EL QUADRE DE LA VIDADiuen que un dia es va demanar a un savi què és el temps, i que, el savi, no va poder explicar més que un retall de vida entre dos records; aquell transcórrer entre una emoció i la següent; potser també el record d’uns colors que van nàixer en el llunyà sèpia de la infantesa; els matisos que, lentament, van acabar omplint la paleta de la vida, fins que, al cap dels anys, ara, cal només una mirada per recordar les obres que van palesar la consolidació d’un estil i retrobar-se novament amb les muses que freqüentaven l’estudi...

Chedes, avui, ens proposa això precisament, passejar entre el seu art escollit; un conjunt de llenços que, al capdavall, composen el quadre de la seva vida. No és que la Chedes hagi viscut exclusivament per pintar; més aviat ha pintat per contar-nos la vida, però tal com la viuen cada un dels seus personatges. La pintura ha estat el seu camí particular cap a la seva individualitat, cap a la transcendència, cap a la pau interior, també.

Chedes ha espigolat en el passat i ens el mostra tenyit amb els seus particulars colors. La memòria de les emocions no sol ser molt precisa; cal tancar els ulls i pensar que, de fet, res no ha canviat. Des dels seus quadres, Chedes ens convida a passejar novament per la Lleida nostra, aquesta Lleida on el cor es va embullar amb la memòria, on es va commoure la natura entre fruiters i terres generoses, terres d’innombrables matisos on el segador voga damunt l’onatge calm dels camps. Des dels seus quadres contemplem novament la Seu, envanida i eterna; els arbres, les cases on hem crescut; tornem a olorar la terra mullada i a sentir, sota la pluja, aquell amor correspost; tornem a agafar l’humil Garrafeta i revivim els paisatges de la infantesa; o el vell cotxe amb el qual retornàvem a la platja a les primeres calors de l’estiu.

Lleida en el paisatge de la memòria. Lleida, sobretot, en el cor.

Hi ha moltes coses, però, que ja no tornaran. Algunes perquè se n’anaren com un vent furtiu, altres perquè la nostra vida se’n va allunyar con se’n van les aigües d’un riu. Tampoc nosaltres no tornem mai. La vida és un comiat constant.

En acabar una lectura, quan tanquem definitivament un llibre, dubtem en la nostra soledat seguir revivint l’última pàgina o mirar novament cap endavant. També l’últim quadre d’una exposició convida a refugiar-se en el passat, en la nostàlgia. El temps acaba signant el quadre de la pròpia vida. Però la vida està sempre delerosa d’ella mateixa i no trigarà en oferir-nos un nou llenç en blanc, espàtules i tubs de pintura per pintar el futur.

I un dia d’aquests, alguna musa retornarà a l’estudi de la Chedes per contar-li que les cigonyes han tornat a fer niu. En el ràfec més alt d’una torre de la Catedral Nova, a contrallum del més blau color de vida. Per al quadre de la vida.

Carlos Pérez San Emeterio

Institut d’Estudis Ilerdencs. Plaça Catedral s/n. 25002 Lleida. Tel. 973 271 500 www.fpiei.cat

L’Institut d’Estudis Ilerdencses complau a convidar-vos a la inauguració de l’exposició:

CHEDES SUÑÉEl quadre de la vida

L’acte tindrà lloc el divendres, 30 d’octubre de 2015, a dos quarts de vuit de la tarda, a la Sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Exposició, del 30 d’octubre al 24 de novembre de 2015