el noucentisme
TRANSCRIPT
EL NOUCENTISME
CONTEXT HISTÒRIC: PERÍODE DE REVOLTES
A Catalunya, a finals del segle XIX, van tenir lloc diversos enfrontaments entre laburgesia i els obrers. El proletariat, que treballava explotat, va començar a organitzar-seen sindicats d’ideologia socialista i anarquista amb l’objectiu de defensar els seus drets.
La revolta social més destacadad’aquesta època va ser la SetmanaTràgica (del 26 de juliol al 2 d’agostde 1909), una revolta popular(antimilitarista i anticlerical) contrala participació de reservistes en laguerra del Marroc, que es vatraduir, principalment, en la cremad’edificis religiosos.
L’Estat espanyol va patir, a més, una crisi profunda: la pèrdua de les colònies de Cuba iFilipines (1898).
CONTEXT HISTÒRIC: QUÈ IMPULSA L’INICI DEL
NOUCENTISME
1901: creació de la LLIGA REGIONALISTA
• Partit catalanista, conservador, catòlic i monàrquic
• Objectius: obtenció de l’autonomia per Catalunya i la seva modernització
• Recull les aspiracions de la burgesia catalana.
• Mitjà per dur a terme la revolució social.
1906: Enric Prat de la Riba dóna forma teòrica alprojecte polític de la Lliga amb el diari La Veu deCatalunya i el llibre La nacionalitat catalana.
1907: Prat de la Riba fou elegit president de la Diputació deBarcelona des d’on planteja una reforma de les institucionspúbliques catalanes i una fórmula autonòmica per Catalunya.
1914: constitució de la MANCOMUNITAT
• Institució presidida per Enric Prat dela Riba (i més tard, per Josep Puig iCadafalch), que aplegava les quatrediputacions catalanes.
• Amb gestió autonòmica, laMancomunitat va impulsar eldesenvolupament econòmic i culturalde Catalunya: inversions en educació icultura.
• La dictadura de Primo de Rivera(1923) va posar fi a la Mancomunitat(es va dissoldre el 1925).
PROGRAMA POLÍTIC DE LA LLIGA REGIONALISTA: LA RENOVACIÓ CULTURAL
Impuls de la llengua i la cultura per aconseguir lamodernització social i cultural del país
Fixació d’una llengua literària:Pompeu Fabra s’encarregarà de lareforma lingüística i la sevaconsolidació
• 1906: Primer congrés internacional de la llengua literària.
• 1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans.
• Establiment d’una infraestructura cultural
EL NOUCENTISME: DEFINICIÓ
Moviment ideològic, cultural i polític que té elsuport dels dirigents de la Mancomunitat
Terme popularitzat per Eugenid’Ors a la sessió “Glosari” deLa Veu de Catalunya.
• Allò que és propi del nou-cents(1900)
• Allò que és oposat a vell.Noucentisme
INICI DEL MOVIMENT: 1906
Publicació del “Glosari” d’Eugeni d’Ors a La Veude Catalunya: transmet la doctrina noucentista.
Publicació d’Els fruits saborosos de Josep Carner:reflecteix els ideals ètics i estètics delnoucentisme.
Primer congrés de la llengua catalana: primerpas per a la normalització i normativització de lallengua catalana.
FINAL DEL MOVIMENT: 1923
COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA
CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:
• Imperialisme: Imposició dels valors propugnats com anacionals a la societat.
• Classicisme: raó per sobre dels sentiments(ordre, harmonia i control). Valoració dels clàssicsgrecs i romans com a model literari i com a modelartístic.
• Civilisme o civilitat: Aplicació del programanoucentista, que havia de crear una societaturbana, ideal, sense conflictes de classe (oposat alruralisme i al localisme dels modernistes).
• Mediterranisme: Valoració del paisatge mediterrani, elpaisatge de l’olivera i de la vinya, i de les formes devida tradicional d’aquest espai com a model.
• Arbitrarisme: Ideal estètic arbitrari, basat en el treballformal, subjecte a unes normes (oposat a la creacióbasada en la inspiració i l’espontaneïtat delsmodernistes).
Eugeni d’Ors (polític i escriptor) va ser el
teoritzador del Noucentisme. Per
mitjà de les glosses (articles d’opinió
breus sobre l’actualitat política i
cultural, signats amb el pseudònim Xènius), publicades diàriament a La Veu de Catalunya en la secció Glosari, va exposar les bases
d’aquest moviment:
MODERNISME /NOUCENTISME
• Voluntat de renovar la cultura catalana per fer deCatalunya un país autònom, modern i europeu.SEMBLANCES
• Els noucentistes es consideren intel·lectuals més queno pas artistes i col·laboren amb la classe burgesa pertransformar la societat (els intel·lectuals modernisteseren rebels socials crítics amb la burgesia).
• Cultura i política s’alien .
• Persegueix la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat ila bellesa formal (el modernisme es va decantar perl’exaltació dels sentiments, l’espontaneïtat i la llibertatformal).
• Civisme, arbitrarietat i classicisme (en contraposició aruralisme, espontaneïtat i romanticisme).
DIFERÈNCIES
EUGENI D’ORS: VIDA
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú el1954), escriptor i filòsof català.
Estudià Dret i Filosofia i Lletres. Es decantà per la literatura.
Emprà el pseudònim “Xènius” per escriure a la secció Glosari de La Veu deCatalunya i el pseudònim d’Octavi de Romeu per a signar les seves obresd’art.
El 1917 es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de laMancomunitat de Catalunya.
Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector ipromotor, es produeix un distanciament progressiu entre ell i el programade la Lliga Regionalista (el fan dimitir dels seus càrrecs oficials), a causa dela seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch.
El 1920 avandona la seva llengua i comença a publicar en castellà.
EUGENI D’ORS: OBRA
• Articles breus de caire intel·lectual que publicava diàriament a La Veu de Catalunya.
• Temàtica variada.
• Objectiu: donar una determinada visió del món.
• Estil innovador:
• Llenguatge elaborat, culte, refinat
• Ús d’arcaismes i neologismes
• Tractament enginyós, intel·ligent i àgil del tema
Gloses
• Recull de gloses on presenta la dona ideal (Teresa) com a símbol dels valors ideològics i estètics del Noucentisme.
La Ben Plantada
LA POESIA NOUCENTISTA
Gènere més conreat del Noucentisme literari perquè era el gènere que s’adequava millor a les exigències
d’arbitrarisme de la ideologia noucentista (treball formal, subjecte a unes normes).
La poesia ha de ser artificiosa: treball de la forma, estil rigorós, llengua culta, elaborada i subtil.
Acostuma a tenir referències al món clàssic.
El poema, en definitiva, era una obra d’art en ell mateix, valorat per la seva perfecció formal. I el
poeta, doncs, havia de treballar i polir els mots amb l’objectiu que el poema aconseguís la bellesa artística desitjada (oposat a l’espontaneïtat dels modernistes).
LA POESIA NOUCENTISTA
• La vida senzilla, la quotidianitat.
• L’ambient ciutadà.
• La natura idíl·lica i civilitzada.
• La feminitat:
• Cànons de bellesa grecollatins
• Símbol de l’ordre i la mesura
• Tasca educativa cap als fills
• El pas del temps i l’envelliment.
TEMÀTICA
JOSEP CARNER: VIDA
Neix a Barcelona el 1884 i mor a Brussel·les el 1970.
Família d’intel·lectuals: en contacte amb el món de les lletres des de petit.
Passió per la literatura: publica la primera poesia als 12 anys.
Estudia Dret i Filosofia i Lletres als 14 anys: a la universitat és on descobreix el catalanisme polític.
Treballà activament a l’Institut d’Estudis Catalans.
El 1921 exerceix càrrecs diplomàtics a diferents països.
El 1939 es refugia a Mèxic per la repressió franquista. Allà exercí de professor universitari i va col·laborar amb altres intel·lectuals catalans exiliats.
JOSEP CARNER: OBRA
• Primers anys influït pel Modernisme
• Primera etapa: Noucentisme
• Segona etapa: Simbolisme
ETAPES DE LA SEVA POESIA
• Rigor formal: utilitza formes clàssiques (sonet)
• Domini i control de la llengua
• Visió del món harmònica, plàcida, equilibrada
• Humor i ironia
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POESIA
ELS FRUITS SABOROSOS
Fa un recorregut per les diverses etapes de la vida de la persona(infantesa, joventut, maduresa i vellesa) relacionant-les amb lesfruites en funció de les seves característiques (color, olor, mida i gust)i les estacions de l’any en què es donen.
La infantesa hi és tractada com una etapa de felicitat incondicional, iles criatures la viuen a través dels sentits com si hagués de ser eterna.
La maduresa és protagonitzada per dones, i eslocalitza, sobretot, entre l’estiu i la tardor: Carner les acosta al mónquotidià que les envolta (la cuina, la cura dels fills, la maternitat, lasensualitat, la bellesa que se’n va...) també en un ambient plàcid iequilibrat i sempre emmarcat en una vida matrimonial perfecta.
La vellesa no és tan idíl·lica com les altres dues etapesperquè, malgrat que en destaca la tranquil·litat i la dolçor, lasolitud i la tristesa hi són ben presents.
Malgrat la proximitat de la mort, la malaltia, la solitud i latristesa, ni els personatges ni les paraules de Carner es deixenendur mai per la tragèdia, sinó que qualsevol etapa de lavida, fins i tot la més dura, és acceptada, si cal amb dolçaresignació. Es el caràcter noucentista, en què tot ha de serharmònic, equilibrat, ordenat, perfecte, artificiós iclassicitzant: arbitrari.
EVOLUCIÓ DE LA POESIA
Els principis poètics del noucentisme evolucionen cap a un distanciament cada cop més gran entre poesia i realitat.
• Els poetes pensen que és necessari expulsar larealitat de la poesia per assolir l’obra d’artperfecta.
• Les incerteses i les imperfeccions de la vida realno tenen cabuda en el poema.
• El poema ha de brillar com una joia única feta desímbols i musicalitat en perfecta harmonia.
• La poesia ha de serpura, intel·lectualitzada, aïllada de tot elementexterior.
Influència dels poetes simbolistes Mallarmé i Valery:
CARLES RIBA: VIDA
Neix a Barcelona el 1893.
Interès per les llengües, en especial les clàssiques.
Va estudiar Filosofia i lletres i Dret (per la família)
El 1912 coneix la poetessa Clementina Arderiu amb qui es casà el 1916.
Exerceix de professor de literatura, de grec i fa traduccions.
El 1932 és elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans on col·labora amb Fabra en l’elaboració delDiccionari general de la llengua catalana.
El 1939 s’exilia a França (al poble de Bierville) arran de l’entrada de les tropes franquistes aBarcelona.
Torna a Catalunya el 1943 i mor el 1959 a Barcelona.
CARLES RIBA: OBRA
Un dels poetes més rellevants de lapostguerra i un dels escriptors mésimportants de tota la literaturacatalana del s.XX.
Gran intel·lectual: amb la voluntat dededicar-se totalment al món de lacultura: poeta, crític i traductor.
Tradueix autors clàssics i europeus dels.XX.
Evolució de la seva poesia:
• Primerenca: influències modernistes (JoanMaragall).
• Segon estadi: poesia de tendència noucentista
• Tercer estadi: “Poesia pura” (importància de laperfecció formal i la nuesa del pensament).
• Últimes composicions: de caire existencial imetafísic.
«Un poema no s’explica;
és a dir, les seves paraules no són canviables per unes
altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions
i de les imatges que comporta,
perquè justament la seva comesa
és dur el lector més enllà d’elles,
pel camí d’una veu insubstituïble.»
Carles RIBA
CARLES RIBA: OBRA
El primer llibre d’Estances (1919) és una descripció dels seusestats d’ànim i una recerca persistent d’una expressió poèticapersonal, de la identitat pròpia del sentit de la inspiració i de lacreació artística. El tema principal és l’expressió de l’amor.
El segon llibre d’Estances (1930) té dues parts, quecorresponen a dues èpoques diferents. Els poemes de laprimera tenen com a tema el destí personal del poeta i els dela segona reprenen la temàtica amorosa.
Tres suites (1937): tres sèries de sonets que expressen la tensióentre sensualitat i espiritualitat.
CARLES RIBA: OBRA
Elegies de Bierville (1942).
• Són 12 poemes impregnats de mitologia grega: el poeta inicia un viatgeinterior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; després capa la mort, com ho feu Orfeu per recuperar la seva estimada Eurídicei, finalment, renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu.
• La Guerra Civil va tenir poc ressò en l’obra de Riba però l’exili, va significarun canvi profund. Aquesta obra fruit de l’experiència de l’exili és una deles obres poètiques més importants del segle XX a la literatura catalana.
• A imitació d’una forma poètica grecollatina, l’elegia, a les Elegies deBierville hi ha expressada l’experiència personal del poeta i l’experiènciacol·lectiva de tot un poble en un moment històric dramàtic.
• Exiliat en un país estranger, Riba aboca a les Elegies el seu orgull sorgit dela humiliació: després d’haver-ho perdut tot, el poeta inicia un retorn capal seu interior.
• S’explica la difícil experiència humana del retorn a la pròpia essència.
• Aquest retorn íntim, cap a l’interior de si mateix, inclou, això noobstant, un retorn col·lectiu, és a dir, té una projecció política, expressadaen el desig de recuperar la llibertat perduda.
CARLES RIBA: OBRA
Del joc i del foc (1943/1949) és una col·lecció de poemes breus, adaptaciód’una estrofa japonesa, la tannka, que tenen com a finalitat expressar unasensació, una reflexió, un fet d’amor o de recança.
A Salvatge cor (1952) sèrie de sonets on el tema central és l’amor humà il’amor diví.
Esbós de tres oratoris (1957): tres llargs poemes de temàtica bíblica.
A banda de la seva activitat poètica, no podem oblidar les incursions de Ribaen el camp de la narrativa (bàsicament amb obres adreçades a infants i joves)i de la crítica literària, a més de la seva tasca com a traductor.