el sistema urbà espanyol

Vicenta Maria Ros i Carrals.

IES Antoni Llidó Xàbia

Vicenta Maria Ros i Carrals.

IES Antoni Llidó Xàbia

La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats que formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats i les relacions que s’estableixen entre elles Les ciutats tenen unes característiques (grandària i funcions) en base a las quals exerceixen una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional, nacional o mundial) i ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà.

La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats que formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats i les relacions que s’estableixen entre elles Les ciutats tenen unes característiques (grandària i funcions) en base a las quals exerceixen una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional, nacional o mundial) i ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà.

8 de cada 10 espanyols viuen en ciutats

8 de cada 10 espanyols viuen en ciutats

8 de cada 100 nuclis es consideren urbans

8 de cada 100 nuclis es consideren urbans

EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIUEXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU

MADRID: àrea d’influència Espanya

MADRID: àrea d’influència Espanya VALÈNCIA: àrea

d’influència C. ValencianaVALÈNCIA: àrea d’influència C. Valenciana

XÀBIA: àrea d’influència municipal

XÀBIA: àrea d’influència municipal

JERARQUÍA URBANAJERARQUÍA URBANA

GRANDÀRIA(demogràfic)GRANDÀRIA(demogràfic) FUNCIONSFUNCIONS ÀREA D’INFLUÈNCIAÀREA D’INFLUÈNCIA

S’estableix en funció de:S’estableix en funció de:

JERARQUIA URBANAJERARQUIA URBANA

LA GRANDÀRIALA GRANDÀRIA• Madrid ciutat més poblada.• Barcelona segon nucli (més

gran del que sol correspondre a la 2na ciutat del país)

• València tercera ciutat en grandària.

• Sevilla, Bilbao, Saragossa... Fins a quinze ciutats que superen els 500000 habitants.

• Hi ha 52 ciutats amb més de 100000 habitants.

• Madrid ciutat més poblada.• Barcelona segon nucli (més

gran del que sol correspondre a la 2na ciutat del país)

• València tercera ciutat en grandària.

• Sevilla, Bilbao, Saragossa... Fins a quinze ciutats que superen els 500000 habitants.

• Hi ha 52 ciutats amb més de 100000 habitants.

La distribució de les ciutats segons la seua grandària es caracteritza per la disposició en forma semianular a la perifèria, envoltant un espai interior poc urbanitzat al centre del qual es localitza la major aglomeració del país.

La distribució de les ciutats segons la seua grandària es caracteritza per la disposició en forma semianular a la perifèria, envoltant un espai interior poc urbanitzat al centre del qual es localitza la major aglomeració del país.


LA GRANDÀRIALA GRANDÀRIA

Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara a l’exterior (no les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció principal, les ciutats poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans ciutats exerceixen diverses funcions).

Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara a l’exterior (no les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció principal, les ciutats poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans ciutats exerceixen diverses funcions).


FUNCIONSFUNCIONS

a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari (agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres asturianes).

b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc, Catalunya, Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme econòmic, demogràfic o turístic).

c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les activitats que millor defineixen el rang de ciutat i el seu paper organitzador de l’espai.

a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari (agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres asturianes).

b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc, Catalunya, Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme econòmic, demogràfic o turístic).

c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les activitats que millor defineixen el rang de ciutat i el seu paper organitzador de l’espai.

Écija, agrociutatÉcija, agrociutat

Vigo, ciutat industrialVigo, ciutat industrial

Benidorm, ciutat turísticaBenidorm, ciutat turística

Santiago de Compostela, ciutat religiosa/turística

Santiago de Compostela, ciutat religiosa/turística

Barcelona, ciutat terciàriaBarcelona, ciutat terciària

Madrid, ciutat multifuncionalMadrid, ciutat multifuncional

Teoria dels llocs centrals de W. ChristallerPer les funcions que exerceixen cap a l’exterior, es considera a les ciutats com llocs centrals que abasteixen de béns i serveis a un àrea més o menys extensa, anomenada àrea d’influència. Aquesta serà major com més diverses i especialitzades siguen les funcions.

Teoria dels llocs centrals de W. ChristallerPer les funcions que exerceixen cap a l’exterior, es considera a les ciutats com llocs centrals que abasteixen de béns i serveis a un àrea més o menys extensa, anomenada àrea d’influència. Aquesta serà major com més diverses i especialitzades siguen les funcions.


ÀREA D’INFLUÈNCIAÀREA D’INFLUÈNCIA

Seguint el model teòric establit per Christaller (classifica els llocs centrals d’acord amb la qualitat i varietat de les funcions que exerceixen i els adjudica un àrea d’influència hexagonal), en Espanya resulta una distribució relativament acceptable: - Madrid és el lloc central i la seua influència s'estén per tota Espanya

- A la perifèria es situen els nuclis que la segueixen en influència (Barcelona, València, Sevilla, A Corunya i Bilbao) - A una distància intermèdia es troben les ciutats de rang mitjà (Burgos, Saragossa, Múrcia, Granada) i després els nuclis d’influència menor.

Seguint el model teòric establit per Christaller (classifica els llocs centrals d’acord amb la qualitat i varietat de les funcions que exerceixen i els adjudica un àrea d’influència hexagonal), en Espanya resulta una distribució relativament acceptable: - Madrid és el lloc central i la seua influència s'estén per tota Espanya

- A la perifèria es situen els nuclis que la segueixen en influència (Barcelona, València, Sevilla, A Corunya i Bilbao) - A una distància intermèdia es troben les ciutats de rang mitjà (Burgos, Saragossa, Múrcia, Granada) i després els nuclis d’influència menor.


Els tres elements estudiats (grandària, funció i àrea d’influència) organitzen el sistema urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics:

Els tres elements estudiats (grandària, funció i àrea d’influència) organitzen el sistema urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics:

METRÒPOLIS NACIONALSMadrid i Barcelona

METRÒPOLIS REGIONALSValència, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria

SUBMETÒPOLIS REGIONALSCiutats > 200000 hab.

ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES

- Madrid i Barcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.- Tenen un gran pes demogràfic i conformen extenses àrees metropolitanes.

Característiques:

- Madrid i Barcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.- Tenen un gran pes demogràfic i conformen extenses àrees metropolitanes.

Característiques:

a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa com a centres de presa de decisió empresarial.

b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt especialitzades (serveis financers, empreses, sectors punta)

c) Posseeixen una densa xarxa de transports i comunicacions que els permeten estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà espanyol i mundial.

d) Madrid com a capital de l’Estat és centre de presa de decisions de caràcter polític.

a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa com a centres de presa de decisió empresarial.

b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt especialitzades (serveis financers, empreses, sectors punta)

c) Posseeixen una densa xarxa de transports i comunicacions que els permeten estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà espanyol i mundial.

d) Madrid com a capital de l’Estat és centre de presa de decisions de caràcter polític.


METRÒPOLIS NACIONALSMadrid i Barcelona

-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 i 1000000 d’habitants.-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao i Las Palmas de Gran Canaria.

Característiques:

-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 i 1000000 d’habitants.-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao i Las Palmas de Gran Canaria.

Característiques:

a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals a través d’una densa xarxa de transports.

b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren importants industries i serveis molt productius, com el comerç i els serveis financers.

c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives i culturals a més de les institucions autonòmiques.

d) Poden ser importants centres turístics (València i Màlaga)

a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals a través d’una densa xarxa de transports.

b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren importants industries i serveis molt productius, com el comerç i els serveis financers.

c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives i culturals a més de les institucions autonòmiques.

d) Poden ser importants centres turístics (València i Màlaga)


METRÒPOLIS REGIONALSValència, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria

Característiques:Característiques:

a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals i regionals.b) Actuen com a centres de serveis de les seues províncies i àrees d’influència més

pròximes.c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada i Alacant.

a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals i regionals.b) Actuen com a centres de serveis de les seues províncies i àrees d’influència més

pròximes.c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada i Alacant.

Característiques:

a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter provincial. Algunes d’elles han crescut degut a la seua evolució com a centres industrials o administratius.

Característiques:

a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter provincial. Algunes d’elles han crescut degut a la seua evolució com a centres industrials o administratius.


SUBMETÒPOLIS REGIONALSCiutats > 200000 hab.

ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES

JERARQUITZACIÓ DE LES JERARQUITZACIÓ DE LES CIUTATS ESPANYOLES:CIUTATS ESPANYOLES:

Per grandària, funció i Per grandària, funció i àrea d’influènciaàrea d’influència

Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes relacions es mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de persones i d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...). Quan els fluxos són unidireccionals, entre una ciutat i altra, indiquen relacions de domini-subordinació; quan són bidireccionals, indiquen relacions d’integració-competència. En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es caracteritzen per aquests trets:

• Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis; especialment amb Barcelona.

• Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa amb el sector oriental peninsular i Balears.

• El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, ja que les cinc metròpolis principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao-Saragossa)

• En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors. Predominen els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb ciutats pròximes. L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta Portugal, excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha amplis espais desconnectats; en el Cantàbric, les relacions es debiliten cap a l’oest, i les relacions entre les metròpolis andaluses i les de l’est són poc intenses.

Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes relacions es mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de persones i d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...). Quan els fluxos són unidireccionals, entre una ciutat i altra, indiquen relacions de domini-subordinació; quan són bidireccionals, indiquen relacions d’integració-competència. En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es caracteritzen per aquests trets:

• Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis; especialment amb Barcelona.

• Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa amb el sector oriental peninsular i Balears.

• El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, ja que les cinc metròpolis principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao-Saragossa)

• En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors. Predominen els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb ciutats pròximes. L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta Portugal, excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha amplis espais desconnectats; en el Cantàbric, les relacions es debiliten cap a l’oest, i les relacions entre les metròpolis andaluses i les de l’est són poc intenses.

RELACIÓ ENTRE CIUTATS I EIXOS INDUSTRIALS

RELACIÓ ENTRE CIUTATS I EIXOS INDUSTRIALS

El sistema de ciutats

El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el centre de la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbans perifèrics i per un interior poc urbanitzat.a)Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les seues funcions terciàries i manté relacions amb les principals ciutats espanyolesb)Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant de la capital:

• l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol i Vigo amb prolongacions cap a l’interior (Lugo i Ourense). Està especialitzat en el comerç.• l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo-Gijón-Avilés) i el triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) i presenta ramificacions cap a l’interior (Lleó, Burgos i Logronyo). • l’eix mediterrani compren des de Girona a Cartagena. És l’eix més dinàmic, amb una indústria molt diversificada i un fort pes dels serveis, sobretot, del turisme.

El sistema de ciutats

El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el centre de la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbans perifèrics i per un interior poc urbanitzat.a)Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les seues funcions terciàries i manté relacions amb les principals ciutats espanyolesb)Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant de la capital:

• l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol i Vigo amb prolongacions cap a l’interior (Lugo i Ourense). Està especialitzat en el comerç.• l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo-Gijón-Avilés) i el triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) i presenta ramificacions cap a l’interior (Lleó, Burgos i Logronyo). • l’eix mediterrani compren des de Girona a Cartagena. És l’eix més dinàmic, amb una indústria molt diversificada i un fort pes dels serveis, sobretot, del turisme.

•l’eix de la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i mediterrani i té com a ciutat principal Saragossa. És un eix dinàmic.• l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería i Huelva, és dinàmic i està especialitzat en el comerç, el turisme i l’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del Guadalquivir, entre la costa atlàntica i Jaen, és menys dinàmic i les seues ciutats estan lligades a les activitats agràries, a industries locals i a activitats turístiques.

c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.d) A les illes Balears i Canàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la

fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques, i el factor d'urbanització principal és el turisme.

•l’eix de la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i mediterrani i té com a ciutat principal Saragossa. És un eix dinàmic.• l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería i Huelva, és dinàmic i està especialitzat en el comerç, el turisme i l’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del Guadalquivir, entre la costa atlàntica i Jaen, és menys dinàmic i les seues ciutats estan lligades a les activitats agràries, a industries locals i a activitats turístiques.

c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.d) A les illes Balears i Canàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la

fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques, i el factor d'urbanització principal és el turisme.

Els canvis recents en el sistema urbà Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis. Les causes han sigut:

•La implantació de l’Estat autonòmic•La integració en la Comunitat Europea•Els canvis en l'economia mundial (globalització).

Com a conseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes regionals i s’integra en els sistemes urbans europeu i mundial.

L’Estat de les autonomies i els sistemes urbans La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema urbà existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es caracteritzen per l’increment del pes de les capitals autonòmiques i de les relacions entre les ciutats de la pròpia comunitat, en detriment de les relaciones amb Madrid.

Els canvis recents en el sistema urbà Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis. Les causes han sigut:

•La implantació de l’Estat autonòmic•La integració en la Comunitat Europea•Els canvis en l'economia mundial (globalització).

Com a conseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes regionals i s’integra en els sistemes urbans europeu i mundial.

L’Estat de les autonomies i els sistemes urbans La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema urbà existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es caracteritzen per l’increment del pes de les capitals autonòmiques i de les relacions entre les ciutats de la pròpia comunitat, en detriment de les relaciones amb Madrid.

Els sistemes urbans regionals responen a diverses tipologies: .- Sistemes monocèntrics primats: una aglomeració urbana principal concentra la població i les funcions regionals i no hi ha nivells intermedis de ciutats. En aquests sistemes, les relacions són unidireccionals i de dependència (Madrid, Aragó, Cantàbria, Catalunya, Múrcia i Balears) .- Sistemes monocèntrics jerarquitzats: una ciutat principal concentra la població y les funcions regionals, però hi ha diversos nivells intermedis de ciutats. (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja i Navarra) .- Sistemes policèntrics: dues o més ciutats es reparteixen la població i les funcions regionals. (Galicia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura, Andalusia oriental i Canàries)

Els sistemes urbans regionals responen a diverses tipologies: .- Sistemes monocèntrics primats: una aglomeració urbana principal concentra la població i les funcions regionals i no hi ha nivells intermedis de ciutats. En aquests sistemes, les relacions són unidireccionals i de dependència (Madrid, Aragó, Cantàbria, Catalunya, Múrcia i Balears) .- Sistemes monocèntrics jerarquitzats: una ciutat principal concentra la població y les funcions regionals, però hi ha diversos nivells intermedis de ciutats. (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja i Navarra) .- Sistemes policèntrics: dues o més ciutats es reparteixen la població i les funcions regionals. (Galicia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura, Andalusia oriental i Canàries)

Monocèntric primatMonocèntric primatMonocèntric jerarquitzatMonocèntric jerarquitzat Policèntric Policèntric

La integració a Europa i en el sistema urbà europeu La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de les ciutats

espanyoles en la jerarquia urbana i en el sistema de ciutats europeu.La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i de les

funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen:• metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola• locomotores europees, entre les quals es troba Madrid i Barcelona• metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia i Palma de Mallorca)• metròpolis europees dèbils (Sevilla)

- El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual és la dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya i el nord d’Itàlia. En conjunt, les ciutats espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de l’eix mediterrani s'enquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior peninsular en el desarticulat espai continental europeu i les del sud de la Meseta i Andalusia, als “suds” o perifèria urbana europea.

- La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa – Madrid – Saragossa – Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani i amb la gran dorsal europea.

La integració a Europa i en el sistema urbà europeu La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de les ciutats

espanyoles en la jerarquia urbana i en el sistema de ciutats europeu.La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i de les

funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen:• metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola• locomotores europees, entre les quals es troba Madrid i Barcelona• metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia i Palma de Mallorca)• metròpolis europees dèbils (Sevilla)

- El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual és la dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya i el nord d’Itàlia. En conjunt, les ciutats espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de l’eix mediterrani s'enquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior peninsular en el desarticulat espai continental europeu i les del sud de la Meseta i Andalusia, als “suds” o perifèria urbana europea.

- La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa – Madrid – Saragossa – Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani i amb la gran dorsal europea.

Eixos urbans europeus

Dorsal Europea

Arc mediterrani

Arc Atlàntic

Suds

Diagonal continental

LA XARXA URBANA EUROPEA

EIXOS URBANS EUROPEUS

Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees per millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?

Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes i empreses multinacionals o bé projectar-se a l’exterior a través d’activitats com el comerç, el turisme i la cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits: accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima social adequat, qualitat mediambiental...

Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees per millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?

Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes i empreses multinacionals o bé projectar-se a l’exterior a través d’activitats com el comerç, el turisme i la cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits: accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima social adequat, qualitat mediambiental...

Què és l' urbanisme? L' urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre

la realitat urbana, planificant-la. L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis del segle

XIX per la necessitat de fer front a les deficiències que mostraven les ciutats com a conseqüència de la Revolució Industrial, i també com a conseqüència de les profundes transformacions i les noves estructures socioeconòmiques introduïdes durant aquest període històric.

L' urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques i els mitjans destinats a la creació, desenvolupament, reforma i progrés de les poblacions en els seus aspectes de necessitats materials, tals com les higièniques i de comunicació, estructura física de l'assentament, etc.

L' urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre la realitat urbana, planificant-la.

L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis del segle XIX per la necessitat de fer front a les deficiències que mostraven les ciutats com a conseqüència de la Revolució Industrial, i també com a conseqüència de les profundes transformacions i les noves estructures socioeconòmiques introduïdes durant aquest període històric.

L' urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques i els mitjans destinats a la creació, desenvolupament, reforma i progrés de les poblacions en els seus aspectes de necessitats materials, tals com les higièniques i de comunicació, estructura física de l'assentament, etc.

el sistema urbà espanyol

Education