Sandro Botticelli: El naixement de Venus.

Fitxa tècnica

Títol: El naixement de Venus.

Autor: Sandro Botticelli (Florència, 1445 –1510).

Cronologia : 1485.

Tècnica: tremp sobre tela.

Dimensions: 1,73 x 2,78 m.

Estil: renaixentista.

Tema: mitològic.

Localització: Galleria degli Uffizi (Florència).

Obres del mateix autor:

La primavera (1478).

Pal·las dominant el Centaure (1482 - 1483)

La calumnia (1495).

Biografia de l’autor

Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom deSandro Botticelli, es va iniciar en l’activitat artística com aorfebre, però aviat es va sentir atret per la pintura. El seumestre va ser Filippo Lippi, i aviat va rebre encàrrecs de lesmillors famílies florentines, incloent-hi els Mèdici, gràcies alsquals va conèixer la filosofia neoplatònica.

L’única vegada que es va haver d’absentar de la ciutat durantun temps llarg va ser quan va treballar, sota les ordres delpapa Sixt IV, en la decoració mural de la Capella Sixtina, entreel 1481 i el 1482.

Considerat en vida el pintor més popular de Florència, quanl’any 1500 Leonardo da Vinci va tornar a la ciutat, l’estil deBotticelli va començar a ser considerat arcaic i va quedar en unsegon pla. Els darrers anys de la seva vida, Botticelli va destruiralguns dels seus quadres mitològics, i va pintar escenesreligioses influenciat pels sermons del dominic GirolamoSavonarola. Adoració dels mags i detall (autoretrat) (c.1472).

Verge amb el Nen i àngel (1465-1467).

Càstig dels rebels. Capella Sixtina (1481-1482).

La pietat (c. 1495).

Descripció formal

Al centre de la pintura s’hi dibuixa la imatge espiritual i bellade la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La sevaconcepció anatòmica revela un grau alt d’idealització, tant enles diferents parts –coll massa llarg o espatlles massa estretes icaigudes-, com en la posició d’equilibri clàssic en contrapposto.

La figura esvelta de Venus s’estableix com a eix simètric deltriangle compositiu imaginari que es forma a partir de les duesdiagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtexsuperior al cap de la deessa. Els altres personatges, situats alsextrems, dirigeixen les seves accions directament a Venus, iaixí compensen l’espai escènic i alhora li donen un ritmedinàmic contraposat a la serenitat del personatge central. Total’escena està emmarcada en un paisatge de naturalesasolitària i ideal, d’acord amb la bellesa harmoniosa de ladeessa.

El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en elpaisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura delfons, sinó que s’estilitza i suavitza la forma. Amb el mateixobjectiu és tractada la llum, uniforme en gairebé tota lasuperfície –sense clarobscurs-, i els colors dominats per unapaleta clara i sense estridències.

Temàtica

En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixementde Venus (Afrodita), la deessa del amor. Segons Hesíode, vanéixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitalsd’Ur{, castrat pel seu fill. Cronos. En una segona versió,explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter(Zeus) i Dione, Deessa de la terra.

No obstant això, el que Botticelli representa en el seu llenç noés –com suggereix el títol- el naixement de Venus, sinól’arribada a les costes de Citera després d’haver nascut almar, tal com narra Homer en un dels seus relats.

La deessa està acompanyada per les alenades de Zèfir, el ventde l’oest, i d’Aura, deessa de la brisa, i és rebuda a terra per unade les Hores (estacions de l’any), que per les flors del vestit, ésidentificada amb la Primavera, l’estació de l’amor. Les rosestambé s’identifiquen amb l’amor, i la petxina en que éstransportada la deessa, amb la fecunditat.

Vasari: Urà castrant Cronos (1564).

Més enllà de la lecturaiconogràfica, és possible unainterpretació neoplatònica, correntfilosòfic molt lligat a l’entorn cortesàdel pintor, segons la qual aquestllenç representaria la unitat entre labellesa, l’amor i la veritat, qualitatsque s’encarnen en la figura de Venus.Cal assenyalar que, des de la Romaclàssica, aquesta és la primerarepresentació d’una figura femeninanua.

Leonardo da Vinci: Retrat de Marsilio Ficino

Models i influències

La formació de Botticelli amb Filippo Lippi va tenir unainfluència important en la seva obra de temàtica religiosadurant la primera etapa de la seva producció. No obstantaixò, Botticelli aviat va agafar el seu propi camí, marcat perl’obsessió de plasmar amb tota la vehemència possible labellesa ideal, i per això el naturalisme no va ser una fita en laseva pintura. A més, influenciat per les teoriesneoplatòniques, el pintor florentí va ser el primer a reprendre latemàtica mitològica, de la qual El naixement de Venus i Laprimavera són dos dels millors exemples.

Malgrat que el seu estil va tenir seguidors com FilippinoLippi, al començament del segle XVI la seva obra va caure enl’oblit a causa de les noves propostes de Leonardo da Vinci iMiquel Àngel. Va ser redescobert i molt valorat al segle XIX pelsprerafaelites, com John Everett Millais, els natzarens i elspintors pompiers.

John Everett Millais: Ofèlia (1851-1852).