el sexenni democràtic

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 8

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

8 El Sexenni Democràtic

PER A COMENÇAR

PRESENTACIÓ

RECURSOS

INTERNET



Santillana

INICIO


Per començar

Seguir



Santillana

INICIO


Per començar



Santillana

INICIO


1.- La revolució de setembre i el govern provisional

2.- La regència de Serrano

Índex

3.- El regnat d’Amadeo I

4.- La Primera República

5.- Els grans conflictes del sexenni

6- L’origen del moviment obrer



Santillana

INICIO


1.- La revolució de setembre i el govern provisional



Santillana

INICIO


Causes de la revolució de setembre

Crisi de 1866: va ser una combinació de crisi econòmica i política al mateix temps que va agreujar el descontent social:

Fallida de les companyes ferroviàriesCrisi agrícola i augment del preu del blat (especialment en 1867 i 1868)Augment de l’aturTendència reaccionària del regnat d’Isabel II i els moderats

Pacte d’Ostende (agost de1866): va ser el resultat d'una aliança entre progressistes i demòcrates al que es van unir després els unionistes: el resultat va ser que el partit moderat i Isabel II van quedar aillats.

DOC. 1



Santillana

INICIO


Desenvolupament de la revolució de 1868, “La Gloriosa” o “Septembrina”

Es va iniciar el 17 de setembre de 1868 quan l’almirall Topete es va sublevar en Cadis.

Van participar militars de prestigi com el general Prim (progressista) i el general Serrano (Unió Liberal).

L'alçament es va iniciara Cadis i es va estendre per les grans ciutats on es formaran les juntes revolucionàries.

Van rebre el suport de les masses populars.

Amb l'ideari revolucionari dels demòcrates.

ISABEL II VA FUGIR A FRANÇA



Santillana

INICIO


DOC. 2DOC. 2

La revolució de 1868



Santillana

INICIO


Es va crear un govern provisional amb Serrano i Prim (3 d’octubre): estava format per 5 ministres progressistes i 4 unionistes

Es van convocar eleccions democràtiques (sufragi universal) a Corts constituents (15 gener de 1869):

• Amb dos grups sociopolítics:• majoria monàrquica (progressistes i unionistes) i el sector més moderat dels

demòcrates: desitjaven canvis polítics però no canvis socials massa radicals.• Republicans amb els suport de les masses populars desitjaven canvis polítics

més radicals (república federal) i una revolució amb justicia econòmica i social.

Van deixar apartades les reivindicacions de les classes populars.

Les primeres disposicions

van buscar

• Controlar la revolució (van dissoldre les juntes revolucionàries i les milícies populars el 13 d’octubre) • Controlar la revolució (van dissoldre les juntes revolucionàries i les milícies populars el 13 d’octubre)

• Reformes socials (supressió de l'impost de consums, reduir l'esclavitud a Cuba, establir llibertat d'ensenyança i d'impremta)• Reformes socials (supressió de l'impost de consums, reduir l'esclavitud a Cuba, establir llibertat d'ensenyança i d'impremta)

DOC. 4

DOC. 5



Santillana

INICIO


Govern Provisional, 1869. Figuerola, Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano, Topete, López Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana

Situació previa d’enfrontament que va acavar amb el Pacte d’Ostende de 1866



Santillana

INICIO


Disposava d'una àmplia declaració de drets Disposava d'una àmplia declaració de drets

Proclamava la divisió de podersProclamava la divisió de poders

La Constitució de 1869: primera constitució democràtica La Constitució de 1869: primera constitució democràtica

Establia la sobirania nacional de base popularEstablia la sobirania nacional de base popular

Regulava els drets individualsRegulava els drets individuals

Llibertat de cults, de va reunir i associació, d'ensenyança, d'expressió

S’establia el sufragi universal (masculí i majors de 25 anys)S’establia el sufragi universal (masculí i majors de 25 anys)

Es va instaurar un sistema bicameralEs va instaurar un sistema bicameral

Senat restringit a grans contribuents i altes capacitats

La monarquia estava subjecta a la sobirania nacionalLa monarquia estava subjecta a la sobirania nacional



Santillana

INICIO


La Constitució de 1869

DOC. 7DOC. 7

La nació espanyola i en nom seu les Corts Constituents, triades per sufragi universal […] sancionen la Constitució següent:Art. 2. Cap espanyol ni estranger podrà ser detingut ni pres sinó per causa de delicte. […]. Art. 16. Cap espanyol que es trobe en el ple gaudi dels seus drets civils podrà ser privat del dret a votar en les eleccions de Senadors, Diputats a Cortes, Diputats provincials i regidors.Art. 17. Tampoc podrà ser privat cap espanyol: del dret a emetre lliurement les seues idees i opinions [...].Art. 21. La nació s'obliga a mantindre el culte i els ministres de la religió catòlica. L'exercici públic o privat de qualsevol culte queda garantit […].Art. 32. La sobirania residix essencialment en la nació […].Art. 35. El poder executiu residix en el Rei, que ho exercix per mitjà dels seus ministres […].

1 de juny de 1869

La nació espanyola i en nom seu les Corts Constituents, triades per sufragi universal […] sancionen la Constitució següent:Art. 2. Cap espanyol ni estranger podrà ser detingut ni pres sinó per causa de delicte. […]. Art. 16. Cap espanyol que es trobe en el ple gaudi dels seus drets civils podrà ser privat del dret a votar en les eleccions de Senadors, Diputats a Cortes, Diputats provincials i regidors.Art. 17. Tampoc podrà ser privat cap espanyol: del dret a emetre lliurement les seues idees i opinions [...].Art. 21. La nació s'obliga a mantindre el culte i els ministres de la religió catòlica. L'exercici públic o privat de qualsevol culte queda garantit […].Art. 32. La sobirania residix essencialment en la nació […].Art. 35. El poder executiu residix en el Rei, que ho exercix per mitjà dels seus ministres […].

1 de juny de 1869



Santillana

INICIO


El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern provisional del general Serrano, Laureano Figuerola, va firmar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària nacional, substituint a l'escut com a tal, alhora que entrava en vigor oficialment el Sistema Mètric en el context de la Unió Monetària Llatina.(divises nacionals a un estàndard de 4,5 grams de plata o 0,290322 d'or)

La primera pessetaLa primera pesseta

La reforma monetària La reforma monetària



Santillana

INICIO


Els problemes de la regència Els problemes de la regència

L’ adopció de la monarquia com a sistema polític va provocar la creació d'una regència (Serrano) i la busca d'un rei.

La guerra colonial de Cuba

La guerra colonial de Cuba

Iniciada en 1868

Oposició de carlins i

alfonsins

Oposició de carlins i

alfonsins

Els carlins van iniciar una nova guerra a partir

de 1872

Acaçament dels republicans

Acaçament dels republicans

Alçaments armats a Catalunya, València i Aragó

2.- La regència de Serrano (1869 -1870)

Prim es va convertir en el president del Govern i es va enfrontar a diversos problemes

Descontent de las classes populars

Descontent de las classes populars

Pacte Federal de Tortosa(Maig 1869)

Lligat al moviment obrer)No acceptaven la solució

monàrquica de la constitució



Santillana

INICIO


La guerra llarga de Cuba o Guerra dels Deu Anys (1868-1878)

•Es va iniciar amb el «Crit de Yara» (Manuel de Céspedes) el 10 d'octubre de 1868

•Causes:

•Interés nord-americà en el control de l'illa sense la interferència d'Espanya en els seus interessos en el negoci del sucre.•Persistència de l'esclavitud (el govern provisional va dictar les primeres mesures en contra)•Desig d'independència del moviment liberal (propietaris de terres i classe mitjana)

•La guerra es va acabar en l'època de la Restauració (Pau de Zanjón, 1878)

•Es va iniciar amb el «Crit de Yara» (Manuel de Céspedes) el 10 d'octubre de 1868

•Causes:

•Interés nord-americà en el control de l'illa sense la interferència d'Espanya en els seus interessos en el negoci del sucre.•Persistència de l'esclavitud (el govern provisional va dictar les primeres mesures en contra)•Desig d'independència del moviment liberal (propietaris de terres i classe mitjana)

•La guerra es va acabar en l'època de la Restauració (Pau de Zanjón, 1878)

DOC. 18



Santillana

INICIO


2.- La regència de Serrano (1869 -1870)

A la recerca d'un nou rei

Els candidats al tron eren el príncep Leopoldo Hohenzollern, d'Alemanya; el Duc d'Aosta, Amadeo de Savoia; el general Espartero, el Duc de Montpensier, Antonio María d'Orleans; Fernando de Coburgo, pare del Rei de Portugal; el príncep d'Astúries, Alfonso; i el pretendent Carles VII. L'opció preferida era la del príncep germànic Leopoldo de Hohenzollern. L'oposició decidida de França al projecte va provocar la guerra franc-prussiana de 1870 i la renúncia de Leopoldo Hohenzollern a la seua candidatura.

Les corts van acceptar Amadeo I amb 191 vots (3 novembre de 1869)



Santillana

INICIO


CARICATURES

La revista naix en Barcelona en 1869 i els exemplars constaven de quatre pàgines, amb un paper d’excelent qualidat i gravats cromolitografiats. De periodicidat setmanal, es va publicar fins a el 17 de gener de 1872, que va ser substituida per La Carcajada. El 31 d’octubre del mateix any recupera el primer nom. Es publicaria fins a 1876.



Santillana

INICIO


CARICATURES



Santillana

INICIO


Amadeo I va renunciar a la Corona (febrer de 1873)Amadeo I va renunciar a la Corona (febrer de 1873)

L'agitació sociopolíticaL'agitació sociopolítica

El difícil regnat d’Amadeo de Saboia El difícil regnat d’Amadeo de Saboia

El primer problema del regnat va ser la pèrdua del principal valedor d'Amadeo, Prim va ser assassinat a l'inici del regnat

3.- El regnat d’Amadeo I (1870- 1873)

Amadeo I va patir el menyspreu i la indiferència dels alts comandants militars i de l'aristocràcia

La inestabilitat política i social

Divisió interna en els partits que recolzaven Amadeo Divisió interna en els partits que recolzaven Amadeo

•Els constitucionalistes, progressistes conservadors i unionistes (Serrano)•Els radicals, dirigits per Ruiz Zorrilla

Per influència de la Comuna de París i de l'acció de la Internacional

A causa de

Amb constants canvis de govern entre Serrano i Ruiz Zorrilla

Radicalització dels republicans federalsRadicalització dels republicans federals

Les guerres i els problemes amb l'exèrcit

•Continuava la rebel·lió carlina i la guerra de Cuba•Malestar en l'exèrcit davant d'algunes disposicions del govern

DOC. 8

La Comuna de París va ser un breu moviment insurreccional que va governar la ciutat de París del 18 de març al 28 de maig de 1871, instaurant el sufragi universal i un projecte polític comunista autogestionari

Mort de Prim 30 desembre 1870



Santillana

INICIO


Resistència al procés de secularitzacióResistència al procés de secularització

Resistència dels territoris forals al centralisme liberalResistència dels territoris forals al centralisme liberal

La tercera guerra carlina (1872-1876) La tercera guerra carlina (1872-1876)

El partit carlí és va vore reforçat pels neocatòlics

3.- El regnat d’Amadeo I

•Una facció més oberta (el general Cabrera)•Una altra més heterodoxa (Carles VII i Cándido Nocedal)

Convivien dues corrents

En una primera etapa, els carlistes van ser derrotats en el País Basc (Oroquieta)

Conveni d’AmorevietaConveni d’Amorevieta

Es va crear un Estat alternatiu en el nord del paísEs va crear un Estat alternatiu en el nord del país

Ampliación

Moneda pròpia, diputacions, servici de correus…

Les raons de la persistència del conflicte carlí

La resistència del món llaurador a les formes productives del capitalisme modern La resistència del món llaurador a les formes productives del capitalisme modern

En 1873 es va generalitzar la guerra. El senyor Carlos va ocupar el País Basc, Navarra, part d'Aragó, València i algunes zones de Castella-La Manxa.



Santillana

INICIO




Santillana

INICIO


4.- La Primera República (1873-1874)

El nou Estat va entropessar amb grans dificultats:

•La qüestionada legitimitat del seu origen: sols EEUU i Suïssa la van reconeixer

•La diversitat de corrents polítics: coalició radical-republicana: el principal problema va ser la pugna entre federals i unitaris.

•La debilitat del nou règim: opossició de totes les forçes polítiques.

•En un any es van succeir sis governs i quatre presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar)

El Congrés dels Diputats i el Senat reunits en l'Assemblea Nacional aprovaven per 258 vots enfront de 32 la proclamació de la Primera República espanyola el 11 de febrer de 1873.

Etapes:

•Proclamació de la República i república federal: Figueras i Pi i Margall•La república centralista: Salmerón i Castelar.•El govern de Serrano



Santillana

INICIO


La primera part de la república (objectiu: república federal) La primera part de la república (objectiu: república federal)

•Aquest periode va durar aproximademament ½ any.

•Els republicans estaven dividits en diferents faccions: benévols que defensaven una república unitària (Castelar i Salmerón), extremistes i moderats que defensaven una república federal (Pi i Margall)

•El govern federalista de Pi i Margall es veurà superat pels conflictes bèl·lics (carlí i cubà) i per la revolta cantonalista. Serà substituït per Salmerón.

•El cantonalisme: va ser un moviment separatista •Causes:

•Reacció front la tendència conservadora de la república.•Pressió per accelerar la república federal.

•Ideologia: Federalisme radical (democràcia directa, autonomia municipal i reformes socials)•Es va iniciar en Cartagena (primer cantó i últim)

•La república va elaborar la Constitució non nata de 1873: de caràcter federalista.

DOC. 14



Santillana

INICIO


CANTONALISMECANTONALISME• La coneguda com "revolució cantonal" es va iniciar el 12

de juliol de 1873, data en què va esclatar una insurrecció contra el govern de Madrid presidit per Estanislao Figueras en la localitat murciana de Cartagena, que es va proclamar cantó federal sota la presidència d'Antonio Gálvez Arce, àlies Toñete (arreplegat en els Episodis de Galdós), constituint una Junta Revolucionària en El Govern Civil i assumint el general Contreras el cap militar.



Santillana

INICIO




Santillana

INICIO


La república centralistaLa república centralista

•Van governar Salmerón i Castelar. •De caràcter més conservador.•També va ser un periode curt (des de juliol 1873 a gener 1874)

El govern de Serrano El govern de Serrano

4.- La Primera República

Este període va acabar amb el colp d'Estat del general Pavia (3 gener 1874)

•Pavia i la junta de capitans Generals va cedir el poder al general Serrano. Començava una república unitària o dictadura del general Serrano.

•Va governar sense constitució.•La situació no es va estabilitzar

Un règim amb suports dels sectors conservadors

El 29 de desembre, el general Martínez Campos va realitzar un pronunciament a Sagunt, proclamant Alfons XII nou rei d'Espanya



Santillana

INICIO


5. Els grans conflictes del sexenni

Resum dels principals conflectes del sexenni:

•La Guerra llarga de Cuba (Guera dels 10 anys. 1868-1878) •Tercera Guerra carlina (1872-1876)

•Insurrecció cantonalista (1873)

•Gènesi del moviment obrer



Santillana

INICIO


La qüestió social: gènesis del moviment obrer La qüestió social: gènesis del moviment obrer

5. Els grans conflictes del sexenni

Factors que van influir en la gènesi del moviment obrer:

•Les condicions de vida de la classe obrera (proletariat urbà): horaris de 12 hores, condicions laborals dels xiquets i dones, inseguretat, vivendes,….

•Situació dels jornalers (proletariat rural): a més a més tenien l'atur estacional, sous molt baixos,..

Primeres manifestacions:

•Fins a 1868 eren manifestacions aïllades i localitzades a Catalunya: ludisme i incendi de la fàbrica El Vapor (1835), creació de mutualitats obreres,…

•Al camp les manifestacions eren també esporàdiques i sense organització (la Guàrdia Civil es va crear per controlar-les en 1844).

•La revolució de 1868 no es va completar amb les conquestes socials desitjades per la classe obrera.



Santillana

INICIO


El moviment obrer espanyol durant el sexenni:

•El reconeixement de la llibertat d'expressió i associació va estimular l'aparició de les organitzacions obreres vinculades a la 1a Internacional (AIT), de base marxista i anarquista.

•Amb l'arribada a Espanya en 1868 de Giuseppe Fanelli es va iniciar la influència del pensament anarquista d'arrel bakuninista. (seguidors de Mihail Bakunin). Principis, destaquen entre altres:

•Sobinaria popular. Concepte més ampli que la sobirania nacional•Antiestatalisme: no reconeix l'estat.•Anticlericalisme i ateisme•Cosmopolitisme: qüestiona l'existència dels estats i les fronteres

•Es va fundar en 1870 la Federació Regional Espanyola de l'AIT (Associació Internacional del Treballadors o I Internacional, fundada a Londres en 1864)

•En 1871 va arribar Paul Lafargue per reconduir el marxisme: Nova Federació Madrilenya..•Les divergències entre les dues ideologies es van materialitzar en 1872 amb predomini de la corrent anarquista. •El govern de Serrano va il.legalitzar totes les associacions obreres.

DOC. 17



Santillana

INICIO


Cuadro cronológicoCuadro cronológico

Recursos

El manifiesto a la nación del gobierno provisionalEl manifiesto a la nación del gobierno provisional

Programa revolucionario de la junta de MálagaPrograma revolucionario de la junta de Málaga

La Constitución de 1869La Constitución de 1869

Abdicación de Amadeo IAbdicación de Amadeo I

La insurrección cantonalLa insurrección cantonal

La Constitución de la república federalLa Constitución de la república federal

Mapas europeos, en los años 1919 y 1939Mapas europeos, en los años 1919 y 1939

La proclamación de la Primera República españolaLa proclamación de la Primera República española

La protesta obreraLa protesta obrera

El grito de YaraEl grito de Yara

La tercera guerra carlistaLa tercera guerra carlista

El mundo durante el Sexenio DemocráticoEl mundo durante el Sexenio Democrático

La revolución de 1868La revolución de 1868

Cortes constituyentes de 1869Cortes constituyentes de 1869



Santillana

INICIO


Internet

Seguir

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

El Sexenio Democrático




IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBEl Sexenio DemocráticoEl Sexenio Democrático

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa construcción del

Estado liberalLa construcción del

Estado liberal

vídeos (política, economía, sociedad…)

vídeos (política, economía, sociedad…)





Santillana

INICIO


Internet

Presentaciones

Cuestionarios interactivos

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa construcción del Estado liberal La construcción del Estado liberal

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBConstituciones de España

Constituciones de España

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBEl Sexenio Democrático El Sexenio Democrático

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa Primera República La Primera República

Presentación sobre el Sexenio Democrático IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

Caricaturas y textos

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBSexenio Democrático Sexenio Democrático



Santillana

INICIO


23 febrer 1981

3 gener 1874



Santillana

INICIO


Text: Programa revolucionari de la junta de Màlaga

DOC. 1DOC. 1

Els que subscriuen, ciutadans pertanyents a la Junta revolucionària i provisional de Màlaga, proposen a la mateixa el següent:1r Que immediatament es redacte i publique un manifest les principals bases del qual siguen:– La destitució de la monarquia regnant.– El sufragi universal i lliure.– Unitat de furs.– Abolició de les quintes i de les matrícules de mar.– Una sola cambra.– El desestanc de tot el que estanca.– Jurat per a qualsevol classe de delictes.– Llibertat d'impremta sense depòsit, fiança ni editor responsable.– Inviolabilitat del domicili i de la correspondència.– Llibertat d'ensenyança.– Inamovilitat judicial.– Llibertat de cultes, de comerç i d'associació.– Abolició de la pena de mort.– Seguretat individual garantida per l'habeas corpus.– Una sola contribució directa, única, individual.2n. Proposen igualment els mateixos ciutadans que després de publicat este programa que entranya les seues aspiracions, es procedisca a la convocació del poble perquè, per mitjà d'unes eleccions generals, quede constituïda definitivament la Junta revolucionària de govern, que haurà de compondre's de president, vicepresident, huit vocals i dos secretaris.

25 de septiembre de 1868

Els que subscriuen, ciutadans pertanyents a la Junta revolucionària i provisional de Màlaga, proposen a la mateixa el següent:1r Que immediatament es redacte i publique un manifest les principals bases del qual siguen:– La destitució de la monarquia regnant.– El sufragi universal i lliure.– Unitat de furs.– Abolició de les quintes i de les matrícules de mar.– Una sola cambra.– El desestanc de tot el que estanca.– Jurat per a qualsevol classe de delictes.– Llibertat d'impremta sense depòsit, fiança ni editor responsable.– Inviolabilitat del domicili i de la correspondència.– Llibertat d'ensenyança.– Inamovilitat judicial.– Llibertat de cultes, de comerç i d'associació.– Abolició de la pena de mort.– Seguretat individual garantida per l'habeas corpus.– Una sola contribució directa, única, individual.2n. Proposen igualment els mateixos ciutadans que després de publicat este programa que entranya les seues aspiracions, es procedisca a la convocació del poble perquè, per mitjà d'unes eleccions generals, quede constituïda definitivament la Junta revolucionària de govern, que haurà de compondre's de president, vicepresident, huit vocals i dos secretaris.

25 de septiembre de 1868



Santillana

INICIO


Texto: El manifiest a la nació del governo provisional

DOC. 4DOC. 4

Consumat en el terreny de la força el moviment revolucionari iniciat a Cadis contra un poder que lentament havia anat afluixant i trencant tots els vincles de l'obediència i el respecte, fins al punt d'haver fet possible el seu afonament en l'espai de pocs dies; acabada la missió de les Juntes i anomenades les Autoritats, convenient i necessari és ja que El Govern Provisional, constituït en virtut de successos que han transformat fonamentalment l'estat polític d'Espanya, arreplegue i concrete les unes quantes manifestacions de l'opinió pública, lliure i diversament exposades durant [...] la nostra revolució salvadora […].Veritat és que s'han alçat veus eloqüents i autoritzades en defensa del règim republicà, recolzant-se en la diversitat d'orígens i caràcters de la nacionalitat espanyola, i més que res, en el meravellós exemple que oferix, dellà els mars, una potència nascuda ahir i hui enveja i admiració del món. Però per molta importància que relativament es concedisca a estes opinions, no tenen tanta com la general reserva amb què, sobre assumpte tan espinós, han procedit les Juntes, en les quals, fins a la formació del Govern Provisional, ha residit per complet la iniciativa revolucionària […].

Madrid, 25 d’octubre de 1868

Consumat en el terreny de la força el moviment revolucionari iniciat a Cadis contra un poder que lentament havia anat afluixant i trencant tots els vincles de l'obediència i el respecte, fins al punt d'haver fet possible el seu afonament en l'espai de pocs dies; acabada la missió de les Juntes i anomenades les Autoritats, convenient i necessari és ja que El Govern Provisional, constituït en virtut de successos que han transformat fonamentalment l'estat polític d'Espanya, arreplegue i concrete les unes quantes manifestacions de l'opinió pública, lliure i diversament exposades durant [...] la nostra revolució salvadora […].Veritat és que s'han alçat veus eloqüents i autoritzades en defensa del règim republicà, recolzant-se en la diversitat d'orígens i caràcters de la nacionalitat espanyola, i més que res, en el meravellós exemple que oferix, dellà els mars, una potència nascuda ahir i hui enveja i admiració del món. Però per molta importància que relativament es concedisca a estes opinions, no tenen tanta com la general reserva amb què, sobre assumpte tan espinós, han procedit les Juntes, en les quals, fins a la formació del Govern Provisional, ha residit per complet la iniciativa revolucionària […].

Madrid, 25 d’octubre de 1868



Santillana

INICIO


DOC. 5DOC. 5

Cortes constituentes de 1869



Santillana

INICIO


Texto: Abdicación de Amadeo I

DOC. 8DOC. 8

Conozco que me engañó mi buen deseo. Dos años largos ha que ciño la Corona de España, y la España vive en constante lucha, viendo cada día más lejana la era de paz y de ventura, que tan ardientemente anhelo. Si fuesen extranjeros los enemigos de su dicha, entonces, al frente de estos soldados, tan valientes como sufridos, sería el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada, con la pluma, con la palabra agravan y perpetúan los males de la Nación, son españoles, todos invocan el dulce nombre de la patria, todos pelean y se agitan por su bien; y entre el fragor del combate, entre el confuso, atronador y contradictorio clamor de los partidos, entre tantas y tan opuestas manifestaciones de la opinión pública, es imposible atinar cuál es la verdadera, y más imposible todavía hallar el remedio para tamaños males. Lo he buscado ávidamente dentro de la ley, y no lo he hallado. Fuera de la ley no ha de buscarlo quien ha prometido observarla.

Palacio de Madrid, 10 de febrero de 1873

Conozco que me engañó mi buen deseo. Dos años largos ha que ciño la Corona de España, y la España vive en constante lucha, viendo cada día más lejana la era de paz y de ventura, que tan ardientemente anhelo. Si fuesen extranjeros los enemigos de su dicha, entonces, al frente de estos soldados, tan valientes como sufridos, sería el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada, con la pluma, con la palabra agravan y perpetúan los males de la Nación, son españoles, todos invocan el dulce nombre de la patria, todos pelean y se agitan por su bien; y entre el fragor del combate, entre el confuso, atronador y contradictorio clamor de los partidos, entre tantas y tan opuestas manifestaciones de la opinión pública, es imposible atinar cuál es la verdadera, y más imposible todavía hallar el remedio para tamaños males. Lo he buscado ávidamente dentro de la ley, y no lo he hallado. Fuera de la ley no ha de buscarlo quien ha prometido observarla.

Palacio de Madrid, 10 de febrero de 1873



Santillana

INICIO


DOC. 9DOC. 9

La tercera guerra carlista



Santillana

INICIO


La insurrección cantonal

DOC. 13DOC. 13

La insurrección cantonal de Cartagena, secundada en varias provincias andaluzas, fue la causa determinante de la caída de Pi i Margall. En su lugar fue elegido Salmerón. Este combatió a los cantonales con la mayor energía, logrando, al fin, dejarlos reducidos a Cartagena y sus fuertes.Pero allí se mantuvieron firmes hasta enero del siguiente año. Los cantonales han cargado con las culpas de todos los federales y de todos los republicanos. Se les achaca la muerte de la Iª República, y no digo yo que la favorecieran; lo que afirmo es que muchos de nosotros vimos en aquella insurrección una consecuencia natural de la mansedumbre y la apatía de la Asamblea Constituyente, una Constituyente que nada constituyó. Se componía de hombres honrados, pero harto sometidos a la autoridad de los prohombres. No discutió siquiera la constitución, obra de Castelar; su mismo autor y otros muchos, poniendo trabas a toda iniciativa, lograron enterrarla desde antes que naciera. Los diputados de la derecha decían que no era ocasión de discutir, sino de someter a los rebeldes; y estos se habían rebelado porque la Asamblea disentía el proyecto de constitución, un verdadero círculo vicioso […].Si la insurrección de Cartagena perjudicó a la República, no se puede decir que la matara. En realidad, no fue otra cosa que la última convulsión de la moribunda revolución de septiembre.

Opinión sobre los cantonales del general Nicolás Estévanez Murphy, ministro de Guerra del 11

al 28 de junio de 1873

La insurrección cantonal de Cartagena, secundada en varias provincias andaluzas, fue la causa determinante de la caída de Pi i Margall. En su lugar fue elegido Salmerón. Este combatió a los cantonales con la mayor energía, logrando, al fin, dejarlos reducidos a Cartagena y sus fuertes.Pero allí se mantuvieron firmes hasta enero del siguiente año. Los cantonales han cargado con las culpas de todos los federales y de todos los republicanos. Se les achaca la muerte de la Iª República, y no digo yo que la favorecieran; lo que afirmo es que muchos de nosotros vimos en aquella insurrección una consecuencia natural de la mansedumbre y la apatía de la Asamblea Constituyente, una Constituyente que nada constituyó. Se componía de hombres honrados, pero harto sometidos a la autoridad de los prohombres. No discutió siquiera la constitución, obra de Castelar; su mismo autor y otros muchos, poniendo trabas a toda iniciativa, lograron enterrarla desde antes que naciera. Los diputados de la derecha decían que no era ocasión de discutir, sino de someter a los rebeldes; y estos se habían rebelado porque la Asamblea disentía el proyecto de constitución, un verdadero círculo vicioso […].Si la insurrección de Cartagena perjudicó a la República, no se puede decir que la matara. En realidad, no fue otra cosa que la última convulsión de la moribunda revolución de septiembre.

Opinión sobre los cantonales del general Nicolás Estévanez Murphy, ministro de Guerra del 11

al 28 de junio de 1873



Santillana

INICIO


Texto: La Constitución de la república federal

DOC. 14DOC. 14

Artículo 1.° Componen la Nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. […]Art. 39. La forma de gobierno de la Nación española es la República federal.Art. 40. En la organización política de la Nación española todo lo individual es de la pura competencia del individuo; todo lo municipal es del Municipio; todo lo regional es del Estado, y todo lo Nacional, de la Federación […].Art. 92. Los Estados tienen completa autonomía económico-administrativa y toda la autonomía política compatible con la existencia de la Nación.Art. 93. Los Estados tienen la facultad de darse una Constitución política que no podrá en ningún caso contradecir a la presente Constitución.Art. 94. Los Estados nombran sus Gobiernos respectivos y sus Asambleas legislativas por sufragio universal.

17 de julio de 1873

Artículo 1.° Componen la Nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. […]Art. 39. La forma de gobierno de la Nación española es la República federal.Art. 40. En la organización política de la Nación española todo lo individual es de la pura competencia del individuo; todo lo municipal es del Municipio; todo lo regional es del Estado, y todo lo Nacional, de la Federación […].Art. 92. Los Estados tienen completa autonomía económico-administrativa y toda la autonomía política compatible con la existencia de la Nación.Art. 93. Los Estados tienen la facultad de darse una Constitución política que no podrá en ningún caso contradecir a la presente Constitución.Art. 94. Los Estados nombran sus Gobiernos respectivos y sus Asambleas legislativas por sufragio universal.

17 de julio de 1873



Santillana

INICIO


Texto: La protesta obrera

DOC. 15DOC. 15

. .

Los firmantes, delegados por las federaciones locales de la región española de la Asociación Internacional de Trabajadores para constituir en Zaragoza el segundo Congreso obrero de la región.Protestan solemnemente, en nombre de todos los trabajadores asociados en España y a la faz del mundo, del brutal y escandaloso atropello de que han sido víctimas.Dos días después de celebrarse con toda libertad las elecciones para el Congreso burgués, donde han de debatirse las contiendas de nuestros explotadores, no contentos con el despojo, apelan a la represión y a la violencia, atropellando esas mismas leyes que ellos mismos han hecho, y disuelven por la fuerza bruta el Congreso obrero donde debían tratarse las cuestiones relativas al trabajo y la organización de los trabajadores.En el primero, es decir, en las Cortes o Congreso de los Diputados, va a organizarse la expoliación y reglamentarse la injusticia. En el segundo, además de los asuntos de la Asociación, tenían que estudiarse los problemas económico-sociales que agitan y preocupan a todos los hombres de conciencia […].

Zaragoza, 8 de abril de 1872

Los firmantes, delegados por las federaciones locales de la región española de la Asociación Internacional de Trabajadores para constituir en Zaragoza el segundo Congreso obrero de la región.Protestan solemnemente, en nombre de todos los trabajadores asociados en España y a la faz del mundo, del brutal y escandaloso atropello de que han sido víctimas.Dos días después de celebrarse con toda libertad las elecciones para el Congreso burgués, donde han de debatirse las contiendas de nuestros explotadores, no contentos con el despojo, apelan a la represión y a la violencia, atropellando esas mismas leyes que ellos mismos han hecho, y disuelven por la fuerza bruta el Congreso obrero donde debían tratarse las cuestiones relativas al trabajo y la organización de los trabajadores.En el primero, es decir, en las Cortes o Congreso de los Diputados, va a organizarse la expoliación y reglamentarse la injusticia. En el segundo, además de los asuntos de la Asociación, tenían que estudiarse los problemas económico-sociales que agitan y preocupan a todos los hombres de conciencia […].

Zaragoza, 8 de abril de 1872



Santillana

INICIO


Texto: El grito de Yara

DOC. 16DOC. 16

Al levantarnos armados contra la opresión del tiránico gobierno español, siguiendo la costumbre establecida en todos los países civilizados, manifestamos al mundo las causas que nos han obligado a dar este paso, que en demanda de mayores bienes, siempre produce trastornos inevitables, y los principios que queremos cimentar sobre las ruinas de lo presente para felicidad del porvenir. Nadie ignora que España gobierna la isla de Cuba con un brazo de hierro ensangrentado; no solo no la deja seguridad en sus propiedades, arrogándose la facultad de imponerla tributos y contribuciones a su antojo, sino que teniéndola privada de toda libertad política, civil y religiosa, sus desgraciados hijos se ven expulsados de su suelo a remotos climas o ejecutados sin forma de proceso, por comisiones militares establecidas en plena paz, con mengua del poder civil. La tiene privada del derecho de reunión, como no sea bajo la presidencia de un jefe militar; no puede pedir el remedio a sus males, sin que se le trate como rebelde, y no se le concede otro recurso que callar y obedecer. […]Así pues, los cubanos no pueden hablar, no pueden escribir, no pueden siquiera pensar y recibir con agasajo a los huéspedes que sus hermanos de otros puntos les envían. Innumerables han sido las veces que España ha ofrecido respetarles sus derechos; pero hasta ahora no han visto el cumplimiento de su palabra […] Viéndonos expuestos a perder nuestras haciendas, nuestras vidas y hasta nuestras honras, me obliga a exponer esas mismas adoradas prendas, para reconquistar nuestros derechos de hombres, ya que no podemos con la fuerza de la palabra en la discusión, con la fuerza de nuestros brazos en los campos de batalla. Proclama del general en jefe, Carlos Manuel de Céspedes, Manzanillo, 10 de octubre de 1868

Al levantarnos armados contra la opresión del tiránico gobierno español, siguiendo la costumbre establecida en todos los países civilizados, manifestamos al mundo las causas que nos han obligado a dar este paso, que en demanda de mayores bienes, siempre produce trastornos inevitables, y los principios que queremos cimentar sobre las ruinas de lo presente para felicidad del porvenir. Nadie ignora que España gobierna la isla de Cuba con un brazo de hierro ensangrentado; no solo no la deja seguridad en sus propiedades, arrogándose la facultad de imponerla tributos y contribuciones a su antojo, sino que teniéndola privada de toda libertad política, civil y religiosa, sus desgraciados hijos se ven expulsados de su suelo a remotos climas o ejecutados sin forma de proceso, por comisiones militares establecidas en plena paz, con mengua del poder civil. La tiene privada del derecho de reunión, como no sea bajo la presidencia de un jefe militar; no puede pedir el remedio a sus males, sin que se le trate como rebelde, y no se le concede otro recurso que callar y obedecer. […]Así pues, los cubanos no pueden hablar, no pueden escribir, no pueden siquiera pensar y recibir con agasajo a los huéspedes que sus hermanos de otros puntos les envían. Innumerables han sido las veces que España ha ofrecido respetarles sus derechos; pero hasta ahora no han visto el cumplimiento de su palabra […] Viéndonos expuestos a perder nuestras haciendas, nuestras vidas y hasta nuestras honras, me obliga a exponer esas mismas adoradas prendas, para reconquistar nuestros derechos de hombres, ya que no podemos con la fuerza de la palabra en la discusión, con la fuerza de nuestros brazos en los campos de batalla. Proclama del general en jefe, Carlos Manuel de Céspedes, Manzanillo, 10 de octubre de 1868



Santillana

INICIO


DOC. 17DOC. 17

Texto: La proclamación de la Primera República española

Vacante el trono por renuncia de don Amadeo de Saboya, el Congreso y el Senado, constituidos en las Cortes soberanas, han reasumido todos los poderes y proclamado la República […]. Se ha establecido sin sangre, sin convulsiones, sin la más pequeña alteración del orden: y sin disturbios conviene que se la sostenga, para que acaben de desengañarse los que la consideraban como inseparable de la anarquía. ORDEN, LIBERTAD Y JUSTICIA: este es el lema de la República […]. Conviene recordar que la insurrección deja de ser un derecho, desde el momento en que, universal el sufragio, sin condiciones la libertad, y sin el límite de la autoridad real, la soberanía del pueblo, toda idea puede difundirse y realizarse sin necesidad de apelar al bárbaro recurso de las armas (…). Sin un gran respeto a la Ley, sería la República un desengaño más para los pueblos; y los que componen el Comité Ejecutivo no hemos de defraudarles ni consentir que se les defraude la última esperanza.

FRANCISCO PI I MARGALL, Madrid, 14 de febrero de 1873

Vacante el trono por renuncia de don Amadeo de Saboya, el Congreso y el Senado, constituidos en las Cortes soberanas, han reasumido todos los poderes y proclamado la República […]. Se ha establecido sin sangre, sin convulsiones, sin la más pequeña alteración del orden: y sin disturbios conviene que se la sostenga, para que acaben de desengañarse los que la consideraban como inseparable de la anarquía. ORDEN, LIBERTAD Y JUSTICIA: este es el lema de la República […]. Conviene recordar que la insurrección deja de ser un derecho, desde el momento en que, universal el sufragio, sin condiciones la libertad, y sin el límite de la autoridad real, la soberanía del pueblo, toda idea puede difundirse y realizarse sin necesidad de apelar al bárbaro recurso de las armas (…). Sin un gran respeto a la Ley, sería la República un desengaño más para los pueblos; y los que componen el Comité Ejecutivo no hemos de defraudarles ni consentir que se les defraude la última esperanza.

FRANCISCO PI I MARGALL, Madrid, 14 de febrero de 1873

el sexenni democràtic

Documents