HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 1

UNITAT 4:

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

‏(1868-1874)

4.1 Les causes de la revolució.

4.2 La Revolució de Setembre de 1868.

4.3 El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-

1873).

4.4 La Primera República Espanyola (1873-

1874)

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 2

4.1 Les causes de la revolució* • Crisi econòmica:

- Financera: Davallada de les cotitzacions de les accions

ferroviàries, del Deute Públic i d’altres entitats financeres.

- Industrial: Pujada del preu del cotó per la guerra de

Secessió dels EUA.

- Crisi de subsistències, 1866-1868, per la carestia del blat.

• Crisi política: fins i tot els unionistes s’afegiren al Pacte

d’Ostende.

4.2 La Revolució de Setembre de 1868 • Els generals Serrano i Prim, i l’almirall Topete, van

encapçalar l’aixecament militar que el 19 de setembre*, des

de Cadis, va escampar-se per tot l’Estat. *Consultar els documents de les pàgines 78 i 79

• Els municipis i províncies organitzaren Juntes

revolucionàries que constituïen els òrgans provisionals de

poder polític amb ple suport popular. El cop prengué caire

d’autèntica revolució, la “Gloriosa”, i la reina s’exilià.

• El 8 d’octubre de 1868 es formà un govern provisional

presidit per Prim sota la regència de Serrano, qui va

dissoldre les juntes, massa radicals (iniciant-se el període

amb un primer element de conflicte).

• Les posteriors eleccions a Corts Constituents, amb sufragi

universal masculí, donaren representació a carlins i

republicans.

• La Constitució del juny de 1869 establí una monarquia

democràtica.

• S’intentà reactivar l’economia:

- Establiment de la pesseta com a unitat monetària.

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 3

- Supressió dels “consums” i imposició d’un tribut personal i universal.

- Solució del caos a la Hisenda Pública mitjançant la venda o concessió del patrimoni miner (Llei de mines del 1871).

- Liberalització dels intercanvis exteriors.

• El panorama polític restà dibuixat així:

- A la dreta els moderats.

- Al centre una conjunció de monàrquics formada bàsicament per unionistes, progressistes i democràtics.

- A l’esquerra, el gruix del Partit Demòcrata va transformar-se en el Partit Republicà Democràtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall.

• La conflictivitat social es va mantenir per la frustració de les aspiracions populars:

- Reclamació d’un repartiment de terres entre els jornalers.

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR

4

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 5

- Protestes contra les quintes i les pujades de preus.

- Millores salarials i de les condicions dels proletaris.

• L’estiu del 1869 es produïren insurreccions a favor d’una

República Federal (el federalisme propugnava articular

l’Estat a partir de l’establiment de pactes entre les diverses

regions historicoculturals). El seu fracàs encara radicalitzà

més alguns sectors.

• Les llibertats constitucionals permeteren la penetració de

l’anarquisme i del socialisme entre els obrers.

*Consultar documents de les pàgines 80 a 82.

4.3 El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-

1873)* • Prim havia de trobar nou monarca, problema que es va

resoldre molts mesos després i sense consens.

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 6

• Les Corts de novembre del 1870 van acceptar com a rei

Amadeu de Savoia, fill del rei italià Víctor Manuel II. Tres

dies abans que arribés, Prim, el seu principal defensor,

morí en un atemptat. El 2 de gener de 1871 fou proclamat.

• En contra tenia els republicans (noves insurreccions

federalistes el 1872), els carlins (alçats en armes per tercer

cop el 1872), sectors burgesos moderats simpatitzants

d’una restauració borbònica en la figura del fill d’Isabel II, i

els sectors populars que continuaven patint unes pèssimes

condicions de vida i de treball.

• Un altre focus de conflictes era Cuba, on els habitants no

tenien els mateixos drets que els peninsulars, i on persistia

l’esclavisme en contra del parer de sectors abolicionistes.

La intransigència dels poders econòmics catalans contra

qualsevol intent de reforma forçaren el sosteniment de la

“guerra dels Deu Anys”.

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 7

• L’actuació del rei es va fer molt difícil. Sense prou

suports, va abdicar el febrer del 1873.

*Consultar documents de les pàgines 86 i 87

4.4 La Primera República Espanyola

(1873-1874) • L’11 de febrer es va proclamar una forma de govern no

experimentada abans a Espanya: la República. El primer

president en va ser el català Estanislau Figueras.

• L’experiència republicana no va prosperar gaire temps:

només onze mesos. Durant aquest temps es succeïren

les vagues i insurreccions populars que volien aprofundir

en les reformes socials, les conspiracions

antirepublicanes, i l’escissió entre republicans

federalistes i unitaris (partidaris d’un estat centralista).

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 8

• Es pot dividir en dues etapes:

a) República federal:

- Els republicans federals guanyaren les eleccions a Corts

Constituents (maig de 1873) gràcies a una altíssima

abstenció. El projecte constitucional preveia la formació de

disset estats federals. Pi i Margall va substituir Figueras.

- Els republicans més intransigents s’aixecaren en armes

el juliol, proclamant la independència de petites unitats

territorials o “cantons”. Afectà principalment Andalusia,

València i Múrcia, i s’acompanyà de vagues i insurreccions

obreres i camperoles. Pi i Margall, desbordat, dimití.

- Nicolás Salmerón va intentar restablir l’ordre amb duresa.

Dimití el setembre sense haver sufocat completament les

rebel·lions (el cantó de Cartagena resistiria fins el gener

de 1874).

b) República unitària:

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 9

- Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el

conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de

guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars.

- El 2 de gener del 1874, després d’una suspensió

temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la

política de Castelar. L’endemà, el general Pavia les ocupà

per evitar la formació d’un nou govern federalista.

• Serrano va dirigir un nou govern provisional, va implantar

una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i

associacions obreres van ser declarades il·legals. El

conflicte carlí i l’ambient de tensió van continuar al país.

• El desembre del 1874, el general Martínez Campos es va

pronunciar a Sagunt per reclamar la coronació d’Alfons XII,

fill d’Isabel II, fent-se ressò de qui veia en la restauració

borbònica l’única sortida al caos polític (Manifest de

Sandhurst)*. El gener de 1875 hi tornà Alfons de Borbó.

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 10

Govern provisional d’octubre del 1868

Congrés obrer

Al·legoria de la Primera República

Caricatura de la divisió republicana

HISTÒRIA INS PREMIÀ DE MAR 11

Amadeu I

Castelar

Prim Figueres

Pi i Margall

Martínez Campos

Salmerón

Serrano