondre a la convocatria. Fins a finals de curs es preveuen ms accions de protesta.

El mtic local de Torredembarra, a travs de lAssociaci Cultural la Traviesa, ha preparat una primavera farcida de msica en viu. El Timbal us avana els concerts del mes de maig que comenaran a dos quarts de vuit del vespre-. Esperem que us agradin. Dissabte 3 PLAT DU JOUR (folk rock, TGN), diumenge 4 A CONTRA BLUES (blues, BCN), dissabte 10 THE WALKING STICK MAN (blues,Tdb), diumenge 11 SARDINAS GOLDEN RULE (soul/rnb, TGN), diumenge 18: THE NEW ROSES (hard rock, Alemanya), diumenge 25 WHISKEY DUST (Hard rock, BCN/Madrid/Sussa) i dissabte 31 LA REINA DEL BLACK JACK (blues, Terres de lEbre). Recordeu que tots els diumenges la Travi (carrer Girona, 5) continua acollint el mercat de segona m i artesania, d11 del mat fins les 4 de la tarda.

El Timbal21


En bici por el Baix GaiHoy, con esta entrada, nos trasla-damos a Torredembarra, a la Ronda Verda del Baix Gai, para conocer, montados en nuestras bicicletas, la arquitectura y encanto de esos pe-queos pueblos que nacieron alrede-dor del ro que los irriga, el Gai.

Dice la leyenda que, antiguamente, antes de que existiese el ro Gai, los terrenos que recorreris con dicha ruta estaban completamente secos, por lo que los campesinos de la zona no paraban de pedir a Sant Mag que les ayudase. Tras sus plegarias, el Santo decidi tirar su garrote bien lejos y de-cir All donde caiga el gaia-to que tirar, un ro nacer. De esta manera, naci el ro Gai y, su poblacin, en agra-decimiento, decidi llamarlo como el gaiato del Santo.

As, pues, para reseguir el ro de dicha leyenda, nos despla-zaremos hacia Torredembarra (desde Passeig de Grcia es fcil llegar con la Renfe), des-de donde, despus de desa-yunar en la Plaa de la Font y visitar su iglesia, nos dirigi-remos a la Plaa del Castell para iniciar nuestra ruta.

Un paseo que, no slo os per-mitir conocer dichos peque-os pueblos, caracterizados por sus carismticos campa-narios de iglesia, sino tambin rodar por distintos tipos de paisaje, llegando al Pantano de Gai (creado expresamen-te para proveer de agua la petroqumica de Tarragona) y, especialmente, al mar Medite-rrneo, punto final de la salida y una experiencia realmente fascinante al convertirse en una recompensa nica y mgica despus del esfuerzo reali-zado.

Por otro lado, adems, destacar que, entre campos y huertas, encontraris tambin distintos castillos, dado que dicha ruta alberga tambin la de Cam del Castells del Baix Gai, un viaje en el tiempo, hacia ese ro que fue duran-te tanto tiempo la frontera entre el con-dado de Barcelona y el Al-Andalus, es decir, la llamada la Marca Hispnica.

Tenis ms informacin de la ruta en

su pgina web www.baixgaiaturistic.cat

En definitiva, unos 35kms aproxima-damente (con tramos de un relativo cierto desnivel) que os permitirn pa-sear tranquilamente por esta zona de la provincia de Tarragona, conociendo algunos de sus rincones menos cono-cidos, y pasar un buen da con vuestra bicicleta.

Desde Torredembarra, saldremos di-reccin la Riera de Gai, la siguiente poblacin que podemos encontrar ha-cia el interior. Para ello, tendris que recorrer, con cuidado y por el arcn,

algunos kilmetros de una carretera poco transitada. Una vez llegado a la Riera de Gai, tan slo tendris que buscar la llamada Ronda Verda que, a travs de las huertas y campos de olivos y via, os llevar al siguiente punto de la ruta.

Ardenya es una pequea poblacin destacada por su pequeas iglesia y ermita. En la plaza que se localizan, podris reposar tranquilamente en la sombra al lado de su fuente.A partir de aqu, son dos las alternati-vas de ruta, en funcin de la situacin del terreno. En determinadas pocas del ao, el Pantano de Gai se abre

para darle ms afluencia al ro y man-tener su cabal ecolgico, provocando, as, un cambio de su curso y, por lo tanto, haciendo que nuestra ruta no pueda llevarse a cabo. As, pues, si se da dicho caso como me pas a m, tendris que dejar de seguir las sea-lizaciones de la ruta y dirigiros, desde la pequea plaza de Ardenya, hacia la carretera, a travs de la calle que quedar a vuestra derecha mirando la iglesia. En tan slo un par de kil-metros, llegaris al siguiente punto, a El Catllar, desde donde podris coger el camino asfaltado hacia elpantano. Har bastante subida pero las vistas

pueden ser realmente bellas. Ade-ms, pasaris por uno de los cas-tillos que comentbamos en unas lneas ms arriba.La ruta la podis continuar hacia Vespella de Gai y els Masos de Vespella para, de manera circular, acabar en Torredembarra nueva-mente. Sin embargo, si queris lle-var a cabo la ruta que yo hice este fin de semana, podis dar media vuelta, parar en El Catllar para visi-tar su castillo y conocer su tradicin castellera (la primera colla castelle-ra que levant un castillo de seis pi-sos fue la de El Catllar en el 1770) y pasar nuevamente por Ardenya y la Riera del Gai para, en vez de volver a Torredembarra, continuar la Ronda Verda direccin Altafulla. Veris que el paisaje se vuelve ms hmedo y distinto a los tramos anteriores dado que la zona final del ro conforma unas lagunas protegidas.Divisar su castillo como punto final de la ruta es una maravilla pero, so-bre todo, se hace todava ms fas-cinante llegar a la playa, especial-mente ahora en invierno, para tomar

un poco el sol y disfrutar de l sin la masificacin del verano, aparte de la sensacin de libertad y relajacin que se despertar en vosotros nada ms ver el mar y sus encantadoras casitas de pescadores, despus de los 35km recorridos.En definitiva, la ruta por el ro Gai se convierte en un paseo en bicicleta ideal para un fin de semana de invier-no, un itinerario que os permitir des-conectar de vuestro da a da sin salir muy lejos de Barcelona y disfrutar de la bicicleta y de ese solecito que tanto se agradece en esta temporada.

www.labcnquemegusta.com

EconomiaEl Timbal 22


La nova cultura de lenergia,estratgia clau de superaci de la crisi

El debat ja no s si energies renovables o no, sin com simplanten:centralitzadament afavorint uns pocs, com fins ara, o de forma descentralitzada, un b univer-sal..

Lenergia doncs pot ser tanmateix re-novable i lliure, democrtica i social, integradora i inclusiva socioambien-talment i, evidentment, rentable, com-petitiva, neta, eficient, estalviadora, fiable, segura, adaptable, respectuo-sa, harmnica, ecolgica... sostenible de veritat a tots nivells!!

Amb limpuls decidit de la gene-raci distribuda enfront el model centralitzat imperant, afavorint la implantaci de minisolars, minieli-ques, minigeotrmiques, minibio-massa, minimaremotriu...amb kits cada vegada ms i ms efi-cients, econmics i netament ecol-gics, arreu de les teulades i subsls de les nostres cases, barris, pobles, urbanitzacions, polgons i comunitats vries..Promocionant ensems estratgies vries destalvi i eficincia energtica, implementant smart grids de gesti intelligent de loferta i demanda ener-gtica, desenvolupant lhidrogen com a font principal demmagatzament i transmissi denergia i amb els dife-rents vehicles com a sistemes parells dacumulaci, installant estacions de recarrega a labast..

Cal deturar i recon-duir la prostituci eli-ca oficial, i evitar els seus impactes directes i indirectes sobre el medi natural i el paisatge, a canvi duns eteris in-gressos;parcs elics -i horts so-lars- que sn si ms no veritables eufemismes de massiva implantaci de grans centrals elc-triques.Veure:ht tp : / /www. lavan-guardia.com/

participacion/cartas/20110225/54119925708/prostitucio-eolica.html

No pas gravant fiscalment la pro-ducci descentralitzada denergia, i llavors, amortitzada la inversi en pocs anys, cobrant en ves de pagar el rebut de la llum.Veure:http://hemeroteca. lavanguar-d ia .com/prev iew/2009/12/02/p a g i n a - 6 0 / 7 9 9 3 4 6 2 7 / p d f .html?search=Hermann Scheer 2 di-ciembre 2009

Com a pas previ, cal assolir la ple-na transparncia del finanament dels partits poltics, publicitar-se els interessos ocults dels lobbies ener-gtics, i llavors, per lgica,poder desbloquejar i afavorir fiscal-ment la generaci descentralitzada de lenergia.Socialitzant-la i, daquesta manera, superar decididament la crisi econ-mica, el canvi climtic..Desenvolupant noves fonts docupaci en la producci, installaci i manteni-ment dels diversos sistemes de pro-ducci,sincrnicament amb la necessria rehabilitaci energtica dhabitatges, oficines i indstries, tant dels meca-nismes actius com passius..Veure: http://pobleviu.cat/2011/12/03/ur-geix-una-nova-cultura-de-lenergia/

Un futur inexorable de noves oportunitats:

la tecnologia ja s a punt i lenergia flueix arreu de la bios-

fera!

Veure:http://www.lavanguardia.com/magazine/20111230/54243443064/jeremy-rifkin-economista-nor-teamericano-tercera-revolucion-industrial-profeta-social.html

En el marc de la Tercera Revoluci In-dustrial que salbira: obviant la depen-dncia actual del carboni, dun petroli que sacaba i que ens aboca a la crisi sistmica, per a mitigar quan abans millor el canvi climtic i tanmateix esquivar una molt probable 3a.Gran Guerra.. Esdevenint implcitament un nou sistema dorganitzaci social, amb poder lateral, distribut, alternat.. Un nou paradigma tamb geopoltic i amb avantatges tanmateix pels pasos pobres, que no caldr que reconver-teixin infraestructures caduques..

Temps de crisi, temps doportunitats, de canvis..

Toni BaraBileg

Catalitzadora per a assolir la sostenibilitat socioambiental a nivell planetari

Economia El Timbal23


Lexcusa oficial s el descens de la natalitat. Per el cert s que Torre-dembarra ha crescut 1000 habitants des de linici de la crisi i que la matr-cula de P3 es mant molt per sobre de les xifres de lany 2006, quan es va aprovar crear lEscola Mirades. Els pa-res i les mares de les quatre escoles dinfantil i primria shan comenat a coordinar per a preparar accions de protesta.

Tanquen una escola a Torredembarra per les retallades

Mai havem tingut tant datur

Evoluci de la poblaci de Torredembarra

Batent rcords. Ning plega, ning dimiteix. Cap reforma, cap canvi en la poltica econmica. Ms aviat es refora el poder dels que van provocar aquesta crisi sense pre-cedents. Els joves marxen. La precarietat es queda. 3668 aturades i aturats al Baix Gai. Sumeu-hi els que han marxat, els que han deixat de buscar feina, els pensio-nistes, la canalla i el lumpen. La grfica dels aturats ens indica vries coses. En primer lloc, la destrucci de llocs de treball va comenar a la comarca abans de lesclat de la bombolla immobiliria. En segon lloc, la destrucci de llocs de treball va ser ms gran entre el 2007 i el 2010. En tercer lloc, malgrat que queden pocs llocs de treball i que els joves marxen continuem destruint llocs de treball. Hi ha una altra grfica que impressio-na. Es tracta la que ens indica levoluci demogrfica. La poblaci sha estancat per la lnia de la poblaci masculina ha comenat a descendir. Es tracta dun fenomen que indica un futur proper dimmigraci definitiva. Primer marxa lhome -tal qual- a lestranger. Cerca feina i quan en troba crida a la famlia. I marxen. I no tornen; noms per veu-re la famlia. I els fills arrelaran lluny. No us sona? s la histria de moltes de les nostres famlies, per en un sentit invers. Abans Catalunya era la terra dacollida, la terra de les oportunitats.

La poblaci sha estancat per el que tampoc era nor-mal que amb 10 anys augmentssim un 33% la poblaci. Abans de lesclat de la bombolla immobiliria creixem 2000 habitants per any. Llavors ens estranyvem de la manca de la cohesi dels pobles del Baix Gai, la manca de conscincia collectiva i les dificultats per articular la comarca per s que era, literalment, impossible.Una tercera grfica que podrem analitzar ben aviat s la de la pirmide poblacional. A ms crisi, menys natalitat. La pirmide saprimar per la base. A ms crisi, menys joves i ms poblaci envellida. En parlarem.

Impost sobre bens immoblesAjuntament de Torredembarra

Rev. Catastral: Ao de entrada en vigor de valores catastralesde urbana, resultantes de procedimientos de valoracion colec-tiva de caracter general.T. Urbana: Tipo de gravamen urbana (uso residencial).T. Rustica: Tipo de gravamen rustica:Carat. Esp: Tipo de gravamen de caracteristicas especiales.

El Timbal 24


IV CAMINADA POPULAR SENYORIU DE SELMA I LES VALLS DE MARMELLAR

DISSABTE 10 DE MAIG DEL 2014 A LA JONCOSA DEL

MONTMELL

EXCURSI CURTA HORA SORTIDA: 9 H HORA ARRIBADA: 12:30 H DIFICULTAT: MITJA/BAIXA RECORREGUT: LA JONCOSA-CAL BULLANGA-ESMORZAR A LA ERMITA-CASTELL-LA JONCOSA EXCURSI LLARGA HORA SORTIDA: 9 H HORA ARRIBADA: 13:30 H DIFICULTAT: MITJA RECORREGUT: LA JONCOSA-CAL BULLANGA-ESMORZAR A LA ERMITA-SERRA DEL MONTMELL-P DE LES TRES SOQUES-LA JONCOSA

CAL PORTAR CALAT ADIENT I LESMORZAR. EN EL MOMENT DE LINSCRIPCI ES DEMANARAN LES DADES PER LASSEGURANA TEMPORAL

A LARRIBADA HI HAUR UN PICA-PICA PER A RECUPERAR FORCES!!

LES INSCRIPCIONS LES PODEU FER: AL MAIL [email protected] AL TELEFON DE LAJUNTAMENT 977 688 429 O EL MATEIX DIA DE LA CAMINADA A PARTIR DE LES 8 DEL MAT PREU: 3

El Timbal25


Antnia Font, per sempre msEl 28 de novembre passat Antnia Font anunciava la seva dissoluci amb un comunicat a travs de les xarxes socials. A primera hora del mat, per, el periodista Jordi Bast des de RAC1 avanava la notcia -encara no oficial- i la data de lltim concert. En aquell moment, sorpresos i encara sense paraules, vrem poder arribar a temps de comprar les entrades del que sanunciava com lltim concert oficial del grup, lltim! Al cap de pocs mi-nuts, bviament, estaven exhaurides. Desprs sen programarien dos ms.

Antnia Font ha estat, s i ser un grup de referncia per diverses raons. Per la seva msica, per la seva origi-nalitat, pel seu univers interior i genu, per la seva manera de ser i actuar, per saber transmetre aquella mgia que noms els grans aconsegueixen. Un grup que ha sorprs en cada disc que ha publicat, que no sha repetit, que sha su-perat dia a dia, que ha situat definitivament Mallorca al mapa mu-sical, que ha estat re-conegut i admirat pels seus coetanis i que ha sabut fer-se un lloc en la histria musical dels Pasos Catalans.

Des que vaig desco-brir el grup deuria ser cap al 1999- fins avui, puc dir que hem anat a concerts de totes les seves gires, que la seva msica ens ha acompanyat en molts moments personals i collectius, que lhem compartida amb molta gent, que les seves canons ens han fet descobrir racons i expressions illen-ques per molts desconegudes fins aleshores i que, fins i tot, hem tingut el privilegi que ens dediquessin una can en un concert personalment especial. Per tot aix i ms les seves canons ja formen part del nostre vo-cabulari i univers habituals i quedaran per sempre ms en la nostra memria collectiva.

Antnia Font no ha calat noms en part de la societat mallorquina sin que tamb ha sabut fer-se un lloc fora de les illes. Som molts els seguidors del principat que hem comprat els

seus discos i que hem fet quilmetres per anar a molts dels seus concerts. Aquest cop, com no podia ser duna altra manera, no ens hem volgut per-dre aquests concerts de comiat i en-mig de les festes nadalenques hem agafat un avi fins a Palma per po-der ser testimonis de lesdeveniment. Locasi sho valia. Lescapada ha val-gut molt la pena i quedar per sem-pre ms en el nostre record. Naltros hi vam ser!

s divendres. Pels carrers de Palma es respira ambient nadalenc, la ciutat t un encant especial que saccentua per aquestes festes. En unes hores, al Teatre Principal de la ciutat, Antnia Font dir adu als escenaris i posar el punt i final a disset anys duna bri-llant carrera artstica que passar a la

histria. Poc a poc a lexterior del tea-tre shi va aglomerant ms gent. Una paradeta la darrera- per poder com-prar discs i samarretes del grup no dna a labast, crec que ho vendran tot. Malgrat la prohibici denregistrar i fotografiar el concert tothom t a punt mbils i cmeres per immortalitzar lesdeveniment.

A les 20:30 puntuals sapaguen els llums i comena lespectacle! Pau De-bon, tal i com ja va fer en el concert del dia anterior, situa una samarreta verda de la Crida per una educaci pblica de qualitat davant de lescenari que presidir tot el concert. El grup far un reps a la seva discografia en un concert que durar gaireb 3 hores i que ens passar volant. Pau Debon dna la benvinguda al concert dun grup que li deien Antnia Font, una

frase que ens feia adonar que all, ara s, anava de deb. El repertori del concert va ser un regal per tots els seguidors del grup. Van interpre-tar 39 canons i 9 ms als bisos. Tres canons del primer disc Antnia Font, quatre de A Rssia, cinc dAlegria, vuit de Taxi, vuit de Batiskafo Katiuscas, set de Lamparetes i tretze de Vost s aqu. El concert va tenir uns primers moments de contenci (el pblic no es va posar dempeus fins a Alegria, la dissetena can) per rpidament la connexi va esdevenir total i abso-luta. Musicalment la interpretaci del concert va ser sublim i la posada en escena senzilla per impecable. Per primera vegada vaig notar un Joan Miquel Oliver (lartfex i compositor del grup) emocionat, especialment durant la recta final del concert i desprs de

les presentacions dels membres del grup, llargament ovacio-nats, amb els darrers acords de Mecanis-mes. El concert va tenir moments me-morables com quan Pau Debon va vati-cinar que daqu uns anys Islas Baleares esdevindria lhimne oficial de ses illes, la interpretaci fora de micrfon de Cartes a Ramiro (que pren la glosa popular Un homo sense doblers onsevulla fa nosa) o

la dedicatria de Lunivers s una fes-ta a Pere Estarellas, el primer baixista del grup, tamb present a la sala.

Crec que molts vam marxar del tea-tre sense voler-nos creure que aquell concert havia estat el darrer al que assistem. Joan Miquel Oliver, Pau Debon, Pere Debon, Jaume Manre-sa i Joan Roca passaran a la histria per haver creat i format part dun grup anomenat Antnia Font que va marcar un abans i un desprs de la msica pop-rock dels Pasos Catalans.

Grcies Antnia Font per haver existit!

David MorlPublicat a:

www.nuvol.com

El Timbal 26


En defensa de la filosofia a lensenyamentA la hora de defensar el paper de la filosofia en lensenyament el ms im-portant em sembla posar en relleu all que noms aporta la filosofia. Sn moltes les assignatures que contri-bueixen conjuntament amb la filoso-fia a coses tals com lesperit crtic, aprendre a ordenar les idees, millorar la expressi, i altres habilitats com ar-gumentar b. bviament la filosofia tamb hi contribueix i cal reivindicar-ho, perqu si es perden hores en aix tamb s part del que es perd. Per en general, les pitjors conseqncies son les incalculables, no en el sentit metafric de grans conseqncies valuossssimes, sin incalculables precisament en el sentit de no poder atribuir-los un va-lor concret, i mestic referint per tant a un mal silencis, silencis precisament per la seva incalculabilitat. Qu es perd quant es perden hores de filosofia? Es perden coses tals com el naixement de bo-nes idees, i les bones idees sn invisibles i incalculables quant no shan arribat a tenir.En filosofia avaluem com en qualsevol altra matria el progrs de lalumne en tota una sria dhabilitats que aquest ha dinterioritzar, per el ms valus de lassignatura s all que no podem avaluar, noms lalumne sap de que li ha aportat a ell tal o qual reflexi. Sha dit sovint, que tant important com respondre s fer-se les preguntes ade-quades: ambdues activitats sn essencials en la filosofia i apunten cap al fet dorientar-se. s dentrada molt discu-tible que se li hagi datribuir una utilitat en el sentit fort de la paraula a la filosofia, com ho s que es pugui afirmar tranquillament que no t cap utilitat: la filosofia serveix per a tot i per a res al mateix temps, i en aquesta paradoxa sobren totes les caracterstiques discutides de la matria, tamb les evenetuals utilitats, tamb la orientaci que sen desprn.Com la liba del prleg del llibre so-bre lgica de Hegel, la qual no aixeca el vol fins que no veu la llum del sol, la filosofia ens ajuda a orientar-nos, i per aix juga una influncia directa en com actuem els ssers humans;

ens ajuda a fer-nos una idea dall que s problemtic per naturalesa, en el sentit que no gaudeix de resoluci positiva, per aquestes preguntes que tornen un cop i un altre a nosaltres ja no tornen de la mateixa manera, sin continuament renovades conforme hem anat veient-hi millor, i s per aix que es font de llum com la llum solar que invita a la liba a alar el vol, una llum relativa respecte el tot del que podriem arribar a saber, per absolu-tament lluminosa respecte la absoluta foscor o ignorncia; en qualsevol cas, una llum que orienta les nostres ac-cions.Preguntes com s la misra una im-

moralitat?, Qu s el coneixement i com shi arriba?, Qu s la veritat?, Quin s el sentit de la vida?, Com s un govern just?, Qu som els s-sers humans?, s la mort principi o final?, Quin s el sentit i significat de la histria?, Qu s la cultura? o Hem de jutjar la bondat o maldat dels actes segons les intencions o els resultats? estan condemnades a tor-nar a nosaltres; formen part de la nos-tra vida les volguem reconixer o no: elles sn origen de les contradiccions de les que fugim en el nostre dia a

dia. Que hi guanyem reconeixent-les? Fins i tot aprenent a reconixer-les per negar-nos a considerar-les preguntes vlides...La nova reforma de la Llei Wert deixa aquesta matria en molt mala situaci. Desapareixen la majoria dhores del Batxillerat, per la retirada dHistria de la Filsofia, i desapareixen totes les hores de secundria: queden noms doncs, dues minses hores duna nova Filosofia i Empresa que es donar a primer de Batxillerat, canviant la in-gerncia ideolgica de la Ciutadania per la de la Empresa. Des dels anys 80 cada reforma ha retirat hores a les matries de lrea de Filosofia. Estem

doncs davant de lenssim retrocs.s ben cert que durant segles la immensa majoria dhumans no han tingut la oportunitat dintorduir-se a la filosofia. A molts pasos del mn s en-cara aix. Els professors de filosofia cal que defensem aquesta necessitat si de ve-ritat pensem que el canvi tin-dr conseqncies. Qui ser la musa que excitar la cu-riositat dels nostres alumnes per obligar-los a fixar-se en la complexitat del mn que ens rodeja? Com ser una societat els membres de la qual no hagin passat pel pro-cs que implica fer-se a un mateix totes aquestes pre-guntes? En una can ano-menada Pijos powers dun grup de punk-rock anomenat Gatillazo, ens contraposen labundncia de la banalitat en les societats occiden-tals contempornies a algu-nes daquestes preguntes, diguem-ne trascendents.

Sembla clar doncs, que la liba cada cop ho t ms difcil per aixecar el vol, aix sempre i quant, s clar, no resolguem el problema a temps: con-frontant-lo i ocupant el paper que ens toca; explicar un cop ms qu creiem que s la filosofia i perqu creiem que cal que formi part de lensenyament, i movent-nos en conseqncia per a que no desaparegui.

Pau Roig PlanasProfessor de Filosofia

El Timbal27


Les llegendes del Gai (3)

Sant Mag de la Brufaganya

La Hermandad

El naixement del riu Gai tamb t una llegenda, o dues. Diuen que les terres per on ara passa el Gai tenien poca aigua. Els vens varen demanar insis-tentment a sant Mag que solucions aquest problema. En aquella se li atri-buen molts miracles. Al final, cansat, llen el seu gaiato tant lluny com va poder. All on va caure hi va nixer el riu. I daqu li ve el nom de Gai, del gaiato.Tamb sexplica que Sant Mag fou martiritzat a principis del segle IV pels romans. Portava uns trenta anys reti-rat en una cova de la serra de Brufa-ganya, al terme de Pontils, fent vida deremita i sent alimentat pels ngels.El prefecte Daci va iniciar la perse-cuci als cristians seguint ledicte de lEmperador Maximi. En conixer lxit de les prdiques i miracles de Mag el va fer agafar. En Mag, per,

es va negar a abandonar la seva reli-gi. Fou alliberat pels ngels i torn a la cova. Els seus perseguidors el tro-baren, no sense abans patir tot tipus de calamitats. Desprs de martiritzar-lo una bona estona li van demanar ai-gua perqu estaven assedegats. Mag don tres cops amb el gaiato a la roca i sortiren tres fonts. Els soldats, des-prs de dormir una estona, el degolla-ren definitivament. En aquell lloc shi constru, posteriorment, una capella i s des de llavors un indret de peregri-natge. Diuen que laigua de les fonts, si la veus, cura malalties. Pel que fa a Mag, fou canonitzat i de-clarat patr de la ciutat de Tarragona. Com a curiositat cal recordar que du-rant les festes de sant Mag de Tarra-gona es va a buscar aigua a les fonts de Sant Mag de la Brufaganya.

Ja s als cinemes la darrera pellcula de Julio Mart gravada en part a San-tes Creus. La protagonista principal s la Ldia Bosch que interpreta el paper duna escriptora de novelles de mis-teri que va a parar a un monestir itali on descobrir un fet sorprenent. s un thriller que est rebent bones cr-tiques.

http://lahermandad-lapelicula.es

El pastor de les abellesA la Nou de Gai trobareu al Daniel Orenetu. Entre guitarres i canons shi ama-ga un apassionat de les abelles. Ofereix serveis dapicultura, divulgaci, rescat deixams, apiterpia, polinitzaci i tintura de prpolis. Un dels projectes que t en marxa s lapadrinament darnes. Una delles, per exemple, ha estat apadri-nada per lEscola les Condinetes de la Nou. El trobareu al facebook.

El Timbal 28


Roca PlanaBaix Gai

Aquest s el nom del segon concurs literari organitzat per la Biblioteca de Roda de Ber, amb el suport de la Xarxa de Biblioteques del Baix Gai.

V Marxa des del naixement a ladesembocadura del Gai

Sacosta el maig i per cinquena vega-da Terres del Gai organitza una mar-xa a peu des del naixement a la des-embocadura del riu Gai.La Marxa pel riu Gai s un acte obert a tothom amb el qual Terres del Gai vol reivindicar la conservaci i la pro-tecci daquest territori i del cabal ecolgic del riu. s una forma activa i festiva de viure intensament el nos-tre territori, compartir un travessa amb gent diversa i conixer a fons el riu Gai.Qui pot participar-hi? La marxa s una activitat oberta a tothom.Dates? 2, 3 i 4 de maig de 2014Recorregut?1a etapa: Santa Coloma de Queralt - Querol.Sortida a les

el timbal de l'abril de 2014

Documents