El taller cermic d’poca romana del carrer ... - bcn. taller cermic d’poca romana del carrer princesa de barcelona. estudi arqueolgic de les restes i estudi arqueomtric del material cermic

Download El taller cermic d’poca romana del carrer ... - bcn.  taller cermic d’poca romana del carrer princesa de barcelona. estudi arqueolgic de les restes i estudi arqueomtric del material cermic

Post on 02-Apr-2018

226 views

Category:

Documents

9 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>QUARHIS, POCA II, NM. 2 (2006), p. 36-59</p><p>Les excavacions arqueolgiquesrecents realitzades al carrer Princesa21 de Barcelona han tret a la llumnoves evidncies de la producci decermica romana a lrea perifrica deBarcino. Aquest taller cermic presen-ta dues fases cronolgiques, des delcomenament del segle I dC fins al IIdC, i va produir mfores Pascual 1 iDressel 2-4, cermica comuna, tegulaei pondii. Lorigen daquest taller estrelacionat amb la fundaci de la col-nia romana de Barcino i la imposici deles estructures econmiques i socialsromanes.Fins avui, shan caracteritzat 42 frag-ments dmfores Pascual 1, 2 pondii i 4mostres dargila mitjanant la tcnicade Fluorescncia de Raigs X (FRX) enlestudi de procedncia, i les composi-cions mineralgiques shan determinatmitjanant anlisis per Difracci deRaigs X (DRX) per entendren lescaracterstiques tecnolgiques.Aquestes anlisis demostren una pro-ducci amfrica homognia i estandar-ditzada, realitzada amb una pasta cal-cria normalment cuita a alta tempe-ratura.</p><p>Paraules clau: Barcelona. CarrerPrincesa. Perode rom. Centre de pro-ducci cermica. mfora Pascual 2.Arqueometria.</p><p>Las recientes excavaciones arqueolgi-cas realizadas en la calle Princesa 21de Barcelona, han sacado a la luz nue-vas evidencias de la produccin decermica romana en el rea perifricade Barcino. Este taller cermico pre-senta dos fases cronolgicas, desdeprincipios del siglo I d. JC. hasta el II d.JC., y produjo nforas Pascual 1 yDressel 2-4, cermica comn, tegulaey pondii. El origen de este taller estrelacionado con la fundacin de lacolonia romana de Barcino y la imposi-cin de las estructuras econmicas ysociales romanas.Hasta la actualidad, se han caracteri-zado 42 fragmentos de nforas Pascual1, 2 pondii y 4 muestras de arcillamediante la tcnica de Fluorescenciade Rayos X (FRX) en el estudio de pro-cedencia, y las composiciones minera-lgicas se han determinado medianteanlisis por Difraccin de Rayos X(DRX) para entender sus caractersti-cas tecnolgicas. Dichos anlisisdemuestran una produccin anfricahomognea y estandarizada, realizadacon una pasta calcrea normalmentecocida a alta temperatura.</p><p>Palabras clave: Barcelona. CallePrincesa. Periodo romano. Centro deproduccin cermica. nfora Pascual2. Arqueometra.</p><p>Les rcentes fouilles archologiquesralises la rue Princesa 21 deBarcelone ont mis en lumire denouvelles preuves de production decramique romaine dans la zonepriphrique de Barcino. Cet atelierde cramique prsente deux tapeschronologiques, depuis les dbuts dusicle I d. JC. jusquau II d. JC., etproduisit des amphores Pascual Q etDressel 2-4, cramique commune,tegulae et pondii. Lorigine de cetatelier est li la cration de la villede Barcelone et avec limplantationdes structures conomiques etsociales romaines.Jusqu prsent, on a caractris 42fragments damphores Pascual 1, 2pondii et 4 chantillons dargile tra-vers la technique de Fluorescence deRayons X (FRX) pour ce qui est de l-tude de lorigine; les compositionsminralogiques ont t dtermines travers analyse par Diffraction deRayons X (DRX) afin de comprendreleur caractristiques technologiques.Cette analyse montre une productiondamphores homogne et rpandue,ralise avec une pte calcaire cuitenormalement haute temprature.</p><p>Mots-cclefs: Barcelone. CarrerPrincesa. Priode romaine. Centre deproduction cramique. AmphorePascual 2. Archomtrie. </p><p>EL TALLER CERMIC DPOCA ROMANA DEL CARRER PRINCESA DE BARCELONA. ESTUDIARQUEOLGIC DE LES RESTES I ESTUDI ARQUEOMTRIC DEL MATERIAL CERMIC </p><p>EL TALLER CERMICO DE POCAROMANA DE LA CALLE PRINCESA DE BARCELONA. ESTUDIOARQUEOLGICO DE LOS RESTOSY ESTUDIO ARQUEOMTRICO DEL MATERIAL CERMICO </p><p>LATELIER DE CERAMIQUE ROMAINEDE LA RUE PRINCESA DE BARCELONE.TUDE ARCHEOLOGIQUE DES VESTIGES ET ETUDE ARCHEOMETRIQUE DU MATERIEL CERAMIQUE</p></li><li><p>EL TALLER CERMIC DPOCA ROMANA DELCARRER PRINCESA DE BARCELONA. ESTUDIARQUEOLGIC DE LES RESTES I ESTUDIARQUEOMTRIC DEL MATERIAL CERMIC</p><p>37quarhis</p><p>QUARHIS, POCA II, NM. 2 (2006), p. 36-59</p><p>Introducci</p><p>Lestudi del jaciment arqueolgic del carrer Princesa 21i carrer Boquer 8-12 de la ciutat de Barcelona aportanoves dades sobre levoluci histrica de la ciutat, des delpoca romana fins a lactualitat. Si b la troballa ms valuosa correspon a un centre cermic dpoca romana,shan identificat diferents fases associades a momentshistrics i cronolgics concrets que ens permeten enten-dre els processos que han condut a linici o a la desapari-ci de les diverses funcions que ha mantingut histrica-ment aquest espai, adaptades a les necessitats de la ciutat(figura 1).Lexcavaci arqueolgica daquest solar sinici lany 2002amb un conjunt de 7 cales situades en dos mbits, lun alinterior de lesglsia de Sant Cugat del Rec, al carrerBoquer 8-12, i laltre al soterrani de ledifici parroquial, alcarrer Princesa 21. A partir dels primers resultats, lany 2003 sinici lex-cavaci estratigrfica en extensi de 205 m2 de superfcie,que afectava quasi tota la superfcie de lesglsia de SantCugat del Rec. Els resultats obtinguts han perms constatar una primera ocupaci daquest espai en pocaromana, que comport la instal.laci dun singular centrecermic dpoca altimperial. Lestudi daquest taller cermic dins el territorium delantiga Barcino posa de manifest la importncia de laindstria cermica entre les activitats econmiques delmoment. Daquesta manera, lestudi del material amfricens ajuda a entendre el marc socioeconmic en el qual esdesenvolup la seva producci, molt relacionada amblexplotaci del conreu de la vinya i la producci i elcomer del vi. Daltra banda, lestudi de la cermicacomuna, dels pondera i del material constructiu, ensmostra les necessitats del moment i la demanda queassoliren aquests productes.Finalment, la caracteritzaci arqueomtrica de lesmfores Pascual 1 produdes en aquest taller ens ha per-ms establir el grup de referncia daquesta producci ideterminar els processos tecnolgics portats a terme en laseva fabricaci. (Martnez et alii, en premsa).</p><p>* ATICS SL** Equip de Recerca Arqueomtrica de la Universitat de Barcelona (ERAUB), Dept. de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, C/ deBaldiri Reixac, s/n, 08028 Barcelona (vmartinez@ub.edu).</p><p>JOAN CASAS BLASI*</p><p>VERNICA MARTNEZ FERRERAS**</p><p>FFiigguurraa 11Fotografia del jaciment arqueolgic del carrer Princesa 21-Boquer 8-12 (J. Casas).</p></li><li><p>QUARHIS, POCA II, NM. 2 (2006), p. 36-59</p><p>Marc geomorfolgic</p><p>El taller cermic del carrer Princesa es trobava molt aprop de la vessant nord-est de la ciutat romana de Barcinoi per tant, es beneficiaria de les possibilitats econmiquesque propiciava la mateixa colnia i lrea on subicava, elPla de Barcelona. Lrea geolgica on es localitza el taller correspon a for-macions quaternries que sassenten sobre un substratplioc. Aquesta plana es va formar principalment per lasedimentaci de materials detrtics aportats pels rius Bessi Llobregat i per les rieres del Pla. La geomorfologia delrea ha estat sempre condicionada pel carcter torren-cial de les rieres que baixaven pels vessants martims de laSerralada Litoral i circulaven erosionant el substratgeolgic, en el qual sencaixaven formant torrenteres iincidint, per tant, en londulaci del paisatge, el traat dela xarxa viria i la mateixa estructuraci del territori(Palet, 1997: 44). </p><p>Marc histric</p><p>El context cronoespacial en qu es situa el funcionament deltaller cermic del Carrer Princesa, durant els segles I i II dC,est estretament relacionat amb la fundaci i levolucihistrica de la ciutat de Barcino i del seu ager circumdant.Recordem que la fundaci de la colnia Iulia AugustaFavencia Paterna Barcino, al voltant de lany 10 aC, sinsereixdins el programa de reformes que August realitz a Hispania,i va originar grans transformacions en el sector central del Plade Barcelona (Palet, 1997: 111; Ario, Gurt, Palet, 2004: 170).La fundaci de la ciutat en un tur proper a la lnia de costa,el Mons Taber, i en una posici central respecte a la zonainterfluvial del Pla, contribu a la potenciaci daquest sector,que es veuria beneficiat per lordenaci territorial centuriadai per larticulaci duna xarxa viria que travessava el territori(Granados, 1991: 143-194; Palet, 1997: 166-177; Ario, Gurt,Palet, 2004). Aquest nou tipus destructura territorial vaimplicar tamb la fragmentaci del paisatge i la distribuci deterres en el marc del nou cadastre, tot fomentant una agri-</p><p>cultura ms intensiva i especialitzada, basada, principalment,en el conreu de cereals i de la vinya (Riera, Esteban, 1994).Vinculats a la nova estructura territorial, es documenten can-vis en els patrons dassentament, amb la potenciaci de locu-paci en zones properes a la ciutat. En el sector central delPla, aquest fenomen est ben confirmat per laparici enaquest moment dassentaments rurals i de possibles rees deproducci cermica fora del recinte emmurallat de la ciutatromana (Granados, 1991; DD.AA., 1993; Aguelo, Huertas,Puig, 2005). Dins aquest context cal situar el centre cermic del carrerPrincesa, enquadrat dins el suburbium nord-est de la ciutatromana i ubicat just al costat de leix de comunicaci msimportant de la ciutat, la Via Augusta (figura 2). Aquesta viadescendia des dIluro i Baetulo cap al sud, vorejant el litoralfins a arribar a Barcino, i es dirigia cap a lestret deMartorell resseguint el curs del riu Llobregat.1 Un cop pas-sat el riu Bess i abans darribar a la ciutat, per, la ViaAugusta rebia dues vies secundries, una pel nord, des delcorredor de Montcada, i laltra pel nord-oest, que comuni-cava amb la Serralada Litoral per la Vall dHebron i perme-tia la comunicaci amb linterior. Un cop creuava la ciutatromana, una bifurcaci daquesta via permetria, al mateixmoment, accedir al port a reds de la muntanya deMontjuc (Palet, 1997; Ario, Gurt, Palet, 2004).2 Aquestasuma de comunicacions fa extraordinriament interessantla ubicaci d'un barri industrial tot just a les portes de laciutat i en contacte amb la Via Augusta i les seves deriva-cions cap als espais per on sestenia la pertica de Barcino. Formant part daquest sector extramurs, cal destacar altresestructures contempornies, com laltre possible tallercermic, situat a lavinguda Francesc Camb - Mercat deSanta Caterina (Granados, Rovira, 1987: 128; Granados,1991: 159; DD.AA., 1993; Aguelo, Huertas, Puig, 2005: 19,Aguelo, Carreras, Huertas, en aquest volum) i la vil.la de laplaa Antoni Maura (Granados, 1991: 170).3 La presncia dedos possibles tallers cermics tan propers podria indicar lexistncia duna rea especialitzada en la producci cermi-ca en aquest sector de la ciutat romana.4 Aix, estarem davantdun cas molt interessant, si tenim en compte els pocs</p><p>1. Seguint la terminologia utilitzada per J. M. Palet (1997) en lestructuraci de la xarxa viria del Pla de Barcelona, ens referim als itineraris 11 i 13. El seu pas a la faananord de la ciutat es pot resseguir en els actuals carrers Carders-Corders-Bria-Llibreteria.2.. Itinerari 8 en J.M. Palet, 1997.3. Igualment, excavacions ms modernes en rees properes han posat de manifest locupaci de lextraradi de la ciutat romana de Barcino i de lespai adjacent al solarque ens ocupa, ja des dpoca ben antiga. Ens referim a les troballes del carrer Montcada, del carrer Carders i del mateix carrer Boquer.4. Fins a lactualitat, alguns autors han constatat la presncia de dos altres possibles tallers cermics altimperials a la zona de Montjuc (GRANADOS, ROVIRA, 1987: 128;GRANADOS, 1991: 151). Malgrat tot, creiem que la documentaci de qu es disposa actualment no mostra prou indicis arqueolgics per considerar-los centres de pro-ducci cermica. Ens referim, duna banda, a les restes de lEstadi, excavades el 1929 durant les obres de lEstadi i, daltra banda, a les restes de Nostra Senyora del Port,excavades lany 1984. Lnica documentaci disponible sobre les intervencions a lEstadi sn unes fotografies dipositades a lArxiu Fotogrfic del MHCB, que mostrenunes sitges amortitzades per un dipsit. A la vil.la romana de Nostra Senyora del Port es va documentar una gran quantitat dmfores, dolia i teules disperses per totalrea excavada, aix com gran quantitat de material de rebuig reutilitzat en la construcci dunes termes. Malgrat tot, no hi ha constncia de cap resta que es pugui asso-ciar a un taller cermic. </p><p>38 quarhis</p></li><li><p>39quarhisEL TALLER CERMICDPOCA ROMANA DELCARRER PRINCESA DEBARCELONA. ESTUDIARQUEOLGIC DE LESRESTES I ESTUDIARQUEOMTRIC DELMATERIAL CERMIC</p><p>JOAN CASAS BLASIVERNICA MARTNEZ FERRERAS</p><p>QUARHIS, POCA II, NM. 2 (2006), p. 36-59</p><p>paral.lels arqueolgics de centres cermics situats en reestan properes a ciutats o formant part, com en aquest cas, delseu extraradi.5 Contrriament, larqueologia ha demostratfins al moment que tant la producci vincola com lamfri-ca acostumen a estar vinculades a villae disperses en lmbitrural (Mir, 1988; Revilla, 1995; Tremoleda, 2000; Brun,2003, 2004). Fins a lactualitat, sha documentat arqueolgicament lapossible existncia duns 60 tallers cermics que fun-cionaren a partir del segle I aC al llarg de la costa cata-lana. Amb les dades de qu disposem fins al moment,podem remarcar que, a diferncia daltres rees, la pro-ducci amfrica al Pla de Barcelona sinicia a finals del</p><p>segle I aC, coincidint amb la fundaci de la colniaBarcino. Aix, mentre alguns tallers de lrea central cata-lana inicien la producci amfrica amb les imitacionsitliques Dressel 1 a partir del segon quart del segle I aC,6</p><p>o amb la fabricaci de les mfores Laietana 1, entre elsanys 40-30 aC,7 al Pla de Barcelona la tradici amfrica esdesenvolupa amb lmfora Pascual 1, a partir de finals delsegle I aC i durant tot el segle I dC.8 Aquests complexoscermics fabricaven simultniament cermica comuna,material de carcter constructiu, dolia i pondera, aix comles mfores Dressel 2-4 a partir del segle I dC. Tanmateix, els centres cermics coneguts associats a la pro-ducci vincola, es troben emplaats en rees rurals.</p><p>5. Ns un altre exemple el forn de petites dimensions aparegut en una zona artesano industrial limitada per la domus dels Dofins i un cardo de la ciutat de Baetulo, alactual carrer Llad (PUERTA, RODRGUEZ, 1987). 6. Els tallers cermics on es documenta la fabricaci de les mfores dimitaci itlica Dressel 1 sn Can Portell (Argentona), Ca lArnau i Can Pau Ferrer (Cabrera deMar), la Salut (Sabadell) i, possiblement, El Vilarenc (Calafell) (MIR, 1988; REVILLA, 1995; GARCA, MARTN, CELA, 2000; MARTN, 2001A I 2001B; MARTNEZ,BUXEDA, MARTN, 2005).7. La producci del tipus Laietana 1, amb diverses variants morfolgiques, sha documentat majoritriament al Maresme, a tallers com Cal Ros de les Cabres (El Masnou),Ca lArnau (Cabrera de Mar), Can Portell (Argentona), El Roser (Calella) i El Sot del Camp (Sant Vicen de Montalt), per tamb als tallers de La Salut (Sabadell),Llafranc (Palafrugell), Fenals (Lloret de Mar) i al Vilarenc (Calafell) (MIR, 1988; REVILLA, 1995; TREMOLEDA, 2000; MARTN, 2001a).8. Lmfora Pascual 1 correspon a un tipus molt homogeni, amb una fabricaci generalitzada a quasi la totalitat de tallers cermics documentats a Catalunya, alguns delsquals havien fabricat els tipus Dressel 1 local i Laietana 1 amb anterioritat. La gran producci i difusi que experiment aquest...</p></li></ul>

Recommended

View more >