el pressupost

EL PRESSUPOST

CONCEPTE

EL PRESSUPOST: CONCEPTE I CLASSES

El pressupost constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que com a màxim pot reconèixer una entitat, i els drets que es preveuen realitzar durant l’exercici.

1. És un acte de previsió, limitativa quant a les despeses i estimativa quant als ingressos.

2. Es basa en una idea d’equilibri.

3. Implica regularitat en la seva confecció i periodicitat anual.

4. És una previsió normativa que implica obligació.

CARACTERÍSTIQUES


Actualment les noves tècniques pressupostàries es basen en aconseguir una assignació eficaç dels recursos i una major informació. D’aquestes noves tècniques cal assenyalar les següents:

1. Pressupost funcional

El pressupost funcional es basa en la classificació d’activitats. La utilitat de presentar un pressupost per funcions és la d’informar als destinataris de la informació sobre els principals propòsits perseguits en els programes de l’entitat, facilitant la comparació sobre el comportament de l’entitat pública en l’espai i en el temps.

2. Pressupost d’execució

El pressupost d’execució és aquell que ofereix els propòsits i objectius per als que es requereixen els fons públics, els costos de les activitats proposades per aconseguir els objectius i les dades

CLASSES


necessàries per apreciar quantitativament els objectius aconseguits i les tasques realitzades dintre de cada funció pública.

3. Pressupost per programes

El pressupost per programes és una tècnica pressupostària que estableix un sistema d’objectius a acomplir que són els que serveixen de marc a la gestió pressupostària, agrupant els crèdits per programes, essent cada programa el conjunt de despeses destinat a la consecució d’un objectiu concret, i establint-se un sistema d’indicadors d’acompliment dels objectius fixats.

Com a norma general, la presentació anual dels programes va acompanyada de una traducció a un Pressupost tradicional és a dir amb una estructura orgànica-econòmica de la despesa.

CLASSES


4. Pressupost de base zero

Consisteix en l’elaboració cada any, d’un pressupost sense referència al passat, basant-se en una revisió total dels objectius, mètodes i recursos.

CLASSES

PRINCIPI DE COMPETÈNCIA

PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: POLÍTICS

Li correspon exclusivament al poder legislatiu (CS, CdG) l’aprovació del Pressupost, que és elaborat per l’executiu (CdD)

PRINCIPI D’UNIVERSALITATTots els ingressos i totes les despeses han d’aparèixer en el Pressupost, sense compensacions o minoracions entre ells, no poden aparèixer per tant pel seu import net.

PRINCIPI D’UNITATAquest principi implica l’existència d’un únic document pressupostari que englobi tots els ingressos i despeses. Aquest principi suposa que no poden existir ingressos i despeses fóra del pressupost, ni poden existir múltiples pressupostos.

PRINCIPI D’ESPECIALITAT


Aquest principi es presenta en tres parts:

- Especialitat qualitativa: l’autorització pressupostària és per a realitzar despeses concretes i determinades. “Els crèdits per a despeses es destinaran exclusivament a la finalitat específica per a la que hagin estat autoritzats o per les modificacions aprovades amb posterioritat”.

- Especialitat quantitativa: l’autorització pressupostària és per a realitzar despeses per una quantitat màxima i concreta. “ No podran adquirir-se compromisos de despesa per quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats en l’estat de despeses, sent nuls de ple dret els actes administratius que incompleixin aquesta norma”.

Excepcions a aquestes dues primeres especialitats són les modificacions pressupostàries.

PRINCIPI D’ESPECIALITAT


- Especialitat temporal: els crèdits únicament poden ser gastats dintre de l’exercici pressupostari per al qual van ser concedits.

Excepcions a la tercera especialitat són les despeses de projecció pluriannual.

VINCULACIÓ JURÍDICA: a la URV els crèdits consignats a l’estat de despeses tenen un caràcter limitatiu i vinculant a nivell d’article.

PRINCIPI D’ANUALITAT

L’autorització pressupostària és per a gastar durant un període de temps concret i no indefinit. Aquest període és el que s’anomena “exercici pressupostari” i que segons la normativa actual, coincideix amb l’any natural.

PRINCIPI DE PUBLICITAT


“Els pressupostos s’examinen i es debaten pels òrgans corresponents, i a més a més, l’existència de la comptabilitat pública permet als ciutadans conèixer l’execució d’aquests Pressupostos”.

PRINCIPI D’EXACTITUDManifesta l’eliminació dels crèdits que tinguin naturalesa global o, per contra l’eliminació d’una superabundància de detalls.

PRINCIPI D’ANTICIPACIÓEstableix la necessitat de que els Pressupostos siguin aprovats amb suficient antelació respecte a l’inici de la seva entrada en vigor.


PRINCIPI DE NO AFECTACIÓTots els ingressos es destinen a finançar global i indistintament les despeses públiques, no reconeixent-se la prioritat d’una determinada despesa respecte una font concreta de finançament.

PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: COMPTABLES

Els principis pressupostaris comptables constitueixen la materialització dels principis polítics i tenen per tant un caràcter secundari.

PRINCIPI DE PRESSUPOST BRUTEquival al principi d’universalitat i assenyala la necessitat de que totes les despeses i ingressos es reflecteixen en el Pressupost pel seu import íntegre.

PRINCIPI D’UNITAT DE CAIXAEstableix la necessitat de que els ingressos i pagaments es centralitzen en una caixa única.

PRINCIPI D’ESPECIFICACIÓ

PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: COMPTABLES

Prohibeix els trasvassaments o transferències entre les diferents partides del Pressupost, excepte en els casos autoritzats.

PRINCIPI D’EXERCICI TANCATCom a norma general només poden aplicar-se al Pressupost d’un exercici els ingressos i despeses que es realitzin durant el mateix.

PRESSUPOST DE DESPESES

EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA

El pressupost de despeses constitueix l’autorització d’un òrgan competent (CdG i CS) per a que l’executor corresponent pugui gastar, i per tant contraure obligacions. Aquesta autorització es refereix a un període de temps determinat, que d’acord amb la normativa actual és el de l’any natural, i amb uns límits quantitatius i qualitatius ESTAT DE DESPESES

L’estat de despeses inclou els crèdits necessaris per atendre les obligacions. Aquests crèdits s’ordenen d’acord amb aquestes 3 classificacions o estructura:

- Classificació orgànica: fa referència al centre encarregat de gestionar els crèdits. S’identifica amb un codi numèric.

- Classificació funcional: determina per a què es gasta. S’identifica també amb un codi numèric amb diferents nivells d’agregació:



a. Grup de funció -> dintre el Pressupost de la URV:

- Funció 1: Docència

- Funció 2: Investigació i transferència

- Funció 3: Estudiants i comunitat universitària

- Funció 4: Infraestructura i biblioteca

- Funció 5: Universitat i societat

- Funció 6: Personal, formació i avaluació

- Funció 7: Despeses generals

b. Funció

c. Subfunció

d. Programa

- Classificació econòmica: representa per separat les despeses corrents i les de capital. S’identifica amb un codi numèric agrupat de la següent manera: capítol, article, concepte i subconcepte.

Cap. 1: Despeses de personal

Cap. 2: Despeses corrents en béns i serveis

Cap. 3: Despeses financeres

Cap. 4: Transferències corrents

1 + 2 + 3 + 4 = DESPESES CORRENTS



- Classificació econòmica: posa de manifest l’objecte de la despesa i representa per separat les despeses corrents, les de capital i les financeres. S’identifica amb un codi numèric agrupat de la següent manera: capítol, article, concepte i subconcepte.

Cap. 1: Despeses de personal

Cap. 2: Despeses corrents en béns i serveis

Cap. 3: Despeses financeres


1 + 2 + 3 + 4 = DESPESES CORRENTS



Cap. 6: Inversions reals

Cap. 7: Transferències de capital

6 + 7 = DESPESES DE CAPITAL

Cap. 8: Actius financers (adquisió)

Cap. 9: Passius financers (reemborsament)

8 + 9 = DESPESES FINANCERES

Cap 1. Despeses de personal

Es comptabilitzen en aquest capítol les següents despeses:

- retribucions i indemnitzacions del personal



- cotitzacions a la seguretat social

- prestacions i despeses de naturalesa social

Cap. 2 Despeses corrents en béns i serveis

S’engloben les despeses en béns i serveis necessaris per a l’exercici de l’activitat, que no produeixin un increment del capital. Les despeses a comptabilitzar tindran les següents característiques:

- ser béns fungibles

- tenir una duració en principi inferior a l’exercici pressupostari

- no ser inventariables

- ser despeses previsiblement reiteratives



Cap. 3 Despeses financeres

S’hi comptabilitzen les càrregues financeres per interessos de tot tipus de deutes.

- despeses d’emissió, modificació i cancel·lació de deutes- càrregues financeres per interessos de tot tipus de

dipòsits i fiances rebudes

Cap. 4 Transferències corrents

Pagaments sense contrapartida directa per part dels perceptors, que destinen aquests ingressos a finançar operacions corrents.

Cap. 6 Inversions

Despeses destinades a la creació o adquisició de béns de capital o béns inventariables necessaris per al funcionament de l’entitat.



Cap. 7 Transferències de capital

Pagaments sense contrapartida directa per part dels perceptors, que destinen aquests ingressos a finançar operacions de capital.

Cap. 8 Actius financers

Crèdits destinats a l’adquisició d’actius financers, que poden ser títols-valors, contractes de préstecs, fiances i dipòsits.

Cap. 9 Passius financers

Amortització de deutes.



ORGÀNICA + FUNCIONAL + ECONÒMICA = PARTIDA PRESSUPOSTÀRIA

ORGÀNICA + FUNCIONAL + ECONÒMICA + $$ = CRÈDIT PRESSUPOSTARI

PRESSUPOST D’INGRESSOS


El pressupost d’ingressos d’una entitat es pot definir com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets de cobrament que la mateixa preveu liquidar durant el període de temps que duri aquest.

Els crèdits del pressupost d’ingressos són una estimació no vinculant, a diferència dels consignats al pressupost de despeses, que suposen el límit d’una autorització per gastar.

El pressupost d’ingressos s’estructura en:

- Unitats orgàniques: centres gestors de l’ingrés

- Estructura econòmica: els recursos de l’estat d’ingressos del pressupost s’ordenen segons la següent naturalesa econòmica en capítols, articles, conceptes i subconceptes:



Cap. 1: Impostos directes i cotitzacions socials

Cap. 2: Impostos indirectes

Cap. 3: Taxes, preus públics i altres ingressos


Cap. 5: Ingressos patrimonials

1 + 2 + 3 + 4 + 5 = INGRESSOS CORRENTS

Cap. 6: Venta d’inversions

Cap. 7: Transferències de capital

6 + 7 = INGRESSOS DE CAPITAL



Cap. 8: Actius financers

Cap. 9: Passius financers

8 + 9 = INGRESSOS FINANCERS

Cap. 1 Impostos directes i cotitzacions socials

S’inclouen els recursos exigits sense contraprestació i que el seu fet imposable posi de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu, com a conseqüència de la possessió de patrimoni o l’obtenció de renda.

Cap. 2 Impostos indirectes

S’inclouen els recursos exigits sense contraprestació i que el seu fet imposable posi de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu, com a conseqüència bàsicament de la despesa de renda.



Cap. 3 Taxes, preus públics i altres ingressos

Ingressos derivats de la prestació de serveis públics.

Cap. 4 Transferències corrents

Recursos rebuts sense contrapartida directa per part de qui els concedeix, i que es destinen a finançar operacions corrents.

Cap. 5 Ingressos patrimonials

Recull els ingressos que procedeixen de les rendes del patrimoni.

Cap. 6 Venda d’inversions

Els ingressos derivats de la venda dels béns de capital.



Cap. 7 Transferències de capital

Recursos rebuts sense contrapartida directa per part dels agents que els concedeixen, i que es destinen a finançar operacions de capital.

Cap. 8 Actius financers

Recull els ingressos per la venda d’actius financers, així com els ingressos per les devolucions de préstecs, dipòsits i fiances concedits.

Cap. 9 Passius financers

S’imputen els ingressos per l’emissió de deute i obtenció de préstecs, també els dipòsits i fiances rebuts.

CICLE PRESSUPOSTARI DE LA DESPESA

EL PRESSUPOST: CICLE PRESSUPOSTÀRI

Consta de 4 fases:

- Elaboració i presentació: el pressupost l’elabora la Gerència seguint les directrius del Consell de Direcció .

- Aprovació: l’aprova el Consell Social a proposta del Consell de Govern.

- Execució: que també consta de 4 fases:

1. AUTORITZACIÓ: s’acorda la realització d’una despesa determinada per una quantitat certa o estimada, reservant per aquest fet la totalitat o part d’un crèdit pressupostari. S’inicia així l’execució de la despesa però sense que hi hagi encara relacions amb tercers.

2. DISPOSICIÓ: s’acorda la realització de les despeses prèviament autoritzades, per un import determinat o


CICLE PRESSUPOSTÀRI

determinable. La disposició ja té rellevància jurídica davant de tercers.

3. RECONEIXEMENT: el reconeixement de l’obligació és l’acte mitjançant el qual es declara l’existència d’un crèdit exigible contra una entitat, derivat d’una despesa A i D. El reconeixement es produirà prèvia acreditació documental i si correspon després de la comprovació material de la realització del servei per part del creditor.

4. EXTINCIÓ: l’extinció de les obligacions reconegudes es produeix bàsicament mitjançant el seu pagament (P).

En determinats supòsits es poden acumular en un sol acte diverses fases d’execució: AD, ADO, ADOP


CICLE PRESSUPOSTÀRI

- Control: el cicle pressupostari es culmina amb el control de l’execució del mateix, que pot ser un control que el realitzi un òrgan extern (empreses d’auditoria o la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya) o bé intern (departament d’auditoria interna).

CICLE PRESSUPOSTARI DE L’INGRÉS

EL PRESSUPOST: CICLE PRESSUPOSTÀRI

Consta de 4 fases:

- Elaboració i presentació: el pressupost l’elabora la Gerència seguint les directrius del Consell de Direcció .

- Aprovació: l’aprova el Consell de Govern i el Consell Social.

- Execució: que consta de 2 fases:

1. RECONEIXEMENT DE DRETS

2. EXTINCIÓ DEL DRET: es produeix normalment pel cobrament efectiu del dret, encara que també hi ha altres formes com les anul·lacions, prescripcions, condonacions i insolvències per exemple.

CICLE PRESSUPOSTARI DE L’INGRÉS

CICLE PRESSUPOSTARI

- Control: el cicle pressupostari es culmina amb el control de l’execució del mateix, que pot ser un control que el realitzi un òrgan extern (empreses d’auditoria o la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya) o bé intern (departament d’auditoria interna).

el pressupost

Documents