El Romanticisme i la Renaixença

Origen del moviment romàntic. Al final del segle XVIII, i com a reacció al racionalisme neoclàssic, a Alemanya, especialment en el vessant del pensament, i a Anglaterra, en el de la poesia , es van manifestar els primers símptomes de canvis estètics del Romanticisme. Aquest moviment no es pot deslligar de les conseqüències de dues revolucions: la Revolució Industrial, amb canvis socials i culturals de gran transcendència, i la Revolució Francesa (1789), que va posar les bases del que després serien les democràcies liberals. Els escriptors, com poques vegades havia passat abans, van prendre posicions compromeses a favor de la llibertat de les persones i dels pobles. Les monarquies de l’Antic Règim van tancar fronteres a les noves idees que, malgrat tot, progressivament, es van anar introduint en totes les arts i als països a banda i banda de l’Atlàntic.

Característiques generals: - L’artista és un ésser superior, un descobridor i l’art s'entén com a relació entre la natura i l'home (els temes de paisatges són molt importants), la natura porta a l'home la riquesa, la reflexió.

- El protagonisme de la fantasia i la imaginació per sobre de la raó i la lògica i el predomini de d’idealisme i la fe cega en les utopies. Té un sentiment de llibertat i revel·lia.

- El rebuig de les normes literàries clàssiques i l’exaltació de la llibertat artística i d’individualisme de l’artista, cosa que afavoria el subjectivisme i l’exaltació del Jo.

- La recerca de les arrels col·lectives pròpies, la presa de consciència de poble i la defensa de les llibertats nacionals.

- La valoració de l’individu i de conceptes com la lletgesa, el grotesc, les situacions escabroses, el primitivisme, l’orientalisme… L’evasió per fugir de les normes socials i els dogmes religiosos.

- La valoració dels estats d’ànim melancòlics, dolorosos, depressius, de solitud i de suïcidi com a sortida als problemes vitals.

LA RENAIXENÇA.

Amb el nom de Renaixença es designa un moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres .

Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Cal tenir present, però, que l'impuls inicial de la Renaixença no va sorgir del Romanticisme -encara que sense dubte va afavorir-la-, ni es tracta d'un fenomen que acabi amb la crisi del moviment ja que el fenomen renaixentista, en tant que redreçador de la cultura catalana, va ser l'iniciador d'un procés de normalització que serví de base a moviments i tendències posteriors.

Després de tres segles de Decadència social i cultural, amb les noves idees del Romanticisme, la cultura escrita en català va prendre una nova embranzida que, al llarg del segle XIX, va donar algunes de les figures més importants de la nostra literatura. La burgesia va afavorir la Renaixença, un moviment de recuperació nacional que va impregnar d’ideals romàntics tots els àmbits : social, cultural, polític i cultural. Social, perquè va afavorir l’ascensió de la nova classe burgesa; econòmic, perquè va anar molt lligat a la Revolució Industrial; polític, pel sorgiment del nacionalisme, i cultural, perquè va suposar la recuperació del català com a llengua literària.

Per bé que en el marc de la Renaixença es puguen matisar diverses opcions culturals i polítiques i situar tendències literàries diferents, aquest nom les engloba totes perquè els objectius mínims són comuns. Encara que és difícil establir amb precisió les etapes del moviment, les dades que figuren a continuació poden servir com a punt de partida i element de consulta ràpida en qualsevol moment.

Etapes

(dècades) Tendència literària FETS

Inicis (1830-1840)

Romanticisme

"La Pàtria" (1833) de B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment. Predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres. J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença Dispersió d'iniciatives.

Consolidació (1850-1860)

Romanticisme Realisme

Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen cohesió i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors. S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença. Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.

Plenitud (1870-1880)

Romanticisme Realisme

Naturalisme

Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català. Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme. Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

Plenitud i crisi (1890)

Realisme Naturalisme

Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.

A) Poesia de la Renaixença: Tot i ser complicada, avarca a un públic molt més ample que algun altre gènere, és el gènere més treballat a la Renaixença sobretot gràcies a la Restauració dels Jocs Florals. Per què molts autors novells tenien una oportunitat per ser reconeguts, això representa una revolució: la gent del poble té oportunitats. Autors de la poesia Bonaventura Carles Aribau: (Barcelona, 1798-1862) Va fer de periodista i es dedicà a activitats literàries, va escriure en quatre idiomes: català, castellà, llatí i italià. La seua obra més coneguda és La Pàtria, que va ser un model pels altres literats de la Renaixença. Jacint Verdaguer: (Osona, 1845-1902) Amb vint anys guanya per primera vegada els Jocs Florals. -Figura més important del Romanticisme català. -Família pobra, per això es va fer capellà i li interessa la literatura, ja que va conèixer els autors clàssics i va començar a escriure poemes. -Durant un temps es va instal·lar en una ermita. -El metge li va dir que li anirien bé els aires del mar i va embarcar en un vaixell, fent de capellà (va fer Catalunya-Amèrica 9 vegades). -Quan ja va estar millor, va tornar a fer de capellà a terra ferma. -Va tenir una crisi espiritual perquè va veure la situació dels pobres i va donar més almoines del normal i va començar a practicar exorcismes, per això va ser destituït. Però al final el Bisbe el perdona i el deixa tornar a donar missa. Etapes de la seua vida i obres - Capellà (vaixell): L'Atlàntida (com el continent d'Atlàntida va desaparèixer)

- Capellà (Barcelona): Canigó (orígens llegendaris de Catalunya, l'acció es situa a l'any 1000 i és un poema èpic)

- Crisi espiritual: En defensa pròpia (explica el seu comportament), Flors de Calvari (explica el patiment que va tenir quan estava al santuari)

Característiques de les seues obres • dóna molta importància al fet de ser poeta • crea una llengua amb molts elements de la natura • té una constant enyorança al passat, la pàtria perduda

Temàtica de les seues obres Es poden dividir en dos grans temes: Poesia narrativa: es centra en la natura i el paisatge català (ex: Atlàntida i Canigó) Poesia lírica: temes religiosos i patriòtics B) Prosa del Romanticisme Hi existeixen dos tipus de novel·les:

• Històrica: està molt treballada perquè permet fer servir protagonistes de temps passats. El seu màxim representant és Antoni Bofarull (L'Orfeneta de Menarques). L'Orfeneta de Menarques narra un fet amorós en un moment històric determinat: “el compromís de Casp”.

• Romàntica: adquireix les característiques pròpies del romanticisme i té una finalitat moralitzadora que comença a acostar-se al realisme. El seu màxim representant és Martí Genís i Aguilar (Julita).

C) Teatre del Romanticisme El teatre romàntic s'inicia amb la comèdia i el drama. Va tenir molta importància el sainet. Sainet: peça teatral de curta durada que presenta situacions còmiques de tipus polític, social... amb la intenció d'entretenir. L'autor més representatiu del sainet fou Josep Robrenyo. La burgesia va començar a interessar-se pel teatre i pel drama romàntic Característiques del drama romàntic -temàtica: l'amor és un desencadenament d'un tràgic destí -personatges: són retrets d'un passat històric -forma: s'alterna la prosa i el vers -finalitat: commoure a l'espectador

Un dels autors més representatius del drama romàntic és Frederic Soler, més conegut amb el sobrenom de Serafí Pitarra, el qual a les seves primeres obres va mostrar una actitud molt crítica a la societat. Però el seu màxim exponent fou Àngel Guimerà. Àngel Guimerà Mallorca 1845- Barcelona 1924. Fundador del diari La Renaixença. Va participar en els Jocs Florals i va guanyar vàries vegades. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Es dedicava a escriure teatre patriòtic i costumista. La seua obra es pot dividir en quatre etapes: 1ª etapa: S'inicia amb un drama romàntic: “Gal·la Placídia” (1879), on s'hi aprecien els conflictes interns dels personatges. 2ª etapa: Es comença a acostar cap al romanticisme: reflecteix les tensions socials de l'època. Tots els personatges pateixen un amor que acaba en la realització d'aquest amor o en la mort. obres: -La Festa del Blat -Maria Rosa -Terra Baixa 3ª etapa: Intenta deixar l'època romàntica i realista per acostar-se al naturalisme. obres: - Arran de Terra - L'Aranya - La Santa Espina (Entre la tercera i la quarta etapa va haver-hi un temps de silenci.) 4ª etapa: Publica Ala Blanca.