EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)

1. El moviment obrer des dels inicis fins al 1848 (pàg. 66-69)1.1. D'artesans a proletaris1.2. Els primers conflictes i el luddisme 1.3. El socialisme utòpic1.4. El naixement del sindicalisme1.5. El cartisme1.6. L'experiència revolucionària del 1848

2. Els grans corrents ideològics de l'obrerisme (pàg. 72-73)2.1. El marxisme2.2. L'anarquisme

3. L'època de la Primera Internacional, 1864-1881 (pàg. 74-75)3.1. L'Associació Internacional de Treballadors3.2. La Comuna de París3.3. Crisi i dissolució de la Internacional

4. Sindicats de masses i partits obrers, 1881-1914 (pàg. 76-79)4.1. Els avenços sindicalistes4.2. Partits i sindicats socialistes4.3. Els camins del socialisme4.4. Les pràctiques de l'anarquisme

5. La Segona Internacional (pàg. 80-81)5.1. Fundació i objectius5.2. Els grans debats5.3. Crisi i divisió del moviment socialista

EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)

CLASSE OBRERA

SINDICALISME

SOCIALISME UTÒPIC

CARTISME

MARXISME

ANARQUISME

INTERNACIONALISME

SOCIALSDEMOCRÀCIA

LUDDISME

COMUNISME

EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)

1. EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

REVOLUCIÓINDUSTRIAL

Burgesos

PROLETARIS

Societat de classes

Treballadors que sols posseeixen la seva força de treball

Dures condicions de:

Vida: problemes d’habitatge, analfabetisme, treball infantil, mortalitat alta,...

Treball: llargues jornades, sous baixos,males condicions, disciplina,...

Els proletaris prenen cons-ciència de la seva situació (consciència de classe)

S’organitzen per intentarmillorar la seva situació

MOVIMENT OBRER

1.1. D'ARTESANS A PROLETARIS (1)

ELS OFICIALSDELS GREMIS

Són els primers en organitzar-se.

Causa

Forma d’organitzar-se

1.1. D'ARTESANS A PROLETARIS (2)

1751-1160 1761-1770 1771-1780 1781-1790 1791-18000

20

40

60

80

100

120

140

CONFLICTES LABORALS A LA GRAN BRETANYAJ.FONTANA (1991): L'època de les revolucions

baixen els seus salaris i empitjoren les seves

condicions de vida

Associacions d’ofici que defensen el seu treball amb vagues

i accions de protesta

la competència de les noves fàbriques

Els governs prohibeixen i reprimeixenles associacions obreres i les vagues

Els obrers “amaguen” les seves associacionsen forma de confraries religioses o festives

Pel suport dels governs a la burgesia, els obrerses radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:sufragi universal, reformes socials, igualitarisme

Ludisme

Cartisme

Socialisme utòpica partir del 1815

Sindicalisme

1.1. D'ARTESANS A PROLETARIS (3)

Joseph Sherwin, teixidor de cotó de Stokpot, on el salari era de 8 xíllings setmanals per 14 hores de treball diàries, esmenta el cas d'un patró d'una fàbrica el qual, l'any 1816, va reduir els salaris 3 penics per teler a causa de la despesa de llum artificial, fet que representava per a la majoria dels obrers una reducció de 6 penics [...] El patró no va suprimir la reducció durant l'estiu i a l'hivern va voler imposar una nova disminució de salari. Els obrers [...] s'hi van oposar i abandonaren la feina. Van ser citats davant d'un magistrat [...] Es van negar a tornar a la feina si se'ls disminuïa el salari i van ser condemnats a un mes de presó [...]

A.L.MORTON i G.TATE (1971): Història del moviment obrer anglès

● Analitza les condicions laborals i la connivència entre patrons i jutges.

Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seves peticions i, si aquests no complien, actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta)

Males condicions Repressió dels governs LUDDISME

Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes d'amenaça dels obrers a Gran Bretanya

Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació

Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques

Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819)

1.2. ELS PRIMERS CONFLICTES: EL LUDDISME

+ =

Cronologia: 1815-1848

Característiques:

Critiquen el sistema social i econòmic capitalista

Denuncien l'individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada capitalista

Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestargeneral, rebutjant la competència i l’explotació

Desconfien de la política i els polítics

La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar lasocietat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista.

L. A. BLANQUI

Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme)

Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatorial

Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comuna

LOUIS BLANCEl sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a millores

Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals

1.3. EL SOCIALISME UTÒPIC (1)

CHARLESFOURIER

Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb activitats agrícoles, industrials i administratives

Partidari de la igualtat d’homes i dones

E. CABET

Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i social completa i un govern elegit entre tots els seus membres

Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracassa

ROBERTOWEN

Comença aplicant millores laborals a la seva fàbrica de New Lanark

Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entre elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)

1.3. EL SOCIALISME UTÒPIC (2)

● Raona per què la proposta d'Owen era utòpica.

Els treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posavendiners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues.

Aquestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions): Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis.

Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’AssociacióNacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals.

El 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers:Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.

Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació

Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat)

A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics

1.4. EL NAIXEMENT DEL SINDICALISME

reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al govern,arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions

Cronologia: 1836-48

sufragi censatari

1.5. EL CARTISME

Origen fracàs de la Great Trade Union

repressió contra els pobres

NOM

REIVINDICACIONS

sufragi universal masculí

vot secret

dret a ser elegit

sou per als diputats

reformes democràtiques i anticapitalistes

Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seves demandes, la repressió i les divisions.

Les revolucions del 1848 tenen un caràcter social per tota Europa: els obrers recolzen a lapetita burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos

A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pelministre socialista Louis Blanc

La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables

1848 suposa:

La confrontació clara i definitiva entre burgesiai proletariat.

El moviment obrer cada vegada creix més i s’organitza millor, fins a la 1a. Internacional

Debat al moviment obrer sobre si és possibleampliar drets dins d’una república burgesa o és

necessària una revolució de classe (per la força).

Naixement del marxisme: Marx i Engelspubliquen el Manifest Comunista (1848)

Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)

1.6. L'EXPERIÈNCIA REVOLUCIONÀRIA DEL 1848

2. ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L'OBRERISME

Friedrich Engels (Alemanya,1820 – Anglaterra, 1895)

Karl Heinrich Marx (Alemanya, 1818 – Anglaterra, 1883)

Mijaíl Alexándrovich Bakunin (1814 - 1876)

Pierre-Joseph Proudhon (1809–1865)

Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)

Analitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capital)

Funcionament deles societats

BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció)

SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats, ...)

determina en última instància

El motor de la història és la lluita de classes entre:Opressors (controlen l’economia)

Oprimits (no controlen l’economia)

2.1. EL MARXISME (1)

ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA

Mode de producciócapitalista

Forces de producció

Mitjans de producció: màquines,...

Mà d’obra

Relacions socials de producció

Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant) explotació

Plusvàlua (benefici del capitalista)

a través de la

Proletaris i burgesos estan condemnats a enfrontar-se per augmentar el salari o la plusvàlua

Diferències entre rics i pobres cada vegada més grans

Els obrers han d’unir-se i organitzar-se políticament per organitzar una revolució que acabi amb el capitalisme

i instauri una dictadura transitòria del proletariat

Societat comunista: sense classes

2.1. EL MARXISME (2)

La classe treballadora substituirà, en el curs del seu desenvolupament, a l’antiga societat civil per una associació que exclourà les classes i el seu antagonisme; i no hi haurà ja poder polític pròpiament dit, perquè el poder polític és precisament el resum oficial de l’antagonisme en la societat civil.

K. MARX (1847): Misèria de la filosofia

Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin

L’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu

S’oposen a

L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,que es senten degradats.

La propietat privada: és un robatori que no respecta la llibertat i laigualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció

La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i els imposauna jerarquia i unes dependències

2.2. L'ANARQUISME (1)

L’Estat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convertir, i sempre que ho intenta, ho fa amb poca fortuna; perquè la seva naturalesa no consisteix en persuadir, sinó en imposar-se, en forçar. S’esforça poc en amagar la seva naturalesa de violador legal de la voluntat dels homes, de negació permanent de la seva llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a perdre, precisament perquè ho ordena, ja que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; [...] La llibertat, la moralitat i la dignitat humanes consisteixen precisament en això, en que fer el bé no perquè se li ordena sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima.

M. BAKUNIN: La Llibertat

Proposen

Llibertat individual de l’home i de tota la societat

Abolició del dret d’herència

La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans perdestruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista

Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consumautosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots)

Les Comunes s’agrupen en federacions, on totes tenen el mateix pes

2.2. L'ANARQUISME (2)

El mutualisme proudhoniàNosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat.[...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten sota la seva responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Existeix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i treball.

P.J.PROUDHON (1851): Idea general de la Revolució

MARX BAKUNIN

Concepció històrica Les classes com a protagonistes Els individus (i les classes)

com a protagonistes

Formad’organització Partits polítics obrers i sindicats Sindicats obrers

Recolzamentsocial Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot)

Forma de lluita Vagues i revolució obrera Vagues, revolució obrera i acciódirecta (terrorisme individual)

Societat de

futur

Dictadura transitòria delproletariat (conquesta del poder

i l’Estat) → societat socialista

Acabar d’arrel amb l’Estat iimplantar una societat anarquista

basada en Comunes i Federacions

Propietat Estatal Col·lectiva o comunal

● Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París (1871)

3. L'ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

Giuseppe Pellizza da Volpedo (1901): Il Quarto Stato

L’A.I.T. o Primera Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876

Suposa la unió d’obrers de tot el món i de diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)

El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals

Dos objectiusbàsics

Aconseguir l’emancipació de la classe obrera

Conquerir el poder políticVaga: forma de lluita (sindicats obrers)

Formació de partits polítics nacionals

REIVINDICACIONS CONCRETES

Jornada laboral de 8 hores

Supressió del treball infantil

Millora de les condicions laborals de les dones

Desaparició de l’exèrcit

Socialització dels mitjans de producció

3.1. L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS(1)

Enfrontament entre marxistes i anarquistes bakuninistes anarquistes

Reclamen una insurrecció generali espontània per acabar amb l’Estat

Rebutgen l’autoritat del ConsellGeneral de l’A.I.T.

Tenen major pes en Suïssa, Itàlia,Bèlgica i Espanya

L’A.I.T. va ser important per

ser una tribuna de discussió pública

organitzar els obrers en una organització supranacional i de classe front al nacionalisme predominant

reforçar la consciència de classe del proletariat

estendre la lluita sindical i política dels obrers

3.1. L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS(2)

Considerant, a més:Que, contra el poder col·lectiu de les classes posseïdores, el proletariat només pot actuar com a classe constituint-se en partit polític diferent, oposat a tots els antics partits formats per la classe posseïdora [...]La Conferència recorda als membres de la Internacional que en l'estat militant de la classe obrera, el seu moviment econòmic i la seva acció política van units indissolublement [...]

Karl Marx, 1871

Els alemanys posen setge a París i derroten els francesos a la guerra franco-prussiana (1870),

amb un fort patiment per a la població civil

Els obrers organitzen una insurrecció quetriomfa i proclamen la Comuna de París

(març-maig del 1871)

Durant 54 dies apliquenreformes radicals

Nacionalització dels béns del clergat

Supressió del lloguer de les vivendes

Ensenyament laic i gratuït

Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres

Duríssima repressió de l’exèrcit (17.000 afusellats i 40.000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.

3.2. LA COMUNA DE PARÍS, març-maig 1871

El fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes: els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T.

Augmenten les diferències entremarxistes i anarquistes bakuninistes

Paper de l’individu

Paper de l’Estat

Creació de partits polítics obrers nacionals

Acció directa

S’aprova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72)

Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats

Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes

3.3.CRISI I DISSOLUCIÓ DE LA INTERNACIONAL

● Els partits i sindicats socialistes continuen creixent i organitzant-se (Segona Internacional) fins la Primera Guerra Mundial.

4. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS, 1881-1914

Nou context o fase del capitalisme: Segona Revolució Industrial (més mecanització) i imperialisme

Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats)

El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni

Pressionen a través de les vagues

Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes i millorar les condicions de vida i treball dels obrers

Els governs comencen a preocupar-sepels problemes socials i aproven el

sufragi universal masculí i altres drets

4.1. ELS AVENÇOS SINDICALISTES

A partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme

4.2. PARTITS I SINDICATS SOCIALISTES

Causes dela divisió

Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat)

Necessitat d’aconseguir més vots per tenir més poder polític

Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits

4.3. ELS CAMINS DEL SOCIALISME

L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya

Dues corrents

Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directai violenta (terrorisme individual) contra la burgesia, la religió i l’Estat

Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió

Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga

general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya)

4.4. LES PRÀCTIQUES DE L'ANARQUISME

5. LA SEGONA INTERNACIONAL

SÍMBOLS

La bandera roja

Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador

Reivindicació de la jornada de 8 hores

Himne: la Internacional

5.1.FUNDACIÓ I OBJECTIUS

Sobre elrevisionisme

S’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes) isols admeten participar en governs burgesos en casos excepcionals

Sobre elcolonialisme

Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalistadels països rics sobre els pobres

Sobre laguerra

La condemnen com a expressió de lluita capitalistaentre la burgesia dels diferents països

Demanen als obrers que no participen en una guerra mundial si es produeix

La majoria d’obrers participaran a la Primera GuerraMundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme

5.2. ELS GRANS DEBATS

CAUSES

Les disputes entre revisionistes i revolucionaris

L’esclat de la Primera Guerra Mundial

Patriotes: partidaris de la guerra i de la defensa nacional

Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals)

Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució proletària

El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries (Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la Segona Internacional

5.3. CRISI I DIVISIÓ DEL MOVIMENT SOCIALISTA