1

EL SOLATGE CLÀSSIC EN LA POESIA ANGLADIANA

Autora: Carme Pagès Pérez

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

EL SOLATGE CLÀSSIC EN LA POESIA ANGLADIANA

2

OBRA POÈTICA:

Aplegada en aquests dos reculls:

-En el primer, hi trobem més referents clàssics grecollatins.

-El segon conté molta temàtica amical i familiar, encara que no desapareixen les remeses als clàssics.

3

REMESA ALS CLÀSSICS GRECOLLATINS

HORACI VIRGILI HOMER

-Com Horaci rescata mots oblidats per crear nous versos.

-De Virgili espigolava tot allò que necessitava per inspirar-se.

-Sent profunda admiració per Homer, creador del mite del l’home com a etern viatger

4

TOPÒNIMS

TIRYNTHOS EPIDAUROS ESMIRNA DELFOS

•Per a M. À. Anglada, les ciutats gregues resultaven mítiques. Eren les ciutats que havien acollit la vida dels qui, per a ella, esdevenien pares del llegat clàssic que posseïm i que, com pocs més, va saber transmetre a través dels seus articles i dels seus versos. És per això que la poesia d’Anglada és plena de referents toponímics grecs, així com de noms significatius en la cultura grega. •Les seves lletres són com un etern viatge a Grècia. Navegar pel mar Egeu, mormolant-ne el nom de cada illa, segons Nikos Kazantakis, és el goig que submergeix el cor de l’home en el Paradís. Anglada reté aquesta sentència del poeta grec i procura tenir-la en compte en els seus viatges, en què cada parada té un sentit evocador que la provoca a furgar en el passat de la contrada i lligar història i literatura antiga per balancejar-les juntament amb els propis records .

5

NOMS DE PERSONA

ÀRTEMIS SAFO ERINNA DE TELOS MELEAGRE ÀNITE NOSSIS ANACTÒRIA AFRODITA CASSANDRA MERO DE BIZANCI…

Imatge de Safo

•Ens fixarem en alguns noms propis que apareixen en la poesia angladiana i mirarem de desxifrar per què hi són.

•Àrtemis, deessa de l’Olimp, aplicada a la cacera i al tir l’arc, però paradoxalment, defensora dels animals salvatges, dels nens i dels éssers dèbils. Anglada la introdueix al final del poema Les germanes de Safo, justament després d’haver descrit aquell auster món tan femení que envoltava les poetes “germanes de Safo”, en representació, de totes les dones contemporals.

•Una mena de “gineceu” on vivien retirades les dones i on, algunes, com les seguidores de Safo, es delien fent poesia. Primera baula d’una cadena que lentament s’anirà fornint de saber a la llegendària Escola de Mitilene.

6

REFERENTS MITOLÒGICS

ANTÍGONA ARCÀDIA MÀSCARA CASSANDRA HADES HÈRACLES AFRODITA NAUSICA HERODES

•Els clàssics de l’antiguitat la van ajudar a formar el seu corpus poètic

•Les històries dels homes es repeteixen a través del temps i els exemples de les vivències dels éssers mitològics, encara que simbòliques, segueixen servint a la humanitat. M. À. Anglada n’era conscient.

•Són nombrosos els referents mitològics emprats per Anglada, així com els poetes mestres que pels capricis del destí els van fer reviure, que són els que han arribat a nosaltres i de les obres dels quals Anglada es va nodrir.

Imatge d’Afrodita

7

LA MÀSCARA

Un altre dels elements mitològics per excel·lència de l’antiguitat grecoromana és la màscara, obligada en les representacions teatrals per definir l’expressió, els trets que caracteritzaven el personatge representat.

La màscara que pretén dominar el món invisible, però que comporta un perill per a qui la porta, que pot arribar a ser posseït pel personatge representat, oblidant-se de la pròpia realitat personal.

Hi ha persones, en el nostre món que són només una màscara, una aparença, un desig insaciable, però buit de tota mena de substància. Anglada les esmenta als poemes “No sé jugar amb màscares”, i a “Vitrina”.

Aquest element tan natural dels mites grecs servia als actors per tapar-se el rostre, apropant-se, així, al personatge representat. Però la imatge superposada porta en si la connotació de voler captar la força de l’altre atraient-lo amb la seducció de la màscara.

“No sé jugar amb màscares, amics”, Quan Anglada diu això, el que pretén és que sapiguem que se’ns vol mostrar natural en els seus versos, sense cap protecció davant el món lector. Vol dir que les seves paraules neixen de la sinceritat més profunda; aquella que fa que mostri nus els seus sentiments, la seva opinió, sobre els temes que tracta.

En el poema “Vitrina”, la paraula màscara, li serveix per fer un comparació flagrant entre les màscares d’or que en l’antiguitat posaven als sepulcres dels morts reials i les màscares reals sota les quals se subterfugien molts homes poderosos situant-se molt lluny del candor innocent que els havia caracteritzat, quan eren infants.

8

ARCÀDIA PERSONAL

L’Arcàdia, a més de ser una prefectura de Grècia, l’anomenada “regió dels óssos”, on s’alça el monestir d’Arkadi, al Peloponès, sobre el qual el poeta grec Sikelianos i també Dionissios Salomós han cantat el símbol i record físic de la resistència contra els turcs i que, potser per això, s’ha convertit, amb el temps, en el topònim d’un país imaginari, on regna la pau, la senzillesa, la felicitat, és un lloc idíl·lic que només pot existir en la imaginació.

Anglada fa, sovint, referència a una arcàdia personal, que l’inspira el paisatge de la seva Osona i també el de l’Empordà. Per a ella representa el món familiar, amb patis plens de flors i d’heures que s’enfilen pels murs. També el paisatge de les dues planes que estima: la de Vic i la de l’Empordà, on ella viu en comunió amb la naturalesa.

“Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres/ sumptuoses. Clares veus d’infants/ -la Laura, l’Adrià- damunt del clavicèmbal/ de l’aigua transparent entre els esqueis i l’ombra/ de fecunds castanyers (...)”. De “Tardor a Recasens” dins Arietta. El marc que ens dibuixa és un veritable locus amoenus amb muntanyes, infants, la música d’una aigua transparent que raja entre els cantells d’una roca i l’ombra dels castanyers...

9

FORMA DELS VERSOS ANGLADIANS

BASADA EN LA FORMULACIÓ GREGA FONAMENTADA EN L’ACCENTUACIÓ RITME INTERN NO ES PREOCUPA DE LA RIMA FINAL EMPRA DECASÍL·LABS I VERSOS ALEXANDRINS DIVIDITS

EN HEMISTIQUIS CLASSICISME ADAPTAT A

LA MODERTNITAT

“El poeta és, abans que cap altra cosa, una persona apassionadament enamorada de la llengua”.(Auden <York, 1907>)

10

VALOR IDIOSINCRÀTIC DE LA SEVA OBRA

POESIA: PENSADA I ESTRUCTRADA CORPUS POÈTIC EMMOLLAT A LES SEVES VIVÈNCIES REÀLIA ENTAFORADA ENTRE FIGURES RETÒRIQUES ARMA BRANDADA CONTRA LA INJUSTÍCIA CLARA DISPOSICIÓ EMOCIONAL DAVANT PERSONES I

FETS HI TROBEM PÒSIT DE MOLTS POETES HEL·LENISTES;

ANTICS I MODERNS

11

POEMA BIOGRÀFIC

BIOGRAFIA

Amb aire de dama i arrugues discretesen tu amaga el temps l’infant que davallaels graons verdosos sota els gessaminsi penja els seus somnis com la merla el cantdarrere les fulles espesses de l’heura.En llibres adults, molts ara llegeixenel teu nom. Les lletres, que semblen immòbils,d’un secret somriuen: pirates i príncepsper a les germanes inventats de nits.Després velejaves, i han crescut els contes.

(M. À. Anglada)

12

ESSÈNCIA GRECOROMANA

La literatura grecollatina ofereix a Anglada temes per a la seva obra, un contacte amb la tradició, amb les arrels de la nostra cultura, aquella manera de dir acurada, senzilla, però no per això menys elaborada, que caracteritza la literatura grecollatina. Els mites i els símbols parlen per si sols, el crit demanant justícia i el cant a l’arcàdia particular i als éssers estimats esdevenen els principals fils temàtics que alternen i es fonen amb les figures retòriques justes i els mites més ben trobats.

Poema representatiu del classicisme angladià:

ANTÍGONA “Anant a Delfos la sagrada, atura’t./ En el camí: florides de records/ t’esperaran les pedres, el teu somni./ No sents com entre el blat l’aire es commou/ i síl·labes ardides resplendeixen/ contra el tirà que canvia de nom?/ Els mot d’una ombra, com espases, tallen/ el temps, el vell tapís de sang i d’or./ Entre els fils esquinçats, la noia altiva/ les lleis dels déus escolta i el seu cor,/ els ossos blancs del seu germà somriuen/ i es torna a cloure el temps com una flor.”

(dins Columnes d’hores).

13

AGRAÏMENTS

Agraeixo l’orientació experta i sàvia que m’ha brindat el director d’aquest treball, Francesc Foguet i Boreu.

Les tres gràcies

“L’art més important del mestre es provocar l’entusiasme en l’acció creadora i en el desig de conèixer”. Albert Einstein (1879-1955)

14

PROJECTE D’AMPLIACIÓ

El present assaig podria ser ampliat amb l’anàlisi del solatge clàssic català que conté la poesia de M. À. Anglada: de Verdaguer, de Carner, de Riba, d’Espriu…

Figueres, a 6, de gener, del 2010