el sistema parlamentari

Click here to load reader

Post on 13-Jan-2016

30 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

EL SISTEMA PARLAMENTARI. Joan Solanes Mullor (UPF) Mónica Arenas Ramiro (U. Alcalá) Yolanda Vivas Fernández (U. Alcalá). Índice. El Govern Les Corts Generals. El Govern. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

  • EL SISTEMA PARLAMENTARIJoan Solanes Mullor (UPF)Mnica Arenas Ramiro (U. Alcal)Yolanda Vivas Fernndez (U. Alcal)

  • ndiceEl Govern

    Les Corts Generals

  • El GovernFuncions. Composici: President del Govern i Ministres. Relaci entre el Governo i les Corts Generals. El control parlamentari del Govern

  • FuncionsArticle 97 CE: "El Govern dirigeix la poltica interior i exterior, l'Administraci civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria d'acord amb la Constituci i les lleis Hi ha altres preceptes constitucionals que desgranen funcions especfiques del Govern que es poden englobar en les funcions genriques que anuncia l'article 97 CELa funci directiva com a element clau: impuls, orientaci i coordinaci de mitjans i recursos per aconseguir objectius. Es projecta en les relacions del Govern amb la resta d'rgans constitucionalsConsell d'Estat: suprem rgan consultiu del Govern (article 117 CE, LO 3 / 1980)

  • Direcci de la poltica interiorIntervenci en lesfera de la potestat normativaIniciativa legislativaNormes governamentals amb fora de lleiPotestat reglamentriaDirecci de la poltica econmicaPressupostos i planificaci econmicaAltres funcionsReferndum consultiuNomenaments: 2 Magistrats del TC, Fiscal General de lEstatConvocatria eleccions, dissoluci de Corts Generals, qesti de confianaIntervenci en situacions excepcionals: Estat dalarma, excepci i siti, compliment fors obligacions de les CCAA (art. 155 CE)

  • Direcci de la poltica exteriorCompetncia en matria de relacions internacionals de lEstat (art. 149.1.3 CE)Projecci internacional de les CCAA (STC 164/1994)

    Intervenci en la conclusi de Tractats InternacionalsIniciativa governamental: elaboraci i negociaciDiferents graus dintervenci de les Corts Generales segons lobjecte del Tractat Internacional

  • Direcci de lAdministraci civil i militarAdministraci General de lEstat: conjunt de mitjans, recursos i personal sota la direcci del Govern

    Estreta interrelaci entre Govern i AdministraciMinistresCrrecss de designaci poltica vs. Funci pblicaLes Forces i cossos de Seguretat de l'Estat: sota dependncia del Govern (article 104 CE)Instruments de direcci: competncies d'organitzaci, nomenament d'alts crrecs, poltica de personal, recursos administratius, etc.

  • LAdministraciQu preveu la Constituci? Finalitat: persecuci de l'inters general amb submissi plena a la llei i al dretPrincipis d'actuaci: objectivitat, eficcia, jerarquia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaciLa previsi de l'estatut dels funcionaris pblicsPrincipis del procediment administratiu: audincia dels interessats, accs a la informaciEl control de l'Administraci: la jurisdicci contenciosa administrativaLa responsabilitat de l'AdministraciDret administratiu: remissi

  • Defensa de lEstatCompetncia en matria de defensa i Forces Armades (article 149.1.4 CE)

    Preponderncia del Govern en la direcci de la defensa de l'Estat respecte a la resta d'rgans constitucionalsRei: comandament suprem de les Forces Armades (article 62. H CE)Rei i Corts Generals: declarar la guerra i fer la pau (article 63.3 CE)Regulaci legal de lorganitzaci de la defensa: Llei Orgnica 5/2005

  • Funci ExecutivaLa funci executiva com a funci clssica del Govern dins del principi de separaci de poders de Montesquieu: aplicaci de les lleis

    Engloba un conjunt d'actuacions que persegueixen l'aplicaci de l'ordenament jurdicPotestat reglamentriaPotestat sancionadoraActes administratiusPrestacions de serveis

  • Potestat reglamentriaPotestat ms significativa dins de la funci executiva: dota el Govern de facultat normativaUna vella polmica: Reglaments d'execuci vs. Reglaments independentsPrincipi de jerarquia i competncia entre ReglamentsReial Decret del President del Govern i Reial Decret del Consell de MinistresOrdres MinisterialsCirculars

  • ComposiciArticle 98 CE: El Govern es compon del President, dels Vicepresidents, si s'escau, dels Ministres i dels altres membres que estableixi la llei

    rgans collegiatsConsell de MinistresComissions Delegades del Governrgans unipersonalsPresident del GovernVicepresident/sMinistresAltres membres que estableixi la llei

  • President del GovernPosici preeminent del President: "... dirigeix l'acci del Govern i coordina les funcions dels altres membres d'aquest ..." (article 98.2 CE)Per qu aquesta preeminncia?Com a conseqncia del disseny del nostre sistema parlamentari: la confiana atorgada pel Congrs mitjanant el procediment d'investidura recau en exclusiva en el President, no en el GovernPer les funcions especfiques del president reconegudes per la CE i per la llei (en especial, article 2 Llei 50/1998): nomenament i cessament de ministres, plantejament de la qesti de confiana, interposici del recurs d'inconstitucionalitat, convocatria de referndum consultiu o dissoluci de les Corts Generals

  • Vicepresident/sLa seva presncia i nombre sn optatius: no s un component necessari del GovernLa prctica poltica ha sigut nombrar com a mnim un vicepresident i un mxim de tres

    Pot ostentar al mateix temps la condici de ministre

    Assumeix les funcions que el President lencomana (art. 3 Llei 50/1997)

  • MinistresMembres necessaris del Govern nomenats i separats pel Rei, a proposta del President del Govern (article 100 CE)

    El nombre i denominaci de departaments ministerials podr ser fixat mitjanant norma reglamentria: STC 60/1986

    Doble condici: rgan poltic (membre del Govern) i rgan administratiu (cap superior del seu Departament)

    Funcions: article 4 Llei 50/1997Desenvolupar l'acci del Govern en l'mbit del seu DepartamentExercir la potestat reglamentria en les matries prpies del seu Departament (Ordres Ministerials)

    Poden existir Ministres sense cartera

  • Consell de Ministresrgan que reuneix als membres del Govern i que exerceix, amb carcter col.legiat, determinades funcions que s'enuncien amb carcter general en l'article 5 de la Llei 50/1997Projectes de llei, projecte de llei de pressupostos, decrets llei i decrets legislatiusNegociaci i signatura de tractats internacionalsReglaments (Reial Decret del Consell de Ministres)Funcions administratives: emissi deute pblic o contreure crdit, crear o modificar rgans directius dels departaments, aprovar programes, plans i directrius vinculants per a tots els rgans de l'Administraci General de l'Estat

  • Comissions Delegades del GovernCreades per Reial Decret del Consell de Ministres a proposta del President

    Compostes per una pluralitat de membres del Govern (i Secretaris d'Estat, si s el cas)Poden ser convocats aquells altres rgans superiors i directius de l'Administraci General de l'Estat que es consideri convenient

    Funci coordinadora interministerial: tractament de temes transversals que afecten una pluralitat de departaments ministerials

  • rgans de collaboraci i suport Secretaris dEstatNo sn membres del Govern: rgan superior de l'Administraci General de l'Estat sota la direcci del titular del Departament al qual pertanyinComissi General de Secretaris d'Estat i SotssecretarisPrepara les reunions del Consell de MinistresSecretariat del GovernFuncions de suport administratiu als rgans del GovernGabinetsrganos de suport poltic i tcnic als rgans del Govern

  • Estatut dels membres del GovernEstatut especial: els membres del Govern tenen un conjunt de drets i obligacions que els singularitza respecte a la resta dels ciutadans

    L'Estatut es projecta sobre dos mbits:

    Rgim dincompatibilitatsArticle 98.3 CE + Llei 12/1995Estatut processal per a lexigncia de responsabilitat penalArticle 102 CE

  • Relaci entre el Govern i les Corts GeneralsSistema parlamentari de govern: Remissi

    Nomenament: Investidura

    Congrs dels President del Govern Diputats Relaci de confiana Nomena Separa

    - Control ordinari Govern - Moci de censura - Qesti de confiana - Dissoluci Corts Generals

  • Nomenament del President del Govern La investidura, significat i supsitsEl significat de la investidura en el nostre sistema parlamentari de govern: neix el vincle de confiana entre el Congrs dels Diputats i el President del GovernQuan procedeix?Renovaci del Congrs dels DiputatsMort del PresidentDimissi o renncia voluntriaPrdua de la qesti de confiana

  • Nomenament del President del Govern: La investidura, el procedimentFase de consultes: proposici de candidat Debat dinvestidura Votaci- Majoria absoluta 48 h - Majoria simple

    En En cas de no obtenir la confiana: es repeteix el procediment fins que un candidat s elegit. Si transcorreguts 2 mesos cap candidat ha obtingut la confiana, es convoquen noves eleccions

  • Formaci i cessament del GovernNomenament i separaci dels altres membres del Govern: correspon al President del Govern, sense intervenci del CongrsLes relacions de confiana: el President com a eix centralCongrs President: investiduraPresident Dems membres del Govern: facultat de nomenament i separaciCongrs President Dems membres del Govern: relaci mediataCessament del Govern (article 101 CE)Celebraci deleccions generalsPrdua de confiana parlamentria: moci de censura i qesti de confianaDimissi o mort del President

  • Control parlamentari del GovernEl sistema parlamentari de govern i el principi de separaci de poders: la confusi entre els poders legislatiu i executiu

    La superaci de la noci clssica del principi de separaci de poders: cap a la idea del control mutu entre els diferents poders (la doctrina del Check and Balances: pesos i contrapesos)

    La interacci entre legislatiu i executiu: control recproc basat en el manteniment del vincle de confiana

    Control ordinariQesti de confianaMoci de censuraDissoluci de les Corts Generals per part del President

  • Controls ordinarisEl debat com a principal instrument de control parlamentari del Govern: el paper de la minoria parlamentria

    Instruments especfics de controlAccs a la informaci (article 109 CE)Compareixena de membres del Govern (article 110 CE)Interpellacions preguntes i mocions (article 111 CE)Comissions dinvestigaci (article 76 CE)Les resolucions i proposicions no de llei

  • Qesti de confiana (article 112 CE)El plantejament de la qesti de confiana correspon en exclusiva al president, prvia deliberaci del Consell de Ministres

    Objecte: "programa" o "declaraci de poltica general

    La confiana s'entn atorgada o denegada per majoria simple del Congrs

    En cas de denegaci de la confiana, el Govern cessa i s'inicia el procediment d'investidura regula l'article 99 CE per elegir un nou president (article 114.1 CE)

  • Moci de censura (article 113 CE)L'opci del constituent espanyol: la moci de censura constructiva

    Ha de ser proposada com a mnim per la desena part dels Diputats i es requereix majoria absoluta del Congrs per la seva adopciNo podr ser votada fins que hagin transcorregut 5 dies des de la seva presentaciDurant els 2 primers dies daquest termini podran presentar-se mocions alternativesEl President no pot dissoldre les Corts Generals quan estigui en trmit una moci de censura (article 115.2 CE)

    En el cas que prosperi, el Govern cessa i el candidat incls en la moci de censura s'entendr investit President amb carcter general (article 114.2 CE)Si la moci s rebutjada, els signataris de la mateixa no podran tornar a plantejar una altra durant el mateix perode de sessions

  • Facultat del President: Dissoluci de les Corts Generals (article 115 CE)Contraps al control parlamentari: prerrogativa exclusiva del President, prvia deliberaci del Consell de Ministres, de dissoldre el Congrs, al Senat o les Corts Generals

    Possible fonament d'aquesta prerrogativa?Atorgar al President la possibilitat de dissoldre unes Corts Generales ingovernables

    La dissoluci de les Corts pel President significa la convocatria deleccions generalesEl Decret de dissoluci ha de fixar la data de les eleccions

  • Les Corts Generals

  • ndexI.El sistema parlamentari del Govern: les Corts Generals

    II.Estructura bicameral

    III. Sistema electoral

    IV.Lorganitzaci interna de les Corts Generals

    V.El Reglament parlamentari

    VI.L estatut dels parlamentaris

    VII.Funcions de les Corts Generals

  • I. El sistema parlamentari del Govern: les Corts GeneralsAntecedents Baixa Edat Mitjana (cria regis o concilium regis) i consolidaci s. XII i XIII = representaci per estaments a sistema bicameral, i mandat imperatiu (noms podien fer el que indiqus el seu credencial)A lEstat constitucional = s. XVIII i XIX. Es caracteritza per:Representants de la naci senceraQueda prohibit el mandat imperatiuEl Parlament es configura com a Poder Legislatiurgan de representaci popular = per la seva naturalesa d rgan electiu

  • I. El sistema parlamentari del Govern: les Corts GeneralsLa representativitat del Parlament comporta:La irrevocabilitat del representant: confirmar que la majoria delectors vol la destituci i desprs procedir a una nova elecciLa prohibici del mandat imperatiu:El representant no pot ser obligat a emetre un vot determinatEl representant no pot ser obligat a abandonar el seu esc per decisi del partit. Representen al poble i no al partit No obstant aix, el Parlament actual gira al voltant dels partits poltics = no hi ha cap diputat lliure de compromisos

  • I. El sistema parlamentari del Govern: les Corts Generals

    Existeixen diverses denominacions per a designar el mateix rgan: En alguns casos s adopta la denominaci clssica de Parlament (Regne Unit)En altres casos sha adoptat la denominaci dAssemblea (Frana) Finalment, en el nostre cas, per raons histriques, sha utilitzat el terme Corts Generals

  • II. Estructura bicameralEls Parlaments actuals sn bicamerals (perfecte o imperfecte): dues Cambres o AssembleesTipus de bicameralismeBicameralisme aristocrtic: Cambra de representaci popular y Cambra de tall aristocrtic (mancada de legitimitat democrtica). Representaven les diferents realitats socialsBicameralisme democrtic: Es va privar a les Corts de la seva configuraci elitista i es fan les dues Cambres de condici electiva, mitjanant sufragiBicameralisme federal: Representaci democrtica en torn a la poblaci i no al territori = Cambra de Representants (principi democrtic) i Senat (representaci estatal)

  • II. Estructura bicameralEl Parlament espanyol sanomena Corts Generals (art. 66.1 CE)A Espanya se segueix un model bicameral democrtic imperfecte (una Cambra t ms poder que laltra): Congrs: Cambra de representaci popularSenat: Cambra de representaci de les CCAA (en teoria, perqu a la prctica s una Cambra de representaci ciutadana) = Reforma constitucionalEl Parlament s un rgan que es renova constantment: cada 4 anys (Legislatura). s una duraci mxima. No cab prrroga. Pot existir duraci inferior: dissoluci anticipada de les Cambres

  • III. Sistema electoralPer elegir i poder ser elegit:Sufragi actiu = condici delector (art. 2 LOREG) = major dedat espanyol (excepte eleccions locals)Sufragi passiu = condici de candidat: els mateixos requisits que per ser elector. No incrrer en:Causes inelegibilitat (impedeixen presentar-se com a candidat). Arts. 70.1 CE y 44 LOREG. Control per lAdministraci electoral i els TribunalsCauses incompatibilitat (impedeixen exercir mandat representatiu des de que es proclamen). Art. 70.1 CE y 155 y ss. LOREG. Control per les Cambres

  • III. Sistema electoralLa renovaci de les Cambres es produeix pel mecanisme de las eleccionsEls sistemes electorals sn les formes que permeten transformar els sufragis o vots en esconsExisteixen dos grans sistemes electorals:Representaci majoritria Representaci proporcional

  • III. Sistema electoralA)Representaci majoritriaEl primer candidat en vots semporta lescAssociat a un rgim de dos partits principals Existncia de districtes uninominalsVariants: nica elecci (R. Unit) / a dues voltes (Frana)Problemes:Afavoreix en certa mesura el caciquismeDificulta laparici de tercers partits: repartiment d escons no respon al % de vots de cada partitAvantatges:Major valor democrtic (coneixement electors)Sistema prctic: Estabilitat i coherncia poltica

  • III. Sistema electoralB)Representaci proporcionalReflecteix el suport que diferents partits poltics reben de lelectorat: N descons es correspon amb % de vots rebuts. Suposa un sistema de llista de candidatsS'efectua en circumscripcions plurinominalsProblemes:Per sota de 7 escons el repartiment es defectusAlgun esc pot quedar sense beneficiari (restes)Menys prctic per governar (pactes)Avantatges:Afavoreix laparici de sistemes multipartidistesSistema ms just: dna a cada candidatura una representaci equivalent als vots obtinguts

  • III. Sistema electoralA la CE sestableixen dos sistemes electorals diferents per a cada una de les Cambres que formen les Corts Generals:Sistema delecci del Congrs dels DiputatsSistema delecci del SenatEl sistema electoral per al Congrs dels Diputats, la Cambra de representaci proporcional a la poblaci, s bsicament proporcional, mentre que el sistema electoral per al Senat, la Cambra de representaci territorial, t algunes caracterstiques prpies dels sistemes majoritaris

  • III. Sistema electoralCONGRS DELS DIPUTATSArt. 68.1 CE i LOREG = 350 diputatsCircumscripcions plurinominals (provncies), excepte Ceuta i Melilla. A totes els correspon un N mnim igual de diputats (2 1 Ceuta i Melilla) i desprs la resta es distribueix entre les primeres en proporci a la poblaci = a repartir 248Representaci proporcional = Frmula D`HondtSistema corregit: noms les llistes que obtinguin 3% dels vots poden obtenir escVot tancat i bloquejat (llistes)Problemes: Mapa electoral dificulta distribuci descons i safavoreix als partits nacionalistes

  • III. Sistema electoralSENATArt. 69 CELa circumscripci s la provncia, excepte Canries i Balears, on cada illa s una circumscripciEn totes es trien 4 senadors per provncia. Excepte les illes (3 les ms grans i 1 la resta) i Ceuta i Melilla (un total de 2 cada una)Sistema majoritari corregit: cada elector escull 3 a la seva elecci. Resta de candidats nomenats per cada Assemblea Legislativa de CA en funci de la poblaci (un ms per cada mili dhabitants)Problemes: Tercers i successius partits es queden sense representaci i les Comunitats ms poblades amb ms candidats

  • IV. Organitzaci interna de les CambresLes Cambres poden adoptar la organitzaci interna que estimin convenient (autonomia organitzativa i pressupostaria)El Parlament es regeix per la Constituci i per les disposicions dictades en el seu desenvolupament : Dret parlamentariTenen un Reglament intern (un cada Cambra): Reglament parlamentari. Est destinat a regular la seva organitzaci i procediments internsNo t res a veure amb el Reglament administratiu = Poder executiuEl Reglament parlamentari no est subjecte a iniciativa ni a sanci i noms obliga a la Cambra. Es troba al mateix nivell que les Lleis Control TC (art. 72 CE)

  • IV. Organitzaci interna de les CambresEls rgans de les Cambres sn:1. Els Plens. Reuni de tots els diputats i senadors. Tenen funcions constitucionals

    2. rgans de govern. Encarregats de gestionar internament la instituci. Sn: 1. El President. Elegit per i entre els seus membres en la sessi constitutiva de la Cambra. Representen a la instituci i mantenen lordre2. La Mesa. rgan collectiu de govern intern de les Cambres. Sol estar formada pel President, 4 Vicepresidents i 4 Secretaris. Admet i inadmet iniciatives, i organitza treball intern de la Cambra

  • IV. La organitzaci interna de les Cambres3. La Junta de Portaveus. Est integrada pels Portaveus dels Grups Parlamentaris. Actua com a instncia de conciliaci entre partits poltics i actua mitjanant el vot ponderat

    3. rgans de treball. Encarregats de collaborar amb Plens. Sn: 1. Comissions. Reuni reduda de parlamentaris amb vista a lestudi duns determinats assumptes. Poden ser:- Permanents. Constitudes per a tota la Legislatura (comissions legislatives) - Temporals. Constitudes per a un assumpte concret (ex. comissions dinvestigaci)

  • IV. La organitzaci interna de las Cambres2. Ponncies. Grups reduts de parlamentaris creats en el si duna Comissi per elaborar un Informe que remeten a la Comissi. Tenen carcter temporal3. Diputaci Permanent (art. 78). Es reuneix i substitueix a la Cambra quan aquesta no est reunida (fora de les sessions o mandat extingit)

  • V.Normes derivades de lautonomia reglamentria del Parlament: el Reglament ParlamentariEls Reglaments aprovats per les Cambres sn la norma bsica del Dret parlamentari. Suposen un desenvolupament immediat de la CE. i en la mesura en que deriven directament de la CE (art. 72.1 CE) sn la norma primria de lordre parlamentari.El seu procediment delaboraci s peculiar: l art. 72.1 CE disposa que els Reglaments requeriran de majoria absoluta per evitar aix una utilitzaci partidista daquests, ja que si sutilitzs la majoria simple, els Reglaments podrien respondre a la voluntat duna sola fora poltica. No necessiten ser sancionats ni promulgats pel Rei

  • V.Normes derivades de lautonomia reglamentria del Parlament: el Reglament ParlamentariUn tema molt discutit s el de la naturalesa dels mateixos Reglaments, encara que va sent compartida per la doctrina i per la jurisprudncia del TC el reconeixement de leficcia externa de les normes reglamentries. Aix per ex. l art. 27.2.d) LOTC declara que sn susceptibles de declaraci dinconstitucionalitat.Entre Llei i Reglament no existeix relaci jerrquica sin de competncia (como entre les lleis i les lleis orgniques). Tant luna com laltra dimanen directament de la CE i noms es subjecten al que aquesta disposa.

  • VI. Lestatut dels parlamentaris Els membres dels Parlaments solen gaudir de privilegis, amb la finalitat de preservar la independncia i autonomia del Poder LegislatiuCorresponen a diputats i senadors i no a ttol personalSestableixen unes regles especials destinades a garantir el funcionament normal del Parlament i evitar que simpedeixi o dificulti lactuaci de parlamentaris en les CambresAquests privilegis sn:InviolabilitatImmunitat

  • VI. Lestatut dels parlamentaris La INVIOLABILITATConsisteix en la irresponsabilitat dels parlamentaris per tot el que diuen i fan en la seva actuaci oficialPersegueix la llibertat dexpressi en el debat parlamentariEs caracteritza per:Noms cobreix all realitzat en les funcions oficials del ParlamentT un abast absolut i perpetu: abasta totes les manifestacions i per tota la vida

  • VI. Lestatut dels parlamentaris La IMMUNITATConsisteix en que los parlamentaris no poden ser detinguts ni processats llevat que la respectiva Cambra ho autoritzi, amb lexcepci de que siguin sorpresos en delicte flagrantEs caracteritza per:Els actes que l originen no guarden relaci amb les funcions del Parlament i podrien haver sigut comesos per qualsevol persona. Noms responsabilitat penalT un carcter processal: cal autoritzaci parlamentria = suplicatori

  • VI. Lestatut dels parlamentariss un privilegi temporal: es protegeix mentre ss membre del Parlament. Perduda la condici de diputat, es podr ser perseguit = problema del sobresement lliureFur especial En cas de que shagus de processar un parlamentari, lrgan encarregat denjudiciar-lo s la Sala del Penal del Tribunal Suprem (art. 71.3 CE).Aquesta Sala haur denviar a la Cambra un suplicatori per a que saixequi la immunitat i comenar amb el procs judicial.

  • VI. Lestatut dels parlamentarisEls GRUPS PARLAMENTARISLes unions de diputats que comparteixen una mateixa visi poltica sanomenen Grups parlamentarisNaturalesa jurdica: no son rgans de las Cambres ni tampoc sn rgans dels partits poltics. Sn associacions o unions de fet, de carcter privat i temporal que desenvolupen funcions pbliquesEs regeixen i organitzen de forma autnomaEn cap cas sexigeix que els diputats dun Grup siguin membres dun mateix partit. No estan subjectes a mandats de partits. Actuen per compte propiLmits establerts en els Reglaments de les Cambres a lhora de la seva constituci

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsEl Parlament com a representant de la voluntat popular t atribudes una srie de funcions per complir amb el seu paper. Entre aquestes funcions destaquen:1. La funci legislativa2. La funci financera3. La funci de control4. La funci de direcci poltica

  • VII. Les funcions de les Corts Generals1. LA FUNCI LEGISLATIVALa primera funci atribuda al Parlament s la legislativaEn el procediment legislatiu, que s el procediment per elaborar les normes, shi distingeixen 3 fases:1 Fase d INICIATIVA LEGISLATIVAs la facultat i el moment amb el qual s inicia el procediment conduent a laprovaci de les lleisEs poden presentar:Projectes de Llei. Presentats pel Govern (prioritat + facultats respecte de les restants proposicions + preeminncia)Proposicions de Llei. Presentades pel Congrs (14 diputats o Grup parlamentari), Senat (25 senadors o Grup parlamentari), Assemblees Legislatives CCAA (acord majoritari), i Iniciativa Legislativa Popular (500.000 signatures acreditades)

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsLes proposicions (excepte les del Senat) passen a la Mesa del Congrs on sn preses en consideraci2 Fase CENTRAL o CONSTITUTIVAs la fase destinada a la discussi i, en el seu cas, aprovaciDesprs de la presa en consideraci es remeten per la Mesa a la Comissi corresponent i sobre el termini de presentaci desmenes (a la totalitat o a larticulat) Augment de la despesa o disminuci d ingressos = conformitat del GovernEs passa a la Ponncia que elabora un Informe: grup redut de diputats (10 en proporci als Grups) al que correspon estudiar el text i les esmenes

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsTot seguit es convoca a la Comissi perqu elabori un Dictamen sobre lInforme en un termini de 2 mesosEl Dictamen s sotms al Ple del CongrsEs remet la proposta al Ple del Senat (se segueix el mateix procediment que al Congrs)Si no hi ha vet, passa al Rei per a sanci i promulgaci. Per si hi ha vet = nou debat i votaci al Congrs3 Fase FINAL o d EFICCIALes Lleis s aproven amb les votacions de les CambresEs procedeix a la seva sanci i promulgaci pel Rei (acte referendat pel President del Govern)Publicaci de la llei al BOE

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsPROCEDIMENTS LEGISLATIUS ESPECIALSLleis orgniques (art. 81 CE = majoria absoluta)Pressupostos generals de l EstatEstatuts d Autonomia de les CCAAReforma de la CECompetncia legislativa Plena de Comissions (art. 75 CE) = somet la lectura plenria del DictamenProcediment de lectura nica (per acord del Ple)Procediment d urgncia (escura terminis)

  • VII. Les funcions de les Corts Generals2. LA FUNCI FINANCERAConsisteix en laprovaci i control de les despeses i els ingressos de lEstat per part dels Parlamentss una funci compartida entre el Poder Legislatiu i el Poder ExecutiuEls Pressupostos de lEstat saproven anualment per una Llei mitjanant un procediment legislatiu especial: la Mesa del Congrs ordena la seva publicaci i fixa el calendari desmenes. Acte seguit es produeixen compareixences informatives dautoritats responsables. Desprs es celebren 2 3 lectures en el Congrs. Es passar el text al Senat i finalment saprovar pel Congrs i es sancionar, promulgar i publicar al BOE

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsLelaboraci correspon al Govern (art. 134 CE) que ha de presentar-lo, com a molt tard, el 30 de setembreT dues parts (disposicions relatives a lexecuci dels pressupostos, i despeses o crdits per a cada rgan o programa) i sacompanya de la Llei dacompanyament

  • VII. Les funcions de les Corts Generals3. LA FUNCI DE CONTROLTot acte de control implica dos moments: Comprovaci i judici de lactuaciAdopci duna mesura daprovaci o de correcci de lactuaciEl Parlament controla al PE perqu aquest ltim s el que suposa una major amenaa per a la ciutadaniaEncara que sembli un control merament formal, suposa una ocasi per jutjar pblicament al PE

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsEl Govern est sotms a dos tipus de controls:Jurdics. Permeten comprovar el sotmetiment dels actes de lExecutiu a les Lleis. Sn duts a terme pels TribunalsPoltics. Suposen lenjudiciament de lactivitat de lExecutiu al marge de consideracions legals. Aquest s el control que realitza el Parlament = es jutja lactuaci del Poder Executiu

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsTipus de controlExisteixen controls amb forma de llei i sense forma de llei.Amb forma de Llei: LO de lart. 57.5 CE = control tema successi a la CoronaLlei de lart. 82.2 CE = control refundici textos legalsLO de lart. 93 CE = control ratificaci Tractats InternacionalsLleis de lart. 134 CE = control dels Pressupostos

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsSense forma de Llei:Moci de censura i qesti de confiana = relaci confiana PE/PLConvalidaci DL = control acci Poder ExecutiuControl DLeg = control de la delegaci al Poder ExecutiuAutoritzaci convocatria referndum (art. 92 CE)Autoritzaci ratificaci Tractats Internacionals (art. 94)Intervenci en estats dalarma, excepci i setge (art. 116 CE)Control pel Senat de la coacci autonmica (art. 155 CE)

  • VII. Les funcions de les Corts Generals4. LA FUNCI DE DIRECCI POLTICAConsisteix en la determinaci dels objectius que han daconseguir altres rgans de lEstat i en la fixaci dels mitjans per aconseguir-los = fixen lnies dactuaciManifestacions de la direcci poltica del Parlament:Proposicions no de llei o mocions. Sn actes pel quals una Cambra (una o laltra per separat) mostra el seu judici o desig, normalment, al Govern. Sn decisions de valor poltic o moral. La seva presentaci est reservada als Grups parlamentaris.

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsEleccions o nomenaments efectuats pel Parlament: Defensor del Poble (cada 5 anys), Tribunal de Comptes (6 el Congrs i 6 el Senat, cada 9 anys), Tribunal Constitucional (4 el Congrs i 4 el Senat, per 9 anys)Consell General del Poder Judicial (10 el Congrs i 10 el Senat, per 5 anys)

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsInstruments dinformaci o inspecci. Per fer un seguiment i control de lactuaci dels rgans estatals. Entre aquests instruments destaquen:Preguntes parlamentaries. Sn preguntes que un membre de lAssemblea dirigeix al Govern sobre un fet concret de la seva competncia i que est obligat a contestar. Poden ser de contestaci oral en Ple, de contestaci oral en Comissi, o de contestaci escrita.Interpellacions. Sn preguntes sobre qestions dinters general relacionades amb la lnia poltica del Govern. Poden donar lloc a una moci. Es debaten en el Ple.

  • VII. Les funcions de les Corts GeneralsComissions dInvestigaci. Sn un instrument especial dinformaci: per a temes especialment complexos, de discussi collectiva i amb poders especials dinvestigaci. En acabar emeten un Dictamen, encara que les seves conclusions no sn vinculants. Poden ser creades pel Congrs o el Senat o ambdues Cambres: a proposta del Govern, de la Mesa, de 2 Grups parlamentaris o de 1/5 dels diputats. Sest obligat a comparixer davant les mateixes.

    *****************************************************************************************************************