EL PAISATGE ROMÀ D’ALCOVER I EL BAIX CAMP

Marta Prevosti

Els paisatges actuals són el resultat de la interacció entre el medi natural i

l’activitat de l’home que l’habita, que el va adaptant a les seves necessitats,

que el va transformant a través d’anys, segles i mil·lennis.

Els arqueòlegs estudiem el paisatge com una suma de capes i capes de transformacions que s’han anat sobreposant.El paisatge és dinàmic. Tant la natura com l’acció de l’home van canviant i transformen el paisatge. D’aquesta manera també va canviant la percepció de l’home sobre el paisatge que habita. Els paisatges són naturals i culturals alhora, plens de valors i símbols. L’home actua sobre el seu entorn, tala arbres, estableix espais per a les seves activitats, planta cases, acorda punts de reunió –mercats-, parcel·la la terra i la conrea, fresa els camins existents i n’obre de nous. Cada grup humà actua sobre un paisatge humanitzat prèviament pels avantpassats. I les seves accions van deixant petja al territori, com si subvertissin un ordre establert per la tradició. A cada canvi, la natura s’ha d’adaptar, i tot el sistema torna a buscar el seu equilibri.

Cada canvi queda gravat i repercuteix en el futur.

El paisatge és un sistema en mutació permanent.

La terra està condemnada, com la nostra pell, a conservar la traça de les ferides antigues. (F. Braudel)

ESTUDI DE LA MORFOLOGIA DEL TERRITORI

•Fotografia aèria

•Mapes actuals i antics

•Prospeccions de camp

• PALET, J.M., ORENGO, H. 2010, “Les centuracions de l’ager Tarrconensis: organització i concepcions de l’espai / The Centuriations of the Ager Tarraconensis. Spatial Organisation and Conceptualisation”, a: PREVOSTI, M.; GUITART (eds.), Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural / Historical aspects and natural setting, Documenta 16, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 121-154

SEQÜÈNCIA POL.LÍNICA DE LA PALEOLLACUNA DE LA TANCA

(LA PINEDA, SALOU, PLA DE TARRAGONA)

RIERA, S.; MIRAS, Y; GIRALT, S; SERVERA, G. 2010: “Evolució del paisatge vegetal al Camp de Tarragona: estudi pol·línic de la seqüència sedimentològica procedent de la Sèquia Major (La Pineda, Vila-seca)”, a: PREVOSTI, M.; GUITART (eds.), Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural / Historical aspects and natural setting, Documenta 16, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 163-173

Port Aventura

Diagrama pol.línic

-5600 -5350 -5100 -4850 -4600 -4350 -4100 -3850 -3600 -3350 -3100 -2850 -2600 -2350 -2100 -1850 -1600 -1350 -1100

-850 -600 -350 -100 150 400 650 900

1150 1400 1650 1900

0

A lnus

0

Betula

0

Fagus

0

Ab ies

0 20 40

P inus

0

Corylus

0

Fraxinus

0

Cedrus

0 20

Quercus c

aducifoli

0 20 40

Quercus il

ex

0 20 40

Quercus to

tal

0

Tamarix

0

Jun iperus

0 20

P istacia

0 20

Erica tota l

0

C istus

0

Gen is ta-C ytisus-ty

pe

0 20

O lea0

V itis0

Castanea sa

tiva

0

Jug lans reg ia

0 20

Cannabis -Humulus

0

Cerealia t

0 20 40

Poaceae

0 20

Artemisia

0

P lan tago lanceo la ta

0

P lantago tota l

0

Rumex

0

As te ro ideae

0

Brass icaceae

0

Urticaceae

0

Ap iaceae

0

Lotus-type

0

He lian themum

0

Polygonum aviculare -typ

e

0

Thalictrum

0

Euphorbia

0

Papaver

0 20

C ichorio ideae

0 20 40

Cyperaceae

0

Potamogeton

0

Typha/Spargan ium -type

0 100 200 300 400

Chenopodiceae

0

Ruppia m aritima

0 20 40 60 80

AP

0 20

Arbusts

0 20 40 60

Herbàc ies

0 20 40

Conreus

0 20

IAS

arbres arbusts conreus herbes Indicadors antròpics Locals-excloses suma base

Fase 3: Període romà: 200 aC-400 dC

Estudi de l’ocupació humana• prospeccions superficials extensives• prospeccions superficials intensives• Prospeccions geofísiques• excavacions

LÓPEZ, J.; PREVOSTI, M.; FIZ, I. 2011: “Estudi del poblament per períodes cronològics i per tipologies / A Study of the Population by Chronological Periods and Typologies”, a: PREVOSTI, M.; GUITART, J. (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament / The Population, Documenta 16, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 372-403

3 transsectes:

1- Cambrils, Montbrió, Vinyols i els Arcs. 8000m2

2- Tarragona, Reus, Vila-seca, Riudoms: 6500 m2

3- Peudemont Castellvell del Camp i Reus: 1150 m2

Unitat de prospecció i mesura: el camp.

-PREVOSTI, M., ABELA, J. 2011: “Prospeccions superficials sistemàtiques”, a: PREVOSTI, M.; GUITART (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament / The population, Documenta 16, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 37-111.

PROSPECCIONS INTENSIVES

6145

319

68

12 125

142118

0

50

100

150

200

250

300

350

Tota

l fr

agm

ents

Distribució mat. Arqueol. per períodes - Transect 1

Exposició itinerant: Aquae. La gestione dell’acqua oltre l’Unità d’Italia nella pianura emiliana. (Emilia Romagna)

Val Padana

Bolonia

ARCHÉOZOOLOGIE

Sílvia Valenzuela: Paisatge, alimentació i gestió dels ramats a Antigons a partir de les restes de fauna (vertebrats i mol·luscs), GRACPE-UB, direcció de Jordi Nadal.

Núria Padrós: La fauna de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils), ICAC.

AQUEOFAUNAVALENZUELA-LAMAS, S. 2010: “Paisatge, alimentació i gestió de ramats als Antigons a partir de les restes de fauna (vertebrats i mol·luscos)”, a: PREVOSTI, M; GUITART, J. (ed.), Ager Tarraconensis 1. Aspecteshistòrics i marc natural / Historical aspects and natural setting, Documenta 16, InstitutCatalàd’ArqueologiaClàssica, Tarragona, 181-192.Total de 1921 restes.Aquest conjunt permet fer una aproximació de la gestió ramadera, d’un sistema destinat fonamentalment a l’autoconsum i a la venda d’excedent, i no una producció intensiva d’un producte concret.

L’aportació del treball dels bous en el llaurat dels camps i el transport, així com en l’aportació de carn per a l’alimentació, són fonamentals en l’economia de la vil·la.

El ritme de recanvi dels animals implica que o bé el propietari de la vil·la té ramats propis, o bé molt poder adquisitiu per renovar els bous cada dos o tres anys.

El primer cas implica una gran propietat, car els ramats de toros i vaques, si volen ser biològicament viables, han de tenir un mínim de 20 individus, que necessiten instal·lacions adients. Varró (II,5,18) fa referència a ramats de 100 caps, a raó de dos toros cada 60 o 70 vaques.

En el segon cas – adquisició regular de bous – l’explotació pot ser més petita en àrea de terreny, però precisa ser molt rentable per poder anar renovant els animals tant assíduament.

Els ovicaprins estaven destinats a la producció de carn, llana i llet per a la vil·la. No es fa una explotació intensiva sobre cap dels tres productes, fet que suggereix que els ovicaprins no constitueixen la base econòmica dels Antigons.

Els porcs dels Antigons es crien per a la producció de carn d’autoconsum i d’obtenció de garrins per vendre.

Els mol·luscs constitueixen una petita part de l’alimentació, amb una presència notable de cargols de terra i d’ostra.

En base al conjunt d’observacions realitzades, la vil·la dels Antigons del segle III sembla envoltada de camps de conreu on treballen els bous, té instal·lacions separades per a cada tipus de ramat (bovins, porcs, ovelles i cabres, èquids) i tal volta té una zona de bosc propera o un parc silvestre (leporarius).Tot apunta cap a una gran propietat on la obtenció dels recursos és diversificada i pròspera.Els mol·luscs marins adquirits a Tarraco o en algun altre mercat, són un testimoni més del poder adquisitiu dels propietaris.

La tríade mediterrània

VINS TARRACONENSES

Plini (Nat. Hist., XIV, 71) compara els vins de Tarraco, Lauro i els baleàrics als millors d’Itàlia.

Marcial (Epig., I, 26,9; VII, 56, 3; XIII, 118), desprecia el vi laietà, mentre que considera els de Tarragona millors que els de la Campània i tan bons com els d’Etrúria.

Sili Itàlic (Punica, III, 369-70; XV, 177) considera que els seus vins donen fama a la ciutat de Tarraco, com també Florus (186,5).

Baix Camp

Baix Penedès

EL BURGUET

EL BURGUET

MAUSOLEU DE ROQUES ROGES

EL DEGOTALL

ELS SEGALÉS

MAS DE GASSOL

«Tarragona és per a mi, la ciutat més agradable i estimada de totes les que són apropiades per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, que guarda certes reserves amb els forasters, per bé que una vegada provats, els tracta bé. El cel és molt temperat, i l’any sembla una primavera constant. La terra és fèrtil en els camps i encara més en els pujols, produeix vi i blat tan rics com Itàlia, i en la collita de la tardor no és inferior a ella ...»

Publius Annius Florus, Vergilius orator an poetaSegle II