el llenguatge de la pintura

22
EL LLENGUATGE DE LA PINTURA

Upload: alkmena

Post on 29-Jun-2015

527 views

Category:

Education


1 download

DESCRIPTION

Morfologia de la pintura

TRANSCRIPT

Page 1: El llenguatge de la pintura

EL LLENGUATGE DE LA PINTURA

Page 2: El llenguatge de la pintura

MATERIALS I TÈCNIQUES

MATERIALS:

- SUPORT: MUR, TELA, FUSTA,PAPER

- PIGMENTS: COLORS

Page 3: El llenguatge de la pintura

TÈCNIQUES

PINTURA AL FRESC

- PINTURA MURAL. Es prepara el mur amb capes d'arrebossat i es pinta damunt quan encara està humit. L'arrebossat absorbeix els pigments dissolts en aigua. Tècnica ràpida. No es pot rectificar.

- MEZZOFRESCO (fresc-sec): pintura aplicada a a la paret gairebé seca i es remata amb colors barrejats amb aigua de calç.

Page 4: El llenguatge de la pintura

PINTURA AL TREMP (TEMPERA)

- Utilitzada sobre mur, fusta.

- Aglutinant: rovell d'ou.

- Encàustica: aglutinant cera d'abella.

Page 5: El llenguatge de la pintura

PINTURA A L'OLI

-Aglutinant: oli d'origen vegetal (llinosa o nou).

-Qualsevol tipus de suport

-Tècnica més emprada en la pintura de cavallet fins al S.XX

Page 6: El llenguatge de la pintura

ALTRES TÈCNIQUES

- ACRÍLICA: combinació de molècules d'acrilat en emulsió amb aigua fabricada industrialment. Flexible, seca ràpidament i resistent.

- COLLAGE: enganxar al llenç papers de diaris o altresobjectes

Page 7: El llenguatge de la pintura

-GRAVAT: mitjà d'expressió gràfica que consisteix en transferir una imatge dibuixada amb instruments tallants, punxants o mitjançant processos químics en una superfície rígida amb la finalitat de llençar tinta en les incisions que després es transfereix a una altra superfície com paper o tela.

Page 8: El llenguatge de la pintura

PROCÉS DE CREACIÓ

- S'INICIA AMB LA IDEA INICIAL DEL PINTOR, ENCÀRREC DEL CLIENT

-TREBALL MINUCIÓS

-ESBÓS: ESTUDI PREPARATORI PER L'OBRA DEFINITIVA. ASPECTE INACABAT.

GUERNICA-PICASSO

Page 9: El llenguatge de la pintura

ELEMENTS FORMALS DEL LLENGUATGE PICTÒRIC

-LA LÍNIA. ES POT IDENTIFICAR AMB EL DIBUIX, AMB EL TRAÇ QUE DELIMITA LES FORMES, QUE LES ACOTA I QUE ENS PERMET RECONÈIXER L'APARENÇA DE LES COSES.

TRAÇ FI. DIBUIXTRAÇ GRUIXUT TRAÇ DIFUMINAT

Page 10: El llenguatge de la pintura

-COLORS:

PRIMARIS: GROC, VERMELL I BLAU. QUAN DOS D'AQUESTS COLORS PRIMARIS ES BARREGEN ENTRE SI S'OBTENEN ELS COLORS SECUNDARIS: TARONJA (VERMELL+GROC); VIOLETA (VERMELL+BLAU) I VERD (BLAU+GROC)CADA COLOR SECUNDARI ÉS EL COMPLEMENTARI D'AQUELL COLOR PRIMARI QUE NO ENTRA A LA SEVA COMPISICIÓ (TARONJA/BLAU); VIOLETA/GROC; VERD/VERMELL).

Page 11: El llenguatge de la pintura

ELS 6 COLORS COMPLEMENTARIS TENEN PROPIETATS SENSORIALS. ES CLASSIFIQUEN EN:

Colors càlids: expan-deixen la llum i donen la sensació d'avançar cap a l'espectador (vermell,taronja,groc)

Colors freds: absorbeixen la llum i donen la sensació d'allunyar-se de l'espectador (violeta, blau, verd)

Page 12: El llenguatge de la pintura

BLANC I NEGRE. S'UTILITZEN EN LA PINTURA COM A COLORS, TOT I QUE NO HO SÓN EN SENTIT ESTRICTE. SÓN FONAMENTALS PER A CAPTAR ELS EFECTES DE LLUM.

BLANC: LLUM ABSOLUTANEGRE: ABSÈNCIA DE LLUM

LLUM: DIFOSA I HOMOGÈNIA

Page 13: El llenguatge de la pintura

CONTRAST, DIAGONAL

CLAROBSCUR: contrastos de llum i ombra.

SFUMATO: colors difuminats

Page 14: El llenguatge de la pintura

LA COMPOSICIÓ

- FORMA COM EL PINTOR ORGANITZA TOTS ELS ELEMENTS.

-DISTRIBUCIÓ DELS ELEMENTS EN L'ESPAI:

IMAGINARI: on es desenvolupa l'acció o on s'hi troben els objec-tes representats. Es fa mitjançant la perspectiva. (jeràrquica, natural o corba, artificial o lineal, aèria, il.lusòria o “trompe l'oleil”)

REAL: superfície del quadre o mur sobre el qual es pinta (composicions tancades o obertes; estàtiques o dinàmiques; unitàries o no unitàries)

Page 15: El llenguatge de la pintura

ESPAI IMAGINARI: LA PERSPECTIVA

JERÀRQUICA: la mida dels personatges o la seva ubicació en el quadre està en funció de la seva importància simbòlica. Molt utilitzada en la pintura religiosa medieval.

Page 16: El llenguatge de la pintura

NATURAL O CORBA: la mida dels objectes és proporcional a la seva proximitat, i les lílies del quadre tendeixen a confluir en el centre de la composició. S'emprava en la pintura grega i romana i també a la pintura flamenca de la 1ª meitat del S.XV.

Page 17: El llenguatge de la pintura

ARTIFICIAL O LINEAL: es basa en la confluència de totes les línies de la composició en un punt, anomenat punt de fuga, que se situa al darrere del pla del quadre. Ideada al S.XV

Page 18: El llenguatge de la pintura

AÈRIA. Utilitzada per Leonardo da Vinci i molts artistes del Barroc. Intenta representar l'atmosfera que envolta les figures,desdibuixant les del fons i amb colors més uniformes amb l'objectiu de produir impressió real de distància.

Page 19: El llenguatge de la pintura

IL.LUSÒRIA O TROMPE L'OLEIL: Utilització de diferents perspectives combinades per a fer veure com a real allò que està pintat.

Page 20: El llenguatge de la pintura

TANCADA

ESPAI REAL: COMPOSICIONS

OBERTA

Page 21: El llenguatge de la pintura

DINÀMICA: la sensació de moviment s'aconsegueix amb composicions en diagonal o en base a formes sinuoses que tendeixen a obrir l'espai del quadre

ESTÀTICA: la sensació de repòs, quiteud s'accentua quan la pintura s'organitza segons línies rectes o formes geomètriques tancades, com triangles o cercles.

Page 22: El llenguatge de la pintura

UNITÀRIA: quan tots els elements interaccionen i esdevenen necessaris per l'estructura de l'obra

NO UNITÀRIA: quan interessa més la individualització dels diferents elements (bodegons)