el rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

68
El rol de l’activitat física i esportiva en els programes de tractament Yolanda Muñoz Fernández T T è è cnica de la Secci cnica de la Secci ó ó de Tractament ( de Tractament ( SGPRS SGPRS ) ) Miguel Olmos Monteagudo Monitor d Monitor d esports del CP Lledoners esports del CP Lledoners 16 de juny 2009 Programa Compartim Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia). La llicència Reconeixement es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca . I Jornada de Monitors d’Esports de Centres Penitenciaris

Upload: departament-de-justicia-generalitat-de-catalunya

Post on 03-Jun-2015

552 views

Category:

Entertainment & Humor


4 download

DESCRIPTION

El rol de l'activitat física i esportiva en els programes de tractament. I Jornada de monitors esportius de centres penitenciaris. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de juny de 2009

TRANSCRIPT

Page 1: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

El rol de l’activitat física i esportiva en els programes de tractamentYolanda Muñoz Fernández TTèècnica de la Seccicnica de la Seccióó de Tractament (de Tractament (SGPRSSGPRS)) Miguel Olmos Monteagudo Monitor dMonitor d’’esports del CP Lledonersesports del CP Lledoners

16 de juny 2009

Programa Compartim

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia). La llicència Reconeixement es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.

I Jornada de Monitors d’Esports de Centres Penitenciaris

Page 2: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

El rol de lEl rol de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva sica i esportiva en els programes de tractamenten els programes de tractament

I. EL MONITOR D’ESPORTS DINTRE D’UN CENTRE PENITENCIARI

II. EFECTES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA EN EL TRACTAMENT PENITENCIARI

III. ELS PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA INTEGRATS EN EL TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES

Page 3: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

I.I. EL MONITOR DEL MONITOR D’’ESPORTS ESPORTS DINTRE DDINTRE D’’UN CENTRE UN CENTRE

PENITENCIARIPENITENCIARI

Page 4: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

CP Homes Barcelona

CP Joves BarcelonaCP Dones Barcelona

CP Quatre Camins

CP Brians 1

CP GironaCP Figueres

CP Ponent

CP Tarragona

C.ObertLleida

C. Obert Barcelona

Pavelló HospitalariPenitenciari de Terrassa

-

Mapa penitenciari català fins a juny de 2007

Page 5: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Mapa penitenciari català a principis de 2009

CP LLEDONERS

Page 6: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

CP Puig de les Basses

Centre Obert Girona

CP Joves Q.CaminsCP Quatre Camins

CP Preventius CatalunyaC. Obert Barcelona-1C. Obert Barcelona-2C. Obert Barcelona-3

HospitalPenitenciari Terrassa

CP Brians-I

CP Brians-II

CP Dones Catalunya

CP Els Plans

Centre Obert Lleida

CP Ponent

Centre Obert Tarragona

CP Mas Enric

CP Lledoners

Red viaria básica

-

Mapa penitenciari català previst per a 2010

Page 7: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• CENTRES D’HOMES, DE DONES, DE JOVES I MIXTOS

• PREVENTIUS vs. PENATS

• DIFERENTS SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ INTERIOR

• DIFERENTS RÈGIMS DE VIDA

• CENTRES AMB UNITATS DE TRACTAMENT ESPECIALITZADES

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

Page 8: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Gerent

Coordinadors d’unitats

especialitzades

Unitat de recursos

humans

Unitat de gestió

penitenciària

Unitat de gestió

econòmica

Secretaritècnicjurídic

Cap de programes d’atenció especialitzada

Cap de programes d’educació social

Director docent

Cap de programes de treball social

Coordinador de l’equip multidisciplinari Cap

de serveis

Cap d’unitat

Cap d’àreafuncional

DIRECTOR

Subdirectord’interior

Subdirectorde tractament

Coordinador de serveis sanitaris

Encarregatd’àrea d’adm.

Encarregatd’àrea d’adm.

Encarregatd’àrea d’adm.

Llocs de nova creació

Estructura directivaEstructura directivadels centres penitenciarisdels centres penitenciaris

Page 9: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

• ESTRUCTURA

A) ÒRGANS UNIPERSONALS SUPERIORS• DIRECTOR• GERENT• SUBDIRECTORS:

- DE TRACTAMENT- D’INTERIOR

• SECRETARI TÈCNIC JURÍDIC

B) ÒRGANS COL·LEGIATS• CONSELL DE DIRECCIÓ• JUNTA DE TRACTAMENT• COMISSIÓ DISCIPLINÀRIA• EQUIPS MULTIDISCIPLINARIS

Page 10: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI (EM)

• Format per:

• Coordinador d’equips multidisciplinaris o cap de programes d’atenció especialitzada• Psicòleg• Jurista• Educador• Treballador social • Mestre• Metge• Monitor ocupacional i/o insertor laboral• Monitor esportiu• Cap d’unitat o coordinador d’unitat especialitzada

A més, si n’hi ha:

• Psiquiatre• Infermer• Pedagog

Page 11: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI

• Supeditat al subdirector de tractament.• Es reuneix cada setmana en un horari que no coincideixi amb les franges d’intervenció amb els interns i que garanteixi l’assistència de tots els qui en formen part.• Amb autorització prèvia del consell de direcció, poden assistir a les reunions els professionals de les entitats col·laboradores i voluntaris que treballin amb els interns, amb veu però sense vot.• Hi haurà tants equips multidisciplinaris com calgui segons el nombre de professionals, d’unitats especialitzades i de mòduls, i segons el programa de classificació interior i els programes d’intervenció.• Orienta, assessora i avalua de manera individualitzada l’evolució dels interns en relació amb els programes de tractament

Page 12: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI

Funcions:

• Elabora el programa de tractament individual dels interns.• Analitza els problemes i demandes dels interns.• Proposa a la junta de tractament la programació anual d’activitats del seu àmbit d’actuació, incloent les que fan entitats col·laboradores i voluntariat.• Proposa a la junta de tractament la reducció, ajornament de l’execució o suspensió de les sancions disciplinàries, i també la reducció dels terminis de cancel·lació, que pertorbin el tractament o l’estudi de personalitat de l’intern.• Atén les peticions i queixes dels interns respecte de la seva classificació, tractament o model d’intervenció.• Avalua els objectius assolits en l’execució dels programes de tractament i informa dels resultats a la junta de tractament.• Executa totes les accions concretes que els encomani l’òrgan de direcció del centre en els assumptes en què sigui competent.• Fa les actuacions necessàries per a l’orientació professional i la integració sociolaboral dels interns.• Exerceix totes les altres competències que li atribueixi la legislació penitenciària i la normativa que la desenvolupi i, en general, les relatives a l’observació, classificació i tractament dels interns.

Page 13: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

LA JUNTA DE TRACTAMENT

Està formada per:

• President: director del centre• Subdirector de tractament• Secretari tècnic jurídic• Coordinador de l’àrea sanitària• Coordinador d’equips multidisciplinaris • Cap de programes d’atenció especialitzada, si n’hi ha• Psicòleg• Jurista• Director docent• Cap de programes de treball social• Cap de programes d’educació social

Page 14: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament dels i funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris

LA JUNTA DE TRACTAMENT

• El secretari tècnic jurídic és el secretari de la junta.• Els acords de la junta s’han d’adoptar en funció de les propostes dels EM.• El psicòleg i el jurista que assisteixen a les juntes són designats pel consell directiu per tot un any.• Quan s’han de tractar assumptes relatius al treball productiu, la formació ocupacional i la inserció sociolaboral, es convoca un representant del CIRE.• El Centre Directiu pot nomenar assessors de la junta persones externes a la institució, que van a les reunions amb veu però sense vot• No es pot fer una junta si no hi ha com a mínim 2/3 dels seus membres en primera convocatòria i 1/2 en segona convocatòria.

Page 15: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris

LA JUNTA DE TRACTAMENTFuncions:• Aprova els programes de tractament i els models individualitzats d’intervenció de cada intern, i defineix les activitats i programes que ha de fer.• Avalua i fa el seguiment del resultat dels programes.• Proposa al Centre Directiu les aplicacions de règim tancat.• Formula les propostes raonades de classificació inicial i destinació.• Proposa al Centre Directiu les progressions i regressions de grau i les peticions de trasllat.• Adopta els acords pertinents sobre les peticions i queixes dels interns relatives a la seva classificació, el seu tractament o el seu programa d’intervenció que els han elevat els EM.• Proposa a la comissió disciplinària la reducció, l’ajornament de l’execució o la suspensió de les sancions disciplinàries, i també la reducció dels terminis de cancel·lació, que a judici dels EM pertorbin el tractament o l’estudi de personalitat de l’intern.

Page 16: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris

LA JUNTA DE TRACTAMENTFuncions:• Concedeix els permisos penitenciaris de sortida, amb l’informe previ de l’EM, i els eleva al Centre Directiu o al JVP segons correspongui.• Informa i eleva al JVP les propostes dels EM respecte dels beneficis penitenciaris i la llibertat condicional.• Designa els interns que han d’exercir prestacions personals en serveis auxiliars comuns.• Aprova, amb la valoració prèvia del CIRE i els informes dels EM, l’accés o suspensió dels interns a llocs de treball als tallers productius i als cursos de formació ocupacional.• Informa i eleva al consell directiu la proposta de programació anual d’activitats del centre.• Exerceix totes les altres competències que li atribueixi la legislació penitenciària i la normativa que la desenvolupa i, en general, les relatives a l’observació, classificació i tractament dels interns.

Page 17: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris

• ÀMBITS D’ACTUACIÓ:

• ADMINISTRATIU• DE REHABILITACIÓ• DE RÈGIM INTERIOR

• EL MONITOR D’ESPORTS FORMA PART DE L’ÀMBIT DE REHABILITACIÓ

• El personal de l’àmbit de rehabilitació és el responsable d’individualitzar l’execució de les penes i mesures penals que s’imposin, adaptant-la a les circumstàncies i l’evolució personal de cada intern, amb la finalitat primordial d’assolir la seva reeducació i reinserció social

• Ha de dur a terme la seva feina de manera coordinada i amb una orientació interdisciplinària.

Page 18: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris

Principals funcions:

• Participar, dins de la seva especialitat, en l’elaboració, execució i avaluació dels programes organitzatius i d’intervenció ambiental del centre.• Participar en les tasques d’avaluació, diagnòstic i seguiment de les necessitats dels interns i el seu entorn que siguin pròpies de la seva especialitat.• Informar, orientar, assessorar i intervenir amb els interns, en les àrees que els corresponguin per la seva especialitat, per tal de potenciar la seva autonomia, responsabilitat i implicació en la situació actual i la reinserció social.• Aportar la informació obtinguda de la seva avaluació i intervenció als òrgans dels centre i altres institucions.• Participar en els òrgans col·legiats que els correspongui.• Assessorar, segons els coneixements de la seva especialitat, els altres serveis del centre.

Page 19: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Per Per ququèè potenciar el potenciar el tractamenttractamenta les a les presonspresons??

La rehabilitació és un mandat legalment establert.

Els programes de rehabilitació redueixen la reincidència.

La rehabilitació és la millor seguretat a l’interior dels centres.

La rehabilitació és la millor garantia de seguretat per a la societat i

per a les mateixes víctimes.

La rehabilitació és més rendible econòmicament i social.

Per respecte als drets humans i a la dignitat i condició humana.

Page 20: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Eixos bEixos bààsics del model de rehabilitacisics del model de rehabilitacióó

El treball en equip multidisciplinari

La corresponsabilitat comunitària i la implicació dels agents socials

La individualització i participació de l’intern en el seu tractament

L’activitat grupal com a eina educativa

Els programes d’intervenció com a eines de canvi

L’avaluació del canvi i la gestió del risc

La transparència informativa, el rigor i la professionalitat en les actuacions

Aplicació de sistemes d’avaluació i motivació dels interns

Page 21: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

El disseny curricularEl disseny curricular

ESTRUCTURA DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

INTERVENCIÓGRUPAL

INTERVENCIÓINDIVIDUAL

5 ÀMBITS DE L’OFERTA CURRICULAR

3 LÍNIESCURRICULARS

ITINERARIS DE REHABILITACIÓ

Page 22: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

INTERVENCIÓ GRUPAL

OFERTA CURRICULAR GLOBAL

ÀMBITS DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

ÀMBIT DE LA FORMACIÓ

DE PERSONES ADULTES

ÀMBIT DEL CONTEXT

SOCIAL I CULTURAL

ÀMBIT DE SALUT I

QUALITAT DE VIDA

ÀMBIT DEL MÓN

LABORAL

ÀMBIT D’ATENCIÓ

ESPECIALITZADA

El disseny curricularEl disseny curricular

Page 23: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

LÍNIES CURRICULARS

LÍNIES CURRICULARS DE PRIMER NIVELL

LÍNIES CURRICULARS DE SEGON NIVELL

LÍNIES CURRICULARS DE TERCER NIVELL

El disseny curricularEl disseny curricular

Mòduls transversals, obligatoris per a tota

la població

Itineraris obligatorisde rehabilitació

Mòduls complementaris

Mòduls lliuresd’activitats puntuals

Page 24: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

ITINERARIS DE REHABILITACIÓ

Itinerari estàndardAssociat a les addiccionsAssociat a les conductes violentesAssociat a l’origen socioculturalAssociat al procés de sortides de permísAssociat al procés de derivació a medi obertAssociat al procés de desinternamentAssociat a la salut mentalAssociat a la discapacitat intel·lectual

El disseny curricularEl disseny curricular

Page 25: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

INTERVENCIÓ INDIVIDUAL

La intervenció individual s’ha d’iniciar en el moment de l’ingrés a presó i s’ha de mantenir al llarg del compliment de la condemna.

6 GRANS ÀREES O EIXOS DE TREBALL (tècniquesmetodològiques centrades en l’avaluació contínua, l’entrevista

i la tutoria i orientació)

DE LA SALUT(FÍSICA,

MENTAL, PSÍQUICAI SOCIAL)

MÓN LABORAL

FORMATIVAEDUCATIVA

SOCIOFAMILIAR PENALPENITENCIÀRIA

SOCIOECONÒMICA

El disseny curricularEl disseny curricular

Page 26: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

El monitor dEl monitor d’’esports als CP catalansesports als CP catalans

1985. COL·LABORACIÓ VOLUNTÀRIA DE LA MERCHE RÍOS AL CPHB FENT UNA ACTIVITAT DE VOLEIBOL

1989. CONTRACTACIÓ DE LA CÈLIA ÀVILA COM A MONITORA D’ESPORTS A L’ANTIC CP LLEIDA 2

1990. CONTRACTACIÓ D’EN FRANCESC FERRER COM A MONITOR D’ESPORTS AL CPDB

CONVENIS AMB FEDERACIONS ESPORTIVES I ENTITATS EXTERNES

2000. ES CONTRACTEN DE MANERA PROGRESSIVA MONITORS D’ESPORTS

2009. PLANTILLA ACTUAL: 50 MONITORS D’ESPORTS

Page 27: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• EL RD 190/1996, DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT PENITENCIARI, DIU QUE:

- D’ACORD AMB LES NECESSITATS DETECTADES PER LA JUNTA DE TRACTAMENT ES PROGRAMARAN LES ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES I DE SUPORTMÉS ADEQUADES PER ACONSEGUIR ELDESENVOLUPAMENT INTEGRAL DELS INTERNS (art. 131.1).- PODRÀ FORMAR PART DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI“UN MONITOR SOCIOCULTURAL O ESPORTIU” (art. 274).

• EL DECRET 329/2006, REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS SERVEIS D’EXECUCIÓ PENAL A CATALUNYA, DIU QUE FORMA PART DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI “UN MONITOR ESPORTIU”.

El monitor dEl monitor d’’esports als CP catalansesports als CP catalans

Page 28: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Rol del monitor Rol del monitor dd’’esportsesports

• Monitors de formació ocupacional (especialitat esport):

- Ocupacional, sensació que la tasca consisteix a “ocupar” el temps de l’intern, a distreure’l, mentre que altres objectius de l’activitat queden diluïts.

- Esport, activitat reglada i institucionalitzada que requereix competició amb un mateix o amb els altres.

ESPORT = COMPETICIÓ

Page 29: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Rol del monitor Rol del monitor dd’’esportsesports• Activitat física: és tot moviment corporal (natural o planificat) que fa l’ésser humà durant un determinat període de temps (ja sigui en l’activitat laboral o en moments d’oci) i que té com a resultat un desgast d’energia.

ACTIVITAT FÍSICA = OCI

• Educació física: és una disciplina pedagògica que basa la seva intervenció en el moviment corporal per desenvolupar de manera integral i harmònica les capacitats físiques, afectives i cognitives de la persona, amb la finalitat de millorar la qualitat de la participació humana en els diferents àmbits de la vida, com són el familiar, el social i el productiu.

EDUCACIÓ FÍSICA = EDUCATIVATERAPÈUTICASOCIALEXPRESSIVARECREATIVACOMPETITIVA

Page 30: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Rol del monitor Rol del monitor dd’’esportsesports

• El monitor d’esports és un professional qualificat de l’àmbit de la rehabilitació.

• Ha de dissenyar un programa individual de tractament per a cada intern en funció de les seves característiques i necessitats.

• El programa pot combinar, en activitats individuals i grupals:

L’ACTIVITAT FÍSICA

L’ESPORT

L’EDUCACIÓ FÍSICA

Page 31: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Rol del monitor Rol del monitor dd’’esportsesports

FUNCIONS:

• A) LES PRÒPIES DEL PERFIL PROFESSIONAL

- EXECUTORES: activitat "a peu de pista", al costat del practicant de l’activitat, que en certs moments exigeix executar tècnicament accions motrius, bé per ensenyar, bé perquè l’activitat es faci en condicions de màxima seguretat. Tècnics de l’esport de diferents nivells (aeròbic, condicionament físic [fitness]...), titulats de cicles formatius de grau mitjà i superior (animació d’activitats físiques i esportives, tècnics superiors en futbol...).

- DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT: capacitat docent, de creació del coneixement, de planificació, d’investigació... Llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport i mestres d’educació física.

Page 32: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Rol del monitor Rol del monitor dd’’esportsesports

B) LES TASQUES QUE LI SÓN PRÒPIES COM A MEMBRE DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI I COM PERSONAL DE REHABILITACIÓ

-Importància de la coordinació i la transmissió de la informació amb els membres de l’equip TREBALL CONJUNT

-L’activitat física i esportiva proporciona un espai privilegiat per al tractament i l’observació.

Page 33: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

II. EFECTES DE LII. EFECTES DE L’’ACTIVITATACTIVITATFFÍÍSICA I ESPORTIVASICA I ESPORTIVA

EN EL TRACTAMENT PENITENCIARIEN EL TRACTAMENT PENITENCIARI

Page 34: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Beneficis de la prBeneficis de la prààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica• EFECTES FÍSICS

- Elimina greix i prevé l’obesitat.- Incrementa la gana.- Disminueix el risc de malalties cardiovasculars.- Disminueix el risc de tenir alguns tipus de càncer.- Millora la capacitat respiratòria i ajuda a controlar/millorar els símptomes de malalties pulmonars.- Disminueix la freqüència cardíaca en repòs.- Prevé/retarda el desenvolupament de la hipertensió arterial.- Disminueix el risc de tenir diabetis. - Millora la digestió i regula el ritme intestinal.- Combat l’osteoporosi.- Millora els reflexos i la coordinació intramuscular i intermuscular.- Millora la sensibilitat en receptors corporals.- Millora els nivells de força i desenvolupament muscular.- Afavoreix el creixement.- Millora l’equilibri i la postura corporal.

Page 35: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Beneficis de la prBeneficis de la prààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica• EFECTES PSICOLÒGICS

- Combat els símptomes de la depressió (Weinbert i Gould, 1996) amb EXERCICIS AERÒBICS.- Aporta optimisme i benestar (hipòtesi distracció i endorfines de Bahrke i Morgan, 1978).- Elimina o redueix les emocions vinculades amb l’estrès i l’ansietat (redueix la producció de cortisol, Morgan i Goldston, 1987).- Ajuda a agafar el son i millorar-ne la qualitat.- Estimula la iniciativa.- Redueix i canalitza la ira i l’agressivitat.- Afavoreix l’autocontrol de les emocions i ajuda a alliberar tensions.- Augmenta la tolerància a la frustració (ensenya a saber perdre).- Ensenya a seguir les normes i acceptar responsabilitats.- Afavoreix i millora l’autoestima i la imatge corporal.- Ajuda a ser autodisciplinat.- Millora la comunicació i la relació social.- Enforteix noves formes d’actuar i resoldre problemes.- Millora el funcionament intel·lectual i el rendiment acadèmic.- Millora el treball dels neurotransmissors i la sensibilitat dels receptors corporals.

Page 36: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Efectes contraproduents de la Efectes contraproduents de la prprààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica

Quan l’activitat física o esportiva es practica en excés o sense un assessorament tècnic i/o mèdic adequat, poden donar-se efectes negatius com:

- Conducta addictiva cap a l’esport. En persones amb perfil de personalitat addictiva substitució de l’objecte de l’addicció(addicte a les endorfines)- Sobreentrenament, alta intensitat d'esforç + falta de recuperació + alimentació deficient (increment de la f. c., repòs, insomni...)- Lesions i seqüel·les físiques- Trastorns psicològics com la vigorèxia, l’anorèxia o la bulímia

Page 37: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Efectes negatius de lEfectes negatius de l’’estada a presestada a presóó

Però hem de tenir en compte el context on es desenvolupa l’activitat.

Centre penitenciari = privació de la llibertat

Alteracions físiques i psicològiques (Valcárcel, 1991):

• Alta tensió muscular deguda a l’increment del nivell d’ansietat.

• Alteracions de la imatge corporal i disminució de l’autoestima que pot afectar els hàbits higiènics.

• Alteracions sensorials degudes al espais reduïts.• Augment del grau de dependència degut al control

institucional.• Absència de responsabilització i expectatives de futur.• Problemes en les relacions personals (domini, submissió).

Page 38: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Efectes que lEfectes que l’’activitat factivitat fíísica i esportiva sica i esportiva pot aportar a la realitat penitencipot aportar a la realitat penitenciààriaria

• UTILITARIS:» Major benestar físic i prevenció de la salut (condició física,

control muscular, disminució del tabaquisme...)» Millora del benestar psicològic (alliberació d’agressivitat,

relaxació, diversió...)

• TERAPÈUTICS:» Facilitació de les relacions interpersonals» Satisfacció de la necessitat d'expressió

• EDUCATIUS:» Creació d’hàbits de pràctica esportiva i d’higiene corporal» Respecte envers els companys» Millora en la preparació per al moment de la llibertat

(rehabilitació)

Page 39: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• RECREATIUS:» Ocupació del temps lliure» Ruptura amb la monotonia

• COMPETITIUS:» Foment de l’esperit d’equip» Aprenentatge per respectar les normes del joc

Efectes que lEfectes que l’’activitat factivitat fíísica i esportiva sica i esportiva pot aportar a la realitat penitencipot aportar a la realitat penitenciààriaria

Page 40: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris• EQUIPS FEDERATS DE FUTBOL SALA

- Inici al CPQC el 1991-92- 3 EQUIPS: CPQC, DAE QC i CP DE JOVES- Partits entre centres penitenciaris i amb equips de la comunitat

• JOCS OLÍMPICS- Celebració cada 4 anys des de 1992- 15 dies de competició de diferents esports- Seus internes i externes

• JORNADES D’INTERCANVI AMB LA UNIVERSITAT- Inici al CPQC al 1996- Celebració anual amb la UB- Estudiants entren als CP i interns van a la UB

• PARTICIPACIÓ EN CURSES A LA COMUNITAT

Page 41: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris• TORNEIG BAQUERO DE FUTBOL SALA

- CP de Joves- Celebració anual- Partits entre centres penitenciaris

• ACTIVITAT DE LA UNITAT PSIQUIÀTRICA DEL CPHB- Des de fa molts anys- Setmanal (dilluns)- Activitat física i esportiva de baixa intensitat, jocs de cooperació, etc.- Col·laboracions externes (xerrades)

• MODEL ESPORTIU PER A DONES- Entitat externa intervé al CP de Dones de Barcelona- Activitat pensada específicament per a dones

Page 42: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris

• MONITORS DE FEDERACIONS ESPORTIVES- Federació catalana de bàsquet, handbol, voleibol...- Entren a diferents centres penitenciaris a fer activitats esportives

• ESPORTISTES SOLIDARIS- CP de Girona i CP de Figueres- Activitats de cap de setmana

• FUNDACIÓ PARE MANEL- CP de Joves- Activitats de cap de setmana- Gestió de les activitats federades

Page 43: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris

• FUNDACIÓ MENSALUS (antiga ÀMBIT ESPORTS)- Programes de reinserció a través de l’activitat físicaper a interns i per a interns drogodependents- Estudi el 2008 amb 133 subjectes després de 3 mesos de pràctica esportiva regular- Resultats:

• El 95% es mantenia abstinent en el consum de drogues.

• El 26% havia reduït la medicació.• El 10% havia deixat de fumar.• Augmentava en un 25 % l’activitat laboral respecte de

l’inici del programa.

Page 44: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Resultats obtinguts després de 3 mesos de pràctica d’exercici físic

92,998 94,9 99,2 100 100 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Alcohol Cocaina Cannabis Drogues desintesis

Heroína Benzodiacedines Anfetamines

Consum No consum

Canvis en el consum drogues

9%

26%

55%

10%

Augmenta medicació

Redueix medicació

Manteniment

Substitució

Canvis en la medicació

• El 95 % de les persones es mantenen abstinents en el consum de drogues.

• En el 26 % dels casos han reduït la medicació.

Page 45: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Inici programa Seguiment trimestre

Fumadors

No Fumadors

81% 71,7 %

19% 28,3%

Canvis en el consum de tabac

Canvis en la situació laboral

• Es redueix en un 10 % les persones que fumen tabac

• Augmenta en un 25 % l’activitat

laboral respecte de l’inici del programa0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Inici programa Seguiment trimestre

AturatsTreballant

43,1%

10,1%

25,6%

34,9%

Resultats obtinguts després de 3 mesos de pràctica d’exercici físic

Page 46: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

III. ELS PROGRAMES DIII. ELS PROGRAMES D’’ACTIVITAT ACTIVITAT FFÍÍSICA I ESPORTIVA INTEGRATS SICA I ESPORTIVA INTEGRATS

EN EL TRACTAMENT DE LES EN EL TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDDROGODEPENDÈÈNCIESNCIES

Page 47: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Perfil del Perfil del drogodependentdrogodependent alsals CP CP catalanscatalansESDIP (2006)

--- EN EL MES ANTERIOR A L’INGRÉS A PRESÓ- 64 % havia consumit alcohol- 48 % cànnabis- Almenys 35 % havia consumit algun tipus de droga:

- 35 % cocaïna en pols- 26 % heroïna- 22 % cocaïna base- 19 % speedball- 18 % tranquil·litzants- 24 % consumia diàriament

--- EN ELS DARRERS 30 DIES A PRESÓ- 27 % havia consumit cànnabis- Almenys el 8 % havia consumit algun tipus de droga:

- 8 % heroïna- 5 % tranquil·litzants- 4 % alcohol (“chicha”)- 3 % cocaïna pols- 3 % consumia d’1 a 3 dies/setmana

Page 48: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

ESDIP 2006Darrers 30 dies abans ingrés

• 64 % alcohol• 23 % alcohol diàriament• 48 % cànnabis• 33 % cànnabis diàriament• 35 % cocaïna en pols• 26 % heroïna• 17 % tranquil.litzants• 8 % èxtasi

EDATS 2005-06Darrers 30 dies

• 65 % alcohol• 15 % alcohol diàriament• 14 % cànnabis• 3 % cànnabis diàriament• 2 % cocaïna en pols• 0,1 % heroïna• 8 % tranquil·litzants• 0,6 % èxtasi

Perfil del Perfil del drogodependentdrogodependent alsals CP CP catalanscatalans

La població penitenciària presenta valors significativament més elevats de prevalença i severitat del consum d’alcohol i

drogues que la població general.

Page 49: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• Disminució del consum per via parenteral (actualitat 11 %)• Disminució de malalties infeccioses associades al consum

(10 % VIH, 1,5 % SIDA, 21 % hepatitis C)• 66 % comorbilitat psiquiàtrica:• 26 % trastorns d’ansietat, depressió i psicosi

– 20 % trastorns de la personalitat (TLP i TAP)– 19 % ambdòs tipus de trastorns– 53 % dependents de l’alcohol tenen diagnòstic de TP

• COMPTE! ÚS, ABÚS, DEPENDÈNCIA

• Quant al delicte (ciutat de Barcelona):– 40 % de delictes relacionats amb consum d’alcohol i drogues– 30 % morts violentes relacionades amb consum de cocaïna– 60-70 % morts violentes relacionades amb consum d’alcohol

i/o d’altres drogues– Sembla haver-hi una correlació positiva ente delictes contra

la seguretat del trànsit i l’abús i dependència de l’alcohol i la cocaïna

Perfil del Perfil del drogodependentdrogodependent alsals CP CP catalanscatalans

Page 50: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

I tu què saps, si mai has provat les drogues? No em pots entendre…

Exemples d’experiències subjectives:

Intern amb problemes d’alcohol i cocaïna:- Vaig començar a consumir per problemes amb la família i la feina.- Em van invitar els amics.- Et tornes agressiu, vas buscant gresca.- Et ratlles, però tot i així, en prens.- Tens paranoies, creus que hi ha gent on no n’hi ha, sents sorolls…- Et gastes diners que no tens i acabes a la presó.

Perfil del Perfil del drogodependentdrogodependent alsals CP CP catalanscatalans

NECESSITAT DE FORMACIÓ

Page 51: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Intern amb problemes de cocaïna:- Vaig començar a vendre’n per guanyar diners. Com que la

tenia a casa, vaig acabar provant-la.- Me la donava un camell.- Millorava el sexe amb la meva dona, tenia “nits increïbles”.- Em va canviar la personalitat i em vaig tornar un “fill de puta”.- La necessites per viure, es torna quelcom habitual.- Tens problemes econòmics per poder comprar.- Malalties: quistos per tot el cos, vasos sanguinis infectats de

cocaïna, artrosi, problemes pulmonars, l’envà nasal i la boca destrossats.

Perfil del Perfil del drogodependentdrogodependent alsals CP CP catalanscatalans

Page 52: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva en sica i esportiva en contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues

Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física

Malalties coronàries (cardiopaties, arítmies...)

Disminueix el risc de malalties cardiovasculars.

Problemes respiratoris, dispnea, dificultat per respirar

Ajuda a controlar i millorar les malalties pulmonars.

Pancreatitis crònica (dèficit d’insulina i enzims digestius que provoquen úlcera estomacal)

Disminueix el risc de patir diabetis.Millora la digestió / Ritme intestinal.

Càncer (tumors hepàtics) Disminueix el risc de patir determinats tipus de càncer.

Insomni Millora la qualitat del son.

Hipertensió, cefalees i infart cerebral

Prevé o retarda el desenvolupament de la hipertensió arterial.

Page 53: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva en sica i esportiva en contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues

Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física

Trastorns nutricionals (bulímia, anorèxia, pèrdua de pes)

Millora les ganes de menjar

Problemes de pes per excés de calories buides (alcohol)

Major control del pes per la utilització de lípids

Alteracions motores (moviments i parla semblants a l’ebrietat)

-Millora els nivells de coordinació i equilibri-Ajuda a mantenir el nivells de resistència muscular-Millora la funció dels neurotransmissors i la sensibilitat dels receptors corporals

Destrucció del teixit nerviós (pèrdua de memòria i concentració)

Millora el funcionament intel·lectual i rendiment acadèmic.

Page 54: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física

Agressivitat i irritabilitat - Redueix la ira i l’agressivitat (alliberar tensions).- Major autocontrol de les emocions- Tolerància a les frustracions.- Nova manera de resoldre problemes.

Crisis d’ansietat i pànic Redueix emocions vinculades a l’estrés i els estats d’ansietat (cortisol).

Complicacions psiquiàtriques (psicosi cocaínica, depressió...)

Ajuda a combatre els símptomes de la depressió.

Baixada d'ànim (cansament / apatia)

Major optimisme i benestar.

Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva en sica i esportiva en contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues

Page 55: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies

QUADRE

Page 56: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Nivell bàsic (àmbit de la salut i qualitat de vida)

Població atesa100 %

Mòduls d’intervencióTOTS

Personal implicatEquip de tractament

Planificació de les accionsCrear i aplicar un programa d’activitat física que millori l’estat físic general, els components de la personalitat i els hàbits higiènics dels interns.

ResultatMillorar l’estat de salut dels interns.Disminuir els problemes psicològics, com l’ansietat, i millorar el seu nivell d’autocontrol.Crear hàbits saludables (higiene...).

És un programa obert a tots els interns, en què l’intern ha d’escollir l’activitat que més s’adapti als seus interessos i horaris, sempre amb l’aprovació de l’equip de tractament.

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies

Page 57: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Nivell intermedi (motivacional)

Població atesa40-60 %

Mòduls d’intervenció

TOTS

Personal implicatEquip de tractament

Planificació de les accionsIncrementar la motivació dels interns envers l’activitat esportiva, mitjançat la competició, sortides a l’exterior i setmanes culturals.Bateria de proves físiques per avaluar l’evolució de l’intern.

ResultatGarantir la continuïtat de la pràctica esportiva dels interns.Integració dels hàbits de pràctica esportiva i higiènics en la vida quotidiana de l’intern.Interès per arribar al nivell avançat a causa de la millora del seu estat de salut.

Dins d’aquest nivell intermedi hem de garantir la inscripció en alguna de les activitats esportives a tots els interns que realitzen un programa de tractament (VIDO, DROGODEPENDÈNCIES...).

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies

Page 58: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Nivell avançat (àmbit d’atenció especialitzada)

Població atesa25-30 %

Mòduls d’intervenció

Drogodependències

Personal implicatEquip de

drogodependències

Planificació d’accionsCrear i aplicar un programa d’educació física que, mitjançant els objectius terapèutics i de salut, educatius, recreatius i competitius, ajudi l’intern a disminuir, o eliminar, el consum de drogues i eviti recaigudes.

ResultatAprenentatge i coneixement del seu propi cos, de sistemes d’entrenament, nutrició i hàbits higiènics que ajudaran l’intern augmentant el control sobre la seva pròpia vida i la motivació envers el canvi.

És un programa intensiu d’educació física orientat a ajudar els interns que vulguin deixar la seva addicció a les drogues. Aquest programa té continguts teòrics i pràctics.

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies

Page 59: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies

OBJECTIUS DEL PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA

OBJECTIU PRINCIPAL: preparar el drogodependent per incorporar-se de nou a la societat, potenciant el seu desenvolupament integral.

A) ADQUISICIÓ D’HÀBITS I VALORS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA- Millorar la forma física.- Adquirir l’hàbit de fer exercici físic.- Augmentar l'autoconeixement del cos i l’autocura millorant el nivell d’higiene i alimentació.- Fomentar valors de solidaritat, cooperació, respecte...- Desenvolupar la responsabilitat individual i col·lectiva.

Page 60: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesnciesB) AFAVORIR EL CORRECTE DESENVOLUPAMENT ORGÀNIC I

FUNCIONAL.- Desenvolupar les qualitats físiques bàsiques (resistència, flexibilitat, velocitat i força)- Augmentar les habilitats motrius i l’eliminació de tensions musculars.

C) AFAVORIR L’EQUILIBRI PSICOLÒGIC.- Contrarestar l’ansietat. - Desenvolupar la capacitat d’autoexpressió i contribuir a la superació personal.- Millorar el nivell d’autocontrol i reduir o eliminar conductes agressives.- Treballar la relaxació.

D) COMPENSAR LES CONSEQÜÈNCIES DEL SEDENTARISME.

E) MILLORAR LES RELACIONS DE L’INDIVIDU AMB L’ENTORN SOCIAL.

F) ENSENYAR LA UTILITZACIÓ POSITIVA DEL TEMPS LLIURE.

Page 61: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMA (Ríos, 1997)

Estudi del medi (organització i funcionament d’un centre penitenciari).

Característiques dels usuaris (possibles alteracions degudes a la privació de llibertat).

Espais i materials per fer la pràctica esportiva (monitors per realitzar-la).

Programació de les activitats:Integració de l’activitat en la vida dels interns (horaris escola, feina, sancions...).Interessos i necessitats dels interns.

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 62: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• ESTUDI DEL MEDI

– Separació dels interns en funció de la gravetat del delicte comès i de la durada de la condemna imposada (Codi penal).

– Cada mòdul té el seu equip de tractament (psicòleg, educador, jurista...).

– Què hem de fer els monitors??

» Integrar intens de diferents mòduls a l’activitat.

» Separar els interns per mòduls a les activitats.

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 63: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS:

- Col·lectiu amb moltes possibilitats de patir problemes o alteracions, tant físiques com psicològiques.

- Necessitat de conèixer les seves condicions de salut per saber si són aptes per a la pràctica esportiva, de quin tipus i amb quina intensitat.

- Com?- Revisió mèdica.- Bateria de proves físiques (eurofit...) per avaluar el nivell

inicial i facilitar la prescripció d’un programa d’exercicis.- Entrevista per avaluar el risc de patir una malaltia o lesió

(PAR-Q, C.A.F...)

RESPONSABILITAT ÉTICA I MORAL

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 64: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• ESPAIS I MATERIALS PER REALITZAR LA PRÀCTICA ESPORTIVA:

– Espais, condicionats per l’edificació:» Poliesportiu (sala de musculació i pista poliesportiva, pista de

futbol 7, piscina exterior, mòdul)

– Material, condicionats pel pressupost:» Aparells de musculació (molt cars i necessiten molt d’espai)» Pilotes (gairebé tots els esports d’equip)» Implements (tennis, tennis taula, bàdminton, hoquei...)» Material alternatiu (motivador, més econòmic i polivalent)

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 65: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS:

- Horaris (molt condicionats per la resta d’activitats, sobretot escola i tallers)

– Activitats (en funció del seu nivell al programa)

• Nivell bàsic:» Pràctica: opcional» Espais: poliesportiu exterior» Horaris: matins i tardes (6 franges al dia d’1.15 hores)» Activitats: musculació, futbol, fronton, voleibol, tai-txi,

running...» Grau d’intervenció: semi dirigits» Durada del programa: indefinit

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 66: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS:

• Nivell intermedi:» Pràctica: opcionals les activitats bàsiques i obligatòries

les motivacionals» Espais: poliesportiu exterior + mòdul» Horaris: dimarts i dijous, de 12 a 13 h» Activitats: 1 sessió teòrica + 1 de pràctica a la setmana

Teòrica: anatomia bàsica, efectes de les drogues vs. esports...Pràctica: circuit per estacions per potenciar les capacitats físiques bàsiquesDiferents esports amb un alt grau de competició (interna + externa)

» Grau de intervenció: dirigida» Durada del programa: 3 mesos (24 sessions)

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 67: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

• PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS:

• Nivell avançat:» Pràctica: obligatòria» Espais: només dins del mòdul (gimnàs, pista futbol i bàsquet)» Horaris: dimarts, dimecres i dijous, de 9 a 10.30 h.» Activitats: 1 sessió teòrica + 2 de pràctiques a la setmana.

Teòrica: anatomia intermèdia i fisiologia, efectes de les drogues vs. esports, sistemes d’entrenament, reglament esportiuPossibilitat de realitzar algun curs amb validesa a l’exterior (socorrisme, curs de monitor de musculació...)Pràctica: musculació, circuit per estacions per potenciar les capacitats físiques bàsiques, esports col·lectius...

» Grau d’intervenció: dirigida, però encaminada a l’autogestió» Durada del programa: en funció del temps d’estada al mòdul

LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

Page 68: El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Gràcies!Yolanda Muñoz Fernández

[email protected]

Miguel Olmos [email protected]