el delta del llobregat, el nostre veÍ...

EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT

Alumna: Queralt Allueva Molina

Tutor: José Manuel Fernández

Curs: 2015-2016

Col·legi Sagrada Família Gavà

[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]

1

“No entenc perquè quan destruïm allò construït

per l’home ho anomenem vandalisme,

però quan destruïm el medi natural

ho denominem progrés.”

Edward James


2

ÍNDEX 1. Introducció..............................................................................................................................3

2. Marc teòric..............................................................................................................................4

2.1 El Delta del Llobregat...................................................................................................4-15

2.1.1 Riu Llobregat........................................................................................................4

2.1.2 Origen del Delta del Llobregat.............................................................................5

2.1.3 Situació actual......................................................................................................6

2.1.4 Reptes de futur..................................................................................................13

3. Descripció de la zona d’estudi.........................................................................................15-18

3.1 Ecosistema dunar...........................................................................................................15

3.1.1 Origen................................................................................................................15

3.1.2 Característiques del medi físic...........................................................................15

3.1.3 Característiques del medi biològic.....................................................................16

3.2 Pinedes litorals...............................................................................................................16

3.2.1 Origen................................................................................................................16



3.3 Zones humides................................................................................................................17

3.3.1 Origen................................................................................................................17



4. Part pràctica: impacte ambiental....................................................................................18-58

4.1Diagnòstic de l’impacte ambiental....................................................... ..........................18

4.1.1 Contaminació acústica i lumínica.......................................................................19

4.1.2 Contaminació hídrica.........................................................................................21

4.1.3 Pèrdua de superfície..........................................................................................24

4.1.4 Destrucció d’hàbitats.........................................................................................25

4.1.5 Fragmentació del territori..................................................................................29

4.1.6 Impacte paisatgístic...........................................................................................31

4.1.7 Espècies invasores.............................................................................................32

4.1.8 Salinització aqüífers...........................................................................................43

4.2Valoració de l’impacte ambiental...................................................................................44

4.2.1 Contaminació acústica: mesures al Delta..........................................................44

4.2.2 Contaminació hídrica: anàlisi de la qualitat de l’aigua .......................................52

5. Conclusions.....................................................................................................................58

6. Agraïments......................................................................................................... ............61

7. Bibliografia......................................................................................................................62


3

1. INTRODUCCIÓ En ple segle XXI on el desenvolupament econòmic s’imposa cruelment als valors naturals i

culturals sembla impensable que a menys de 10km del centre de Barcelona trobem una zona

natural de tanta importància biològica com el Delta del Llobregat.

Un dels principals objectius que m’han conduit a investigar sobre el sistema del Delta és la

fascinació per aquest entorn natural i la indignació pels riscs al que està exposat. L’aeroport

del Prat, el port de Barcelona i les xarxes viaries són només la punta de l’iceberg; al llarg de la

seva història el Delta ha patit una gran quantitat de transformacions que han alterat la seva

dinàmica. Un altre motiu per haver-me endinsat en aquest projecte ha sigut un sentiment

ambivalent de culpabilitat i ignorància enfront les problemàtiques que afecten al Delta del

Llobregat. Abans de realitzar aquest estudi mediambiental no m’hauria imaginat la gran

diversitat florística i faunística que hi havia tan a prop de Barcelona i molt menys com el nostre

model de vida el perjudica. Per tant , una altra motivació destacada per realitzar aquest treball

ha sigut poder entrar en contacte amb ambients naturals del meu entorn ,conèixer-los en més

profunditat i ser conscient de l’impacte que hi tenim. Així doncs, també pretenia identificar

sobre el terreny els impactes ambientals al Delta del Llobregat. A més a més, aquest treball

m’ha permès posar en pràctica coneixements sobre l’estudi del medi natural adquirits a Bojos

per la Ciència i invertir temps en una de les meves passions, la Natura. Quan vaig escollir

realitzar aquesta investigació sobre el Delta també pretenia conèixer com treballen els biòlegs

i ambientòlegs i acabar de decidir-me per una carrera universitària en concret.

Amb aquest treball us podreu endinsar en el món natural del Delta del Llobregat i les principals

problemàtiques que l’afecten.

Per tal de situar al lector, he iniciat el projecte parlant de la formació del Delta ; de la situació

actual en quant a gestió i control , destacant el paper del Pla Delta, i de la previsió de futur

que se’n fa també per a la seva gestió i control. Després he descrit els ecosistemes que

configuren el Delta del Llobregat a nivell físic , florístic i faunístic. Tots aquests conceptes són

necessaris per poder comprendre els impactes sobre el delta. Així doncs, tot seguit he fet un

diagnòstic de les principals problemàtiques com per exemple la introducció d’espècies

invasores, la fragmentació del territori i la pèrdua de superfície , d’entre altres. A més he

analitzat de forma objectiva dues problemàtiques en concret: la contaminació acústica i hídrica

mitjançant un equip de sonòmetres i un kit d’anàlisi d’aigües. Als annexos disposeu d’un llistat

de conceptes que us permetran la perfecta comprensió del treball realitzat, mapes de la zona

d’estudi, una part de la metodologia donada a Bojos per la Natura, un recull fotogràfic , un

vídeo sobre les mesures de la contaminació acústica i altres recursos que complementen la

meva investigació.

Per realitzar aquest estudi mediambiental m’he basat en informació bàsicament del Consorci

del Delta, S.O.S Delta del Llobregat i DEPANA , però també de dades recollides directament de

la zona d’estudi, documents de diversos ajuntaments i professionals i del Centre Cultural de

Gavà.

Espero que al llegir aquest treball , no romaneu pas indiferents al problema que afecta al Delta

del Llobregat i que us adoneu de l’enorme valor natural i social que té i que necessita ser

protegit.


4

2. MARC TÈORIC Per poder comprendre la tasca de recerca realitzada sobre la situació mediambiental del Delta

del Llobregat, definiré uns conceptes bàsics relacionats amb la seva formació, situació actual i

els seus reptes de futur. Per tal d’analitzar i poder entendre alguns aspectes he realitzat un

llistat de conceptes teòrics (veure pàgina 1 annexos).

2.1 EL DELTA DEL LLOBREGAT El Delta del Llobregat és el segon en extensió de Catalunya , és considerat un delta jove ja que

es va començar a formar fa aproximadament 2300 anys. Generalment tots els deltes són

formacions geològiques joves en comparació amb altres processos , aquest fet és degut al

ràpid ascens del nivell del mar provocat per la fusió dels gels dels últims períodes glacial s. La

formació dels deltes fluvials₁ depèn de molts factors concrets que s’han de perllongar al llarg

del temps.

El riu Llobregat ha sigut un element essencial per a la formació del Delta i alhora pel seu

manteniment, per tant cal conèixer algunes de les seves característiques bàsiques.

2.1.1 RIU LLOBREGAT

El riu Llobregat és un curs fluvial permanent que neix a 1259 m d’altitud a la població de

Castellar de Nuch a la serra del

Cadí , amb una longitud

aproximada de 175 km i amb

una conca hidrogràfica₃ de 4948

km².

El riu Llobregat desemboca al

Mediterrani eixamplant la seva

vall i formant un delta fluvial. En

aquest punt del transcurs del riu

la llera es situa per sobre de la

plana litoral , fet que facilita que

s’ocasionin inundacions al

voltant del Llobregat. Això és

degut a que el riu Llobregat ha

arrossegat al llarg del temps una

gran quantitat de sediments que

han augmentat el nivell de la llera i també els dels marges del riu , els que presenten

esquerdes i no són capaços de suportar les crescudes més fortes. Aquesta aportació de

sediments, juntament amb la poca capacitat erosiva del mar Mediterrani, també ha col·laborat

a que es desenvolupi una formació deltaica

Tal i com analitzaré dins de l’apartat de diagnòstic de l’impacte ambiental (pàg19), en aquest

últim curs del riu la seva llera es va veure desplaçada 2km l’any 2004 per donar cabuda a les

instal·lacions portuàries.

Vista aèria del Delta del Llobregat, on es pot observar clarament

la gran acumulació de sediments. marees.

Font: ramonvilalta.com


5

2.1.2 ORIGEN DEL DELTA

La formació del Delta del Llobregat es va produir aproximadament fa 2000 anys , i des de

llavors ha patit períodes de crescudes i reduccions. Aquest procés es pot dividir en la formació

del conjunt de la plana deltaica i dels aqüífers a grans trets.

A. FORMACIÓ DE LA PLANA DELTAICA

La història geomorfològica del Delta del Llobregat segueix a grans trets la de qualsevol delta , i

són considerats formacions geològiques relativament joves.

FA 18000 ANYS FA 12000 ANYS

Fa 18000 anys durant la glaciació Würm₄ les

temperatures globals eren molt més baixes que les

actuals : concretament a Europa existien grans

masses de gel ,el nivell del mar es situava

aproximadament 100 m sota el nivell actual i per tant

el delta del Llobregat no existia.

Posteriorment com a conseqüència d’un increment de la

temperatura global les masses de gel es van desfer fent

que pugés el nivell del mar fins a uns 75 m per sota de

l’actual.

Durant

aquest

període,

situat

aproximada-

ment fa uns

12000 anys, es van sedimentar les partícules que ara

formen el que coneixem com a aqüífer profund del Delta i

que en aquell moment van constituir un delta arcaic : una

primera plana sedimentaria emergida també coneguda

com a complex detrític inferior.

FA 11000 ANYS FA 2300 ANYS Aquesta situació es va perllongar fins que es va

produir un nou ascens de les temperatures ,provocant

un nou augment del nivell del mar per sota dels 50m

del nivell actual. Aquesta variació rep el nom de

transgressió

flandriana i

va inundar

completame

nt el

complex

detrític

inferior. Els

sediments acumulats sobre aquesta superfície eren

bàsicament argilosos , com correspon a un estuari

fluvial i van formar la falca fluviomarina. Aquesta placa

és impermeable, ja que les argiles són partícules molt

petites i això fa que siguin poc permeables a l’aigua.

En aquest cas, la falca fluviomarina separa ,

actualment, l’aqüífer profund del superficial.

Finalment fa uns 2300 anys el nivell del mar s’estabilitzà

tal i com el coneixem avui dia i començà la formació del

Delta actual. El que a l’actualitat coneixem com a Delta ,

abans era una badia marina₅ poc fonda on desembocava

el riu Llobregat i que estava delimitada per les muntanyes

properes (Ordal, Garraf, Collserola i Montjuic). Els

sediments

sorrencs del

riu van

omplir

aquesta

badia a un

ritme d’uns

1’5 m/ any i

es van

formar el delta actual (complex detrític superior) i

l’aqüífer superior.

Font 4 esquemest:Ajuntament del Prat del Llobregat


6

B. FORMACIÓ DELS AQÜÍFERS

Els sediments que va arrossegar el Llobregat de la seva conca (d’uns 5.000 km2) durant milers

d’anys són els responsables de la formació d’aquest aqüífer. Un aqüífer es pot considerar una

formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua entre la porositat de les roques

que el formen. D’aquesta manera l’aqüífer va esdevenir una peça clau en el Delta a nivell

ecològic ja que alimenta d’aigua llacunes i maresmes i a nivell soci oeconòmic ja que

subministra aigua a la zona metropolitana de Barcelona .

Els aqüífers s’alimenten bàsicament de les infiltracions de l’aigua del riu a la vall baixa del

Llobregat, on no existeix

l’aqüitard, i l’aqüífer , per

tant , és únic.

La recàrrega natural es

produeix en un 80% a

l’alçada de Pallejà.

La resta es calcula que

procedeix de la pluja que

s’infiltra sobre els

terrenys no urbanitzats i que alimenta l’aqüífer superficial i els estanys litorals del Delta.

S’ha de diferenciar entre es aigües freàtiques₆ que corresponen a l’aqüífer superior i les aigües

artesianes₇, pròpies de l’aqüífer inferior.

2.1.3 SITUACIÓ ACTUAL

Actualment el Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i

el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials ,

urbanístiques i viàries.

Tot i que en les ultimes dècades la tendència global de sensibilització pel medi ambient hagi

crescut , al Delta del Llobregat encara es porta a terme un nivell de desenvolupament gens

sostenible.

A. GESTIÓ

La història del Delta del Llobregat està marcada per una forta desconsideració cap al territori i

al patrimoni natural i per una sèrie de transformacions que han anat degradant el Delta. Entre

els segles XIX i XX es va produir una forta transformació en el model d’agricultura, a mitjans del

segle XX un desenvolupament industrial entorn el riu i a finals del segle XX i principis del XXI un

excessiu desenvolupament infraestructural. Aquesta última transformació és la que m és ha

alterat el territori deltaic i que encara sembla que no hagi finalitzat. Al llarg d’aquestes últimes

dècades s’han desenvolupat diferents plans territorials, logístics i infraestructurals com el Pla

Barcelona₈ , Pla dels Ports₉ que han modificat per complet el Delta del Llobregat, posant en

risc la seva viabilitat com a ecosistema. Però cal destacar l’elevada importància política,

mediàtica i ambiental que ha tingut un Pla logístic en concret, el Pla Delta.

Font:Comunitat d’usuaris del Delta del Llobregat


7

1) PLA DELTA El Pla Delta pot considerar-se el punt de partida formal de l’expansió de les infraestructures de

transport durant el segle XX.

El Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient al Delta del Llobregat o més

conegut com Pla Delta va ser signat el 16 d’abril de 1994 pel Govern central, la Generalitat i els

ajuntaments del Prat i de Barcelona. Aquest conveni va preveure una inversió en xarxes

d’infraestructures que ocuparia aproximadament 1500 ha , de les quals el 85% corresponen al

Prat, el 10% a Viladecans i la resta a Gavà i Barcelona. L’Ajuntament del Prat , governat pel

partit Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) des del 1987, ha pressionat per aconseguir

modificacions puntuals del Pla Delta relacionades amb aspectes ambientals. Moltes de les

mesures compensatòries s’han aconseguit desenvolupar gràcies a l’Ajuntament del Prat i la

pressió ciutadana.

- Objectius

Les entitats polítiques de finals de segle XX van veure en el Delta una oportunitat d’or per

acabar de desenvolupar la zona metropolitana de Barcelona després de l’eufòria urbanitzadora

post-olímpica. Pretenien convertir el territori deltaic en un centre d’intercanvi de mercaderies

per tal de dinamitzar l’economia catalana i també espanyola. Van justificar la implantació

d’aquest Pla amb l’argument de que la creació d’una Plataforma Logística Intermodal pròxima

a Barcelona era l’element essencial

en la terciarització i globalització de

l’economia catalana. Argument que

després va resultar ser no del tot

cert.

- Pla d’actuacions

L’ampliació del port i l’aeroport de

Barcelona són els eixos principals

entorn els quals s’organitza el Pla

Delta. A part d’aquestes dues

actuacions també inclou el

desviament del riu Llobregat a la

seva desembocadura, la construcció

de la depuradora del Baix Llobregat i

la construcció dels accessos viaris i

ferroviaris a la zona metropolitana.

Al 2004 el Departament de Medi

Ambient i Habitatge va impulsar la

creació d’una comissió de seguiment

i control ambiental de les obres d’aquest pla director. L'Agènc ia Catalana de l'Aigua (ACA), a

través del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), va demanar al Govern central la

creació d'una comissió de seguiment i control ambiental de totes les obres vinculades al Pla

Delta. Aquesta demanda va estar motivada per la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava

el projecte de desviament del riu Llobregat a la desembocadura. Després de diverses reunions,

la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i el seu homòleg a la Generalitat de Catalunya,

Salvador Milà, van acordar impulsar la comissió.

Font : gavamar.com


8

AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT

En el Pla Delta (1994) ja es preveia l’ampliació de l’aeroport, però aquesta no es va portar a terme fins el 2003

amb l’inici de la posada en

marxa del Pla Barcelona.

Aquest Pla logístic va suposar la

construcció d’una tercera pista a

l’aeroport, una nova torre de

control i la terminal Sud. A més

també es van ampliar les

terminals ja presents i es van

construir nous aparcaments a les

rodalies de l’aeroport. Després

de l’ampliació, l’aeroport es va

convertir en el segon més gran

d’Espanya i el novè d’Europa.

La justificació d’aquesta

ampliació fou que es produiria

un augment de viatgers en 10

milions en els pròxims anys i

l’aeroport havia de poder donar cabuda a tal quantitat de trànsit aeri. Però aquest augment no es va produir i

avui dia la capacitat de l’aeroport es dues vegades superior al seu tràfic , convertint -lo d’aquesta manera en un

aeroport deficitari.

L’ampliació de l’aeroport ha tingut un greu impacte sobre les espècies animals i vegetals i els hàbitats del Delta

com cap altra infraestructura ho ha fet. Ha sigut la infraestructura que més greument ha afectat a zones

d’especial protecció.

Font:territorio.scot.cat

Font:centraldereservas.com


9

AMPLIACIÓ DEL PORT

La última ampliació es va preveure per primera vegada pel Pla director del port per donar cabuda al creixent

comerç marítim internacional , construint nous espais portuaris i millorant les connexions ferroviàries i viaries

d’aquests. El Pla

Delta preveia una

ampliació del port

cap a una de les

poques zones no

urbanitzades que

restaven al litoral

barceloní , el riu

Llobregat. Així doncs

per tal de poder

portar a terme la

construcció de les

noves

infraestructures es va

haver de desplaçar 2

km al sud la

desembocadura del Llobregat.

D’aquesta manera l’antiga llera del Llobregat i les seves rodalies van donar cabuda al nou dic Sud, al moll del Prat

o Barcelona European South Terminal (BEST)₁₀ de 93 ha i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)₁₁ que amb la

terminal del Prat , va arribar a les 209 ha. Tot i que gran part de l’ampliació es va portar a terme cap al sud

envaint els espais naturals del Llobregat i del seu Delta , també es van real itzar una sèrie d’actuacions cap al nord

i l’est doblant així la superfície terrestre

del port. A més , la superfície marítima va

passar de 374 ha a finals del noranta fins a

les 786 ha.

A part , s’ha de tenir en compte que per

esdevenir un punt clau en el corredor

mediterrani i en el transport marítim

europeu es van haver de construir

infraestructures viaries i ferroviàries que

comuniquessin el port. D’aquesta manera

el pot de Barcelona s’ha convertit en la

infraestructura que més radicalment ha canviat la morfologia de l’entorn del Delta , juntament amb l’aeroport.


Font:radioport.es


10

DESVIAMENT DEL RIU

El desviament del Llobregat es va realitzar amb l’objectiu de guanyar un nou espai per poder ampliar el port de

Barcelona. Des de que es va planificar el desviament del riu Llobregat en la seva desembocadura van haver-hi

moltes associacions i institucions com DEPANA₁₂ que es van mostrar totalment en contra. De fet va ser una de les

mesures menys populars englobada al Pla Delta.

Al 2004 una vegada acabades les obres i la

solució ja era irreversible , el Tribunal Suprem va

declarar que el desviament del riu era il·legal.

El desviament del riu es va exigir al consistori a

canvi de la construcció de la depuradora i de

permetre’l tenir certa repercussió sobre les

decisions de control del Pla, fet pel qual van

accedir i van canviar radicalment el seu parer fins

aquell moment.

Les obres començaren al 2002 i consistien en

desviar 2’5 km el riu cap al sud creant una nova

llera recoberta d’asfalt , convertint-se així en

l’únic riu de Catalunya amb part de la seva llera

cimentada. Aquesta obra es va dur a terme per

tal d’habilitar un canal de rem , que finalment va

resultar ser un projecte inviable i que a més ha

deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat.

CONSTRUCCIÓ DEPURADORA

La construcció d’aquesta planta

depuradora(1999-2002) va ser una de les

poques mesures incloses en el Pla Delta que

en principi suposava un impacte positiu per a

l’entorn natural del Delta. De fet va servir

per a que alguns organismes locals

acceptessin altres mesures del Pla Delta com

l’ampliació de l’aeroport i el desviament del

riu. Però la construcció de planta depuradora

ja venia exigida per la directiva europea

91/271/CEE de tractament d’aigües residuals

urbanes , per tant s’hagués portat a terme

amb o sense el Pla Delta.

L’estació depuradora d’aigües residuals

(EDAR) del Baix Llobregat va ser construïda per tal de recuperar el Delta del Llobregat i regenerar el litoral proper

a la desembocadura del Llobregat millorant també les aigües de bany entre Barcelona i el Garraf.


Font:dragados.com


11

La depuradora es troba ubicada al terme municipal del Prat del Llobregat ocupant 41 ha i així convertint-se en

una de les més grans d’Europa. La seva xarxa de col·lectors té el seu inici a Santa Coloma de Cervelló i una

llargària de 19 km. La macrodepuradora permet cobrir les necessitats de dos milions de persones dels municipis

de Barcelona (35%), l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí,

Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i, parcialment, Sant Just Desvern.

Està estimat que el cabal màxim de futur sigui de 7’29 mᶾ/s. En l’actualitat el seu cabal de regeneració és de 3’25

mᶾ/s i el cabal corresponent al pretractament i a l’emissari submarí de 14’58 mᶾ/s. Aquest cabal extra permet

tractar aigües pluvials en cas de pluges torrencials.

2) MANTENIMENT DELS PROCESSOS ECOLÒGICS

Els processos ecològics del Delta han viscut una situació contradictòria .

El medi aquàtic ha experimentant una millora substancial gràcies a la construcció de la

depuradora, actuacions per garantir cabals mínims de qualitat al Llobregat i establir barreres

contra la intrusió salina en alguns aiguamolls litorals. Però aquestes millores requereixen una

gran despesa energètica i econòmica per alimenta el funcionament del sistemes industrials

que les sustenten i que malauradament han patit les retallades dels pressupostos públics des

de l’any 2011.

D’altra banda, el creixement urbanístic i del sector serveis ha causat un greu impacte sobre el

medi aquàtic . La Directiva Marc de L’Aigua (200/60/CEE)₁₃ va establir uns objectius per a la

millora de les masses d’aigua , que es basava en l’avaluació d’una sèrie de paràmetres per

després poder determinar el nivell d’estat ecològic₁₄. L’Agència Catalana de l’aigua₁₅ va

establir una sèrie de paràmetres que han servit per evidenciar l’estat de les masses d’aigües

del Delta i així poder aplicar una sèrie de mesures de gestió hídrica que han permès la

recuperació de moltes poblacions de macròfits i han millorat l’estat ecològic d’estanys com el

de cal Tet.

Estany Cal Tet .

Font: ichn.iec.cat


12

3) RECUPERACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

La gestió publica de la biodiversitat en els espais naturals preexistents o creats com a

compensacions ambientals de les infraestructures ha sigut molt exitosa, gràcies principalment

a la labilitat dels espais deltaics que mostren uns tempos de recuperació i naturalització molt

curts. Són clars exemples d’aquesta recuperació de la biodiversitat les comunitats dunars a les

platges del Prat i de Viladecans, la varietat de comunitats vegetals de les noves masses

d’aigües, la recuperació del riu Llobregat o la resposta positiva dels ocells nidificants en nou

hàbitats.

Però cal esperar encara uns anys per poder valorar més críticament la recuperació de la

biodiversitat a causa de l’elevada pressió antròpica a la que esta exposat el Delta i de l a

sensibilitat d’algunes espècies a valorar.

B. PROTECCIÓ

El Delta del Llobregat , al llarg de tota la seva història, ha patit una gran desconsideració i

manca de la protecció del territori. En plena àrea metropolitana de Barcelona ha sigut vist com

una superfície on desenvolupar infraestructures , industries i ciutats i no pas com una zona

d’elevat interès natural i agrícola.

1) ESPAIS NATURALS PROTEGITS

Els espais protegits del Delta del Llobregat (EENN) només representen un 10% de la superfície,

excloent molts espais de gran importància mediambiental . En molts casos els criteris per

delimitar les reserves al 1987 es basaven en interessos urbanístics i no pas ecològics, com és el

cas del Pas de les Vaques , un espai únic al Delta que es va deixar sense protecc ió i sobre el

qual s’ha construït la terminal 1 de l’aeroport. Tot i això, en aquest any 498 hectàrees del Delta

van ser protegides amb la figura de Reserva Natural Parcial del Remolar-Filipines i de la

Ricarda-Ca L’Arana.

L’any 1992 aquestes zones protegides, i la llacuna de la Murtra( en total 518 ha), es van

incorporar al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya)₁₆.

Al 1994 la Comunitat Europea va declarar ZEPA (zona d’especial protecció d’aus)₁₇ totes les

zones protegides del Delta a més d’ampliar la superfície protegida (en 574 ha) amb els

Reguerons i el

litoral del Prat.

Gairebé totes

les zones

humides del

Delta(493 ha)

estaven incloses

a l’inventari de

les zones

humides de

Catalunya al

2001.

Cap al 2006 , es

va ampliar la ZEPA en 383 ha i es va incloure tota aquesta superfície en la proposta catalana de

Zones protegides per la Xarxa Natura 2000 i PEIN

Font: icc.cat


13

la Xarxa Natura 200 i la proposta de nous Llocs d’Importància Comunitària (LIC). En total, 923

hectàrees.

Al 2011 es va aprovar l’ampliació de l’IBA (Important Bird Areas) nº 140 del Baix Llobregat ,

incorporant la llera del riu, l’antiga desembocadura, el Parc Agrari i algunes pinedes de Gavà

(en total 3500 ha).La pineda de Can Camins s'incorpora als LIC i a la Xarxa Natura 2000.

Al 2014 la ZEPA marina ES0000513 (Espai marí del Baix Llobregat i del Garraf) inclou gran part

del litoral deltaic i tota la superfície Xarxa Natura 2000 del Delta es declara ZEC (Zona

d’Especial Conservació)

2.1.4 REPTES FUTURS DEL DELTA

Per tal de preveure les possibles mesures de gestió i protecció s’ha de considera r quines

pressions entre les existents a l’actualitat s’agreujaran en el futur i a més tenir en compte les

possibles restriccions pressupostàries que dificultaran els manteniments ordinaris dels espais

naturals gestionats i a més les condicions ambientals variables que imposarà el canvi climàtic.

A. GESTIÓ

1) ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA

Des de mitjans dels anys 30 al litoral de Viladecans molts projectes urbanístics s’han cancel·lat

per l’oposició popular, el cas més destacat fou el del Barça Parc ₁₈(2008). Amb aquest projecte

es pretenia construir un macro complex lúdic i comercial en un terreny adjacent del Remolar -

Filipines , que afectava per complet la permeabilitat del sòl i la dinàmica del cicle de l’aigua al

Delta.

Al 2012 va sortir a la llum el

projecte Eurovegas₁₉ que pretenia

construir un complex d’oci que

hagués suposat la pèrdua de

800ha de terrenys agrícoles i

naturals que haurien alterat la

dinàmica de l’aqüífer del Delta.

Aquests projectes han evidenciat

la manca de protecció del territori

i la necessitat de crear més

mesures de preservació i

conscienciació

2) TURISME ALTERNATIU

El model de turisme actual ha

sigut un dels principals causants

de la destrucció d’hàbitats i de

l’impacte paisatgístic al Delta. Una

forma de preservar aquest

patrimoni paisatgístic és potenciar

l’agroturisme.

EUROVEGAS



14

El Delta del Llobregat té una gran varietat avifaunística que pot ser aprofitada per realitzar

rutes ornitològiques que atraurien milers de turistes de Barcelona i que permetria promoure

els valors naturals del Delta internacionalment. A més cal destacar que el Delta és visitat per

una gran quantitat d’estudiants i ,potenciant aquest tipus de turisme també s’aconseguiria

incrementar l’educació ambiental i conscienciació ecològica.

Per això, l’administració hauria de destinar part del seu pressupost a conservar antigues

masies i habilitar els espais naturals per a la seva visita.

3) PROJECTE ALTERNATIU AL PLA DELTA

Per tal de protegir al màxim els espais naturals i a la vegada permetre el desenvolupament

infraestructural la Coordinadora en Defensa del Delta del Llobregat i DEPANA van elaborar un

projecte alternatiu al Pla Delta. Aquesta alternativa era molt menys abusiva i més realista per

al Delta. La van elaborar al veure que frenar el Pla Delta era impossible pel suport que va rebre

de les administracions públiques i associacions com la Generalitat i AENA.

B. PROTECCIÓ

Des de principis de mil·lenni s’han creat diverses organitzacions locals que s’encarreguen de

protegir el patrimoni natural i ecològic del Delta del Llobregat. A més s’ha lluitat per

l’ampliació de les zones protegides i l’aplicació de mesures compensatòries.

1) CONSORCI DEL DELTA I S.O.S DELTA DEL LLOBREGAT

Al maig de 2005 es va crear el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Aquesta

organització ha sigut clau en la gestió, preservació, estudi i divulgació dels valor naturals i

paisatgístics del Delta del Llobregat a més de la millora contínua de l’oferta d’ús públic i

educatiu de l’entorn natural.

Una altra plataforma local que defensa el Delta és S.O.S Delta del Llobregat , creada al 2010

per informadors ambientals de la Reserva Natural del Delta del Llobregat. Aquests divulgadors

s’encarreguen de l’estudi de la biodiversitat, la conservació de la natura, divulgació dels valors

del Delta i analitzar les amenaces del Delta , motivats per les agressions urbanístiques,

industrials i infraestructurals que patia i de fet pateix el Delta.

En definitiva , es pot afirmar que la mesura de protecció més eficaç és la divulgació dels valors

agrícoles i naturals del Delta per així evitar una possible desconsideració del territori i les

consegüents agressions. La protecció del medi natural radica en què siguem capaços de valorar

tot el potencial natural i agrícola que tenim i que es valori també la importància de la

investigació científica. Un millor coneixement del territori també ens pot portar a un millor

coneixement o a un desenvolupament correcte de mesures de protecció i conservació del

patrimoni natural.

2) CREACIÓ D’UN PARC NATURAL

La creació d’un parc natural garantiria la conservació dels valors naturals, el manteniment

d’una agricultura imprescindible, i l’ús social i turístic respectuós amb el medi.

Actualment les zones protegides només representen un 28% de tota la superfície del Delta qu e

hauria d’estar protegida , impossibilitant el cobriment total de les necessitant de la fauna

deltaica . Moltes espècies d’alt interès ecològic viuen en zones no protegides, com els eriçons i


15

tòtils del camps agrícoles, les orquídies de les pinedes de Gavà, les tortugues de rierol del riu,

la vegetació psammòfila (medis sorrencs) de les dunes de Gavà, etc.

3. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI: UNITATS

AMBIENTALS Per comprendre la dinàmica del Delta i com s’ha vist afectada cal fer un estudi previ de les

característiques físiques i biològiques de la zona d’estudi. M’he centrat en les tres unitats

principals que conformen el Delta del Llobregat, i en definitiva qualsevol delta fluvial:

ecosistemes dunars, pinedes litorals i zones humides.

3.1 ECOSISTEMES DUNARS Els ecosistemes dunars del Delta del Llobregat van des de les dunes de Castelldefels fins a les

del Prat , sent aquestes últimes la de més rellevància ecològica. Per tal de veure exactament

quina àrea ocupen veure pàgina 6 annexos.

3.1.1 ORIGEN

La unitat de relleu principal que formen els ecosistemes dunars són les dunes que s’originen

gràcies a l’acció del vent sobre les partícules de sorra, que les fa transportar -se per moviments

de saltació. Quan troben un obstacle els granets de sorra cauen a causa de la pèrdua d’energia

cinètica i s’acumulen fins a formar una duna.

Les dunes són un element canviant, dinàmic, molt característic de les platges del litoral proper

al delta del Llobregat. Les dunes del delta rarament superen els 3m d’alçada i estan fixades

pels pins pinyers de les pinedes litorals.

A més les dunes també són sistemes molt fràgils que desapareixen fàcilment per l’acció

humana (concentracions estivals de gent a les platges, la neteja de sorra amb maquinària i la

urbanització del litoral). Aquest fet ha succeït a la quasi totalitat del litoral català i també al del

delta.

S’ha de tenir en compte també que amb la desaparició de les dunes també ho fan la seva flora

i fauna característiques.

3.1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI FÍSIC

Les dunes presenten unes condicions físiques molt característiques que determinen la

presencia o no d’algunes espècies vegetals i animals.

A. FACTORS AMBIENTALS LIMITANTS

Els sorrals litorals són hàbitats inhòspits per a la vida , principalment a causa de la mobilitat del

terreny , sotmès a l’acció constant del vent que arrossega els grans de sorra que s’acumulen

formant dunes. A més la sorra , per la mida dels grans que la formen, és incapaç de retenir

l’aigua de la pluja que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals


16

s’alimenten les plantes. Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar , el sòl no és

salat, perquè l’aigua marina també es filtra.

Un altre factor negatiu per al desenvolupament de la vida , a part de les condicions del sòl, són

les altes temperatures que s’assoleixen a la platja a causa de la intensa radiació solar

provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l’absència d’aigua en les

capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura

és notablement més baixa.

3.1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI BIOLÒGIC

La platja és la frontera entre el mar i la terra, i per això, podem trobar animals i plantes tant

marins com terrestres. Les zones dunars que trobem prop de la costa, tot i ser hàbitats molt

inhòspits, alberguen interessants i valuoses espècies animals i vegetals. Podeu veure una taula

amb les espècies vegetals i animals més característiques als annexos pàgina 10

3.2 PINEDES LITORALS Les pinedes o boscos litorals formen una franja

litoral que ajuden a aturar les dunes mòbils de

les platges i han contribuït a incrementar la

diversitat biològica global del Delta. S’estenen

des del Prat fins a Castelldefels (veure annexos

pàgina 6 ), entre els ecosistemes dunars i les

zones més interiors

3.2.1 ORIGEN

Aquestes poblacions de pins pinyers (Pinus

pinea) substitueixen les màquies litorals de

càdec (Juniperus oxycedrus ssp.

Macrocarpae)que hi havia antigament. Tot i

que tradicionalment s’ha considerat que van

ser originades de forma artificial per fixar les

dunes i salvaguardar els camps de conreu del

seu avenç , recentment s’ha descobert

l’existència d’una extensa, rígida i detallada

normativa que regulava l’explotació d’aquesta

pineda entre els segles XVI i XIX.


En les zones més properes a la platja es pot apreciar com la pineda ha estat plantada sobre un

sòl sorrenc amb partícules de granulositat fina. A mesura que s’endinsa a l’interior del bosc de

ribera el sòl deixa de ser arenós i es cobreix amb una espessa capa de matèria vegetal que

propicia l’existència de plantes de sotabosc.

Pollancrera la Pava, Castelldefels


17


A les pinedes litorals podem trobar una gran varietat d’espècies vegetals, entre les que

destaquen les orquídies, i d’espècies animals. Per conèixer les més característiques podeu

consultar la pàgina 10 dels annexos.

3.3 ZONES HUMIDES Les zones humides són ecosistemes poc freqüents al

territori català, però tenen una gran importància per la

seva gran biodiversitat.

3.3.1 ORIGEN

A. FORMACIÓ D’AIGUAMOLLS

Els aiguamolls o maresmes es formen en costes de

pendent suau on gràcies a l’acumulació de sediments

transportats pels corrents marins es formen barres

paral·leles al litoral. Quan aquestes barres de sorra

emergeixen formen una línia de dunes que delimiten

una zona de llacunes litoral. Aquestes barres poden ser

mòbils si varia el grau d’incidència de les onades ja que

s’originen en el punt de trencament d’aquestes, per

aquest motiu també s’originen d’altres barres litorals

més petites a partir d’una principal.

B. FORMACIÓ DE LLACUNES I ESTANYS

Les llacunes litorals es formen a partir de barres de sorra paral·leles a la costa que emergeixen

formant petites badies , anomenades llacunes, estanys o albuferes litorals poc profundes. Si

amb el pas del temps aquestes zones es van reblint amb materials aportats pel riu Llobregat

acabaren formant aiguamolls litorals.

Aquestes llacunes litorals per tant són el resultat del re ompliment dels espais compresos

entre la primitiva platja i la barra litoral amb materials que solen ser d’origen continental, i per

tant, llimosos. Així doncs el fons de les llacunes litorals és fangós.


Les zones humides són regions separades del mar per una platja de sorra aportada pels

corrents marins, o bé antigues lleres del riu. Dintre d'aquest hàbitat podem trobar diferents

àrees. Les unes poden estar inundades permanent i amb poca fondària: són les llacunes o

estanys, caracteritzats per un terra argilós i moltes d'elles originades per antigues lleres de l riu;

les altres es poden inundar temporalment -quan plou o hi entra aigua del mar- a l'hivern i

assecar-se a l'estiu: són les maresmes, que poden retenir aigua gràcies al seu fons de llims.

Una maresma o aiguamoll és un ecosistema humit normalment associat a estuaris i per tant

amb aigua salada , tot i que a vegades conflueixen aigua salda i dolça formant una zona

salobre.

Formació d’aiguamolls i llacunes

Font:Ajuntament del Prat del Llobregat


18


Les zones humides són ecosistemes amb una biodiversitat equiparable als boscos tropicals de

l’Amazones. Destaquen sobretot per l’abundància d’aus, però trobem una gran varietat

d’espècies animals i vegetals com podeu observar en les taules dels annexos pàgina 10

4. PART PRÀCTICA: IMPACTE AMBIENTAL Tot i els nombrosos canvis que ha patit el Delta al llarg de la seva història cap etapa de

transformació humana ha substituït completament l’anterior. Així doncs, cap transformació ha

sigut tan important com per canviar completament tot el que hi havia en un principi al Delta.

D’aquesta manera s’ha pogut mantenir al llarg del temps l’heterogeneïtat dels usos del sòl que

inclouen espais naturals, agrícoles, urbans, industrials i grans infraestructures un una superfície

relativament reduïda. Aquesta varietat també permet explicar la complexitat de la

problemàtica ambiental al Delta , causada principalment per les nombroses i canviants

relacions entre els diversos espais del Delta del Llobregat.

4.1 DIAGNÒSTIC DE L’IMPACTE AMBIENTAL: IMPACTES AMBIENTALS

AL DELTA DEL LLOBREGAT

En aquesta fase de diagnòstic de l’impacte ambiental he analitzat les diverses

problemàtiques que afecten als diferents ecosistemes deltaics , tenint en compte per què

s’originen, els impactes que desencadeni com s’intenten compensar o reduir aquests

impactes.


19

El Delta del Llobregat és un territori molt heterogeni a causa de les continuades , però no

definitives , transformacions de la zona. En general, la situació actual de mosaic d’usos del

sòls crea una gran varietat d’impactes que es poden sintetitzar en la següent taula , extreta

del document : Els reptes actuals i futurs per a la Conservació de la biodiversitat en el delta

del Llobregat, d’Enric Roa i Pau Esteban.

Espais naturals Espais

agrícoles

Infraestructures Espais urbans

Espais naturals Atacs de fauna

als conreus.

Risc de col·lisions

ocells-avions.

Molèsties per

mosquits.

Molèsties per

mosquits.

Espais agrícoles Contaminació

de les aigües.

Risc de col·lisions amb

avions.

Molèsties per

mosquits.

Infraestructures

Amenaces de creixement. Contaminació

atmosfèrica. Ocupació territorial directa.

Ocupació per serveis auxiliars.

Impermeabilització del sòl.

Alteracions hídriques. Soroll

Contaminació atmosfèrica.

Servituds de gestió.

Introducció d’espècies exòtiques.

Espais urbans Ocupació territorial directa. Limitacions operatives

Activitats marginals.

Freqüentació humana.

Introducció d’espècies exòtiques.

Alteracions hídriques.

4.1.1 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LUMÍNICA

A. CAUSES

La contaminació acústica₂₀ és una de les problemàtiques més greus que afecten al Delta i que

ve originada pel desenvolupament infraestructural de finals del segle XX i principis del XXI.

Al Delta les principals fonts de soroll són les autopistes i l’aeroport, però també ve en part

produïda per l’activitat infraestructural del Prat del Llobregat.


20

A mesura que ha anat creixent l’aeroport i el trànsit d’avions ha augmentat s’ha vist com la

contaminació acústica s’ha

incrementat enormement a les

zones més properes a aquesta

gran infraestructura àrea.

Un altre problema que ha sorgit

arran de l’ampliació dels camps

de vol ha sigut la instal·lació d’un

conjunt d’ infraestructures

lumíniques per garantir la

seguretat de l’aeroport i les

seves rodalies, que han causat

una forta contaminació acústica

a la zona Aquest sistema

d’il·luminació queda dins de la

ZEPA del Remolar i la Ricarda i

per l’eliminació d’arbres, la

constant entrada de maquinaria i personal i la contaminació lumínica₂₁ , és una greu alteració

de l’hàbitat natural resultant de l’ampliació de l’aeroport.

B. CONSEQÜÈNCIES

No sempre és fàcil determinar els impactes de la contaminació acústica ja que depèn de molts

factors com el temps d’exposició, la intensitat del soroll i fins i tot del propi subjecte que rep la

contaminació acústica. El cas de la contaminació lumínica és molt similar, ja que s’avalua

principalment en base als comportaments dels animals afectats. Però en trets generals es pot

dir que és una problemàtica que agreuja encara més els efectes i impactes d’altres problemes

que si són quantificables com la pèrdua de biodiversitat a causa de la destrucció d’hàbitats,

fragmentació del territori,...

De fet la contaminació acústica afecta greument a la fauna alterant la seva qualitat de vida i

salut. Els efectes psicològics i fisiològics sorgeixen arrel de l’instint d’autoprotecció dels

animals.

Aquests al percebre sons tan molests i intensos reaccionen amb un estat d’alarma , estant més

atents a qualsevol canvi en l’entorn o possible perill. Els animals veuen alterats els seus

períodes de son , la seva alimentació i fins i tot els fa més vulnerables a les possibles preses , ja

que davant d’aquestes situacions els seus cossos produeixen més adrenalina que els fa esta r

més alerta, despertar-se més sovint o amagar-se. Realment les fonts de contaminació acústica

no representen cap depredador per als animals , però ells ho perceben com si ho fos i

reaccionen en defensa pròpia. Aquest fet podria causar que quan s’enfrontessin a un

depredador real estiguessin massa confusos o cansats per poder reaccionar correctament i

perdessin la vida.

A més al alterar els períodes de son també modifica els hàbits alimentaris dels animals ja que

potser ara descansen quan les seves preses estan despertes i els impedeix caçar amb total

normalitat. També podria alterar el número d’individus d’una espècie ja que els progenitors

potser no veuen com a un hàbitat adient per a propagar l’espècie.

Pista d’enlairament propera a una zona protegida del Delta


21

La contaminació acústica també afecta al comportament i comunicació amb els altres individus

d’una espècie animal. Els sons son els mitjans que molts animals utilitzen per comunicar -se ,

fer senyals d’alerta i seguici , alertar de la ubicació de la manada o resta de comunitat,... Molts

estudis han demostrat que la contaminació acústica esdevé una barrera per a la fauna

produint canvis en el comportament natural , desorientant-los , alertant els seus períodes

reproductius,...

En el cas de la contaminació acústica , les instal·lacions han quedat dins de la ZEPA del Remolar

i la Ricarda i per l’eliminació d’arbres, la constant entrada de maquinaria i personal i la

contaminació lumínica , és una greu alteració de l’hàbitat natural.

C. GESTIÓ

La gestió d’aquesta problemàtica és força difícil

ja que les fonts de contaminació acústica i

lumínica són molt diverses i difícils de regular o

gestionar.

Les mesures bàsiques de control de la

contaminació acústica resideixen en la

instal·lació de panells protectors a zones

naturals per crear zones més protegides

d’aquestes amenaces. Com és el cas de

l’aprofitament d’una espècie invasora com la

Canya per construir barreres naturals per aïllar

a la fauna de la contaminació acústica i

lumínica.

Una altra mesura eficaç seria habilitar més

zones ZEPA o zones protegides que evitin que

es provoquin grans impactes lumínics i acústics

a espais naturals per la seva importància

biològica.

Com en el cas de gran part de les

problemàtiques ambientals la mesura més

efectiva per a la seva gestió és la prevenció i la

protecció del patrimoni natural.

4.1.2 CONTAMINACIÓ HÍDRICA

A. CAUSES

La contaminació hídrica₂₂ és la principal conseqüència que ha patit el riu Llobregat i el seu

Delta arran del desenvolupament dels últims segles.

Molts trams del riu Llobregat han sigut contaminats per l’abocament d’aigües residuals que

s’han produït a causa de la manca de previsió, gestió i control dels anys 79,80 i 90. Tot i això la

principal causa de la contaminació hídrica ha sigut la forta activitat industrial que s’ha

desenvolupat entorn el riu. Al contaminar-se el riu, també s’ha afectat al seu Delta i a gran part

dels aqüífers. El creixement urbanístic i del sector serveis ha causat un greu impacte sobre el

Panell protector al Remolar-Filipines


22

medi aquàtic , sobretot per culpa de les dificultat de drenatge d’un territori tan pla i de la seva

progressiva impermeabilització. Els greus problemes de drenatge de la zona del Remolar-

Filipines s’estan agreujant en els últims temps per la implantació de noves infraestructures i el

desenvolupament urbanístic al Delta que han impermeabilitzat grans superfícies i han

sobrecarregat els desguassos preexistents. A més la contaminació difusa per pesticides i

fertilitzants agrícoles abocats a la xarxa d’aigües pluvials arriba sense control als estanys

litorals, provocant la seva eutrofització i empobriment.

- Contaminació dels aqüífers

Durant les darreres dècades al Delta del Llobregat, la sobreexplotació (19% urbà, 16% agrícola,

65% industrial) i la construcció de la dàrsena del port han provocat la salinització d’una part de

l’aqüífer. L’ús de pesticides, juntament amb abocaments industrials i urbans, han estat els

responsables de la contaminació generalitzada de tot l’aqüífer superficial

- Contaminació del riu

Actualment l’aigua del riu Llobregat té una gran importància econòmica ja que és una de les

fonts que abasteix la zona metropolitana de Barcelona , mitjançant les plantes potabilitzadores

d’Abrera i de Sant Joan Despí. Durant el període de desenvolupament industrial a Catalunya

també va jugar un paper important permetent el consum d’aigua de moltes industries i petites

centrals energètiques.

Com a conseqüència d’aquest desenvolupament industrial al voltant del Llobregat , aquest riu

s’ha convertit en un dels més contaminats de tota Europa. Encara avui dia s’hi continuen

abocant residus industrials i urbans sense depurar a la seva llera.

B. CONSEQÜÈNCIES


La contaminació de pous i aqüífers perjudica la salut d’aquells éssers vius que les consumeixen

i degraden el medi marí ja que molts animals creuen que els residus són aliments. De fet la

contaminació de l’aigua dels aqüífers la fa inservible per al consum humà. A més l’aqüífer té un

paper clau en el cicle de l’aigua al Delta, i si les seves aigües estan contaminades pot provocar

la contaminació de les aigües de llacunes i maresmes i la consegüent degradació dels hàbitats i

la desaparició de flora i fauna.


El riu Llobregat en el seu tram final , just quan arriba al Delta, no sustenta gairebé cap tipus de

vida aquàtica i és pràcticament mort. Els seus marges a més , estan canalitzats amb una

escullera de pedra fins al pont de Mercabarna, al Prat. Però aquesta situació no ha sigut

sempre així, el Llobregat ha sigut un riu ple de vida fins fa prop de cinquanta anys. Les seves

vores estaven cobertes d’un espès bosc de ribera , el cabal era habitual i molt més important

que l’actual i les seves aigües eren netes. El riu i la seva vegetació associada funcionaven com

un corredor de pas per a moltes espècies entre el litoral i l’interior del país. Això és degut

sobretot al bon ús que en feia la població de l’època que veia el riu Llobregat com un espai per

al lleure , el bany i la pesca responsables i no pas per l’explotació industrial.

També cal esmentar que l’augment del trànsit marítim arran de l’ampliació del port de

Barcelona també ha provocat un increment de la contaminació hídrica i ha alterat greument la

dinàmica marítima del litoral barceloní.


23

C. GESTIÓ


La recàrrega de l’aqüífer superficial i part del profund depèn de les infiltracions de l’aigua de

pluja. Per tant, la conservació dels camps de conreu i les zones

humides són claus per garantir aquesta reserva d’aigua. A més la

qualitat de l’aigua dels aqüífers depèn de la qualitat del

Llobregat, per tant les principals mesures de gestió resideixen en

controlar la contaminació al riu.


En els últims temps s’han plantejat diverses propostes per

intentar recuperar el riu Llobregat. Algunes d’aquestes

propostes giren entorn la construcció de la depuradora d’aigües

residuals del Llobregat que ha millorat la qualitat de l’aigua i ha

establert un cabal ambiental mínim ,mitjançant el tractament de

les aigües residuals abocades al tram final del riu. A més la

depuradora ha permès la recuperació de trams del litoral català i

la millora de la qualitat de l’aigua de les zones de bany. D’altres

propostes pretenen restaurar l’entorn fluvial del Llobregat ,

incloent sobretot els boscos de ribera , gairebé desapareguts per

complet.

El funcionament de la depuradora del Baix Llobregat es basa en

el tractament d’aigües residuals i de fangs , mitjançant la

digestió anaeròbica amb cogeneració, deshidratació i assecatge

tèrmic. El funcionament de la planta depuradora es pot

diferenciar en tres fases que es van posar en funcionament des

del 2002 fins el 2006 (per veure més detalls del seu

funcionament veure annexos pàgina 8)

Primera fase

La primera fase de la posada en funcionament de la

macrodepuradora es va iniciar el juny del 2002 i consistí en

començar a extreure les restes sòlides de les aigües com ara olis,

greixos i objectes amb diàmetres superiors als 3mm.

En aquesta fase el cabal de disseny fou de 4’86 mᶾ/s.

Segona fase

El juny del 2003 es va iniciar el tractament biològic de l’aigua amb bacteris , que comporta la

producció de fangs que una vegada secs es tornen a utilitzar per a produir energia elèctrica

que abastiria a la planta depuradora. Amb aquest tractament es pretenia aprofitar i reciclar el

màxim volum possible de residus per fer que la instal·lació fos una macrodepuradora

ecoeficient.

L’octubre d’aquell mateix any l‘estació depuradora ja funcionava al 100% i era capaç d’eliminar

el 92% de la contaminació de les aigües i els sòlids en suspensió que arribaven. D’aquesta

manera va assolir el màxim previst exacte i la normativa europea i es van assolir els objectius

inicials de la construcció d’aquesta planta depuradora.

Depuradora Baix Llobregat

Font: Ajuntament del Prat


24

Tercera fase

Al 2006 , un any després del previst, es va iniciar la tercera fase amb la que es completaria el

cicle de l’aigua a la planta depuradora. Quatre anys després de la seva entrada en

funcionament , la depuradora va incloure una estació de regeneració d’aigua (ERA). Aquesta

estació va permetre deixar d’abocar les aigües resultants al mar (mitjançant un emissari

submarí de 3’7km) i enviar-les riu amunt on serien utilitzades per al reg de conreus, per a les

indústries o per mantenir el cabal ecològic del Llobregat, alimentar aiguamolls com el de Cal

Tet i frenar la salinització del delta. Els fangs resultants de la depuració de l'aigua es poden

reutilitzar per a adob agrícola o en la restauració d'activitats extractives.

4.1.3 PÈRDUA DE SUPERFÍCIE

1) CAUSES

La primera gran transformació al Delta es

va produir amb el desenvolupament

agrícola que va produir que els camps de

conreu fossin predominants , arraconant

les zones naturals com les maresmes i les

llacunes.

A més als anys 60 es van desenvolupar

grans infraestructures de comunicació

(aeroport i autovia C-31) i turístiques

(camps de golf, càmpings) que van

ocupar espais del Delta.

També cal destacar la regressió del Delta

de 320m entre els anys 1956 i 1999.

Aquesta regressió del Delta encara és

present avui dia i va ser impulsada per la

construcció d’embassaments a la conca

del Llobregat i de dics mar endins del

port de Barcelona. Aquestes

infraestructures han provocat una

reducció en el transport de sediments

per part del riu i per tant un col·lapse en

el balanç sedimentari que s’ha traduït en

la reducció del creixement mar endins

del Delta.

A finals dels segle XX al Delta es vivia una

situació ambivalent a conseqüència de

l’abandonament massiu de conreus i la

degradació ambiental general del

territori.

La pèrdua d’activitat agrícola al Delta tot

ESPAIS NATURALS 2015

ESPAIS NATURALS 1994

Font:icccat

Font:icccat


25

i ser un aspecte aparentment negatiu va possibilitar la recuperació d’hàbitats pioners com les

jonqueres i els canyissars secundaris.

D’altra banda la degradació ambiental del territori ( contaminació hídrica i acústica,

urbanització, implantació d’infraestructures de comunicació, freqüentació incontrolada,..) va

provocar la regressió de molts espais naturals.

A més la construcció de les noves instal·lacions del port de Barcelona , a part de provocar la

destrucció d’hàbitats, han desencadenat una forta regressió del litoral.

2) CONSEQÜÈNCIES

El desenvolupament dels anys 60 no va tenir gairebé conseqüències sobre l’agricultura però si

que va provocar una forta regressió de les maresmes que implicà les primeres extincions: el

bitó deixa de criar al 1955 i al 1958 desapareix la llúdriga.

D’aquesta manera el mapa dels usos del sòl de la zona va canviar radicalment, el Delta es va

anar omplint d’indústries que a més de tenir impactes com la contaminació acústica,

atmosfèrica i hídrica també va produir una reducció dràstica de la superfície que permet la

filtració d’aigües a l’aqüífer.

3) GESTIÓ

Actualment la regressió del Delta i d’alguns espais naturals encara no s’ha acabat de veure

compensada , però si que ho ha fet la regressió de la línia de costa.

Al ampliar-se el port i provocar la regressió de la línia de costa , el port de Barcelona es van

comprometre a aportar 100000 mᶾ de sorra a l’any. De moment s’està recuperant el litoral ,

però mantenir aquestes aportacions descomunals de sorra durant molts més anys és

completament insostenible. I de fet , la reducció d’aportacions de sorra durant una època de

temporals es va traduir en el trencament del tub de la dessaladora i el tancament durant dues

setmanes de la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar

l’entrada d’aigua del mar terra endins. La regressió del litoral , per tant, només s’està

combatent amb l’abocament de sorra i construcció de dics submarins per frenar l’erosió, que

d’altra banda tenen impactes ambientals secundaris.

4.1.4 DESTRUCCIÓ D’HÀBITATS

A. CAUSES

La principal causa de la destrucció d’hàbitats al Delta ha sigut el desenvolupament

infraestructural, industrial i urbanístic. Actualment el Delta del Llobregat ha perdut més del

90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per

donar cabuda a instal·lacions industrials , urbanístiques i viàries. Això ha sigut possible gràcies

a que els espais agrícoles i naturals han sigut vistos com espais disponibles per instal·lar grans

infraestructures metropolitanes.

- Ampliació del port

L’expansió del port sobre el delta del Llobregat va començar a fer -se efectiva i contínua a la

dècada de 1960, iniciant la construcció de nous molls i instal·lacions des del Morrot fins a

arribar a la desembocadura vella.


26

Aquest fet va provocar un impacte ambiental enorme sobre l’ecosistema del Delta, ja que van

desaparèixer per sempre les platges de llevant del Delta i la zona agrícola de l’antiga Marina de

Sants i de l’Hospitalet.

El Delta de Llevant , al marge esquerre, es va veure destruït gairebé en la seva totalitat per la

construcció del port, la Zona Franca i les expansions de les ciutats de Barcelona, l’Hospitalet i

Cornellà.

Cap a la meitat de la dècada de 1990, el port ja estava esgotant els últims espais disponibles i

la seva ampliació passava forçosament per desviar cap al sud l’últim tram de riu Llobregat.

A part, s’ha de tenir en compte la creació de nous Plans de gestió del litoral que també

n’alteren els ecosistemes propis del Delta. Un cas recent és el del Pla de Ports que preveu la

construcció de 6000 nous punts d’amarrament a tota la costa. Gran part d’aquests punts

d’amarrament es localitzaran al Port Ginesta , just al límit d’una ZEPA i Lloc d’interès

Comunitari de les Costes del Garraf.

- Ampliació de l’aeroport

D’altra banda , l’aeroport és una de les infraestructures que més impacte ha tingut sobre les

espècies del Delta al llarg de la seva història. La seva construcció , que es remunta cap al

1920, es va fer sobre els espais naturals del Remolar i es va anar estenent pels espais naturals

i agrícoles dels municipis de Viladecans i del Prat. Des dels seus inicis ha suposat una

destrucció de patrimoni natural i agrícola de la zona , a més d’alterar els ecosistemes del

Delta a conseqüència de la contaminació acústica i lumínica .

Així doncs amb l’ampliació de l’aeroport es van agreujar encara més els efectes que aquest ja

tenia sobre el territori del Delta .

- Desviament del riu

El desviament del riu Llobregat 2km cap al sud va fer que la nova llera entrés en part de la

Reserva Natural Parcial de la Ricarda-Ca L’Arana i destruís totalment la zona de la Podrida, i

les jonqueres de Cal Tet. En total va suposar la desaparició d e 300 ha de zones humides

úniques.

B. CONSEQÜÈNCIES

- De l’ampliació del port de Barcelona

La principal conseqüència de l’ampliació de

l’aeroport fou la desaparició del 40% de tota

la població de corriol camanegre , que

habitava per les riberes del Llobregat.

També es va veure greument afectada la vida

marina de l’entorn a causa de l’elevat trànsit

marítim de mercaderies i passatgers que va

desencadenar l’ampliació del port.

Corriol Camanegre

Font:ornitología.org


27

- De l’ampliació de l’aeroport del Prat

A nivell de transformació del territori del Delta, el

Pla haurà significat l’extensió del recinte

aeroportuari vers la nova llera del Llobregat, la

platja del Prat i cap a ponent, pels termes de Sant

Boi i Viladecans amb la ciutat aeroportuària i nous

vials per a la T-1.

Amb la construcció de la terminal 1 de l’aeroport

sobre els espais naturals no protegits on

abundaven canyissars i salicornars va provocar la

desaparició de l’arpella com a nidificant al Delta.

Altres espècies que van perdre gran part de la població a causa de l’ampliació de l ’aeroport

han sigut el xacrat menut i la perdiu de mar. En ambdós casos la recolonització no ha estat

possible de dur a terme per l’elevada massificació de la zona. Altres espècies d’aus que han

quedat arraconades i sense protecció són la gavina corsa i el corriol camanegre , que ha

passat de 105 parelles al 1989 a 5 actualment. A més amb la construcció de la nova terminal

es va acabar amb l’última parella d’aligots de maresma.

En quant a espècies vegetals cal destacar la desaparició de l’Aristolochia longa i l’afectació a

les poblacions d’orquídies , úniques en el patrimoni natural de Catalunya. Concretament

s’han afectat 1’5 ha a Can Camins i l’11% de les poblacions deltaiques pertanyents a la zona

militar. A més aquesta ampliació ha suposat la tala de milers de pins i pollancres de les

pinedes litorals , hàbitats únics a Catalunya.

A nivell de transformació del territori del Delta, el Pla haurà significat l’extensió del recinte

aeroportuari vers la nova llera del Llobregat, la platja del Prat i cap a ponent, pels termes de

Sant Boi i Viladecans amb la ciutat aeroportuària i nous vials per a la T -1. Les conseqüències

d’aquesta expansió han estat la pèrdua de terres de conreu de primera qualitat.

En concret, la construcció de la tercera pista ha suposat la tala de 20000 pins ,

aproximadament un 70% de la pineda litoral de Can Camins declarada com a hàbitat prioritari

per la UE. Aquesta pineda era de les millor conservades de tot el Delta i fins i tot de les millors

del litoral català. La construcció d’aquesta pista també ha suposat la desaparició de 2 ha del

Remolar , una zona ZEPA ( Zona d’Especial Protecció d’Aus).

A més l’ampliació dels camps de vol va tenir diverses repercussions sobre els habitats del

Delta. En primer lloc , el control d’altura no permet que hi hagi elements de més de 10 m als

entorns de les pistes, per motius de seguretat, per tant molts boscos litorals es van veure

afectats per aquesta normativa. D’entre la superfície afectada destaquen 22’6 ha de la

Gavina corsa

Pineda de Can Camins restant al 2015

Font:ornitología.org

Font:elpratllibertari.cat


28

Ricarda, el Remolar, Can Camins i la zona militar. S’ha de destacar que amb la tala de pins i

pollancres no només desapareixen aquestes espècies vegetals sinó que també ho fa la vida

natural que gira entorn aquests.

En definitiva , l’ampliació de l’aeroport és el pla d’actuació que més superfície del Delta ha

eliminat o perjudicat i per tant el que ha suposat una major alteració en els ecosistemes dels

diversos ambients del Delta del Llobregat.

- Del desviament del riu Llobregat

Arran del desviament del riu van aparèixer tots els fangs i llots existents en el llit del riu vell.

El riu Llobregat ha sigut i és un riu industrial i per tant arrossega moltes partícules que, en el

tram final del seu curs, són dipositades al llit fluvial, ja que és el moment en què l’aigua és

més soma. Aquests fangs també presentaven una gran càrrega de matèria orgànica.

C. GESTIÓ

- Dels impactes ocasionats per l’ampliació del port

Les mesures compensatòries arran de l’ampliació del port van més relacionades en reduir

l’impacte paisatgístic que no pas amb la destrucció d’hàbitats.

- Dels impactes ocasionats per l’aeroport

Malgrat que les institucions prometessin una recolonització d’espècies vegetals i animals

aquesta no s’ha pogut portar a terme amb èxit a causa de l’elevada pressió que les

infraestructures i la afluència humana exerceixen sobre el medi.

Les compensacions de l’impacte d’ampliació de les instal·lacions de l’aeroport s’han traduït

en la creació de dos parcs litorals destinats a la conservació d’espais naturals existents.

Aquests dos parcs s’ubiquen al Prat , entre els estanys de la Ricarda i el Remolar, i l’altre a

Viladecans. L’objectiu d’aquests parcs es preservar els espais naturals i donar -los un ús públic,

tot i que sigui regulat . Un clar exemple es la cessió que va fer AENA a l’Ajuntament del Prat

de 31 ha de la pineda de Can Camins (el que quedava després de l’ampliació de l’aeroport) i la

creació d’itineraris senyalitzats. Aquesta pineda tot i presentar un bon estat de conservació i

gran varietat d’orquídies va ser inaccessible per al públic fins a aquell moment.

La pineda de Can Camins, juntament amb la recreació de l’estany de l’Illa a la zona de l’antic

càmping de Ca la Gogó, han estat dues de les actuacions més destacades del Parc Litoral al

sector del Prat. El nou estany de l’Illa recull les aigües pluvials de l’aeroport i es troba situat

on abans havia existit l’antic estany, resultat d’un antic braç fluvial del riu Llobregat.

Pel que fa a Viladecans, l’ampliació de l’aeroport ha comportat la desaparició de tres

càmpings i l’alliberament de l’espai que ocupaven :pinedes i platges. L’Ajuntament està

treballant per fer accessible aquest espai des de la ciutat de Viladecans i l’any 2008 va posar

en funcionament el Camí del Mar, una posada al dia de l’antic camí de les Filipines, ara ben

pavimentat, i amb carril per a bicicletes.

A l’actualitat l’Ajuntament de Viladecans està negociant amb AENA l’accessibilitat a les

pinedes més pròximes a l’estany del Remolar.

- Dels impactes ocasionats pel desviament del riu

Davant de l’aparició dels fangs i llots en el llit del riu vell, el que s’havia de fer, i així es preveia

en la Declaració d’Impacte Ambiental, era tractar-los i gestionar-los per evitar futurs episodis

de contaminació i de sedimentació en les possibles construccions a l’espai de l’antiga llera.


29

Segons l’entitat ecologista DEPANA, no s’ha fet cap actuació correctora i l’antiga llera s’ha

colmatat sense tractar els llots degudament.

Per tal de compensar la destrucció de 300 ha de zones humides es van habilitar algunes

d’artificials.

Cal destacar que el desviament del riu va ser una mesura que va acceptar el consistori del

Prat a canvi de la construcció d’una planta depuradora i la consegüent millora de les aigües

de les zones humides. Però mai s’ha portat a terme la depuració d’aquestes aigües ja que no

són d’una qualitat suficient per poder ser tractades a la depuradora.

Una altra compensació ambiental destacable ha sigut la declaració de la nova Llera al 2014 ,

en un inici s’hauria d’haver realitzat deu anys enrere, com a IBA₂₃ (Important Bird AREA)

núm.140 del delta del Llobregat. Aquesta mesura ha estat motivada per DEPANA (Lliga per a

la Defensa del Patrimoni Natural) i converteix la nova llera en una zona protegida. En el nou

tram final del riu Llobregat hi hivernen un terç del anàtids de tot el Delta i és un dels punts

més importants a Catalunya on es poden trobar flamencs, ànecs blancs, morells comuns,

grisets i gavines cap negres (espècies poc o gens presents a la resta del territori , exceptuant

el Delta de l’Ebre).

A més , també gràcies a la persistència de DEPANA, es va publicar al BOE (Boletín Oficial del

Estado) núm. 171 l’aprovació de les mesures compensatòries i correctores al tram final del

riu. Això va ser possible a la descoberta d’una colònia de gavina corsa a l’illa del Molí. La

gavina corsa és una espècie que al Delta del Llobregat va quedar arraconada amb l’ampliació

de l’aeroport , es troba en un estat de vulnerabilitat internacionalment i està en perill

d’extinció a Catalunya , tot i que al Delta de l’Ebre s’hi trobi la població mundial més

important. Entre les mesures compensatòries destaquen la modificació de les vies que havien

de passar pel moll del Prat, limítrof a la desembocadura del Llobregat, l’apantallament a les

vies , la no execució de les obres en època reproductora de les gavines corses i la construcció

d’una nova illa en complement i afermament de la nova colònia.

4.1.5 FRAGMENTACIÓ DEL TERRITORI

A. CAUSES

L’elevada pressió que ha exercit durant la història el desenvolupament industrial i

infraestructural han fragmentat el territori deltaic.

Tot i que l’agricultura hagi tingut un cert impacte sobre les zones naturals, no ha evitat que

els ecosistemes deltaics estiguessin cohesionats ni en bon estat de conservació. Un canvi que

si que va alterar el litoral va ser la construcció de càmpings i segones residències que

provocaren una dràstica degradació dels ecosistemes dunars i de les pinedes litorals , que fins

llavors eren continues per gran part de la costa del Baix Llobregat ( des del Port Ginesta fins

Barcelona).

A part , durant la primera dècada del segle XXI es va portar a terme el Pla Delta que va acabar

de produir una forta reducció i fragmentació dels malmesos espais naturals fins al punt de

posar en risc la viabilitat del Delta del Llobregat com a ecosistema.

A més ,en el Pla Barcelona es va incloure la construcció d’un aparcament de taxis a la zona

de Can Sabadell que ha destruït l’únic connector biològic₂₄que hi havia entre el Remolar i la

zona dels Reguerons.


30

A més AENA va considerar oportú allargar les capçaleres de pista sobre la zona natural del

Remolar i la Ricarda , segons afirmen per motius de seguretat. Aquesta ampliació ha suposat

la descatalogació de zona de la Xarxa Natural 2000₂₅ d’alguns espais del Delta , fet abans

inèdit en tota la Unió Europea. AENA també va preveure la construcció d’una zona de serveis

i lleure a la franja litoral del Prat , una zona que funciona com a connector biològ ic i que

aquesta mateixa associació es va comprometre a conservar.

B. CONSEQÜÈNCIES

Les principals conseqüències que té la fragmentació del territori sobre els espais naturals són

molt similars a les de la destrucció d’hàbitats. En ambdós casos es poden produir extincions

d’espècies , reduccions de poblacions i degradacions ambientals. Però amb la fragmentació

del territori les espècies no troben tants connectors biològics entre els ecosistemes i per tant

en molts casos queden aïllades. D’aquesta manera s’altera el comportament natural dels

animals que acostumaven a desplaçar-se entre diversos espais com per exemple el Remolar i

la zona dels Reguerons.

Cal destacar el gran impacte de l’aeroport sobre el Delta que ha fragmentat el territori i ha

destruït diversos connectors biològics fent que les aus deltaiques hagin alterat els seus

comportaments naturals a més de veure’s afectades per l’elevada contaminació acústica. De

fet la tercera pista de l’aeroport és paral·lela a les rutes de desplaçament i migració de moltes

aus nidificants del Delta.

Com podem observar en la imatge, els espais naturals es troben poc connectats entre si.

Font: diazelvis.blogspot.com


31

C. GESTIÓ

La gestió de la fragmentació del territori ve molt relacionada amb les mesures

compensatòries per la destrucció d’hàbitats , així que podríem considerar que les mesures

per recuperar hàbitats també afavoreixen la cohesió del territori. En molts casos la gestió

d’una problemàtica també comporta la millora d’una altra indirectament.

Un aspecte que queda evidenciat amb aquestes dues problemàtiques és la poca

sensibilització sobre el territori de les institucions públiques i la necessitat de que es

protegeixin amb més duresa els espais naturals i agrícoles.

4.1.6 IMPACTE PAISATGÍSTIC

A. CAUSES

El canvi més important que ha patit el Delta en la seva historia està relacionat amb la

implantació i el desenvolupament de la societat industrial , que van causar , entre d’altres, un

gran impacte

paisatgístic.

Va ser a principis

del segle XX quan

van arribar les

primeres indústries

al Prat atretes per

la gran quantitat

d’aigua del riu

Llobregat i la

proximitat a la

ciutat de Barcelona.

L’impacte més important que va rebre el Delta a conseqüència de l’activitat industrial no es

va produir fins als anys 50 i 60. Durant aquest període l’agricultura cedeix espais als polígons

industrials, que s’instal·len sense cap planificació ni ordenació prèvia. Per tant es

construeixen grans naus i complexos industrials al Prat just als límits de les zones agrícoles i

naturals.A més el desenvolupament industrial va provocar, sobtadament ,una elevada

demanda de mà d’obra no qualificada que es va traduir en un increment d’immigració i amb

el consegüent augment de la població. La població del Delta de Ponent es va triplicar , tot i

que només representava un 20% de l’actual. Aquest gran creixement demogràfic va

comportar un creixement urbanístic desmesurat i caòtic ja que no es van planificar aspectes

com la xarxa de claveguerams, l’eliminació de residus o la depuració de les aigües. A més es

van començar a construir grans edificacions de pisos que desentonen completament en un

paisatge on predominaven les cases de pagès.

També cal destacar la cimentació de part de la llera del riu Llobregat que es va portar a terme

amb la desviació del curs baix del riu. Aquesta obra es va dur a terme per tal d’habilitar un

canal de rem , que finalment va resultar ser un projecte inviable i que a més ha deixat una

enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. A part la desviació del riu Llobregat

també va transformar aquest espai totalment amb el buidatge de milions de metres cúbics de

Tot això porta a un trencament del Delta com a sistema i un trencament en l’equilibri

entre els seus component naturals i antròpics.

Font: shop.europeinyourlife.com


32

terra agrícola, graves, etc., amb la desaparició de conreus d’alta productivitat i el trencament

del paisatge quadricular del parcel·lari, les xarxes de regadores o filloles, pluvials i camins.

B. CONSEQÜÈNCIES

Tot aquest desenvolupament industrial i urbanístic van provocar una gran transformació del

paisatge i una gran una gran degradació del medi natural del Delta, sobretot el medi aquàtic

en tots els seus aspectes (l’aqüífer superficial i profund, el riu, les aigües marines i els

estanys). Tot això porta a un trencament del Delta com a sistema i un trencament en

l’equilibri entre els seus component naturals i antròpics.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accés urbà cimentada,

un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer.

A l’antiga llera s’hi trobava una gran presència d’avifauna com ara el martinet

menut(Ixobrichus minutus), el cabusset (Tachybaptus ruficollis) o l’abellerol (Merops

apiaster). Moltes d’aquestes aus estaven incloses en la Llei de Protecció dels Animals de

Catalunya, així com en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (2004) i fins hi tot en els

Annexos I de la Directiva d’Aus europea.

A nivell de flora, la construcció de la nova llera va representar l’afectació parcial dels prats

humits, jonqueres i pineda del sector de Ca l’Arana i de Cal Tet i en el sector de la llera vella,

de la pèrdua de la vegetació de ribera existent en aquell moment. A més, la llacuna de Ca

l’Arana ha passat a formar part dels Espais Naturals del Riu.

C. GESTIÓ

La gestió de l’impacte paisatgístic és molt complexa ja que aquesta problemàtica es genera

arran de la necessitat d’urbanitzar en una zona determinada. Per tant una vegada causat

l’impacte hi ha poques solucions. La gestió de l’impacte paisatgístic r esideix bàsicament en

elaborar lleis més estrictes de protecció del territori i del patrimoni natural i agrícola per

evitar o reduir els impactes sobre aquests espais.

Actualment la gestió que s’està portant a terme és gairebé nul·la. Les administracions

consideren de més importància desenvolupar-se i respondre a les necessitats dels ciutadans

que no pas protegir més el patrimoni natural. Aquest fet queda mot ben evidenciat amb les

paraules de Jordi Pujol, expresident de Catalunya, : “A veure si es pensen que 4 carxofes

aturaran el creixement de Catalunya”.

4.1.7 ESPÈCIES INVASORES

Al Delta del Llobregat la problemàtica de les espècies invasores₂₆ es suma a la resta de

problemàtiques presents que dificulten la supervivència d’espècies autòctones i d’espais

únics deltaics. En molts casos eradicar-les és gairebé impossible per tant només s’intenta

controlar mínimament les poblacions per reduir els impactes.

Al Delta s’han catalogat un total de 69 espècies invasores: 51 de plantes, 7 d’invertebrats i 11

de vertebrats. Cal destacar la importància de les invasions biològiques del miraguà, l’herba de

la Pampa, la carpa, la gambúsia,el cranc americà la tortuga de Florida, la cotorreta de pit gris i

el mosquit tigre. El nombre d’espècies invasores que s’introdueixen a Catalunya augmenta

any rere any a causa del canvi climàtic i les severes transformacions que pateix el territori.


33

Aquestes variacions en els factors ambientals perjudica a les poblacions autòctones i facilita

la introducció de noves espècies que s’adapten millor a aquestes noves condicions.

1) CAUSES

CAUSES

Miraguà fals₂₇ (Araujia sericifera)

Data introducció Principis del segle XX

Origen Amèrica del Sud

Zones afectades Europa, Amèrica del Nord i Austràlia. Es va anar estenent pel Delta , concretament

per les pinedes i jardins , perjudicant greument la vegetació autòctona i algunes

espècies animals. Una de la zona més afectada per la invasió d’aquesta espècie

exòtica és la pineda de Gavà.

Forma introducció Comercialització de la planta com a element decoratiu a zones urbanitzades i

jardins dels voltants del Delta

CAUSES

L’ herba de la Pampa₂₈ o gineri (Cortaderia selloana)

Data introducció Principis del segle XX

Origen Sud Amèrica (Argentina, Uruguai, Brasil i Chile)

Zones afectades Europa i al Nord d’Amèrica .Es va propagar pel territori del Delta , sobretot per

conreus abandonats i erms, a partir de la disseminació de llavors de plantes de

zones enjardinades i urbanitzades.

Forma introducció Comercialització de la planta com a element decoratiu a zones urbanitzades i

jardins dels voltants del Delta .Les vies de comunicació com les carreteres i les vies

de ferrocarril que ofereixen grans superfícies de sol molt alterat actuen també com

vies eficaces de dispersió de les llavors de gineri. A més les seves llavors poden ser

transportades a més de 25 km de la planta originaria per sistemes fluvials o per

l’acció del vent.

Té una gran capacitat invasora ja que s’adapta molt bé en un ampli rang

d’ambients i climes i és molt prolífica en quant a llavors(una planta pot produir

més d’un milió de sements durant la seva vida). A més tot i que la planta es cremi ,

aquesta torna a rebrotar, el que dificulta la seva eliminació i facilita l’aparició

d’incendis.


34

CAUSES

Carpa₂₉ (Cyprinus carpio)

Data introducció Fa 2000 anys

Origen Àsia i de l’est d’Europa (poblacions salvatges de la conca del Danubi)

Zones afectades Actualment està establerta com a espècie invasora a més de 120 països de tots els

continents i es troba entre les 100 espècies exòtiques més perjudicials del

món.Des de l‘època romana la trobem al curs mitjà i sobretot baix del riu

Llobregat i per tant també al seu Delta.

Forma introducció Es van introduir de forma intencionada per incloure-les a la dieta i per posar-les a

aquaris i estanys.

CAUSES

Gambúsia₃₀ (Gambusia holbrooki)

Data introducció 1921

Origen Maresmes de la costa esta dels Estats Units i el Golf de Mèxic

Zones afectades Es va introduir arreu del món. Al Delta i a Catalunya es troben principalment a

cursos fluvials per sota dels 1000m i a maresmes i llacunes.

Forma introducció Es van introduir de forma intencionada. . El principal objectiu de la seva

introducció fou per combatre les plagues de mosquits que contagiaven el

paludisme ja que les gambúsies ingereixen larves de mosquits.

CAUSES

Cranc de riu americà₃₁ (Procambarus clarkii)


Origen Centre d’Amèrica

Zones afectades S’ha estès pel continent asiàtic , Austràlia i Europa recentment.

Forma introducció Es van introduir de forma intencionada per recuperar la pesca del cranc, ja que els

crancs de riu ibèrics (Austropotamobius pallipes) començaven a escassejar i els seu

comerç s’havia dificultat. S’introduí principalment a zones baixes del rius i a zones

on no tenien accés a la pesca al mar


35

CAUSES

Tortuga de Florida₃₂ (Trachemys scripta elegants)


Origen Sud est d’Amèrica

Zones afectades de s’importen massivament milions d’exemplars a la resta del món. Al Delta es

veuen afectats principalment les maresmes, llacunes i rierols , on conviuen amb

l’espècie autòctona₃₃( tortuga de rierol).

Forma introducció Intencionada per comercialitzar-les com a mascotes .Aquestes tortugues creixen

molt en mida i pes i per a moltes famílies suposen masses molèsties mantenir -les a

casa motiu per el qual decideixen abandonar-les a espais naturals com les llacunes

i aiguamolls del Delta.

CAUSES

Cotorreta de pit gris₃₄(Myiopsitta monachus)


Origen l’Amèrica del Sud

Zones afectades Aquestes aus al introduir-se es van adaptar fàcilment al clima mediterrani i a ls

espais naturals del Delta , de fet s’estan expandint per nombroses ciutats d’Europa

i d’Amèrica del Nord. Les cotorretes de pit gris són una espècie amb una gran

capacitat invasora, sobretot gràcies a la seva gran capacitat reproductiva . Cada

parella té al voltant de 7 cries, i la seva esperança de vida mitjana en captivitat és

d'uns 22 anys.

Les cotorretes crien en nius de branquetes teixides en arbres el que els permet

poder colonitzar qualsevol espai amb presència d’arbres. Per tant els indrets al

Delta on més proliferen són les pinedes litorals i als boscos de ribera propers al

Parc Agrari , d’on bàsicament s’alimenten.

Forma introducció Aquestes cotorretes s’importaven de com a mascotes i es van expandir pel territori

a causa d’una fuga produïda durant una travessa pel Mediterrani. També s’associa

a la seva expansió i proliferació l’abandonament per part dels propietaris

d’aquestes aus en parcs i jardins de ciutats del Mediterrani. Però a Barcelona es

van introduir a causa d’una fuga d’alguns exemplars del zoo , que es van establir al

Parc de la Ciutadella i que des d’allà es van anar expandint pel territori català,

incloent el Delta del Llobregat. Les tortugues de Florida són una espècie amb una


36

gran capacitat invasora sobretot gràcies a la seva dieta omnívora que les

converteixen en depredadores de nombroses espècies d’invertebrats i vertebrats i

plantes aquàtiques. També cal destacar la seva capacitat de transmetre malalties,

el seu caràcter agressiu i la forta competència contra la resta de tortugues que

ocupen el mateix espai natural. Les tortugues de Florida desplaçant les altres

espècies autòctones dels punts d'insolació que necessiten per viure, depreden les

postes d'altres tortugues i a més presenten més postes anuals que les tortugues

autòctones. D’aquesta manera aconsegueixen debilitar les altres espècies de

tortugues i ocupar el seu

CAUSES

Mosquit tigre₃₅( L’Aedes albopictus)


Origen l’Amèrica del Sud

Zones afectades Es va veure per primer cop a Europa al 1979 a Albània i es va anar expandint pel

continent gràcies al comerç marítim pel Mediterrani .A Espanya el va trobar per

primera vegada el Consell Comarcal del Baix Llobregat a Sant Cugat del Vallès.

És una espècie que es troba als cinc continents que s’estén molt fàcilment per allà

o s’instal·la. La seva gran capacitat invasora en part es deu a que es reprodueixen

molt ràpidament. En set dies, un mosquit femella ha pogut posar 80 ous, que

d’aquests sortissin larves i que aquestes es transformessin en mosquits. La meitat

d’aquests mosquits seran femella , si totes tornen a picar , en una setmana més,

s’obtindrien 3200 mosquits tigre nous.

A més aquesta espècie pot sobreviure en una gran varietat d’hàbitats i condicions i

tenen una picada ràpida , el que els permet escapar

D’altra banda els ous no són visibles a ull nu fet que dificulta l’eliminació d’aquest

per evitar que surtin larves i formin mosquits.

Forma introducció La seva expansió per Catalunya i per tot l’estat es relaciona amb el transport dels

insectes dins de vehicles que circulen entre ciutat diàriament.


37

2) CONSEQÜÈNCIES

CONSEQÜÈNCIES

MIRAGUÀ

El miraguà és una planta que creix enfilant-se per murs, tanques i arbres , però també pot arrossegar-se pel

sòl conquerint superfícies molt amplies en poc temps. A més també dispersa amb facilitat una gran quan titat

de llavors gràcies a una espècie de borrissol que té en el seu interior , d’aquesta manera pot colonitzar

ambients més o menys llunyans per l’aire o l’aigua.

Aquesta planta resulta molt perillosa per les espècies animals i

vegetals del seu entorn , es troba sobretot a pinedes properes

a zones urbanitzades o enjardinades.

El miraguà competeix per la llum, aigua i nutrients amb altres

plantes, les escanya i fins i tot les pot matar. A més pot causar

problemes en agricultura, pel seu ràpid creixement.

El miraguà pot retenir al seu interior insectes, sobretot

papallones, que van a pol·linitzar-la i poden arribar a morir

dins la planta. Però

a Amèrica del Sud , d’on és nadiua l’ Araujia sericifera, el seu cultiu és recomanable per atraure a la papallona

monarca (Danaus erippus). Això és degut a que la papallona monarca pot quedar retinguda , impregnar-se de

molts grans de pol·len i sortir al dia següent i aconseguir una millor pol·linització del miraguà. Però aquesta

capacitat sembla que només la presenten les papallones monarca i per tant les altres espècies es veuen

greument perjudicades , per això a casa nostra les poblacions de miraguà constitueixen una greu

problemàtica.

HERBA DE LA PAMPA

Origen En molts casos , gràcies a la seva densa població, arracona a la fauna autòctona, disminueix la qualitat i

biodiversitat de les pastures i augmenta el risc d’incendi. Produeix alteracions en l’estructura de la vegetació i

en l’abundància d’espècies natives i en els seus patrons de successió naturals. D’alt ra banda impedeix la

regeneració i desenvolupament natural d’espècies natives. De moment no hi ha constància de que cap

espècie vegetal catalogada hagi sigut desplaçada per les poblacions d’herba de la Pampa però si que ha

arraconat a algunes espècies vegetals. A més la seva gran producció pot produir problemes al·lèrgics en zones

properes a grans poblacions.


38

CARPA

La carpa , juntament amb la gambúsia, són de les espècies que han tingut un impacte més greu sobre el Delta

al llarg de la seva història. Les carpes han colonitzat tots els

medis aquàtics (aiguamolls, llacunes, rius,...) amb poblacions

molt importants i han provocat un increment del grau d’eutròfia

i l’empobriment de la biocenosi₃₆ de les masses d’aigua. Les

carpes remenen els sediments del riu que comporta la

resuspensió d’una gran quantitat de sediments i afavoreix l’

eutrofització i afecta a éssers vius dels medis aquàtics com la

vegetació submergida i ànecs capbussadors. A més destrueix les

arrels de macròfits aquàtics₃₇ i els invertebrats epibentònics₃₈. La

carpa té una gran capacitat invasora gràcies a la seva gran tolerància ambiental i resistència a la contaminació

orgànica i a baixes concentracions d’oxigen a l’aigua.

GAMBÚSIA

La gambúsia té una gran capacitat invasora gràcies al seu caràcter agressiu i a la seva adaptabilitat a qualsevol

medi. Són molt resistents i poden viure en aigües amb baixes

concentracions d’oxigen i altes salinitats i temperatures.S’ha convertit en

una greu amenaça per a algunes espècies com el fartet₃₉ (Aphanius

iberus), el samaruc₄₀(Valencia Hispanica) i alguns amfibis, ja que ha

aconseguit desplaçar les seves poblacions. Però , paradoxalment , la seva

introducció no ha tingut cap incidència remarcable sobre les poblacions de mosquits.

CRANC DE RIU AMERICÀ

El cranc de riu americà és una espècie amb una elevada capacitat invasora . Això és degut principalment a la

seva variada dieta, proliferació, agressivitat i lluita pel territori amb altres espècies d’aus amfibis i crancs , a

les que ha aconseguit desplaçar. A més aquests crancs exòtics moltes vegades tenen el fong paràsit

Oomycota que produeix una malaltia (afanomicosi) inofensiva per als crancs americans però letal per als

nadius. (crancs de riu₄₁)

A més quan la seva densitat és molt elevada poden arribar a destruir la vegetació subaquàtica , posant en

perill la subsistència d’algunes aus bussejadores. El cranc de riu americà pot arribar a fer galeries de fins a

1’5m que causen problemes als hàbitats naturals i algunes infraestructures agrícoles de l’entorn.

Tot i això el cranc americà s’ha convertit en la base de la dieta d’algunes aus i a més s’ha relacionat

l’increment de llúdrigues als rius catalans amb la introducció i expansió dels crancs americans.

TORTUGA DE FLORIDA

El principal impacte ecològic és el desplaçament de les espècies autòctones que causen , entre les que destaca

la tortuga d’estany₄₂ (Emys orbicularis). Aconsegueix desplaçar fàcilment a altres espècies per la seva

voracitat, agressivitat i la seva dieta més variada , a base de crustacis, mol·luscs, peixos, capgrossos i plantes

aquàtiques.Entre els impactes socioeconòmics destaca la gran inversió de mitjans i personal que s’han

d’invertir per a la seva eradicació i retirada.

fartet

Font: ornitologia.org


39

COTORRETA DE PIT GRIS

Entre els impactes ecològics que ha causat la cotorra argentina allà on s’ha introduït destaca el desplaçament

d’aus autòctones que ocupen el mateix espai. Es cotorres al tenir una gran capacitat reproductiva poden

perjudicar a les aus més desfavorides del Delta ocupant els seus indrets de nidificació i aprofitant -se de la

mateixa font d’alimentació.A més aquestes cotorres produeixen sorolls intensos i molestos, degraden el

mobiliari urbà amb els seus nius i excrements i perjudiquen l’agricultura ja que s’alimenten de fruites i

hortalisses.

MOSQUIT TIGRE

Els impactes més destacats del mosquit tigre són sobre la població ja que és un focus de transmissió de

malalties i resulta ser una espècie força molesta per les seves picades.

El mosquit tigre és un vector de malalties , entre les que destaquen el dengue (Amèrica Central i del Sud i al

Pacífic), la febre groga , la febre del Nil ( nord de Grècia,2010), Chikungunya (Itàlia,2007) , artritis epidèmica

chikungunya (Amèrica,2014). A Catalunya, però no s’ha detectat que cap individu d’aquesta població hagi

transmès cap malaltia ni hagi produït la mort de cap persona.

Un altre impacte important sobre els hàbitats que colonitza són les gran despeses en mesures d’eradicació i

control que ocasiona.

3) GESTIÓ

GESTIÓ

MIRAGUÀ

A causa del seu potencial colonitzador i ser una gran amenaça per les espècies autòctones a Espanya està

prohibida la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.El seu control es basa

exclusivament en l’eliminació de les poblacions de medis naturals de domini públic. De fet al Delta del

Llobregat , cada any S.O.S Delta del Llobregat i DEPANA organitzen batudes amb voluntaris i experts del tema

per eliminar les poblacions de miraguà. Aquestes actuacions s’organitzen principalment entorn les pinedes de

la Pava a Gavà i altres zones naturals de l’entorn. Cal destacar la importància de la eliminació del mir aguà a les

pinedes del Delta , ja que la seva existència fa perillar la diversitat d’orquídies autòctones i úniques entre el

patrimoni natural de Catalunya.

HERBA DE LA PAMPA

El control o eradicació més utilitzat fins ara es basa en l’ús d’herbicides (glifosats₄₃), combinant-lo amb

mètodes físics. L’eliminació mecànica manual només és recomanable amb un número reduït d’exemplar

d’escassa edat i en ambients molt sensibles , a vegades combinat amb altres mesures de control. L’eliminació

mecànica amb maquinària especialitzada ha de considerar la gran mida de les arrels d’alguns exemplars i la

gran capacitat de rebrotar d’aquesta planta , sobretot en ambients humits. En qualsevol cas, el control s’ha de

realitzar en períodes en què la planta no fructifiqui per evitar la seva diàspora.


40

El pla de manteniment del Consorci del Delta inclou algunes mesures com l’extracció de plantes exòtiques per

controlar la vegetació invasora del Delta del Llobregat. En el cas dels plomalls i l’herba de la Pampa ,al ser de

difícil extracció, una vegada extretes les seves restes no poden ser aprofitables. Però en el cas de la Canya les

seves restes poden ser aprofitades per fer tanques naturals de gran utilitat per proporcionar tranquil·litat a

l’avifauna, evitant que aquesta s’espanti per la presència de visitants als marges de llacunes i maresmes. Així

s’aconsegueix portar a terme una gestió sostenible que implica controlar l’expansió de la vegetació exòtica i

més reduir la pressió sobre els ocells de les zones humides.

CARPA

La carpa és una espècie invasora al Delta des de fa aproximadament 2000 anys , per tant la seva completa

eradicació seria inviable per a la sostenibilitat dels medis aquàtics. A més és una espècie que serveix d’aliment

per a aus molt habituals al Delta com el corb marí i el bernat pescaire , fet que encara fa la seva eliminació

més difícil. Al Delta del Llobregat hi ha d’altres espècies més fàcilment controlables o que actualment causen

més impactes sobre els hàbitats i que per tant estan sent els principals punts de mira de les campanyes de

gestió.

En general les poblacions de carpes es controlen mitjançant mètodes físics com la pesca elèctrica o amb

xarxes i el control de variables ambientals com les làmines d’aigua. En quant a mètodes biològics destaquen

l’ús de patògens, l’alliberació de predadors (que encara poden desencadenar més problemes que no pas les

carpes) i manipulacions genètiques com l’esterilització de mascles i els gens letals.

També es poden treure les postes d’ous o utilitzar mètodes químics en base a pesticides com la rotenona o

l’antimicina , però que poden causar la destrucció total del medi.

GAMBÚSIA

La gestió de les poblacions de gambúsia és molt semblant a la de la carpa. Com són dues espècies molt

freqüents al Delta és molt perillós eliminar-les radicalment de les zones humides, per el que això comporta.

Per tant al Delta no s’ha dut a terme cap actuació de control per la seva sensible situació , però a d’altres

indrets s’empren els mètodes esmentats en la gestió de les poblacions de carpes.

CRANC DE RIU AMERICÀ

El cranc de riu americà és una espècie invasora en fase de colonització a Catalunya i Espanya, de fet està

prohibida i penalitzada la seva alliberació al medi natural.

A Catalunya es duen a terme censos de control per tal de mantenir controlades les poblacions de cranca

al·lòctons i eradicar-los si es possible.

Per tal d’obtenir resultats més eficients els censos es realitzen en zones de contacte amb el cranc nadiu,

principalment al riu Algars (a la zona del Pont de Lledó i a la del Molí de Lledó) i a la riera de Merlès. A més

també es realitzen altres censos al Par Natural de la Serra de Montsant a càrrec de l’Agrupació Naturalista i

Ecologista de la Garrotxa. A part també cal fer un seguiment de les poblacions de cranc de riu invasores i

autòctones.

En alguns casos es prenen mesures de gestió exsitu com la cria en captivitat de cranc autòcton, l’estudi


41

genètic i epidemiològic del cranc al·lòcton i el reforçament de poblacions nadiues.

A més d’entre les mesures d’eradicació o control també destaquen la captura directa a zones on l’impacte

sigui major, instal·lar barreres físiques per evitar el contacte entre poblacions nadiues i exòtiques i realitzar

seguiments amb radiotracking₄₄ dels crancs.

Al Delta del Llobregat actualment no s’està portant a terme cap mesura de gestió , però si que s’està realitzant

a la conca del Llobregat ja que les actuacions de control al Delta serien insuficients per aturar les poblacions

invasores de crancs.

TORTUGA DE FLORIDA

La millor manera de prevenir la introducció de tortugues de Florida és mitjançant el control de les

importacions , realitzar campanyes de sensibilització per

evitar el seu abandonament i realitzar campanyes de captura.

Per tal de localitzar i controlar colònies de Trachemys Scripta

s’observen llocs d’insolació propers a zones humides i es

realitzen controls mensuals d’entre una i set vistes i entre els

mesos de juny i agost. Una vegades localitzades les

poblacions s’han d’eliminar de les zones naturals ja que suposen

un elevat risc ecològic.

Per tal de capturar aquestes espècies al·lòctones s’utilitzen diverses tècniques com són el trampeig amb

nanses, les trampes amb insolació(1), les captures a mà i les

captures amb salabre(2). De fet és recomanable utilitzar una

combinació entre diverses tècniques per a que les captures

resultin més efectives.

També cal tenir en compte que el trampeig amb nanses i amb

trampes d’insolació s’han de fer entre abril i octubre ,

coincidint amb el període de més activitat de les tortugues, i

que les captures a mà van dirigides a les femelles que surten a

pondre i s’ha de realitzar en zones on la població sigui considerable. A més les captures amb salobre s’han de

realitzar des d’embarcacions ja que sinó resultaria ineficaç.

Al Delta , a part de mesures d’eradicació i control també s’ha prohibit i penalitzat l’alliberació de tortugues de

Florida. A més , amb la col·laboració del ZOO de Barcelona s’està intentant reforçar la població de tortugues

d’aigua ibèriques al Delta , espècie amenaçada per la competència amb la tortuga de Florida i altres impactes

(urbanització de territori, desaparició de masses d'aigua, contaminació de les aigües i barreres a la

connectivitat ). Al 2012 el Consorci signà un Conveni amb el ZOO per criar en captivitat tortugues d ’aigua

ibèriques creant una “bassa del Delta” a les instal·lacions del ZOO , on es van alliberar un grup de 12 tortugues

d’aigua per a que es reproduïssin. Als dos anys van ser alliberades les primeres tortugues i actualment s’està

fent un seguiment per avaluar la seva supervivència i aclimatació.

1

2


42

COTORRETA DE PIT GRIS

Reduir la quantitat d'aliment aportat als carrers i places per part dels humans pot ajudar -nos molt a limitar les

possibilitats de creixement poblacional de l'espècie. També cal destacar l ’important paper de la conscienciació

a propietaris d’aquestes aus i als venedors i comerciants de mascotes.

Aquesta espècie es va incloure al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores (Reial Decret 630/2013) i

les poblacions silvestres han de ser o bé eradicades o controlades.

Fins a l’actualitat l’actuació bàsica per al control d’aquestes cotorres ha sigut l’eliminació dels seus nius.

Aquesta mesura si es pren en època no reproductora resulta ser molt poc eficaç ja que les cotorres són

capaces de reconstruir el niu en menys de dues setmanes i no frenaria la proliferació d’aquesta espècie

invasora. Una mesura més efectiva ha sigut la retirada de polls dels nius , però no incideix sobre la població

adulta reproductora. Actualment Colomba Control està treballant en un mètode per a la captura d'adults

quan van al capvespre a les cambres a dormir.

Algunes mesures eficaces a altres indrets com la poda d’arbres en èpoques de reproducció, eliminació de

poblacions i afavorir els seus depredadors naturals, al Delta no es poden aplicar ja que afectarien en una gran

mesura les espècies autòctones , posant encara més en perill la seva supervivència.

Al Delta les mesures més destacades que s’han elaborat han sigut convocatòries populars a censos d’aquestes

aus, eliminació dels nius i captures d’individus adults.

MOSQUIT TIGRE

La principal mesura de control de les poblacions de mosquit tigre resideix en l’eliminació dels ous i de les

larves dels jardins i llars , ja que són en els ambients on més proliferen. D’aque sta manera és molt important

que la gent estigui conscienciada de la importància de no tenir aigua estancada a les seves llars on els

mosquits es puguin reproduir lliurement. Tot i que aquesta sigui una mesura més o menys eficaç , els

mosquits s’expandeixen principalment gràcies al transport de mercaderies, per tant tenen difícil control.

El Servei de Control de Mosquits (SCM) va ser creat al 1983 per la Corporació Metropolitana de Barcelona

gràcies a la voluntat de controlar les poblacions de mosquits als termes municipals que formen part del Delta

del Llobregat. L’àrea que cobreix el SCM és de 25000 ha , de les quals 9000 formen part del Delta. En aquest

territori conviuen activitats i espais molt diversos (zones industrials, parcs naturals, zones turísti ques, parcs

agrícoles,...) que fan que s’hagin de diversificar també les mesures de control dels mosquits.

Les tècniques de control del SCM es basen en mètodes de lluita integrada que inclouen lluita química,

modificacions físiques del medi, lluita biològica i accions culturals. Amb l’arribada del mosquit tigre s’han

aplicat mesures noves entre les que destaquen els seguiments mitjançant trampes, tractaments insecticides

sobre les larves i fumigacions. Però aquestes mesures només es poden aplicar en zones de domini públic , per

tant en propietats privades cal que els propietaris estiguin conscienciats i controlin la proliferació de larves i

ous a petits recipients amb aigua. Així doncs una altra mesura eficaç és la conscienciació i informació sobre la

problemàtica que causen aquest mosquits .Des de 2006 es compta amb equips especialitzats que realitzen

visites casa per casa a les zones afectades, per difondre la informació directament als ciutadans afectats.


43

4.1.8 Salinització aqüífers

A) CAUSES

La contínua disminució de la recàrrega natural i

l’explotació excessiva de les aigües artesianes

dels aqüífers durant molts anys ha provocat la

seva progressiva salinització, a causa de la

substitució de l’aigua dolça de l’aqüífer profund

per l’aigua marina. Cal destacar la salinització que

va patir l’aqüífer amb el desviament del riu

Llobregat. Aquest fenomen ha estat causat per

l’entrada massiva d’aigua marina , ja que la gran

amplada de la nova llera i el dèbil cabal d’aigua

dolça del riu han facilitat la penetració riu amunt

de l’aigua salobrosa.

A més també va col·labora en la salinització dels

aqüífers la construcció de drassanes del port terra

endins i el desviament del riu Llobregat.

B) CONSEQÜÈNCIES

Des dels inicis del desenvolupament industrial al Baix Llobregat s ’han emprat les aigües de

l’aqüífer en moltes indústries i per abastir d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. A

més també té una gran importància ecològica ja que alimenta d’aigua les llacunes i maresmes

del Delta.

Al salinitzar-se molts trams de l’aqüífer aquest ha quedat pràcticament inservible per al

consum humà, per tant s’hauran de cercar altres fonts d’on obtenir l’aigua. A més ,les aigües

de l’aqüífer al abastir a les llacunes i maresmes del Delta també les salinitzen i si arribessin a

nivells molt elevats podrien impedir el desenvolupament de la vida aquàtica .

C) GESTIÓ

Els aqüífers del Delta constitueixen una important reserva d’aigua amb un valor estratègic

molt elevat en una zona tan poblada com la zona metropolitana. La seva preservació és una

necessitat indiscutible, però que al llarg de la història del Delta s’ha evidenciat la manca de

sensibilització per part de les institucions públiques. L’agència Catalana de l’Aigua assumeix, a

més d’altres accions de recàrrega artificial de l’aqüífer, la construcció d’una barrera contra la

salinització mitjançant la injecció d’aigua regenerada tractada a catorze pous. L’aigua

injectada forma una barrera entre l’aigua de l’aqüífer i la del mar que eleva el nivell d’aigua

de l’aqüífer i evita que l’aigua marina penetri terra endins. En aquest procés s’empra aigua

regenerada a l’EDAR mitjançant tractaments addicionals (ultrafiltració, osmosi i desinfecció)

que s’injecta a 20 metres de profunditat a una certa pressió en 14 pous repartits en 6 km i

perpendiculars al riu. S’estima que cada dia s’injecten 15000 mᶾ i que durant aquests 8 anys

de funcionament s’ha millorat substancialment la qualitat de l’aigua subterrània dels pous

propers als punts d’injecció i no han aparegut fenòmens de rebliment.

Salinització als aqüífers del Delta

Font: sosdeltadelllobregat.org


44

4.2 VALORACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL

En aquesta segona fase de la part

pràctica he valorat de forma

objectiva aquells impactes que

estaven al meu abast : la

contaminació acústica i l’hídrica.

Aquests dos paràmetres no són

suficients per analitzar la situació

global del Delta, però m’han permès

demostrar els greus impactes que

pateix el Delta i justificar alguns

fenòmens com la desaparició

d’espècies.

4.2.1 Contaminació acústica: mesures al Delta del Llobregat

Els sorolls ocasionats per les infraestructures properes al Delta són motiu de queixes de molts

veïns, però suposen realment un perill per la fauna del Delta ?

Amb els mesuraments de la contaminació acústica al Delta del Llobregat pretenia verificar

que realment la xarxa d’infraestructures construïda al seu voltant té un impacte negatiu

sobre la fauna del Delta. Bàsicament he intentat justificar com l’ampliació del port i la

construcció d’autopistes tan propers al Delta han provocat una pèrdua de la seva

biodiversitat i de la qualitat de vida dels éssers vius , espec ialment de les aus.

També volia determinar si la contaminació acústica afectava de forma regular a tot el Delta o

bé només trobava focus determinats de soroll. Per aquest motiu he volgut analitzar la

situació des de dos punts crítics: els punts frontera en tre el parc del Delta i l’aeroport i

l’autopista C-32.

A més , analitzant els resultats obtinguts, seria interessant poder establir alguna solució o

algun mètode per alleujar els impactes de l’aeroport i l’autopista sobre la qualitat de vida de

la fauna del Delta.

A. HIPÒTESIS

Observant la localització del Delta podríem determinar que els indrets amb major impacte

acústic serien l’estany de la Ricarda , per la seva proximitat a l’aeroport, i el Remolar i les

Filipines per la proximitat tant de l’aeroport com de les autopistes C-32 i B-22.

Per tant partim de la hipòtesis de que hi ha dos focus principals emissors de soroll , tot i que

el delta es trobi al vell mig de la zona metropolitana de Barcelona les indústries o

infraestructures que produeixen més impacte acústic sobre el Delta són les esmentades.

A més coincideix que les zones humides més properes a aquestes infraestructures són

aquelles que tenen més biodiversitat i varietat d’aus , així docs també tindran una gran

importància sobre aquests ambients l’aeroport i les autopistes.

Tenint en compte que en un espai natural aïllat es podrien mesurar aproximadament 30 dBA ,

però si aquest es troba aproximadament a 100 metres d’un avió enlairant-se aquest valor

pujaria fins als 110 dBA


45

Crec que també s’hauria de valorar l’època de l’any i la hora en què es facin les mesures ja

que no hi ha el mateix flux de vehicles en un dia laboral en hora punta qu e un diumenge

d’agost al migdia.

B. MATERIALS

Per determinar la contaminació acústica al Delta del Llobregat hem utilitzat un sonòmetre

PCE-322 A de classe 2.

C. COMENTARIS DE SEGURETAT

Per tal de realitzar unes correctes mesures de la contaminació acústica hem hagut de seguir

unes premisses de seguretat.

Els sonòmetres han de ser utilitzats en unes condicions ambientals determinades que no

superin la humitat relativa de 90% H.r. i una temperatura de 40ºC , per sota de 2000 msnm.

A més en el cas de que l’aire superi els 10 m/s s’haurà d’utilitzar el supressor de sorolls de

vent per tal d’obtenir els resultats reals.

Abans d’utilitzar l’aparell s’haurà de calibrar col·locant la punta del micròfon a l’apertura de

calibrador i ajustant el potenciòmetre a 94 dBA

PARTS DEL SONÒMETRE:

1: Pantalla protectora del vent

2: Micròfon

3: Pantalla de control

4: Calibrador

5: Botons de control

5

6:Rang mesura (50-100 dBA)

7: Hora d’ enregistrament

8: dBA

9: velocitat enregistrament (fast)

1

2

3

5

9

8

7

9

6

4

6


46

D. PROCEDIMENTS TEÒRICS

En primer lloc abans de fer les mesures s’haurà de seleccionar un lloc adient per obtenir la

informació que es necessiti. He escollit fer dos mesures del so , una per a cada font de

contaminació. El primer camí serà des de la platja del Prat (un dels punts més propers a

l’aeroport) fins a l’estany de la Ricarda i el segon es farà des del pàrquing de llarga distància

d’AENA fins a la riera de Sant Climent al Remolar ( zona entre l’autovia de Castelldefels i

l’autopista B-22).

A més les mesures es faran entre les vuit i mitja i la una d’un dia feiner de juliol.

Abans de fer les mesures s’hauran d’ajustar una sèrie de paràmetres del sonòmetre : data,

hora i el software a l’ordinador.

1. Col·locar-se al punt de partida del transsecte i ajustar certs valors dels sonòmetres.

2. Pressionar diverses vegades la tecla “LEVEL” fins que arr ibi al rang de mesura adient per

al treball que es farà , en el nostre cas serà l’automàtic que va dels 30 als 130 decibels. Si

es selecciona un rang de mesura que no inclogui els valors escoltats aquest no seran

mesurats pel sonòmetre i per tant tampoc es registraran.

3. Determinar cada quant es registraran els valors al sonòmetr e. En aquest cas

seleccionarem cada tres segons per obtenir uns gràfics més complets de la situació

observada. Per fer-ho s’haurà de pitjar la tecla d’il·luminació i la d’encendre l’a parell , a

continuació variar el temps amb la tecla “LEVEL” i guardar-ho amb “HOLD”.

4. Si ens trobem al punt de màxima contaminació acústica pitjar el boto MAX i si ens trobem

al de mínima MIN per tal d’obtenir gràfics de major qualitat.

5. Pressionar REC i començar a caminar tot allunyant-se del focus de contaminació acústica.

6. Es caminarà durant aproximadament vint minuts, mitja hora fins al punt de finalització

del transsecte.

7. Si és necessari repetir el transsecte diverses vegades amb diversos ajustaments del

sonòmetre.

8. Connectar el sonòmetre a l’ordinador i veure les dades enregistrades.

E. PROCEDIMENTS PRÀCTICS

Finalment he realitzat nou mesures de so per raons de comoditat i per tal d’obtenir una

millor qualitat en les dades enregistrades. Els transsectes eren de pocs minuts ja que les

zones on hi havia més impacte acústic i de fàcil accés no eren massa extenses tampoc.

A més a més no les he pogut realitzar un dia feiner de juliol per motius climatològics , així que

vaig realitzar totes les mesures entre les 8:41 i les 11:53 del dos d’agost (diumenge).

Els transsectes no els he realitzat allunyant-me sempre del focus de contaminació , ja que en

molts casos hi havia més d’un focus i a més procedien de diversos llocs allunyats. També he

decidit finalment enregistrar les dades per segon ja que m’han proporcionat uns resultats

més acurats.

He decidit analitzar la contaminació acústica als tres tipus d’ecosistemes estudiats: pinedes

litorals, llacunes i maresmes i a ecosistemes dunars. On he realitzat més mesures és a la zona


47

del Remolar ja que era la mes extensa i una de les aparentment més afectades per la

contaminació acústica

L’estudi l’he realitzat entre el terme municipal del Prat del Llobregat i de Viladecans ,

concretament a (per veure els recorreguts exactes consultar pàgina 22 dels annexos) :

F. RESULTATS

1) PLATJA DEL PRAT

El transsecte l’hem començat des del mirador de la Roberta a la platja del Prat a les 8:41:01 i

l’hem acabat a les 8:42:54 al punt final del passeig paral·lel a la costa.

La contaminació acústica no és uniforme en tota la zona recorreguda , es pot apreciar com en

dos moments concrets la sonoritat registrada és molt més gran que la resta , aquests instants

es corresponen amb l’enlairament de dos avions.

2) Pineda del Prat (pineda litoral)

1) Platja del Prat, al mirador de

la Roberta (ecosistema dunar)

3) Mirador de l’Aeroport del Prat , Ricarda - Ca l’Arana

(llacunes i maresmes)

4) Remolar-Filipines (Viladecans, llacunes i

maresmes).


48

Els decibels enregistrats de mitjana són aproximadament de 54’819 amb un valor mínim de

46’7 i màxim de 76’1

2) PINEDES DEL PRAT

El transsecte l’hem començat a la platja del Prat a les 9:07:48 i hem anat pel camí paral·lel a la

pineda del Prat i a la Carretera de la Platja fins al punt on conflueixen les pistes d’enlairament

de l’aeroport amb la Carretera del Real Club de Golf.

L’impacte acústic en aquesta zona tampoc és uniforme , els punts màxims de contaminació es

corresponen amb l’enlairament d’avions. Tot i que la font sonora principal sigui l’aeroport

també pot esdevenir un important contaminant la carretera ja que tot i que sigui petita es

troba a tocar de la pineda i en moments de tràfic poc fluït podria alterar la sonoritat de

l’indret.

Els decibels enregistrats de mitjana són aproximadament 65’7 amb un valor màxim de 85’8 i

52 ‘6 de mínima.

3) LLACUNES RICARDA- CA L’ARANA

Aquesta pràctica l’hem realitzat al mirador que hi ha a la carretera que separa l’aeroport de

les llacunes de Ca l’Arana i l’hem dividit en dos transsectes.

El primer l’he realitzat des de l’àrea d’estada de la Bunyola fins el límit amb la pista

d’aterratge coincidint amb l’arribada de tres avions consecutius. He pogut observar que

degut al poc transit de vehicles a la carretera , aquesta esdevé un impacte acústic mínim en

comparació també amb l’elevada contaminació acústica que produeix el constant aterratge

d’avions.

En els sis minuts de mesurament han coincidit fins a tres avions que aterraven en aquesta

pista i s’han enregistrat uns valors màxims de 92’9dBA ,uns mínims de 45’2 dBA i una mitjana

de 55’385 dBA. La contaminació acústica en aquest punt no és uniforme, sinó que els punts

de màxima sonoritat es corresponen als aterraments d’avions i no són gaire constants ( 1 avió

cada dos minuts aproximadament).

La segona mesura en aquest espai natural l’he realitzat des d’una petita llacuna de la Bunyola

coincidint amb l’aterrament de dos avions de gran escala. Els resultats obtinguts són molt

similars a l’anterior mesura, però en aquest cas els valors màxims han sigut de 94’7 dBA , els

mínims de 46’6 dBA i amb una mitjana de 60’25 dBA .

4) REMOLAR-FILIPINES

En aquest espai natural volia observar com afecta la contaminació acústica en diversos punts

allunyats del parc i analitzar els resultats en funció de la seva localització.

- Pàrquing entrada Remolar-Filipines (zona can Sabadell)

Aquest transsecte l’he realitzat des de la zona d’estacionament de taxistes de l’aeroport fins

l’entrada del parc per tal de valorar l’impacte acústic de l’autopista B -12 .

La uniformitat de l’impacte acústic en aquesta zona és deguda sobretot al fet de que el trànsit

de vehicles és constant i que no hi ha cap altra font de contaminació rellevant. Així doncs en

els set minuts de mesurament el valor màxim enregistrat ha sigut de 76’9 dBA, el mínim de

48 dBA i una mitjana de 58’965 dBA.


49

- Llacunes del Remolar

En aquest mesurament volia analitzar la contaminació acústica en un punt concret on

abunden nombroses espècies de fauna , sobretot aus i odonats.

En aquest punt del parc la contaminació és força uniforme i com a principal i única

pertorbació acústica identifico l’enlairament d’avions. Com a valor màxim de contaminació he

enregistrat 79’2 dBA , corresponent a l’enlairament d’un avió d’una pista molt propera, un

valor mínim de 53’8 dBA amb un valor mitjà de 67’742dBA

- Mirador del Remolar

Aquest és un dels punts més propers a la pista d’enlairament de l’aeroport i coincidint amb

l’enlairament de dos avions he realitzat les mesures de l’impacte acústic.

En aquest punt concret he enregistrat un valor màxim de 91’6 dBA , un valor de 42’7 dBA com

a mínim i de mitjana uns 60’872 dBA. L’impacte acústic no és uniforme , com en la majoria

dels indrets analitzats, els punts de màxima sonoritat coincideixen amb l’enlairament d’un

avió. En aquest cas al no haver absolutament cap més font de soroll , al allunyar -se l’avió els

valors cauen en picat i tornen a remuntar amb menys intensitat quan un altre avió de menor

escala s’enlaira.

- Punt d’informació

Aquest transsecte l’he realitzat en un altre punt crític del parc: el punt d’informació; on els

avions s’enlairen gairebé a tocar d’aquest indret.

L’impacte acústic en aquesta zona és uniforme ja que el pas d’avions per la pista és força

constant , així doncs els valors mitjans obtinguts són de 73’48 dBA, amb un punt màxim de

82’9 dBA i el mínim amb 57’5 dBA.

- Observatori d’aus

Aquest indret mesurat és possiblement dels més sensibles , ja que es tracta d’una llacuna en

ple parc natural on nidifiquen i hi viuen a prop d’un centenar d’espècies diferents d’aus a

més d’altres

animals com

rèptils, amfibis i

alguns

invertebrats.

L’impacte acústic

en aquesta zona

és molt uniforme

i afortunadament

no es superen els

64 dBA. He

enregistrat des

de l’observatori

un valor mínim

de 50’9 dBA i els

valors mitjans es troben al voltant dels 56’29 dBA. Aquesta gràfica adjunta és només un

exemple de totes les mesures realitzades, les altres gràfiques amb els resultats obtinguts es

troben als annexos pàgina 27


50

E. INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS

Comparant els valors obtinguts i els estimats en les hipòtesis he pogut comprovar que tot i

que m’aproximés als valors reals era necessari fer mesures exactes en diversos punts del

Delta per valorar l’impacte acústic adequadament.

En un principi vaig estimar que el punt amb major impacte acústic seria el Remolar -Filipines i

m’hi vaig aproximar bastant als resultats obtinguts. Al parc natural del Remolar -Filipines ,

concretament al punt d’informació , he obtingut els valors mitjans més elevats (73’48 dBA) de

totes les mesures realitzades. Aquest fet suposa que d’entre tots els espais analitzats, aquest

(dBA) V.MÀXIM V.MÍNIM MITJANA

Platja del Prat 76’1 46’7 54’8

Pineda del Prat 85’8 52’6 65’7

Llacunes Ricarda-Ca

l’Arana

92’9 45’2 55’3

94’7 46’6 60’25

Entrada Remolar 76’9 48 58’96

Llacunes Remolar 79’2 53’8 67’74

Mirador Remolar 91’6 42’7 60’87

Punt d’informació 82’9 57’5 73’48

Observatori 64 50’9 56’29

Valors més baixos

Valors més elevats

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Platja Prat Pineda Prat Llacuna Cal'Arana

Llacuna CaL'Arana

Remolarentrada

LlacunaRemolar

MiradorRemolar

Puntinformació

Observatori

V.Màxims V.Mínims Mitjana


51

és el que pateix en major mesura i de forma més continuada l’impacte acústic de l’aeroport .

A més a més és un dels indrets on trobem més fauna que s’hi pot veure afectada,

principalment els centenars d’aus que viuen, nidifiquen i/o hibernen a les llacunes del

Remolar-Filipines.

Tot i que la mitjana més elevada es trobi al Remolar, el valor màxim enregistrat és a les

llacunes de la Ricarda i Ca l’Arana , concretament de 94’7 dBA. En aquest indret a més és on

trobem la major diferència entre els valors màxims i els mínims (48’1 dBA). Analitzant aquests

resultats i els focus de contaminació acústica podem afirmar que:

- Els principals emissors de contaminació acústica són concretament els aterratges

d’avions.

- Els indrets més propers a l’aeroport són els que pateixen un impacte acústic menys

continuat.

- Tot i que s’assoleixin valors molt elevats de contaminació acústica no tenen tanta

importància com els enregistrats al Remolar , ja que no hi trobem la mateixa quantitat de

biodiversitat. Per tant tot i que siguin valors molt elevats tenen menys impacte ja que als

voltants del focus emissor hi viuen menys varietat d’espècies.

Analitzant els valors mínims es pot observar que els dos espais naturals menys afectats per la

contaminació acústica són la platja del Prat i l’observatori d’aus del Remolar. Aquest és un

aspecte positiu a valorar ja que aquests dos indrets tenen una elevada importància biològica

per al Delta. Concretament a les dunes del Prat nidifiquen moltes aus hivernants i marines

molt sensibles a grans impactes acústics , d’altra banda a les llacunes del Remolar també

trobem una gran diversitat d’aus aquàtiques.

Una de les meves hipòtesis era que hi havia dos principals focus de contaminació: les

autopistes i l’aeroport; però he pogut comprovar que en realitat la més rellevant és

l’aeroport. Els únics indrets on l’impacte acústic de les carreteres autopistes podria arribar a

perjudicar a la fauna són a la pineda del Prat i a l’entrada del Remolar. Però el soroll produït

pels vehicles en aquest dos indrets es veu camuflat per la contaminació acústica dels avions

que circulen pels voltants. On s’aprecia millor l’impacte acústic de l’autopista B-12 és a

l’entrada del Remolar-Filipines ja que com podem observar la gràfica és molt uniforme ( el

que ens indica que l’impacte és continuat i per tant té com a font una carretera on circulen

contínuament vehicles). Tot i això els valors màxims només assoleixen els 76’9 dBA , molt

lluny dels valors enregistrats a les llacunes de ca l’Arana de 94’7 dBA. Per tant l‘impacte

acústic de les autopistes i carreteres és mínim ,gairebé inexistent.

F. CONCLUSIONS

Així doncs , puc afirmar que la contaminació acústica al Delta del Llobregat és una

problemàtica amb molta repercussió al Delta i que hauria de rebre l’atenció adient.

Tot i que no es registrin els mateixos valors uniformement per tot el parc natural, si que és

veritat que en tots els indrets del Delta del Llobregat , en una major o menor mesura, la

contaminació acústica produïda per l’aeroport hi és present.

Crec que aquest és un aspecte poc valorat i analitzat al Delta per la importància que té. Al

construir-se l’aeroport no es va tenir en compte que a part de reduir la superfície del Delta i

la seva biodiversitat també es produiria una alteració de les vides dels animals que habiten


52

als espais naturals del Delta. Moltes aus que abans hivernaven a les llacunes i dunes del Delta

del Llobregat ara ho fan en altres indrets a causa de l’elevat impacte que produeixen els

avions. A més moltes aus han vist com els seus hàbits alimentaris i reproductius es veien

alterats també pel mateix motiu.

La contaminació acústica es una problemàtica que va augmentant proporcionalment amb el

desenvolupament turístic i empresarial de Barcelona i de Catalunya en general. Cada dia el

trànsit aeri és més dens i per tant l’impacte acústic més elevat. Definitivament crec que la

contaminació acústica és un aspecte poc analitzat al Delta i que hi ha una preocupant manca

de conscienciació social o bé una elevada voluntat d’ignorar allò que no acaba de funcionar o

no ens acaba d’agradar.

4.2.2 CONTAMINACIÓ HÍDRICA

Per tal de valorar de forma crítica i objectiva l’estat de les

aigües dels diversos ecosistemes del Delta realitzaré

diversos anàlisis d’aigües. En aquests anàlisis estudiaré la

concentració de diversos compostos considerats

contaminants en l’aigua i alguns valors : concentració en

nitrats, nitrits, fosfats i el valor de la duresa. En un principi

volia analitzar també la concentració en amonis i

l’alcalinitat però per manca de materials no ha sigut

possible.

Per a tots els anàlisis realitzats he utilitzat aigua agafada a

les llacunes del Remolar-Filipines (Viladecans) i a una

temperatura aproximada de 24 ºC.

A la pàgina 31 dels annexos trobareu les taules de conversió

de cada una de les proves realitzades

A. CONCENTRACIÓ EN NITRITS

1) HIPÒTESIS

En aquesta prova espero assolir uns valors en nitrits₄₅ de 0 mg/L ja que al ser una substància

altament tòxica i al haver gran varietat de vida aquàtica en el lloc de recollida de la mostra

d’aigua és impossible que estigui present en

una quantitat significant.

2) MATERIALS

- 1 cullera de mesura 70 mmm

- 2 tubs de mesura amb tapa

- 1 comparador desplaçant

- 1 targeta de comparació de colors

- 1 xeringa de plàstic de 5 ml

- 30 ml NO₂-1

- 5g NO₂-2

Rang: 0’02-0’5 mg/L NO₂ -

Kit d’anàlisi de nitrits


53

3) COMENTARIS DE SEGURETAT

El reactiu NO₂-2 conté àcid cítric 20-40 % i les mostres s’han de conservar en un lloc fresc ( a

una temperatura si és possible de menys de 25º C) i sec. A més els jocs d’anàlisis emprats

poden llençar-se amb aigua corrent a la canalització de la instal·lació de tractament d’aigües

residuals locals.

4) PROCEDIMENTS

Els ions de nitrit formen en un ambient àcid amb sulfanilamida una sal diazoica. Això, acoblat

a una naftilamina, produeix un colorant azoic vermell violaci.

1. Omplir els dos tubs amb 5 ml cada un de la mostra d’aigua mitjançant la xeringa de

plàstic.

2. Col·locar un tub de mesura en la posició A del comparador.

Addicció de reactius únicament al tub de mesura B

3. Afegir 4 gotes de NO₂-1 , tancar el tub i mesclar.

4. Afegir una cullerada mesuradora NO₂-2, tancar el tub, sacsejar fins que es dissolgui la

pols.

5. Després de 10 minuts obrir el tub i col·locar-lo en la posició B del comparador.

6. Desplaçar el comparador fins a arribar a la igualtat de color en la part transparent. Fer la

lectura del valor de mesura en l’osca de la llengüeta del comparador. Els valors

intermedis poden interpolar-se.

A més he hagut de considerar que els ions crom (VI) i ferro (III) de més de 3 mg/L simulen

valors de nitrit superiors. El clor també pertorba els resultats i a més en concentracions

mínimes.

5) RESULTATS

En la mostra d’aigua analitzada no hem trobat una

quantitat de nitrits rellevant, de fet hi ha una quantitat

tan petita que no s’ha pogut evidenciar amb aquest

pràctica. (0 mg/L NO₂-)

6) INTERPRETACIÓ DE RESULTATS

Aquest era el resultat que esperava de la prova ja que una

concentració superior a 0’2-0’4 mg/l de nitrits hagués

significat que aquell medi no era vàlid per al

desenvolupament de vida aquàtica. Els nitrits són tòxics

per als peixos , de fet s’estima que en una proporció de

0’15 mg/L de nitrits la major part de la població dels

peixos moriria intoxicada.

S’ha obtingut una concentració en nitrits ínfima ja que no trobem cap focus de producció

d’aquests ions proper a la zona d’extracció d’aigua.

B. CONCENTRACIÓ EN NITRATS

1) HIPÒTESIS

Els nitrats₄₆ tot i que siguin menys tòxics que els nitrits també tenen certa perillositat. S’ha

determinat que en una concentració de 30 ppm en nitrits s’inhibeix el desenvolupament

normal de la vida aquàtica. Si s’assoleixen concentracions molt elevades podrien causar fins i

Mínima concentració en nitrits


54

tot la mort d’alguns individus aquàtics , sobretot en medis marins on els nivells de nitrats

solen ser més elevades.

Els nivells elevats de nitrats són deguts principalment a l’escorrentia procedent de

l’agricultura o zones rurals on s’utilitzen els esmentats adobs rics en nitrats. Aquesta

escorrentia causa hipòxia

ambiental afavorint l’aparició

d’alguns organismes i així

perjudicant a d’altres.

Per tant no crec que la

concentració en nitrats sigui

força elevada perquè sinó no es

desenvoluparia vida aquàtica en

aquest indret , i hi havia clares

evidències de que si que hi havia.

2) MATERIALS

- 1 cullera de mesura 70 mm

- 2 tubs de mesura amb tapa a

rosca


- 1 targeta de comparació de colors


- 30 ml NO₃-1

- 5g NO₃-2

Rang: 1-120 mg/L NO₃ -


Aquest test no té cap substancia perillosa d’obligada senyalització. Els jocs d’anàlisis utilitzats

poden llençar-se amb aigua de l’aixeta a la canalització de la instal·lació de tractament

d’aigües residuals locals.

Conservar en un lloc fresc i sec ( a menys de 25 ºC).

4) PROCEDIMENTS

Els ions nitrat es redueixen a ions nitrits en medis àcids. Aquests formen amb una amina

adequada un colorant azoic groc ataronjat.

1. Omplir els dos tubs de mesura amb 5 ml de mostra mitjançant la xeringa de plàstic.

2. Col·locar un tub de mesura en la posició A del comparador.

Addicció de reactius únicament al tub de mesura B

3. Afegir 5 gotes de NO₃-1 , tancar el tub i barrejar.

4. Afegir una cullerada de mesura de NO₃-2 , tancar el tub, agitar immediatament i fort

durant 1 minut.

5. Després de cinc minuts, obrir el tub i col·locar-lo en la posició B del comparador.

6. Desplaçar el comparador fins a arribar a la igualtat de color en la part transparent. Fer

la lectura del valor de mesura en l’osca de la llengüeta del comparador. Els valor

intermedis poden interpolar-se.

Kit d’anàlisi de nitrats


55

A l’hora de realitzar la pràctica s’ha de tenir en

compte que les substàncies oxidants poden reduir els

resultats o inhibir la reacció depenent de la seva

concentració. El clor en una concentració igual o

menor a 10 mg/L no pertorba els resultats.

Interfereix el nitrit ( la mateixa reacció), tot i que pot

eliminar-se afegit àcid amidosulfúric.

A més en quant a la temperatura de la prova hauria

de quedar dins del marge de 18 a 30 ºC. Sobretot amb

temperatures baixes es realitza la reacció més lenta i

condueix a resultats deficients o infravalorats.

5) RESULTATS

En la mostra d’aigua de la llacuna del Remolar he obtingut una concentració de nitrats de 4

mg per cada litre d’aigua , uns nivells de nitrats normals per al medi estudiat.


En efecte no hem obtingut resultats massa elevats ja que es tracta d’un indret amb una activa

vida aquàtica i si hi hagués evidències d’una elevada concentració en nitrats aquesta vida

aquàtica es veuria afectada.

C. CONCENTRACIÓ EN FOSFATS

1) HIPÒTESIS

Aparentment sembla que aquest ambient no es tracta d’un medi aquàtic amb una e levada

concentració en fosfats₄₇ ja que hi abunda la vida subaquàtica i als seus marges.

2) MATERIALS

- 2 tubs de mesura amb tapa


- targeta de comparació de colors


- 25 ml PO₄ -1

- 25 ml PO₄-2

Rang: 0’2-5 mg/L PO₄-P


PO₄ -1 conté àcid sulfúric 5-15% i PO₄-2 conté sodi disulfit 10-25%.

Provoca lesions oculars greus , portar guants i ulleres de protecció. En cas de contacte amb

els ulls aclarir amb aigua duran diversos minuts.

Conservar en un lloc fresc i sec ( a menys de 25 ºC).

Els jocs d’anàlisis utilitzats poden llençar-se amb aigua de l’aixeta a la canalització de la

instal·lació de tractament d’aigües residuals locals.

4) PROCEDIMENTS

El molibdat d’amoni forma àcid fosfomolíbdic amb e ls fosfats. Aquest es redueix a blau de

fosfomolibdé.

4mg nitrats/ L aigua


56

1. Omplir els dos tubs de mesura amb 5 ml de mostra mitjançant la xeringa de plàstic.

2. Col·locar un tub de mesura en la posició A del

comparador.

Addicció de reactius únicament al tub de

mesura B

3. Afegir 6 gotes de PO₄-1 , tancar el tub i barrejar.

4. Afegir 6 gotes de PO₄-2, tancar el tub i barrejar.

5. Després de 10 minuts obrir el tub i col·locar-lo

en la posició B del comprador.

6. Desplaçar el comprador fins a arribar a la

igualtat de color en la part transparent. Fer la

lectura del valor de mesura en l’osca de la

llengüeta del comparador. Els valors intermedis

poden interpolar-se.

A l’hora de realitzar la pràctica cal tenir en compte que els productes oxidants en grans

quantitats eviten la formació del complex colorat blau. Han de destruir-se abans de la

determinació. H₂S pertorba en concentracions superiors a 2 mg/L. La eliminació es realitza

per bufat en la prova d’aigua aciculada.

Els metalls pesats pertorben a partir de 10 mg/L reduint lleugerament la intensitat del color,

el vanadi provoca un augment de la coloració. La sílice pertorba a partir de 10 mg/L Si.

5) RESULTATS

En la mostra d’aigua analitzada he obtingut una concentració en fosfats de 0’3 mg per cada

litre d’aigua.


Aquests valors són força elevats considerant que la eutrofització del medi comença a partir

de concentracions de 0’1 i 0’2 mg/L en fosfats. Per tant el medi analitzat conté un excés de

fosfats que possiblement produeixi la eutrofització del medi i si continua creixent

intoxicacions d’algunes espècies aquàtiques. Els resultats no són ben bé els que esperava ja

que no semblava que fos un ambient gaire afectat per l’eutrofització. L’elevada concentració

de fosfats d’aquesta llacuna pot ser deguda a l’abocament d’aigües residuals malament

tractades a la depuradora, contaminació per insecticides dels camps de conreu de la zona,...

D. DURESA TOTAL

1) HIPÒTESIS

En la mostra d’aigua dels aiguamolls espero trobar una duresa força elevada , ja que és un

ambient molt ric en nutrients, però que no superin els 20 graus.

2) MATERIALS

- 1 xeringa de plàstic

- 1 tub de mesura

- 1 recipient comptagotes de GH-1

- 1 recipient comptagotes de GH-2


Aquest assaig no conté cap producte perillós d’indicació obligatòria .

0’3 mg fosfats/ L aigua


57

Els jocs d’anàlisis utilitzats poden llençar-se amb aigua de l’aixeta a la canalització de la

instal·lació de tractament d’aigües residuals locals.

4) PROCEDIMENTS TEÒRICS

Els ions de magnesi i calci, constituents de la duresa, són lligats com quelat d’agents

complexos EDTA. La determinació es realitza per anàlisis volumètric amb un indicador

metàl·lic el qual canvia el seu color quan tots els responsables de la duresa han sigut lligats en

la prova.

1. Omplir el recipient de prova amb 5 ml de l’aigua d’assaig mitjançant la xeringa de

plàstic.

2. Afegir dues gotes de GH-1, barrejar

invertint el recipient. L’aigua hauria de

tenir una coloració vermella , si des d’un

principi fos verda significaria que no hi ha

formadors de duresa i que per tant la

duresa de l’aigua seria 0.

3. Mantenir vertical el recipient

comptagotes GH-2. Afegir gota a gota

GH-2 i anar barrejant la prova fins que

adopti una coloració vermella. Finalment,

comptar les gotes que s’han hagut

d’afegir per a que la dissolució adoptés

una coloració verda ( cada gota

corresponen a un grau de duresa).

Mentre realitzem l’anàlisi hem de tenir en compte que els ions de coure (II) poden retardar el

canvi de l’indicador, en cas de continguts alts, bloquejar-los. Per aquesta raó amb

canalitzacions de coure, s’ha de deixar fluir suficient aigua abans de la presa de la mostra.

Aquest assaig també pot patir interferències d’altres ions si es supera el llindar límit de

cadascun. Aquest és el cas de l’alumini (>20 ppm), el cobalt (>110ppm), el ferro (+3)

(>50ppm) i el ferro (+2) (>50ppm), el manganés(>1ppm), el níquel(>100ppm) i els polifosfats

(>10ppm).

5) RESULTATS

En la mostra d’aigua analitzada hem obtingut un grau de duresa 31, el que significa que per

cada litre d’aigua trobem 310 mg de CaO i 551’8 mg de CaCO₃. Per tant l’aigua de la llacuna

es pot classificar com molt dura i amb un alt contingut en minerals.

6) INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS

Aquest resultat tan elevat pot ser causat per alguna interferència amb algun compost dissolt

en l’aigua de la mostra , ja que és estrany que l’aigua sigui tan dura. En el medi on he recollit

la mostra hi abundava la vida aquàtica de flora i fauna i amb uns nivells tan alts de duresa els

éssers vius no podrien desenvolupar correctament les seves vides. En un ambient amb l’aigua

tan dura, els minerals dissolts es trobarien en excés i per tant podrien provocar alteracions i

fins i tot la desaparició d’algunes espècies animals i vegetals. Això però no descarta el fet de

que l’aigua de la llacuna tingui una duresa elevada , però potser en un grau menor.

Després d’afegir 31 gotes, l’aigua ha

adoptat una coloració vermella


58

5. CONCLUSIONS Aquest estudi mediambiental del Delta del Llobregat m’ha permès comprovar principalment

dos fets que ja m’havia plantejat al principi del procés: la gran biodiversitat i importància

ecològica que té aquest espai i com de malmès, ignorat i infravalorat ha estat durant tota la

seva història.

Respecte els objectius que hem plantejava a l’inici del meu Treball de Recerca, els he pogut

complir tots gairebé completament, tot i que m‘hagués agradat ampliar certs aspectes. Si

hagués tingut més temps per realitzar-lo hauria analitzat la situació al Parc Agrari com un

ecosistema més que és del Delta i també m’hauria agradat realitzar una part pràctica

relacionada amb la conscienciació i educació ambiental. A més em sembla que podria haver

estat molt interessant investigar de forma més exhaustiva el litoral barceloní i fer un

reportatge fotogràfic més elaborat. També m’hagués agradat involucrar-me d’una forma més

directa fent-me voluntària del Consorci, però malauradament no he disposat del temps

necessari.

Tot i que em sento molt orgullosa dels resultats obtinguts , en alguns moments durant la

realització del treball he tingut algunes dificultats. Sobretot a l’inici em va suposar un gran

esforç concretar l’àmbit d’investigació ja que és un tema molt extens i molt motivador per a

mi. Una altra dificultat que vaig tenir fou amb els sonòmetres ja que vaig haver d’aprendre de

forma autònoma com funcionaven i com podia passar la informació enregistrada a l’ordinador.

Però he pogut superar totes les dificultats sense que afectessin al treball en si.

Un dels aspectes que més m’ha sorprès del meu treball és haver pogut descobrir la gran

diversitat d’espècies que hi ha tan a prop de Barcelona. Ho he pogut comprovar de forma

teòrica i de forma pràctica realitzant diversos censos d’ocells amb el consorci del Delta i

diverses visites al parcs naturals. El Delta del Llobregat és un dels espais naturals de Catalunya

amb una major biodiversitat, consta d’espècies d’aus i d’orquídies úniques en tot el territori a

més de tenir una gran varietat d’altres espècies florístiques i faunístiques. A més la seva

formació respon a un procés d’acumulació de sediments progressiu i lent. Aquests dos fets ,

juntament amb la seva caòtica situació, fan del Delta un ecosistema molt vulnerable i fràgil que

necessita d’una protecció ferma. Però les administracions han vist més idoni prioritzar el

desenvolupament industrial, infraestructural i econòmic per sobre de mantenir un espai únic ,

amb una biodiversitat equiparable a ecosistemes tropicals com l’Amazones. Un cas recent , ha

sigut el d’Eurovegas en què es va evidenciar la poca consideració cap al territori i els seus

valors i les egoistes prioritats de la societat del segle XXI , on es sobrevalora el capital

econòmic devaluant el natural i el cultural.

Així es com queda evidenciat en els resultats de la investigació que he dut a terme. E l cas més

evident de manca de protecció del territori és el Pla Delta que pretenia potenciar les

infraestructures catalanes a costa de perdre el 60% de la superfície del Delta , la desaparició

d’espècies animals i vegetals com l’arpella i el xacrat menut i la fragmentació del territori ,

d’entre d’altres. I , el que encara és més preocupant, és que realment aquestes mesures no

eren necessàries ja que amb el temps s’ha demostrat que la inversió inicial va ser totalment

desproporcionades respecte el creixement real que s’ha produït.

A més , tal i com ja vaig preveure, s’han de tenir en compte les repercussions derivades

d’aquesta activitat logística i industrial com per exemple la introducció d’espècies invasores , la


59

contaminació acústica, hídrica i lumínica. Aquestes conseqüències inesperades fins i tot acaben

suposant un detriment més agreujat del Delta que no pas altres impactes més evidents. Tal i

com he pogut comprovar i seguint el plantejament de les meves hipòtesis, la contaminació

acústica i hídrica són dues problemàtiques originades a partir del desenvolupament de la

societat que alteren les condicions de vida de moltes espècies i per tant també de la dinàmica

del Delta.

Tal i com mostren els plans d’ actuació i compensació , l’anàlisi de l’impacte ambiental no es

va fer de forma global el que va impossibilitar recuperar de forma equitativa els espai naturals

afectats. Els faraònics plans logístics i infraestructurals que alterarien gairebé de forma

irreversible la dinàmica deltaica no van contemplar globalment els impactes que causarien

sobre el Delta. Aquest fet va provocar que l’avaluació de la incidència sobre el medi no fos

acurada i que per tat les compensacions no satisfacin les necessitats reals. Així doncs les

reintroduccions d’espècies, creació de nous espais naturals i la millora de la qualitat de l’aigua

tenen un efecte positiu sobre el Delta però no compensen ni de bon tros les conseqüències

provocades arran de les activitats antròpiques esmentades.

Tot i que el Delta del Llobregat es trobi en una situació crítica, no puc ser completament

pessimista respecte els resultats obtinguts. Cada vegada, hi ha més associacions,

organitzacions, voluntaris i col·lectius socials que vetllen i es preocupen pel manteniment de

l’estat ecològic del Delta. Com ja s’ha demostrat en el territori deltaic , la pressió social és el

motor del canvi, la ciutadania és qui té l’última paraula. Així doncs , cal fomentar l’educació

mediambiental i la implicació ciutadana en l’àmbit mediambiental per poder revertir la

tendència actual del Delta. Al cap i a la fi, protegint el Delta i en general el planeta estem

millorant la nostra qualitat de vida i la de les futures generacions.

Aquesta investigació m‘ha mostrat en definitiva la importància de mantenir el nostre ento rn

natural ja que d’ell depenen les nostres vides i no pas del capital econòmic com molts

ignorants encara creuen. I doncs, calen més arguments per demostrar al molt honorable ex-

president de la Generalitat que de les 4 carxofes en depèn el creixement de Catalunya?

6. AGRAÏMENTS Un dels aspectes més positius que m’ha aportat la confecció d’aquest treball , a part de

l’autosatisfacció, ha sigut el poder comptar amb el suport de professors, familiars, amics i

professionals del tema. Sense ells , la idea de fer el Treball de Recerca sobre un estudi

mediambiental del Delta del Llobregat , hagués sigut només això , una simple idea.

En primer lloc haig d’agrair al meu tutor José Manuel Fernández per tota l’ajuda i el suport

que m’ha brindat fins i tot abans de que comencés la investigació. Els seus consells

orientatius respecte a com havia d’enfocar el tema em van servir de molta ajuda. Li estic

molt agraïda per haver-me aconsellat sempre que ho necessitava, però sobretot per haver

sabut aturar-me els peus en els moments adequats. També haig d’agrair-li que no m’hagi

atabalat massa i que em deixés treballar al meu ritme i de forma autònoma. I sobretot,

voldria donar-li les gràcies per haver-nos transmès la seva passió per la natura durant tots

aquest anys de docència i per haver mostrat tant interès en el tema del meu treball.

També m’agradaria agrair als meus tutors de Bojos per la Ciència , Jordina Belmonte i Josep

Germain. Gràcies per mostrar-me aspectes que desconeixia sobre el medi natural, per haver-


60

me donat la possibilitat d’utilitzar instruments de l’ICTA, per facilitar -me el contacte amb

professionals ambientals i per haver-me proporcionat nous punts de vista sobre aspectes

que estava investigant. I en definitiva , gràcies per haver pogut viure de la vostra mà una

experiència única que m’ha ajudat a decidir-me per fi cap a una branca universitària

determinada. En relació a Bojos per la Natura , també estic molt agraïda als meus companys

per haver compartit tants raonaments , per haver-me ajudat a enfocar certs aspectes i per

haver compartit aquesta experiència.

En particular m’agradaria mencionar l’ajuda que em va proporcionar un professor de Bojos

per la Ciència, en Jordi Sales. En Jordi em va introduir la tècnica d’anellament d’ocells, em va

proporcionar molta informació sobre els censos al Delta i va mostrar un gran interès per la

meva investigació.

Agrair també a la meva professora de Ciències de la Terra de primer de batxillerat, Ester

Prunera, que em proporcionés dades sobre on cercar la informació just quan més ho

necessitava. Va ser l’Ester qui em va recomanar anar al Museu de Gavà , on vaig conèixer al

Benet Solina que em va permetre accedir a documents històrics de Gavà d’on vaig extreure la

major part de la informació teòrica. En Benet , a més d’haver-me suportat durant dues

setmanes d’estiu cada dia al matí demanant-li llibres i arxius, em va proporcionar adreces

electròniques de tècnics de l’Ajuntament de Gavà. Agrair bàsicament a l’Armand Ribes i el

Jorge Alonso per la seva immediata resposta i utilitat de la informació que em van donar.

A més, també haig d’agrair a la meva veïna , companya d’ensinistrament caní i tècnica de

l’ajuntament del Prat , Marga Santiago per haver-me proporcionat l’adreça electrònica de

l’Helena del Pozo que em va ajudar a enfocar la part pràctica del treball.

Seguiré per agrair al Pablo San José i en José Antonio González , tutors de primer i segon de

batxillerat respectivament. Gràcies per haver-me encoratjat a seguir treballant dur i a creure

en mi mateixa. En particular m’agradaria donar les gràcies a en Pablo per haver-me guiat en

l’elecció del tema i en la inscripció de Bojos per la Ciència i a en José Antonio per haver-me

deixat materials del laboratori de química tot i que no fos el meu tutor del projecte

d’investigació.

Així que arriba el torn de la Maria del Mar Santa , la meva professora de pintura des de que

era ben petita. La Maria del Mar , a part d’haver-me guiat en la confecció de la portada, ha

sigut un dels meus principals punts de suport. Sempre m’ha encoratjat a perseguir les meves

il·lusions i somnis, a confiar en les meves capacitats, a donar el millor de mi mateixa ,a no

donar-me mai per vençuda i a estimar la bellesa de la natura.

No em puc oblidar tampoc dels meus amics. Durant un últim any no massa bo, m’han ajudat

a tirar cap endavant, a seguir confiant en el meu potencial i capacitats. Gràcies per no deixar

que em rendís mai i per oferir-me tot el que era al vostre abast per ajudar-me amb el Treball

de Recerca.

Per últim, però no pas menys important, vull donar les gràcies als meus pares. Tot i que no

m’hagin proporcionat massa ajuda conceptual sobre el treball han sigut els principals

responsables de que arribés a les sessions de Bojos per la Ciència i de que pogués realitzar el

treball de camp al Delta. També us voldria agrair el suport que m’heu brindat ara i sempre,

les forces que em doneu per seguir treballant i lluitant i el fet d’haver -me inculcat des de

petita uns valors ferms i una passió per la natura i els animals.


61

7. BIBLIOGRAFIA

7.1 LLIBRES Planas i Torres, Ramon. Braços de riu, estanysi aresmes del Delta del Llobregat. 1ª ed.

Barcelona: Caixa d’estalvis de Catalunya 1984

Forcada Codó, Josefa (Ajuntament de Viladecans). Una mirada al Delta del Llobregat: el

Remolar i les Filipines. 1ª ed. Esplugues de Llobregat: Gráficas SIGNO, S.A 1999

Arnau ,Artur. El Medio Ambiente: problemas y soluciones. 2ª ed. Barcelona: Miraguano, 2000

Plantas del Mediterráneo . 3 ª ed. Madrid: Guías de Naturaleza Blume 2008

Guia d’ocells: Europa i regió mediterrània. 5ª ed. Barcelona: Edicions Omega, 2010

Gràcia, M [coo]; Ordóñez, J.L. [coo]. Pinedes de pi pinyer: manual de gestió d’hàbitats. 1ªed.

Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Gabinet de Premsa i Comunicació,

Obra Social "La Caixa", 2013.

7.2 PUBLICACIONS EN SÈRIE La Sentiu: Estanys i maresmes del delta del Llobregat. Gavà (desembre 1982)

La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 4 (març 1983)

La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 10 (gener-juliol 1986)

La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 11 (agost-desembre 1986)

La Sentiu: Quaderns de divulgació. Gavà: 12 (gener-juny 1987)

La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 13 (desembre1987)

La Sentiu: Els nostres ocells. Gavà : 14 (abril 1989)

La Sentiu: Quaderns de divulgació. Gavà: 16 (novembre 1990)

Sans i Margenet, Jaume. Aproximació a l’impacte ambiental del Pla Delta vers el Delta del

Llobregat. El Prat del Llobregat: Els moviments ecologistes del Baix Llobregat i altres escrits,

15 ( setembre 2009)

Abad , Núria; Bladé ,Carme. Memòria del projecte d’arranjament ecològic de l’ecosistema

dunar afectat pel traçat del passeig marítim de Gavà .

EL Delta: en el sistema territorial del Llobregat. Barcelona (juny 1990)

Esteban, Pau. La transformació humana del Delta del Llobregat i la seva incidència

metropolitana. Ajuntament del Prat del Llobregat. Àrea d’Urbanisme, Territori i Medi

Ambient . Prat del Llobregat UB: 2005

Esteban, Pau; De Roa, Enric. Els reptes actuals i futurs per a la conservació de la biodiversitat

en el Delta del Llobregat.El Prat del Llobregat: sisè esborrany 4 gener 2015

7.3 DOCUMENTS ELECTRÒNICS TERRITORI. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya

http://territori.scot.cat [consulta: 5/15, 6/15, 7/15, 8/15, 9/15]

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Territori i Sostenibilitat, Medi Ambient i

Sostenibilitat

<http://mediambient.gencat.cat> [consulta: 7/15]

ECOLOGISTAS EN ACCIÓN


62

<http://www.ecologistasenaccion.org> [consulta: 5/15]

S.O.S. DELTA DEL LLOBREGAT. Plataforma en defensa del Delta <http://sosdeltallobregat.org>

[consulta: 4/15-12/15]

DEPANA. Defensa del patrimoni natural.

<http://www.depana.org> [consulta: 7/15-10/15]

INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA

<http://www.ornitho.cat> [consulta: 9/15]

QUÍMICA DEL AGUA.

<http://www.quimicadelagua.com> [consulta: 6/15]

AJUNTAMENT DEL PRAT DEL LLOBREGAT. Territori

<http://www.elprat.cat/Territori/Territori/_uGU6aDOKh22wxYnjmJcFyzHyNo2qfRMfqU0xLFl

Cz4g> [consulta: 7/15]

AIGÜES DE BARCELONA.

<http://www.aiguesdebarcelona.cat/estaciones-depuradoras> [consulta: 8/15]

Manual de buenas prácticas para evitar la propagación de especies invasores, Gobierno de

Aragón, Controcolor, Zaragoza novembre 2009

7.4 ALTRES Sortida de camp amb el Consorci del Delta: Curs de camp d’identificació d’ocells . (Prat del

Llobregat, Viladecans , Castelldefels) 7/2/15.

Exposició organitzada per S.O.S Delta del Llobregat 20/6/15 a la Biblioteca la Ginesta de

Begues : “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” . Documents en

línia de l’exposició:

<https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/01/delta_1_alta.pdf>

< https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/01/delta_2_alta_ok.pdf>

<https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/06/delta_3_alta_ok.pdf>

ANNEXOS


2

ANNEXOS

Annex1: Conceptes ......................................................................................................................3

Annex 2: Mapa de la zona d’estudi...............................................................................................7

Annex 3: Depuradora Baix Llobregat........................................... .................................................9

Annex 4: Descripció del medi biològic dels ecosistemes deltaics...............................................11

Annex 5 : Zones d’estudi de la contaminació acústica........................................ ........................23

Annex 6: Gràfiques contaminació acústica.................................................................................27

Annex 7 : Taules de conversió de l’anàlisi d’aigües...................................................... ...............31

Annex 8 : Bojos per la Natura.....................................................................................................3 3

Annex 9: Contingut multimèdia: recull fotogràfic i vídeos de la contaminació acústica (CD)


3

ANNEX 1: CONCEPTES

1. DELTA FLUVIAL: és una estructura sedimentària o formació geològica originada en alguns

rius al arribar al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desembocadures.

Però no totes les estructures que es formen en el curs baix del riu i desembocadura són

deltes ni tampoc en tots els rius s’hi poden originar. La formació d’un delta depèn de

molts factors concrets que s’han de perllongar al llarg del temps per tal de que en cas de

que s’origini no desaparegui. Només es desenvolupen en rius , com el Llobregat i l’Ebre,

que arriben al mar immediatament després de travessar una cadena muntanyosa que

impedeix que els sediments es vagin dipositant pel camí. Així doncs s’ha de considerar la

capacitat que té un riu per aportar sediments , quant més gran sigui més favorable serà

aquest curs fluvial a desenvolupar una formació deltaica. Aquest procés depèn de diversos

factors:

- L’agressivitat dels processos erosius: factors climàtics , com l’existència de pluges de tardor

intenses poden ser un factor determinant.

- La resistència dels materials geològics a ser erosionats.

- La tipologia de materials que genera l’erosió , per exemple ,els materials més grollers ( les

graves i les sorres) necessiten corrents intensos per ser arrossegades riu avall, mentre que

les partícules més fines ( les argiles) poden ser transportades en suspensió. Per tant els

materials més fins tenen més probabilitats d’arribar a la desembocadura i formar deltes.

- L’estat de la coberta vegetal i l’ús del sòl: per exemple , una temporada de molts incendis

pot fer que el relleu sigui molt més erosionat que de costum , que el riu transporti més

sediments i per tant que el delta creixi.

- Les característiques físiques de la conca de drenatge₂: l’alteració de la xarxa de transport

gravitacional natural pot produir una alteració en l’aportació de sediments a la

desembocadura del riu. Un clar exemple és la construcció d’embassaments o

transvasaments d’aigua entre rius.

A més a més per a que es pugi formar i mantenir un delta el mar ha de ser tranquil , sense

corrents forts que arrosseguin els sediments dipositats. La conca marina receptora pot

acumular sediments o bé afavorir la seva dispersió ,atenent a diversos factors:

- Presència de marees intenses: si hi ha marees intenses arrosseguen els sediments durant

el reflux evitant la seva deposició.

- L’energia dels corrents marins: si els corrents marins són intensos, els materials són

arrossegats.

- Les oscil·lacions del nivell del mar: si hi ha una elevació del nivell del mar (típicament quan

hi ha un transvasament d’aigua dels gels polars i de les glaceres als oceans, provocat per

un augment de la temperatura del planeta) , l’acumulació de sediments és menys efectiva i

no es produeix l’aparició de terres emergides.

2. CONCA DE DRENATGE: és la part de la superfície terrestre que és drenada per un

determinat riu principals


4

3. CONCA HIDROGRÀFICA: és la zona

delimitada per la unió de totes les

capçaleres del riu principal o bé la superfície

drenada naturalment per un únic riu. És un

concepte molt semblant a conca de

drenatge , de fet moltes vegades s’utilitzen

com a sinònims.

4. GLACIACIÓ DE WÜRM o GLACIACIONS WÜRMIANES: són fases climàtiques de la Terra de

tipus glacial que van tenir lloc en el paleolític mitjà i en el paleolític superior.

(aproximadament cap al 75000 aC)

5. BADIA MARINA: és una entrada de mar envoltada per terra , representa una concavitat en

la línia de costa causada pel continu moviment del mar.

6. AIGÜES FREÀTIQUES són aquelles masses d’aigua dolça que es troben per sota del nivell

freàtic i que formen aqüífers. El nivell freàtic separa la capa permeable (on es troben les

aigües freàtiques) de la capa impermeable (superior , no s’hi troba aigua).

7. AIGÜES ARTESIANES masses d’aigua dolça que es troben per sota de la superfície que

reben l’aigua de nivells de major altitud. Es diferencien principalment de les aigües

freàtiques en què les artesianes no necessiten d’un estrat que funcioni com a reserva.

8. PLA BARCELONA Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona que tenia

com a principals objectius garantir la funcionalitat dels espais oberts, atendre les

necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica. Es

pretenia desenvolupar en terrenys no ocupats del Prat del Llobregat i Viladecans

principalment , superfície pertanyent al territori deltaic. (2006)

9. PLA DELS PORTS és un pla logístic d’ordenació del litoral català que té com a objectiu

aplicar una utilització portuària adequada i racional de la costa catalana i l’atenció

preferent envers la conservació del litoral. Va suposar l’ampliació o construcció d’alguns

ports propers del Delta com el del Port Ginesta (Castelldefels)(2007)

10. BEST (Barcelona European South Terminal) és la primera terminal de contenidors semi-

automàtica que utilitza tecnologies de Vanguardia ocupant 16500 m² del port de

Barcelona. És una de les mesures que es van incloure en el pla d’ampliació del port de

Barcelona.

11. ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) és la plataforma logística intermodal del Port de

Barcelona que té com a objectiu generar transit marítim amb serveis de mercaderies.

També estava inclosa al Pla Delta dins de l’ampliació del port barceloní.

12. DEPANA és una associació catalana sense ànim de lucre que actua per a la defensa,

l’estudi i la conservació del patrimoni natural i que promou una concepció globalitzadora

dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. Ha tingut força incidència sobre

la protecció del Delta del Llobregat

13. DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA (200/60/CEE)o DMA és una norma europea obligada a tots

els estats membre que té per objectiu coordinar una sèrie de mesures per retornar a un

bon estat ecològic els sistemes hídrics. La directiva pretenia acabar el seu marc

d’actuacions al 2015 i incloïa també programes socials. Gràcies a aquesta directiva es va

realitzar la construcció de la depuradora del Baix Llobregat.

Font:abmjg.cat


5

14. ESTAT ECOLÒGIC és la mesura de la qualitat del funcionament i estructura d’un ecosistema

aquàtic. S’assoleix quan les comunitats biològiques són iguals o es troben properes a les

que es trobarien sota condicions inalterades. A més les condicions hidromorfològiques i

fisicoquímiques han de permetre el correcte desenvolupament d’aquestes comunitats.

Per tal de mesurar la qualitat de l’estat ecològic s’han de definir una sèrie d’indicadors (amb u n

rang equivalent) i una sèrie de protocols metodològics diferents per a cada sistema hídric.

Els àmbit d’actuació de la DMA , a través del Pla de Gestió de l’aigua a Catalunya, inclouen rius,

llacs i zones humides interiors, aigües costaneres, aigües de transició, aigües subterrànies i

masses d’aigua molt modificades.

15. AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA va sorgir ara fa 15 anys de la fusió de la Junta de

Sanejament i la Junta d’Aigües, com a l’empresa pública encarregada de planificar i

gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya.

16. PEIN (Pla d’Espais d’Interès natural de Catalunya) és un instrument de planificació que

pretén establir un sistema d’espais naturals protegits representatiu de la riquesa

paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya a més de protegir quests

espais.

17. ZEPA (zona d’especial protecció d’aus) és una categoria d’àrea protegida catalogada pels

estats membre de la Unió Europea com zones naturals de singular rellevància per a la

conservació d’avifauna amenaçada d’extinció.

18. BARÇA PARC va ser un projecte que es va impulsar al 2099 per tal de construir un gran

complex lúdic i esportiu a tocar de la maresma del Remolar-Filipines.

19. EUROVEGAS projecte elaborat per Las Vegas Sands Corp de construir a l’Estat un complex

d’oci i joc que acolliria 6 casinos amb 1065 taules i 18.000 escurabutxques, 12 hotels amb

unes 36.000 places, un estadi/auditori amb 17.000 places, un teatre, centres de

convencions, 3 camps de golf, etc en una superfície de 800 ha. En un principi es va valorar

la idea d’allotjar-lo en ple Delta , ocupant pràcticament la totalitat del seu territori.

20. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA l’alteració dels nivells normals del so d’un ambient determinat.

Tot i que els seus efectes no perdurin al llarg del temps com en el cas d’altres

contaminacions (ambiental, del sòl , de l’aigua,...) té efectes nocius sobre els éssers vius ja

que deteriora la qualitat ambiental d’un territori.

Un so , per tant , és considerat com un soroll o contaminació acústica quan són incomodes i

alteren el benestar dels éssers vius als quals estan exposats.

21. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en

intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats

previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.

22. CONTAMINACIÓ HÍDRICA modificació de les característiques d'unes aigües donades de

manera que es provoqui una alteració mesurable d'aquestes, en especial si això comporta

un perill de canvi a l'ecosistema al qual pertany o de salut a l'home o d'altres espècies.

23. IBA (Important Bird Area) és un programa de BirdLife International per la identificació,

documentació i conservació d’espais crítics per a les aus.

24. CONNECTOR BIOLÒGIC són espais que afavoreix la continuïtat d’una sistema d’espais

naturals permetent la comunicació entre comunitats biològiques de dues zones

diferenciades.


6

25. XARXA NATURAL 2000 és una xarxa europea d’espais naturals que té com a objectiu fer

compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat

humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels

hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política

europea més important de conservació de la natura.

26. ESPÈCIES INVASORES s’anomena a aquelles espècies que esdevenen un agent de

pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta. La

introducció d'espècies al·lòctones és una de les causes d'extinció lligades a l'activitat

humana. L'eliminació de depredadors també pot fer que una espècie autòctona esdevingui

invasora.

27. MIRAGUÀ FALS és una planta ornamental perenne que pertany a la família apocinàcia. Va

ser descrita l'any 1817 pel botànic portuguès Félix Avelar Brotero. És invasora a Catalunya i

des del 2012 el seu cultiu i comercialització estan prohibits a Espanya.

28. HERBA DE LA PAMPA Cortaderia selloana denominat comunament en català com a gineri,

plomalls, plomes, plumeros, cortadèria o herba de la pampa és una planta de la família

Poaceaeoriginària d'Amèrica del Sud.Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta

ornemental. A més, ha estat utilitzada freqüentment per fixar talussos i per alimentar

ocells.

29. CARPA és un peix d'aigua dolça, emparentada amb el carpí daurat, amb la qual fins i tot

pot tenir descendència híbrida. Ha estat introduïda en tots els continents excepte a

l'Antàrtida. A diverses parts d'Europa la carpa comú és molt popular en la pesca i

existeixen esquers específics per la seva captura.

30. GAMBÚSIA és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels pecílids. S'assembla a

espècies populars en l'aquariofília com els guppys i hi està emparentada. Es tracta d'un

peix natiu de les maresmes de la costa est dels Estats Units i el Golf de Mèxic, on

s'alimenta de crustacis i larves i pupes d'insectes.

31. CRANC DE RIU AMERICÀ és un cranc d'introducció recent que s'ha estès de manera molt

ràpida pels Països Catalans. Pràcticament, la totalitat dels exemplars que es poden trobar

als mercats pertany a aquesta espècie.

32. TORUGA DE FLORIDA és una espècie de tortugues de la família dels emídids que habita en

medi aquàtic. S'alimenten principalment d'animals aquàtics i ocasionalment de vegetals

33. ESPÈCIE AUTÒCTONA una espècie es defineix com nadiua, indígena o autòctona d'una

determinada regió o ecosistema si la seva presència en tal regió es deu únicament als

recursos naturals.

34. COTORRETA DE PIT GRIS és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els

lloros, les cacatues o els periquitos.

35. MOSQUIT TIGRE és un mosquit de la família Culicidae que es caracteritza per les seves

potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre.

36. BIOCENOSI comunitat biòtica o comunitat ecològica, és una comunitat d'organismes

mútuament condicionats que ocupen un territori (el biòtop) que proveeix les condicions

ambientals per a la seva supervivència. La biocenosi es divideix en la fitocenosi (els

vegetals), la zoocenosi (els animals) i la microbiocenosi (els microorganismes).

37. MACRÒFITS AQUÀTICS constitueixen formes macroscòpiques de vegetació aquàtica ,

comprenen des de les macroalgues fins les pteridòfits (molses,...) adaptades a la vida


7

aquàtica i angioespermes. Presenten adaptacions com cutícules fines, estomes no

funcionals, estructures poc lignificades,...

38. INVERTEBRATS EPIBENTÒNICS organismes sense esquelet intern que viuen sobre

substrats

39. FARTET és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels

ciprinodòntids, el qual viu a les llacunes litorals de la costa mediterrania ibèrica i està

amenaçat d'extinció.

40. SAMARUC és un peix nadiu d’aigües tranquil·les i rierols de la zona del Mar Mediterrani. És

una de les tres espècies de ciprinodontiformes endèmiques de la Península Ibèrica amb el

fartet i el Aphanius baeticus.

41. CRANCS DE RIU és una espècie de cranc de riu en estat de conservació vulnerable.[1] A

Europa el cranc de riu de potes blanques i per tant les seves subespècies es troba des dels

Balcans fins a la península Ibèrica i el límit nord és a la Gran Bretanya i Irlanda.

42. TORTUGA D’ESTANY és una tortuga de la família dels emídids (emydidae). És la tortuga

d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del

nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua

autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de "gairebé

amenaçat" degut a la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies

introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.

43. GLIFOSATS és un herbicida organofosforat no selectiu i sistèmic.És el més utilitzat a tot el

món.

44. RADIOTRACKING tècnica de seguiment d’espècies animals que es basa en l’ús de

radiotransmissors (dispositiu electrònic que amb l'ajuda d'una antena irradia ones

electromagnètiques que contenen, o són susceptibles de contenir, informació, tal com els

senyals de radiodifusió, televisió, telefonia mòbil o qualsevol altre tipus de

telecomunicació)

45. NITRITS són sals o èsters d’àcid nitrós. A la natura els nitrits es formen per oxidació

biològica d’amines i amoníac o per reducció del nitrat en condicions anaeròbiques.

46. NITRATS és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de

nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa

molt reactiu, sobretot en l'atmosfera. En química orgànica s'anomenen nitrats als èsters de

l'àcid nítric i diversos alcohols. El nitrat dels aliments, especialment en els vegetals, es

converteixen en l'aparell digestiu humà en nitrit, que reacciona amb les amines per a

formar nitrosamines carcinogèniques.

47. FOSFATS és un èster d'àcid fosfòric. és activament cercat pels organismes vius i una vegada

usat és un nutrient limitant en el medi ambient i la seva disponibilitat regula la taxa de

creixement dels organismes. Això és particularment cert en els ambients d'aigua dolça, en

canvi en els ambients marins el nutrient limitant és sovint el nitrogen. L'abocament de

grans quantitats de fòsfor porta a l'eutrofització de l'aigua, però no tot el fòsfor es troba

en la forma molecular que les algues poden degradar i consumir.


8

ANNEX 2 : MAPA DE LA ZONA D’ESTUDI

Ecosistemes dunars

Font: S.O.S. Delta del Llobregat


9

Zones humides


Pinedes litorals



10

ANNEX 3: DEPURADORA BAIX LLOBREGAT En aquest apartat explicaré a grans trets el funcionament de l’estació depuradora d’aigües

residuals del Baix Llobregat. La planta depuradora consta bàsicament de nou parts:

1. Tractament de fangs

2. Pou de graves i predesbast: es realitza la separació de graves i objectes sòlids grans.

L’aigua passa per unes pues separades per uns 10 cm i així queden atrapats objectes

de dimensions més grans.

3. Bombes d’elevació: s’empra energia per bombejar l’aigua i que pugui circular per tota

la planta amb la força de la gravetat.

4. Desbast: l’aigua passa per tamisos i reixes verticals que eliminen altres sòlids més fins.

Les reixes retenen els sòlids de fins a 2.5cm i els tamisos fins a 4 mm.

5. Dessorador: separació de les sorres i greixos . Les sorres cauen al fons de la instal·lació

per

decantació i

s’extreuen

amb unes

bombes. Els

greixos,olis i

escumes

s’emulsionen

per millorar-

ne la

flotabilitat i

s’extreuen

des de la

superfície.

L’eliminació

de les sorres

evita

l’abrasió de

la

màquinaria

posterior, l’extrecció de greixos, la distprsió dels tractaments biològics posteriors. (10

minuts)

6. Decantador primari: S’eliminen el 60%-70% dels sòlids en suspensió que no s’avien

pogut eliminar. Es deixen sedimentar i una pala pentina el fons del dipòsit per

arrossegar els fangs. Els fangs reben un tractament separat al de l’aigua (3 hores ).

7. Reactor biològic: l’aigua passa per tres trancs adaptats a unes condicions específiques

per a tractar de manera diferent l’aigua (cambra de selecció, cambra anòxica, cambra

oxidativa) (10-14 hores)

8. Decantador secundari: per decantació es separen l’aigua dels bacteris formant fang

diluït. Una pala recull els fangs pentinant la superfície de l’aigua. Entre el decantador

En aquesta imatge podem observar les divserses parts de la EDAR del Baix

Llobregat.


11

primari i el secundari s’extreu el 95% dels sòlids en suspensió i de la matèria orgànica

que hi havia a l’aigua. (5 hores)

9. Tractament terciari (ERA)

A

1

2-8

9


12

NNEX 4 : DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC DELS

ECOSITEMES DELTAICS En aquest apartat e inclòs un recull de les espècies animals i vegetals més característiques de

cada ecosistema i la seva abundància. Aquestes taules presentades complementen la

informació sobre la descripció de la zona d’estudi . D’aquesta manera he establert una

llegenda explicativa:

A més en el cas de les aus trobem també si són nidificants, hivernants, residents,... Tam bé

podem trobar el nom taxonòmic de l’espècie i la família a la que pertanyen.

Pràcticament totes les fotografies han sigut extretes de la pàgina web de l’institut

d’ornitologia de Catalunya, excepte una minoria d’altres webs i realitzades per mi mateixa.

De cada ecosistema e definit, en el cas de que fos possible, els següents grups de classificació:

1. Flora

2. Fauna

2.1 Vertebrada

Aus

Mamífers

Peixos

Amfibis

Rèptils

2.2 Invertebrada (macroinvertebrats)

Llegenda abundància espècies:

Probablement extingit

En procés de recuperació

Molt rar/rar

Escàs

Ocasional

Freqüent

Comú

Espècies invasores:


13


14


15


16


17


18


19


20


21

Fon

t: o

rnit

olo

gia

.org


22


23


24

ANNEX 5 : ZONES D’ESTUDI DE LA CONTAMINACIÓ

ACÚSTICA 1. PLATJA DEL PRAT

2. PINEDES DEL PRAT

AEROPORT

Inici i fi

Inici

Fi

AEROPORT


25

3. LLACUNES RICARDA I CA L’ARANA

El primer transsecte es correspon amb el camí entre les dues rotondes i el segon transsecte a la creu ja que l’he realitzat en un unt fixe

4. REMOLAR FILIPINES> zona can Sabadell

Fi

Inici

Inici

Fi


26

5. REMOLAR FILIPINES> llacunes del Remolar

6. REMOLAR FILIPINES> mirador

7. REMOLAR FILIPINES>punt informació

Inici

Fi


27

8. REMOLAR FILIPINES>observatori aus

ANNEX 6 : GRÀFIQUES CONTAMINACIÓ ACÚSTICA


28

1. PLATJA DEL PRAT

2. PINEDES DEL PRAT

3. LLACUNES RICARDA I CA L’ARANA


29

4. REMOLAR FILIPINES> zona can Sabadell


30

5. REMOLAR FILIPINES> llacunes del Remolar

6. REMOLAR FILIPINES> mirador


31

7. REMOLAR FILIPINES>punt informació

8. REMOLAR FILIPINES>observatori aus


32

ANNEX 7: TAULES DE CONVERSIÓ DE L’ANÀLISI

D’AIGÜES

Taula conversió nitrIts

mg/L NO₂- mg/L NO₂-N (Nitrit- Nitrogen)

0.002 0.006

0.03 0.009

0.05 0.015

0.07 0.021

0.1 0.03

0.2 0.06

0.3 0.09

0.5 0.15


33

Taula conversió duresa

ºd ºe ºf mg/L CaO mg/L CaCO₃ mmol/L

1 1.3 1.8 10 18 0.18

2 2.5 3.6 20 36 0.36

3 3.8 5.4 30 54 0.54

4 5.0 7.1 40 71 0.71

5 6.3 8.9 50 89 0.89

6 7.5 10.7 60 107 1.07

7 8.8 12.5 70 125 1.25

8 10.0 14.3 80 143 1.43

9 11.3 16.1 90 161 1.61

10 12.5 17.8 100 178 1.78

Taula conversió nitrats

mg/L NO₃- mg/L NO₃-N

(Nitrat- Nitrogen)

mmol/mᶾ mg/L NO₃- en

aigües marines

1 0.2 16 1

3 0.7 48 3

5 1.1 81 5

10 2.3 160 12

20 4.5 320 25

30 6.8 480 40

50 11 810 65

70 16 1130 95

90 20 1450 120

120 27 1940 160

Taula conversió fosfats

mg/L PO₄-P

(fosfat-fosfor)

mg/L PO₄ᶾ- mg/L P₂O₅

0.2 0.6 0.5

0.3 0.9 0.7

0.5 1.5 1.1

0.7 2.1 1.6

1 3 2

2 6 5

3 9 7

5 15 12


34

ANNEX 8: BOJOS PER LA NATURA

Bojos per la Natura és un programa coordinat per l’institut de Ciència i Tecnologia Ambientals

de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va sorgir dins del marc del programa Bojos per la

ciència creat al 2013 per la Fundació Catalunya -La Pedrera amb l’objectiu d’estimular el talent

científic entre els joves.

L’objectiu de Bojos per la Natura és

promoure el coneixement del medi

natural i de les tècniques d’estudi

més actuals i poder entrar en

contacte amb principals

investigadors en la matèria. De fet,

al haver participat en aquest

programa he pogut comptar amb

molts professionals del tema i

instruments (com els sonòmetres)

en la realització del meu Treball de

Recerca. A més m’ha aportat una

visió nova del medi natural que ens

envolta.

Tot plegat el curs s’ha centrat en

l’estudi del medi físic (climatologia,

geologia i hidrologia) i dels diferents tipus d’organismes (fauna i flora) i s istemes (continentals,

terrestres i aquàtics, i marins), en l’aplicació de les principals eines per a la gestió i la

conservació de la natura i en la utilització de les tècniques de comunicació i de participació per

transmetre al conjunt de la societat aquests coneixements.

Durant totes les sessions he adquirit coneixements molt interessants , però en destacaré unes

poques que m’han servit directament per al meu treball de Recerca. En primer lloc, la sessió

d’anellament amb en Sergi Sales, enginyer tècnic agrícola, ornitòleg professional i anellador

titulat. En Sergi ha realitzat diversos projectes al Delta del Llobregat i em va poder

proporcionar dades reals de censos al Delta i de tècniques que s’utilitzen en aquest indret. Tot

i que no vaig poder realitzar un cens i anellament al Delta , em va ensenyar com se’n feien des

dels boscos de la UAB.

També cal destacar la sortida al Delta de l’Ebre i el cens que vam poder fer nosaltres mateixos

de les aus de les zones humides i ecosistema dunar. En aquesta sessió vaig poder comparar els

processos de formació del Delta de l’Ebre i del Llobregat, la distribució dels ecosistemes i la

vulnerabilitat d’aquests. Una altra sortida interessant fou a la Muntanya d’Alinyà on vàrem

aprendre a fer un inventari florístic que vaig intentar imitar en el meu treball de recerca.

Acte d’entrega de diplomes amb el rector de la UAB , Ferran Sancho, i

la coordinadora del programa, Jordina Belmonte.


35

Cal destacar a més l’atenció que m’han brindat el Josep Germain i la Jordina Belmonte a l’hora

d’enfocar el tema i al deixar-me els sonòmetres del departament de Ciències Ambientals de la

UAB

Aquest curs m’ha proporcionat una visió més crítica i oberta del panorama del medi natural.

Cada dia se’ns presentaven dos projectes de recerca de gran escala que s’estaven portant a

terme i com es desenvolupaven. Poder veure de primera mà tals investigacions i conè ixer als

seus organitzadors m’ha motivat a escollir aquest tema i a ser molt ambiciosa amb els meus

objectius. A més , m’ha servit , a nivell personal, per motivar-me mes rere mes. No hi havia un

sol dia en el que no se’ns demostrés tot el que es pot fer s i creus en tu mateix; cada

investigador era un cas real de superació personal i intel·lectual.

En definitiva el programa m’ha aportat maduresa a l’hora de treballar i sobretot molts

contactes de l’àmbit de les ciències ambientals i molt companys amb els que comparteixo

passions i aficions. Aquest Treball de Recerca no l’hauria enfocat com ho fet si no hagués sigut

per Bojos per la Natura.