el relleu d’espanya
TRANSCRIPT
EL RELLEU D’ESPANYA
T.2 Ciències Socials
El relleu de la península: les unitats exterior.
El relleu de la península s’organitza entorn a la meseta
La meseta
- Zona extensa de terres planes i elevades- Ocupa el centre de la peninsula Ibèrica. S’estèn per les comunitats de:
- Castella i Lleó,- Castella-la Manxa,- Comunitat de Madrid i- Extremadura.
- Té una altitud mitjana de 600 metres.- L’est està més elevat que l’oest.
El relleu de la mesetazones
ERMS
-Zones planes i elevades.- sóls pobres i- vegetació escassa.- Se situen a les vores de la Meseta.
HORTES
- Terrenys plans.- Sóls fèrtils i- Situats a les valls dels ruis.
CAMPS
-Terrenys fèrtils i aptes per a l’agricultura.-Se situen entre els erms i les hortes.
Les muntanyes de Toledo
- Situades al centre de la Meseta meridional.- Tenen poca altitud.- Separen les valls dels rius Tajo i Guadiana.
La Meseta és travessada per dues serralades
El Sistema Central
- Formada per serres d’uns 2.000 metres d’altitud.- Divideix la Meseta en dues:
- la Meseta septentrional,- la Meseta meridional.
- Destaquen les serres de:Gata, Gredos i Guadarrama.
Les muntanyes que envolten la Meseta
Les muntanyes de Lleó
- Uneixen les comunitats de Castella i Lleó i Galicia.- Té muntanyes de cims arredonits que no superen els 2.000 metres.- Destaca el cim Teleno.
La serralada Cantàbrica
- S’estèn per Castella i Lleó, Astúries i Cantàbrica.- Destaquen els Pics d’ Europa amb cims alts i agrestos, amb altituds entorn a 2.500 metres.
La serralada Ibèrica- S’estèn per les comunitats de Castella i Lleó, la Rioja, Aragó, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana.- Destaquen la serra del Moncayo i la serra de la Demanda, d’uns 2.000 metres.
La Sierra Morena- Té serres d’uns 1.300 m. que separen la Meseta d’Andalusia.- Destaquen la serra d’Aracena i la serra Madrona, on es troba el cim Bañuela
Nord-oest
Est
Sud
El relleu de la Península: les unitats exteriors.
No estan en contacte amb la Meseta.
Es classifiquen en muntanyes i depresionsLes muntanyes
exteriorsMassís Galaic
(Galicia)- Muntanyes de poca altitud.- Cims arredonits.- L’elevació més alta: Cabeza de Manzaneda.
Muntanyes Basques (País Basc i Navarra)
- Muntanyes de poca altitud.- Escarpades.- L’elevació més alta: Aitxure.
Els Pirineus(Navarra, Aragó i Catalunya)
- Formen frontera entre Espanya i França.- L’elevació més alta: Aneto.
Sistema Mediterrani Català - Dues cadenes muntanyoses paral·leles a la costa mediterrània. - Destaquen els massisos del Montseny i Motserrat.- L’elevació més alta: Turó del l’Home.
Dues serralades Bètiques- S’estenen per Andalusia, Castella- la Manxa, Regió de Murcia i la Comunitat Valenciana.
La serralada Penibètica-Paralel·la a la costa sud del Mediterrani.- Destaquen la Serrania de Ronda i Sierra Nevada.- El Mulhacén amb 3.479 és el cim més alt de la Península
La serralada Subbètica-Paralel·la al nord de la serralada Penibètica.- Destaquen les serres de Segura, Cazorla i Sagra. Arriben als 2.000 metres.
Les depressions exteriors
La depressió de l’Ebre- Situada al nord-est.-Vall extensa recorreguda pel riu Bore.- Envoltada pels Pirineus, la serralada Ibèrica i el Sistema Mediterrani Català.
La depressió del Guadalquivir
- Situada al sud-oest.- Vall recorreguda pel riu Guadalquivir.- Envoltada per les serralades Bètiques i Sierra Morena.
Són terres planes i de poca altitud envoltades per terres més altes i recorregudes per rius.
Les costes d’Espanya.Té una costa molt àmplia, banyada pel mar
Cantàbric, l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.
La costa cantàbrica-És alta i rocosa.- Poques platges.- Ries amplies.- Accidents:
- golf de Biscais,- caps de Matxitxaco i de
Peñas i- ria de Bilbao.
La costa atlànticaEs distingueixen tres zones
Costa gallega-Costa amb molts entrants i ixents de mar.-Destaquen les ries d’Arcusa i Vigo, i el cap de Finisterre.
Costa andalusa-Costa arenosa i plana.- Platges àmplies, maresmes i dunes.-Destaquen el golf de Cadis, el cap de Trafalgar i l’estret de Gibraltar.
Costa canària- Costes altes i rocoses a l’oest.- Costes baixes a l’est.- Les costes de Tenerife i Gran Canària són rocoses al nord i arenoses al sud.
La costa mediterrània
Costa catalana i balear- Costes altes i rocoses (cap de Creus) i- costes baixes i arenoses que formen cales.Costa llevantina
Comunitat Valenciana i Múrcia.- Platges àmplies al golf de València.- Destaquen: l’Albufera de València, el cap de Palos, de la Nau i les llacunes del Mar Menor.
Costa mediterrània d’Andalusia- Combina platges molt àmplies amb penya-segats.- Destaquen el cap de Gata i el golf d’Almeria.
Costa de Ceuta i Melilla- Costa Ceuta és baixa i retallada.- Costa de Melilla és alta i rocosa.
El relleu de les illes
Mallorca-L’illa més gran amb un relleru molt variat.- Al nord la serra de Tramuntana, amb el Puig Major de 1.436m.- Al centre de l’illa la plana del Pla.
Menorca- Relleu de poca altitud. Destaca el Toro amb 362 m.
Eivissa- Relleu de muntanyes de poca altitud. Destaca sa Talaiassam amb 487 m.- Valls àmplies, com Sant Antoni.
Es localitzen a l’est de la Peninsula.Estan formades per cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera,
i altres illots
Les Illes PitiüsesLes formen
Eivissa i Formentera.
El relleu de les illes
Es troben a l’oest d’Àfrica, a l’oceà Atlàntic. Són d’origen volcànic. En l’actualitat, es manté aquesta
activitat volcànica.
Lanzarote-L’illa de menys altitud.- Peñas del Chache, amb 672 m.
FuerteventuraEn el relleu predominen les planes..
Gran CanariaTé les elevacions més altes al centre de l’illa.
Tenerife-És l’illa més grand.-El Teide és el cim més alt d’Espanya, amb 3.715 m.
Gomera-Té les elevacions més altes al centre de l’illa: El Garajonay té 1.484 m.
La Palma-Té un relleu molt muntanyós.- La Caldera de Taburiente (al nord).
HierroTé un relleu format per molts volcans
Les muntanyes
Se situen a l’interior de la Comunitat Valenciana
Muntanyes del nord i el centre pertanyen a la serralada Ibèrica. Calderona, Javalambre i el massís del Penyagolosa. El Jabalambre és el cim més alt de la comunitat.
• Muntanyes del sud.•De les serralades Bétiques.•Destaquen Aitana, la Carrasqueta i Mariola.
Entre les serres hi ha altiplans (Requena-Utiel, Bunyoll) i valls
(Vinalopó).
EL RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA
• La major part és baixa i arenosa, amb platges extenses.•Les serres que arriben fins al mar, la costa és alta i abrupta, amb nombrosos penya-segats i caps.• Se succeeixen les llacunes costaneres o albuferes
•Se situen a la costa, a la desembocadura del rius principals.• Tenen sòls molt fèrtils.•Les més importants són:
- La Plana de Castelló,- l’Horta,- La ribera del Xúquer,- Baix Segura.
Les planes
El relleu costaner