Xavier Blanch i Laura Espot 1 / 24 febrer del 2019

Guia didàctica

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA

Xavier Blanch i Laura Espot 2 / 24 febrer del 2019

Sumari

1. Introducció

2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre 2.1. L’origen de l’obra

Sinopsi de l’obra

Els autors

Activitats d’aprenentatge

2.2. El context històric

Alemanya a les acaballes del segle XIX

Activitats d’aprenentatge

2.3. El context artístic

100 anys entremig

Al rebuf del nervi de Broadway

Activitats d’aprenentatge

2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra

3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre

3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra 3.2. Activitats entorn del text i l’escenografia 3.3. El contingut temàtic de l’obra

4. Webgrafia

5. Annexos: 5.1. Objectius didàctics 5.2. Continguts d’aprenentatge 5.3. Taula sobre les competències clau educatives treballades

Xavier Blanch i Laura Espot 3 / 24 febrer del 2019

1. Introducció

El musical pop rock El despertar de la primavera —Spring Awakening—, que es va estrenar l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York, va tenir des de l’inici un èxit de crítica i de públic que el va catapultar i donar a conèixer arreu del món, cosa que el va fer mereixedor de 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk. Des de l’any de la seva estrena a la popular ciutat nord-americana dels gratacels, El despertar de la primavera ha tingut diverses produccions internacionals i s’ha estrenat en escenaris de Londres —West End—, Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estat Units i pel Regne Unit… i fa dos anys i també ara, Barcelona. Aquesta obra, que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió, ha esdevingut una peça teatral de culte i ha aconseguit commoure els espectadors dels diversos teatres del món que han tingut l’oportunitat de programar-la. Com és habitual en els musicals, l’obra trena la dramatúrgia i l’escenificació musical. En aquest cas, l’obra articula el fil narratiu amb la intersecció de dinou números musicals. L’acció d’El despertar de la primavera se centra a Alemanya a finals del segle XIX entre un col·lectiu de nois i noies adolescents de famílies benestants. Tot i la ubicació geogràfica i el context històric, més enllà de la indumentària dels personatges i dels convencionalismes en la relació entre adults i joves de l’època, el relat transmet els neguits universals propis de l’adolescència que enfronten l’esclat de la descoberta del sexe, dels instints i de les passions naturals, amb les imposicions i les normes de la societat dels adults. La desinformació, els tabús, el sentiment de culpa, els primers contactes amorosos, les confessions entre iguals, les pors... formen part dels ingredients que sotraguegen emocionalment els joves adolescents i que els menen, a alguns, a un final dissortat. La producció catalana del musical, a càrrec d’Origen Produccions —iniciativa de Marc Flynn, Rubén Yuste i Oriol Miras, tres joves emprenedors amants de les arts escèniques— es va estrenar el 14 de novembre de 2016 al Teatre Gaudí de Barcelona. L’èxit de públic i crítica va fer que es reestrenés posteriorment al Teatre Victòria de Barcelona, el 10 d’abril de 2018. L’espectacle ha estat nominat a 2 premis Butaca i ha guanyat 2 premis de la Crítica de Barcelona, 3 premis del Teatro Musical de Madrid i 2 premis Broadway World Spain. Gairebé 17.000 persones ja han gaudit del musical entre nosaltres. Pel que fa als recursos didàctics a l’entorn d’El despertar de la primavera que en

aquesta guia us oferim i d’acord amb la línia de tractament habitual dels nostres

materials pedagògics, hem organitzat les propostes de treball en dos blocs:

Propostes prèvies a la funció de teatre

Les propostes de treball prèvies a la funció de teatre són especialment rellevants. Es

tracta de crear les condicions òptimes de recepció dramàtica entre el vostre alumnat.

Ens proposem que entenguin millor l’obra i que la gaudeixin. I si és així haurem fet un

Xavier Blanch i Laura Espot 4 / 24 febrer del 2019

altre pas important en el camí cap a l’afició personal envers un instrument tan potent

d’expressió cultural com és la representació dramàtica.

Portem-los al teatre, sí, però molt millor si els hi portem preparats.

Propostes posteriors a la funció de teatre

El propòsit essencial de la proposta d’activitats pensades per després de la funció és

allargar, entre el vostre alumnat, el plaer i l’estimulació cognitiva, sensorial i artística

que ens ha ofert l’obra teatral. Procureu, doncs, que allò que proposeu als alumnes els

faci sentir, els faci pensar, sempre, de forma gratificant. Eviteu que l’alumnat visqui

com una càrrega “acadèmica” ingrata les activitats a posteriori de l’obra teatral. Que

aquestes activitats no penalitzin el gust per anar al teatre. Que s’esforcin, sí, però que

sigui un esforç ple de significat.

ESO i BAT

Hem marcat amb les icones i les activitats que us proposem, segons

estiguin pensades per un o altre nivell educatiu. En alguns casos veureu de costat

ambdues etiquetes ; vol dir que els elements que van a continuació poden

ser útils o adaptables tant a la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat de l’ESO com al

de Batxillerat.

D’altra banda, hem d’entendre que les activitats que no tenen una icona indicadora

just al seu costat corresponen al nivell de l’última icona apareguda entre els exercicis

anteriors.

Hi ha, a més, una quarta icona que identifica les propostes pensades per fer en grup, ja

sigui treball per parelles, grup de treball reduït —quatre o cinc alumnes— o la totalitat

del grup classe. Ens referim a la icona.

Objectius didàctics, continguts d’aprenentatge i competències clau educatives

A la part final de la guia didàctica trobareu uns annexos que contenen una referència

d’objectius didàctics i de continguts d’aprenentatge, a més de les taules que recullen

les competències clau associades a cada una de les activitats proposades.

Quant als objectius i els continguts, us hem de fer notar que són formulacions que van

més enllà dels objectius i continguts derivats estrictament de les activitats que us

proposem al llarg de la guia. Aquests apartats contenen, doncs, les potencialitats

didàctiques que el treball sobre l’obra de teatre permet i que no s’exhaureixen amb la

realització de les activitats que nosaltres us proposem.

ESO BAT

BAT

TO

ESO

G

Xavier Blanch i Laura Espot 5 / 24 febrer del 2019

Per contra, les referències que fem de les competències clau a través de dues

taules1estan vinculades exclusivament a les activitats proposades en aquesta guia. Les

propostes formulades afecten matèries ben diverses, com ara la Llengua i la Literatura,

la Història, la Música, l’Anglès, l’Educació Visual i Plàstica, la Filosofia... Aquest caràcter

pluridisciplinar atorga al nostre plantejament didàctic un enfocament clarament

transversal, la qual cosa confirma la concepció “competencial” d’aquesta guia

didàctica.

2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre

2.1. L’origen de l’obra

El despertar de la primavera és una obra de l’autor alemany Frank Wedeking (1864-

1918). Va ser escrita entre 1890 i 1891, però no es va estrenar al Deutsches Theater de

Berlín fins al 20 de novembre de 1906. L’obra és una denúncia de la cultura opressora

de la societat alemanya de finals del segle XIX, que feia del sexe un tabú. La peça

teatral retrata com un grup d’adolescents benestants de l’època viuen en pròpia carn

la manifestació de la sensualitat i el desig, i a la vegada l’obscurantisme i la repressió

del món dels adults. La temàtica, altament controvertida en la seva època però també

en temps posteriors, va fer que la història de les seves representacions arrossegués

prohibicions i censures en diversos llocs i ocasions.

El musical que us presentem, però, és una adaptació de l’obra de Wedeking.

L’argument, els personatges, el context geogràfic i la ubicació en el temps són els

mateixos de l’obra original, però el relat és explicat des de la confluència d’un llibret

reescrit i les lletres creades de 18 composicions musicals. Els elements propis del

gènere teatral musical es posen ara, per tant, al servei de la intenció expressiva i

emocional d’aquesta representació dramàtica.

Sinopsi de l’obra

Primer acte

Moritz, Melchior i els nois

Som a Alemanya, a finals del segle XIX. A l’escola, Moritz Stiefel, un adolescent molt

nerviós i impulsiu, és castigat amb duresa pel professor en no saber recitar

correctament el poeta llatí Virgili. Melchior Gabor, rebel i intel·ligent, intenta defensar

Moritz, però el mestre el colpeja amb una vara. Melchior reflexiona sobre els valors de

l’escola i de la societat, i vol canviar les coses —All that's known2—.

1 Una de les taules recull la referència a les activitats prèvies a la funció de teatre, i l’altra, la de les

activitats posteriors a la visió de l’espectacle. 2 Al llarg de la sinopsi trobareu escrit en cursiva, a color i entre guions el títol de les cançons del musical.

Xavier Blanch i Laura Espot 6 / 24 febrer del 2019

Moritz té somnis eròtics que ell confon amb senyals de bogeria. Melchior, amic i

confident, vol tranquil·litzar-lo i li diu que tots els nois tenen aquests somnis a la seva

edat. Melchior ha après moltes coses sobre el sexe llegint llibres. Els nois comparteixen

efusius els seus pensaments i desitjos sexuals frustrats —The bitch of living—. Moritz,

que no se sent còmode parlant del tema, li demana a Melchior que li escrigui i li dibuixi

en un quadern tot el que sap sobre el sexe.

Mentrestant, Hänschen es masturba d’amagat mirant una postal eròtica i Georg té

fantasies pensant en la professora de piano.

Apareix novament l’escola. Moritz està content perquè ha aconseguit superar uns

exàmens parcials. Però el professor li té jurada. El prestigi de l’escola no permet que

tothom pugui passar de curs. Moritz suspèn l’examen final i el seu pare reacciona amb

duresa. Al pare només l’importa que la gent pensi que ell ha fallat com a pare. Moritz

busca consol dirigint-se per carta a la mare de Melchior, la seva única amiga adulta. Li

demana diners per fugir a Amèrica. Ella, amb tendresa, només li promet escriure als seus

pares per a demanar-los que no siguin tan durs amb ell —And then, there were none—.

Finalment, Moritz se sent perdut i abandonat, i comença a pensar en el suïcidi.

Wendla, Martha i les noies

Wendla Bergmann, una noia adolescent, li demana a la seva mare que ja és hora de

saber d’on venen els nens —Mama who bore me—. La seva mare no s’atreveix a

explicar-l’hi. Aparentment, les altres noies joves de la ciutat són igual d’innocents i

estan molestes pels pocs coneixements que reben —Mama who bore me— Reprise—.

Algunes noies es reuneixen després de l’escola, fan broma i somien a casar-se amb els nois

de la ciutat. El més desitjat és el guapo, intel·ligent i rebel Melchior —My junk—.

Martha, una de les noies adolescents, confessa accidentalment a les seves amigues la

violència que pateix del seu pare. No s’atreveix a comentar-los , però, els abusos sexuals

que també en pateix. Els explica, això sí, la indiferència de la seva mare. Les noies

s’horroritzen, però Martha els fa prometre que no ho diran a ningú, perquè no vol que la

facin fora de casa com li va passar a Ilse, una amiga de la infància, víctima també d’abusos

—The dark I know well—.

Wendla i Melchior

Buscant flors per a la seva mare, Wendla es troba amb Melchior. En plena natura,

comparteixen records de la seva amistat de nens. Tots dos pensen en la possibilitat de

cedir als seus desitjos i impulsos físics, però no ho fan —The word of your body—.

Wendla es torna a trobar al bosc amb Melchior i li explica tot sobre la Martha. Melchior

queda aterrit, i Wendla li demana que li pegui amb un pal per tractar d’entendre el

sofriment de la seva amiga. Melchior s’hi nega rotundament, però ella hi insisteix.

Finalment, Melchior no solament cedeix sinó que es deixa anar i descarrega amb fúria les

Xavier Blanch i Laura Espot 7 / 24 febrer del 2019

seves pròpies frustracions sobre Wendla. Fastiguejat de si mateix, fuig i la deixa al terra

plorant. Wendla s’adona que Melchior ha deixat el seu diari al terra i se l’emporta.

En un paller, durant una tempesta, Melchior es lamenta de la seva frustració per estar

atrapat entre l’infant i l’adult —The mirror-blue night—. Wendla el busca per tornar-li el

seu diari. Es troben i es fan petons. Wendla s’hi resisteix. No entenen què els passa.

Melchior cerca el contacte físic amb una barreja d’afecte i força bruta. Acaben tenint

relacions —I believe–. Melchior s’abraona sobre Wendla i ella plora; mentrestant l’escenari

es va quedant a les fosques.

Segon acte

Wendla i Melchior han fet l’amor, reflexionen i en parlen —The guilty ones—.

Moritz, després de ser expulsat de casa seva, passeja per la ciutat amb una pistola —Don't

do sadness— i es troba amb l’Ilse, la seva amiga d’infantesa. Ella està secretament

enamorada d’ell i li explica que ha trobat un refugi a una comuna d’artistes, i recorden

quan jugaven de petits —Blue wind—. Ilse el convida a acompanyar-la i a reviure més

records, però ell s’hi nega —Don't do sadness / Blue wind—. Després de fer-se un petó i

confessar-se mútuament els sentiments, Ilse se’n va amb tristesa. Quan Ilse ja no hi és,

Moritz es penedeix de no haver-la seguit i la crida. Serà massa tard. Moritz, desconsolat i

abatut, es dispara un tret.

Al funeral del Moritz, els nois, i també Ilsa, deixen una flor a la tomba mentre tracten

les raons d’aquest suïcidi i del maltractament que Moritz va rebre dels pares —Left

behind—. A l’escola, els professors miren de convèncer-se i de demostrar que tot ha

estat conseqüència directa de les pròpies accions de Moritz. Entre els efectes

personals del noi mort, els professors troben el quadern que Melchior havia escrit i

creuen tenir la prova per culpar-lo de la mort del seu company. Melchior sap que no

pot fer res per lluitar contra l’acusació i ser expulsat de l’escola —Totally fucked—.

Aquella nit, en un altre lloc, Hänschen es troba amb el seu company Ernst, tímid i

delicat. Hänschen comparteix la seva visió pragmàtica de la vida amb ell abans de

seduir-lo —The word of your body—Reprise—.

Wendla no es troba bé i la mare la porta al metge. Wendla descobreix que està

embarassada. La noia no entén com ha pogut passar fins que s’adona que la mare li va

mentir quan li va preguntar sobre com es feien els nens. La mare, però, vol saber qui

és el responsable de l’estat de la seva filla. Wendla li ensenya una carta apassionada

que Melchior li havia enviat. Wendla ara vol tenir cura il·lusionada del fill que espera—

Whispering—. La mare no permetrà, però, que aquell nadó embruti l’honor de la seva

filla i d’amagat d’ella planejarà desfer-se’n abans que neixi.

Xavier Blanch i Laura Espot 8 / 24 febrer del 2019

Mentrestant, els pares del Melchior debaten sobre el destí del seu fill. La mare no creu que escriure aquell quadern fos motiu suficient per a la mort del Moritz. El pare, en canvi, vol portar el seu fill a un reformatori. El pare convencerà la mare quan la informi de l’embaràs de Wendla. Melchior, de l’embaràs no n’arribarà a saber res. Durant aquest temps Melchior i Wendla només mantenen contacte a través de cartes gràcies a l’Ilse. Un cop ja és al reformatori, Melchior es baralla amb uns nois que li han agafat una carta que acaba de rebre de Wendla i la utilitzen en un joc de masturbació. Mentre un dels nois llegeix la carta en veu alta, Melchior s’assabenta que Wendla espera un fill seu. Melchior s’escapa aleshores de la institució per a anar a buscar-la. Quan Melchior arriba a la ciutat, envia un missatge a l’Ilse perquè el reuneixi amb

Wendla al cementiri a mitja nit. Ilse, però, ja no pot fer-hi res. Al cementiri, Melchior

troba la tomba de Moritz i es jura a sí mateix que ell i la Wendla criaran el seu fill en un

ambient compassiu i obert. Però Wendla triga; Melchior comença a estar amoïnat.

Mirant les làpides de les tombes, Melchior en descobreix una amb el nom de Wendla,

morta com a conseqüència d’un avortament mal practicat. Destrossat pel dolor, treu

una navalla d’afaitar amb la intenció de suïcidar-se; els esperits de Moritz i Wendla,

però, s’aixequen de les seves tombes per donar-li fortalesa —Those you've known—.

Liderats per l’Ilse, el repartiment complert puja a l’escenari a cantar el darrer tema —

The song of purple summer—.

Els autors

L’autoria d’El despertar de la primavera té una doble dimensió. D’una banda, hi ha Frank

Wedeking, l’autor alemany que va concebre una obra teatral original amb aquest títol, uns

personatges determinats i un argument dramàtic. De l’altra, hi ha els autors de la creació

del musical a partir de la idea i de l’argument de Wedeking. Entre una autoria i l’altra hi ha

cent anys d’història entremig.

Frank Wedeking (1864-1918) és el nom amb que signava les seves obres el dramaturg i

poeta alemany Benjamin Franklin Wedeking. Home de mil oficis i d’un vida intensa,

Wedeking va centrar la seva dramatúrgia en l’alliberament de la sensualitat i l‘amor

natural en contraposició als convencionalismes socials i la falsa moral. El cant a la

naturalesa humana i a la bellesa dels cossos són eixos temàtics constants en les seves

creacions. La seva obra va influir notablement en Bertolt Brecht.

El musical Spring Awakening és obra de Steven Sater i de Duncan Sheik, a partir de

l’adaptació de la peça teatral de Frank Wedeking. El llibret de l’obra i les lletres són creació

de Steven Sater, mentre que la música i l’orquestració és una aportació original de Duncan

Sheik. Steven Sater, poeta i dramaturg nord-americà, té una llarga trajectòria com a

Xavier Blanch i Laura Espot 9 / 24 febrer del 2019

escriptor, guionista cinematogràfic i lletrista de musicals, si bé, l’obra que l’ha donat més a

conèixer professionalment ha estat justament Spring Awakening. Sater ha obtingut molts

premis de prestigi al llarg de la seva carrera, entre els quals s’hi compten diversos Tony

Awards i Drama Desk. Duncan Sheik (1969), cantautor i compositor nord-americà, creador

de la música per a múltiples produccions teatrals a Broadway, que li han valgut nombrosos

reconeixements, com ara diversos Tony Awards i Grammy Awards.

Activitats d’aprenentatge

1. Aquestes són les composicions musicals que apareixen a l’obra. Podries traduir-ne

els títols?

Mama who bore me _____________________________________

All that’s known _____________________________________

The bitch of líving _____________________________________

My junk _____________________________________

Touch me _____________________________________

The word of your body _____________________________________

The dark I know well _____________________________________

And then, there were none _____________________________________

The mirror- blue night _____________________________________

I believe _____________________________________

The guilty ones _____________________________________

Don’t do sadness _____________________________________

Blue wind _____________________________________

Left behind _____________________________________

Totally fucked _____________________________________

Whispering _____________________________________

Those you’ve known _____________________________________

The song of purple summer _____________________________________

2. Aquest és un musical pop rock. Esbrina què vol dir “pop rock” i explica-ho

breument.

3. Per què creus que l’obra està situada a Alemanya, a finals del segle XIX?

4. Pensa i cita tres fets històrics i tres personatges rellevants de finals del segle XIX.

5. Llegeix la sinopsi del primer acte del musical. Escriu alguna peculiaritat referida a

cada un d’aquests quatre personatges:

Moritz Wendla Melchior Martha

Si haguessis de triar un d’aquests quatre personatges, quin triaries? Per què?

ESO BAT

ESO

ESO BAT

BAT

Xavier Blanch i Laura Espot 10 / 24 febrer del 2019

6. Sense llegir la sinopsi del segon acte de l’obra, fes un pronòstic per a cada un dels

personatges anteriors. Com t’imagines que acaben?

7. Els autors del musical, el dramaturg Steven Sater i el músic Duncan Sheik, amb

aquesta obra van guanyar 8 Tony Award i 4 Drama Desk. Esbrina què són aquests

premis.

Duncan Sheik ha guanyat també diversos Grammy Awards. Explica què són els

premis Grammy.

8. En l’època representada a l’obra el sexe és un tema tabú. Ho és també avui dia?

Pensa i raona la resposta. Després, contrasta la teva opinió amb la dels teus

companys i companyes de classe en un debat obert.

2.2. El context històric

Alemanya a les acaballes del segle XIX

Els territoris de cultura i parla alemanya eren un mosaic d’estats fins a produir-se la

unificació alemanya i la creació d’un estat alemany entre els anys 1864 i 1871, després de

tres guerres estratègiques —contra Dinamarca, contra Àustria i contra França— i d’acord

amb la voluntat de ferro del canceller von Bismark, l’artífex de la unitat alemanya. Els

corrents nacionalistes i liberals de la primera meitat del segle XIX havien propiciat afanys

patriòtics que havien empès a la unitat nacional territoris que compartien llengua, cultura i

història. Aquest va ser el cas d’Alemanya i d’Itàlia, que a la segona meitat del segle XIX es

van constituir com a nous estats europeus.

Alemanya era, en aquest sentit, un país jove —un estat nou— sorgit de la unió de territoris

antics. Era, a més, un país pròsper, industrialitzat, amb una estructura social comandada

per una burgesia ascendent i els hereus de l’aristocràcia de l’antic règim. La burgesia i

l’aristocràcia eren una minoria social governant d’una majoria obrera, a les ciutats, i

camperola, en els entorns rurals. Les classes benestants alemanyes emulaven, d’alguna

manera, l’estil de vida, els convencionalismes socials, els valors i la distinció de la població

britànica noble de l’època victoriana. El protestantisme, fortament arrelat en bona part del

territori alemany, impregnava el pensament, la conducta i la consciència d’una societat

jeràrquica amb creences i normes de comportament rígides i inqüestionables. L’obediència

a l’autoritat patriarcal, el treball i l’esforç personal eren pautes de conducta que calia

observar tant sí com no.

Els nois i les noies alemanys d’El despertar de la primavera viuen en aquest univers

materialment benestant, però anímicament opressor. La precarietat informativa sobre la

realitat dels seus cossos canviants, els tabús entorn de la vida sexual, els sentiments de

culpa i la forçosa clandestinitat de determinades conductes se sumen als neguits propis de

l’adolescència i tot plegat aboca el jovent a l’enfrontament amb un estament adult

intolerant i impositiu.

G

Xavier Blanch i Laura Espot 11 / 24 febrer del 2019

Activitats d’aprenentatge

9. Llegeix el text Alemanya a les acaballes del segle XIX.

Coneixes el personatge històric alemany Otto von Bismark? Cerca’n

informació, si cal, i fes-ne una breu ressenya biogràfica.

Què s’entén per “època victoriana”?

Per què es diu que a les acaballes del segle XIX Alemanya era un país jove?

Quina era la composició social d’Alemanya en aquella època?

Què s’entén per protestantisme?

Què significa “l’autoritat patriarcal”?

Digues un parell d’expressions equivalents al modisme “tant sí com no”.

Per què es diu que els nois i les noies adolescents viuen en un univers

anímicament opressor?

Consideres que el teu entorn de vida també és anímicament opressor? Per

què?

10. Treballeu en equip. Feu grups de quatre o cinc alumnes. Que cada grup cerqui a

internet una desena d’imatges de finals del segle XIX. Amb consens de tota la

classe, acordeu alguns àmbits de classificació de les imatges triades; per exemple:

treball, lleure, adults, joves, etc. Creeu al DRIVE una carpeta compartida per

tothom. Organitzeu la carpeta amb tantes subcarpetes com àmbits de classificació

de les imatges heu decidit crear. Que cada grup descarregui les imatges que s’ha

baixat a les subcarpetes corresponents del DRIVE.

Un cop abocades a la carpeta compartida del DRIVE totes les imatges seleccionades

per cada grup tindreu una galeria d’imatges de finals del segle XIX. El conjunt

d’imatges us han d’ajudar a situar-vos visualment en aquesta època històrica.

2.3. El context artístic

100 anys entremig

Entre la creació de l’obra de Frank Wedeking, a Alemanya, i la seva adaptació en un

musical de Steven Sater i Duncan Sheik a Broadway, Nova York, hi ha cent anys entremig.

La distància entre l’origen de l’obra i la recreació musical, doncs, és doble: en el temps i en

l’espai. I malgrat aquesta distància el musical Spring Awakening ha connectat amb el

públic del segle XXI, no només de Nova York i Nord-amèrica, sinó d’arreu del món on la

peça ha estat representada. Quan una obra perdura més enllà de l’època i el lloc en què va

ser concebuda, vol dir que es tracta d’una obra de valors literaris i humans intemporals,

significa que reflecteix amb encert i sensibilitat algun aspecte de l’ànima humana i que, per

tant, ens interpel·la. El conflicte entre joves adolescents i adults, entre individu i societat,

entre llibertat individual i normes socials, entre la vivència i gaudi del sexe i la repressió i

l’obscurantisme als quals sovint la sexualitat està sotmesa en societats diverses, són una

constant al llarg de la història de la humanitat. Cent anys no són res si la temàtica tractada

és profundament humana.

ESO BAT

ESO

Xavier Blanch i Laura Espot 12 / 24 febrer del 2019

Al rebuf del nervi de Broadway

Broadway és una avinguda de l’illa fluvial de Manhattan, a Nova York, que dona nom a una

zona de concentració d’una quarantena de teatres, la major part dels quals dedicats a la

programació de musicals i òperes. Broadway, que és conegut com el Theater District de

Nova York, al llarg de la seva història centenària ha esdevingut sinònim de musical i lloc de

referència mundial en l’oferta d’aquest gènere teatral. Juntament amb West End, el barri

teatral de Londres, Broadway és centre neuràlgic de la producció i de les estrenes teatrals

amb projecció universal. Les obres que triomfen a Broadway omplen posteriorment les

cartelleres de teatre de les ciutats més importants del món.

Per les sales de Broadway han passat actrius i actors consagrats de renom internacional,

com ara Orson Welles, Katharine Hepburn, Burt Lancaster, James Dean, Audrey Hepburn,

Woody Allen, Grace Kelly, Marlon Brando, Lauren Bacall, Robert Redford, Barbara

Streisand, Dustin Hoffman, etc., entre molts altres.

A Broadway s’han originat musicals que s’han representat amb un èxit espectacular arreu

del món, com ara Grease, Jesucrist SuperStar, West Side Story, Cats, Chicago o Mamma

Mia!

A les rodalies de Broadway, com una extensió d’aquesta zona de concentració teatral però

fora dels seus límits, hi ha el que es coneix com Off Broadway, una altre nucli neoyorquí de

sales teatrals amb una capacitat inferior a les sales de Broadway i amb una oferta

d’espectacles concebuts des d’un plantejament pressupostari més modest que les grans

produccions teatrals de gran format. Off Broadway forma part, però, de la constel·lació

teatral de Nova York i esdevé, de fet, un satèl·lit del Theater District. Encara més enllà

d’Off Broadway trobem una altra zona teatral coneguda com Off-Off Broadway.

Spring Awakening es va estrenar l’any 2006 a Off Broadway amb un gran èxit de públic i un

reconeixement unànime de la crítica. Com totes les obres triomfadores a l’Off Broadway es

va beneficiar del prestigi i de la difusió que al rebuf del nervi de Broadway obtenen les

representacions programades en aquesta extensió del Theater District de Nova York.

Tractant-se d’un musical, Spring Awakening es configura a partir dels tres components

habituals d’aquest gènere teatral: la música, les lletres i el llibret. El llibret recull els textos

dialogats o parlats de l’obra, tot i que també pot incloure les lletres de les cançons i llavors

s’anomena libretto —que és com es diu llibret en italià—, tal com es fa també a l’òpera. A

la vegada, la música i les lletres materialitzen la banda sonora del musical.

Xavier Blanch i Laura Espot 13 / 24 febrer del 2019

Activitats d’aprenentatge

11. L’obra en què s’inspira aquest musical va ser escrita fa més de cent anys. Frank

Wedeking, l’autor, tenia sovint com a rerefons temàtic de les seves obres

l’admiració per la bellesa del cos i la sensualitat. Creus que el que podia sentir una

persona ara fa cent anys ens pot interessar a la gent del món actual? Raona la

resposta.

12. Quins conflictes aborda El despertar de la primavera?

13. Què és l’Off Broadway?

14. Què s’entén per banda sonora del musical?

15. Quan parlem del llibret d’una obra, a què ens referim?

2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra

Et suggerim que tinguis presents aquestes qüestions abans de veure la funció

teatral, per tal d’entendre-la millor i gaudir-ne amb més plenitud:

El despertar de la primavera és una obra que situa l’acció dramàtica a

Alemanya, a les acaballes del segle XIX. Un grup de nois i noies adolescents

en són els protagonistes.

La desinformació sexual d’aquests adolescents és un punt de partida

rellevant en la trama de l’espectacle.

Els adults sovint exerceixen una autoritat fèrria, impositiva i intolerant amb

els joves, una actitud molt pròpia de l’època representada.

Nois i noies són educats per separat. La relació entre els uns i les altres és

esporàdica i sempre sota la vigilància o l’autorització dels adults. De

vegades, però, els joves troben els seus àmbits de relació fora de la mirada

dels grans.

Nois i noies descobreixen la sexualitat i la sensualitat dels seus cossos per

compte propi. Els adults consideren el sexe com un tema tabú i s’esforcen

especialment a preservar un hipotètic estat de “puresa” entre els joves.

La societat representada té un caràcter marcadament patriarcal. Les dones

tenen un rol d’abnegació i submissió respecte als homes, i l’educació que

reben els uns i les altres els orienta a emmotllar-se en els perfils de gènere

assignats.

La desinformació, els convencionalismes socials, la rigidesa i l’autoritarisme

en el tracte, són font d’infelicitat.

G

ESO BAT

Xavier Blanch i Laura Espot 14 / 24 febrer del 2019

3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre

3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra

16. Marca, en cada cas, la resposta correcta:

Perquè la mare de Wendla es resisteix a explicar a la seva filla “d’on venen” els infants?

Perquè Wendla és encara molt petita.

Perquè li fa vergonya tractar aquesta qüestió amb la seva filla.

Perquè sap que això ja li explicaran a l’escola.

Per què Melchior defensa el seu company Moritz davant del professor?

Perquè creu que la frase “errònia” del seu company és interpretable.

Perquè vol posar en evidència la incompetència del professor.

Perquè sap que Moritz ha recitat el text de l’Eneida tal com s’espera que ho

fes.

Què li demana Moritz a Melchior que li escrigui en un quadern?

Uns apunts sobre l’Eneida.

Tot el que Melchior sap sobre el sexe.

Un somni eròtic que Melchior confessa que ha tingut.

Quin és el noi més admirat per les noies?

Moritz Stiefel

Hanschen Rilow

Melchior Gabor

Quin noi i quina noia es troben al bosc?

Martha i Moritz

Wendla i Melchior

Ilse i Georg

Per què és segur que Moritz suspendrà a final de curs?

Perquè els professors es conxorxen perquè sigui així.

Perquè no estudia prou.

Perquè acaba de suspendre el segon trimestre.

Quin secret terrible confessa Martha a les seves amigues?

Que la seva mare li pega.

Que el seu pare li pega amb un cinturó o el que tingui més a mà.

Que els seus pares no s’estimen.

Quin altre secret no pot explicar Martha a les seves amigues?

No hi ha cap més secret que no pugui explicar.

Que el seu pare abusa d’ella.

Que l’han castigat a passar una nit al carrer, fora de casa.

ESO

Xavier Blanch i Laura Espot 15 / 24 febrer del 2019

Què li demana Moritz a la mare de Melchior?

Que l’aculli a casa seva.

Que li deixi diners per fugir a Amèrica.

Que parli amb els seus pares perquè el perdonin.

Per què Wendla demana a Melchior que li pegui ?

Perquè vol conèixer el dolor que pateix la seva amiga Martha.

Perquè és masoquista.

Perquè vol fer-se perdonar.

Wendla i Melchior...

Són descoberts mentre fan l’amor.

No arriben a fer l’amor.

Acaben fent l’amor.

Moritz se sent abatut i...

...rebutja acompanyar Ilse, després se’n penedeix i finalment s’engega un tret.

...marxa amb Ilse a una comuna d’artistes.

...rebutja acompanyar Ilse i es queda pensatiu.

Qui va escriure el quadern que s’ha trobat entre els objectes personals del

difunt Moritz?

El mateix Moritz

Wendla

Melchior

Hanschen i Ernst, dos dels nois de l’escola, ...

...són simplement molt bons amics.

...esdevenen amants.

...són només això, companys d’escola.

Un metge visita Wendla i diagnostica que...

Wendla només té una anèmia.

Wendla té una anèmia i està embarassada.

Wendla està perfectament bé de salut.

Els pares de Melchior, on decideixen ingressar el seu fill?

A una clínica psiquiàtrica

A una escola amb internat

A un reformatori

Quina és la causa de la mort de Wendla?

L’anèmia

Un avortament clandestí

El suïcidi

Xavier Blanch i Laura Espot 16 / 24 febrer del 2019

Com descobreix Melchior que Wendla és morta?

L’hi explica Ilse en una carta.

Ho descobreix ell mateix veient la seva làpida al cementiri.

Li ho fan saber els responsables del reformatori.

17. Ordena aquests deu enunciats d’acord amb la seqüència de fets de l’obra:

Wendla mor a causa de l’avortament clandestí que li practiquen.

Moritz és renyat severament pel professor quan s’equivoca recitant uns

textos de l’Eneida.

Wendla i Melchior fan l’amor.

Hanschen i Ernst tenen un episodi amorós.

Martha confessa a les amigues el maltractament del seu pare.

Melchior pega amb fúria Wendla.

Els pares de Melchior decideixen tancar el seu fill en un reformatori.

El director i la cap d’estudis de l’escola es conxorxen per suspendre Moritz.

Moritz descobreix que Wendla és morta quan l’espera al cementiri.

El pare de Moritz renega del seu fill.

Moritz se suïcida.

Mechior escriu un quadern sobre els seus coneixements sexuals.

Un metge visita Wendla i diagnostica que té anèmia i que està

embarassada.

El quadern de Moritz, trobat entre els objectes personals de Moritz, inculpa

Melchior com a inductor de la mort del seu company.

Ilse i Moritz mantenen una conversa.

3.2. Activitats entorn del text i l’escenografia

18. Sovint sentim com en l’acció teatral els personatges adults es tracten de Herr i de

Frau. Per exemple herr Rilow, herr Knochenbruch, frau Gabor, frau Bessel. Són

paraules alemanyes. Què signifiquen?

19. Un cop ha confessat el seu secret a les amigues, Martha comenta: Jo, si tinc fills, els

deixaré créixer com les males herbes del nostre jardí. Ningú no se’n preocupa i

creixen tan altes, tan espesses... En canvi les roses, cuidades i regades, cada estiu

estan més escarransides.

Explica què vol dir Martha.

20. Treball per parelles. Descriviu tots els elements escenogràfics que recordeu

d’aquesta obra. Poseu-los en comú després amb la resta de la classe i parleu-ne.

21. De les cançons que formen part d’aquesta obra, quina o quines t’han arribat més?

Pots explicar per què?

ESO BAT

ESO

G

ESO BAT

Xavier Blanch i Laura Espot 17 / 24 febrer del 2019

22. El despertar de la primavera, el títol de l’obra, és una metàfora. Explica’n el

significat.

23. Comenta aquesta intervenció de herr Stiefel, el pare de Moritz.

Finalment ha arribat el dia. No puc dir que estigui sorprès... Suspès... I ara, que se

suposa què hem de fer la teva mare i jo? M’ho diràs tu, fill meu? Què? Com s’ha de

presentar ara al club dels Missioners? Què he de dir als del banc? Com hem d’anar a

missa, ara? Què hi dius? El meu fill, suspès. Suspès! Gràcies a Déu que el meu pare

no viu per veure aquest moment.

24. Melchior escriu un diari. Un 16 d’octubre escriu el següent:

El tema és: la vergonya. D'on neix? I per què ens persegueix la seva ombra

miserable? Que potser l’euga sent vergonya quan copula amb un semental? Són

sords a tot el que les seves entranyes els dicten fins que no els atorguem un

certificat de matrimoni? Crec que no. Segons ho entenc jo, la vergonya és un

producte de l’educació. Però mossèn Kaulbach, cec davant l’evidència, continua

insistint en cada sermó que la vergonya està profundament arrelada en la nostra

pecaminosa naturalesa humana. Exactament per això em nego a anar a missa...

Hi estàs d’acord, amb les reflexions de Melchior? Parla’n, primer, amb un

company o companya i després poseu en comú les vostres opinions en un debat

a la classe.

25. Un dels ingredients rellevants dels musicals és la coreografia. Creus que, en

aquesta obra, les danses i els moviments dels actors i actrius en escena

comuniquen el relat en cada una de les escenes? Raona la teva resposta.

3.3. El contingut temàtic de l’obra

26. Fes un equip de treball amb tres o quatre companys i companyes. Parleu sobre

l’educació sexual que heu rebut. Creieu que ha estat correcta? Us ha estat útil?

Expliqueu les vostres respostes. Compareu l’educació que vosaltres heu rebut

amb la que reben els nois i les noies de l’obra. Després, poseu en comú les

vostres opinions amb la resta de la classe.

27. Hanschen i Ernst mostren un episodi d’amor homosexual. S’entén que

l’homosexualitat és condemnada en aquella època. Malgrat el reconeixement a

la llibertat de cada persona a definir la seva orientació sexual, creus que

l’homosexualitat és avui dia majoritàriament respectada socialment? Explica la

teva resposta.

BAT

G

G

ESO BAT

Xavier Blanch i Laura Espot 18 / 24 febrer del 2019

28. Wendla mor víctima d’un avortament clandestí. Llegeix aquesta informació:

Un 80% de les joves barcelonines no saben que l'avortament és lliure i gratuït.

Per contrarestar aquesta desinformació, l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una campanya sobre l'avortament que preveu repartir material informatiu en centres d'atenció sanitària i d'atenció a la infància i l'adolescència. Notícies TV 3/24. Catalunya Informació. Ràdio. 3/3/2017

Comenteu aquesta informació en el grup classe.

29. Els noies i les noies d’El despertar de la primavera viuen en una societat

patriarcal, és a dir, en un context social on l’autoritat dels homes s’imposa sobre

les dones. Creus que tu també vius en una societat patriarcal? Parleu-ne i

contrasteu opinions a la classe.

30. El menyspreu i la incomprensió que rep Moritz acaben abocant-lo al suïcidi. Segons

una informació del diari Ara del 3 d’octubre de 2018, el suïcidi és, actualment, la

primera causa de mort entre els joves a Catalunya, per sobre dels accidents de

trànsit. Podeu trobar aquesta informació a través d’aquest enllaç:

https://criatures.ara.cat/adolescencia/Prevenir-suicidi-juvenil_0_2099790134.html

Comenteu a la classe aquesta notícia.

31. Els abusos a menors per part de familiars o d’adults amb alguna responsabilitat

formativa sobre infants i joves és, lamentablement, una qüestió de rabiosa

actualitat. Darrerament se n’han denunciat molts casos.

Treballeu en grups.

Que cada grup reculli informació sobre un dels casos que s’ha difós a

través dels mitjans de comunicació.

Que cada grup exposi el cas triat a la resta de companys i companyes.

Establiu un debat a classe sobre els abusos sexuals a menors.

4. Webgrafia

Spring Awakening

https://en.wikipedia.org/wiki/Spring_Awakening_(play)

[Consulta: 23/2/2019]

Steven Sater

https://www.mtishows.com/people/Steven-sater [Consulta: 23/2/2019]

Duncan Sheik

https://en.wikipedia.org/wiki/Duncan_Sheik [Consulta: 23/2/2019]

Frank Wedekind

https://ca.wikipedia.org/wiki/Frank_Wedekind [Consulta: 23/2/2019]

G

G

G

G

Xavier Blanch i Laura Espot 19 / 24 febrer del 2019

Biografías y vidas. Frank Wedeking

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/wedekind.htm

[Consulta: 23/2/2019]

La unificació d’Alemanya

http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/unificacioalemanya.htm

[Consulta: 23/2/2019]

Teatre musical

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_musical#Desenvolupament_de_la

_com%C3%A8dia_musical [Consulta: 23/2/2019]

Circuito de Broadway

https://es.wikipedia.org/wiki/Circuito_de_Broadway#Los_inicios_del_te

atro_en_Nueva_York [Consulta: 23/2/2019]

Off-Broadway

https://es.wikipedia.org/wiki/Off-Broadway [Consulta: 23/2/2019]

Prevenir el suïcidi juvenil. Diari ARA, 3/10/2018

https://criatures.ara.cat/adolescencia/Prevenir-suicidi

juvenil_0_2099790134.html [Consulta: 23/2/2019]

Encarem el suïcidi juvenil. Guia de prevenció del suïcidi i acompanyament.

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

https://www.cnjc.cat/ca/actualitat/encarem-el-suicidi-juvenil-descarrega-la-

nova-guia [Consulta: 23/2/2019]

Un 80% de les joves barcelonines no saben que el avortament és lliure i gratuït

Notícies TV 3/24. Catalunya Informació, Ràdio. 3/3/2017

https://www.ccma.cat/324/un-80-de-les-joves-barcelonines-no-sap-que-

lavortament-es-lliure-i-gratuit/noticia/2776224/

[Consulta: 23/2/2019]

5.Annexos

5.1. Objectius didàctics

Fomentar l’empatia entre el públic adolescent a través de l’efecte mirall que,

d’alguna mesura, assistir a la representació d’El despertar de la primavera pugui

produir.

Incitar a la reflexió sobre aspectes cabdals en la psicologia d’un adolescent: les

relacions sexuals, les normes i valors socials imperants, la societat patriarcal i

l’autoritat dels adults, la llibertat personal, el paper de la dona, els embarassos

no desitjats, els abusos sexuals a menors, el suïcidi, les fantasies sexuals, la

masturbació...

Emmarcar l’obra en un context històric i geogràfic.

Copsar la rellevància de les obres que, com aquesta, mantenen vigent un

missatge malgrat haver estat concebudes en un altra època, en un context prou

diferent a l’actual.

Analitzar l’actitud de mares i pares respecte als seus fills.

Xavier Blanch i Laura Espot 20 / 24 febrer del 2019

Reflexionar sobre el fet educatiu i el rol que hi juguen els actors implicats:

professorat, alumnat i famílies.

Acostar-se al coneixement de Broadway com un entorn de producció teatral i,

concretament, de musicals, amb un projecció mundial.

Descobrir Frank Wedeking com autor dramàtic i, a la vegada, el treballs dels

autors del musical Steven Sater i Duncam Sheik.

Valorar la coreografia, la música i els elements escènics que configuren la

capacitat de comunicació textual i emocional als espectadors.

Aproximar el públic jove a una experiència teatral de gènere musical i contribuir

al sorgiment i consolidació del seu interès per la cultura.

Gaudir d’un espectacle en directe i fomentar el gust pel teatre.

5.2. Continguts d’aprenentatge

Comprensió del text teatral.

Lectura de fragments de l’obra de teatre, tot reconeixent els aspectes formals

del text teatral.

Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de

les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals,

tractament de les formes verbals i adequació del registre dels textos orals,

escrits o audiovisuals a les funcions comunicatives, en especial a les de les

activitats acadèmiques.

Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l'organització de l’oració i

amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees

expressades).

Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les

paraules amb els altres recursos visuals, icònics i sonors.

Interès per la capacitat d’expressió oral i la lectura dramatitzada.

Aprofundiment en el coneixement de recursos lingüístics com ara la metàfora,

el sentit figurat i la comparació.

Contextualització d’una obra en una època, un entorn geogràfic i un estil

literari.

Reflexió compartida sobre aspectes cabdals de l’univers adolescent i,

especialment, sobre tot allò que té a veure amb el sexe.

Participació en els debats al voltant de l’obra de teatre o d’alguns aspectes

concrets que s’hi relacionen.

Coneixement de les particularitats del text argumentatiu i de la seva concreció

en el registre oral.

Respecte pel torn de paraula en els debats i foment de l’escolta activa.

Conscienciació sobre els rols masculí i femení predominants en les societats

tradicionals.

Reflexió sobre les diferències de gènere en la societat actual.

Reconeixement de la necessitat de creixement personal a partir de les pròpies

experiències.

Xavier Blanch i Laura Espot 21 / 24 febrer del 2019

És una producció d’ORIGEN PRODUCCIONS

Direcció: Marc Vilavella

Direcció musical: Gustavo Llull

Coreografia: Ariadna Peya

Traducció catalana: David Pintó

Música: Duncan Sheik

Lletres i llibret: Steven Sater

Basat en l’obra de Frank Wedekind

Productors: Rubén Yuste, Marc Flynn i Oriol Miras

Xavier Blanch i Laura Espot 22 / 24 febrer del 2019

Xavier Blanch i Laura Espot 23 / 24 febrer del 2019

ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Competències comunicatives

C. c. lingüística i audiovisual

C. artística i cultural

Competències metodològiques

Tractament informació i competència

digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre a prendre

Competències personals

C. autonomia i iniciativa personal

Competències especifiques per conviure

i habitar el món

C. en el coneixement i la interacció món

físic.

C.social i ciutadana

COMPETÈNCIES CLAU EDUCATIVES

PROPOSTES DE TREBALL ANTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL

Xavier Blanch i Laura Espot 24 / 24 febrer del 2019

ACTIVITATS 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Competències comunicatives

C. c. lingüística i audiovisual

C. artística i cultural

Competències metodològiques

Tractament informació i competencia digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre a prendre

Competències personals

C. autonomia i iniciativa personal

Competències especifiques per conviure i

habitar el món

C. en el coneixement i la interacció món

físic.

C.social i ciutadana

COMPETÈNCIES CLAU EDUCATIVES

PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL