LA POESIA ENTRE 1300-1425:

Jordi de Sant Jordi

Situació política i social

· L’expansió després de la batalla de Muret es va dirigir a València, Illes Balears i la resta del Mediterrani.

· Els monarques de la Corona van conquerir part delsterritoris dels àrabs.

· Entre 1300-1425 van haver els regnats de Jaume II el Just, Alfons III el Benigne, Pere III el Cerimoniós, Joan I i Martí I l’Humà.

· Ocupació de l’illa de Sardenya, incorporació del Comtatd’Urgell i annexió definitiva de Sicília i Mallorca.

· El 1412 comença la dinastia castellana.· Existeix la Diputació del General, que l’any 1359 passa a

anomenar-se Generalitat de Catalunya.

Situació literària

·Abans d’aquest període va existir la figura de Ramon Llulli es van fer la Crònica de Jaume I i la Crònica de BernatDesclot.

·Entre 1300 i 1425 cal destacar la Crònica de RamonMuntaner i la Crònica de Pere III el Cerimoniós.

·En la literatura moral i religiosa, són importants Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer.

·Es aquesta època en que també hi ha Ausiàs March, ambqui Jordi de Sant Jordi va lluitar al costat d’Alfons el Magnànim.

·Posteriorment cal destacar Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, juntament amb Anselm Turmeda.

JORDI DE SANT JORDI

BIOGRAFIA

• Jordi de Sant Jordi neix al Regne de València cap a les darreries del segle XIV.

• L’any 1420, juntament amb Andreu Febrer i Ausiàs March, participa en l’expedició a Sardenyai Còrsega.

• Poeta principalment cortesà.

• Exalta figures femenines del seu entorn ambpoemes com Midons, Estramps o Setge d’Amor.

• Mor al 18 de juny de 1424.

ESTIL i CARACTERÍSTIQUES

• De la seva obra conservem 18 poemes.• El considerem un dels autors més importants de la

lírica catalana abans d’Ausiàs March.• Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però

vista sempre des de l’ideal de l’amor cortèstrobadoresc.

• El català que utilitza està molt allunyat del que s’utilitzaen prosa.

• Gran admirador de Petrarca i profundament influït en el seu estil.

• Va ser influït també per Ausiàs March ja que van coincidir.

OBRES• · "Axi com son sus l'espera los

signes" / "Midons" • · "Ajustat vey d'Amor tot lo poder"

/ "Setge d'amor" • · "Ara hojats, dompnas, que us fau

sauber" / "Crida" • · "D'aver lo nom e lo dret tall

d'aymia" / "Aimia" • · "Deserts d'amichs, de bens e de

senyor" / "Presoner" • · "Dompna, tot jorn vos vau preyan" • · "En mal poders, enqueres en mal

loch" • · "Enuig, enemich de jovent" • · "Enyorament, enuig, dol e desir" • · "Jus lo front port vostra bella

semblança" / "Estramps" • · "No m'asalt d'om qu'en tots afars

no sia" / "Cobla esparsa" • · "No pot ren dir ne far que bé estia"

/ "L'estat d'honor e d'amor" • · "Pus que tan be sabetz de cambiar"

/ "Lo canviador" • · "Cant vey li temps camgar e

'nbrunusir" • · "Sovint sospir, dona, per vós, de

lluny" / "Comiat" • · "Tant es li mals que'm fayts soffrir"

/ "Dansa e escondit" • · "Tots jorns aprench e desaprench

ensemps" / "Cançó d'opòsits" • · "Un cors gentil m'a tant

enamorat" / "Debat"

PRESONER

• També anomenat Desert d’amics, de béns e de senyor.

• Neix quan l’empresonen a Nàpols per les tropes de Francesco Sforza.

• La poesia és una petició adreçada al monarca perquèagilitzi els tràmits de l’alliberament propi i dels seuscompanys.

• Súplica d’alliberament.

• Format per cinc octaves de versos decasíl·labs

• La tornada és de quatre versos.

• La rima és consonant i cadenoencadenada.

Desert d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada,lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,ma voluntat e pensa caitivada,me trob del tot en mal poder sotsmès,no vei algú que de mé s'haja cura,e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;ara em content de ço qui em fai tristura,e los grillons lleugers ara preu mésque en lo passat la bella brodadura.Fortuna vei que ha mostrat son volersus mé, volent que en tal punt vengut sia;però no em cur, pus hai fait mon deveramb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofriren esguard d'u qui al cor me destentae em fai tot jorn d'esperança partir:com no vei res que ens avanç d'una espentaen acunçar nostre deslliurament .

Deserts d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada...

COMIAT

• Està compost per cinc cobles, amb 8 versos decasíl·labscada una, i una tornada on s’esmenta la senyal.

• Rima cadenoencadenada, consonant on els versos parells són femenins i els imparells tenen rima masculina.

• Ens explica els sentiments del poeta davant el comiat i la impotència de viure sense la dama, tot recordant elsvells temps i la seva plenitud.

• Pretén amb aquest poema que la dama torni.• Destaca l’ús de metàfores , comparacions amb

personatges bíblics, personificacions (fin’ amorsm’estreny) i un gran paral·lelisme que indica un diàlegamb Déu per recuperar l’estimada.

1 Sovint sospir, dona, per vos, de luny,2 e sospirant va crexent ma follia3 de vostr’amor, qu’enaysi fort me puny4 que·m gira gauig en gran malancolia5 cant me recort del vostre departir6 c’a far me ve de vostra bella vista7 e del comiat que pendray al partir,8 tant que tristor m’asauta y·m conquista.

9 Certes, be say que·m valgra mes morir,10 com fech Sent Peyr o Sent Johan Batista,11 a cruzel mort, qu’en aycest punt venir12 de veure tal cerimonia trista,13 que del pensar ne pert sauber e seny14 e vau com folls parlant en oradura15 ab mi meseys, e s’algu diu que·m seny16 eu li respon raso fora mesura.

17 Mas fin’amor eras tan fort m’estreny,18 ans del partir no vull en tal pressura19 metre mos ulls, car no·m valdria seny,20 artz ne saber; mas pus qu’es ma ventura21 c’aysi forsat m’ay de vos a llonyar,22 lo comiat prench er per tota vegada23 del vostre cors, bell e llinde sens par,24 e lays mon cor en la vostra posada.

25 O, Deu! E com poray de mort campar26 cant me veuray sols, ab pensa torbada,27 en un vexell de fust lay en la mar,28 absent de vos, lonyats d’esta ’ncontrada? 29 Mi recordan que·m seray tant llonyats30 del pays dolç hon vostre cors habita,31 ladonchs moris, si com desesperats,32 malesin mi, fortuna y mala dita.

33 A Deu coman, bella, vostres beutats;34 vostre capteny que tots mals foragita.35 A Deu coman a vos, que·l mon honrats,

36 c’al mig del cor portats Honor escrita.37 A Deu coman vostr’amoros esguart38 ab que·m trasques lo cor d’on se devisa.39 A Deu vos don, eras, puix qu’eu me part40 de la mellor que may vestis camisa.

41 Reyna d’onor, heu suy en tota part,42 o vius o mortz, vostres en tota guisa;43 e prech a Dieu que ja de mal no·m guart44 s’ieu part l’amor c’ay ins mon cor asisa.

Cançó d’opòsitsTots jorns aprenc e desaprenc ensems,e visc e muyr, e fau d’enuig plaser,aixi masseix fau de l’àvol bon temps,e vei sens ulls e sai menys de saber,e no estrenc res e tot lo món abraç,vol sobre el cel e no em movi de terra,e ço que em fuig incessantment acaçe em fuig açò que em segueix e m’aferra.

Lo mal no em plats e soveny lo’m percaç,am sens amor e no crei ço que sé,par que somiï tot quant vei pres ma faç,oi he de mi e vull altre gran bé,e parlant call, e·z auig menys de oir,de l’hoc cuit no, lo ver me par falsia,e mengs sens fam, e grat-me sens pruir,e sens mans palp, e fau de sen follia.

Com vull muntar davall sens que no em vir,e davallant puig corrent en aut lloc,e risent plor e el vetlar m’és dormir,e quan sui frets pus cald me sent que foc,e·z a dreit seny eu fau ço que no vull,e perdent guany e el temps cuixats me tarda,e sens dolor mantes de vets me dull,e el simple anyell tenc per falsa guinarda.

Colgant me lleu e vestint me despull,e trob lleuger tot feixuc e gran carc,e quan me bany me pens que no em remull,e sucre dolç me sembla fel amarg,lo jorn m’és nuit e fau clar de l’escur,lo temps passats m’és present cascuna ora,e el fort m’és flac, e el blan tenc molt per dur

e sens fallir me fall ço que em demora.

No em part d’un lloc e jamés no m’atur,ço que no cerc ivaçosament trob,del qui no em fiu me tinc molt per segur,e el baix m’és alt e l’alt me sembla prop,e vau cercant ço que no es pot trobar,e ferma vei la causa somoguda,e lo fons gorg aigua sus port me par,e ma virtut no em té pro ne m’ajuda.

Quan xant me par de que em prenc a adular,e lo molt bell me sembla fer e lleig,abans m’entorn que en lloc no vull anar,e no he pau e no tenc qui em guerreig.Açò em ve tot per tal com vei encèsde revers faits aicest món e natura,e·z eu qui em so en llurs faits tan empès,que m’és forçat de viure sens mesura.

Tornada

Prenga xascú ço qui millor li ésde mon dit vers reversat d’escriptura;e si el mirats al dreit e·z al revers,traure porets de l’àvol cas dretura.

Sant Jordi, Jordi de (et alt.).”Cançó d’opòsits”. Obra lírica. Barcelona: Ed. 62, MOLC,

1982

BIBLIOGRAFIA

• “Enciclopèdia catalana”• “Antologia de la poesia Catalana” ( edició de Rosa Delar,

Isabel Grifoll i Lluïsa Julià• “Nous segles de poesia als països catalans” (Celdoni Fonoll)• Llibre de text de literatura catalana 1r de Batxillerat• http://www.spanisharts.com/books/literature/licamed.htm• Viquipèdia• http://www.escriptors.cat/autors/santjordij/• http://www.escriptors.com/autors/jdsjordi/index.html• http://elojodeltuerto.com/?p=1163• http://www.escriptors.cat/autors/santjordij/• http://www.rialc.unina.it/164.15.htm

REALITZADORS

David Duran

Mauro Lucchini

Pol París