elpallasso

JOAN SOLER-JOVÉ

Soler-Jové segresta el gest, pren la plasticitat d’allò quotidià. No ens sorprèn, doncs, que faci de Charlie Rivel el seu emblema, el seu com-pany inseparable; perquè ell era qui millor que cap altre artista en la història del circ feia del gest un art tan universal, etern i efímer, Així són els dibui-xos de Soler-Jové.

Genís Matabosch

Autors per ordre d’aparició

Pep Bota i GibertSebastià GaschJosep Ma. Palau i CampsMiquel Martí i PolJoan Roig i PieraJ. A. García BlázquezJosep M. CadenaManuel del ArcoPaulina SchumannMaria C. EstadaAntonio F. MolinaJoaquim VentallóLluïs CoquardCarme Dastis AlonsoJoan Olivé i PortéPío F. MuriedasAntoni JuliàDolors ThomasManuel AmatMaria de FredericJaume Noguera i ReigIsabel Coll MirabentAdrià GualGenís Matabosch

Joan Soler-Jové Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La imatge d’en Charlie Rivel em retorna als meus dies d’infància. L’udolar del genial pa-llasso cubellenc em fa somriure novament, com ho feia quan era petita. Aquest any es compleixen vint-i-cinc anys des que ens va dei-xar, als seus 87 anys. És considerat una de les persones amb major transcendència mundial de les nascudes a la nostra vila. Ho va fer de casualitat, és cert, però el seu sentiment de perti-nença al nostre municipi va ser tant gran que va voler conver-tir-lo en el lloc on passar els darrers anys de la seva vida amb la seva família.Ara, vint-i-cinc anys després de la seva marxa, l’amic Joan Soler-Jové i l’Ajuntament de Cubelles tornem a unir els nos-tres esforços per dedicar-li un modest, però merescudíssim, homenatge a qui un dia va omplir d’alegria i il·lusió les llars de mig món.

Maria Lluïsa Romero i Tomàs Alcaldessa de Cubelles

Josep Andreu Lasserre Charlie Rivel

Memorial de la mà de Joan Soler-Jové

Joan Soler-Jové

dibuixos

Charlie Rivel

el clown

Joan Soler-Jové i Charlie Rivel. Exposició Homenatge Perruqueria Saiz. Entrega de la meda-lla del Circ Estatal de Moscou. Barcelona 1977 Foto August Santacana.

…Són homes que creen el gest fugaç i irrepetible, l’expressió lleu i sàvia, el llenguatge del cos i la quimera, que ens fan percebre les sensacions més diverses i qui sap si transformen la nostra vida.…Són ophtalmos quotidians que més enllà del seu art ens diuen que l’ull és la memòria, que assagen de trobar el vidre que ens permeti reviure, com deia Proust, instants que havíem cregut perduts per sempre.…Són alquimistes que transmuten en joia i tendresa les ires modernes, que descobreixen dos cops al dia els remeis univer-sals i els mitjans de perllongar indefinidament la vida de les sensacions.

Pep Bota i Gibert

Y he aquí a Charlie Rivel. En unos momentos en que los paya-sos dan rienda a su desembridada verborrea y se valen exclusi-vamente del chiste para hacer reír a un público carente de sen-sibilidad, en la actuación de Charlie Rivel todo es leve, aéreo, discreto, apenas indicado, sin insistir nunca en los defectos y con una diversidad, una mesura, una precisión, una reserva en la ultranza, que son las condiciones que caracterizan al artista verdadero y creador.

Sebastià Gasch

Catalunyaterra de pintors i de poetes, d’actors i de futbolistes i –no cal dir ho– de professionals i d’homes de treball, ha donat també naixença a homes de circ i, entre aquests, a un pa-llasso genial, Charlie Rivel, fill de Cubelles, petita vila del Garraf, de cara al nostre mar…

Sebastià Gasch

París, centre de cultura,

i Nova York del diner,

i Londres és seu segura

d’aquell polític ben fer.

Melic de la religió

poden ser Roma o La Meca,

i de despistat candor

la bella vila d’Arbeca.

Però el centre d’alegria

i de rialles el cel

és Cubelles, on naixia

un home: Charlie Rivel.

Josep Ma. Palau i Camps

Però, ¿i tu? ¿Què seriessense el ferotge adolescent que et vetlla,provocatiu i exigent? Qualsevol cop devent et faria trontollar i perdre l’equilibri. No hi ha marsense platja ni terra sense cel.

Miquel Martí i Pol

Pep Andreu

El teu retorn a la nostre llar, “La gràcia, el plor, el teu somriu-re, la cadira i la guitarra” reviuran, avui i sempre, en el sí dels cubellencs i amics.

Joan Roig i Piera

Edita L’Ajuntament de Cubelles

34a Setmana Cultural

el pallasso Charlie Rivel

Concepte Joan Soler-Jové

Realització Xavier Rodríguez a Litocrom

Fotos Augusto Santacana, Eugenio, J. Buil Mayral,

Paulina Schumann, Joan Iriarte, Kim Manresa

© dels textes als respectius autors

© dels dibuixos propietat de l’autor

Dipósit legal B-22.916/2008

Des d’aquestes pàgines, amb aquest treball de col·laboració entre l’artista de la nostra comarca Joan Soler- Jové i aquesta regidoria, quan es complei-xen 25 anys de la seva mort, volem fer-li un homenatge al pallasso i a la persona que va ser Josep Andreu i Lassarre, conegut com a Charlie Rivel.Aquell que amb el seu plor i el seu “uuuuh” va fer que un nen calmés les seves llàgrimes i li oferís el seu xumet. Aquell que només amb una cadira al mig d’un escenari, l’omplia d’il·lusions i expecta-tives de riures.Aquell que per una casualitat del destí va néixer a Cubelles, al pas per la nostra ciutat del seu circ, i que en la seva edat adulta va voler conèixer les seves arrels i conviure amb tots nosaltres.Al pallasso, a l’artista, a la persona, sempre.

Prudència Carrasco i Madrid Regidora de Promoció Cultural

Entre llunes sitgetanes, el retrobamentdelvostre amic,

Charlie Rivel, personatge carismàtic de Soler-Jové.

Primer homenatge. 8è Saló de l’Infància i la Joventut. Barcelona 1970. Foto Eugenio.

JOANSOLER-JOVÉ

Barcelona Resideix a Sitges. De pare artista-pintor. Des de infant comença a pintar, formant-se a Barcelona, Madrid i París. Home d’inquietuds culturals. Ha treballat en mitjans de comunicació i actes diversos. Crea la col·lecció de llibres “Els Quaderns de la Punta”. Estima el dibuix per sobre de tot. El tema del Circ l’atrau sempre convertint-se en el cronista gràfic de Charlie Rivel, clown cubellenc, català universal.

elpallasso

Josep Andreu Charlie Rivel va néixer a Cubelles el dia 23 d’abril de 1896, durant una “tournée” dels seus pares –ell català, Pere nascut a Sants; ella funàmbula francesa, Maria Louise–.La família Andreu va abandonar el país i es va establir a París, on aviat els va afalagar l’èxit. De 1925 a 1930 va entusiasmar els espec-tadors del Circ Medrano, de París, una doble i sensacional atracció interpretada pels germans Charlie, Polo i René Rivel.Un dels millors números, el del “show” parodiant Charlie Chaplin “Charlot” fins el punt que aquest un bon dia li va dir “M’imiteu vos o sóc jo , qui us imita?”. També li va proporcionar un gran èxit la pa-ròdia d’una cantant d’òpera. Tanmateix, el seu número més conegut i el millor de tots era el famosíssim de la cadira i la guitarra. Charlie Rivel tenia dos atributs, el moviment i el mutisme, que feien que el seu art fos netament universal.L’any 1954 va fer la primera visita a Cubelles i va prometre tornar-hi, cosa que acomplí. Més endavant, es va establir a Cubelles, té un carrer i un col·legi al seu nom, se li va lliurar la medalla d’or del poble i hom li ha fet un monument.Protagonitzà la pel·lícula “El aprendiz de clown”, la qual va ser fil-mada precisament a Cubelles el 1967.És dels 13 personatges que Antoni Ribas escollí per el seu documen-tal “Catalans Universals”El 26 de juliol de 1983 moria un dels pallassos més grans de la història del circ. Charlie Rivel, l’home que una vegada va dir que el millor tresor que conservava era el somriure dels infants del món sencer.

Dels pallassos ets el rei Charlie Rivel

CHARLIE RIVELLA IMATGE D’UNCATALÀ UNIVERSAL

¿Cómo captar la alegría, la emoción, el llanto que lucha por no aflorar? Acaso baste una mano, pero mágica, y un lápiz, pero como una aguja enhebrada de sentimientos, y un papel, pero puro como el alma de un niño, y todo dirigido por la visión de un artífice: Joan Soler-Jové ha sabido combinar todos esos elementos para hacernos más viva la imagen de Charlie Rivel.

J.A. García Blázquez

Sota l’aparença del riure a flor de llavi amb les actituds d’un clown que ha quedat en un lloc ben alt dins de la his-tòria del circ mundial, hi ha la veritat d’un dibuixant que s’expressa. Soler-Jové també és, en aquest sentit, Char-lie Rivel perquè, sense mai deixar d’ésser fidel a la figu-ra i a l’art d’aquell magnífic artista del millor espectacle del món, manifesta per mitjà d’ell tota mena de sentiments humans. S’integra d’aquesta manera en l’etern joc de l’art, que contínuament fa veure que menteix per a poder dir com més intensament millor, la veritat.

Josep M. Cadena

Las mejores historias de circo, son las que no se inventan Manuel del Arco

Si un punt descabdelles,amb llapis alat,surten meravelles.

Damunt el paper,després del combat,ni ha el somni darrer.

Josep. M. Palau i Camps

La aparente coincidencia de la sínte-sis del arte del clown, como la de mi padre Charlie Rivel, y los dibujos de Joan Soler-Jové, son la conjunción de una delicada y constante observación: la natural elegancia de una dicción cla-ra en constante búsqueda del gesto y la simplificación. No es coincidencia, sino propósitos comunes que se com-plementan en la expresión plástica que realizan ambos, cada uno por su cami-no, del Arte y del Circo.

Paulina Andreu Schumann

Exposició homenatge a Eivissa 1980. Foto J. Buil Mayral.

A la pista del Zirkus Krone, 1981. Foto Paulina Andreu Schumann.

Dibuix i Màgia

De sobte es posa a dibuixar. Comença amb una ratlla.És una ratlla sense pretensió, una línia sinuosa, certera i precisa, gruixuda o fina. Plena de vida, de poesia i de màgia: perfecta!.Un grafisme que sembla un no res i acaba en un tot. Amb força.És un dibuix que omple l’espai i el temps, i no pots deixar de mirar-lo, i no vols que t’oblidi. Saps que ja t’ha atrapat. Per sempre.És qualsevol pirueta, per senzilla que sigui, sortida d’una mà disciplinada, nascuda d’un sotrac al cor. Viscuda profundament, pensada i sentida.És l’ànima d’en Joan. D’un mestre proper, de l’artista complet.És l’ànima d’en Joan Soler-Jové.

Maria C. Estada

El corazón en el circo Charlie Rivel

Los dibujos circenses de Joan Soler-Jové, unen, a la caligráfica gracia poética, una profunda humanidad.En unos leves rasgos capta su ambiente con la delicadeza y la fuerza de un pintor-poeta japonés.Estos dibujos sólo puede hacerlos quien tiene puesto su cora-zón en el Circo.

Antonio F. Molina

Soler-Jové: Trobaria bunyol –si intentava comentar els seus dibuixos–, perquè vostè hi té una reconeguda mà trencada. En resum, que em semblen senzillament perfectes i del tot il·lustratius.

Salvador Espriu

No passeu de llarg ni de pressa davant d’aquests dibui-xos que us presentem. Detureu-vos a mirar-vos-els, per a cercar-hi, no pas cap missatges –com se sol dir ara que cal endevinar-hi el que diu que duen– sinó simple-ment per a admirar la gràcia del dibuix –que s’hi veu de seguida– i la bellesa amb què el llapis del dibuixant ha sabut fer reviure el que el va enamorar.

Joaquim Ventalló

Al qui li agrada el món del infants no pot deslligar-lo de les bullicioses imatges del circ. I a l’entusiasta del circ, després de veure els subtils dibuixos de Soler-Jové, sempre associarà, vulgues no vulgues, les filigranes dels artistes de la pista circular amb les virtuositats d’aquest artista del llapis.Moltes plomes més autoritzades que la meva han jutjat favo-rablement els dibuixos d’en Soler-Jové, però jo m’atreveixo a afegir-hi el meu gra de sorra, ja que admiro de fa temps la gràcia dels seus treballs, que com el més hàbil dels acròbates, aconsegueix que el difícil sembli fàcil. Les seves figures, inaca-bades a primera vista, però sorprenents per la seva perfecció i harmoniós ritme visual, són producte d’esborrallar molt i molt paper i de traçar línies i més línies, a l’igual que el clown –en Charlie Rivel, per en Soler-Jové tan admirat, és la imatge perfecta– resolt amb senzillesa una humorada d’impacte, que li ha costat hores i hores d’assaig i concentració.Si el circ és fantasia, en Soler-Jové és el millor il·lustrador d’aquesta fantasia.Gràcies, amic Joan, per fer-nos somiar desperts.

Lluís Coquard

De tots els espectadors, els infants són els que coneixen millor els pallassos Sebastià Gasch

Dos piquetsi quatre ratlles,Charlie Rivel, és veu bé,amb la graciai la destresadel nostreSoler-Jové.

Déu vos guardiCharlie Rivel,Que els àngels us guardin bé.En Soler-Jovéus enyorai com veieu,jo també.

Dos piquets i quatre ratlles

Joan Olivé i Porté

Rosa Cimorra, Joan Soler-Jové, Paulina Andreu Schumann, Juanito Andreu i Charlie Rivel.La Cuina de les Arts, Barcelona 1979. Foto August Santacana.

Pío Fernández Cueto

Joan Soler-Jové. Aquest és el nomque ens evoca el fabulós món del circ i sobretot una de les seves grans figures: Charlie Rivel. És engrescador sentir parlar de circ i de tot allò que l’envolta a Soler-Jové. En parla amb tant d’entusiasme i sabent tant el que diu que t’encomana, encara que no vulguis, tota la grandesa que es desprèn.D’aquest món tan especial. Ho és tant, d’engrescador, com contemplar els seus dibuixos, concebuts sempre com un a obra a mig acabar, però que no cal pas posar-hi ni un traç més per transmetre tot allò que vol dir.No sé si estic errat, però em sembla recordar que Picasso, el gran mestre de la pintura, en un moment donat de la seva vida quan li semblava que ja havia dit tot el que volia dir sobre les teles, va voler fer una curiosa experiència: Tancat en una cambra del tot fosca i amb una bombeta elèctrica encesa a la mà la feia voleiar de tal manera que dibuixava materialment sobre la foscor de la cambra una sèrie de figures mai més repetibles i d’una gran bellesa plàstica. Aquesta és la sensació que a mi em fan els dibuixos de Soler-Jové. La insinuació tot just apuntada; el traç segur i ferm, que sempre sembla que s’hagi de desfer per esdevenir irrepetible; la mobilitat de les seves figures, són, sens dubte, equiparables a l’experiment de Picasso.Soler-Jové, tant en la seva tasca de dibuixant, com en la de recopilar i publicar en petits llibres una bona quantitat d’articles i poesia (versots, com diu ell en un volum) sobre el circ tots ells il·lustrats ambs els propis dibuixos, ha fet una important obra, a la que sens dubte s’haurà de recórrer, anys a venir, per saber coses del circ i sobretot de Charlie Rivel, el seu model preferit.Felicitats, amic Joan, per la teva traça, per la teva dedicació i per tants i tants dibuixos que ens estàs deixant i que tant admirem.

Antoni Julià

Diada de Sant Josep a Cubelles l’any 1979. Foto Kim Manresa.

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya rep, amb tota cordialitat, a Charlie Rivel, el nostre català universal, acompanyat per Joan Soler-Jové i Ferran Cassany, empresari d’espectacles; l’any 1980. Foto Eugenio.

Sempre sentint la primaveracom una eterna renaixença,el mag de il·lusió sempre eracom un doll de vida inmensaentregat al món amb complaença.

Dolors Thomas

Gràcies al fotògraf Postius, a Cubelles s’han trobat amb un fill il·lustre, tanmateix inesperat. Fa anys que hi va néixer, accidentalment, en ocasió de donar, la família Andreu, unes representacions de circ a l’aire lliure a la plaça del poble. Charlie Rivel va arribar al món en una habitació senzilla, pagesa, amb vermells penjolls de tomaqueres al sostre i unes dotzenes de flairosos melons que anaven madurant a sota del llit que generosament oferiren a la partera.I avui dia, aquest fill pròdig –que ignorava exactament on ha-via nascut– coneix i estima el poble de Cubelles, viu i transita orgullosament incorporat al seu paisatge penedesenc de cada dia. S’ha volgut sotmetre a un retir fet de silenci i de cels blaus, i a captar-se preferentment les rialles dels infants, aquestes ri-

alles que semblen tan fàcils, però que a vegades resulten tan difícils d’aconseguir.Cubelles, venturosament silenciós encara, és un poble que ni fet a mida per a asseure’s a un pedrís antic i anar ressuscitant vells records. Per anar evocant, en aquest cas, l’espectacle gran-diós del circ amb els seus trapecis volants, les seves músiques trepidants, la mandra dels elefants, els salts mortals, els enar-dits aplaudiments del públic després de la reeixida acrobàcia. Soler-Jové, amb els seus infal·libles apunts i dibuixos, li ha anat decorant i embellint tota l’alegria que passa del circ, el gran somni del circ, la seva infinita poesia. Soler-Jové és, so-bretot, el notari gràfic dels moments més sublims de la mímica de l’artista.Pels camins de rodalia de Cubelles –horts, vinyes i camps–, el clown més famós del món, camina pausadament, ara un pas, ara un altre, el bastó a la mà. Una humana silueta que avança retallada damunt l’horitzó, talment un final de pel·licula de Charlie Chaplin. En certa manera, instintivament, Rivel ha volgut retornar a les tomaqueres i els melons cubellencs que el veieren néixer, potser per a cloure amb unes pinzellades, barreja d’humor i de melangia, les darreres pàgines de la seva biografia del pallasso immortal.

Manuel Amat

Charlie Rivel està cantantel seu fill està tocant.Formen un duo impactantsembla cosa molt seriosai tant mateix no és poca cosaCharlie, Charlie, ets molt gran!

Maria de Frederic

El pallasso que ens espera

Amor, somriure,amistat,glòria,professionalitat...Tot és passat!Demà qui t’haurà recordat?Ací, tot és vanitat.

Jaume Noguera i Reig

Retrats i entorns de SitgesEl món de la pintura i el dibuix

Iriarte realitzà també el retrat del dibuixant Joan Soler-Jové, un dels principals artistes que actualment es dediquen a l’àmplia i suggeridora temàtica del circ. L’obra, que demostra un agran sen-sibilitat i un gust depuradíssim, sorgeix de l’estreta relació que uneix Soler-Jové i Charlie Rivel. Per això Iriarte sintetitza en la seva fotografia els dos personatges en un de sol. Així, retrata el dibuixant amb ulls de pallasso trist i li plantifica al bell mig del rostre el fals nas del gran pallasso, un apèndix que el mateix Rivel va regalar-li.

Isabel Coll i Mirabent

Foto Joan Iriarte

SÁBADO, 3 JULIO 1999

VIERNES, 6 AGOSTO 1999

MARTES, 10 AGOSTO 1999

Lo dit queda dit. Lo altre és per fer encara Adrià Gual

Del

llib

re •

El D

ibui

x a

Cat

alun

ya /

100

dib

uixa

nts

que

cal c

onèi

xer

•

Joan Soler-Jové(Barcelona 1934)